EL REGNE DE MALLORCA DURANT

L’EDAT MITJANA

INTRODUCCIÓ

• Conquesta Balears succeïda al llarg del s. XIII: ▫ Mallorca 1229 ▫ Eivissa 1235 ▫ Menorca 1286

• Tres etapes: ▫ 1) Conquesta de Mallorca i Eivissa: 1229-1276

(mort rei en Jaume). ▫ 2) Regne privatiu: 1276-1343 ▫ 3) Reincorporació a la Corona Catalano-Aragonesa:

1343

INTRODUCCIÓ

• Enormes repercussions Integració de les Balears en el món cristià occidental:

▫ Destrucció de la societat musulmana de les Balears Substitució per una nova societat:

Societat feudal

Llengua catalana

Religió i cultura cristianes

• Conquesta cristiana punt de partida de l’actual poble de les Balears.

Multiplicitat de causes de la

conquesta catalana: • ESTRATÈGIQUES: Activitats corsàries que practicaven el musulmans de les Balears,

atacant les naus catalanes, varen ser l’excusa dels cronistes cristians per a justificar la conquesta. ▫ Musulmans balears actiu comerç + cors eren un obstacle per les ànsies d’expansió

comercial dels catalans. • MILITARS: Ànsies bèl·liques de la noblesa feudal, àvida de terres i de botí. Els

senyors feudals serien recompensats de forma proporcional a la seva participació en l’expedició.

• ECONÒMIQUES: Interessos comercials de la burgesia mercantil de Barcelona.

En aquells moments, Barcelona es configurava com un dels centres comercials més actius de la Mediterrània occidental i necessitava de noves bases per a poder consolidar la seva expansió mediterrània; les Balears en reunien excel·lents condicions. ▫ Presa de Mallorca establiment d’una base comercial que permetria el control de la

Mediterrani occidental i les rutes cap el Mediterrani Oriental. • IDEOLÒGIQUES: Esperit de croada contra els musulmans, que esdevenia la

justificació ideològica de l’expedició i garantia el ple suport de l’Església.

CAUSA IMMEDIATA

• Les cròniques es refereixen a uns incidents navals (1226) com a causa immediata de la conquesta.

• Els musulmans mallorquins havien pres dues embarcacions catalanes com a represàlia a l’atac que corsaris de Tarragona havien efectuat contra una galera i una tarida del valí de Mallorca (Abú Yahya). Aleshores els catalans aprofitaren l’avinentesa per declarar la guerra.

CONQUESTA DE MALLORCA

• Crònica Jaume I decisió conquesta Balears sopar a la casa de Pere Martell a Tarragona.

▫ Acord la convocatòria de Corts de Barcelona per discutir la conquesta de les Illes.

▫ 5/9/1229 salpava una flota dels ports catalans de Salou, Tarragona i Cambrils + exèrcit per conquerir les Mallorca. Intenció desembarcar a prop de Pollença, però el

mal temps els va fer desviar, i esquivant la tempesta, es dirigien cap a les costes d’Andratx a la recerca d’un lloc adequat per efectuar el desembarcament.

Banquet de Tarrgona (1228) on es consolida el projecte d’anar a conquerir les Illes

CONQUESTA DE MALLORCA

• Exèrcit cristià: ▫ Desembarcament de Santa Ponça (nit de 9 a 10/9/1229).

▫ Continuades batusses entre cristians i musulmans

mallorquins: 1a batalla important Batalla del Coll de sa Batalla (Calvià) victòria

cristiana avanç cap a Medina Mayurqa. Batalla de la Font de Mallorques en direcció a Valldemossa victòria dels

cristians. 13/9/1229 la flota fondeja a Portopí i s’inicia el setge de Medina

Mayurqa.

▫ Rei Jaume rebutjà els intents de negociació amb el valí musulmà

(Abú Yahya) 31/12/1229 es produeix el darrer assalt. Durant mesos la ciutat patí el saqueig musulmans moriren o foren

esclavitzats pel vencedors.

CONQUESTA DE MALLORCA

• Amb la presa de la capital no s’havia consumat la conquesta de Mallorca: ▫ Zona del pla fàcilment dominada. ▫ Àrees muntanyoses males de dominar

musulmans s’havien refugiat i resistien: Serres de Tramuntana

Serres de Llevant

▫ Exèrcit cristià s’havia reduït cap el 1230 una vegada consumat el saqueig de la ciutat, la majoria de cavalls i peons retornaren als seus llocs d’origen.

TRACTAT DE CAPDPERA

• Jaume I torna a Mallorca 1231 per: ▫ Retre els castells d’Alaró, Santueri i Pollença. ▫ Sotmetre Menorca mitjançant el Tractat

d’infeudació de Capdepera. Tractat de Capdepera: Perill que des de Menorca s’enviàs un exèrcit. Per tal d’impedir-ho decidí enganar-los:

▫ Jaume I es traslladà a Capdepera i ordenà encendre mols de focs de al manera que els menorquins cregueren que hi havia un exèrcit preparat per envair-los.

▫ Enviaren una ambaixada per sotmere’s a la sobirania del rei cristià.

▫ A Capdepera signaren un tractat amb el rei. El reconeixien com a senyor i a canvi, cada any, li tramterien animals, blat i altres productes.

ORDENACIÓ DE L’ILLA

• Conquesta significa canvi de població i de societat.

▫ Societat musulmana basada en el grup clànic, de religió i cultura islàmica.

▫ Societat feudal, cristiana i la llengua catalana.

ORDENACIÓ DE L’ILLA • Jaume I 1230 repartiment de Mallorca d’acord amb del sistema

pactat a Barcelona abans de la conquesta sen feren vuit parts: Quatre per els reis Quatre entre els membres de l’alta aristocràcia

▫ Part de l’illa quedava com a propietat del rei (Porció reial), però altres porcions passaren a ser feus del grans magnats que havien participat en la conquesta: Bisbe de Barcelona Compte del Rosselló Nunó Sanç Vescomte de Bearn Compe d’Empúries

▫ Rei i els grans feudataris repartiren, a la vegada, les seves terres entre: Cavallers i peons que quedaren a viure a Mallorca. Nombrosos repobladors que al llarg dels anys següents vendrien a establir-s’hi.

• El repartiment de la porció reial se coneix per un important document:

Llibre del Repartiment.

ORDENACIÓ DE L’ILLA

• Ordenació jurídica i institucional:

▫ Rei atorgà Carta de Franquesa (març de 1230):

S’expressen els drets i privilegis dels nous pobladors de l’illa.

Garantia als repobladors un sistema més liberal que l’existent a Catalunya i atenuava el feudalisme, per al d’afavorir el repoblament de Mallorca.

CONQUESTA D’EIVISSA

• El rei en Jaume renuncià a conquerir personalment les Pitiüses deixà la tasca a la iniciativa d’alguns magnats que havien participat en la conquesta de Mallorca:

▫ Guillem de Montgrí ▫ L’infant Pere de Portugal ▫ El comte del Rosselló Nunó Sanç

• Els cristians entraren a Eivissa el dia de sant Ciriac de 1235.

CONQUESTA DE MENORCA

• Jaume I i el Tractat de Capdepera (1231).

• 1286 context a la Mediterrània havia canviat força:

▫ El poder musulmà retrocedia, i dels territoris d’Al-Andalus sols quedava el regne de Granada.

▫ La Corona Catalanoaragonesa acabada d’incorporar als seus territoris l’illa de Sicília.

CONQUESTA DE MENORCA

• 1286 el jove rei Alfons III, fill de Pere el Gran i nét de Jaume el Conqueridor, va conquerir Menorca.

• L’expedició partí de Salou el desembre de 1286 i, després de passar les feses de Nadal a Mallorca, arribà al port de Maó.

• El 17 de gener de 1287 es va produir el principal comba entre els menorquins i l’exèrcit invasor: ▫ Pocs dies després, el 21 de gener, els menorquins es

rendien, i l’endemà el rei Alfons ja era senyor de tota l’illa.

• La sort dels musulmans menorquins es va decidir en les

capitulacions del Tractat de Sent Agaiz, per esser signades al castell d’aquest nom (avui castell de Santa Àgueda), on s’havien refugiat centenars de musulmans menorquins.

EL REGNE DE MALLORCA FINS A LA

MORT DEL REI EN JAUME • Pitiüses i Mallorca s’anaren repoblant i organitzant al

llarg del s. XIII:

▫ Juntament amb repobladors cristians, hi restaren grups importants d’esclaus musulmans que treballaven al camp. A Mallorca hi vivien alguns musulmans lliures, que havien

estat autoritzats per a residir a l’illa.

▫ Gruix de la població (la que esdevindria dominant) repobladors: Majoritàriament procedien de Catalunya, però també hi havia

contingents d’aragonesos, provençals i italians.

EL REGNE DE MALLORCA FIN A LA MORT

DEL REI EN JAUME • Mallorca + Eivissa + Menorca s’organitzarien de

la mateixa manera: ▫ Nucli urbà com a capital de cada illa amb una

jurisdicció sobre les terres interiors ▫ La societat s’organitzà a imatge de la catalana de

l’època institucions + estructura social + costums pràcticament idèntics als del Principat implantació de: Religió cristiana Llengua catalana

• Per això es pot afirmar que l’actual poble de les Balears neix amb la conquesta cristiana del segle XIII.

FI DEL REGNAT DE JAUME I • Jaume I moria l’any 1276 seu

testament deixava els seus estats repartits entre els seus dos fills:

▫ Pere, el primogènit (anomenat el

Gran), rebé Aragó, Catalunya i València.

▫ Jaume, el menor, rebé les Balears, els comtats del Rosselló, el Conflent i la Cerdanya, la baronia de Montpeller i els senyorius d’Omeladès i Carladès, en terres franceses:

• L’infant Jaume regnaria com a

Jaume II de Mallorca, independent del seu germà, el poderós rei d’Aragó.

EL REGNE PRIVATIU DE MALLORCA

1276-1343 • Mort Jaume I repartí el regne entre els dos fills Pere i

Jaume: ▫ Jaume (II) es creava el Regne Independent de

Mallorca REGNE PRIVATIU.

• Jaume I desitjava un regne plenament autònom el nou rei d’Aragó, Pere III, no acceptà mai de bon grat la decisió paterna.

• Història del regne de Mallorca independent fou breu, però intensa.

• Pèrdua de la independència 1343 quan Pere IV d’Aragó s’annexionà els estats del rei mallorquí Jaume III.

EL REGNE PRIVATIU DE MALLORCA

1276-1343

• Tres reis:

▫ Jaume II

▫ Sanç

▫ Jaume III

JAUME II (1276-1311)

• Quan fou proclamat rei, Jaume II ja havia governat les Balears en nom del seu pare, anys abans.

• Jaume II home de caràcter pacífic, donat a les lletres (havia estudiat a París) i amant de les arts, a la mort del Conqueridor assumí el govern dels estats que li correspongueren.

• Jaume I seu testament féu constar que si un dels dos germans moria sense hereu, els seus regnes passarien a l’altre.

Primera etapa del govern de Jaume II

• El desacord de Pere III per la divisió del regne provocaria lluites entre els germans. ▫ Primera agressió contra el regne de Mallorca tractat

d’infeudació que el rei Pere obligà a signar al seu germà Jaume (1279): Jaume = vassall del seu germà.

▫ Vespres Sicilianes francesos rebutjats a Sicília i aquesta illa quedà sota el control del rei Pere el Gran: Guerra entre Aragó i França territoris rossellonesos del rei de Mallorca

quedaven en una posició compromesa. Exèrcit francès atacà el rei d’Aragó a través del Rosselló amb el beneplàcit de Jaume

II de Mallorca fet que trenca ja les relacions difícils entre els dos germans. Pere III considerà que Jaume II havia romput el pacte feudal per ajudar els seus

enemics francesos: ▫ Envià el seu fill Alfons a conquerir Mallorca (1285). ▫ Mentre es produïa la conquesa de Mallorca, morí el rei d’Aragó i el succeí l’infant Alfons

(Alfons III) 1287 conquistaria Menorca als musulmans. ▫ Balears quedaren subjectes a la casa d’Aragó durant uns anys Alfons III morí sense

descendència (1291) i fou succeït pel seu germà Jaume II d’Aragó.

• Gràcies a la mediació papal, Jaume II de Mallorca aconseguí que li fossin retornats els seus territoris Tractat d’Agnani (1295).

Segona etapa del govern de Jaume II

• Durant aquesta segona etapa regne Mallorca floriment cultural i econòmic: ▫ Inici de la construcció de la Seu. ▫ Inici de la construcció del Castell de Bellver. ▫ Inici de la construcció dels palaus de:

Valldemossa Manacor Sineu

▫ Renovació del Palau de l’Almudaina de Palma ▫ Renovació de les fortificacions d’Alcúdia i Capdepera ▫ Fundació de nombroses viles a la Part Forana.

• Obra Jaume II fonamental per a l’organització de les Balears promulga documents d’importància cabdal per a les illes: ▫ 1300 Ordinacions de Jaume II ordenació de nombrosos pobles de Mallorca ▫ 1301 atorgà la Carta de Franquesa de Menorca i reglamentà les parròquies de

l’illa (document de Pariatge). ▫ A Eivissa, dictà les primeres normes que es coneixen per al funcionament de la

Universitat.

Petra

SANÇ (1311-1324)

• Primogènit de Jaume II es va fer religiós a la mort de Jaume II (1311) el tron passà al segon fill Sanç.

• Sanç coronat a la catedral de Ciutat 4/07/1311 després d’un any presta vassallatge al rei de la Corona catalanoaragonesa.

Sanç (1311-13249

• Regnat de Sanç II un dels més pròspers de Mallorca: ▫ Impulsà l’agricultura i el comerç ▫ Creà una flota (flota del Pariatge) per a poder combatre

els pirates sarraïns que atacaven les costes mallorquins. ▫ Va participar, juntament amb el rei d’Aragó, en la

conquesta de Sardenya. ▫ Va convertir el Consell dels Jurats (creat per Jaume I) en

el Gran i General Consell: Estava integrat per 143 consellers, la majoria dels quals

representaven la ciutat, i la resta, la Part Forana. ▫ Elegí 10 representants de la Part Forana per fer-se càrrec

dels problemes que poguessin sorgir a les viles rep el nom de Sindicat de la Part Forana.

JAUME III (1324-1349)

• Rei Sanç I morí sense descendència heretà el regne el seu nebot Jaume, fill de Ferran, germà de Sanç.

• Jaume havia nascut a Catània (Sicília) i va haver de jurar vassallatge al rei d’Aragó.

• Comença a regnar amb el nom de Jaume III i per raó de la minoria d’edat, n’exercí la tutela el seu oncle Felip.

JAUME III (1324-1349)

• Fets destacables del regnat:

▫ Constitució del Consolat de Mar tribunal que regulava les relacions entre els mercaders i decidia en els litigis.

▫ Cultura fou un bon promotor i d’aquest temps és la recopilació de les Lleis Palatines fa una descripció del que era la cort mallorquina.

JAUME III (1324-1349)

• Regnat de Jaume III, a diferència del de Sanç, va tornar a ser propici a les desavinences amb el rei d’Aragó: ▫ Jaume s’havia casat amb una filla d’Alfons IV el Benigne,

rei d’Aragó. ▫ En morí Alfons IV el Benigne, va heretar la corona d’Aragó

Pere IV el Cerimoniós. ▫ Pere IV el Cerimoniós (Aragó) i Jaume III (Mallorca)

eren cunyats. ▫ Pere IV d’Aragó va voler apropiar-se dels territoris del rei

de Mallorca. ▫ Pere IV d’Aragó va acusar a Jaume III de encunyar moneda

a Perpinyà, contravenint els pactes feudals entre ambdós. ▫ La situació va empitjorar guerra.

JAUME III (1324-1349)

• El rei Pere d’Aragó, argumentant que l’assistia el dret feudal contra el vassall infidel, organitzà un exèrcit que desembarcà a Peguera el 22/06/1343.

▫ Ocupà Mallorca.

▫ Aviat Menorca i Eivissa juraren fidelitat a Pere IV com a nou rei de Mallorca.

JAUME III (1324-1349) • Jaume III no se resignà refugiat en la seva baronia de Montpeller

preparà la reconquesta de les Balears. ▫ Per a obtenir recursos vengué Montpeller al rei de França i amb

aquests diners preparà una expedició. ▫ Jaume III desembarcà a Pollença 11/10/1349 i avança cap a la capital,

però no aconseguí de mobilitzar els mallorquins a favor seu, tal com esperava.

▫ L’exèrcit de Pere IV, a les ordres del governador Gilabert de Centelles, derrotà el rei de Mallorca, compost bàsicament per mercenaris, en la batalla de Llucmajor (25 d’octubre).

▫ Jaume III i el seu germà natural, Pagà, moriren en la batalla, amb la qual cosa s’esvaïa la possibilitat de restaurar el Regne Privatiu.

▫ A més, el qui havia de ser successor de Jaume III, el seu fill Jaume IV, fou empresonat després de la batalla de Llucmajor i mai no arribà a regnar.

• S’extingia així la dinastia dels reis de Mallorca.

9. La cartografia

• Esforços culturals de la Ciutat de Mallorca destacà el foment del coneixement aplicat a la navegació una de les principals activitats econòmiques de Mallorca.

• Segles XIV-XV important producció de cartografia nàutica.

• Comandes de la Corona d’Aragó ajudar en l’expansió mediterrània.

9. LA CARTOGRAFIA

• Escola Cartogràfica de Mallorca elaborà portolans i cartes de navegació.

• Eren considerades entre les més prestigioses de l’època en un context en què la cartografia experimentava una profunda renovació basada sobretot en la utilització de la brúixola.

9. La cartografia

• S’ha de distingir:

▫ Portolans pensats per ser utilitzats com autèntiques cartes de navegació.

▫ Luxoses cartes nàutiques encarregades per a ser contemplades, molt més ornamentals i decorades amb vistosos dibuixos de ciutats, banderes i escuts, figures humanes, paisatges exòtics etc.

9. LA CARTOGRAFIA

• ATLAS CATALÀ (1375) obra cabdal Abraham Cresques seus seguidors: ▫ El seu fill Jafudà Cresques (assalt call 1391, es féu

batejar i adoptà el nom de Jaume Ribes). ▫ Guillem Soler ▫ Angelí Dulcert

• S. XV consolidació de la cartografia mallorquina: ▫ Macià i Joan de Viladesters ▫ Gabriel de Vallseca (carta de 1439) ▫ Pere Rossell ▫ Jaume Beltran ▫ Etc

Llista cronològica de cartògrafs portolans mallorquins Font: http://ca.wikipedia.org/wiki/Portada

Carta portolana Angelí Dolcet (1339) la primera realitzada a Mallorca.

Atles Català

Cresques Abraham L'Atles català

9. LA CARTOGRAFIA

• En aquesta cartografia es representa el món conegut aleshores, amb proliferació d’il·lustracions demostra l’esperit comercial amb què molts d’aquests portolans estaven elaborats.

• La llengua emprada era el català.