Upload
silvia-montals
View
2.997
Download
2
Tags:
Embed Size (px)
Citation preview
ÍNDEXÍNDEX Estructura narrativa Personatges Espai Temps Importància del mirall Simbologia Tòpic literari Valoració i crítica
ESTRUCTURA NARRATIVA
1a part:
I honour you, Eliza, for keeping secret some things
(Et respecto, Eliza, perquè saps guardar els secrets).
• Té la funció inagural.• Presenta la construcció de l’univers de ficció
2a part:
Leave, O leave me to my sorrows
(Deixeu-me, oh deixeu-me amb les meves tristeses)
L’acció no progressa. És el passat que s’amplia i matisa i recórrer els 21 capítols.
Per tant el temps psicològic guanya definitivament el cronològic
3a part:
But time past is a time forgotten/ expect the rise of a new constellation
(Però el temps passat és un temps oblidat. Creiem en el naixement d’una nova constel·lació) [Eliot]
•Fracàs per aconseguir materialment els diversos paradisos
Personatges:Personatges:Teresa GodayTeresa Goday
Filla d’una peixatera Somnia amb ser reina: (es complirà)
• Casament amb Nicolau: vell, però ric.• Casament amb Salvador Valldaura.
Passat (arraconat): història d’amor i un fill (secret). Dona que fa goig, d’una gran bellesa, conscient del seu poder de
seducció
En Salvador li ofereix un món magnífic i luxós: Torre Jardí,
En iniciar la seva decadència, es refugiarà en els seus records.
Salvador ValldauraSalvador Valldaura Salvador Valldaura és un home:
Alt, dret, barba rossa Mirada carregada de bondat Aspecte patriarcal i serè
Amaga el record d’un amor tràgic: Amor amb una violinista vienesa que acaba suïcidant-se.
Record marcarà la seva vida i li provocarà: Un desencaixament entre somni i realitat
La relació amb la Teresa no és un mecanisme de substitució. Però Teresa no és Bàrbara, la realitat no respon al somni, així que la relació fracassarà
SofiaSofia ValldauraValldaura Personatge fred de cor
Aspecte físic: Alta, prima, ulls petits, cabells recollits al darrera. Vesteix austerament i amb poques joies
Exerceix l’autocontrol i fuig dels sentiments: Tot i adorar el seu pare i haver estimat Lluís Roca:
Rebutja la lliçó sobre el record que li dóna el primer
Estripa les cartes que guardava del segon.
AltresAltres personatgespersonatgesEladi Farriols Botiguer ric i ben plantat És conscient que en casar-se amb
la senyoreta Sofia accedeix a una classe social superior
Incapaç de prendre qualsevol decisió, no fa res amb la seva vida.
El fetitxisme i vouyerisme defineixen la seva actitud decadent.
Armanda Minyona de confiança Element inamovible de can Valldaura Testimoni de tots els esdeveniments. Temporalment és:
Amant d’Eladi Confident de Teresa Redemptora de Maria
Bàrbara Personatge que sembla
predestinat. Associada a les violetes Vestida de color negre Té por als miralls.
Maria D’una gran bellesa, ja des
del moment de néixer. Té el doble vessant:
Àngel Diable
Accentuat per la consciència de la seva inadaptació familiar que es manifesta en:
La crueltat La incapacitat de
tendresa.
Ramon Fill gran de la Sofia. El seu pare li revela
que és germà de la Maria i aquesta es suïcida.
Té una malaltia força estranya que li fa venir vertigen a l'aigua.
Jaume Fill de la Sofia i l'Eladi. És l'únic que té accés
als objectes personals de la Teresa.
És el més sensible de tota la família.
Mor ofegat per culpa dels seus germans.
Jesús Masdéu
Fill de la Teresa i del fanaler Miquel.
Treballa de pintor i viu força malament.
A la guerra entra com a milicià a la torre dels Valldaura i mor al front.
Pilar Segura
Cupletista de Paral·lel. S'enamora de l'Eladi i
té una filla amb ell, la Maria.
Mor en un hospital després de ser la reina del Paral·lel.
Dona desitjada per bastants homes.
Amadeu Riera
És el notari casat amb la Constància i serà l'amant de la Teresa, relació que recordarà per sempre.
Té una relació molt estreta amb els Valldaura.
Rosa
La institutriu que revela falsedats a l'Eladi sobre els nens, com a venjança per les vexacions a les que és sotmesa per la Maria i el Ramon.
Espai L’espai principal és subdividit en dos àmbits, amb una utilització funcional:
Casa Espai dels adults
Jardí Espai dels infants: Maria, Ramon, Jaume. En el pas del temps ha esdevingut sagrat)
De bon començament, des de les primeres ratlles, l’acció se situa a Barcelona.
Escapades a Viena i París. Atorga al relat aires de complicitat
cosmopolita, de novel·la europea.
TEMPSTEMPS Temps: A Mirall trencat cal diferenciar dos aspectes en
el seu tractament:
L’evolució cronològica (temps històric): coordenades cronològiques concretes: temps real
L’especulació filosòfica (temps psicològic), més subjectiva, sobre el seu pas, fràgil i esmunyedís.
Mirall:Mirall:“Una novel·la és un mirall passejat al llarg del camí Abat de Saint-Réal
Rodoreda segueix Stendhal: un realisme interessat per la veritat però una veritat subjectiva, interna
“Si la novel·la és un mirallque l’autor passeja al llarg d’un camí, aquest mirall reflecteix la vida. Jo, en tot el que tenia escrit, només en reflectia trossos. El meu mirall era, doncs, un mirall trencat”
Mercè Rodoreda
Alguns dels miralls que apareixen a l’obra
El que presideix el sopar de Salvador i Bàrbara i que es resol amb un suïcidi
El que reflecteix Teresa Goday i Que fa que”una onada de
vergonya li pugi a les galtes”
El que mira Sofia el dia del seu casament i li confirma que no està enamorada
El que se li trenca a Armanda al final de l’obra i que significa
la impossibilitat de recuperar el passat
Objecte femení
Testimoni silenciós i mut dels canvis físics i psicològics que afecten el personatge.
Sinònim de soledat i de transitorietat
És el coneixedor dels reflexs més íntims i més amagats del personatge (l’únic i possible confident gràcies al seu silenci i la seva discreció)
Tots els personatges es miren al mirall (descobreixen els canvis) 1ª part: mostra la bellesa dels que es contemplen.
Sofia: agafà el mirall amb el marc de roses. Tenia les galtes tibants, els llavis encara tendres, l’arc de les celles bonic, el front sense una arruga.
2ª part: s’emmiralla la decrepitud Eladi: abans de ficar-se al llit, de cara al mirall del bany que
li tornava la seva cara desfeta, li semblanva que en els seus ulls negres, encara lluents, hi havia els mateixos llocs de melangia que en els de Proust.
3ª part: el mirall ja no té cap funció. Es trenca. (símbol del pas del temps).
““Del primer pis al vestíbul baixà l'escala amb el mirall encarat endarrera: hi veia trossos de sostre, trossos de barana, dibuixos i garlandes de la catifa que cobria els graons, tot viu i desenfocat, fins que en arribar al darrer graó caigué tan llarga com era embolicada en plecs violeta. El mirall s'havia trencat.”
SIMBOLOGIASIMBOLOGIA
Objectes que representen els personatges
Armari japonès: Nicolau Rovira Roses color carn: Teresa Goday Perla grisa: Salvador Valldaura Violetes: Bàrbara Barquet de fusta: Jaume Rosa damunt l’escriptori: Amadeu Riera Llorer: Maria
Joies Les joies donen un esclat a l’univers de
ficció. Tothom porta joies. N’hi ha 2 de significatius: agulla del ram de flors
Enllaç: inicia i tanca la novel·la (Teresa/Sofia) Hi caracteritza la Teresa: augmenta la categoria
social i econòmica. La perla gris (a continuació).
La perla grisLa perla gris Què mostra?
Els lligams entre els diferents personatges en relació amb la Teresa.
Segons en Nicolau, la Teresa “és una perla”.
L’objecte s’associa des del començament a la infidelitat.
Representacions “perla gris” amb la infidelitat:
1r cas: representada per l’engany de la venta del ram de brillants.
2n cas: distraccions d’en Salvador, pendent del somni de la Bàrbara, es descuida de posar-se-la.
3r cas: la Teresa la roba del cadàver del Salvador 4t cas: Amadeu, prou covard per deixar morir la
relació amb Teresa, només se la posa quan la va a veure.
5è cas: morta la Teresa,la perla desengaxada ja no té propietari.
Altres referències: Joia Sofia: una maragda. És una maragda
sense jardí i sense fosca (pedra més poderosa).
Dona notari Riera: no pot queixar-se: porta uns brillants a les orelles que semblen avellanes.
Armanda: l’Eladi li regala unes arracades. Teresa: collaret. Amb set robins com set
llàgrimes vermelles (regal pel naixament de Sofia).
Univers infantil Univers autòcton amb unes lleis i una
dinàmica interna. Ambiguetat:
Puresa i companyia Crueltat i sexualitat
Allunyament infantesa: Maria es desagna al llorer Ramon trenca les joguines.
Gestos Influeixen d manera decisiva en uns personatges
damuns dels altres (acte de marcar la cara):
La Bàbara deixa una ratlla marcada a la cara d’en Salvador.
La Teresa passa un dit besat a la cara d’en Salvador.
El peu de la Sofia deixa una señal a la galta d’Eladi. La Maria passa la mà per la galta d’en Jaume abans
de matar-lo. El fantasma de la Maria frega la galta de l’Armanda
per fer notar la seva presència.
FlorsFlors Les flors tenen un paper important a
l’obra, ja que anuncien les diferents relacions amoroses: Violetes: Salvador i Bàrbara Flors del lilàs: Salvador i Teresa Flors de cirerer: Teresa i Amadeu
Altres referències: roses color carn, rosa vermella.
Rata i teranyinaRata i teranyina Dues forces que estan en lluita:
Rata: simbolitza la mort (viu a sota terra) Passeig de la rata pel jardí i la casa:
Mostra els efectes del temps i la mort a través dels vestigis de la realitat (aspectes fisics)
Teranyina: supervivència (via a la terra) Maria representa la teranyina. S’ha alliberat d’un
món que no desitja..
Jardí Hàbitat per ocells exòtics, poblat de
plantes i arbres magnífics Arbre: símbol de la immortalitat. Heures: símbol permanència. Llorer: símbol universal de la immortalitat, ja
Tocat per un llamp Segons la mitologia, el lloc que Déu toca amb un
llamp esdevé sagrat (immortal) Maria assoleix la immortalitat: “es casa” amb el
llorer. L’escull per romandra-hi eternament.
Aigua Significa la puresa infantil: en general estancada.
Adopta formes múltiples: llàgrimes, pluja, mar, canal, estanc.
Tots els nens (moren a l’aigua): Bàrbara: la troben ofegada en un canal. Maria: es veu naixent de l’aigua i morint-s’hi. L’aigua la
devora perquè no es vol fer gran: Sentia d’una manera vaga que només voldria allò per
sempre, com si l’aigua estancada anés ofegant tpts els altres desigs.
Jaume: mor a l’aigua
Quan en Ramon es fa gran no pot veure l’aigua sense posar-se malalt:
“Quan veia rius, quan veia el mar li agafava vertigen, s’havia d’estirar a terra perquè no podia resistir de veure esteses d’aigua”.
TórtoresTórtores
Les tórtores apareixen poc abans de produir-se la mort d’algun dels personatges:
Durant el traspàs de Salvador Valldaura En l’assassinat d’en Jaume.
TÒPIC LITERARITÒPIC LITERARI
Ubi sunt On ha anat a parar allò que ha existit?
La Teresa Després de ser una dona bella i elegant, acaba tenint
un cos malaltís; no es pot ni aixecar sense la cadira de rodes.
Notari Riera Recorda el seu passat esplendorós, ara perdut. Es posa
el remei per les morenes, mentre recorda el dia que va fer l’amor amb Bàrbara.
VALORACIÓ I CRÍTICAVALORACIÓ I CRÍTICA
Carme Arnau diu: “ Novel·la psicològica de gran complexitat. El
món que si reflecteix és fastuós i refinat, dominat per nombrosos personatges, tant masculins com femenins, expressat amb una escriptura literària i barroca i amb uns símbols de gran bellesa.
És una obra tancada, dominada per un narrador omniscient. És també la més pessimista, on la mort acaba amb tota esperança.”
El centre neuràlgic de la novel·la és, a més, una tragèdia: el suïcidi d’una nena i la subsegüent davallada familiar. Ara bé aquesta tragèdia esdevé un mite autèntic, el de la infantesa, amb un símbol representatiu, l’aigua, i amb un personatge que és el més innocent i més lúcid de tota la producció, la Maria, l’arquetipus de l’infant, el nen-llorer
Símbol: la felicitat de la infància oposada a l’edat adulta, generalment desencisada”