Art grec, romà,bizantí i gotic

  • View
    104

  • Download
    9

Embed Size (px)

Text of Art grec, romà,bizantí i gotic

Escultura hellenstica L'escultura hellenstica avarca des de finals del segle quatre anys al segle dos aC es caracteritza per l'excellent qualitat tcnica de les seves obres immillorable i una gran varietat en quant a temes. Temes que apareixen a lhellenstic: Pathos: Patiment fruit de la passi descontrolada. Terror Mort Por Passi amorosa Representaci de la vida quotidiana Escenes humorstiques poc respectuoses amb els dusEn general s'opta per composicions complexes amb molts personatges, molt moviment i amb un contingut teatral s bo sorprendre i impactar a l'observador si s necessari s renunciar a la bellesa i la harmonia.

Laocoont i els seus fillsAutor: agesadre i els seus fills. Taller a la illa de rodes.Cronologia: Finals del s. IIL principis de II aC.Tipologia: escultura exemptaMaterial: original en bronze; copia romana en marbreEstil: grec hellenstic Tema: mitolgicLocalitzaci: museu vatic, roma.

Anlisi formalAl grup escultric de Laocoont i els seus fills ens presenta altres personatges, un home madur en posici central, barba i amb la cara lleugerament mirant cap a dalt i dos homes ms joves, un a cada costat. Els tres personatges estan nus amb posicions molt forades intentant deslliurar-se de dues grans serps qu els atacaquen. El personatge situat a la dreta ja est prcticament venut i cau cap al darrere, el jove de l'esquerra s una mica ms gran i aixeca un peu per intentar lliurar-se de l'animal. La obra presenta unes lnies compositives molt complexes que contribueixen a la sensaci de moviment. Per una banda els personatges sordenen formant un triangle o pirmide que refora ms per les mirades que els dos joves dirigeixen a lhome adult. a part d'aix lobra presenta tres lnies diagonals que li donen equilibri i moviment, les diagonals surten cap a l'exterior donant lloc a una composici centrfuga a ms de les figures dels nois joves s desplacen cap endavant i endarrere contribuint a la sensaci de dinamisme de tot el conjunt.El treball anatmic s d'un naturalisme i una exactitud molt notables i resulta especialment impactant en el cas de lhome madur. La postura forada d'intentar lliurar-se dels animals contribueix al llument del treball anatmic. Tot el cost est en acci i aix a ms a ms refora el dinamisme. Tamb s molt interessant com els autors han fet cossos en diferent grau de maduresa pels dels dos fills, gran t un cost d'un atleta adolescent mentre que el ms jove t unes caracterstiques una mica ms infantils.Tot el conjunt resulta enormement expressiu s molt interessant el joc de mirades dels nois cap a l'adult, no retorna la mirada, sin que mira i crida desesperat cap al cel. Les cares representen pnic, angoixa, dolor fsic per s especialment significatiu el treball que s'ha fet en el rostre de ladult, tot el rostre est en tensi amb una concentraci de la fora en la zona del front, i aquesta Tensi encara s'accentua ms amb la tcnica del trep. Ls del trep crea unes ombres i llums amb el rostre i els cabells que accentuen el dinamisme del gest del personatge. L'escultura intenta comunicar el Pathos.La talla de marbre que ens s'ha quedat presenta una qualitat tcnica esplndida tant pel que fa la talla de marbre, com l's del trep, com la aplicaci de la polimentaci, per obtenir diferents graus cromtics.InterpretaciL'obra representa una escena mitolgica relacionada amb el mite de la guerra de Troi segons la qual el sacerdot Laocoont que tenia El do de la profecia va avisar els Conciutadans troians que el cavall de Troi portaria la destrucci de la ciutat s'hi entrava dins d'aquesta. Posid i Atena que estaven a favor dels grecs el van castigar fent sortir una serp del del mar qu el va matar a ell i al seu fill, agesadre multiplica el nmero de fills i de serps per poder fer una composici ms complexa La histria de la Laocoont va ser fora tractada en la literatura grega i arribar fins i tot a Virgili que la reprodueix a lEneida.Per altra banda el sentit simblic d'aquesta obra va ms enll de l'ancdota mitolgica. Laocoont representa la impotncia de lesser hum al davant Del dolor i de la seva conscincia estar a punt de morir.La funci del Laocoont no est clara pot ser original havia estat una ofrena per algun temple, o pot ser va ser destinada a decorar un lloc pblic. La cpia romana va ser trobada al palau de l'emperador Titus, Es desconeix l'origen, si va ser saquejada o un encrrec de l'emperador, en qualsevol cas formava part de la decoraci. segons algunes teories potser havia decorat la domus uria de l'emperador Ner.ConclusionsAquest grup escultric s probablement la millor representaci de l art grec hellenstic, les caracterstiques ms espectaculars de l'estil: Composici complexa, dinamisme, enorme qualitat tcnica, inters per la representaci del Pathos. L'escola de rodes a la qual pertanyia Agesadre s caracteritza per aquesta recerca del moviment i la complexitat tcnica.Com a influncies anteriors es podria destacar una lnia d'escultors interessants, de Mir el moviment , Scopas en Pathos i de Praxteles la perfecci tcnica.Per suposat el Laocoont va ser una influncia molt fort en el perode Hellenstic i en alguns aspectes de l'escultura romana. La influncia ms important per voldria parlar del su redescobriment al segle XVI, Va ser retrobat entre les restes del palau de Titus i es va avisar a l'escultor miquel ngel Buonarroti Perqu veies la troballa, va veure la importncia de la obra i el va fer traslladar al palau del bisbe de Roma. Miguel ngel va estudiar molt aquesta obra, va quedar fascinat amb el tractament anatmic, la composici violenta i la fora expressiva de les cares. El Seu concepte de terribilit provem bona part de l'estudi d'en Halcn. ms tard en el barroc escultors com Bernini apliquen les composicions d'expressivitat i tcniques influenciades per lhellenisme, i sobretot d'aquesta obra en particular.EspinariAutor: AnnimCronologia: III-II A.CTipologia: escultura excepteMaterial: Versi romana en marbreEstil: grec hellenstic Tema: ancdota o quotidiana

Anlisi formalLespinari representa la figura d'un nen assegut a un tronc una roca, amb un peu posat sobre el genoll inclinat sobre si mateix intentant treure una espina o objecte que li fa mal. El nen est nu i un dels principals mrits de la obra s el naturalisme del cos infantil. la composici s centrpeta, totes les lnies del cos van al centre, el resultat s l'absncia de moviment, una sensaci de quietud. El personatge est en cinisme molt atent al que est fent amb la qual cosa no poden no podem dir que sigui molt expressiu. L Inters per la bellesa s'ha perdut a favor d'un tema anecdtic.InterpretaciEs tracta d'un tema anecdtic, intranscendent propi Davant les escoles escultriques del Hellenstic. Aquest tipus d'obres es destinava sempre a la decoraci de cases particulars. U el tema de lespinari va tenir molt xit i va ser repetit amb tcniques i poques molt diferents

Galata moribundAutor: EpgonCronologia: S II aCTipologia: escultura excepteMaterial: original en bronze; copia romana en marbreEstil: grec hellenstic Tema: gerrer venutLocalitzaci: Original: Altar de Zeus a pergam. Actual: Museus capitolins a romaAnlisi formalLobra representa la figura d'un home assegut a terra nu, envoltat darmes, recolzat sobre el Seu bra dret, amb el bra esquerre es tapa una feina feta a la cuixa per t un altre sagnant al costat, lhome t els cabells espessos i el bigoti propi del poble galata,i al coll llueix un torquen el collaret tradicional dels pobles d'origen celta, noms els guerrers portaven Torquens. La composici ens presenta un triangle irregular amb el vrtex al cap de lhome i la base entre la seva m i el seu peu. No s un triangle equilter amb la qual cosa s potencia la sensaci de moviment.En treball anatmic es prou exacte i a ms a ms s'acompanya de molts detalls realistes com les armes, o la joieria. No es busca representar un cos datleta perfecte, per si escolto ms recte est en forma per que ha estat ferit. El cos i la cara sn molt expressius amb una expressi continguda entre l'honor i dignitat davant de la mort.A nivell tcnic la cpia romana presenta una gran qualitat i aplicar tcniques com la Polimentaci per obtenir efectes cromtics molt visibles en la cabellera o el bigoti per exemple.InterpretaciAquesta obra juntament amb altres pertany a la srie dels venuts que ens van collocar en el pati central de laltar de zeus a pergam. Els venuts representen guerrers del poble glata que havem preferit la mort a se fets presoners de l'exrcit de Pergam. El sucidi en aquestes circumstncies era molt habitual en aquests pobles. Era la primera vegada que es tractava el tema dels venuts d'aquesta manera, tradicionalment els pobles dels venuts eren representants febles i amb defectes fsics, demanant Misericrdia, Pietat per la srie dels glates tracta d'una srie de venuts amb respecte recordant la seva valentia i dignitat. Aix accentuava ms el valor de la victria de pergam sobre Galcia. El tema relacionat amb el Pathos propi de l hellenisme, es tractar el tema de la mort D'una mort acceptable s representa lacceptaci del dest.ConclusionsEl glata moribund s un exemple excellent d'estil Hellenstic sobretot de la via hellenstica de l'escola de Pergam interessats en la representaci del Pathos. Aquesta obra no s tan dinmica com altres de la mateixa escola a tot i aix n's un bon Representant. Nike de samortaciaAutor: Esta atribuda pitroclit de RodesCronologia: Segle II aCTipologia: escultura excepte Material: marbre de la illa de ParosEstil: grec hellensticTema: mitolgicLocalitzaci: museu Louvre, Paris. Original: santuari del cavirs a la illa de Samotrcia.

Anlisi formal.L'escultura presenta una figura femenina, vestida amb ales i amb parts del cos perdudes, com ara el cap. La composici est basada en lnies diagonals qu van dels peus al pit de la figura i del pit a les ales, d'aquesta manera la figura es disposa en una posici d'avanada simulant que Vola idea que va reforada per la disposici de les robes cenyides al cos a la part central i que es pleguen soletes cap