21

La vida als guetos

Embed Size (px)

Citation preview

Page 1: La vida als guetos
Page 2: La vida als guetos

Introducció Desenvolupament La reclusió dels jueus.Les condicions de vida al gueto de Varsòvia.El Judenrat. La vida dels joves jueus dins del gueto.Les fàbriques nazis al gueto.Cultura i educació al gueto.Activitats religioses al gueto.Els guetos més importants:- El gueto de Lódz.- El gueto de Theresienstadt.- El gueto de Varsòvia.Algunes diferències del gueto de Varsòvia.La rebel.lió del gueto de Varsòvia.Conseqüències del gueto.El final dels guetos.Els supervivents.

Conclusió

Page 3: La vida als guetos

IntroduccióAl 21 setembre de 1939 el cap de

policia de seguretat de les SS va donar el ordre de que tots el jueus que vivien en zones rurals ocupades per l’Alemanya Nazi en Polònia, fossin tancats en zones situades a les afores dels nuclis urbans. Allà no hi havia ni electricitat ni instal·lacions de sanitat bàsiques.Aquest va ser l'inici dels guetos.

A començaments de 1940 van construir en Lódz el primer gran gueto i el van tancar.

El més gran va ser el de Varsòvia a finals del 1940, on van recloure a uns 445.000 jueus.

Page 4: La vida als guetos

Durant l’època del domini de Hitler,el poble jueu va ser forçat a viure en gueto. Aquesta va ser una de les principals mesures aplicades contra la població jueva, a la qual es volia expulsar d’Europa.

El nazisme defensava l’existència de races i la superioritat de la raça ària per sobre de la resta. D’aquestes, la raça jueva era considerada infrahumana, de manera que es justificava la seva expulsió o eliminació.

La política nazi va traure als jueus tots els seus drets.

Page 5: La vida als guetos

A Varsòvia els nazis van establir el gueto més gran d'Europa durant la Segona Guerra Mundial. Abans de la guerra els jueus eren gairebé un 30 per cent de la població a Polònia.

Just després de la rendició de Polònia, els jueus de Varsòvia van ser sotmesos a atacs brutals i reclutats obligatòriament per a realitzar treballs forçats. Les seves condicions eren pèssimes en tots els aspectes: el menjar era escàs, les condicions higièniques insuficients,

i, en general hi havia carència de necessitats bàsiques per sobreviure.

El 16 de novembre de 1940 els jueus de Varsòvia van ser tancats al gueto.

Page 6: La vida als guetos

És el nom que rebien els consells jueus que governaven els guetos establerts pels nazis.

Tenien al seu càrrec a tota la població d'un

gueto, havent de mantenir l'ordre, i

també de complir i fer complir les directrius

alemanyes.

Així doncs el Judenrat no estava per satisfer les necessitats dels jueus en els camps

d’extermini, sinó per satisfer les dels

alemanys.

Vigilats per la policia del Judenrat, un grup de nens del gueto de Łódź fa cua

per embarcar en el tren que els portarà al camp d'extermini de

Chelmno.

Entrada a les oficines del

Judenrat, gueto de Varsòvia.

Page 7: La vida als guetos

Als guetos sovint es realitzaven seleccions amb els nens jueus

que estaven en bones condicions

Normalment, la majoria de nens jueus no solien

arribar a ser adults en

condicions de treball com

aquestes.

Molt d’ells morien molt joves per la falta de recursos bàsics.

Altres eren escollits

per formar les

primeres files del exèrcit;

anomenats “nens

antimines”

Nens i dones que eren deportats a altres camps d’ extermini situats a quilometres i quilometres del seu gueto.

Page 8: La vida als guetos

Fàbrica de Schindler

Fàbrica de teules situada al camp de

les Milles

Els alemanys van crear diverses fàbriques dins del ghetto, entre elles les fàbriques Òptima i Madritsch, en les que s'utilitzava als jueus per realitzar treballs forçats. També es van utilitzar diversos centenars de jueus en fàbriques i projectes de treballs forçats a l'exterior del gueto. Eren forçats a treballar si estaben en condicions; sino eren executats en cambres de gas. Tot i aixó els treballadors rebien una ració de menjar molt petita que moltes vegades no era suficient per viure

Page 9: La vida als guetos

Cultura i Educació al gueto

Als guetos s’organitzaven escoles i classes clandestines. Aquestes escoles estaven amagades en soterranis i apartaments. Els llibres es passaven de contraband. En el gueto de Theresienstadt a Praga es van reunir fins a 60.000 volums.Malgrat les dificultats de la vida quotidiana, en molts guetos es celebraven concerts, conferencies, obres de teatre, cabarets i concursos d’art.

Page 10: La vida als guetos

Activitats religioses al

gueto Els alemanys van prohibir els serveis

religiosos en la majoria dels guetos, de manera

que els jueus pregaven i celebraven cerimònies

religioses en secret. A Varsòvia es sabut que dins del gueto hi havien 600 grups de religiosos

que oraven. Les pregàries els ajudaven a mantenir la moral alta. Molts veien l’oració com una forma de

resistència espiritual.

Page 11: La vida als guetos

Els Guetos més importants

El Gueto de Varsòvia

El Gueto de Lódz

El Gueto de Theresienstadt

Page 12: La vida als guetos

Gueto de LódzEl gueto de Lódz va ser construït pels nazis a Polònia. Era el segon gueto més gran

després del gueto de Varsòvia. Va ser creat per concentrar jueus i gitanos. Va acabar sent un important centre industrial. Gràcies a la seva gran productivitat el gueto no es va destruir fins el 1944. Va ser l’últim gueto a Polònia.

Page 13: La vida als guetos

Gueto de Theresienstadt

Aquest gueto estava situat a la ciutat de Terezin, a l’actual República txeca. Es va construir l’any 1944. Aquí van tancar jueus. Aquest gueto servia principalment de trànsit als camps d’extermini i també com a gueto model amb finalitats propagandístiques.

Page 14: La vida als guetos

Gueto de VarsoviaEl gueto de Varsovià va ser el gueto més gran que es va construir a Polònia. Durant els

tres anys de la seva existència es va reduir la població de 400.000 jueus fins a 50.000. A aquest gueto es va produir la rebel·lió contra els nazis, una de les més importants que es van fer contra el poder dels nazis.

Page 15: La vida als guetos

A la història del Reich nazi, el gueto de Varsòvia va ser un dels que més jueus va retenir. Es diferencia dels altres guetos per...

Estava molt mes vigilat i protegit per evitar la fuga, ja que hi havia gran part de la població jueva de Polònia.

Les oficines del Consell Jueu estaven ubicades en el carrer Grzybowska, a la part sud del gueto. Van intentar cobrir totes les necessitats dels residents del gueto, que lluitaven constantment per sobreviure.

Page 16: La vida als guetos

La rebel.lió del gueto de Varsòvia

La SS es preparava per transportar jueus des de Varsòvia fins al camp de concentració de Treblinka. Quan van entrar al gueto de Varsòvia van ser atacats per uns quants jueus armats amb granades de mà i es van haver de retirar, començant una petita guerra que va durar un mes. Els cap dels jueus era en Mordechai Anielewicz. Van morir 13.000 jueus. Malgrat la inevitable derrota, es recorda com un moment de lluita i resistència contra el poder nazi.

Page 17: La vida als guetos

Les conseqüències van ser devastadores: milers de persones mortes a causa de la fam, de la falta de condicions higièniques, de les

execucions...

Un total de més de 5.000.000 de jueus van ser assassinats. Uns 3.000.000 en centres d'extermini i en camps de treball. 1.400.000 en els afusellaments massius. Més de 600.000 van morir als guetos.

Page 18: La vida als guetos

El final dels guetos

L’any 1943 els alemanys ja començaven a perdre la guerra. Això va precipitar la destrucció dels guetos que quedaven i la deportació dels jueus a camps de concentració on serien eliminats ja fos a les càmeres de gas o amb treballs i condicions infrahumanes. El 1943 van començar a eliminar tots el guetos de Bielorrússia i d’Europa oriental, fins que al setembre del 1943 ja no quedava cap gueto. La segona meitat de 1944 els alemanys van reunir a 50.000 jueus del camp de concentració d’Estònia i els van endur cap al oest en una “marxa de la mort”, caminant dies sense menjar ni aigua nomes perquè no fossin alliberats.

Presoners en “La marxa de la mort”

Page 19: La vida als guetos

Els superviventsDos milions de jueus van sobreviure en la Unió Soviètica, més milers de supervivents van començar a traslladar-se a Occident. Es van fundar hospitals per als sobrevivents, guarderies, escoles. Al finalitzar la guerra els països aliats com Estats Units van rebre milers de supervivents.

Page 20: La vida als guetos

Aquest treball fet per en Ricard Colin i en David Sánchez es fixa en una petitíssima part del que va ser l’Holocaust o la Shoah: la vida al gueto. És un tema molt conegut per la terrible manera com els nazis van tancar als jueus en gueto dins de nuclis urbans, a zones limitades amb murs fets per ells mateixos i els van obligar a viure en condicions extremes, en les quals només sobreviure era un èxit.

Haver fet aquest treball ens ha fet entendre el patiment que havien de suportar els jueus dins del gueto i fins que els deportaven a camps d’extermini, on mataven a jueus sense pensar que també eren persones com ells i com nosaltres, però amb una diferent procedència ètnica i cultural.

Page 21: La vida als guetos

http://eeclestermes.blogspot.com/search/label/gueto

http://www.google.es/imghp?um=1&hl=es&tbs=isch:1&btnG=Buscar&aq=f&aqi=&oq=&gs_rfai

http://es.wikipedia.org/wiki/Gueto_de_Varsovia

http://nazismoyholocausto.blogspot.com/2009/03/la-empresa-schaeffler-niega-haber-usado.html

http://www1.yadvashem.org/es/chapter_3/daily_life.asp

http://www.encontrandodulcinea.com/articulos/2010/Abril/Hoy-en-la-Historia--Comienzo-de-la-revuelta-del-Ghetto-de-Varsovia-.html

http://www1.yadvashem.org/es/chapter_9/remaining_ghettos.asp

http://www.ushmm.org/wlc/sp/article.php?ModuleId=10007210

http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Portada