Conselleria d’Educació, Cultura i Esport Consellería de Educación, Cultura y Deporte DECRET 87/2015, de 5 de juny, del Consell, pel qual establix el currículum i desplega l’ordenació general de l’Educació Secundària Obligatòria i del Batxillerat a la Comunitat Valenciana. [2015/5410] DECRETO 87/2015, de 5 de junio, del Consell, por el que establece el currículo y desarrolla la ordenación general de la Educación Secundaria Obligatoria y del Bachillera- to en la Comunitat Valenciana. [2015/5410] ÍNDEX Preàmbul Títol I Disposicions comunes Capítol I Disposició preliminar Article 1. Objecte i àmbit d’aplicació Capítol II Currículum i horari Article 2. Currículum Article 3. Horari Capítol III Autonomia i participació Article 4. Elements de les programacions didàctiques Article 5. Elaboració, supervisió i avaluació de les programacions didàctiques Article 6. Autonomia dels centres Article 7. Participació de l’alumnat i dels representants legals de l’alumnat Capítol IV Avaluació Article 8. Aspectes generals de l’avaluació de l’alumnat Article 9. Referents en l’avaluació i promoció Article 10. Documents oficials d’avaluació i resultats de l’avaluació Capítol V Atenció a la diversitat Article 11. Aspectes generals d’atenció a la diversitat Article 12. Pla d’atenció a la diversitat i inclusió educativa Article 13. Mesures de suport i reforç Article 14. Identificació, valoració i intervenció de necessitats espe- cífiques de suport educatiu Títol II Educació secundària obligatòria Capítol I Organització de l’Educació Secundària Obligatòria Article 15. Objectius i fins Article 16. Organització general Article 17. Organització del primer cicle d’Educació Secundària Obligatòria Article 18. Organització del segon cicle d’Educació Secundària Obligatòria Capítol II Avaluació en l’Educació Secundària Obligatòria Article 19. Caràcter de l’avaluació Article 20. Promoció Article 21. Avaluació final d’Educació Secundària Obligatòria i títol de Graduat en Educació Secundària Obligatòria Capítol III Atenció a la diversitat en l’Educació Secundària Obligatòria Article 22. Mesures d’atenció a la diversitat Article 23. Alumnat que presenta necessitats educatives especials Article 24. Adaptacions curriculars Article 25. Prolongació de l’escolarització un any més en l’etapa Article 26. Altes capacitats Article 27. Incorporació tardana Article 28. Dificultats d’aprenentatge Article 29. Acció tutorial i orientació Article 30. Programes de millora de l’aprenentatge i del rendiment Article 31. Transició de l’educació primària a l’Educació Secundà- ria Obligatòria ÍNDICE Preámbulo Título I Disposiciones comunes Capítulo I Disposición preliminar Artículo 1. Objeto y ámbito de aplicación Capítulo II Currículo y horario Artículo 2. Currículo Artículo 3. Horario Capítulo III Autonomía y participación Artículo 4. Elementos de las programaciones didácticas Artículo 5. Elaboración, supervisión y evaluación de las programa- ciones didácticas Artículo 6. Autonomía de los centros Artículo 7. Participación del alumnado y de los representantes lega- les del alumnado Capítulo IV Evaluación Artículo 8. Aspectos generales de la evaluación del alumnado Artículo 9. Referentes en la evaluación y promoción Artículo 10. Documentos oficiales de evaluación y resultados de la evaluación Capítulo V Atención a la diversidad Artículo 11. Aspectos generales de atención a la diversidad Artículo 12. Plan de atención a la diversidad e inclusión educativa Artículo 13. Medidas de apoyo y refuerzo Artículo 14. Identificación, valoración e intervención de necesida- des específicas de apoyo educativo Título II Educación Secundaria Obligatoria Capítulo I Organización de la Educación Secundaria Obligatoria Artículo 15. Objetivos y fines Artículo 16. Organización general Artículo 17. Organización del primer ciclo de Educación Secundaria Obligatoria Artículo 18. Organización del segundo ciclo de Educación Secun- daria Obligatoria Capítulo II Evaluación en la Educación Secundaria Obligatoria Artículo 19. Carácter de la evaluación Artículo 20. Promoción Artículo 21. Evaluación final de Educación Secundaria Obligatoria y título de Graduado en Educación Secundaria Obligatoria Capítulo III Atención a la diversidad en la Educación Secundaria Obligatoria Artículo 22. Medidas de atención a la diversidad Artículo 23. Alumnado que presenta necesidades educativas espe- ciales Artículo 24. Adaptaciones curriculares Artículo 25. Prolongación de la escolarización un año más en la etapa Artículo 26. Altas capacidades Artículo 27. Incorporación tardía Artículo 28. Dificultades de aprendizaje Artículo 29. Acción tutorial y orientación Artículo 30. Programas de mejora del aprendizaje y del rendimiento Artículo 31. Transición de la educación primaria a la Educación Secundaria Obligatoria
1. Conselleria dEducaci, Cultura i Esport Consellera de
Educacin, Cultura y Deporte DECRET 87/2015, de 5 de juny, del
Consell, pel qual establix el currculum i desplega lordenaci
general de lEducaci Secundria Obligatria i del Batxillerat a la
Comunitat Valenciana. [2015/5410] DECRETO 87/2015, de 5 de junio,
del Consell, por el que establece el currculo y desarrolla la
ordenacin general de la Educacin Secundaria Obligatoria y del
Bachillera- to en la Comunitat Valenciana. [2015/5410] NDEX Prembul
Ttol I Disposicions comunes Captol I Disposici preliminar Article
1. Objecte i mbit daplicaci Captol II Currculum i horari Article 2.
Currculum Article 3. Horari Captol III Autonomia i participaci
Article 4. Elements de les programacions didctiques Article 5.
Elaboraci, supervisi i avaluaci de les programacions didctiques
Article 6. Autonomia dels centres Article 7. Participaci de
lalumnat i dels representants legals de lalumnat Captol IV Avaluaci
Article 8. Aspectes generals de lavaluaci de lalumnat Article 9.
Referents en lavaluaci i promoci Article 10. Documents oficials
davaluaci i resultats de lavaluaci Captol V Atenci a la diversitat
Article 11. Aspectes generals datenci a la diversitat Article 12.
Pla datenci a la diversitat i inclusi educativa Article 13. Mesures
de suport i refor Article 14. Identificaci, valoraci i intervenci
de necessitats espe- cfiques de suport educatiu Ttol II Educaci
secundria obligatria Captol I Organitzaci de lEducaci Secundria
Obligatria Article 15. Objectius i fins Article 16. Organitzaci
general Article 17. Organitzaci del primer cicle dEducaci Secundria
Obligatria Article 18. Organitzaci del segon cicle dEducaci
Secundria Obligatria Captol II Avaluaci en lEducaci Secundria
Obligatria Article 19. Carcter de lavaluaci Article 20. Promoci
Article 21. Avaluaci final dEducaci Secundria Obligatria i ttol de
Graduat en Educaci Secundria Obligatria Captol III Atenci a la
diversitat en lEducaci Secundria Obligatria Article 22. Mesures
datenci a la diversitat Article 23. Alumnat que presenta
necessitats educatives especials Article 24. Adaptacions
curriculars Article 25. Prolongaci de lescolaritzaci un any ms en
letapa Article 26. Altes capacitats Article 27. Incorporaci tardana
Article 28. Dificultats daprenentatge Article 29. Acci tutorial i
orientaci Article 30. Programes de millora de laprenentatge i del
rendiment Article 31. Transici de leducaci primria a lEducaci
Secund- ria Obligatria NDICE Prembulo Ttulo I Disposiciones comunes
Captulo I Disposicin preliminar Artculo 1. Objeto y mbito de
aplicacin Captulo II Currculo y horario Artculo 2. Currculo Artculo
3. Horario Captulo III Autonoma y participacin Artculo 4. Elementos
de las programaciones didcticas Artculo 5. Elaboracin, supervisin y
evaluacin de las programa- ciones didcticas Artculo 6. Autonoma de
los centros Artculo 7. Participacin del alumnado y de los
representantes lega- les del alumnado Captulo IV Evaluacin Artculo
8. Aspectos generales de la evaluacin del alumnado Artculo 9.
Referentes en la evaluacin y promocin Artculo 10. Documentos
oficiales de evaluacin y resultados de la evaluacin Captulo V
Atencin a la diversidad Artculo 11. Aspectos generales de atencin a
la diversidad Artculo 12. Plan de atencin a la diversidad e
inclusin educativa Artculo 13. Medidas de apoyo y refuerzo Artculo
14. Identificacin, valoracin e intervencin de necesida- des
especficas de apoyo educativo Ttulo II Educacin Secundaria
Obligatoria Captulo I Organizacin de la Educacin Secundaria
Obligatoria Artculo 15. Objetivos y fines Artculo 16. Organizacin
general Artculo 17. Organizacin del primer ciclo de Educacin
Secundaria Obligatoria Artculo 18. Organizacin del segundo ciclo de
Educacin Secun- daria Obligatoria Captulo II Evaluacin en la
Educacin Secundaria Obligatoria Artculo 19. Carcter de la evaluacin
Artculo 20. Promocin Artculo 21. Evaluacin final de Educacin
Secundaria Obligatoria y ttulo de Graduado en Educacin Secundaria
Obligatoria Captulo III Atencin a la diversidad en la Educacin
Secundaria Obligatoria Artculo 22. Medidas de atencin a la
diversidad Artculo 23. Alumnado que presenta necesidades educativas
espe- ciales Artculo 24. Adaptaciones curriculares Artculo 25.
Prolongacin de la escolarizacin un ao ms en la etapa Artculo 26.
Altas capacidades Artculo 27. Incorporacin tarda Artculo 28.
Dificultades de aprendizaje Artculo 29. Accin tutorial y orientacin
Artculo 30. Programas de mejora del aprendizaje y del rendimiento
Artculo 31. Transicin de la educacin primaria a la Educacin
Secundaria Obligatoria Num. 7544 / 10.06.2015 17437
2. Ttulo III Bachillerato Captulo I Organizacin del
Bachillerato Artculo 32. Objetivos y fines Artculo 33. Organizacin
general Artculo 34. Cambio de modalidad e itinerario Artculo 35.
Organizacin del primer curso de Bachillerato Artculo 36.
Organizacin del segundo curso de Bachillerato Captulo II Evaluacin
en el Bachillerato Artculo 37. Carcter de la evaluacin Artculo 38.
Promocin Artculo 39. Evaluacin final de Bachillerato y ttulo de
Bachiller Captulo III Atencin a la diversidad en el Bachillerato
Artculo 40. Medidas de atencin a la diversidad Artculo 41. Alumnado
que presenta necesidades educativas espe- ciales Artculo 42. Altas
capacidades Artculo 43. Dificultades de aprendizaje Artculo 44.
Accin tutorial y orientacin Disposiciones adicionales Primera.
Enseanzas de religin Segunda. Educacin de personas adultas.
Tercera. Programas de educacin plurilinge Cuarta. Formacin del
profesorado Quinta. Libros de texto y materiales didcticos Sexta.
Autorizacin de modalidades de Bachillerato Sptima. Bachillerato
Europeo y Bachillerato Internacional Octava. Bachillerato de
Excelencia Novena. Alumnado que curse enseanzas profesionales de
msica o de danza, o que sea deportista de alto nivel, de alto
rendimiento o de lite Diez. Asesoramiento, supervisin y difusin de
la norma Disposiciones transitorias Primera. Calendario de
implantacin de la Educacin Secundaria Obligatoria Segunda.
Calendario de implantacin del Bachillerato Tercera. Programaciones
didcticas durante el curso 2015-2016 Cuarta. Normas reglamentarias
a desarrollar Disposicin derogatoria nica. Derogacin normativa
Disposiciones finales Primera. Normas de desarrollo Segunda.
Entrada en vigor PREMBULO El artculo 27 de la Constitucin espaola
reconoce el derecho fundamental a la educacin. La educacin tendr
por objeto el pleno desarrollo de la personalidad humana en el
respeto a los principios democrticos de convivencia y a los
derechos y libertades fundamen- tales. Asimismo, se establece que
la enseanza bsica es obligatoria y gratuita. El artculo 149.1.30
establece que el Estado tiene competencia exclusiva sobre la
regulacin de las condiciones de obtencin, expedi- cin y homologacin
de ttulos acadmicos y profesionales y normas bsicas para el
desarrollo del artculo 27 de la Constitucin, a fin de garantizar el
cumplimiento de las obligaciones de los poderes pblicos en esta
materia. El Estatut dAutonomia de la Comunitat Valenciana, en su
artculo 53, establece que es de competencia exclusiva de la
Generalitat la regu- lacin y administracin de la enseanza en toda
su extensin, niveles y grados, modalidades y especialidades, sin
perjuicio de lo que disponen el artculo 27 de la Constitucin
espaola y las leyes orgnicas que, de acuerdo con el apartado 1 del
artculo 81 de aquella, lo desarrollan, de las facultades que
atribuye al Estado el nmero 30 del apartado 1 del artculo 149 de la
Constitucin espaola, y de la alta inspeccin necesa- ria para su
cumplimiento y garanta. La Ley Orgnica 2/2006, de 3 de mayo, de
Educacin, modifica- da por la Ley Orgnica 8/2013, de 9 de
diciembre, para la Mejora de la Calidad Educativa, establece en su
artculo 6.bis la distribucin de Ttol III Batxillerat Captol I
Organitzaci del Batxillerat Article 32. Objectius i fins Article
33. Organitzaci general Article 34. Canvi de modalitat i itinerari
Article 35. Organitzaci del primer curs de Batxillerat Article 36.
Organitzaci del segon curs de Batxillerat Captol II Avaluaci en el
Batxillerat Article 37. Carcter de lavaluaci Article 38. Promoci
Article 39. Avaluaci final de Batxillerat i ttol de Batxiller
Captol III Atenci a la diversitat en el Batxillerat Article 40.
Mesures datenci a la diversitat Article 41. Alumnat que presenta
necessitats educatives especials Article 42. Altes capacitats
Article 43. Dificultats daprenentatge Article 44. Acci tutorial i
orientaci Disposicions addicionals Primera. Ensenyances de religi
Segona. Educaci de persones adultes. Tercera. Programes deducaci
plurilinge Quarta. Formaci del professorat Quinta. Llibres de text
i materials didctics Sexta. Autoritzaci de modalitats de
Batxillerat Sptima. Batxillerat Europeu i Batxillerat Internacional
Octava. Batxillerat dExcelncia Novena. Alumnat que curse
ensenyances professionals de msica o de dansa, o que siga
esportista dalt nivell, dalt rendiment o delit Deu. Assessorament,
supervisi i difusi de la norma Disposicions transitries Primera.
Calendari dimplantaci de lEducaci Secundria Obli- gatria Segona.
Calendari dimplantaci del Batxillerat Tercera. Programacions
didctiques durant el curs 2015-2016 Quarta. Normes reglamentries a
desenrotllar Disposici derogatria nica. Derogaci normativa
Disposicions finals Primera. Normes de desplegament Segona. Entrada
en vigor PREMBUL Larticle 27 de la Constituci espanyola reconeix el
dret fonamental a leducaci. Leducaci tindr com a objecte el ple
desenrotllament de la personalitat humana en el respecte als
principis democrtics de convivncia i als drets i llibertats
fonamentals. Aix mateix, sestablix que lensenyana bsica s
obligatria i gratuta. Larticle 149.1.30a establix que lEstat t
competncia exclusiva sobre la regulaci de les condicions dobtenci,
expedici i homologaci de ttols acadmics i professionals i normes
bsiques per al desplegament de larticle 27 de la Constituci, a fi
de garantir el compliment de les obligacions dels poders pblics en
esta matria. LEstatut dAutonomia de la Comunitat Valenciana, en
larticle 53, establix que s de competncia exclusiva de la
Generalitat la regulaci i administraci de lensenyana en tota la
seua extensi, nivells i graus, modalitats i especialitats, sense
perju del que disposen larticle 27 de la Constituci espanyola i les
lleis orgniques que, dacord amb lapartat 1 de larticle 81 daquella,
el despleguen, de les facultats que atribux a lEstat el nmero 30 de
lapartat 1 de larticle 149 de la Constitu- ci espanyola, i de lalta
inspecci necessria per al seu compliment i garantia. La Llei
Orgnica 2/2006, de 3 de maig, dEducaci, modificada per la Llei
Orgnica 8/2013, de 9 de desembre, per a la Millora de la Qualitat
Educativa, establix en larticle 6.bis la distribuci de compe- Num.
7544 / 10.06.2015 17438
3. competencias entre el Gobierno, el ministerio competente en
materia de educacin, las administraciones educativas y los centros
docentes. En el apartado 2 del citado artculo se especifica que en
Educacin Secundaria Obligatoria y en Bachillerato, entre otras
enseanzas, las asignaturas se agruparn en tres bloques, de
asignaturas troncales, de asignaturas especficas y de asignaturas
de libre configuracin autonmica, sobre los que las administraciones
educativas y los centros docentes realizarn sus funciones de la
siguiente forma: En el epgrafe c se indica que dentro de la
regulacin y lmites esta- blecidos por el Gobierno, a travs del
Ministerio de Educacin, Cultura y Deporte, las administraciones
educativas podrn: 1. Complementar los contenidos del bloque de
asignaturas troncales. 2. Establecer los contenidos de los bloques
de asignaturas especfi- cas y de libre configuracin autonmica. 3.
Realizar recomendaciones de metodologa didctica para los cen- tros
docentes de su competencia. 4. Fijar el horario lectivo mximo
correspondiente a los contenidos de las asignaturas del bloque de
asignaturas troncales. 5. Fijar el horario correspondiente a los
contenidos de las asigna- turas de los bloques de asignaturas
especficas y de libre configuracin autonmica. 6. En relacin con la
evaluacin durante la etapa, complementar los criterios de evaluacin
relativos a los bloques de asignaturas troncales y especficas, y
establecer los criterios de evaluacin del bloque de asig- naturas
de libre configuracin autonmica. 7. Establecer los estndares de
aprendizaje evaluables relativos a los contenidos del bloque de
asignaturas de libre configuracin autonmica. A su vez, el epgrafe d
concreta que dentro de la regulacin y lmi- tes establecidos por las
administraciones educativas de acuerdo con los apartados
anteriores, y en funcin de la programacin de la oferta educativa
que establezca cada administracin educativa, los centros docentes
podrn: 1. Complementar los contenidos de los bloques de asignaturas
tron- cales, especficas y de libre configuracin autonmica y
configurar su oferta formativa. 2. Disear e implantar mtodos
pedaggicos y didcticos propios. 3. Determinar la carga horaria
correspondiente a las diferentes asig- naturas. El apartado 2.e del
citado artculo 6.bis tambin concreta que el horario lectivo mnimo
correspondiente a las asignaturas del bloque de asignaturas
troncales se fijar en cmputo global para el primer ciclo de
Educacin Secundaria Obligatoria, para el cuarto curso de Educacin
Secundaria Obligatoria, y para cada uno de los cursos de
Bachillerato, y no ser inferior al 50 % del total del horario
lectivo fijado por cada Administracin educativa como general. En
este cmputo no se tendrn en cuenta posibles ampliaciones del
horario que se puedan establecer sobre el horario general.
Adicionalmente, el apartado 5 del artculo 6.bis establece que las
Administraciones educativas fomentarn y potenciarn la autonoma de
los centros, evaluarn sus resultados y aplicarn los oportunos
planes de actuacin. Los centros docentes desarrollarn y
complementarn, en su caso, el currculo de las diferentes etapas y
ciclos en uso de su autonoma, tal y como se recoge en el captulo II
del ttulo V de la Ley Orgnica 2/2006. La anterior potestad
reglamentaria otorgada a las administraciones educativas se
completa con lo dispuesto en la disposicin final sexta de la Ley
Orgnica 2/2006, donde se cita que las normas de esta ley podrn ser
desarrolladas por las comunidades autnomas, a excepcin de las
relativas a aquellas materias cuya regulacin se encomienda por la
misma al Gobierno o que corresponden al Estado; y tambin con la
disposicin final cuarta de la Ley Orgnica 8/2013, que establece que
el Gobierno, a propuesta del Ministerio de Educacin, Cultura y
Deporte, dictar en el mbito de sus competencias las disposiciones
necesarias para la ejecucin y desarrollo de lo establecido en dicha
ley orgnica, sin perjuicio del desarrollo normativo que corresponda
realizar a las comunidades autnomas. La definicin de currculo se
recoge en la nueva redaccin del art- culo 6 de la Ley Orgnica
2/2006, como la regulacin de los elementos que determinan los
procesos de enseanza y aprendizaje para cada una de las enseanzas.
El currculo estar integrado por los objetivos de cada enseanza y
etapa educativa, las competencias, los contenidos, la metodologa
didctica, los estndares y resultados de aprendizaje tncies entre el
Govern, el ministeri competent en matria deducaci, les
administracions educatives i els centres docents. En lapartat 2 de
lesmentat article sespecifica que en Educaci Secundria Obligatria i
en Batxillerat, entre altres ensenyances, les assignatures
sagruparan en tres blocs, dassignatures troncals, dassignatures
especfiques i dassig- natures de lliure configuraci autonmica,
sobre els quals les adminis- tracions educatives i els centres
docents realitzaran les seues funcions de la manera segent: En
lepgraf c sindica que dins de la regulaci i lmits establits pel
Govern, a travs del Ministeri dEducaci, Cultura i Esport, les admi-
nistracions educatives podran: 1. Complementar els continguts del
bloc dassignatures troncals. 2. Establir els continguts dels blocs
dassignatures especfiques i de lliure configuraci autonmica. 3.
Realitzar recomanacions de metodologia didctica per als centres
docents de la seua competncia. 4. Fixar lhorari lectiu mxim
corresponent als continguts de les assignatures del bloc
dassignatures troncals. 5. Fixar lhorari corresponent als
continguts de les assignatures dels blocs dassignatures especfiques
i de lliure configuraci autonmica. 6. En relaci amb lavaluaci
durant letapa, complementar els cri- teris davaluaci relatius als
blocs dassignatures troncals i especfiques, i establir els criteris
davaluaci del bloc dassignatures de lliure confi- guraci autonmica.
7. Establir els estndards daprenentatge avaluables relatius als
con- tinguts del bloc dassignatures de lliure configuraci
autonmica. Al seu torn, lepgraf d concreta que dins de la regulaci
i lmits establits per les administracions educatives dacord amb els
apartats anteriors, i en funci de la programaci de loferta
educativa que esta- blisca cada administraci educativa, els centres
docents podran: 1. Complementar els continguts dels blocs
dassignatures troncals, especfiques i de lliure configuraci
autonmica i configurar la seua oferta formativa. 2. Dissenyar i
implantar mtodes pedaggics i didctics propis. 3. Determinar la
crrega horria corresponent a les diferents assig- natures. Lapartat
2.e de lesmentat article 6.bis tamb concreta que lho- rari lectiu
mnim corresponent a les assignatures del bloc dassignatu- res
troncals es fixar en cmput global per al primer cicle dEducaci
Secundria Obligatria, per al quart curs dEducaci Secundria Obliga-
tria, i per a cada un dels cursos de Batxillerat, i no ser inferior
al 50 % del total de lhorari lectiu fixat per cada administraci
educativa com a general. En este cmput no es tindran en compte
possibles ampliacions de lhorari que es puguen establir sobre
lhorari general. Addicionalment, lapartat 5 de larticle 6.bis
establix que les admi- nistracions educatives fomentaran i
potenciaran lautonomia dels cen- tres, navaluaran els resultats i
aplicaran els oportuns plans dactuaci. Els centres docents
desplegaran i complementaran, si s el cas, el cur- rculum de les
diferents etapes i cicles fent s de la seua autonomia, tal com
sarreplega en el captol II del ttol V de la Llei Orgnica 2/2006.
Lanterior potestat reglamentria atorgada a les administracions edu-
catives es completa amb el que disposa la disposici final sexta de
la Llei Orgnica 2/2006, de 3 de maig, on es diu que les normes
desta llei podran ser desplegades per les comunitats autnomes, a
excepci de les relatives a aquelles matries la regulaci de les
quals sencomana per esta al Govern o que corresponen a lEstat; i
tamb amb la disposici final quarta de la Llei Orgnica 8/2013, que
establix que el Govern, a proposta del Ministeri dEducaci, Cultura
i Esport, dictar en lmbit de les seues competncies les disposicions
necessries per a lexecuci i desplegament del que sestablix en la
mencionada llei orgnica, sense perju del desplegament normatiu que
corresponga realitzar a les comu- nitats autnomes. La definici de
currculum sarreplega en la nova redacci de lar- ticle 6 de la Llei
Orgnica 2/2006, de 3 de maig, com la regulaci dels elements que
determinen els processos densenyana i aprenentatge per a cada una
de les ensenyances. El currculum estar integrat pels objectius de
cada ensenyana i etapa educativa, les competncies, els continguts,
la metodologia didctica, els estndards i resultats dapre- Num. 7544
/ 10.06.2015 17439
4. evaluables, y los criterios de evaluacin del grado de
adquisicin de las competencias y del logro de los objetivos de cada
enseanza y etapa educativa. En lo referente a las enseanzas de
Educacin Secundaria Obli- gatoria, el captulo III del ttulo I de la
citada Ley Orgnica 2/2006 establece la ordenacin general de estas
enseanzas y fija sus principios generales, los objetivos, la
estructura en ciclos y la organizacin de cada uno de ellos, los
principios pedaggicos, los programas de mejora del aprendizaje y
del rendimiento, la evaluacin y promocin durante la etapa, la
evaluacin final, y las condiciones para la obtencin del ttulo de
Graduado en Educacin Secundaria Obligatoria, as como para la
propuesta de incorporacin a la formacin profesional bsica. En
cuanto al Bachillerato, el captulo IV del ttulo I de la Ley Org-
nica 2/2006 recoge las disposiciones referentes a la ordenacin
general de dicha etapa, respecto a los principios generales,
objetivos, la orga- nizacin tanto general como en cada curso de la
etapa, la evaluacin y promocin, la evaluacin final, las condiciones
para la obtencin del ttulo de Bachiller, y los criterios para la
admisin a las enseanzas uni- versitarias oficiales de grado desde
el ttulo de Bachiller o equivalente. El apartado 3 de la disposicin
adicional trigsima octava de la Ley Orgnica 2/2006 dispone que las
administraciones educativas adoptarn las medidas oportunas a fin de
que la utilizacin en la enseanza de la lengua castellana o de las
lenguas cooficiales no sea fuente de discrimi- nacin en el
ejercicio del derecho a la educacin. En consonancia con el precepto
anterior, el artculo 20 de la Ley 4/1983, de 23 de noviembre, de
Uso y Enseanza del Valenciano esta- blece que la administracin
adoptar cuantas medidas sean precisas para impedir la discriminacin
de los alumnos por razn de la lengua que les sea habitual. La
propia Ley 4/1983 tambin prescribe en su artculo 18 que la
incorporacin del valenciano a la enseanza en todos los niveles
educativos es obligatoria. En los territorios castellano-parlantes
que se relacionan en el ttulo quinto, dicha incorporacin se llevar
a cabo de forma progresiva, atendiendo a su particular situacin
sociolingsti- ca, en la forma que reglamentariamente se determine.
El valenciano y el castellano son lenguas obligatorias en los
planes de enseanza de los niveles no universitarios, con la
salvedad hecha anteriormente. De conformidad con el artculo 19.2 de
la citada ley, sin perjuicio de las excepciones reguladas en el
artculo 24, al final de los ciclos en que se declara obligatoria la
incorporacin del valenciano a la enseanza, y cualesquiera que
hubiera sido la lengua habitual al iniciar los mismos, los alumnos
han de estar capacitados para utilizar, oralmente y por escri- to,
el valenciano en igualdad con el castellano. El Real Decreto
1105/2014, de 26 de diciembre, por el que se esta- blece el
currculo bsico de la Educacin Secundaria Obligatoria y del
Bachillerato, regula en su captulo I aquellos aspectos curriculares
de la Educacin Secundaria Obligatoria y del Bachillerato que
competen al Gobierno en virtud de las competencias que le confiere
el artculo 6.bis de la Ley Orgnica 2/2006. Asimismo, regula para
ambas etapas otros aspectos tales como los elementos transversales
del currculo, la autonoma de los centros docentes, la participacin
de padres, madres y tutores legales en el proceso educativo y el
alumnado con necesidad especfica de apoyo educativo.
Posteriormente, el captulo II desarrolla los aspectos referentes a
la ordenacin general de las enseanzas de la Educacin Secundaria
Obligatoria contenidos en la Ley Orgnica 2/2006; mientras que el
captulo III concreta la ordenacin general de la etapa del
Bachillerato. La normativa bsica anterior se completa con la Orden
ECD/65/2015, de 21 de enero, por la que se describen las relaciones
entre las competencias, los contenidos y los criterios de evaluacin
de la educacin primaria, la Educacin Secundaria Obligatoria y el
Bachi- llerato. Esta se dicta de acuerdo con lo indicado por la
disposicin adi- cional trigsima quinta de la Ley Orgnica 2/2006.
Corresponde al Consell, en uso de sus competencias, y de confor-
midad con la antes mencionada potestad reglamentaria otorgada a las
administraciones educativas, establecer los elementos del currculo
que la normativa bsica indica y concretar ciertos aspectos de
ordenacin acadmica. En consecuencia, el presente decreto concreta
en la Comuni- tat Valenciana el currculo de las diferentes
asignaturas de la Educacin Secundaria Obligatoria y del
Bachillerato, y desarrolla la ordenacin general de ambas etapas. A
la hora de configurar el currculo, en el presente Decreto se hace
referencia a los contenidos, los criterios de evaluacin y los
estndares nentatge avaluables, i els criteris davaluaci del grau
dadquisici de les competncies i de lxit dels objectius de cada
ensenyana i etapa educativa. Pel que fa a les ensenyances dEducaci
Secundria Obligatria, el captol III del ttol I de lesmentada Llei
Orgnica 2/2006 establix lor- denaci general destes ensenyances i
fixa els seus principis generals, els objectius, lestructura en
cicles i lorganitzaci de cada un destos, els principis pedaggics,
els programes de millora de laprenentatge i del rendiment,
lavaluaci i promoci durant letapa, lavaluaci final, i les
condicions per a lobtenci del ttol de Graduat en Educaci Secun-
dria Obligatria, aix com per a la proposta dincorporaci a la Forma-
ci Professional Bsica. Quant al Batxillerat, el captol IV del ttol
I de la Llei Orgnica 2/2006 arreplega les disposicions referents a
lordenaci general de la mencionada etapa, respecte als principis
generals, objectius, lorganit- zaci tant general com en cada curs
de letapa, lavaluaci i promoci, lavaluaci final, les condicions per
a lobtenci del ttol de Batxiller, i els criteris per a ladmissi als
ensenyaments universitaris oficials de grau des del ttol de
Batxiller o equivalent. Lapartat 3 de la disposici addicional
trenta-huit de la Llei Org- nica 2/2006 disposa que les
administracions educatives adoptaran les mesures oportunes a fi que
la utilitzaci en lensenyana de la llengua castellana o de les
llenges cooficials no siga font de discriminaci en lexercici del
dret a leducaci. En consonncia amb el precepte anterior, larticle
20 de la Llei 4/1983, de 23 de novembre, ds i Ensenyament del
Valenci, establix que lAdministraci adoptar les mesures que siguen
necessries per a impedir la discriminaci dels alumnes per ra de la
llengua que els siga habitual. La mateixa Llei 4/1983 tamb prescriu
en larticle 18 que la incorporaci del valenci a lensenyana en tots
els nivells educatius s obligatria. En els territoris
castellanoparlants que sindiquen en el ttol quint, esta incorporaci
es dur a terme de manera progressiva, atenent la seua particular
situaci sociolingstica, en la forma que reglament- riament es
determine. El valenci i el castell sn llenges obligatries en els
plans densenyament dels nivells no universitaris, amb lexcepci feta
anteriorment. De conformitat amb larticle 19.2 de lesmentada llei,
sense perju de les excepcions regulades en larticle 24, al final
dels cicles en qu es declara obligatria la incorporaci del valenci
a lensenyana, i qualssevol que haja sigut la llengua habitual a
liniciar estos, els alumnes han destar capacitats per a utilitzar,
oralment i per escrit, el valenci en igualtat amb el castell. El
Reial Decret 1105/2014, de 26 de desembre, pel qual sestablix el
currculum bsic de lEducaci Secundria Obligatria i del Batxille-
rat, regula en el seu captol I aquells aspectes curriculars de
lEducaci Secundria Obligatria i del Batxillerat que competixen al
Govern en virtut de les competncies que li conferix larticle 6.bis
de la Llei Org- nica 2/2006, de 3 de maig. Aix mateix, regula per a
ambds etapes altres aspectes com ara els elements transversals del
currculum, lauto- nomia dels centres docents, la participaci de
pares, mares i tutors legals en el procs educatiu i lalumnat amb
necessitat especfica de suport educatiu. Posteriorment, el captol
II desplega els aspectes referents a lordenaci general de les
ensenyances de lEducaci Secundria Obli- gatria continguts en la
Llei Orgnica 2/2006, mentres que el captol III concreta lordenaci
general de letapa del Batxillerat. La normativa bsica anterior es
completa amb lOrde ECD/65/2015, de 21 de gener, per la qual es
descriuen les relacions entre les compe- tncies, els continguts i
els criteris davaluaci de lEducaci Primria, lEducaci Secundria
Obligatria i el Batxillerat. Esta es dicta dacord amb all que
sindica en la disposici addicional trenta-cinc de la Llei Orgnica
2/2006. Correspon al Consell, fent s de les seues competncies, i de
con- formitat amb labans mencionada potestat reglamentria atorgada
a les administracions educatives, establir els elements del
currculum que la normativa bsica indica i concretar determinats
aspectes dordena- ci acadmica. En conseqncia, este decret concreta
a la Comunitat Valenciana el currculum de les diferents
assignatures de lEducaci Secundria Obligatria i del Batxillerat, i
desplega lordenaci general dambds etapes. A lhora de configurar el
currculum, en este decret es fa referncia als continguts, els
criteris davaluaci i els estndards daprenentatge Num. 7544 /
10.06.2015 17440
5. de aprendizaje evaluables segn la distribucin competencial
referida en el artculo 6.bis de la Ley Orgnica 2/2006, en funcin de
la clasi- ficacin de materias en bloques de asignaturas troncales,
especficas y de libre configuracin autonmica. Como elementos del
currculo que competen a la administracin educativa de la Comunitat
Valenciana, se establecen para cada materia orientaciones didcticas
y metodolgicas. Por otra parte, se indican para cada curso los
contenidos y criterios de evaluacin de forma que se complementen
los establecidos por la normativa bsica, si es el caso; al mismo
tiempo que se establecen las relaciones entre las competencias y
los contenidos y criterios de eva- luacin. Adicionalmente, el
currculo se completa con los estndares de aprendizaje evaluables de
las materias ubicadas en el bloque de asigna- turas de libre
configuracin autonmica. Esta nueva configuracin del currculo, que
lo simplifica y le da un carcter ms flexible, se encuentra
orientada a otorgar un mayor grado de autonoma pedaggica a los
centros docentes. Estos desarrollarn y con- cretarn el currculo de
las diferentes materias como parte de su proyecto educativo. El
currculo contiene los elementos para permitir una accin coherente y
progresiva, de forma que los equipos docentes puedan adop- tar las
decisiones relativas a la estructuracin de sus elementos en las
programaciones docentes. As, la Administracin educativa potencia la
autonoma de los centros, la cual tambin debe vincularse a un
fomento de la cultura de la evaluacin, como mecanismo de mejora
continua de la calidad de la enseanza y de los procesos de enseanza
y aprendizaje. El currculo establecido mediante el presente decreto
tambin prev una intervencin educativa que contempla como principio
la atencin a la diversidad del alumnado, y la adaptacin del
currculo y sus ele- mentos a las necesidades de cada alumno y
alumna. Para poner en prc- tica una atencin personalizada efectiva,
en las aulas y en los centros docentes se deben desarrollar buenas
prcticas que favorezcan un buen clima de trabajo y la resolucin
pacfica de conflictos, potenciando la creacin de una escala de
valores que incluya el respeto, la tolerancia, la cultura del
esfuerzo y la superacin personal. En este sentido, se ha de
facilitar la convivencia y la optimizacin de los procesos de
enseanza y aprendizaje en el aula en un marco de atencin a las
necesidades e intereses de todo el alumnado. Tambin adquiere una
especial importancia el aprendizaje basa- do en competencias, que
se caracteriza por su transversalidad y por su carcter integral,
dado que las competencias constituyen la aplicacin prctica de lo
aprendido en una diversidad de contextos acadmicos, sociales y
profesionales. As, el proceso de enseanza-aprendizaje competencial
debe abordarse desde todas las materias, lo que implica un
importante cambio en las tareas que se planteen al alumnado en el
aula y un planteamiento metodolgico innovador. Las metodologas
didcticas innovadoras que incluyan el aprendizaje cooperativo, los
proyectos interdisciplinares, el uso de las tecnologas de la
informacin y la comunicacin, y, en trminos generales, cualquier
otra metodologa propia de una educacin inclusiva y orientada al
aprendizaje por compe- tencias, contribuirn a una mayor motivacin
del alumnado, a un mayor grado de adquisicin de las competencias y
del logro de los objetivos de la correspondiente etapa por parte de
este, y consecuentemente, a una mejora de sus resultados. Para
abordar este planteamiento metodolgico, la labor del docente es
fundamental, ya que habr de disear tareas o situaciones de apren-
dizaje que posibiliten la resolucin de problemas, la aplicacin de
los conocimientos aprendidos y la promocin de la actividad de los
estu- diantes. Para ello, la formacin del profesorado ha de ser un
pilar fun- damental para la renovacin metodolgica y para la puesta
en prctica de las metodologas didcticas innovadoras citadas con
anterioridad. La Educacin Secundaria Obligatoria, junto con la
educacin pri- maria, constituye la enseanza bsica, obligatoria y
gratuita. La Educa- cin Secundaria Obligatoria se organiza de
acuerdo con los principios de educacin comn y atencin a la
diversidad del alumnado, supo- niendo una progresin con respecto a
la educacin primaria, en la que se inculca el sentido de la
responsabilidad del alumnado sobre su rendi- miento y en las tomas
de decisiones sobre diferentes trayectorias educa- tivas conforme
se avanza en la etapa. Para ello, adquieren una especial relevancia
en esta etapa la orientacin educativa y profesional, la tutora y
las medidas de atencin a la diversidad, organizativas y
curriculares. En relacin con la orientacin, la importancia queda
patente median- te la introduccin del consejo orientador como
documento oficial de evaluacin. Este documento tendr un carcter
informativo acerca del avaluables segons la distribuci competencial
indicada en larticle 6.bis de la Llei Orgnica 2/2006, en funci de
la classificaci de matries en blocs dassignatures troncals,
especfiques i de lliure configuraci autonmica. Com a elements del
currculum que competixen a lAdmi- nistraci educativa de la
Comunitat Valenciana, sestablixen per a cada matria orientacions
didctiques i metodolgiques. Daltra banda, sin- diquen per a cada
curs els continguts i criteris davaluaci de manera que es
complementen els establits per la normativa bsica, si s el cas,
alhora que sestablixen les relacions entre les competncies i els
contin- guts i criteris davaluaci. Addicionalment, el currculum es
completa amb els estndards daprenentatge avaluables de les matries
ubicades en el bloc dassignatures de lliure configuraci autonmica.
Esta nova configuraci del currculum, que el simplifica i li dna un
carcter ms flexible, es troba orientada a atorgar un major grau
dautonomia pedaggica als centres docents. Estos desenrotllaran i
concretaran el currculum de les diferents matries com a part del
seu projecte educatiu. El currculum cont els elements per a
permetre una acci coherent i progressiva, de manera que els equips
docents puguen adoptar les decisions relatives a lestructuraci dels
seus elements en les programacions docents. Aix, lAdministraci
educativa potencia lautonomia dels centres, la qual tamb ha de
vincular-se a un foment de la cultura de lavaluaci, com a mecanisme
de millora contnua de la qualitat de lensenyana i dels processos
densenyana i aprenentatge. El currculum establit per mitj deste
decret tamb establix una intervenci educativa que preveu com a
principi latenci a la diversi- tat de lalumnat, i ladaptaci del
currculum i els seus elements a les necessitats de cada alumne i
alumna. Per a posar en prctica una atenci personalitzada efectiva,
en les aules i en els centres docents shan de desenrotllar bones
prctiques que afavorisquen un bon clima de treball i la resoluci
pacfica de conflictes, potenciant la creaci duna escala de valors
que incloga el respecte, la tolerncia, la cultura de lesfor i la
superaci personal. En este sentit, sha de facilitar la convivncia i
loptimitzaci dels processos densenyana i aprenentatge en laula en
un marc datenci a les necessitats i interessos de tot lalumnat.
Tamb adquirix una especial importncia laprenentatge basat en
competncies, que es caracteritza per la seua transversalitat i pel
seu carcter integral, ats que les competncies constituxen laplicaci
prctica dall que sha aprs en una diversitat de contextos acadmics,
socials i professionals. Aix, el procs densenyana-aprenentatge
competencial ha dabordar-se des de totes les matries, la qual cosa
implica un important canvi en les tasques que es plantegen a
lalumnat en laula i un plantejament metodolgic innovador. Les
metodologies didctiques innovadores que incloguen laprenentatge
cooperatiu, els projectes interdisciplinaris, ls de les tecnologies
de la informaci i la comunicaci, i, en termes generals, qualsevol
altra metodologia prpia duna educaci inclusiva i orientada a
laprenentatge per competncies, contribuiran a una major motivaci de
lalumnat, a un major grau dad- quisici de les competncies i de lxit
dels objectius de la corresponent etapa per part deste, i
conseqentment, a una millora dels seus resultats. Per a abordar
este plantejament metodolgic, la labor del docent s fonamental, ja
que haur de dissenyar tasques o situacions dapre- nentatge que
possibiliten la resoluci de problemes, laplicaci dels coneixements
apresos i la promoci de lactivitat dels estudiants. Per a aix, la
formaci del professorat ha de ser un pilar fonamental per a la
renovaci metodolgica i per a la posada en prctica de les
metodologi- es didctiques innovadores esmentades amb anterioritat.
LEducaci Secundria Obligatria, junt amb lEducaci Prim- ria,
constitux lensenyana bsica, obligatria i gratuta. LEducaci
Secundria Obligatria sorganitza dacord amb els principis deducaci
comuna i atenci a la diversitat de lalumnat, suposant una progres-
si respecte a lEducaci Primria, en la qual sinculca el sentit de la
responsabilitat de lalumnat sobre el seu rendiment i en les preses
de decisions sobre diferents trajectries educatives conforme savana
en letapa. Per a aix, adquirixen una especial rellevncia en esta
etapa lorientaci educativa i professional, la tutoria i les mesures
datenci a la diversitat, organitzatives i curriculars. En relaci
amb lorientaci, la importncia queda patent per mitj de la
introducci del consell ori- entador com a document oficial
davaluaci. Este document tindr un Num. 7544 / 10.06.2015 17441
6. progreso acadmico y la propuesta de itinerarios educativos
ms ade- cuados para cada alumno o alumna, de manera que se pueda
guiar el proceso educativo del alumnado conciliando un marco de
educacin comn, y al mismo tiempo permitiendo adecuarlo a sus
necesidades, intereses y ritmos de aprendizaje, a travs de la
oferta de diferentes opciones. Adems de esta informacin a las
familias, es responsabilidad de los tutores y tutoras, y de las
propias familias, mantener un marco de colaboracin y de informacin
mutua a fin de coordinar el seguimiento del alumnado, velando por
su progreso acadmico y por su desarrollo integral. Finalmente, las
diferentes medidas de atencin a la diversidad han de asegurar una
atencin personalizada y un desarrollo personal e integral de todo
el alumnado. Respecto al Bachillerato, el alumnado que lo inicia ha
adquirido cierto grado de desarrollo intelectual que le confiere
una mayor capaci- dad de razonamiento. Por este motivo, en esta
etapa se lleva a cabo una profundizacin en la accin educativa, con
la finalidad de proporcionar al alumnado formacin, madurez
intelectual y humana, conocimientos y habilidades que les permitan
desarrollar funciones sociales e incor- porarse a la vida activa
con responsabilidad y competencia, as como disponer de una educacin
que les permita continuar con garantas estu- dios de la educacin
superior. El Bachillerato tiene una estructura en la que coexisten
materias que tienen como finalidad proporcionar una formacin y unos
conocimientos generales, con las que se profundiza en competencias
de carcter ms transversal; junto con otras materias acordes con las
preferencias del alumnado, con las que se ofrece una preparacin
especializada, en el marco de la modalidad, y en su caso
itinerario, de Bachillerato elegidos de acuerdo con las
perspectivas e intereses del alumno o alumna. Adicionalmente, debe
considerarse que en esta etapa se ha de utilizar una metodologa
activa que facilite la autonoma del alumnado y, al mismo tiempo,
constituya un estmulo para el trabajo en equipo y sirva para
fomentar las tcnicas de investi- gacin, y aplicar los resultados en
contextos reales. Finalmente, cabe considerar que el artculo 2.1.j
de la Ley Orgnica 2/2006 establece, como uno de los fines hacia los
que se orienta el siste- ma educativo espaol, la capacitacin para
la comunicacin en la lengua oficial y cooficial, si la hubiere, y
en una o ms lenguas extranjeras. As, la cooficialidad del
valenciano y del castellano, y el aprendizaje de ambas lenguas y en
ambas lenguas en el currculo se considera un elemento bsico de
nuestra cultura. Junto a este hecho, el conocimien- to de las
lenguas extranjeras tambin constituye un elemento esencial para el
desarrollo personal y profesional de las personas, el cual brinda
nuevas oportunidades en la sociedad actual. Este conocimiento ha de
ser abordado mediante el aprendizaje de la lengua extranjera como
materia especfica, pero tambin en el marco de la aplicacin y
generalizacin de los programas plurilinges, que se encuentran en
procedimiento de implantacin segn lo establecido en el Decreto
127/2012, de 3 de agos- to, del Consell, por el que se regula el
plurilingismo en la enseanza no universitaria en la Comunitat
Valenciana. Por todo lo expuesto, el presente decreto se dicta en
el ejercicio de las competencias que atribuyen a la Comunitat
Valenciana el artcu- lo 53 del Estatut dAutonomia de la Comunitat
Valenciana; el artculo 6.bis.2.c y la disposicin final sexta de la
Ley Orgnica 2/2006; la dis- posicin final cuarta de la Ley Orgnica
8/2013, de 9 de diciembre; y el artculo 43 de la Ley 5/1983, de 30
de diciembre, del Consell, habien- do otorgado audiencia a los
rganos de participacin y consulta de la comunidad educativa, con el
preceptivo dictamen del Consell Escolar de la Comunitat Valenciana
y de la Acadmia Valenciana de la Llengua, a propuesta de la
consellera de Educacin, Cultura y Deporte, conforme con el Consell
Jurdic Consultiu de la Comunitat Valenciana, y previa deliberacin
del Consell, en la reunin del da 5 de junio de 2015, DECRETO TTULO
I Disposiciones comunes CAPTULO I Disposicin preliminar Artculo 1.
Objeto y mbito de aplicacin 1. El presente decreto tiene por objeto
establecer el currculo de la Educacin Secundaria Obligatoria y del
Bachillerato, as como desarro- carcter informatiu sobre el progrs
acadmic i la proposta ditineraris educatius ms adequats per a cada
alumne o alumna, de manera que es puga guiar el procs educatiu de
lalumnat que concilie un marc dedu- caci comuna, i que al mateix
temps permeta adequar-lo a les seues necessitats, interessos i
ritmes daprenentatge, a travs de loferta de diferents opcions. A ms
desta informaci a les famlies, s responsa- bilitat dels tutors i
tutores, i de les mateixes famlies, mantindre un marc de colaboraci
i dinformaci mtua a fi de coordinar el seguiment de lalumnat,
vetlant pel seu progrs acadmic i pel seu desenrotllament integral.
Finalment, les diferents mesures datenci a la diversitat han
dassegurar una atenci personalitzada i un desenrotllament personal
i integral de tot lalumnat. Respecte al Batxillerat, lalumnat que
linicia ha adquirit un cert grau de desenrotllament intelectual que
els conferix una major capacitat de raonament. Per este motiu, en
esta etapa es du a terme una aprofundi- ment en lacci educativa,
amb la finalitat de proporcionar a lalumnat formaci, maduresa
intelectual i humana, coneixements i habilitats que els permeten
desenrotllar funcions socials i incorporar-se a la vida acti- va
amb responsabilitat i competncia, aix com disposar duna educaci que
els permeta continuar amb garanties estudis de leducaci superior.
El Batxillerat t una estructura en qu coexistixen matries que tenen
com a finalitat proporcionar una formaci i uns coneixements
generals, amb les quals saprofundix en competncies de carcter ms
transversal; junt amb altres matries concordants amb les
preferncies de lalumnat, amb les quals soferix una preparaci
especialitzada, en el marc de la modalitat, i si s el cas itinerari
de Batxillerat, triats dacord amb les perspectives i interessos de
lalumne o alumna. Addicionalment, ha de considerar-se que en esta
etapa sha dutilitzar una metodologia activa que facilite lautonomia
de lalumnat i, al mateix temps, constitusca un estmul per al
treball en equip i servisca per a fomentar les tcniques
dinvestigaci, i aplicar els resultats en contextos reals.
Finalment, cal considerar que larticle 2.1.j de la Llei Orgnica
2/2006 establix com un dels fins cap als quals sorienta el sistema
edu- catiu espanyol la capacitaci per a la comunicaci en la llengua
ofi- cial i cooficial, si nhi ha, i en una o ms llenges
estrangeres. Aix, la cooficialitat del valenci i del castell, i
laprenentatge dambds llenges i en ambds llenges en el currculum, es
considera un ele- ment bsic de la nostra cultura. Junt amb este
fet, el coneixement de les llenges estrangeres tamb constitux un
element essencial per al desenrotllament personal i professional de
les persones, el qual brinda noves oportunitats en la societat
actual. Este coneixement ha de ser abordat per mitj de
laprenentatge de la llengua estrangera com a mat- ria especfica,
per tamb en el marc de laplicaci i generalitzaci dels programes
plurilinges, que es troben en procediment dimplantaci segons el que
establix el Decret 127/2012, de 3 dagost, del Consell, pel qual es
regula el plurilingisme en lensenyana no universitria a la
Comunitat Valenciana. Per tot all que sha exposat, este decret es
dicta en lexercici de les competncies que atribuxen a la Comunitat
Valenciana larticle 53 de lEstatut dAutonomia de la Comunitat
Valenciana; larticle 6.bis.2.c i la disposici final sexta de la
Llei Orgnica 2/2006; la disposici final quarta de la Llei Orgnica
8/2013, de 9 de desembre, i larticle 43 de la Llei 5/1983, de 30 de
desembre, del Consell, havent atorgat audincia als rgans de
participaci i consulta de la comunitat educativa, amb el preceptiu
dictamen del Consell Escolar de la Comunitat Valenciana i de
lAcadmia Valenciana de la Llengua, a proposta de la consellera
dEducaci, Cultura i Esport, conforme amb el Consell Jurdic Consul-
tiu de la Comunitat Valenciana, i amb la deliberaci prvia del
Consell, en la reuni del dia 5 de juny de 2015, DECRETE TTOL I
Disposicions comunes CAPTOL I Disposici preliminar Article 1.
Objecte i mbit daplicaci 1. Este decret t com a objecte establir el
currculum de lEducaci Secundria Obligatria i del Batxillerat, aix
com desplegar els aspec- Num. 7544 / 10.06.2015 17442
7. llar los aspectos de la ordenacin general de estas enseanzas
conteni- dos en los captulos III y IV del ttulo I de la Ley Orgnica
2/2006, y en el Real Decreto 1105/2014, por el que se establece el
currculo bsico de la Educacin Secundaria Obligatoria y del
Bachillerato. 2. Este decreto ser de aplicacin en los centros
docentes pblicos y privados de la Comunitat Valenciana autorizados
para impartir las enseanzas de Educacin Secundaria Obligatoria o de
Bachillerato, as como en los centros autorizados para impartir
ambas enseanzas, reguladas en la Ley Orgnica 2/2006. CAPTULO II
Currculo y horario Artculo 2. Currculo 1. La definicin de currculo
y de los elementos que lo integran ser la establecida en el artculo
2 del Real Decreto 1105/2014. 2. Para el conjunto del primer ciclo
de la Educacin Secundaria Obligatoria, para el segundo ciclo de la
Educacin Secundaria Obliga- toria y para cada uno de los dos cursos
de Bachillerato, los contenidos comunes, los criterios de evaluacin
y los estndares de aprendizaje evaluables que conforman el currculo
bsico de las materias del blo- que de asignaturas troncales, sern
los recogidos en el anexo I del Real Decreto 1105/2014. Los
contenidos y criterios de evaluacin para cada curso, con los cuales
se complementan los establecidos por la normativa bsica, las
relaciones entre las competencias y los contenidos y criterios de
evaluacin, as como las recomendaciones de metodologa didctica, son
los establecidos en el anexo I del presente decreto. 3. Para el
conjunto del primer ciclo de la Educacin Secundaria Obligatoria,
para el segundo ciclo de la Educacin Secundaria Obliga- toria y
para cada uno de los dos cursos del Bachillerato, los criterios de
evaluacin y los estndares de aprendizaje evaluables que conforman
el currculo bsico de las materias del bloque de asignaturas
especficas, sern los recogidos en el anexo II del Real Decreto
1105/2014. Los contenidos, los criterios de evaluacin para cada
curso que comple- mentan los establecidos por la normativa bsica,
las relaciones entre las competencias y los contenidos y criterios
de evaluacin, as como las recomendaciones de metodologa didctica,
son los establecidos en el anexo II del presente decreto. 4.
Respecto a las materias del bloque de asignaturas de libre con-
figuracin autonmica, los contenidos y los criterios de evaluacin de
cada curso, los estndares de aprendizaje evaluables, las relaciones
entre las competencias y los contenidos y criterios de evaluacin,
as como las recomendaciones de metodologa didctica, son los
establecidos en el anexo III del presente decreto, salvo en lo que
se refiere a la materia de Refuerzo Instrumental, cuyo currculo se
concretar por los centros docentes a partir de los currculos de las
asignaturas Matemticas, Len- gua Castellana Literatura y
Valenciano: Lengua y Literatura. 5. Los centros docentes
desarrollarn y complementarn el currculo en uso de sus competencias
y autonoma, ambos referidos en los art- culos 3.1.d, 3.2 y 7.2 del
Real Decreto 1105/2014. Esta concrecin del currculo se incorporar
al proyecto educativo del centro. Artculo 3. Horario 1. Con carcter
general, el horario lectivo para el desarrollo del currculo de la
Educacin Secundaria Obligatoria constar de 30 sesiones lectivas
semanales en los cursos primero y segundo, y de 32 sesiones
lectivas semanales en los cursos tercero y cuarto. A su vez, el
horario lectivo para el desarrollo del currculo del Bachillerato
com- prender 32 sesiones lectivas en el primer curso y 33 sesiones
lectivas en el segundo. En ambas etapas, cada sesin lectiva tendr
una duracin mnima de 55 minutos. 2. La distribucin de las sesiones
lectivas semanales para impartir cada una de las materias en los
correspondientes cursos de la Educacin Secundaria Obligatoria es la
que figura en el anexo IV del presente decreto. 3. La distribucin
de las sesiones lectivas semanales para impartir cada una de las
materias en los correspondientes cursos del Bachillerato es la que
figura en el anexo V del presente decreto. 4. Durante la jornada
escolar, el currculo se desarrollar a travs de un mnimo de 5 y un
mximo de 8 sesiones lectivas diarias, de lunes a viernes. Despus de
cada dos o tres sesiones lectivas habr un perodo de descanso de
veinte minutos, como mnimo. tes de lordenaci general destes
ensenyances continguts en els cap- tols III i IV del ttol I de la
Llei Orgnica 2/2006, i en el Reial Decret 1105/2014, pel qual
sestablix el currculum bsic de lEducaci Secun- dria Obligatria i
del Batxillerat. 2. Este decret ser aplicable en els centres
docents pblics i privats de la Comunitat Valenciana autoritzats per
a impartir les ensenyances dEducaci Secundria Obligatria o de
Batxillerat, aix com en els centres autoritzats per a impartir
ambds ensenyances, regulades en la Llei Orgnica 2/2006. CAPTOL II
Currculum i horari Article 2. Currculum 1. La definici de currculum
i dels elements que lintegren ser lestablida en larticle 2 del
Reial Decret 1105/2014. 2. Per al conjunt del primer cicle de
lEducaci Secundria Obli- gatria, per al segon cicle de lEducaci
Secundria Obligatria i per a cada un dels dos cursos de
Batxillerat, els continguts comuns, els criteris davaluaci i els
estndards daprenentatge avaluables que conformen el currculum bsic
de les matries del bloc dassignatures troncals seran els
arreplegats en lannex I del Reial Decret 1105/2014. Els continguts
i criteris davaluaci per a cada curs amb els quals es complementen
els establits per la normativa bsica, les relacions entre les
competncies i els continguts i criteris davaluaci, aix com les
recomanacions de metodologia didctica, sn els establits en lannex I
deste decret. 3. Per al conjunt del primer cicle de lEducaci
Secundria Obli- gatria, per al segon cicle de lEducaci Secundria
Obligatria i per a cada un dels dos cursos del Batxillerat, els
criteris davaluaci i els estndards daprenentatge avaluables que
conformen el currculum bsic de les matries del bloc dassignatures
especfiques seran els arre- plegats en lannex II del Reial Decret
1105/2014. Els continguts, els criteris davaluaci per a cada curs
que complementen els establits per la normativa bsica, les
relacions entre les competncies i els continguts i criteris
davaluaci, aix com les recomanacions de metodologia didc- tica, sn
els establits en lannex II deste decret. 4. Respecte a les matries
del bloc dassignatures de lliure configu- raci autonmica, els
continguts i els criteris davaluaci de cada curs, els estndards
daprenentatge avaluables, les relacions entre les com- petncies i
els continguts i criteris davaluaci, aix com les recomana- cions de
metodologia didctica, sn els establits en lannex III deste decret,
excepte en el que es referix a la matria de Refor Instrumental, el
currculum de la qual es concretar pels centres docents a partir
dels currculums de les assignatures de Matemtiques, Llengua
Castellana i Literatura i Valenci: Llengua i Literatura. 5. Els
centres docents desenrotllaran i complementaran el curr- culum fent
s de les seues competncies i autonomia, ambds indicats en els
articles 3.1.d), 3.2 i 7.2 del Reial Decret 1105/2014. Esta concre-
ci del currculum sincorporar al projecte educatiu del centre.
Article 3. Horari 1. Amb carcter general, lhorari lectiu per al
desenrotllament del currculum de lEducaci Secundria Obligatria
constar de 30 ses- sions lectives setmanals en els cursos primer i
segon, i de 32 sessions lectives setmanals en els cursos tercer i
quart. Al seu torn, lhorari lectiu per al desenrotllament del
currculum del Batxillerat comprendr 32 sessions lectives en el
primer curs i 33 sessions lectives en el segon. En ambds etapes,
cada hora lectiva tindr una duraci mnima de 55 minuts. 2. La
distribuci de les sessions lectives setmanals per a impar- tir cada
una de les matries en els corresponents cursos de lEducaci
Secundria Obligatria s la que figura en lannex IV deste decret. 3.
La distribuci de les sessions lectives setmanals per a impartir
cada una de les matries en els corresponents cursos del Batxillerat
s la que figura en lannex V deste decret. 4. Durant la jornada
escolar, el currculum es desenrotllar a travs dun mnim de 5 i un
mxim de 8 sessions lectives diries, de dilluns a divendres. Desprs
de cada dos o tres sessions lectives hi haur un perode de descans
de vint minuts com a mnim. Num. 7544 / 10.06.2015 17443
8. 5. La distribucin horaria semanal de las distintas materias
se reali- zar de acuerdo con los siguientes criterios: a) Las
materias a las que correspondan dos o tres sesiones lectivas
semanales no podrn ser impartidas en das consecutivos. b) No habr
dos o ms sesiones lectivas diarias de la misma materia en el caso
de materias del bloque de asignaturas troncales, a excepcin de las
materias que tengan un carcter eminentemente prctico. c) En el caso
de alumnado de Educacin Secundaria Obligatoria, en ningn caso se
incluirn horas libres intercaladas en su horario lectivo. 6. De
conformidad con lo dispuesto en los artculos 13.4, 14.5, 27.5 y
28.5 del Real Decreto 1105/2014, la materia de Valenciano: lengua y
literatura recibir un tratamiento anlogo al de la materia Lengua
Cas- tellana y Literatura. 7. Los centros docentes pblicos y
privados concertados podrn efectuar ampliaciones del horario
escolar sin que, en ningn caso, se impongan aportaciones a las
familias ni exigencias para la consellera competente en materia de
educacin, tal y como establece el artculo 120.4 de la Ley Orgnica
2/2006. La ampliacin del horario escolar podr efectuarse mediante
el incremento del nmero de sesiones lecti- vas diarias, sin
perjuicio de lo dispuesto en el apartado 4 de este artculo y de la
normativa vigente en materia de jornada escolar. CAPTULO III
Autonoma y participacin Artculo 4. Elementos de las programaciones
didcticas Las programaciones didcticas en la Educacin Secundaria
Obli- gatoria y en el Bachillerato debern concretar, al menos, los
siguientes apartados: 1. Introduccin. a) Justificacin de la
programacin. b) Contextualizacin. 2. Objetivos de la etapa
respectiva vinculados con la materia o el mbito. 3. Competencias.
4. Contenidos. 5. Unidades didcticas. a) Organizacin de las
unidades didcticas. b) Distribucin temporal de las unidades
didcticas. 6. Metodologa. Orientaciones didcticas. a) Metodologa
general y especfica. Recursos didcticos y orga- nizativos. b)
Actividades y estrategias de enseanza y aprendizaje. Actividades
complementarias. 7. Evaluacin del alumnado. a) Criterios de
evaluacin. b) Instrumentos de evaluacin. c) Criterios de
calificacin. d) Actividades de refuerzo y ampliacin. 8. Medidas de
atencin al alumnado con necesidad especfica de apoyo educativo o
con necesidad de compensacin educativa. 9. Elementos transversales
a) Fomento de la lectura. Comprensin lectora. Expresin oral y
escrita. b) Comunicacin audiovisual. Tecnologas de la informacin y
de la comunicacin. c) Emprendimiento. d) Educacin cvica y
constitucional. 10. Evaluacin de la prctica docente e indicadores
de logro. Artculo 5. Elaboracin, supervisin y evaluacin de las
programa- ciones didcticas 1. En la Educacin Secundaria Obligatoria
y en el Bachillerato, la planificacin de la programacin docente de
cada materia o mbito ser de curso. 2. Las programaciones didcticas
sern elaboradas por el departa- mento didctico que tenga
encomendada la imparticin de la materia o mbito correspondiente,
bajo la coordinacin y la direccin de la jefa- tura de departamento,
y teniendo en cuenta las directrices y los criterios establecidos
por la comisin de coordinacin pedaggica, o de quien tenga
atribuidas sus funciones. 3. En las programaciones de las materias
y de los mbitos de la Educacin Secundaria Obligatoria se tendrn en
cuenta, adems, las 5. La distribuci horria setmanal de les
distintes matries es realit- zar dacord amb els criteris segents:
a) Les matries a qu corresponguen dos o tres sessions lectives
setmanals no podran ser impartides en dies consecutius. b) No hi
haur dos o ms sessions lectives diries de la mateixa matria, en el
cas de matries del bloc dassignatures troncals, a excep- ci de les
matries que tinguen un carcter eminentment prctic. c) En cas
dalumnat dEducaci Secundria Obligatria, no sin- clouran en cap cas
hores lliures intercalades en el seu horari lectiu. 6. De
conformitat amb el que disposen els articles 13.4, 14.5, 27.5 i
28.5 del Reial Decret 1105/2014, la matria de Valenci: Llengua i
Literatura rebr un tractament anleg al de la matria Llengua Caste-
llana i Literatura. 7. Els centres docents pblics i privats
concertats podran efectuar ampliacions de lhorari escolar sense
que, en cap cas, simposen apor- tacions a les famlies ni exigncies
per a la conselleria competent en matria deducaci, tal com establix
larticle 120.4 de la Llei Orgnica 2/2006. Lampliaci de lhorari
escolar podr efectuar-se per mitj de lincrement del nombre de
sessions lectives diries, sense perju del que disposa lapartat 4
deste article i de la normativa vigent en matria de jornada
escolar. CAPTOL III Autonomia i participaci Article 4. Elements de
les programacions didctiques Les programacions didctiques en
lEducaci Secundria Obligat- ria i en el Batxillerat hauran de
concretar, almenys, els apartats segents: 1. Introducci. a)
Justificaci de la programaci. b) Contextualitzaci. 2. Objectius de
letapa respectiva vinculats amb la matria o lm- bit. 3.
Competncies. 4. Continguts. 5. Unitats didctiques. a) Organitzaci
de les unitats didctiques. b) Distribuci temporal de les unitats
didctiques. 6. Metodologia. Orientacions didctiques. a) Metodologia
general i especfica. Recursos didctics i organit- zatius. b)
Activitats i estratgies densenyana i aprenentatge. Activitats
complementries. 7. Avaluaci de lalumnat. a) Criteris davaluaci. b)
Instruments davaluaci. c) Criteris de qualificaci. d) Activitats de
refor i ampliaci. 8. Mesures datenci a lalumnat amb necessitat
especfica de suport educatiu o amb necessitat de compensaci
educativa. 9. Elements transversals a) Foment de la lectura.
Comprensi lectora. Expressi oral i escri- ta. b) Comunicaci
audiovisual. Tecnologies de la informaci i de la comunicaci. c)
Emprenedoria. d) Educaci cvica i constitucional. 10. Avaluaci de la
prctica docent i indicadors dxit. Article 5. Elaboraci, supervisi i
avaluaci de les programacions didctiques 1. En lEducaci Secundria
Obligatria i en el Batxillerat, la plani- ficaci de la programaci
docent de cada matria o mbit ser de curs. 2. Les programacions
didctiques seran elaborades pel departament didctic que tinga
encomanada la impartici de la matria o mbit cor- responent, sota la
coordinaci i la direcci del cap de departament, i tenint en compte
les directrius i els criteris establits per la comissi de
coordinaci pedaggica, o de qui en tinga atribudes les funcions. 3.
En les programacions de les matries i dels mbits de lEducaci
Secundria Obligatria es tindran en compte, a ms, les orientacions
Num. 7544 / 10.06.2015 17444
9. orientaciones de los equipos de transicin, para procurar la
correcta coordinacin y continuidad entre la educacin primaria y la
Educacin Secundaria Obligatoria, todo ello, sin perjuicio de los
mecanismos de coordinacin que establezcan los centros docentes que
impartan ambas etapas en sus respectivos proyectos educativos. 4.
En el procedimiento de elaboracin de las programaciones didc- ticas
se prestar especial atencin a la programacin docente de las dife-
rentes materias y mbitos, as como a los elementos transversales del
currculo, cuya orientacin se desarrollar en los trminos concretados
por el artculo 6 del Real Decreto 1105/2014. 5. Una vez elaboradas
las programaciones didcticas, estas estarn a disposicin de todos
los miembros de la comunidad educativa y sern accesibles por estos
en cualquier momento. 6. La direccin del centro docente comprobar
que la elaboracin de las programaciones didcticas se ajusta
formalmente a lo establecido en la normativa vigente. Asimismo, la
Inspeccin de Educacin supervisa- r y realizar el seguimiento de
dichas programaciones. 7. En virtud de lo dispuesto en los artculos
20.4 y 30.1 del Real Decreto 1105/2014, el profesorado evaluar
tanto los aprendizajes del alumnado como los procesos de enseanza y
su propia prctica docen- te, para lo que establecer indicadores de
logro en las programaciones didcticas, segn se indica en el artculo
4.10 de este decreto. Asimis- mo, se evaluar el proceso de enseanza
y aprendizaje tomando como referente la evaluacin continua de las
diferentes materias impartidas, y la influencia de los diferentes
elementos en el rendimiento y en los resultados de la evaluacin del
alumnado. Las propuestas de mejora que se realicen sobre la
programacin didctica a partir de su evaluacin debern ser recogidas
en las programaciones didcticas del siguiente curso escolar.
Artculo 6. Autonoma de los centros 1. La autonoma pedaggica y
organizativa de los centros docentes se llevar a la prctica en los
trminos indicados en los artculos 3.2 y 7 del Real Decreto
1105/2014, a travs del desarrollo y concrecin curricular, de la
concrecin de las medidas de atencin a la diversidad y de la
aprobacin de sus normas de organizacin y funcionamiento. 2. La
organizacin y el funcionamiento de los centros, las activida- des
docentes, las formas de relacin que se establezcan entre los miem-
bros de la comunidad educativa y las actividades complementarias y
extraescolares se orientarn a facilitar el desarrollo en el
alumnado de las competencias establecidas en el currculo. 3. Para
garantizar el derecho a una formacin integral de todos los alumnos
y alumnas, el claustro y la direccin del centro propiciarn un clima
ordenado y cooperativo entre todos los miembros de la comuni- dad
educativa. La consellera competente en materia de educacin vela- r
para que el profesorado reciba el trato, la consideracin y el
respeto acordes con la importancia social de su profesin y la
realidad de su tarea diaria, en cumplimiento de la legislacin de la
Comunitat Valen- ciana de autoridad del profesorado. 4. Los centros
docentes promovern acciones destinadas a fomentar la calidad
educativa en los trminos que especifica el artculo 122.bis de la
Ley Orgnica 2/2006. 5. La autonoma pedaggica y organizativa se
vincular a la eva- luacin del centro como mecanismo de mejora
continua de la calidad de la enseanza. Artculo 7. Participacin del
alumnado y de los representantes legales del alumnado 1. La
participacin de los representantes legales del alumnado en el
proceso educativo se efectuar segn establece el artculo 8 del Real
Decreto 1105/2014. 2. Los centros docentes cooperarn estrechamente
con los represen- tantes legales de los alumnos y alumnas menores
de edad, y establecern mecanismos para favorecer su participacin en
el proceso educativo del alumnado, todo ello, con el fin de
respetar y potenciar la responsabili- dad de las familias en dicho
proceso. Entre estos mecanismos, los centros docentes promovern los
compromisos con el alumnado, y con sus repre- sentantes legales
cuando se trate de alumnado menor edad, considerando lo dispuesto
en el artculo 7.3 del Real Decreto 1105/2014, as como en la
normativa vigente en la Comunitat Valenciana por la que se regula
la declaracin de compromiso familia-tutor entre las familias o
representantes legales del alumnado y los centros educativos de la
Comunitat Valenciana. dels equips de transici per a procurar la
correcta coordinaci i continu- tat entre lEducaci Primria i
lEducaci Secundria Obligatria, tot aix, sense perju dels mecanismes
de coordinaci que establisquen els centres docents que impartisquen
ambds etapes en els seus respectius projectes educatius. 4. En el
procediment delaboraci de les programacions didctiques es prestar
especial atenci a la programaci docent de les diferents matries i
mbits, aix com als elements transversals del currculum, lorientaci
dels quals es desenrotllar en els termes concretats per lar- ticle
6 del Reial Decret 1105/2014. 5. Una vegada elaborades les
programacions didctiques, estes esta- ran a disposici de tots els
membres de la comunitat educativa i seran accessibles per estos en
qualsevol moment. 6. La direcci del centre docent comprovar que
lelaboraci de les programacions didctiques sajusta formalment al
que establix la normativa vigent. Aix mateix, la Inspecci dEducaci
supervisar i realitzar el seguiment de les programacions. 7. En
virtut del que disposen els articles 20.4 i 30.1 del Reial Decret
1105/2014, el professorat avaluar tant els aprenentatges de lalum-
nat com els processos densenyana i la seua prpia prctica docent, i
per a aix establir indicadors dxit en les programacions didctiques,
segons sindica en larticle 4.10 deste decret. Aix mateix, savaluar
el procs densenyana i aprenentatge prenent com referent lavalua- ci
contnua de les diferents matries impartides, i la influncia dels
diversos elements en el rendiment i en els resultats de lavaluaci
de lalumnat. Les propostes de millora que es realitzen sobre la
programa- ci didctica a partir de la seua avaluaci hauran de ser
arreplegades en les programacions didctiques del curs escolar
segent. Article 6. Autonomia dels centres 1. Lautonomia pedaggica i
organitzativa dels centres docents es portar a la prctica en els
termes indicats en els articles 3.2 i 7 del Reial Decret 1105/2014,
a travs del desenrotllament i concreci curricular, de la concreci
de les mesures datenci a la diversitat i de laprovaci de les seues
normes dorganitzaci i funcionament. 2. Lorganitzaci i el
funcionament dels centres, les activitats docents, les formes de
relaci que sestablisquen entre els membres de la comunitat
educativa i les activitats complementries i extraescolars
sorientaran a facilitar el desenrotllament en lalumnat de les
competn- cies establides en el currculum. 3. Per a garantir el dret
a una formaci integral de tots els alumnes i les alumnes, el
claustre i la direcci del centre propiciaran un clima ordenat i
cooperatiu entre tots els membres de la comunitat educati- va. La
conselleria competent en matria deducaci vetlar perqu el
professorat reba el tracte, la consideraci i el respecte concordes
amb la importncia social de la seua professi i la realitat de la
seua tasca diria, en compliment de la legislaci de la Comunitat
Valenciana dau- toritat del professorat. 4. Els centres docents
promouran accions destinades a fomentar la qualitat educativa en
els termes que especifica larticle 122.bis de la Llei Orgnica
2/2006. 5. Lautonomia pedaggica i organitzativa es vincular a
lavalua- ci del centre com a mecanisme de millora contnua de la
qualitat de lensenyana. Article 7. Participaci de lalumnat i dels
representants legals de lalumnat 1. La participaci dels
representants legals de lalumnat en el pro- cs educatiu sefectuar
segons establix larticle 8 del Reial Decret 1105/2014. 2. Els
centres docents cooperaran estretament amb els representants legals
dels alumnes i les alumnes menors dedat, i establiran mecanis- mes
per a afavorir-ne la participaci en el procs educatiu de lalumnat,
tot aix, a fi de respectar i potenciar la responsabilitat de les
famlies en el mencionat procs. Entre estos mecanismes, els centres
docents pro- mouran els compromisos amb lalumnat, i amb els seus
representants legals quan es tracte dalumnat menor edat,
considerant el que disposa larticle 7.3 del Reial Decret 1105/2014,
aix com en la normativa vigent a la Comunitat Valenciana per la
qual es regula la declaraci de compro- ms famlia-tutor entre les
famlies o representants legals de lalumnat i els centres educatius
de la Comunitat Valenciana. Num. 7544 / 10.06.2015 17445
10. 3. Los centros docentes establecern cauces para que exista
una coordinacin e informacin peridica con el alumnado, y con sus
repre- sentantes legales cuando este sea menor de edad. En todo
caso, los cen- tros docentes les informarn sobre los criterios y
procedimientos de evaluacin establecidos en las diferentes
programaciones didcticas. Tras cada sesin de evaluacin, la tutora o
el tutor les comunicar la informacin acordada en dicha sesin sobre
el desarrollo de su proceso educativo, utilizando el modelo que
determine el centro docente. Des- pus de la evaluacin final en cada
curso, se informar por escrito sobre el resultado de dicha
evaluacin, con indicacin de los resultados obte- nidos en todas las
materias y mbitos; los resultados de las evaluaciones
individualizadas, si es el caso; las decisiones relativas a la
promocin o repeticin de curso; las medidas de atencin a la
diversidad previstas, si fuesen necesarias para que el alumnado
progrese en su proceso edu- cativo; y cuantas otras cuestiones
acuerde el profesorado del grupo en relacin con el proceso
educativo del alumno o alumna. 4. A fin de garantizar la
participacin y colaboracin de los repre- sentantes legales del
alumnado en el funcionamiento de los centros edu- cativos, los
equipos directivos de los centros pblicos y la titularidad y la
direccin de los centros privados concertados establecern mecanis-
mos para la coordinacin con los rganos de las asociaciones de
madres y padres constituidas en el centro docente, en los trminos
previstos por la normativa vigente. CAPTULO IV Evaluacin Artculo 8.
Aspectos generales de la evaluacin del alumnado 1. A tenor de lo
dispuesto en los artculos 20.2 y 30.1 del Decreto 1105/2014, la
evaluacin ser continua y formativa, tanto en Educacin Secundaria
Obligatoria como en Bachillerato. Dado el carcter continuo de la
evaluacin, esta tendr como fin detectar las dificultades en el
momento en que se produzcan, analizar sus causas y, en
consecuencia, reorientar la intervencin educativa y adecuarla a la
diversidad de capa- cidades, ritmos de aprendizaje, intereses y
motivaciones del alumnado. Asimismo, el carcter formativo implicar
que la evaluacin sea un instrumento para la mejora tanto de los
procesos de enseanza como de los procesos de aprendizaje. 2. Dentro
del proceso de enseanza y aprendizaje, el equipo docente de cada
grupo de alumnado celebrar sesiones de evaluacin para valo- rar
tanto los aprendizajes del alumnado, como los procesos de ensean-
za y su propia prctica docente. De conformidad con los artculos
20.7 y 30.3 del Real Decreto 1105/2014, el equipo docente estar
constituido en cada caso por los profesores y profesoras del
estudiante, coordinado por el tutor o tutora. El equipo docente
actuar de manera colegiada a lo largo del proceso de evaluacin y en
la adopcin de las decisiones resultantes del mismo. En este
sentido, en los centros pblicos ser de aplicacin lo previsto en el
captulo II del ttulo II de la Ley 30/1992, de 26 de noviembre, de
Rgimen Jurdico de las Administraciones Pbli- cas y del
Procedimiento Administrativo Comn. En sus actuaciones, el equipo
docente podr contar con el asesoramiento del departamento de
orientacin o de quien tenga atribuidas sus funciones. 3. Los
centros docentes, en virtud de su autonoma pedaggica y
organizativa, establecern el nmero y el calendario de las sesiones
de evaluacin que se realizarn durante cada curso escolar. En todo
caso, se realizarn tres sesiones de evaluacin durante el curso, una
por tri- mestre, adems de una evaluacin inicial durante el primer
mes lectivo. 4. En la evaluacin inicial, se proceder al anlisis de
los datos e informaciones anteriores de que se disponga acerca del
alumnado, y en consecuencia, el equipo docente adoptar las medidas
complementarias para el alumnado que lo requiera. 5. En cada sesin
de evaluacin, se harn constar en el acta los acuerdos alcanzados,
las decisiones adoptadas y la informacin que se debe transmitir al
alumnado, y a sus representantes legales si es menor de edad, sobre
su proceso educativo. Dicha informacin incluir, salvo en el caso de
la evaluacin inicial, las calificaciones obtenidas por el alumno o
alumna en las distintas materias y mbitos. 6. A los efectos de lo
establecido en los artculos 20.8 y 30.4 del Real Decreto 1105/2014,
con el fin de facilitar a los alumnos y alumnas la recuperacin de
las materias con evaluacin negativa, los centros docen- tes
organizarn en cada curso escolar las oportunas pruebas extraordina-
rias de evaluacin. La consellera competente en materia de educacin,
3. Els centres docents establiran vies perqu hi haja una coordina-
ci i informaci peridica amb lalumnat, i amb els seus representants
legals quan este siga menor dedat. En tot cas, els centres docents
els informaran sobre els criteris i procediments davaluaci
establits en les diferents programacions didctiques. Desprs de cada
sessi davalu- aci, la tutora o el tutor els comunicar la informaci
acordada en la mencionada sessi sobre el desenrotllament del seu
procs educatiu, uti- litzant el model que determine el centre
docent. Desprs de lavaluaci final en cada curs sinformar per escrit
sobre el resultat de lesmentada avaluaci, amb indicaci dels
resultats obtinguts en totes les matries i mbits; els resultats de
les avaluacions individualitzades, si s el cas; les decisions
relatives a la promoci o repetici de curs; les mesures daten- ci a
la diversitat previstes, si calen perqu lalumnat progresse en el
seu procs educatiu, i totes les altres qestions que acorde el
professorat del grup en relaci amb el procs educatiu de lalumne o
alumna. 4. A fi de garantir la participaci i colaboraci dels
representants legals de lalumnat en el funcionament dels centres
educatius, els equips directius dels centres pblics i la
titularitat i la direcci dels centres privats concertats establiran
mecanismes per a la coordinaci amb els rgans de les associacions de
mares i pares constitudes en el centre docent, en els termes
previstos per la normativa vigent. CAPTOL IV Avaluaci Article 8.
Aspectes generals de lavaluaci de lalumnat 1. Dacord amb el que
disposen els articles 20.2 i 30.1 del Decret 1105/2014, lavaluaci
ser contnua i formativa, tant en Educaci Secundria Obligatria com
en Batxillerat. Ats el carcter continu de lavaluaci, esta tindr com
a fi detectar les dificultats en el moment en qu es produsquen,
analitzar les seues causes i, en conseqncia, reorientar la
intervenci educativa i adequar-la a la diversitat de capa- citats,
ritmes daprenentatge, interessos i motivacions de lalumnat. Aix
mateix, el carcter formatiu implicar que lavaluaci siga un
instrument per a la millora tant dels processos densenyana com dels
processos daprenentatge. 2. Dins del procs densenyana i
aprenentatge, lequip docent de cada grup dalumnes celebrar sessions
davaluaci per a valorar tant els aprenentatges de lalumnat, com els
processos densenyana i la seua prpia prctica docent. De conformitat
amb els articles 20.7 i 30.3 del Reial Decret 1105/2014, lequip
docent estar constitut en cada cas pels professors i professores de
lestudiant, coordinat pel tutor o tutora. Lequip docent actuar de
manera colegiada al llarg del procs dava- luaci i en ladopci de les
decisions resultants deste. En este sentit, en els centres pblics
els ser aplicable el que preveu el captol II del ttol II de la Llei
30/1992, de 26 de novembre, de Rgim Jurdic de les Administracions
Pbliques i del Procediment Administratiu Com. En les seues
actuacions, lequip docent podr comptar amb lassessorament del
departament dorientaci o de qui en tinga atribudes les funcions. 3.
Els centres docents, en virtut de la seua autonomia pedaggica i
organitzativa, establiran el nombre i el calendari de les sessions
davalu- aci que es realitzaran durant cada curs escolar. En tot
cas, es realitzaran tres sessions davaluaci durant el curs, una per
trimestre, a ms duna avaluaci inicial durant el primer mes lectiu.
4. En lavaluaci inicial, es procedir a lanlisi de les dades i
infor- macions anteriors de les quals es dispose sobre lalumnat, i
en conse- qncia, lequip docent adoptar les mesures complementries
per a lalumnat que ho requerisca. 5. En cada sessi davaluaci, es
faran constar en lacta els acords presos, les decisions adoptades i
la informaci que sha de transmetre a lalumnat, i als seus
representants legals si s menor dedat, sobre el seu procs educatiu.
Esta informaci inclour, excepte en el cas de lavaluaci inicial, les
qualificacions obtingudes per lalumne o alumna en les distintes
matries i mbits. 6. Als efectes del que establixen els articles
20.8 i 30.4 del Reial Decret 1105/2014, a fi de facilitar als
alumnes i a les alumnes la recu- peraci de les matries amb avaluaci
negativa, els centres docents organitzaran en cada curs escolar les
oportunes proves extraordinries davaluaci. La conselleria competent
en matria deducaci, a travs Num. 7544 / 10.06.2015 17446
11. a travs de sus rganos directivos competentes en materia de
ordenacin acadmica, establecer las fechas en que habrn de tener
lugar las citadas pruebas extraordinarias. Asimismo, en aquellos
casos en que el alumnado haya promocionado a un determinado curso
con asignaturas pendientes de cursos anteriores, los equipos
docentes establecern programas indi- vidualizados para la
recuperacin de dichas asignaturas. En estos progra- mas, se podrn
establecer, a propuesta de los departamentos didcticos de cada
asignatura, las condiciones que permitan la evaluacin positiva de
la materia pendiente por parte del alumno o alumna sin necesidad de
superar una prueba final extraordinaria. 7. La consellera
competente en materia de educacin establecer la normativa que
garantice el derecho del alumnado a una evaluacin objetiva y a que
su dedicacin, esfuerzo y rendimiento sean valorados y reconocidos
con objetividad, conforme con lo indicado en los artculos 20.5 y
30.1 del Real Decreto 1105/2014. En dicha normativa, se esta-
blecer el procedimiento para la reclamacin de calificaciones
obtenidas y de las decisiones sobre promocin, as como las
actuaciones previas referentes a la solicitud de aclaraciones y
revisiones que fomenten un marco de colaboracin y entendimiento
mutuo entre el profesorado y el alumnado y sus representantes
legales. Artculo 9. Referentes en la evaluacin y promocin 1. Tanto
en la Educacin Secundaria Obligatoria, como en el Bachillerato,
segn lo dispuesto en los artculos 20.1 y 30.1 del Real Decreto
1105/2014, los referentes para la comprobacin del grado de
adquisicin de las competencias y el logro de los objetivos de la
etapa en las evaluaciones continua y final de las materias de los
bloques de asignaturas troncales y especficas, sern los criterios
de evaluacin y estndares de aprendizaje evaluables que figuran en
los anexos I y II del citado real decreto. En las materias del
bloque de asignaturas de libre configuracin autonmica, dichos
referentes sern los criterios de evaluacin y estndares de
aprendizaje evaluables que figuran en el anexo III de este decreto.
2. Los referentes para la adopcin de decisiones de promocin del
alumnado de un curso de la etapa al siguiente sern los criterios de
evaluacin de la asignatura y curso correspondiente, segn figuran en
los anexos I, II y III de este decreto, as como la concrecin que
realice cada centro docente en sus programaciones didcticas. 3. Las
medidas para que las condiciones de realizacin de las eva-
luaciones se adapten al alumnado con necesidades especficas de
apoyo educativo, comprendern adaptaciones en cuanto a los
instrumentos, y en su caso, los tiempos y apoyos que aseguren una
correcta evaluacin de este alumnado. Estas adaptaciones, en el
marco de la evaluacin continua, sern realizadas por el profesor o
profesora responsable de evaluar al alumno o alumna, asesorado por
el departamento de orienta- cin o por quien tenga atribuidas sus
funciones, y previa evaluacin de las necesidades del alumno o
alumna. Artculo 10. Documentos oficiales de evaluacin y resultados
de la evaluacin 1. Los documentos oficiales de evaluacin sern los
establecidos por la disposicin adicional sexta del Real Decreto
1105/2014. La con- sellera competente en materia de educacin
establecer los modelos de cada documento, de conformidad con lo
dispuesto en la normativa bsica en esta materia. 2. Las actas de
evaluacin y los expedientes acadmicos, en soporte fsico, se
archivarn en la secretara del centro. Las direcciones terri-
toriales competentes en materia de educacin proveern las medidas
adecuadas para su conservacin o traslado, en caso de que este haya
de producirse. Corresponder a la secretaria o al secretario de los
centros pblicos, y a la direccin de los centros privados, la
custodia de dichos documentos. Dado su carcter, cualquier solicitud
de consulta de estos documentos deber ser autorizada previamente
por la direccin del cen- tro pblico o por la persona titular del
centro privado. Sin perjuicio de lo anterior, y segn lo establecido
en la norma- tiva vigente en materia de sistemas de informacin para
la gestin y comunicacin de datos y documentos de los centros
docentes, se podr establecer la centralizacin electrnica de los
documentos oficiales de evaluacin, sin que suponga una subrogacin
de las facultades inheren- tes a los rganos de cada centro. dels
seus rgans directius competents en matria dordenaci acadmi- ca,
establir les dates en qu hauran de tindre lloc les esmentades
proves extraordinries. Aix mateix, en aquells casos en qu lalumnat
haja promocionat a un determinat curs amb assignatures pendents de
cur- sos anteriors, els equips docents establiran programes
individualitzats per a la recuperaci de les assignatures. En estos
programes, es podran establir, a proposta dels departaments
didctics de cada assignatura, les condicions que permeten lavaluaci
positiva de la matria pendent per part de lalumne o alumna sense
necessitat de superar una prova final extraordinria. 7. La
conselleria competent en matria deducaci establir la nor- mativa
que garantisca el dret de lalumnat a una avaluaci objectiva i que
la seua dedicaci, esfor i rendiment siguen valorats i reconeguts
amb objectivitat, conforme amb all que sha indicat en els articles
20.5 i 30.1 del Reial Decret 1105/2014. En esta normativa,
sestablir el procediment per a la reclamaci de qualificacions
obtingudes i de les decisions sobre promoci, aix com les actuacions
prvies referents a la solicitud daclariments i revisions que
fomenten un marc de col- laboraci i enteniment mutu entre el
professorat i lalumnat i els seus representants legals. Article 9.
Referents en lavaluaci i promoci 1. Tant en lEducaci Secundria
Obligatria com en el Batxille- rat, segons el que disposen els
articles 20.1 i 30.1 del Reial Decret 1105/2014, els referents per
a la comprovaci del grau dadquisici de les competncies i lxit dels
objectius de letapa en les avaluacions contnua i final de les
matries dels blocs dassignatures troncals i espe- cfiques seran els
criteris davaluaci i estndards daprenentatge ava- luables que
figuren en els annexos I i II del mencionat reial decret. En les
matries del bloc dassignatures de lliure configuraci autonmica,
estos referents seran els criteris davaluaci i estndards
daprenentatge avaluables que figuren en lannex III deste decret. 2.
Els referents per a ladopci de decisions de promoci de lalum- nat
dun curs de letapa al segent seran els criteris davaluaci de las-
signatura i curs corresponent, segons figuren en els annexos I, II
i III deste decret, aix com la concreci que realitze cada centre
docent en les seues programacions didctiques. 3. Les mesures perqu
les condicions de realitzaci de les avalu- acions sadapten a
lalumnat amb necessitats especfiques de suport educatiu comprendran
adaptacions quant als instruments i, si s el cas, els temps i
suports que asseguren una correcta avaluaci deste alumnat. Estes
adaptacions, en el marc de lavaluaci contnua, seran realitzades pel
professor o professora responsable davaluar a lalumne o alumna,
assessorat pel departament dorientaci o per qui en tinga atribudes
les funcions, i amb lavaluaci prvia de les necessitats de lalumne o
alumna. Article 10. Documents oficials davaluaci i resultats de
lavaluaci 1. Els documents oficials davaluaci seran els establits
per la dis- posici addicional sexta del Reial Decret 1105/2014. La
conselleria competent en matria deducaci establir els models de
cada docu- ment, de conformitat amb el que disposa la normativa
bsica en esta matria. 2. Les actes davaluaci i els expedients
acadmics, en suport fsic, sarxivaran en la secretaria del centre.
Les direccions territorials com- petents en matria deducaci
proveiran les mesures adequades per a la seua conservaci o
trasllat, en cas que este haja de produir-se. Corres- pondr a la
secretria o al secretari dels centres pblics, i a la direcci dels
centres privats, la custdia destos documents. Ats el seu carcter,
qualsevol solicitud de consulta destos documents haur de ser
autorit- zada prviament per la direcci del centre pblic o per la
persona titular del centre privat. Sense perju de lanterior, i
segons el que establix la normativa vigent en matria de sistemes
dinformaci per a la gesti i comunicaci de dades i documents dels
centres docents, es podr establir la centralit- zaci electrnica
dels documents oficials davaluaci, sense que supose una subrogaci
de les facultats inherents als rgans de cada centre. Num. 7544 /
10.06.2015 17447