El regne islàmic de Granada

ALHAMBRA DE GRANADA

L’ALHAMBRA DE GRANADA ERA EL PALAU DEL REI DEL REGNE

ISLÀMIC DE GRANADA QUAN ELS CASTELLANS VAN CONQUERIR

GRANADA ES VA CONVERTIR EN LA CAPITAL DEL REGNE DE

CAASTELLA DURANT 200 ANYS DESPEÉS TOLEDO I MADRID.

EL REI DE CASTELLA VIGILAVA DES DE L’ALHAMBRA DE GRANADA PER SI ELS ATACAVEN(ESTAVA DALT DE

LA MUNTANYA)

El territori

• Quan l’Islam va entrar a la península Ibérica només havien passat vuitanta-nou anys des que a Aràbia es va iniciar l'Hègira (una guerra, 622). Aquesta religió al començament tenia un aspecte d'un èxit religiós que no teníem aspectes dolents i d'un seguit de ressonants victòries sobre els imperis persa i bizantí. Tant èxit religiós com el conqueridor eren fonamentats en la senzillesa i en la bona adaptació de la nova religió a la vida quotidiana i en el respecte inicial envers les comunitats de jueus i cristians Però, també es basava en el fet de saber aprofitar en les conquestes els moments de tensions i dificultats internes dels països conquerits, i en una agressivitat implacable contra tot aquell qui s'oposés a la predicació del rei.

Ocupació del terreny de la Peninsula Ibèrica

Començament (200 anys)Els pròxims 200 anysEls seguents 250 anysEls seguents 250 anysEls seguents 200 anysAl final (200 anys)L'ultim any

al co

mençament

els prò

xims 2

00anys

els segu

ents 250 an

ys

els segu

ents 250 an

ys

els segu

ents 250 an

ys

al final

l'ultim an

y0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

Regne de Granada Regne de CastellaRegne de NavarraPortugalCorona cataragonesa

• La conquesta del regne Hispano pels musulmans va tenir lloc en dues fases breus i successives. La primera fase (711-716) es va iniciar després de la derrota del rei Roderic i dels seus seguidors davant d'uns 12.000 soldats conversos, comandats pel també comandant “Tariq ibn Ziyad”, a la batalla del riu “Guadalete”. Un nou exèrcit d'uns 18.000 homes, àrabs en la seva major part, es van unir als vencedors per formar el continent musulmà, dirigit pel valí d'lfriqiya, Musá Ibn Musayr, pel seu fill Abad Al-Aziz i per Tariq mateix, va recórrer les terres de la peninsula, més que combatent, negociant amb el regne Hispano i exposant l'oferta de l’Islam.

La conquesta del regne Hispano

L'evolució política de l'Estat andalusí

• Després de conquerir la Península Ibérica els musulmans hi van establir una estructura política diferent a la que hi havia, destinada al govern de la comunitat islàmica del territori ibèric en els aspectes militars, jurisdicció i religió, de l’administració de les terres confiscades en perill de conquesta i de cobrament d'impostos. Aquesta estructura existia amb l'organització jurídica i religiosa de la comunitat cristiana, la qual, malgrat que estava obligada a reconèixer l'autoritat suprema del valí (governador dependent del califa de Damasc), gaudia d'un ampli marge d'autonomia.

• Entre el 714 i el 755, 19 “distints” governaren al-Andalus enmig d'un clima de lluites que no s’acaben entre els diversos grups d'invasors: àrabs quraixites, àrabs iemenites, sirians i berbers. L'origen d'aquests conflictes venia tant dels esforços de les tribus per controlar el govern de la Península com de les discriminacions a l'hora del repartiment de terres entre els invasors.

 

LA GUERRA DE GRANADA• La Guerra de Granada és el nom amb què se sol conèixer el

conjunt de campanyes militars que van tenir lloc a l'Emirat de “Gharnatha” entre 1482 i 1492, durant el regnat dels Reis Catòlics.

• La Guerra de Granada van culminar amb les Capitulacions de Granada del rei Boabdil, que al llarg de la guerra havia oscil·lat entre l'aliança, el doble joc, la contemporització i l'enfrontament obert. Els deu anys de guerra es van lluitar seguint un ritme estacional de campanyes, iniciades a la primavera i detingudes a l'hivern, i es veié afectat pels enfrontaments interns dins del bàndol musulmà, mentre els cristians van saber integrar en una missió comú ciutats, la noblesa castellans sota l'autoritat de la Monarquia Catòlica.

• La participació de la Corona d'Aragó va ser molt important, a part de la presència del propi Ferran II d'Aragó va consistir en la col·laboració naval, l'aportació d'experts financers.

• El lliurament de les claus de la ciutat i la fortalesa-palau de l'Alhambra, el 2 de gener de 1492, se segueix commemorant cada any en aquesta data amb un tremolar de banderes des de l'Ajuntament de la Ciutat de Granada.

La fi de la Reconquesta i el començament de l'Imperi

• En ser l'última possibilitat d'expansió del territori dels regnes cristians davant dels musulmans a la Península Ibèrica va significar la fi de la Reconquesta, procés històric de llarga durada que havia començat al segle VIII. No s'ha d'oblidar que la "Reconquesta" vol dir tornar a conquistar. No hi havia significat una continuïtat d'hostilitats en tot el període, i de fet, des de la crisi del segle XIV s'havia aturat (s'han comptabilitzat 85 anys de pau per 25 de guerra en el període 1350-1460), conformant el Regne de Castella amb el control de l'Estret de Gibraltar i el manteniment del Regne de Granada com un Estat vassall i tributari en la política interior es intervenia en ocasions. En moments de debilitat castellana, passava el contrari, que els nassarites exercien les seves pròpies iniciatives, robar els diners, incendiant i saquejant localitats o recuperant algun petit territori, de vegades en connivència amb alguna de les faccions que dividien Castella. La permeabilitat de la frontera en ambdues direccions també va produir l'existència de categories socials mixtes: els habitants d’Elche , o cristians que es convertien a l'Islam que eren la categoria inversa. Transitaven sense cap problema pel territori fronterer, i negociaven els rescats de presoners.

Territori del regne nassarita durant el segle XV. En verd clar, els territoris conquerits pels regnes cristians des del segle XIII inclouen Ceuta, a

la costa africana.

FET PER: ALEX AMARO DIAZ ESCOLA MONTBUI

CURS 2012-13 CS2B