T 6 espais agraris 2016

Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

ELS ESPAIS DEL SECTOR PRIMARI

2n de batxillerIES Sant Vicent


“L'activitat agrària, a més d'aliments i matèries primeres, produeix simultàniament altres béns i serveis. Aquesta nova visió de l'agricultura com a activitat multifuncional reconeix la contribució real del sector per al benestar de tota la població. Efectivament, aquest sector no solament subministra a la societat aliments i matèries primeres, sinó també tot un conjunt de béns i serveis públics de caràcter ambiental (suport d'hàbitats, manteniment de paisatges antropitzats, etc.) i social (contribució a la viabilitat d'àrees rurals i la protecció del patrimoni cultural), determinant amb açò el nivell de vida del conjunt de la societat.”

( Text adaptat a partir de José A. Gómez-Limón y Almudena Gómez-Ramos. Universitat de Valladolid)


introducció


Recorda:1 àrea equival a 10m x 10m = 100 m21 hectàrea = 100 àrees = 10.000 m2

L'agricultura, com a activitat característica el món rural, no ha deixat de perdre pes econòmic i social a Espanya durant l'últim mig segle. L'any 2014 la contribució del sector agrari al Producte Interior Brut ha sigut només del 2,5 % i la població activa agrària, que fa trenta anys suposava el 20 % del total, a penes supera ara el 4’1 % i no deixa de descendir. Malgrat aquestes dades, l'agricultura espanyola s'ha modernitzat notablement, amb elevats índexs de mecanització, i ha millorat molt la seua productivitat, encara que menys que altres sectors productius, d'ací la seua pèrdua de posició relativa. A més, és l'activitat que utilitza i gestiona actualment quasi el 90 % de la superfície geogràfica (més de 44 milions d'hectàrees), sent el segon país de la Unió Europea (UE), molt prop de França, en superfície agrària censada.


El sector primari comprèn l’agricultura, la ramaderia, la silvicultura i la pesca. La producció del sector primari es destina al consum directe o al sector industrial (matèries primeres)

APORTACIÓ DELS SECTORS ECONÒMICS AL P.I.B. (2014)Agricultura 2,5 Indústria 17,5Construcció 5’6Serveis 74’4

OCUPACIÓ PER SECTORS 4,113,9 5’976,1 AQUESTES DADES VARIEN

NOTABLEMENT SI LES CONSIDEREM PER COMARQUES


Año Agricultura y pesca

Industria y energía Construcción Servicios

1970 11,0 34,0 8,8 46,31980 7,0 28,6 7,9 56,5

1990 5,5 25,1 8,8 60,6

2000 4,4 20,9 8,3 66,4

2005 3,1 18,4 11,6 66,8

2009 2,5 15,1 10,7 71,7

2010* 2,7 15,6 10,1 71,6

2010** 2,6 16,1 11,9 69,3

2011 2,7 16,9 11,5 69,0

2012 2,5 17,4 8,6 71,5

2013 2,6 17,5 7,8 72,1

2014 2,5 17,5 5,6 74,4

ESTRUCTURA DEL PIB PER SECTORS ECONÒMICS EN ESPANYA


Año Agricultura y pesca Industria Construcción Servicios

1970 29,3 25,3 8,9 36,5

1980 18,6 27,2 9,3 44,9

1990 11,5 23,7 9,9 55,0

2000 6,6 20,0 11,2 62,3

2005 5,3 17,3 12,4 65,0

2007 4,6 16,0 13,3 66,3

2009 4,2 14,4 9,7 71,7

2010 4,4 14,2 8,5 72,8

2011 4,5 14,2 7,2 74,1

2012 4,6 14,0 6,4 75,0

2013 4,7 13,6 5,8 75,9

2014 4,1 13,9 5,9 76,1

ESTRUCTURA DE L’OCUPACIÓ EN L’ECONOMIA ESPANYOLA



Obtenim del sòl diferents usos: com a suport de les plantes, per a l'edificació, carreteres, ubicació de fosses sèptiques, font de recursos minerals, o de materials de construcció. Per altra part, és posseïdor de recursos geològics, geomorfològics o paleontològics i és testimoni de l'evolució del planeta. A més a més, és receptor d'impactes, com l'erosió, la contaminació, la sobreexplotació i l'empobriment de la seua fertilitat, la degradació biològica, la compactació i la pèrdua irreversible por recobriments artificials.

Els usos primaris que fem del sòl, són:•Agraris•Ramaders•Forestals


Usos del sòl



DESTAQUEMSecà herbaci: destacant cereals com el blat, la dacsa o l’ordi. Girasol i lleguminoses, menor producció.Vinya: tot i haver disminuït, ocupa un lloc destacat en la producció mundial.Olivera: aproximadament un 12% de la superfície cultivada. Primer productor mundial.Regadiu extensiu: cereals com la dacsa i l’ordi, plantes industrials, girasol, tabac...Regadiu intensiu: fruites (cítrics) i hortalisses.


L’ÚS AGRÍCOLA

http://www.ine.es/prensa/np668.pdf

Últim cens agrari realitzat per l’INE és de 2009:

El nombre d'explotacions agràries censades l'any 2009 es va situar en 989.796, (disminució del 23,2% respecte a les registrades en l'anterior cens agrari de 1999) La disminució de la SAU va tenir reflex tant en les terres llaurades (–8,43% de variació respecte a l'últim cens), com en les terres per a pastures permanents (–10,58%). Les unitats de treball-any per explotació (UTA mitjana per explotació) van registrar un increment del 7,3% com a conseqüència del procés de concentració i especialització de les explotacions que s'ha produït entre 2009 i 1999.

La Superfície Agrícola Utilitzada (SAU) era en 2013 de 23,033 milions d’hectàrees



AGRICULTURA 2012 2013 avance 2014Superficie agrícola utilizada (SAU) (miles de ha)

23.655 23.033

Tierras labradas (miles de ha)

17.364 16.981 16.912

Superficie agraria utilizada de secano (miles de ha)

13.511 13.441 13.737

Superficie agraria utilizada de regadío (miles de ha)

3.853 3.541 3.540

Explotaciones agrícolas perceptoras de la PAC (miles)

904,3 891

Cooperativas agrícolas (número)

3.861 3.844

Facturación media cooperativas agrícolas (miles €)

6.170 6.684

Productores, elabor. y comerc. agricultura ecológica (nº)

32.724 33.704

Explotaciones ganadería ecológica (número)

66.104 5.808

Superficie agraria utilizada agric. ecológica (miles ha)

11.757 1.610


L’ÚS RAMADERDegut a un procés de concentració, el nombre d'explotacions de cada espècie de bestiar es va reduir entre 2009 i 1999. Els majors descensos es van donar entre les explotacions de porcins (–61,4%), aus (–59,6%) i equins (–52,4%). Per la seua banda, el nombre d'explotacions de caprins i bovins va disminuir més d'un 40% i el d'ovins un 35,6%. No obstant açò, en el període intercensal es va produir un augment en el nombre mitjà de caps per explotació en totes les espècies de bestiar. Els majors increments es van produir en les explotacions de porcins (un 190,7% més de nombre mitjà de caps), en les avícoles (173,9% més) i en les d'equins (128,1%). Per espècies, el nombre major de caps va correspondre a les aus, amb quasi 201 milions, seguit dels porcins, amb 24,7 milions, i els ovins, amb 16,6 milions. Entre els anys 2009 i 1999 el nombre de caps s'ha incrementat en el bestiar porcí (un 12,3%), avícola (un 10,7%) i equí (un 8,7%). Per contra, s'ha reduït en el bestiar oví (–20,8%), caprí (–13,3%) i boví (–8,0%).

GANADERÍA 2011 2012 2013Censo sector bovino (millones de cabezas)

5,92 5,81 5,69

Censo sector ovino (millones de cabezas)

17,00 16,34 16,12

Censo sector caprino (millones de cabezas)

2,69 2,64 2,61

Censo sector porcino (millones de cabezas)

25,64 25,25 25,49

Producción bovino (peso en canal miles toneladas)

604 591 581

Producción ovino (peso en canal miles toneladas)

131 122 119

Producción caprino (peso en canal miles toneladas)

11,1 9,7 8,9

Producción porcino (peso en canal miles toneladas)

3.469 3.466 3.431

Aves sacrificadas (millones de aves)

703,7 703,9 685,5

Aves sacrificadas (peso en canal miles toneladas)

1.374 1.384 1.343

Producción total leche (≈85% vaca) (millones litros)

7.270 7.309 7.404

Producción huevos de gallina (millones docenas)

1.083 951 982


L’ÚS FORESTALla superfície forestal ha augmentat en Espanya un 50% des de 1970 fins ara, la qual cosa implica que el bosc passa d'ocupar 12 milions d'hectàrees a 18. Segons el subdirector de la FAO, Enrique Rojas, aquest increment es deu “a l'enfonsament del mitjà rural, més que a polítiques forestals efectives. L'abandó de l'agricultura ha causat l'expansió natural dels boscos".

L’actual crisi està afectant els pressupostos, que es redueixen pràcticament a elements de contingència com els incendis forestals i es desenvolupen menys polítiques actives. De fet, en la Llei d'Economia Sostenible apareixien iniciatives interessants que no van tirar endavant a causa de les restriccions financeres actuals. L'avanç descontrolat del bosc pot accentuar l'augment dels incendis en els pròxims anys.


Paisatges agraris


PAISATGES AGRARIS: CAUSES DE LA SEUA DIVERSITATFÍSIQUESMedi natural poc favorable: 2/3 de la superfície espanyola es troben per sobre dels 500 m i al voltant del 20 % supera els 1.000 m. Això repercuteix negativament en el conreu de certs productes, sobretot els hortícoles, degut a un major rigor climàtic. A més, en les zones de relleu accidentat predominen uns sols degradats poc aptes per a l’agricultura.L’abundància de precipitacions al nord del país ofereix un medi més favorable per a la ramaderia gràcies a la riquesa de pastures naturals i la humitat, que afavoreix els conreus farratgers. Al sud i a l’est, amb temperatures més suaus, malgrat les escasses precipitacions, hi ha millors condicions per als productes hortícoles, el cicle de maduració dels quals pot avançar el d’altres espais europeus (productes primerencs). Aquest avantatge s’incrementa a les zones que reben més hores de sol a l’any; no obstant això, en aquests llocs la dotació d’aigua, tan necessària per a aquests productes, resulta insuficient.


Des de l’antiguitat han aparegut tècniques que han mirat de donar solucions als problemes o les dificultats que planteja el medi físic; els esforços s’han incrementat recentment, a mesura que la rendibilitat econòmica d’alguns conreus ha augmentat. De primer va ser el guaret, a les grans extensions de secà, i posteriorment els regadius, cada vegada més complexos, o conreus d’hivernacle i hidropònics. Igualment, s’intenten pal·liar els problemes que presenta una topografia accidentada mitjançant la construcció de terrasses o bancals. En l’actualitat, en els llocs que tenen una rendibilitat agrària elevada (costa oriental i meridional de la península), els sistemes per solucionar les diferents mancances del sòl s’han multiplicat.

PAISATGES AGRARIS: CAUSES DE LA SEUA DIVERSITAT


HUMANESPoblació activa agrària envellidaLa modernització de l’agricultura i el desenvolupament industrial en algunes regions, propiciaren un important èxode rural interior i cap Europa, causant del despoblament de moltes àrees i de l’envelliment gradual de la població agrícola.Dels 4,7 milions d’actius agraris en 1940, es va passar a 1,3 milions el 1994. L’any 1994 els majors de cinquanta anys superaven el 38 %; i en l’extrem oposat, els actius agraris menors de 20 anys eren no arribaven al 4% el 1994. Aquest procés no sembla que haja acabat.



Propietat repartida de manera desigualL’estructura de la propietat agrària s’ha anat constituint al llarg del temps. Hi va tenir un paper important la repoblació medieval, que va donar lloc a diferents formes de repartiment de les terres conquerides als musulmans.Això explicaria, junt a factors relacionats amb el tipus de cultius, l’escassetat d’aigua..., la major o menor parcel·lació i/o dispersió de la propietat agrària. Des de finals del segle XIX s’han aplicat polítiques agràries destinades a modificar l’estructura de la propietat amb resultats poc significatius.


HUMANES




TIPUS DE PAISATGES AGRARIS

•ATLÀNTIC HUMIT•DE MUNTANYA•INTERIOR PENINSULAR•MEDITERRANI I SUD-ATLÀNTIC•CANARI

http://www.slideshare.net/isaacbuzo/los-paisajes-agrarios-de-espaa

En aquesta presentació revisaràs els paisatges agraris espanyols

http://www.slideshare.net/isaacbuzo/los-paisajes-agrarios-de-espaa


Tendències de l’agricultura actual


1.LA GLOBALITZACIÓDes del final de la II Guerra Mundial fins a mitjan anys setanta, el sistema capitalista de mercat estava centrat en la dimensió estatal i estretament regulat. Particularment les agricultures, creixentment integrades per la agroindustria, estaven fortament protegides pels estats. A partir d'aquesta època el model evoluciona cap a unes economies nacionals cada vegada més obertes, amb les grans empreses transnacionals (financeres i productives) lliures de regulacions públiques, com els agents decisoris principals, que integren els diversos països en xarxes unitàries de decisió empresarial.

2.LA COMPETÈNCIA Un dels aspectes clau d'aquesta reestructuració és que tothom competeix amb tothom. Actualment es produeix a nivell mundial i per al consum en mercats mundials. I els àmbits que semblen més remots es veuen afectats per aquesta dinàmica.

LES GRANS TENDÈNCIES DE L’AGRICULTURA ACTUAL


3. INTERNACIONALITZACIÓ DE LA PRODUCCIÓ. Cada vegada més la producció agrària es converteix en la producció de matèries primeres per a la agro-industria, que elabora productes de consum per alsmercats mundials. La producció es presenta «descomposta» en les seues diverses parts per a donar lloc a un producte de consum final «integrat» (madein the world) format per la conjunció de diferents elements que es converteixen en un producte únic de consum.

4. AGRICULTURA INTENSIVA. La línia dominant sembla ser la de la continuació del model d'agricultura intensiva de la postguerra: augment del volum produït, estandardització dels productes, especialització, tecnologies dures i concentració de la producció en grans explotacions per a la producció a costos decreixents per a la indústria agroalimentària que produeix per als mercats urbans. Tot açò no ja a nivell d'estats sinó mundial.



5. DESREGULACIÓ. La regulació i els suports públics dels estats van disminuint i els mercats i sistemes productius estan cada vegada més liberalitzats. Açò porta al fet que l'agricultura depenga cada vegada més exclusivament de les decisions de les empreses agroalimentàries i al fet que només els productors més forts puguen mantenir la seua activitat agrària, plantejant-se grans dificultats per a la supervivència dels més febles.



TENDÈNCIES ACTUALS DEL SECTOR AGRARI ESPANYOL

•REDUCCIÓ DEL NOMBRE I CONCENTRACIÓ DE LES EXPLOTACIONS AGROPECUÀRIESProcés accelerat des de l’entrada en la Unió Europea, pel qual s’ha reduït el nº d’explotacions. 1’7 milions d’explotacions, front a 3 milions en 1962 (entre 1999 i 2005: un 40% de reducció) Causes: demogràfiques, grandària de les explotacions (explotació mitjana 23 ha.), costos elevats...Les explotacions ramaderes també s’han reduït (un 80% entre 1997 i 2007) degut a l’envelliment dels ramaders, la disminució de la quota làctia (PAC) i l’augment dels costos.

•MODERNITZACIÓ DE LES EXPLOTACIONSLes explotacions en funcionament han hagut de fer front a una modernització de la maquinària, instal·lacions, majors inversions en fertilitzants, plaguicides... (pla “renove”)


•AUGMENT DE LA SUPERFÍCIE DE REGADIU I MILLORA DE LES TÈCNIQUES DE RECA pesar de l’escassetat d’aigua, els regadius han augmentat degut a la seua major productivitat (multiplica per 6 la del secà). La superfície de regadiu totalitza a Espanya una mica més de 3.700.000 ha, és a dir, aproximadament el 7% de la superfície geogràfica i quasi la cinquena part de la superfície agrària útil. Malgrat aqueixa reduïda dimensió relativa, la intensitat productiva de les terres regades i la importància dels capitals en elles invertits, expliquen que una mica més del 35 % del Producte Brut Agrícola s'obtinga d'aquestes terres.


Diversos estudis apunten que la producció dels aliments que consumeix una persona al dia requereix una despesa d’entre 2.000 i 5.000 litres d’aigua, segons dades aportades per l’Organització de les Nacions Unides (ONU)

Les terres de regadiu consoliden el poblament, a diferència del secà que tendeix al despoblament. S’han substituït sistemes de rec obsolets. Però cal millorar i racionalitzar més els sistemes per evitar pèrdues innecessàries d’aigua (en alguns llocs del 50%)

•BIOCARBURANTSEl seu desenvolupament ha estat molt gran en els últims anys. Tenen l’avantatge que es produeixen a partir de vegetals, la qual cosa pot augmentar el seu preu de mercat (si s’usen aliments per fer-ho), i també l’inconvenient de ser contaminants. Malgrat l'augment de la demanda de biodièsel, la producció de la indústria nacional va baixar en 2011 per primera vegada en la història, esfondrant-se quasi un 50% i situant el ràtio mitjà d'utilització de la seua capacitat en només el 14%. Una de les causes és la competència d’Indonèsia i Argentina.


http://www.bio-oils.com/BIOCARBURANTES_DEFINICION_Y_TIPOS.pdf

Es poden distingir dues classes de biocarburants: Bioetanol: alcohols i els seus derivatsBiodièsel: olis obtinguts a partir dels cultius de llavors oleaginoses, com ara la colza, la soja i el gira-sol.


http://www.bio-oils.com/BIOCARBURANTES_DEFINICION_Y_TIPOS.pdf


•CULTIUS TRANSGÈNICSEls organismes transgènics són aquells que han estat modificats genèticament amb la finalitat de millorar la seva producció. Entre ells destaquen el blat de moro, la soja, la patata, el tomàquet i el cotó. Actualment s'estan fent estudis amb diferents mamífers com ovelles i vaques productores de carn i llet, porcs pels xenotransplanstaments entre d'altres.

Arguments en contra:Toxicitat i menor qualitat dels alimentsPoden produir al·lèrgies i resistència als antibiòticsAugment de l’ús de químics en agriculturaImpredictibles conseqüències genètiquesAlteració del valor nutritiuPèrdua de biodiversitat

Arguments a favor:Resistència a malalties i plaguesTolerància a herbicidesResistència a condicions ambientals adversesMajor rendiment o productivitatRetard en la maduració una vegada collitsProducció ràpida d’antibiòticsAliments amb anticossos i vitamines inclosos


Greenpeace ha editat una guia sobre transgènics que ens dona bastant informació:

http://www.greenpeace.org/espana/Global/espana/report/transgenicos/Textos-listado-5edicion.pdf




•AGRICULTURA ECOLÒGICA


L'agricultura ecològica, es pot definir de manera senzilla com un compendi de tècniques agràries que exclou normalment l'ús, en l'agricultura i ramaderia, de productes químics de síntesis com a fertilitzants, plaguicides, antibiòtics, etc., amb l'objectiu de preservar el medi ambient, mantenir o augmentar la fertilitat del sòl i proporcionar aliments amb totes les seues propietats naturals.

http://www.magrama.gob.es/es/alimentacion/temas/la-agricultura-ecologica/

http://www.magrama.gob.es/es/alimentacion/temas/la-agricultura-ecologica/INFORME_NACIONAL_2011_190912_tcm7-220494.pdf

Estadística sobre producció ecològica

http://www.magrama.gob.es/es/alimentacion/temas/la-agricultura-ecologica/



•DEPENDÈNCIA DE LA P.A.C. (Política Agrària Comunitària)La PAC està sent molt criticada per la seua incapacitat, malgrat les enormes subvencions que ha aportat, per a dotar de veritable autonomia empresarial el sector agrari. De fet s’ha creat una gran dependència cap a les subvencions, que, per altra banda han repercutit més sobre les grans explotacions agràries que sobre les mitjanes i petites.

•CAPACITAT EXPORTADORALa capacitat exportadora del sector agrari s’ha vist minvada per la competència d’altres països alhora que han augmentat considerablement les importacions per satisfer el nostre consum intern (carn, cereals, soia) tradicionalment limitat a fruites, cafè, cotó, tabac i cacau.Exportem vins, olis, i productes d’horta i fruites (cítrics)



RAMADERIA Del total de la producció agrària espanyola, quasi un 40 % correspon al sector animal -a la ramaderia-, que no ha cessat de créixer en els últims anys, i el 60 % restant, al sector vegetal. La cabanya i l'organització dels sistemes ramaders presenta a Espanya una clara diversitat regional en funció d'aspectes agroclimàtics, empresarials i culturals. En les províncies humides del nord, amb riques pastures i prats, domina el bestiar boví d'orientació làctica o mixta, enfront del predomini del boví extensiu de carn i el porcí ibèric de les terres adehesades de l'oest i sud-oest peninsular. Crida poderosament l'atenció el gran pes de la ramaderia industrial porcina i avícola, que situa a Catalunya, i dins d'ella a Lleida, al capdavant del sector ramader a Espanya.

Sabies que produir un quilo de blat requereix 1.500 litres d’aigua, mentre que per obtenir un quilo de carn de boví es necessiten 15.000 litres?



http://www.ign.es/espmap/fichas_rural_bach/pdf/Rural_Ficha_03.pdf

AQUICULTURA

Dins del sector primari, es troba la pesca. Espanya ocupa un lloc destacat en el món i en la UE per volum de captures; el descens d'aquestes en els últims 20 anys, de més d'1 milió de tones en 1987 a 711.000 en 2006, s'ha compensat amb la producció procedent de l'aqüicultura, en la qual Espanya és primer país productor de la UE. Es tracta d'una activitat innovadora i industrial, que contrasta amb els sistemes tradicionals de marisqueo, per exemple el de la captura del percebe.

http://www.slideshare.net/isaacbuzo/la-pesca-en-espaa

SECTOR PESQUER EN ESPANYA

LA PESCA

http://www.ign.es/espmap/fichas_rural_bach/pdf/Rural_Ficha_03.pdf




ESPAIS RURALS: PROBLEMES I SOLUCIONS

El principal problema del medi rural està relacionat amb el relleu generacional i la permanència de les persones en el territori, especialment dones, que són les que fan possible els processos de dinamització i desenvolupament rural. Sense teixit social, en territoris buits, deserts demogràfics masculinitzats, és pràcticament impossible realitzar projectes relacionats amb la defensa de la biodiversitat en el món rural. Com a dada esperançadora, hi ha una lleugera recuperació que s'inicia a la fi dels 90, amb els municipis de 2.000 a 5.000 habitants, que fins i tot en ocasions creixen demogràficament. En la majoria de les ocasions la causa no és una taxa de creixement vegetatiu positiva, sinó la immigració de retornats, prejubilats, immigrants.

La vida actual en un entorn rural no té res a veure amb la d'unes poques dècades arrere. La generalització de les comunicacions, tant de persones i mercaderies (mitjançant millors accessos viaris) com d'informació (mitjançant accessos, en aquest cas, a les tecnologies de la informació i la comunicació) han anat desdibuixant l'aïllament secular del món rural respecte de l'urbà..

•Problemes d’infrastructures i d’equipaments

La justicia suspende el cierre de urgencias en Castilla-La ManchaEl Tribunal Superior de Justicia de la región paraliza cautelarmente la decisión de la Junta, que afecta a 21 municipios.El Gobierno de Cospedal recurrirá la decisión.(El País, 17-01-2013)

ESPAIS RURALS: PROBLEMES I SOLUCIONS

La urbanització, la industrialització, el desenvolupament de la infraestructura de transports, l'excés de turisme en alguns llocs, la proliferació de construccions disperses amb la consegüent parcel·lació de l'espai i la utilització a voltes indiscriminada de noves tècniques en tots els ordres de la vida, inclosa l'agricultura, constitueixen factors que han deixat i deixaran profunda petjada en l’agro. En altres zones són més aviat l'èxode rural, l'abandó i l'erosió de les terres o la desertificació de regions senceres arrasades pels incendis els queconformen la imatge de progressiva degradació del camp.Aquests problemes estructurals agraris i ecològics es plantegen avui diadins d'un context general especialment difícil: nivell de desocupació elevada, creixement econòmic limitat i importants dèficit pressupostaris.



Mujeres más invisibles en el mundo rural(El País, 20-05-2011)

http://elpais.com/diario/2011/05/20/sociedad/1305842401_850215.html

http://elpais.com/diario/2011/05/20/sociedad/1305842401_850215.html


http://www.ine.es/prodyser/pubweb/anuario12/anu12_12agric.pdf

ANUARI ESTADÍSTIC 2012AGRICULTURARAMADERIASILVICULTURA PESCA

ACÍ POTS TROBAR ACTUALITZADES PER L’INE LES DADES RELATIVES AL SECTOR PRIMARI A ESPANYA.

http://www.ine.es/prodyser/pubweb/anuario12/anu12_12agric.pdf


http://es.wikipedia.org/wiki/Agricultura_en_Espa%C3%B1a


http://www.ambientum.com/boletino/noticias/superficie-forestal-aumentado-un-50-Espana.asp

http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000036/00000089.pdf

http://www.ingoserma.com/escenarios.pdf

http://www.ign.es/espmap/bachillerato.htm

ALTRES WEBS CONSULTADES

http://www.fao.org/docrep/004/y3557s/y3557s11.htm

http://es.wikipedia.org/wiki/Agricultura_en_Espa%C3%B1a




http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000036/00000089.pdf

http://www.ingoserma.com/escenarios.pdf

http://www.ign.es/espmap/bachillerato.htm

http://www.fao.org/docrep/004/y3557s/y3557s11.htm

Education

T 6 espais agraris 2016