ART ISLÀMIC

ESPLENDOR I FRAGMENTACIÓEsther Lozano

ART ISLÀMIC. ESPLENDOR I FRAGMENTACIÓ

Islam. Aportacions i personalitat artística: mesquites, palaus i construccions militars

Precedents. Omeies a Síria (661-750). Abbàssides a Irak (750-950).

Al-Andalus. Omeies i califat independent a Còrdova (750-1009)

A Mahoma (m. 632) el van succeir els quatre califes rashidun (ortodoxos): Abu Bakr, Umar, Uthman i Alí

Mu’awiyya, governador de Síria i rival de Alí, va aconseguir el poder el 661 i inaugurà la dinastia Omeia

Traslladà la capital de l’Imperi de Medina a Damasc i va introduir una sèrie de modificacions en l’organització de l’Imperi: obres públiques, noves

monedes i construcció de les primeres mesquites, entre las quals destaca la de Damasc que serà el model de mesquita aljama omeia

L’Imperi va ser sacsejat per crisis, com l’enfrontament per qui havia de ser el califa, que van conduir a la divisió de l’Islam en diverses branques: sunnís i

xiís

El 750 va triomfar una revolta que va donar el poder a Abu’l-Abbas qui inaugurà la nova dinastia. Els abbàssides van eliminar els membres de la

família omeia, dels que només va sobreviure Abd al-Rahman I, fundador de l’Emirat Omeia de Còrdova

Periodització

Califes electes (632-661) Cartago i Mesopotàmia

Omeies (661-750) Damasc

Abbàssides (750-950) Bagdad

OMEIES

ABBÀSSIDES

Preceptes de l’Islam

Oració cinc vegades al dia, direcció a la Meca

Professió de fe. Alcorà: 114 sures reflexions jurídiques,

rituals, cosmològiques i escatològiques

Donar almoina

Dejuni al Ramadà

Anar en peregrinació, al menys una vegada a la vida,

a la Meca. Ka’aba

Qüestió de les imatges. No prohibició. Evitar objectes de culte (relació amb Bizanci). Escultures. Acte de supèrbia

Musulmans, jueus i cristians: “Gent del llibre”

Decoració de l’Alcorà, acte de pietat. El llibre és la paraula de Déu i a ell no hi han representacions d’éssers vius

Qusayr Amra, s. VIII

Alhambra s.XIV

Secret fabricació del paper: prisioners xinesos del Turkestán 751

S. IX, art del llibre: adornament i separació de versos

Al principi, format rectangular. Importància al frontispici i a la verticalitat. S. X-XI

Línies i formes abstractes vers infinit i espiritual. Compartiments simètrics, tendència a desfer la composició bidimensional, interés per la profunditat.

Jocs òptics. Tensió

Discursos d’Al-Biruni. Ahriman, Misha i Mishyana

Cronologia dels antics pobles, s. IX

Viatges fantàstics

de Mahoma pel cel i l’

infern. Gabriel i Burak

Herat, 1436

Califa: cap polític i representant d’Al.là a la terra. Sacralització. Pompa i cerimonial, allunyament dels súbdits

Propietat caràcter religiós: homes usuaris dels bens d’Al.là

Moneda

Oració dels divendres, jutja, decideix sobre el gast públic, política exterior, cap de l’exèrcit...

Poder delegat en el visir i cada territori té un emir (governador)

Aristocràcia, centralització. Administració per familiars. Impostos no musulmans, avantatges socials i econòmics: conversions

Ciutats. Agricultura, comerç, artesania

Mercenaris berbers

“Los monarcas perpetúan el recuerdo de su reinado mediante el lenguaje de las bellas construcciones. Un edificio monumental refleja la majestad del que

lo mandó erigir”

Abd al-Rahman III

Assimilació de les tradicions culturals dels sotmesos (perses,

bizantins i cristians)

Accepten, adapten, copien i creen una cultura personal

La unitat és deguda a l’assentament en una zona

geogràfica similar i a les directrius religioses

Llengua àrab: transmet coneixements ràpidament i afavorí la integració de cultures diverses

Estudis matemàtics, ciències aplicades, medicina i cirurgia,

astronomia...

Prohibició d’imatges per evitar que siguin objectes de culte. No

aniconisme (escenes de caça)

Predomini de la decoració

Poca importància de la escultura

Escassetat d’aigua: interès

A prop del sol i la llum. Preferència: vida a

l’aire lliure

Arcs i cúpules

Treball en dos plans

Clar-obscur

Variacions sobre el mateix tema. Valoració

del virtuosisme

Recobreixen tots els paraments (materials

pobres): mosaic, rajola o estuc. Horror vacui

Tendència a la forma sense fi

Incorporació de missatges

UNA SOLUCIÓ ORIGINAL: LA MESQUITA

Articulació per les necessitats religioses

Precedent casa de Mahoma

Ubicació als nuclis urbans

Mihrab. Mimbar

Mur de la Qibla (Meca)

Haram (sala oració). Mimbar

Shan (pati). Font

Alminar

Sala Maqsura (califa)

Esquema en T, reforç de la nau central

UN ART PELS PRÍNCEPS: ELS PALAUS

Evolució dinàstica, paral·lela evolució artística

Residència de la autoritat, lloc d’intimitat

Espai complex: fortificació, pavelló central, cúpules, dependències annexes,

habitacions pels servents, mesquita…

Tallers imperials (teixits i orfebreria)

Elements romans: termes i fortaleses (limes)

Interès per l’interior

Abundància de jardins

Aigua = Paradís

La importància de les arts suntuàries

Omeies a Síria (661-750). Abbàssides a Irak (750-950)

- Omeies: Cúpula de la Roca. 691. Monument més antic de l’Islam. Mont Moriah: Abraham-Mahoma. Commemora la victòria dels musulmans i

competeix en esplendor amb altres cultures. Connotacions salomòniques. Haram al-Sharif

Mesquites aljames: Mesquita de Damasc 706

Palaus i complexes: Qasr al-Hayr, Siria, s. VIII. Jirbat al-Mafyar, Jordània, s. VIII. Mshatta, Jordània s. VIII. Qasr Amra, Jordània s. VIII

-Abbàssides: Bagdad 762, planta rodona.

Mesquites aljames: Samarra, 847-861. Abu Dulaf. Ibn Tulun, Egipte, 879. Kaiuán, 836, 862 i 875, Tunisia

Palaus i complexes: Ujaïdir, 778

ART DELS OMEIES

Capital de l’Imperi: Damasc. Col·laboració amb artistes bizantins

Cúpula de la Roca, Jerusalem. Primera obra mestra

Mesquita de Damasc

Arquitecte de formació bizantina

Forma octògon: mausoleu

Decoració de mosaics i or: bizanci

687-692. Abd al-Malik

A l’esplanada: Mesquita d’Al-Aksa, 707, Abd al-Walid

Cúpula sobre tambor. Coberta de fusta recoberta de coure daurat, restauració

Plaques blaves otomanes, marbre del plint: inicial

Doble deambulatori, columnata octogonal (complexes implicacions numèriques), pòrtic circular. Circumval·lació. Columnes amb capitells

corintis. Arcs amb dovelles alternes blanques i negres

54 m diàmetre, 36 m altura. Cares de l’octògon: punts cardinals amb portes

Quadrat al cercle: de la terra al cel. Unió de cos i ànima