ART BIZANTÍ

LÍMITS GEOGRÀFICS

PERIODITZACIÓ

1) PERÍODE PROTOBIZANTÍ. S.V-VII. Període de naixement i consolidació:

- regnat de Justinià (527-565). arrels romanes base de la cultura i organització política. Des del punt de vista artístic: Edat d'Or de Bizanci.

- dinastia dels Heraclis: S. VII. Elements grecs predominants. Separació d'Occident es fa evident.

2) PERÍODE ICONOCLASTA (726-843). Es prohibeixen les imatges, es destrueixen les existents i molts iconòduls (partidaris de les imatges) emigren cap a Occident.

3) PERÍODE POSTICONOCLASTA (843-1453). Retorn a la normalitat encara que no hi ha apropament a Occident. Cisma Orient (1054) Ruptura entre l'Esglèsia Occidental i la Oriental (ortodoxia)

4) PERÍODE POSTBIZANTÍ. A partir del S. XV, les formes de l'art perduraren molt de temps a Rússia, Ucraïna, Bulgària i Grècia.

BASES CULTURALS

1) ROMANA. Dret i organització política (autoritarisme imperial, exèrcit)

2) GREGA. Llengua grega substitueix al llatí.

3) INFLUÈNCIA ORIENTAL. (persa, Síria). Cerimònies i rituals religiosos; emperador com a llegat diví. Art: preferència pel color sobre la forma i simbolisme sobre el naturalisme.

4) CRISTIANISME ORTODOX I UNIÓ ENTRE ESGLÈSIA I ESTAT. Emperador intervé en el nomenament de càrrecs eclesiàstics. Art al servei de la litúrgia.

ARQUITECTURA

- MANIFESTACIÓ ARTÍSTICA MÉS IMPORTANT.

-PLANTES BASILICALS O CENTRALITZADES. (atri+nàrtex+naus+presbiteri)

-CONCEPCIÓ SIMBÒLICA DE L'EDIFICI ECLESIAL (concebut com un cel a la Terra, on habita Déu)

-ESPAI INTERIOR MÉS IMPORTANT QUE L'EXTERIOR

- MATERIALS: pedra, maó, morter (exterior); mosaics i marbre (interior).

- COLUMNES: corínties; capitell troncopiramidal invertit decorat amb formes vegetals i geomètriques perforades amb trepant. Se superposa un cimaci en forma de tronc de piràmide invertit que es decora amb animals o imatges simbóliques.

- SISTEMA CONSTRUCTIU: voltat; arc de mig punt i cúpules de mitja esfera; noves tècniques de sustentació de les cúpules sobre una base quadrada amb 4 suports, mitjançant petxines o trompes (petites voltes de forma semicònica projectades cap al mur. Ús de contraforts.

ICONOGRAFIA

- PANTOCRÀTOR. Representació de Déu com a Rei de Reis amb el llibre de la Revelació a la mà i l'altra per donar la benedicció; bust de Crist enmarcat per una forma ametllada.

THEÒTOKOS: Verge Mare amb el Déu-nen assegut a la faldilla o damunt del braç dret de la Verge.

- PROCESSONS DE SANTS I TEOFANIES (represenatció de Déu quan es mostra als homes) Els trobem a murs i cúpules secundàries.

- APÒSTOLS. Sobretot a la cúpula.

- ESCENES DE LA VIDA DE CRIST.

BASÍLICA DE SANTA SOFIA DE CONSTANTINOBLE

- Arquitectes: Antemi de Tralles i Isidor de Milet.- Cronologia: 532-537 (regnat de Justinià: 527-565)-Sistema constructiu: arquitravat i voltat-Dimensions: planta rectangular 71 (llarg) x 77 (ample); planta quadrada: 31 mts costat; alçada: 55 mts; cúpula: 33 mts dm

atri

nàrtex

Nau central

Nau lateralpresbiteri

absis

diacònicon

pròtesi

cúpula

semicúpula

MOSAIC DE JUSTINIÀ I ELS SEUS SEGUICIS

MOSAIC DE TEODORA I ELS SEUS SEGUICIS

1.- Documentació:Dades bàsiques: Anònim, 547, Mosaic de tesseles (opus vermicullatum), laterals de l'església de San Vitale, Ravenna, Itàlia.Relació de l’obra amb l’època: Justinià recupera Itàlia en el seu esforç per tornar a dominar l’Imperi Romà.

2.- Anàlisi formal i estil:Iconografia: Els emperadors Justinià i Teodora, amb les seus seguicis de nobles militars i eclesiàstics. Molt fastuosament vestits.Composició: TancadaLínies conpositives: VerticalsRecursos tècnics: Línies i colors plans (sense efectes), falta de perspectiva, fons daurat. Integrat a l’àbsis de l’esglésiaElements propis de l’estil: Simetria, hieratisme, retrat com els romans

3.- Significat i funció:Presideix l’altar, zona santa i privada de l’església.Iconologia: Personatges importants com a Belisari (militar) i Maximinus (bisbe). L’emperador té una safata d’ofrenes (pa)i i l'emperadriu una copa (calze) de vi. Suport de l’exèrcit i l’església.Transcendència de l’obra: els mosaics seran copiats a les esglésies romàniques i influiran en obres contemporànies com ara El Palau de la música catalanaFunció : Propagandística, religiosa i decorativa