Click here to load reader

Ordinals i cardinals

  • View
    18.926

  • Download
    4

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Treball contrastiu realitzat per Sara Gregori i Cristina Ortiz

Text of Ordinals i cardinals

  • 1. Sara Gregori Font Cristina Ortiz Almagro Llengua Catalana per a mestres - 1N

2. ELS NUMERALS CARDINALSELS NUMERALS CARDINALS Els numerals cardinals indiquen nombre exacte i enter, corresponent als nombres naturals: Exemples: Tres porcs Quatre colors 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 Zero U(n), una Dos, dues Tres Quatre Cinc Sis Set Vuit/huit Nou Deu Onze Dotze Tretze Catorze Quinze Setze Disset/dsset Divuit/dhuit Dinou/dnou Vint 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 40 50 60 70 80 90 100 200 1.000 1.000.000 Vint-i-u(n), vint-i-una Vint-i-dos, vint-i-dues Vint-i-tres Vint-i-quatre Vint-i-cinc Vint-i-sis Vint-i-set Vint-i-vuit/vint-i-huit Vint-i-nou Trenta Trenta-u(n), trenta-una Quaranta Cinquanta Seixanta Setanta Vuitanta/huitanta Noranta Cent Dos-cents, dues centes Mil Un mili 3. Remarques sobre els cardinals: Les formes u i un, corresponents a la unitat, tenen usos diferenciats. Precedint un substantiu usem un (Un ordinador i tres impressores). Usem u quan no t un valor prpiament quantitatiu, sin identificatiu o de referncia (El quilmetre u de la comarcal tres-cents vint-i-dos) o com a nom del nmero 1 (Lu de copes, Ha quedat el nmero u de la promoci). Els cardinals sn invariables, excepte un, dos i cent que tenen les formes de femen una, dues, tres- centes, quatre-centes. 4. Alguns cardinals admeten una doble forma: vuit / huit, disset / dsset, dinou / dnou. Grficament, susa el guionet per a separar unitats i desenes (vint-i-tres, trenta-quatre) i unitats de centena i centenes (dues-centes, tres mil quatre-centes seixanta-tres). Larticle sapostrofa seguit dun nombre comenat per vocal, tant si sescriu en lletra com si usem la xifra: Lonze de desembre, L11 de desembre. 5. ELS NUMERALS ORDINALSELS NUMERALS ORDINALS Els ordinals indiquen ordre dins una srie: La tercera porta del segon pis. Els numerals es comporten com els adjectius de dues terminacions i presenten variaci de gnere i de nombre. Els quatre primers ordinals presenten formes no relacionades amb els cardinals corresponents: Singular Plural Mascul Femen Mascul Femen 1 2 3 4 Primer Segon Tercer Quart Primera Segona Tercera Quarta Primers Segons Tercers Quarts Primeres Segones Terceres Quartes 6. La resta, sobtenen afegint la terminaci - / -ena a la forma del cardinal corresponent (excepte en el cas de deu, que t la forma des, desena): Singular PluralMascul Femen Mascul Femen 5, V 6, VI 7, VII 8, VIII 9, IX 10, X 11, XI 20, XX 21, XXI 22, XXII 100, C 1000, M Cinqu Sis Set Vuit/huit Nov Des Onz Vint Vint-i-un Vint-i-dos Cent Mil Cinquena Sisena Setena Vuitena/huitena Novena Desena Onzena Vintena Vint-i-unena Vint-i-dosena Centena Milena Cinquens Sisens Setens Vuitens/huitens Novens Desens Onzens Vintens Vint-i-unens Vint-i-dosens Centens milens Cinquenes Sisenes Setenes Vuitenes/huitenes Novenes Desenes Onzenes Vintenes Vint-i-unenes Vint-i- dosenes Centenes Milenes Singular Plural Mascul Femen Mascul Femen 7. Remarques sobre els ordinals: Hi ha alguns ordinals que admeten variants cultes (o variants de base llatina). Es tracta de quint (V), sext (VI), sptim (VII), octau (VIII), dcim(X), vigsim (XX), quadragsim (XL) i quinquagsim (L). En els registres formals sn preferibles les formes amb - / -ena. Susa el guionet en els mateixos casos que en els numerals cardinals: vint-i-dos. A partir de IV, en la llengua colloquial no solen utilitzar-se els ordinals, sin que es recorre a la perfrasi el que fa x: el que fa quatre, el que fa deu. 8. Sovint, i en especial a partir de lXI, susen els cardinals en comptes dels ordinals: captol tretze, Joan vint-i-tres. Les pgines i els nmeros de publicacions no sexpressen amb lordinal, sin amb el cardinal invariable: la pgina dos de la revista . 9. ELS NUMERALS MULTIPLICATIUS Els multiplicatius (o mltiples) expressen el nombre de vegades que saugmenta una quantitat. Funcionalment es comporten com a noms (el doble de raci) o adjectius (una raci doble). Els multiplicatius concorden en mascul o femen amb el nom que acompanyen quan signifiquen tantes voltes ms, excepte doble que s invariable: El teu germ t una habitaci tripla que la teua. En canvi, sn nicament en mascul quan signifiquen format per tants elements: la triple aliana, la qudruple confrontaci. 10. FACTOR MULTIPLICADOR GNERE MASCUL FEMEN 2 3 4 5 6 7 8 9 10 100 Doble (o duple) Triple Qudruple Quntuple Sxtuple Stuple ctuple Nnuple Dcuple Cntuple Doble (o dupla) Tripla Qudrupla Quntupla Sxtuple Sptupla ctupla Nnupla Dcupla Cntupla En la llengua parlada, els multiplicatius se solen substituir per la perfrasi tantes voltes o vegades ms: una distancia quatre voltes ms llarga, un producte deu vegades ms car. El verb que deriva del numeral qudruple s quadruplicar, i no *quadriplicar ni *quatriplicar. Els parts mltiples tenen un nom especfic: bessons, trigmins, quadigmins, quintigmins, per tamb es pot dir bessons de quatre o quatre bessons, etc. 11. ELS NUMERALS PARTITIUS Els numerals partitius (o fraccionaris) expressen parts o fraccions de la unitat i tenen les mateixes formes que els ordinals (quart/quarta, cinqu/cinquena, sis/sisena), exceptuant-ne els casos segents: PARTITIU SINGULAR PLURAL MASCUL FEMEN MASCUL FEMEN 1/2 1/3 Mig Ter Mitja Tera Mitjos Teros Mitges Terces 12. Ls de xifres o lletres en elsLs de xifres o lletres en els numeralsnumerals XIFRES Les quantitats a partir del 10. Els nmeros de les pgines de llibres, documents, articles, pargrafs de les lleis: Ho trobars a larticle 25 de la pgina 22 de la llei 2008/3. Els segles, la numeraci de reis, papes, en nmeros romans: el segle XXI, Pere III. Els dies del mes, els anys (per no les dcades), lhora, els graus, laltitud, les distncies: el 25 dabril, el 1999, les 8 del mat, les 12.30h, 37C, lEverest t 8.844m., una distncia de 4km. Els horaris: obert de 8 a 14h. Els percentatges estadstics (els decimals sescriuen amb coma davall): el 8,5%. 13. LLETRA Les quantitats aproximades: Hi havia ms de cinc-cents manifestants. Les correlacions de quantitats incompletes ja que es tracta de quantitats aproximades: Hi van assistir de tres mil a quatre mil persones. Els ordinals que no es refereixen a segles, reis: Celebren el set aniversari. El nom de les dcades: El anys vint, els anys quaranta. Ledat i la durada de les coses: Que es presenten les persones de quaranta anys! La festa va durar tres dies i tres nits. Les quantitats mili, bili, trili i quadrili: Van robar un mili deuros. 14. RESPOSTES: Pregunta 1 - Mil vuit-cents cinquanta-tres. Pregunta 2 - Tretze mil cinc-cents dotze. Pregunta 3 - Cardinals. Pregunta 4 - Mltiples. Pregunta 5 - Partitius. Pregunta 6 - Ordinals. Pregunta 7 - Ordinals. Pregunta 8 - Mltiples. Pregunta 9 - Cardinals. 15. Hi ha vuit persones que fan cua per entrar al cinema. El primer de la fila s un xic que porta crosses. El tercer xic de la filera s ros i porta texans. Hi ha dues xiques que porten faldilles.

Search related