1146
Conselleria d’Educació, Cultura i Esport Consellería de Educación, Cultura y Deporte DECRET 87/2015, de 5 de juny, del Consell, pel qual establix el currículum i desplega l’ordenació general de l’Educació Secundària Obligatòria i del Batxillerat a la Comunitat Valenciana. [2015/5410] DECRETO 87/2015, de 5 de junio, del Consell, por el que establece el currículo y desarrolla la ordenación general de la Educación Secundaria Obligatoria y del Bachillera- to en la Comunitat Valenciana. [2015/5410] ÍNDEX Preàmbul Títol I Disposicions comunes Capítol I Disposició preliminar Article 1. Objecte i àmbit d’aplicació Capítol II Currículum i horari Article 2. Currículum Article 3. Horari Capítol III Autonomia i participació Article 4. Elements de les programacions didàctiques Article 5. Elaboració, supervisió i avaluació de les programacions didàctiques Article 6. Autonomia dels centres Article 7. Participació de l’alumnat i dels representants legals de l’alumnat Capítol IV Avaluació Article 8. Aspectes generals de l’avaluació de l’alumnat Article 9. Referents en l’avaluació i promoció Article 10. Documents oficials d’avaluació i resultats de l’avaluació Capítol V Atenció a la diversitat Article 11. Aspectes generals d’atenció a la diversitat Article 12. Pla d’atenció a la diversitat i inclusió educativa Article 13. Mesures de suport i reforç Article 14. Identificació, valoració i intervenció de necessitats espe- cífiques de suport educatiu Títol II Educació secundària obligatòria Capítol I Organització de l’Educació Secundària Obligatòria Article 15. Objectius i fins Article 16. Organització general Article 17. Organització del primer cicle d’Educació Secundària Obligatòria Article 18. Organització del segon cicle d’Educació Secundària Obligatòria Capítol II Avaluació en l’Educació Secundària Obligatòria Article 19. Caràcter de l’avaluació Article 20. Promoció Article 21. Avaluació final d’Educació Secundària Obligatòria i títol de Graduat en Educació Secundària Obligatòria Capítol III Atenció a la diversitat en l’Educació Secundària Obligatòria Article 22. Mesures d’atenció a la diversitat Article 23. Alumnat que presenta necessitats educatives especials Article 24. Adaptacions curriculars Article 25. Prolongació de l’escolarització un any més en l’etapa Article 26. Altes capacitats Article 27. Incorporació tardana Article 28. Dificultats d’aprenentatge Article 29. Acció tutorial i orientació Article 30. Programes de millora de l’aprenentatge i del rendiment Article 31. Transició de l’educació primària a l’Educació Secundà- ria Obligatòria ÍNDICE Preámbulo Título I Disposiciones comunes Capítulo I Disposición preliminar Artículo 1. Objeto y ámbito de aplicación Capítulo II Currículo y horario Artículo 2. Currículo Artículo 3. Horario Capítulo III Autonomía y participación Artículo 4. Elementos de las programaciones didácticas Artículo 5. Elaboración, supervisión y evaluación de las programa- ciones didácticas Artículo 6. Autonomía de los centros Artículo 7. Participación del alumnado y de los representantes lega- les del alumnado Capítulo IV Evaluación Artículo 8. Aspectos generales de la evaluación del alumnado Artículo 9. Referentes en la evaluación y promoción Artículo 10. Documentos oficiales de evaluación y resultados de la evaluación Capítulo V Atención a la diversidad Artículo 11. Aspectos generales de atención a la diversidad Artículo 12. Plan de atención a la diversidad e inclusión educativa Artículo 13. Medidas de apoyo y refuerzo Artículo 14. Identificación, valoración e intervención de necesida- des específicas de apoyo educativo Título II Educación Secundaria Obligatoria Capítulo I Organización de la Educación Secundaria Obligatoria Artículo 15. Objetivos y fines Artículo 16. Organización general Artículo 17. Organización del primer ciclo de Educación Secundaria Obligatoria Artículo 18. Organización del segundo ciclo de Educación Secun- daria Obligatoria Capítulo II Evaluación en la Educación Secundaria Obligatoria Artículo 19. Carácter de la evaluación Artículo 20. Promoción Artículo 21. Evaluación final de Educación Secundaria Obligatoria y título de Graduado en Educación Secundaria Obligatoria Capítulo III Atención a la diversidad en la Educación Secundaria Obligatoria Artículo 22. Medidas de atención a la diversidad Artículo 23. Alumnado que presenta necesidades educativas espe- ciales Artículo 24. Adaptaciones curriculares Artículo 25. Prolongación de la escolarización un año más en la etapa Artículo 26. Altas capacidades Artículo 27. Incorporación tardía Artículo 28. Dificultades de aprendizaje Artículo 29. Acción tutorial y orientación Artículo 30. Programas de mejora del aprendizaje y del rendimiento Artículo 31. Transición de la educación primaria a la Educación Secundaria Obligatoria

Curriculum Secundaria LOMCE Comunidad Valenciana

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Currículum ESO y Bachillerato Comunidad Valenciana

Citation preview

  • Conselleria dEducaci, Cultura i Esport Consellera de Educacin, Cultura y Deporte

    DECRET 87/2015, de 5 de juny, del Consell, pel qual establix el currculum i desplega lordenaci general de lEducaci Secundria Obligatria i del Batxillerat a la Comunitat Valenciana. [2015/5410]

    DECRETO 87/2015, de 5 de junio, del Consell, por el que establece el currculo y desarrolla la ordenacin general de la Educacin Secundaria Obligatoria y del Bachillera-to en la Comunitat Valenciana. [2015/5410]

    NDEX

    PrembulTtol IDisposicions comunesCaptol IDisposici preliminarArticle 1. Objecte i mbit daplicaciCaptol IICurrculum i horariArticle 2. CurrculumArticle 3. HorariCaptol IIIAutonomia i participaciArticle 4. Elements de les programacions didctiquesArticle 5. Elaboraci, supervisi i avaluaci de les programacions

    didctiquesArticle 6. Autonomia dels centresArticle 7. Participaci de lalumnat i dels representants legals de

    lalumnatCaptol IVAvaluaciArticle 8. Aspectes generals de lavaluaci de lalumnatArticle 9. Referents en lavaluaci i promociArticle 10. Documents oficials davaluaci i resultats de lavaluaci

    Captol VAtenci a la diversitatArticle 11. Aspectes generals datenci a la diversitatArticle 12. Pla datenci a la diversitat i inclusi educativaArticle 13. Mesures de suport i reforArticle 14. Identificaci, valoraci i intervenci de necessitats espe-

    cfiques de suport educatiuTtol IIEducaci secundria obligatriaCaptol IOrganitzaci de lEducaci Secundria ObligatriaArticle 15. Objectius i finsArticle 16. Organitzaci generalArticle 17. Organitzaci del primer cicle dEducaci Secundria

    ObligatriaArticle 18. Organitzaci del segon cicle dEducaci Secundria

    ObligatriaCaptol IIAvaluaci en lEducaci Secundria ObligatriaArticle 19. Carcter de lavaluaciArticle 20. PromociArticle 21. Avaluaci final dEducaci Secundria Obligatria i ttol

    de Graduat en Educaci Secundria ObligatriaCaptol IIIAtenci a la diversitat en lEducaci Secundria ObligatriaArticle 22. Mesures datenci a la diversitatArticle 23. Alumnat que presenta necessitats educatives especials

    Article 24. Adaptacions curricularsArticle 25. Prolongaci de lescolaritzaci un any ms en letapa

    Article 26. Altes capacitatsArticle 27. Incorporaci tardanaArticle 28. Dificultats daprenentatgeArticle 29. Acci tutorial i orientaciArticle 30. Programes de millora de laprenentatge i del rendimentArticle 31. Transici de leducaci primria a lEducaci Secund-

    ria Obligatria

    NDICE

    PrembuloTtulo IDisposiciones comunesCaptulo IDisposicin preliminarArtculo 1. Objeto y mbito de aplicacinCaptulo IICurrculo y horarioArtculo 2. CurrculoArtculo 3. HorarioCaptulo IIIAutonoma y participacinArtculo 4. Elementos de las programaciones didcticasArtculo 5. Elaboracin, supervisin y evaluacin de las programa-

    ciones didcticasArtculo 6. Autonoma de los centrosArtculo 7. Participacin del alumnado y de los representantes lega-

    les del alumnadoCaptulo IVEvaluacinArtculo 8. Aspectos generales de la evaluacin del alumnadoArtculo 9. Referentes en la evaluacin y promocinArtculo 10. Documentos oficiales de evaluacin y resultados de

    la evaluacinCaptulo VAtencin a la diversidadArtculo 11. Aspectos generales de atencin a la diversidadArtculo 12. Plan de atencin a la diversidad e inclusin educativaArtculo 13. Medidas de apoyo y refuerzoArtculo 14. Identificacin, valoracin e intervencin de necesida-

    des especficas de apoyo educativoTtulo IIEducacin Secundaria ObligatoriaCaptulo IOrganizacin de la Educacin Secundaria ObligatoriaArtculo 15. Objetivos y finesArtculo 16. Organizacin generalArtculo 17. Organizacin del primer ciclo de Educacin Secundaria

    ObligatoriaArtculo 18. Organizacin del segundo ciclo de Educacin Secun-

    daria ObligatoriaCaptulo IIEvaluacin en la Educacin Secundaria ObligatoriaArtculo 19. Carcter de la evaluacinArtculo 20. PromocinArtculo 21. Evaluacin final de Educacin Secundaria Obligatoria

    y ttulo de Graduado en Educacin Secundaria ObligatoriaCaptulo IIIAtencin a la diversidad en la Educacin Secundaria ObligatoriaArtculo 22. Medidas de atencin a la diversidadArtculo 23. Alumnado que presenta necesidades educativas espe-

    cialesArtculo 24. Adaptaciones curricularesArtculo 25. Prolongacin de la escolarizacin un ao ms en la

    etapaArtculo 26. Altas capacidadesArtculo 27. Incorporacin tardaArtculo 28. Dificultades de aprendizajeArtculo 29. Accin tutorial y orientacinArtculo 30. Programas de mejora del aprendizaje y del rendimientoArtculo 31. Transicin de la educacin primaria a la Educacin

    Secundaria Obligatoria

    frjNoteMigrationConfirmed set by frj

    frjNoteMigrationPending set by frj

    frjNoteMigrationNone set by frj

  • Ttulo IIIBachilleratoCaptulo IOrganizacin del BachilleratoArtculo 32. Objetivos y finesArtculo 33. Organizacin generalArtculo 34. Cambio de modalidad e itinerarioArtculo 35. Organizacin del primer curso de BachilleratoArtculo 36. Organizacin del segundo curso de BachilleratoCaptulo IIEvaluacin en el BachilleratoArtculo 37. Carcter de la evaluacinArtculo 38. PromocinArtculo 39. Evaluacin final de Bachillerato y ttulo de BachillerCaptulo IIIAtencin a la diversidad en el BachilleratoArtculo 40. Medidas de atencin a la diversidadArtculo 41. Alumnado que presenta necesidades educativas espe-

    cialesArtculo 42. Altas capacidadesArtculo 43. Dificultades de aprendizajeArtculo 44. Accin tutorial y orientacinDisposiciones adicionalesPrimera. Enseanzas de religinSegunda. Educacin de personas adultas.Tercera. Programas de educacin plurilingeCuarta. Formacin del profesoradoQuinta. Libros de texto y materiales didcticosSexta. Autorizacin de modalidades de BachilleratoSptima. Bachillerato Europeo y Bachillerato InternacionalOctava. Bachillerato de ExcelenciaNovena. Alumnado que curse enseanzas profesionales de msica o

    de danza, o que sea deportista de alto nivel, de alto rendimiento o de liteDiez. Asesoramiento, supervisin y difusin de la normaDisposiciones transitoriasPrimera. Calendario de implantacin de la Educacin Secundaria

    ObligatoriaSegunda. Calendario de implantacin del BachilleratoTercera. Programaciones didcticas durante el curso 2015-2016Cuarta. Normas reglamentarias a desarrollarDisposicin derogatorianica. Derogacin normativaDisposiciones finalesPrimera. Normas de desarrolloSegunda. Entrada en vigor

    PREMBULO

    El artculo 27 de la Constitucin espaola reconoce el derecho fundamental a la educacin. La educacin tendr por objeto el pleno desarrollo de la personalidad humana en el respeto a los principios democrticos de convivencia y a los derechos y libertades fundamen-tales. Asimismo, se establece que la enseanza bsica es obligatoria y gratuita. El artculo 149.1.30 establece que el Estado tiene competencia exclusiva sobre la regulacin de las condiciones de obtencin, expedi-cin y homologacin de ttulos acadmicos y profesionales y normas bsicas para el desarrollo del artculo 27 de la Constitucin, a fin de garantizar el cumplimiento de las obligaciones de los poderes pblicos en esta materia.

    El Estatut dAutonomia de la Comunitat Valenciana, en su artculo 53, establece que es de competencia exclusiva de la Generalitat la regu-lacin y administracin de la enseanza en toda su extensin, niveles y grados, modalidades y especialidades, sin perjuicio de lo que disponen el artculo 27 de la Constitucin espaola y las leyes orgnicas que, de acuerdo con el apartado 1 del artculo 81 de aquella, lo desarrollan, de las facultades que atribuye al Estado el nmero 30 del apartado 1 del artculo 149 de la Constitucin espaola, y de la alta inspeccin necesa-ria para su cumplimiento y garanta.

    La Ley Orgnica 2/2006, de 3 de mayo, de Educacin, modifica-da por la Ley Orgnica 8/2013, de 9 de diciembre, para la Mejora de la Calidad Educativa, establece en su artculo 6.bis la distribucin de

    Ttol IIIBatxilleratCaptol IOrganitzaci del BatxilleratArticle 32. Objectius i finsArticle 33. Organitzaci generalArticle 34. Canvi de modalitat i itinerariArticle 35. Organitzaci del primer curs de BatxilleratArticle 36. Organitzaci del segon curs de BatxilleratCaptol IIAvaluaci en el BatxilleratArticle 37. Carcter de lavaluaciArticle 38. PromociArticle 39. Avaluaci final de Batxillerat i ttol de BatxillerCaptol IIIAtenci a la diversitat en el BatxilleratArticle 40. Mesures datenci a la diversitatArticle 41. Alumnat que presenta necessitats educatives especials

    Article 42. Altes capacitatsArticle 43. Dificultats daprenentatgeArticle 44. Acci tutorial i orientaciDisposicions addicionalsPrimera. Ensenyances de religiSegona. Educaci de persones adultes.Tercera. Programes deducaci plurilingeQuarta. Formaci del professoratQuinta. Llibres de text i materials didcticsSexta. Autoritzaci de modalitats de BatxilleratSptima. Batxillerat Europeu i Batxillerat InternacionalOctava. Batxillerat dExcelnciaNovena. Alumnat que curse ensenyances professionals de msica

    o de dansa, o que siga esportista dalt nivell, dalt rendiment o delitDeu. Assessorament, supervisi i difusi de la normaDisposicions transitriesPrimera. Calendari dimplantaci de lEducaci Secundria Obli-

    gatriaSegona. Calendari dimplantaci del BatxilleratTercera. Programacions didctiques durant el curs 2015-2016Quarta. Normes reglamentries a desenrotllarDisposici derogatrianica. Derogaci normativaDisposicions finalsPrimera. Normes de desplegamentSegona. Entrada en vigor

    PREMBUL

    Larticle 27 de la Constituci espanyola reconeix el dret fonamental a leducaci. Leducaci tindr com a objecte el ple desenrotllament de la personalitat humana en el respecte als principis democrtics de convivncia i als drets i llibertats fonamentals. Aix mateix, sestablix que lensenyana bsica s obligatria i gratuta. Larticle 149.1.30a establix que lEstat t competncia exclusiva sobre la regulaci de les condicions dobtenci, expedici i homologaci de ttols acadmics i professionals i normes bsiques per al desplegament de larticle 27 de la Constituci, a fi de garantir el compliment de les obligacions dels poders pblics en esta matria.

    LEstatut dAutonomia de la Comunitat Valenciana, en larticle 53, establix que s de competncia exclusiva de la Generalitat la regulaci i administraci de lensenyana en tota la seua extensi, nivells i graus, modalitats i especialitats, sense perju del que disposen larticle 27 de la Constituci espanyola i les lleis orgniques que, dacord amb lapartat 1 de larticle 81 daquella, el despleguen, de les facultats que atribux a lEstat el nmero 30 de lapartat 1 de larticle 149 de la Constitu-ci espanyola, i de lalta inspecci necessria per al seu compliment i garantia.

    La Llei Orgnica 2/2006, de 3 de maig, dEducaci, modificada per la Llei Orgnica 8/2013, de 9 de desembre, per a la Millora de la Qualitat Educativa, establix en larticle 6.bis la distribuci de compe-

    frjNoteMigrationConfirmed set by frj

    frjNoteMigrationPending set by frj

    frjNoteMigrationNone set by frj

  • competencias entre el Gobierno, el ministerio competente en materia de educacin, las administraciones educativas y los centros docentes. En el apartado 2 del citado artculo se especifica que en Educacin Secundaria Obligatoria y en Bachillerato, entre otras enseanzas, las asignaturas se agruparn en tres bloques, de asignaturas troncales, de asignaturas especficas y de asignaturas de libre configuracin autonmica, sobre los que las administraciones educativas y los centros docentes realizarn sus funciones de la siguiente forma:

    En el epgrafe c se indica que dentro de la regulacin y lmites esta-blecidos por el Gobierno, a travs del Ministerio de Educacin, Cultura y Deporte, las administraciones educativas podrn:

    1. Complementar los contenidos del bloque de asignaturas troncales.2. Establecer los contenidos de los bloques de asignaturas especfi-

    cas y de libre configuracin autonmica.3. Realizar recomendaciones de metodologa didctica para los cen-

    tros docentes de su competencia.4. Fijar el horario lectivo mximo correspondiente a los contenidos

    de las asignaturas del bloque de asignaturas troncales.5. Fijar el horario correspondiente a los contenidos de las asigna-

    turas de los bloques de asignaturas especficas y de libre configuracin autonmica.

    6. En relacin con la evaluacin durante la etapa, complementar los criterios de evaluacin relativos a los bloques de asignaturas troncales y especficas, y establecer los criterios de evaluacin del bloque de asig-naturas de libre configuracin autonmica.

    7. Establecer los estndares de aprendizaje evaluables relativos a los contenidos del bloque de asignaturas de libre configuracin autonmica.

    A su vez, el epgrafe d concreta que dentro de la regulacin y lmi-tes establecidos por las administraciones educativas de acuerdo con los apartados anteriores, y en funcin de la programacin de la oferta educativa que establezca cada administracin educativa, los centros docentes podrn:

    1. Complementar los contenidos de los bloques de asignaturas tron-cales, especficas y de libre configuracin autonmica y configurar su oferta formativa.

    2. Disear e implantar mtodos pedaggicos y didcticos propios.3. Determinar la carga horaria correspondiente a las diferentes asig-

    naturas.El apartado 2.e del citado artculo 6.bis tambin concreta que el

    horario lectivo mnimo correspondiente a las asignaturas del bloque de asignaturas troncales se fijar en cmputo global para el primer ciclo de Educacin Secundaria Obligatoria, para el cuarto curso de Educacin Secundaria Obligatoria, y para cada uno de los cursos de Bachillerato, y no ser inferior al 50 % del total del horario lectivo fijado por cada Administracin educativa como general. En este cmputo no se tendrn en cuenta posibles ampliaciones del horario que se puedan establecer sobre el horario general.

    Adicionalmente, el apartado 5 del artculo 6.bis establece que las Administraciones educativas fomentarn y potenciarn la autonoma de los centros, evaluarn sus resultados y aplicarn los oportunos planes de actuacin. Los centros docentes desarrollarn y complementarn, en su caso, el currculo de las diferentes etapas y ciclos en uso de su autonoma, tal y como se recoge en el captulo II del ttulo V de la Ley Orgnica 2/2006.

    La anterior potestad reglamentaria otorgada a las administraciones educativas se completa con lo dispuesto en la disposicin final sexta de la Ley Orgnica 2/2006, donde se cita que las normas de esta ley podrn ser desarrolladas por las comunidades autnomas, a excepcin de las relativas a aquellas materias cuya regulacin se encomienda por la misma al Gobierno o que corresponden al Estado; y tambin con la disposicin final cuarta de la Ley Orgnica 8/2013, que establece que el Gobierno, a propuesta del Ministerio de Educacin, Cultura y Deporte, dictar en el mbito de sus competencias las disposiciones necesarias para la ejecucin y desarrollo de lo establecido en dicha ley orgnica, sin perjuicio del desarrollo normativo que corresponda realizar a las comunidades autnomas.

    La definicin de currculo se recoge en la nueva redaccin del art-culo 6 de la Ley Orgnica 2/2006, como la regulacin de los elementos que determinan los procesos de enseanza y aprendizaje para cada una de las enseanzas. El currculo estar integrado por los objetivos de cada enseanza y etapa educativa, las competencias, los contenidos, la metodologa didctica, los estndares y resultados de aprendizaje

    tncies entre el Govern, el ministeri competent en matria deducaci, les administracions educatives i els centres docents. En lapartat 2 de lesmentat article sespecifica que en Educaci Secundria Obligatria i en Batxillerat, entre altres ensenyances, les assignatures sagruparan en tres blocs, dassignatures troncals, dassignatures especfiques i dassig-natures de lliure configuraci autonmica, sobre els quals les adminis-tracions educatives i els centres docents realitzaran les seues funcions de la manera segent:

    En lepgraf c sindica que dins de la regulaci i lmits establits pel Govern, a travs del Ministeri dEducaci, Cultura i Esport, les admi-nistracions educatives podran:

    1. Complementar els continguts del bloc dassignatures troncals.2. Establir els continguts dels blocs dassignatures especfiques i de

    lliure configuraci autonmica.3. Realitzar recomanacions de metodologia didctica per als centres

    docents de la seua competncia.4. Fixar lhorari lectiu mxim corresponent als continguts de les

    assignatures del bloc dassignatures troncals.5. Fixar lhorari corresponent als continguts de les assignatures dels

    blocs dassignatures especfiques i de lliure configuraci autonmica.

    6. En relaci amb lavaluaci durant letapa, complementar els cri-teris davaluaci relatius als blocs dassignatures troncals i especfiques, i establir els criteris davaluaci del bloc dassignatures de lliure confi-guraci autonmica.

    7. Establir els estndards daprenentatge avaluables relatius als con-tinguts del bloc dassignatures de lliure configuraci autonmica.

    Al seu torn, lepgraf d concreta que dins de la regulaci i lmits establits per les administracions educatives dacord amb els apartats anteriors, i en funci de la programaci de loferta educativa que esta-blisca cada administraci educativa, els centres docents podran:

    1. Complementar els continguts dels blocs dassignatures troncals, especfiques i de lliure configuraci autonmica i configurar la seua oferta formativa.

    2. Dissenyar i implantar mtodes pedaggics i didctics propis.3. Determinar la crrega horria corresponent a les diferents assig-

    natures.Lapartat 2.e de lesmentat article 6.bis tamb concreta que lho-

    rari lectiu mnim corresponent a les assignatures del bloc dassignatu-res troncals es fixar en cmput global per al primer cicle dEducaci Secundria Obligatria, per al quart curs dEducaci Secundria Obliga-tria, i per a cada un dels cursos de Batxillerat, i no ser inferior al 50 % del total de lhorari lectiu fixat per cada administraci educativa com a general. En este cmput no es tindran en compte possibles ampliacions de lhorari que es puguen establir sobre lhorari general.

    Addicionalment, lapartat 5 de larticle 6.bis establix que les admi-nistracions educatives fomentaran i potenciaran lautonomia dels cen-tres, navaluaran els resultats i aplicaran els oportuns plans dactuaci. Els centres docents desplegaran i complementaran, si s el cas, el cur-rculum de les diferents etapes i cicles fent s de la seua autonomia, tal com sarreplega en el captol II del ttol V de la Llei Orgnica 2/2006.

    Lanterior potestat reglamentria atorgada a les administracions edu-catives es completa amb el que disposa la disposici final sexta de la Llei Orgnica 2/2006, de 3 de maig, on es diu que les normes desta llei podran ser desplegades per les comunitats autnomes, a excepci de les relatives a aquelles matries la regulaci de les quals sencomana per esta al Govern o que corresponen a lEstat; i tamb amb la disposici final quarta de la Llei Orgnica 8/2013, que establix que el Govern, a proposta del Ministeri dEducaci, Cultura i Esport, dictar en lmbit de les seues competncies les disposicions necessries per a lexecuci i desplegament del que sestablix en la mencionada llei orgnica, sense perju del desplegament normatiu que corresponga realitzar a les comu-nitats autnomes.

    La definici de currculum sarreplega en la nova redacci de lar-ticle 6 de la Llei Orgnica 2/2006, de 3 de maig, com la regulaci dels elements que determinen els processos densenyana i aprenentatge per a cada una de les ensenyances. El currculum estar integrat pels objectius de cada ensenyana i etapa educativa, les competncies, els continguts, la metodologia didctica, els estndards i resultats dapre-

    frjNoteMigrationConfirmed set by frj

    frjNoteMigrationPending set by frj

    frjNoteMigrationNone set by frj

  • evaluables, y los criterios de evaluacin del grado de adquisicin de las competencias y del logro de los objetivos de cada enseanza y etapa educativa.

    En lo referente a las enseanzas de Educacin Secundaria Obli-gatoria, el captulo III del ttulo I de la citada Ley Orgnica 2/2006 establece la ordenacin general de estas enseanzas y fija sus principios generales, los objetivos, la estructura en ciclos y la organizacin de cada uno de ellos, los principios pedaggicos, los programas de mejora del aprendizaje y del rendimiento, la evaluacin y promocin durante la etapa, la evaluacin final, y las condiciones para la obtencin del ttulo de Graduado en Educacin Secundaria Obligatoria, as como para la propuesta de incorporacin a la formacin profesional bsica.

    En cuanto al Bachillerato, el captulo IV del ttulo I de la Ley Org-nica 2/2006 recoge las disposiciones referentes a la ordenacin general de dicha etapa, respecto a los principios generales, objetivos, la orga-nizacin tanto general como en cada curso de la etapa, la evaluacin y promocin, la evaluacin final, las condiciones para la obtencin del ttulo de Bachiller, y los criterios para la admisin a las enseanzas uni-versitarias oficiales de grado desde el ttulo de Bachiller o equivalente.

    El apartado 3 de la disposicin adicional trigsima octava de la Ley Orgnica 2/2006 dispone que las administraciones educativas adoptarn las medidas oportunas a fin de que la utilizacin en la enseanza de la lengua castellana o de las lenguas cooficiales no sea fuente de discrimi-nacin en el ejercicio del derecho a la educacin.

    En consonancia con el precepto anterior, el artculo 20 de la Ley 4/1983, de 23 de noviembre, de Uso y Enseanza del Valenciano esta-blece que la administracin adoptar cuantas medidas sean precisas para impedir la discriminacin de los alumnos por razn de la lengua que les sea habitual. La propia Ley 4/1983 tambin prescribe en su artculo 18 que la incorporacin del valenciano a la enseanza en todos los niveles educativos es obligatoria. En los territorios castellano-parlantes que se relacionan en el ttulo quinto, dicha incorporacin se llevar a cabo de forma progresiva, atendiendo a su particular situacin sociolingsti-ca, en la forma que reglamentariamente se determine. El valenciano y el castellano son lenguas obligatorias en los planes de enseanza de los niveles no universitarios, con la salvedad hecha anteriormente. De conformidad con el artculo 19.2 de la citada ley, sin perjuicio de las excepciones reguladas en el artculo 24, al final de los ciclos en que se declara obligatoria la incorporacin del valenciano a la enseanza, y cualesquiera que hubiera sido la lengua habitual al iniciar los mismos, los alumnos han de estar capacitados para utilizar, oralmente y por escri-to, el valenciano en igualdad con el castellano.

    El Real Decreto 1105/2014, de 26 de diciembre, por el que se esta-blece el currculo bsico de la Educacin Secundaria Obligatoria y del Bachillerato, regula en su captulo I aquellos aspectos curriculares de la Educacin Secundaria Obligatoria y del Bachillerato que competen al Gobierno en virtud de las competencias que le confiere el artculo 6.bis de la Ley Orgnica 2/2006. Asimismo, regula para ambas etapas otros aspectos tales como los elementos transversales del currculo, la autonoma de los centros docentes, la participacin de padres, madres y tutores legales en el proceso educativo y el alumnado con necesidad especfica de apoyo educativo. Posteriormente, el captulo II desarrolla los aspectos referentes a la ordenacin general de las enseanzas de la Educacin Secundaria Obligatoria contenidos en la Ley Orgnica 2/2006; mientras que el captulo III concreta la ordenacin general de la etapa del Bachillerato.

    La normativa bsica anterior se completa con la Orden ECD/65/2015, de 21 de enero, por la que se describen las relaciones entre las competencias, los contenidos y los criterios de evaluacin de la educacin primaria, la Educacin Secundaria Obligatoria y el Bachi-llerato. Esta se dicta de acuerdo con lo indicado por la disposicin adi-cional trigsima quinta de la Ley Orgnica 2/2006.

    Corresponde al Consell, en uso de sus competencias, y de confor-midad con la antes mencionada potestad reglamentaria otorgada a las administraciones educativas, establecer los elementos del currculo que la normativa bsica indica y concretar ciertos aspectos de ordenacin acadmica. En consecuencia, el presente decreto concreta en la Comuni-tat Valenciana el currculo de las diferentes asignaturas de la Educacin Secundaria Obligatoria y del Bachillerato, y desarrolla la ordenacin general de ambas etapas.

    A la hora de configurar el currculo, en el presente Decreto se hace referencia a los contenidos, los criterios de evaluacin y los estndares

    nentatge avaluables, i els criteris davaluaci del grau dadquisici de les competncies i de lxit dels objectius de cada ensenyana i etapa educativa.

    Pel que fa a les ensenyances dEducaci Secundria Obligatria, el captol III del ttol I de lesmentada Llei Orgnica 2/2006 establix lor-denaci general destes ensenyances i fixa els seus principis generals, els objectius, lestructura en cicles i lorganitzaci de cada un destos, els principis pedaggics, els programes de millora de laprenentatge i del rendiment, lavaluaci i promoci durant letapa, lavaluaci final, i les condicions per a lobtenci del ttol de Graduat en Educaci Secun-dria Obligatria, aix com per a la proposta dincorporaci a la Forma-ci Professional Bsica.

    Quant al Batxillerat, el captol IV del ttol I de la Llei Orgnica 2/2006 arreplega les disposicions referents a lordenaci general de la mencionada etapa, respecte als principis generals, objectius, lorganit-zaci tant general com en cada curs de letapa, lavaluaci i promoci, lavaluaci final, les condicions per a lobtenci del ttol de Batxiller, i els criteris per a ladmissi als ensenyaments universitaris oficials de grau des del ttol de Batxiller o equivalent.

    Lapartat 3 de la disposici addicional trenta-huit de la Llei Org-nica 2/2006 disposa que les administracions educatives adoptaran les mesures oportunes a fi que la utilitzaci en lensenyana de la llengua castellana o de les llenges cooficials no siga font de discriminaci en lexercici del dret a leducaci.

    En consonncia amb el precepte anterior, larticle 20 de la Llei 4/1983, de 23 de novembre, ds i Ensenyament del Valenci, establix que lAdministraci adoptar les mesures que siguen necessries per a impedir la discriminaci dels alumnes per ra de la llengua que els siga habitual. La mateixa Llei 4/1983 tamb prescriu en larticle 18 que la incorporaci del valenci a lensenyana en tots els nivells educatius s obligatria. En els territoris castellanoparlants que sindiquen en el ttol quint, esta incorporaci es dur a terme de manera progressiva, atenent la seua particular situaci sociolingstica, en la forma que reglament-riament es determine. El valenci i el castell sn llenges obligatries en els plans densenyament dels nivells no universitaris, amb lexcepci feta anteriorment. De conformitat amb larticle 19.2 de lesmentada llei, sense perju de les excepcions regulades en larticle 24, al final dels cicles en qu es declara obligatria la incorporaci del valenci a lensenyana, i qualssevol que haja sigut la llengua habitual a liniciar estos, els alumnes han destar capacitats per a utilitzar, oralment i per escrit, el valenci en igualtat amb el castell.

    El Reial Decret 1105/2014, de 26 de desembre, pel qual sestablix el currculum bsic de lEducaci Secundria Obligatria i del Batxille-rat, regula en el seu captol I aquells aspectes curriculars de lEducaci Secundria Obligatria i del Batxillerat que competixen al Govern en virtut de les competncies que li conferix larticle 6.bis de la Llei Org-nica 2/2006, de 3 de maig. Aix mateix, regula per a ambds etapes altres aspectes com ara els elements transversals del currculum, lauto-nomia dels centres docents, la participaci de pares, mares i tutors legals en el procs educatiu i lalumnat amb necessitat especfica de suport educatiu. Posteriorment, el captol II desplega els aspectes referents a lordenaci general de les ensenyances de lEducaci Secundria Obli-gatria continguts en la Llei Orgnica 2/2006, mentres que el captol III concreta lordenaci general de letapa del Batxillerat.

    La normativa bsica anterior es completa amb lOrde ECD/65/2015, de 21 de gener, per la qual es descriuen les relacions entre les compe-tncies, els continguts i els criteris davaluaci de lEducaci Primria, lEducaci Secundria Obligatria i el Batxillerat. Esta es dicta dacord amb all que sindica en la disposici addicional trenta-cinc de la Llei Orgnica 2/2006.

    Correspon al Consell, fent s de les seues competncies, i de con-formitat amb labans mencionada potestat reglamentria atorgada a les administracions educatives, establir els elements del currculum que la normativa bsica indica i concretar determinats aspectes dordena-ci acadmica. En conseqncia, este decret concreta a la Comunitat Valenciana el currculum de les diferents assignatures de lEducaci Secundria Obligatria i del Batxillerat, i desplega lordenaci general dambds etapes.

    A lhora de configurar el currculum, en este decret es fa referncia als continguts, els criteris davaluaci i els estndards daprenentatge

    frjNoteMigrationConfirmed set by frj

    frjNoteMigrationPending set by frj

    frjNoteMigrationNone set by frj

  • de aprendizaje evaluables segn la distribucin competencial referida en el artculo 6.bis de la Ley Orgnica 2/2006, en funcin de la clasi-ficacin de materias en bloques de asignaturas troncales, especficas y de libre configuracin autonmica. Como elementos del currculo que competen a la administracin educativa de la Comunitat Valenciana, se establecen para cada materia orientaciones didcticas y metodolgicas. Por otra parte, se indican para cada curso los contenidos y criterios de evaluacin de forma que se complementen los establecidos por la normativa bsica, si es el caso; al mismo tiempo que se establecen las relaciones entre las competencias y los contenidos y criterios de eva-luacin. Adicionalmente, el currculo se completa con los estndares de aprendizaje evaluables de las materias ubicadas en el bloque de asigna-turas de libre configuracin autonmica.

    Esta nueva configuracin del currculo, que lo simplifica y le da un carcter ms flexible, se encuentra orientada a otorgar un mayor grado de autonoma pedaggica a los centros docentes. Estos desarrollarn y con-cretarn el currculo de las diferentes materias como parte de su proyecto educativo. El currculo contiene los elementos para permitir una accin coherente y progresiva, de forma que los equipos docentes puedan adop-tar las decisiones relativas a la estructuracin de sus elementos en las programaciones docentes. As, la Administracin educativa potencia la autonoma de los centros, la cual tambin debe vincularse a un fomento de la cultura de la evaluacin, como mecanismo de mejora continua de la calidad de la enseanza y de los procesos de enseanza y aprendizaje.

    El currculo establecido mediante el presente decreto tambin prev una intervencin educativa que contempla como principio la atencin a la diversidad del alumnado, y la adaptacin del currculo y sus ele-mentos a las necesidades de cada alumno y alumna. Para poner en prc-tica una atencin personalizada efectiva, en las aulas y en los centros docentes se deben desarrollar buenas prcticas que favorezcan un buen clima de trabajo y la resolucin pacfica de conflictos, potenciando la creacin de una escala de valores que incluya el respeto, la tolerancia, la cultura del esfuerzo y la superacin personal. En este sentido, se ha de facilitar la convivencia y la optimizacin de los procesos de enseanza y aprendizaje en el aula en un marco de atencin a las necesidades e intereses de todo el alumnado.

    Tambin adquiere una especial importancia el aprendizaje basa-do en competencias, que se caracteriza por su transversalidad y por su carcter integral, dado que las competencias constituyen la aplicacin prctica de lo aprendido en una diversidad de contextos acadmicos, sociales y profesionales. As, el proceso de enseanza-aprendizaje competencial debe abordarse desde todas las materias, lo que implica un importante cambio en las tareas que se planteen al alumnado en el aula y un planteamiento metodolgico innovador. Las metodologas didcticas innovadoras que incluyan el aprendizaje cooperativo, los proyectos interdisciplinares, el uso de las tecnologas de la informacin y la comunicacin, y, en trminos generales, cualquier otra metodologa propia de una educacin inclusiva y orientada al aprendizaje por compe-tencias, contribuirn a una mayor motivacin del alumnado, a un mayor grado de adquisicin de las competencias y del logro de los objetivos de la correspondiente etapa por parte de este, y consecuentemente, a una mejora de sus resultados.

    Para abordar este planteamiento metodolgico, la labor del docente es fundamental, ya que habr de disear tareas o situaciones de apren-dizaje que posibiliten la resolucin de problemas, la aplicacin de los conocimientos aprendidos y la promocin de la actividad de los estu-diantes. Para ello, la formacin del profesorado ha de ser un pilar fun-damental para la renovacin metodolgica y para la puesta en prctica de las metodologas didcticas innovadoras citadas con anterioridad.

    La Educacin Secundaria Obligatoria, junto con la educacin pri-maria, constituye la enseanza bsica, obligatoria y gratuita. La Educa-cin Secundaria Obligatoria se organiza de acuerdo con los principios de educacin comn y atencin a la diversidad del alumnado, supo-niendo una progresin con respecto a la educacin primaria, en la que se inculca el sentido de la responsabilidad del alumnado sobre su rendi-miento y en las tomas de decisiones sobre diferentes trayectorias educa-tivas conforme se avanza en la etapa. Para ello, adquieren una especial relevancia en esta etapa la orientacin educativa y profesional, la tutora y las medidas de atencin a la diversidad, organizativas y curriculares. En relacin con la orientacin, la importancia queda patente median-te la introduccin del consejo orientador como documento oficial de evaluacin. Este documento tendr un carcter informativo acerca del

    avaluables segons la distribuci competencial indicada en larticle 6.bis de la Llei Orgnica 2/2006, en funci de la classificaci de matries en blocs dassignatures troncals, especfiques i de lliure configuraci autonmica. Com a elements del currculum que competixen a lAdmi-nistraci educativa de la Comunitat Valenciana, sestablixen per a cada matria orientacions didctiques i metodolgiques. Daltra banda, sin-diquen per a cada curs els continguts i criteris davaluaci de manera que es complementen els establits per la normativa bsica, si s el cas, alhora que sestablixen les relacions entre les competncies i els contin-guts i criteris davaluaci. Addicionalment, el currculum es completa amb els estndards daprenentatge avaluables de les matries ubicades en el bloc dassignatures de lliure configuraci autonmica.

    Esta nova configuraci del currculum, que el simplifica i li dna un carcter ms flexible, es troba orientada a atorgar un major grau dautonomia pedaggica als centres docents. Estos desenrotllaran i concretaran el currculum de les diferents matries com a part del seu projecte educatiu. El currculum cont els elements per a permetre una acci coherent i progressiva, de manera que els equips docents puguen adoptar les decisions relatives a lestructuraci dels seus elements en les programacions docents. Aix, lAdministraci educativa potencia lautonomia dels centres, la qual tamb ha de vincular-se a un foment de la cultura de lavaluaci, com a mecanisme de millora contnua de la qualitat de lensenyana i dels processos densenyana i aprenentatge.

    El currculum establit per mitj deste decret tamb establix una intervenci educativa que preveu com a principi latenci a la diversi-tat de lalumnat, i ladaptaci del currculum i els seus elements a les necessitats de cada alumne i alumna. Per a posar en prctica una atenci personalitzada efectiva, en les aules i en els centres docents shan de desenrotllar bones prctiques que afavorisquen un bon clima de treball i la resoluci pacfica de conflictes, potenciant la creaci duna escala de valors que incloga el respecte, la tolerncia, la cultura de lesfor i la superaci personal. En este sentit, sha de facilitar la convivncia i loptimitzaci dels processos densenyana i aprenentatge en laula en un marc datenci a les necessitats i interessos de tot lalumnat.

    Tamb adquirix una especial importncia laprenentatge basat en competncies, que es caracteritza per la seua transversalitat i pel seu carcter integral, ats que les competncies constituxen laplicaci prctica dall que sha aprs en una diversitat de contextos acadmics, socials i professionals. Aix, el procs densenyana-aprenentatge competencial ha dabordar-se des de totes les matries, la qual cosa implica un important canvi en les tasques que es plantegen a lalumnat en laula i un plantejament metodolgic innovador. Les metodologies didctiques innovadores que incloguen laprenentatge cooperatiu, els projectes interdisciplinaris, ls de les tecnologies de la informaci i la comunicaci, i, en termes generals, qualsevol altra metodologia prpia duna educaci inclusiva i orientada a laprenentatge per competncies, contribuiran a una major motivaci de lalumnat, a un major grau dad-quisici de les competncies i de lxit dels objectius de la corresponent etapa per part deste, i conseqentment, a una millora dels seus resultats.

    Per a abordar este plantejament metodolgic, la labor del docent s fonamental, ja que haur de dissenyar tasques o situacions dapre-nentatge que possibiliten la resoluci de problemes, laplicaci dels coneixements apresos i la promoci de lactivitat dels estudiants. Per a aix, la formaci del professorat ha de ser un pilar fonamental per a la renovaci metodolgica i per a la posada en prctica de les metodologi-es didctiques innovadores esmentades amb anterioritat.

    LEducaci Secundria Obligatria, junt amb lEducaci Prim-ria, constitux lensenyana bsica, obligatria i gratuta. LEducaci Secundria Obligatria sorganitza dacord amb els principis deducaci comuna i atenci a la diversitat de lalumnat, suposant una progres-si respecte a lEducaci Primria, en la qual sinculca el sentit de la responsabilitat de lalumnat sobre el seu rendiment i en les preses de decisions sobre diferents trajectries educatives conforme savana en letapa. Per a aix, adquirixen una especial rellevncia en esta etapa lorientaci educativa i professional, la tutoria i les mesures datenci a la diversitat, organitzatives i curriculars. En relaci amb lorientaci, la importncia queda patent per mitj de la introducci del consell ori-entador com a document oficial davaluaci. Este document tindr un

    frjNoteMigrationConfirmed set by frj

    frjNoteMigrationPending set by frj

    frjNoteMigrationNone set by frj

  • progreso acadmico y la propuesta de itinerarios educativos ms ade-cuados para cada alumno o alumna, de manera que se pueda guiar el proceso educativo del alumnado conciliando un marco de educacin comn, y al mismo tiempo permitiendo adecuarlo a sus necesidades, intereses y ritmos de aprendizaje, a travs de la oferta de diferentes opciones. Adems de esta informacin a las familias, es responsabilidad de los tutores y tutoras, y de las propias familias, mantener un marco de colaboracin y de informacin mutua a fin de coordinar el seguimiento del alumnado, velando por su progreso acadmico y por su desarrollo integral. Finalmente, las diferentes medidas de atencin a la diversidad han de asegurar una atencin personalizada y un desarrollo personal e integral de todo el alumnado.

    Respecto al Bachillerato, el alumnado que lo inicia ha adquirido cierto grado de desarrollo intelectual que le confiere una mayor capaci-dad de razonamiento. Por este motivo, en esta etapa se lleva a cabo una profundizacin en la accin educativa, con la finalidad de proporcionar al alumnado formacin, madurez intelectual y humana, conocimientos y habilidades que les permitan desarrollar funciones sociales e incor-porarse a la vida activa con responsabilidad y competencia, as como disponer de una educacin que les permita continuar con garantas estu-dios de la educacin superior. El Bachillerato tiene una estructura en la que coexisten materias que tienen como finalidad proporcionar una formacin y unos conocimientos generales, con las que se profundiza en competencias de carcter ms transversal; junto con otras materias acordes con las preferencias del alumnado, con las que se ofrece una preparacin especializada, en el marco de la modalidad, y en su caso itinerario, de Bachillerato elegidos de acuerdo con las perspectivas e intereses del alumno o alumna. Adicionalmente, debe considerarse que en esta etapa se ha de utilizar una metodologa activa que facilite la autonoma del alumnado y, al mismo tiempo, constituya un estmulo para el trabajo en equipo y sirva para fomentar las tcnicas de investi-gacin, y aplicar los resultados en contextos reales.

    Finalmente, cabe considerar que el artculo 2.1.j de la Ley Orgnica 2/2006 establece, como uno de los fines hacia los que se orienta el siste-ma educativo espaol, la capacitacin para la comunicacin en la lengua oficial y cooficial, si la hubiere, y en una o ms lenguas extranjeras. As, la cooficialidad del valenciano y del castellano, y el aprendizaje de ambas lenguas y en ambas lenguas en el currculo se considera un elemento bsico de nuestra cultura. Junto a este hecho, el conocimien-to de las lenguas extranjeras tambin constituye un elemento esencial para el desarrollo personal y profesional de las personas, el cual brinda nuevas oportunidades en la sociedad actual. Este conocimiento ha de ser abordado mediante el aprendizaje de la lengua extranjera como materia especfica, pero tambin en el marco de la aplicacin y generalizacin de los programas plurilinges, que se encuentran en procedimiento de implantacin segn lo establecido en el Decreto 127/2012, de 3 de agos-to, del Consell, por el que se regula el plurilingismo en la enseanza no universitaria en la Comunitat Valenciana.

    Por todo lo expuesto, el presente decreto se dicta en el ejercicio de las competencias que atribuyen a la Comunitat Valenciana el artcu-lo 53 del Estatut dAutonomia de la Comunitat Valenciana; el artculo 6.bis.2.c y la disposicin final sexta de la Ley Orgnica 2/2006; la dis-posicin final cuarta de la Ley Orgnica 8/2013, de 9 de diciembre; y el artculo 43 de la Ley 5/1983, de 30 de diciembre, del Consell, habien-do otorgado audiencia a los rganos de participacin y consulta de la comunidad educativa, con el preceptivo dictamen del Consell Escolar de la Comunitat Valenciana y de la Acadmia Valenciana de la Llengua, a propuesta de la consellera de Educacin, Cultura y Deporte, conforme con el Consell Jurdic Consultiu de la Comunitat Valenciana, y previa deliberacin del Consell, en la reunin del da 5 de junio de 2015,

    DECRETO

    TTULO IDisposiciones comunes

    CAPTULO IDisposicin preliminar

    Artculo 1. Objeto y mbito de aplicacin1. El presente decreto tiene por objeto establecer el currculo de la

    Educacin Secundaria Obligatoria y del Bachillerato, as como desarro-

    carcter informatiu sobre el progrs acadmic i la proposta ditineraris educatius ms adequats per a cada alumne o alumna, de manera que es puga guiar el procs educatiu de lalumnat que concilie un marc dedu-caci comuna, i que al mateix temps permeta adequar-lo a les seues necessitats, interessos i ritmes daprenentatge, a travs de loferta de diferents opcions. A ms desta informaci a les famlies, s responsa-bilitat dels tutors i tutores, i de les mateixes famlies, mantindre un marc de colaboraci i dinformaci mtua a fi de coordinar el seguiment de lalumnat, vetlant pel seu progrs acadmic i pel seu desenrotllament integral. Finalment, les diferents mesures datenci a la diversitat han dassegurar una atenci personalitzada i un desenrotllament personal i integral de tot lalumnat.

    Respecte al Batxillerat, lalumnat que linicia ha adquirit un cert grau de desenrotllament intelectual que els conferix una major capacitat de raonament. Per este motiu, en esta etapa es du a terme una aprofundi-ment en lacci educativa, amb la finalitat de proporcionar a lalumnat formaci, maduresa intelectual i humana, coneixements i habilitats que els permeten desenrotllar funcions socials i incorporar-se a la vida acti-va amb responsabilitat i competncia, aix com disposar duna educaci que els permeta continuar amb garanties estudis de leducaci superior. El Batxillerat t una estructura en qu coexistixen matries que tenen com a finalitat proporcionar una formaci i uns coneixements generals, amb les quals saprofundix en competncies de carcter ms transversal; junt amb altres matries concordants amb les preferncies de lalumnat, amb les quals soferix una preparaci especialitzada, en el marc de la modalitat, i si s el cas itinerari de Batxillerat, triats dacord amb les perspectives i interessos de lalumne o alumna. Addicionalment, ha de considerar-se que en esta etapa sha dutilitzar una metodologia activa que facilite lautonomia de lalumnat i, al mateix temps, constitusca un estmul per al treball en equip i servisca per a fomentar les tcniques dinvestigaci, i aplicar els resultats en contextos reals.

    Finalment, cal considerar que larticle 2.1.j de la Llei Orgnica 2/2006 establix com un dels fins cap als quals sorienta el sistema edu-catiu espanyol la capacitaci per a la comunicaci en la llengua ofi-cial i cooficial, si nhi ha, i en una o ms llenges estrangeres. Aix, la cooficialitat del valenci i del castell, i laprenentatge dambds llenges i en ambds llenges en el currculum, es considera un ele-ment bsic de la nostra cultura. Junt amb este fet, el coneixement de les llenges estrangeres tamb constitux un element essencial per al desenrotllament personal i professional de les persones, el qual brinda noves oportunitats en la societat actual. Este coneixement ha de ser abordat per mitj de laprenentatge de la llengua estrangera com a mat-ria especfica, per tamb en el marc de laplicaci i generalitzaci dels programes plurilinges, que es troben en procediment dimplantaci segons el que establix el Decret 127/2012, de 3 dagost, del Consell, pel qual es regula el plurilingisme en lensenyana no universitria a la Comunitat Valenciana.

    Per tot all que sha exposat, este decret es dicta en lexercici de les competncies que atribuxen a la Comunitat Valenciana larticle 53 de lEstatut dAutonomia de la Comunitat Valenciana; larticle 6.bis.2.c i la disposici final sexta de la Llei Orgnica 2/2006; la disposici final quarta de la Llei Orgnica 8/2013, de 9 de desembre, i larticle 43 de la Llei 5/1983, de 30 de desembre, del Consell, havent atorgat audincia als rgans de participaci i consulta de la comunitat educativa, amb el preceptiu dictamen del Consell Escolar de la Comunitat Valenciana i de lAcadmia Valenciana de la Llengua, a proposta de la consellera dEducaci, Cultura i Esport, conforme amb el Consell Jurdic Consul-tiu de la Comunitat Valenciana, i amb la deliberaci prvia del Consell, en la reuni del dia 5 de juny de 2015,

    DECRETE

    TTOL IDisposicions comunes

    CAPTOL IDisposici preliminar

    Article 1. Objecte i mbit daplicaci1. Este decret t com a objecte establir el currculum de lEducaci

    Secundria Obligatria i del Batxillerat, aix com desplegar els aspec-

    frjNoteMigrationConfirmed set by frj

    frjNoteMigrationPending set by frj

    frjNoteMigrationNone set by frj

  • llar los aspectos de la ordenacin general de estas enseanzas conteni-dos en los captulos III y IV del ttulo I de la Ley Orgnica 2/2006, y en el Real Decreto 1105/2014, por el que se establece el currculo bsico de la Educacin Secundaria Obligatoria y del Bachillerato.

    2. Este decreto ser de aplicacin en los centros docentes pblicos y privados de la Comunitat Valenciana autorizados para impartir las enseanzas de Educacin Secundaria Obligatoria o de Bachillerato, as como en los centros autorizados para impartir ambas enseanzas, reguladas en la Ley Orgnica 2/2006.

    CAPTULO IICurrculo y horario

    Artculo 2. Currculo1. La definicin de currculo y de los elementos que lo integran ser

    la establecida en el artculo 2 del Real Decreto 1105/2014.2. Para el conjunto del primer ciclo de la Educacin Secundaria

    Obligatoria, para el segundo ciclo de la Educacin Secundaria Obliga-toria y para cada uno de los dos cursos de Bachillerato, los contenidos comunes, los criterios de evaluacin y los estndares de aprendizaje evaluables que conforman el currculo bsico de las materias del blo-que de asignaturas troncales, sern los recogidos en el anexo I del Real Decreto 1105/2014. Los contenidos y criterios de evaluacin para cada curso, con los cuales se complementan los establecidos por la normativa bsica, las relaciones entre las competencias y los contenidos y criterios de evaluacin, as como las recomendaciones de metodologa didctica, son los establecidos en el anexo I del presente decreto.

    3. Para el conjunto del primer ciclo de la Educacin Secundaria Obligatoria, para el segundo ciclo de la Educacin Secundaria Obliga-toria y para cada uno de los dos cursos del Bachillerato, los criterios de evaluacin y los estndares de aprendizaje evaluables que conforman el currculo bsico de las materias del bloque de asignaturas especficas, sern los recogidos en el anexo II del Real Decreto 1105/2014. Los contenidos, los criterios de evaluacin para cada curso que comple-mentan los establecidos por la normativa bsica, las relaciones entre las competencias y los contenidos y criterios de evaluacin, as como las recomendaciones de metodologa didctica, son los establecidos en el anexo II del presente decreto.

    4. Respecto a las materias del bloque de asignaturas de libre con-figuracin autonmica, los contenidos y los criterios de evaluacin de cada curso, los estndares de aprendizaje evaluables, las relaciones entre las competencias y los contenidos y criterios de evaluacin, as como las recomendaciones de metodologa didctica, son los establecidos en el anexo III del presente decreto, salvo en lo que se refiere a la materia de Refuerzo Instrumental, cuyo currculo se concretar por los centros docentes a partir de los currculos de las asignaturas Matemticas, Len-gua Castellana Literatura y Valenciano: Lengua y Literatura.

    5. Los centros docentes desarrollarn y complementarn el currculo en uso de sus competencias y autonoma, ambos referidos en los art-culos 3.1.d, 3.2 y 7.2 del Real Decreto 1105/2014. Esta concrecin del currculo se incorporar al proyecto educativo del centro.

    Artculo 3. Horario1. Con carcter general, el horario lectivo para el desarrollo del

    currculo de la Educacin Secundaria Obligatoria constar de 30 sesiones lectivas semanales en los cursos primero y segundo, y de 32 sesiones lectivas semanales en los cursos tercero y cuarto. A su vez, el horario lectivo para el desarrollo del currculo del Bachillerato com-prender 32 sesiones lectivas en el primer curso y 33 sesiones lectivas en el segundo. En ambas etapas, cada sesin lectiva tendr una duracin mnima de 55 minutos.

    2. La distribucin de las sesiones lectivas semanales para impartir cada una de las materias en los correspondientes cursos de la Educacin Secundaria Obligatoria es la que figura en el anexo IV del presente decreto.

    3. La distribucin de las sesiones lectivas semanales para impartir cada una de las materias en los correspondientes cursos del Bachillerato es la que figura en el anexo V del presente decreto.

    4. Durante la jornada escolar, el currculo se desarrollar a travs de un mnimo de 5 y un mximo de 8 sesiones lectivas diarias, de lunes a viernes. Despus de cada dos o tres sesiones lectivas habr un perodo de descanso de veinte minutos, como mnimo.

    tes de lordenaci general destes ensenyances continguts en els cap-tols III i IV del ttol I de la Llei Orgnica 2/2006, i en el Reial Decret 1105/2014, pel qual sestablix el currculum bsic de lEducaci Secun-dria Obligatria i del Batxillerat.

    2. Este decret ser aplicable en els centres docents pblics i privats de la Comunitat Valenciana autoritzats per a impartir les ensenyances dEducaci Secundria Obligatria o de Batxillerat, aix com en els centres autoritzats per a impartir ambds ensenyances, regulades en la Llei Orgnica 2/2006.

    CAPTOL IICurrculum i horari

    Article 2. Currculum1. La definici de currculum i dels elements que lintegren ser

    lestablida en larticle 2 del Reial Decret 1105/2014.2. Per al conjunt del primer cicle de lEducaci Secundria Obli-

    gatria, per al segon cicle de lEducaci Secundria Obligatria i per a cada un dels dos cursos de Batxillerat, els continguts comuns, els criteris davaluaci i els estndards daprenentatge avaluables que conformen el currculum bsic de les matries del bloc dassignatures troncals seran els arreplegats en lannex I del Reial Decret 1105/2014. Els continguts i criteris davaluaci per a cada curs amb els quals es complementen els establits per la normativa bsica, les relacions entre les competncies i els continguts i criteris davaluaci, aix com les recomanacions de metodologia didctica, sn els establits en lannex I deste decret.

    3. Per al conjunt del primer cicle de lEducaci Secundria Obli-gatria, per al segon cicle de lEducaci Secundria Obligatria i per a cada un dels dos cursos del Batxillerat, els criteris davaluaci i els estndards daprenentatge avaluables que conformen el currculum bsic de les matries del bloc dassignatures especfiques seran els arre-plegats en lannex II del Reial Decret 1105/2014. Els continguts, els criteris davaluaci per a cada curs que complementen els establits per la normativa bsica, les relacions entre les competncies i els continguts i criteris davaluaci, aix com les recomanacions de metodologia didc-tica, sn els establits en lannex II deste decret.

    4. Respecte a les matries del bloc dassignatures de lliure configu-raci autonmica, els continguts i els criteris davaluaci de cada curs, els estndards daprenentatge avaluables, les relacions entre les com-petncies i els continguts i criteris davaluaci, aix com les recomana-cions de metodologia didctica, sn els establits en lannex III deste decret, excepte en el que es referix a la matria de Refor Instrumental, el currculum de la qual es concretar pels centres docents a partir dels currculums de les assignatures de Matemtiques, Llengua Castellana i Literatura i Valenci: Llengua i Literatura.

    5. Els centres docents desenrotllaran i complementaran el curr-culum fent s de les seues competncies i autonomia, ambds indicats en els articles 3.1.d), 3.2 i 7.2 del Reial Decret 1105/2014. Esta concre-ci del currculum sincorporar al projecte educatiu del centre.

    Article 3. Horari1. Amb carcter general, lhorari lectiu per al desenrotllament del

    currculum de lEducaci Secundria Obligatria constar de 30 ses-sions lectives setmanals en els cursos primer i segon, i de 32 sessions lectives setmanals en els cursos tercer i quart. Al seu torn, lhorari lectiu per al desenrotllament del currculum del Batxillerat comprendr 32 sessions lectives en el primer curs i 33 sessions lectives en el segon. En ambds etapes, cada hora lectiva tindr una duraci mnima de 55 minuts.

    2. La distribuci de les sessions lectives setmanals per a impar-tir cada una de les matries en els corresponents cursos de lEducaci Secundria Obligatria s la que figura en lannex IV deste decret.

    3. La distribuci de les sessions lectives setmanals per a impartir cada una de les matries en els corresponents cursos del Batxillerat s la que figura en lannex V deste decret.

    4. Durant la jornada escolar, el currculum es desenrotllar a travs dun mnim de 5 i un mxim de 8 sessions lectives diries, de dilluns a divendres. Desprs de cada dos o tres sessions lectives hi haur un perode de descans de vint minuts com a mnim.

    frjNoteMigrationConfirmed set by frj

    frjNoteMigrationPending set by frj

    frjNoteMigrationNone set by frj

  • 5. La distribucin horaria semanal de las distintas materias se reali-zar de acuerdo con los siguientes criterios:

    a) Las materias a las que correspondan dos o tres sesiones lectivas semanales no podrn ser impartidas en das consecutivos.

    b) No habr dos o ms sesiones lectivas diarias de la misma materia en el caso de materias del bloque de asignaturas troncales, a excepcin de las materias que tengan un carcter eminentemente prctico.

    c) En el caso de alumnado de Educacin Secundaria Obligatoria, en ningn caso se incluirn horas libres intercaladas en su horario lectivo.

    6. De conformidad con lo dispuesto en los artculos 13.4, 14.5, 27.5 y 28.5 del Real Decreto 1105/2014, la materia de Valenciano: lengua y literatura recibir un tratamiento anlogo al de la materia Lengua Cas-tellana y Literatura.

    7. Los centros docentes pblicos y privados concertados podrn efectuar ampliaciones del horario escolar sin que, en ningn caso, se impongan aportaciones a las familias ni exigencias para la consellera competente en materia de educacin, tal y como establece el artculo 120.4 de la Ley Orgnica 2/2006. La ampliacin del horario escolar podr efectuarse mediante el incremento del nmero de sesiones lecti-vas diarias, sin perjuicio de lo dispuesto en el apartado 4 de este artculo y de la normativa vigente en materia de jornada escolar.

    CAPTULO IIIAutonoma y participacin

    Artculo 4. Elementos de las programaciones didcticasLas programaciones didcticas en la Educacin Secundaria Obli-

    gatoria y en el Bachillerato debern concretar, al menos, los siguientes apartados:

    1. Introduccin.a) Justificacin de la programacin.b) Contextualizacin.2. Objetivos de la etapa respectiva vinculados con la materia o el

    mbito.3. Competencias.4. Contenidos.5. Unidades didcticas.a) Organizacin de las unidades didcticas.b) Distribucin temporal de las unidades didcticas.6. Metodologa. Orientaciones didcticas.a) Metodologa general y especfica. Recursos didcticos y orga-

    nizativos.b) Actividades y estrategias de enseanza y aprendizaje. Actividades

    complementarias.7. Evaluacin del alumnado.a) Criterios de evaluacin.b) Instrumentos de evaluacin.c) Criterios de calificacin.d) Actividades de refuerzo y ampliacin.8. Medidas de atencin al alumnado con necesidad especfica de

    apoyo educativo o con necesidad de compensacin educativa.9. Elementos transversalesa) Fomento de la lectura. Comprensin lectora. Expresin oral y

    escrita.b) Comunicacin audiovisual. Tecnologas de la informacin y de

    la comunicacin.c) Emprendimiento.d) Educacin cvica y constitucional.10. Evaluacin de la prctica docente e indicadores de logro.

    Artculo 5. Elaboracin, supervisin y evaluacin de las programa-ciones didcticas

    1. En la Educacin Secundaria Obligatoria y en el Bachillerato, la planificacin de la programacin docente de cada materia o mbito ser de curso.

    2. Las programaciones didcticas sern elaboradas por el departa-mento didctico que tenga encomendada la imparticin de la materia o mbito correspondiente, bajo la coordinacin y la direccin de la jefa-tura de departamento, y teniendo en cuenta las directrices y los criterios establecidos por la comisin de coordinacin pedaggica, o de quien tenga atribuidas sus funciones.

    3. En las programaciones de las materias y de los mbitos de la Educacin Secundaria Obligatoria se tendrn en cuenta, adems, las

    5. La distribuci horria setmanal de les distintes matries es realit-zar dacord amb els criteris segents:

    a) Les matries a qu corresponguen dos o tres sessions lectives setmanals no podran ser impartides en dies consecutius.

    b) No hi haur dos o ms sessions lectives diries de la mateixa matria, en el cas de matries del bloc dassignatures troncals, a excep-ci de les matries que tinguen un carcter eminentment prctic.

    c) En cas dalumnat dEducaci Secundria Obligatria, no sin-clouran en cap cas hores lliures intercalades en el seu horari lectiu.

    6. De conformitat amb el que disposen els articles 13.4, 14.5, 27.5 i 28.5 del Reial Decret 1105/2014, la matria de Valenci: Llengua i Literatura rebr un tractament anleg al de la matria Llengua Caste-llana i Literatura.

    7. Els centres docents pblics i privats concertats podran efectuar ampliacions de lhorari escolar sense que, en cap cas, simposen apor-tacions a les famlies ni exigncies per a la conselleria competent en matria deducaci, tal com establix larticle 120.4 de la Llei Orgnica 2/2006. Lampliaci de lhorari escolar podr efectuar-se per mitj de lincrement del nombre de sessions lectives diries, sense perju del que disposa lapartat 4 deste article i de la normativa vigent en matria de jornada escolar.

    CAPTOL IIIAutonomia i participaci

    Article 4. Elements de les programacions didctiquesLes programacions didctiques en lEducaci Secundria Obligat-

    ria i en el Batxillerat hauran de concretar, almenys, els apartats segents:

    1. Introducci.a) Justificaci de la programaci.b) Contextualitzaci.2. Objectius de letapa respectiva vinculats amb la matria o lm-

    bit.3. Competncies.4. Continguts.5. Unitats didctiques.a) Organitzaci de les unitats didctiques.b) Distribuci temporal de les unitats didctiques.6. Metodologia. Orientacions didctiques.a) Metodologia general i especfica. Recursos didctics i organit-

    zatius.b) Activitats i estratgies densenyana i aprenentatge. Activitats

    complementries.7. Avaluaci de lalumnat.a) Criteris davaluaci.b) Instruments davaluaci.c) Criteris de qualificaci.d) Activitats de refor i ampliaci.8. Mesures datenci a lalumnat amb necessitat especfica de suport

    educatiu o amb necessitat de compensaci educativa.9. Elements transversalsa) Foment de la lectura. Comprensi lectora. Expressi oral i escri-

    ta.b) Comunicaci audiovisual. Tecnologies de la informaci i de la

    comunicaci.c) Emprenedoria.d) Educaci cvica i constitucional.10. Avaluaci de la prctica docent i indicadors dxit.

    Article 5. Elaboraci, supervisi i avaluaci de les programacions didctiques

    1. En lEducaci Secundria Obligatria i en el Batxillerat, la plani-ficaci de la programaci docent de cada matria o mbit ser de curs.

    2. Les programacions didctiques seran elaborades pel departament didctic que tinga encomanada la impartici de la matria o mbit cor-responent, sota la coordinaci i la direcci del cap de departament, i tenint en compte les directrius i els criteris establits per la comissi de coordinaci pedaggica, o de qui en tinga atribudes les funcions.

    3. En les programacions de les matries i dels mbits de lEducaci Secundria Obligatria es tindran en compte, a ms, les orientacions

    frjNoteMigrationConfirmed set by frj

    frjNoteMigrationPending set by frj

    frjNoteMigrationNone set by frj

  • orientaciones de los equipos de transicin, para procurar la correcta coordinacin y continuidad entre la educacin primaria y la Educacin Secundaria Obligatoria, todo ello, sin perjuicio de los mecanismos de coordinacin que establezcan los centros docentes que impartan ambas etapas en sus respectivos proyectos educativos.

    4. En el procedimiento de elaboracin de las programaciones didc-ticas se prestar especial atencin a la programacin docente de las dife-rentes materias y mbitos, as como a los elementos transversales del currculo, cuya orientacin se desarrollar en los trminos concretados por el artculo 6 del Real Decreto 1105/2014.

    5. Una vez elaboradas las programaciones didcticas, estas estarn a disposicin de todos los miembros de la comunidad educativa y sern accesibles por estos en cualquier momento.

    6. La direccin del centro docente comprobar que la elaboracin de las programaciones didcticas se ajusta formalmente a lo establecido en la normativa vigente. Asimismo, la Inspeccin de Educacin supervisa-r y realizar el seguimiento de dichas programaciones.

    7. En virtud de lo dispuesto en los artculos 20.4 y 30.1 del Real Decreto 1105/2014, el profesorado evaluar tanto los aprendizajes del alumnado como los procesos de enseanza y su propia prctica docen-te, para lo que establecer indicadores de logro en las programaciones didcticas, segn se indica en el artculo 4.10 de este decreto. Asimis-mo, se evaluar el proceso de enseanza y aprendizaje tomando como referente la evaluacin continua de las diferentes materias impartidas, y la influencia de los diferentes elementos en el rendimiento y en los resultados de la evaluacin del alumnado. Las propuestas de mejora que se realicen sobre la programacin didctica a partir de su evaluacin debern ser recogidas en las programaciones didcticas del siguiente curso escolar.

    Artculo 6. Autonoma de los centros1. La autonoma pedaggica y organizativa de los centros docentes

    se llevar a la prctica en los trminos indicados en los artculos 3.2 y 7 del Real Decreto 1105/2014, a travs del desarrollo y concrecin curricular, de la concrecin de las medidas de atencin a la diversidad y de la aprobacin de sus normas de organizacin y funcionamiento.

    2. La organizacin y el funcionamiento de los centros, las activida-des docentes, las formas de relacin que se establezcan entre los miem-bros de la comunidad educativa y las actividades complementarias y extraescolares se orientarn a facilitar el desarrollo en el alumnado de las competencias establecidas en el currculo.

    3. Para garantizar el derecho a una formacin integral de todos los alumnos y alumnas, el claustro y la direccin del centro propiciarn un clima ordenado y cooperativo entre todos los miembros de la comuni-dad educativa. La consellera competente en materia de educacin vela-r para que el profesorado reciba el trato, la consideracin y el respeto acordes con la importancia social de su profesin y la realidad de su tarea diaria, en cumplimiento de la legislacin de la Comunitat Valen-ciana de autoridad del profesorado.

    4. Los centros docentes promovern acciones destinadas a fomentar la calidad educativa en los trminos que especifica el artculo 122.bis de la Ley Orgnica 2/2006.

    5. La autonoma pedaggica y organizativa se vincular a la eva-luacin del centro como mecanismo de mejora continua de la calidad de la enseanza.

    Artculo 7. Participacin del alumnado y de los representantes legales del alumnado

    1. La participacin de los representantes legales del alumnado en el proceso educativo se efectuar segn establece el artculo 8 del Real Decreto 1105/2014.

    2. Los centros docentes cooperarn estrechamente con los represen-tantes legales de los alumnos y alumnas menores de edad, y establecern mecanismos para favorecer su participacin en el proceso educativo del alumnado, todo ello, con el fin de respetar y potenciar la responsabili-dad de las familias en dicho proceso. Entre estos mecanismos, los centros docentes promovern los compromisos con el alumnado, y con sus repre-sentantes legales cuando se trate de alumnado menor edad, considerando lo dispuesto en el artculo 7.3 del Real Decreto 1105/2014, as como en la normativa vigente en la Comunitat Valenciana por la que se regula la declaracin de compromiso familia-tutor entre las familias o representantes legales del alumnado y los centros educativos de la Comunitat Valenciana.

    dels equips de transici per a procurar la correcta coordinaci i continu-tat entre lEducaci Primria i lEducaci Secundria Obligatria, tot aix, sense perju dels mecanismes de coordinaci que establisquen els centres docents que impartisquen ambds etapes en els seus respectius projectes educatius.

    4. En el procediment delaboraci de les programacions didctiques es prestar especial atenci a la programaci docent de les diferents matries i mbits, aix com als elements transversals del currculum, lorientaci dels quals es desenrotllar en els termes concretats per lar-ticle 6 del Reial Decret 1105/2014.

    5. Una vegada elaborades les programacions didctiques, estes esta-ran a disposici de tots els membres de la comunitat educativa i seran accessibles per estos en qualsevol moment.

    6. La direcci del centre docent comprovar que lelaboraci de les programacions didctiques sajusta formalment al que establix la normativa vigent. Aix mateix, la Inspecci dEducaci supervisar i realitzar el seguiment de les programacions.

    7. En virtut del que disposen els articles 20.4 i 30.1 del Reial Decret 1105/2014, el professorat avaluar tant els aprenentatges de lalum-nat com els processos densenyana i la seua prpia prctica docent, i per a aix establir indicadors dxit en les programacions didctiques, segons sindica en larticle 4.10 deste decret. Aix mateix, savaluar el procs densenyana i aprenentatge prenent com referent lavalua-ci contnua de les diferents matries impartides, i la influncia dels diversos elements en el rendiment i en els resultats de lavaluaci de lalumnat. Les propostes de millora que es realitzen sobre la programa-ci didctica a partir de la seua avaluaci hauran de ser arreplegades en les programacions didctiques del curs escolar segent.

    Article 6. Autonomia dels centres1. Lautonomia pedaggica i organitzativa dels centres docents es

    portar a la prctica en els termes indicats en els articles 3.2 i 7 del Reial Decret 1105/2014, a travs del desenrotllament i concreci curricular, de la concreci de les mesures datenci a la diversitat i de laprovaci de les seues normes dorganitzaci i funcionament.

    2. Lorganitzaci i el funcionament dels centres, les activitats docents, les formes de relaci que sestablisquen entre els membres de la comunitat educativa i les activitats complementries i extraescolars sorientaran a facilitar el desenrotllament en lalumnat de les competn-cies establides en el currculum.

    3. Per a garantir el dret a una formaci integral de tots els alumnes i les alumnes, el claustre i la direcci del centre propiciaran un clima ordenat i cooperatiu entre tots els membres de la comunitat educati-va. La conselleria competent en matria deducaci vetlar perqu el professorat reba el tracte, la consideraci i el respecte concordes amb la importncia social de la seua professi i la realitat de la seua tasca diria, en compliment de la legislaci de la Comunitat Valenciana dau-toritat del professorat.

    4. Els centres docents promouran accions destinades a fomentar la qualitat educativa en els termes que especifica larticle 122.bis de la Llei Orgnica 2/2006.

    5. Lautonomia pedaggica i organitzativa es vincular a lavalua-ci del centre com a mecanisme de millora contnua de la qualitat de lensenyana.

    Article 7. Participaci de lalumnat i dels representants legals de lalumnat

    1. La participaci dels representants legals de lalumnat en el pro-cs educatiu sefectuar segons establix larticle 8 del Reial Decret 1105/2014.

    2. Els centres docents cooperaran estretament amb els representants legals dels alumnes i les alumnes menors dedat, i establiran mecanis-mes per a afavorir-ne la participaci en el procs educatiu de lalumnat, tot aix, a fi de respectar i potenciar la responsabilitat de les famlies en el mencionat procs. Entre estos mecanismes, els centres docents pro-mouran els compromisos amb lalumnat, i amb els seus representants legals quan es tracte dalumnat menor edat, considerant el que disposa larticle 7.3 del Reial Decret 1105/2014, aix com en la normativa vigent a la Comunitat Valenciana per la qual es regula la declaraci de compro-ms famlia-tutor entre les famlies o representants legals de lalumnat i els centres educatius de la Comunitat Valenciana.

    frjNoteMigrationConfirmed set by frj

    frjNoteMigrationPending set by frj

    frjNoteMigrationNone set by frj

  • 3. Los centros docentes establecern cauces para que exista una coordinacin e informacin peridica con el alumnado, y con sus repre-sentantes legales cuando este sea menor de edad. En todo caso, los cen-tros docentes les informarn sobre los criterios y procedimientos de evaluacin establecidos en las diferentes programaciones didcticas. Tras cada sesin de evaluacin, la tutora o el tutor les comunicar la informacin acordada en dicha sesin sobre el desarrollo de su proceso educativo, utilizando el modelo que determine el centro docente. Des-pus de la evaluacin final en cada curso, se informar por escrito sobre el resultado de dicha evaluacin, con indicacin de los resultados obte-nidos en todas las materias y mbitos; los resultados de las evaluaciones individualizadas, si es el caso; las decisiones relativas a la promocin o repeticin de curso; las medidas de atencin a la diversidad previstas, si fuesen necesarias para que el alumnado progrese en su proceso edu-cativo; y cuantas otras cuestiones acuerde el profesorado del grupo en relacin con el proceso educativo del alumno o alumna.

    4. A fin de garantizar la participacin y colaboracin de los repre-sentantes legales del alumnado en el funcionamiento de los centros edu-cativos, los equipos directivos de los centros pblicos y la titularidad y la direccin de los centros privados concertados establecern mecanis-mos para la coordinacin con los rganos de las asociaciones de madres y padres constituidas en el centro docente, en los trminos previstos por la normativa vigente.

    CAPTULO IVEvaluacin

    Artculo 8. Aspectos generales de la evaluacin del alumnado1. A tenor de lo dispuesto en los artculos 20.2 y 30.1 del Decreto

    1105/2014, la evaluacin ser continua y formativa, tanto en Educacin Secundaria Obligatoria como en Bachillerato. Dado el carcter continuo de la evaluacin, esta tendr como fin detectar las dificultades en el momento en que se produzcan, analizar sus causas y, en consecuencia, reorientar la intervencin educativa y adecuarla a la diversidad de capa-cidades, ritmos de aprendizaje, intereses y motivaciones del alumnado. Asimismo, el carcter formativo implicar que la evaluacin sea un instrumento para la mejora tanto de los procesos de enseanza como de los procesos de aprendizaje.

    2. Dentro del proceso de enseanza y aprendizaje, el equipo docente de cada grupo de alumnado celebrar sesiones de evaluacin para valo-rar tanto los aprendizajes del alumnado, como los procesos de ensean-za y su propia prctica docente. De conformidad con los artculos 20.7 y 30.3 del Real Decreto 1105/2014, el equipo docente estar constituido en cada caso por los profesores y profesoras del estudiante, coordinado por el tutor o tutora. El equipo docente actuar de manera colegiada a lo largo del proceso de evaluacin y en la adopcin de las decisiones resultantes del mismo. En este sentido, en los centros pblicos ser de aplicacin lo previsto en el captulo II del ttulo II de la Ley 30/1992, de 26 de noviembre, de Rgimen Jurdico de las Administraciones Pbli-cas y del Procedimiento Administrativo Comn. En sus actuaciones, el equipo docente podr contar con el asesoramiento del departamento de orientacin o de quien tenga atribuidas sus funciones.

    3. Los centros docentes, en virtud de su autonoma pedaggica y organizativa, establecern el nmero y el calendario de las sesiones de evaluacin que se realizarn durante cada curso escolar. En todo caso, se realizarn tres sesiones de evaluacin durante el curso, una por tri-mestre, adems de una evaluacin inicial durante el primer mes lectivo.

    4. En la evaluacin inicial, se proceder al anlisis de los datos e informaciones anteriores de que se disponga acerca del alumnado, y en consecuencia, el equipo docente adoptar las medidas complementarias para el alumnado que lo requiera.

    5. En cada sesin de evaluacin, se harn constar en el acta los acuerdos alcanzados, las decisiones adoptadas y la informacin que se debe transmitir al alumnado, y a sus representantes legales si es menor de edad, sobre su proceso educativo. Dicha informacin incluir, salvo en el caso de la evaluacin inicial, las calificaciones obtenidas por el alumno o alumna en las distintas materias y mbitos.

    6. A los efectos de lo establecido en los artculos 20.8 y 30.4 del Real Decreto 1105/2014, con el fin de facilitar a los alumnos y alumnas la recuperacin de las materias con evaluacin negativa, los centros docen-tes organizarn en cada curso escolar las oportunas pruebas extraordina-rias de evaluacin. La consellera competente en materia de educacin,

    3. Els centres docents establiran vies perqu hi haja una coordina-ci i informaci peridica amb lalumnat, i amb els seus representants legals quan este siga menor dedat. En tot cas, els centres docents els informaran sobre els criteris i procediments davaluaci establits en les diferents programacions didctiques. Desprs de cada sessi davalu-aci, la tutora o el tutor els comunicar la informaci acordada en la mencionada sessi sobre el desenrotllament del seu procs educatiu, uti-litzant el model que determine el centre docent. Desprs de lavaluaci final en cada curs sinformar per escrit sobre el resultat de lesmentada avaluaci, amb indicaci dels resultats obtinguts en totes les matries i mbits; els resultats de les avaluacions individualitzades, si s el cas; les decisions relatives a la promoci o repetici de curs; les mesures daten-ci a la diversitat previstes, si calen perqu lalumnat progresse en el seu procs educatiu, i totes les altres qestions que acorde el professorat del grup en relaci amb el procs educatiu de lalumne o alumna.

    4. A fi de garantir la participaci i colaboraci dels representants legals de lalumnat en el funcionament dels centres educatius, els equips directius dels centres pblics i la titularitat i la direcci dels centres privats concertats establiran mecanismes per a la coordinaci amb els rgans de les associacions de mares i pares constitudes en el centre docent, en els termes previstos per la normativa vigent.

    CAPTOL IVAvaluaci

    Article 8. Aspectes generals de lavaluaci de lalumnat1. Dacord amb el que disposen els articles 20.2 i 30.1 del Decret

    1105/2014, lavaluaci ser contnua i formativa, tant en Educaci Secundria Obligatria com en Batxillerat. Ats el carcter continu de lavaluaci, esta tindr com a fi detectar les dificultats en el moment en qu es produsquen, analitzar les seues causes i, en conseqncia, reorientar la intervenci educativa i adequar-la a la diversitat de capa-citats, ritmes daprenentatge, interessos i motivacions de lalumnat. Aix mateix, el carcter formatiu implicar que lavaluaci siga un instrument per a la millora tant dels processos densenyana com dels processos daprenentatge.

    2. Dins del procs densenyana i aprenentatge, lequip docent de cada grup dalumnes celebrar sessions davaluaci per a valorar tant els aprenentatges de lalumnat, com els processos densenyana i la seua prpia prctica docent. De conformitat amb els articles 20.7 i 30.3 del Reial Decret 1105/2014, lequip docent estar constitut en cada cas pels professors i professores de lestudiant, coordinat pel tutor o tutora. Lequip docent actuar de manera colegiada al llarg del procs dava-luaci i en ladopci de les decisions resultants deste. En este sentit, en els centres pblics els ser aplicable el que preveu el captol II del ttol II de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Rgim Jurdic de les Administracions Pbliques i del Procediment Administratiu Com. En les seues actuacions, lequip docent podr comptar amb lassessorament del departament dorientaci o de qui en tinga atribudes les funcions.

    3. Els centres docents, en virtut de la seua autonomia pedaggica i organitzativa, establiran el nombre i el calendari de les sessions davalu-aci que es realitzaran durant cada curs escolar. En tot cas, es realitzaran tres sessions davaluaci durant el curs, una per trimestre, a ms duna avaluaci inicial durant el primer mes lectiu.

    4. En lavaluaci inicial, es procedir a lanlisi de les dades i infor-macions anteriors de les quals es dispose sobre lalumnat, i en conse-qncia, lequip docent adoptar les mesures complementries per a lalumnat que ho requerisca.

    5. En cada sessi davaluaci, es faran constar en lacta els acords presos, les decisions adoptades i la informaci que sha de transmetre a lalumnat, i als seus representants legals si s menor dedat, sobre el seu procs educatiu. Esta informaci inclour, excepte en el cas de lavaluaci inicial, les qualificacions obtingudes per lalumne o alumna en les distintes matries i mbits.

    6. Als efectes del que establixen els articles 20.8 i 30.4 del Reial Decret 1105/2014, a fi de facilitar als alumnes i a les alumnes la recu-peraci de les matries amb avaluaci negativa, els centres docents organitzaran en cada curs escolar les oportunes proves extraordinries davaluaci. La conselleria competent en matria deducaci, a travs

    frjNoteMigrationConfirmed set by frj

    frjNoteMigrationPending set by frj

    frjNoteMigrationNone set by frj

  • a travs de sus rganos directivos competentes en materia de ordenacin acadmica, establecer las fechas en que habrn de tener lugar las citadas pruebas extraordinarias. Asimismo, en aquellos casos en que el alumnado haya promocionado a un determinado curso con asignaturas pendientes de cursos anteriores, los equipos docentes establecern programas indi-vidualizados para la recuperacin de dichas asignaturas. En estos progra-mas, se podrn establecer, a propuesta de los departamentos didcticos de cada asignatura, las condiciones que permitan la evaluacin positiva de la materia pendiente por parte del alumno o alumna sin necesidad de superar una prueba final extraordinaria.

    7. La consellera competente en materia de educacin establecer la normativa que garantice el derecho del alumnado a una evaluacin objetiva y a que su dedicacin, esfuerzo y rendimiento sean valorados y reconocidos con objetividad, conforme con lo indicado en los artculos 20.5 y 30.1 del Real Decreto 1105/2014. En dicha normativa, se esta-blecer el procedimiento para la reclamacin de calificaciones obtenidas y de las decisiones sobre promocin, as como las actuaciones previas referentes a la solicitud de aclaraciones y revisiones que fomenten un marco de colaboracin y entendimiento mutuo entre el profesorado y el alumnado y sus representantes legales.

    Artculo 9. Referentes en la evaluacin y promocin1. Tanto en la Educacin Secundaria Obligatoria, como en el

    Bachillerato, segn lo dispuesto en los artculos 20.1 y 30.1 del Real Decreto 1105/2014, los referentes para la comprobacin del grado de adquisicin de las competencias y el logro de los objetivos de la etapa en las evaluaciones continua y final de las materias de los bloques de asignaturas troncales y especficas, sern los criterios de evaluacin y estndares de aprendizaje evaluables que figuran en los anexos I y II del citado real decreto. En las materias del bloque de asignaturas de libre configuracin autonmica, dichos referentes sern los criterios de evaluacin y estndares de aprendizaje evaluables que figuran en el anexo III de este decreto.

    2. Los referentes para la adopcin de decisiones de promocin del alumnado de un curso de la etapa al siguiente sern los criterios de evaluacin de la asignatura y curso correspondiente, segn figuran en los anexos I, II y III de este decreto, as como la concrecin que realice cada centro docente en sus programaciones didcticas.

    3. Las medidas para que las condiciones de realizacin de las eva-luaciones se adapten al alumnado con necesidades especficas de apoyo educativo, comprendern adaptaciones en cuanto a los instrumentos, y en su caso, los tiempos y apoyos que aseguren una correcta evaluacin de este alumnado. Estas adaptaciones, en el marco de la evaluacin continua, sern realizadas por el profesor o profesora responsable de evaluar al alumno o alumna, asesorado por el departamento de orienta-cin o por quien tenga atribuidas sus funciones, y previa evaluacin de las necesidades del alumno o alumna.

    Artculo 10. Documentos oficiales de evaluacin y resultados de la evaluacin

    1. Los documentos oficiales de evaluacin sern los establecidos por la disposicin adicional sexta del Real Decreto 1105/2014. La con-sellera competente en materia de educacin establecer los modelos de cada documento, de conformidad con lo dispuesto en la normativa bsica en esta materia.

    2. Las actas de evaluacin y los expedientes acadmicos, en soporte fsico, se archivarn en la secretara del centro. Las direcciones terri-toriales competentes en materia de educacin proveern las medidas adecuadas para su conservacin o traslado, en caso de que este haya de producirse. Corresponder a la secretaria o al secretario de los centros pblicos, y a la direccin de los centros privados, la custodia de dichos documentos. Dado su carcter, cualquier solicitud de consulta de estos documentos deber ser autorizada previamente por la direccin del cen-tro pblico o por la persona titular del centro privado.

    Sin perjuicio de lo anterior, y segn lo establecido en la norma-tiva vigente en materia de sistemas de informacin para la gestin y comunicacin de datos y documentos de los centros docentes, se podr establecer la centralizacin electrnica de los documentos oficiales de evaluacin, sin que suponga una subrogacin de las facultades inheren-tes a los rganos de cada centro.

    dels seus rgans directius competents en matria dordenaci acadmi-ca, establir les dates en qu hauran de tindre lloc les esmentades proves extraordinries. Aix mateix, en aquells casos en qu lalumnat haja promocionat a un determinat curs amb assignatures pendents de cur-sos anteriors, els equips docents establiran programes individualitzats per a la recuperaci de les assignatures. En estos programes, es podran establir, a proposta dels departaments didctics de cada assignatura, les condicions que permeten lavaluaci positiva de la matria pendent per part de lalumne o alumna sense necessitat de superar una prova final extraordinria.

    7. La conselleria competent en matria deducaci establir la nor-mativa que garantisca el dret de lalumnat a una avaluaci objectiva i que la seua dedicaci, esfor i rendiment siguen valorats i reconeguts amb objectivitat, conforme amb all que sha indicat en els articles 20.5 i 30.1 del Reial Decret 1105/2014. En esta normativa, sestablir el procediment per a la reclamaci de qualificacions obtingudes i de les decisions sobre promoci, aix com les actuacions prvies referents a la solicitud daclariments i revisions que fomenten un marc de col-laboraci i enteniment mutu entre el professorat i lalumnat i els seus representants legals.

    Article 9. Referents en lavaluaci i promoci1. Tant en lEducaci Secundria Obligatria com en el Batxille-

    rat, segons el que disposen els articles 20.1 i 30.1 del Reial Decret 1105/2014, els referents per a la comprovaci del grau dadquisici de les competncies i lxit dels objectius de letapa en les avaluacions contnua i final de les matries dels blocs dassignatures troncals i espe-cfiques seran els criteris davaluaci i estndards daprenentatge ava-luables que figuren en els annexos I i II del mencionat reial decret. En les matries del bloc dassignatures de lliure configuraci autonmica, estos referents seran els criteris davaluaci i estndards daprenentatge avaluables que figuren en lannex III deste decret.

    2. Els referents per a ladopci de decisions de promoci de lalum-nat dun curs de letapa al segent seran els criteris davaluaci de las-signatura i curs corresponent, segons figuren en els annexos I, II i III deste decret, aix com la concreci que realitze cada centre docent en les seues programacions didctiques.

    3. Les mesures perqu les condicions de realitzaci de les avalu-acions sadapten a lalumnat amb necessitats especfiques de suport educatiu comprendran adaptacions quant als instruments i, si s el cas, els temps i suports que asseguren una correcta avaluaci deste alumnat. Estes adaptacions, en el marc de lavaluaci contnua, seran realitzades pel professor o professora responsable davaluar a lalumne o alumna, assessorat pel departament dorientaci o per qui en tinga atribudes les funcions, i amb lavaluaci prvia de les necessitats de lalumne o alumna.

    Article 10. Documents oficials davaluaci i resultats de lavaluaci

    1. Els documents oficials davaluaci seran els establits per la dis-posici addicional sexta del Reial Decret 1105/2014. La conselleria competent en matria deducaci establir els models de cada docu-ment, de conformitat amb el que disposa la normativa bsica en esta matria.

    2. Les actes davaluaci i els expedients acadmics, en suport fsic, sarxivaran en la secretaria del centre. Les direccions territorials com-petents en matria deducaci proveiran les mesures adequades per a la seua conservaci o trasllat, en cas que este haja de produir-se. Corres-pondr a la secretria o al secretari dels centres pblics, i a la direcci dels centres privats, la custdia destos documents. Ats el seu carcter, qualsevol solicitud de consulta destos documents haur de ser autorit-zada prviament per la direcci del centre pblic o per la persona titular del centre privat.

    Sense perju de lanterior, i segons el que establix la normativa vigent en matria de sistemes dinformaci per a la gesti i comunicaci de dades i documents dels centres docents, es podr establir la centralit-zaci electrnica dels documents oficials davaluaci, sense que supose una subrogaci de les facultats inherents als rgans de cada centre.

    frjNoteMigrationConfirmed set by frj

    frjNoteMigrationPending set by frj

    frjNoteMigrationNone set by frj

  • 3. Los resultados de la evaluacin se expresarn en los trminos prev