08. art bizantí 16 17

ART BIZANTÍJúlia López ValeraInstitut Banús.

L’art bizantí és l’art que es va desenvolupar a l’imperi bizantí entre els segles V i XV i

que es caracteritza pel seu profund sentit cristià i per ser una síntesi de l’art romà,

l’art hel·lenístic i l’art paleocristià.

DEFINICIÓ

CONTEXT HISTÒRIC I CULTURAL

La fundació de Constantinoble per l’emperador Constantí l’any 330, al lloc on abans es trobava la colònia grega de Bizantí, va tenir una gran repercussió en la història de la cultura i la política Occidental i també en la història de l’art.Les raons d’aquest trasllat van ser:1. La decadència cada vegada més visible de la ciutat de Roma.2. La vigilància de les fronteres orientals de l’imperi, les més perilloses, amb els rius

Danubi i Èufrates, que separaven els romans dels gots i els perses. 3. La creixent importància del cristianisme que volia apartar-se de la vella ciutat de

Roma tan lligada a les doctrines paganes.

L'emperador hispanoromà Teodosi va dividir l'imperi en dos, l'Imperi romà d'Occident, que va donar al seu fill Honori, i l'Imperi romà d'Orient al seu segon fill Arcadi.

Les principals èpoques d'esplendor de l'Imperi romà d'Orient (o bizantí) van ser: – L'època de Justinià al segle VI .– L'època dels emperadors de la Casa de Macedònia (Basili II) del segles X al XII. – L'època dels Paleòlegs, als segles XIII al XV .

L'imperi bizantí desapareix l'any 1453, quan Constantinoble va caure en poder dels turcs.

395 mort de l’emperador Teodosi.

Flavi Arcadi (Imperi Bizantí)

Flavi Honori (fill menor)

BAIX IMPERI

(193-476 dC) IMPERI ROMÀ OCCIDENT (31 aC - 476 dC).

• Abraça Orient Mitjà, Itàlia i nord d’Àfrica.

• Justinià cerca recuperar l’Imperi.

• Ràvena, capital política d’Itàlia.

• Originàriament, l’Imperi Bizantí comprenia els territoris orientals dels antics dominis de Roma: Grècia, Macedònia, Àsia Menor, Armènia, Síria, Palestina, Egipte, la costa nord de Líbia i les illes del mar Egeu i del Mediterrani oriental, i sobre aquest espai geogràfic es desenvoluparà l’art bizantí, a més de en la ciutat italiana de Ravenna i, a partir del segle X, en Rússia (bàsicament el principat de Kiev) i en altres països eslaus.

CONTEXT HISTÒRIC I CULTURAL:LOCALITZACIÓ

EVOLUCIÓ ARTÍSTICA

SEGLE D’ORSota el regnat de Justinià (527-565) i la dinastia dels Heraclis (s.VIII), la cultura i l’art

bizantí experimenten una època d’un gran apogeu, el “segle d’or”.

PERÍODE ICONOCLASTA (726-843)Es prohibeix exhibir i reproduir imatges religioses i les d’e`poques anteriors van ser

destruïdes.

PERÍODE POSTICONOCLASTA (843-1453)Es produeix el Cisma d’Orient (1054) que suposa la separació entre les esglésies

d’Occident i Orient. Etapes en aquest període: DINASTIA MACEDÈNIA (segona edat d’or, 867-1056): els mosaics i les icones tenen una

presència molt important en l’art. DINASTIA DELS PALEÒLEGS (1259

EXEMPLES

Santa Sofia, Constantinoble

Sant Vital, Ravenna, Itàlia

Sant Apol·linar in Classe, a Ravenna, Itàlia

Mosaic de Sant Justinià, Sant Vital, Ravena Pantocràtor de la catedral de Cefalú, Sicília

L’ART BIZANTÍ ÉS PRODUCTE DE LA COMBINACIÓ DE TRES ELEMENTS:1. La tradició grega i hel·lenística: relleus, perspectiva i elegància clàssiques.2. La tradició urbanística i monumental romana: voltes, cúpules i procediments

constructius.3. Les influències orientals i cristianes: marbres, mosaics, esmalts, imaginaria cristiana.

CARACTERÍSTIQUES GENERALS

ARQUITECTURAS'adeqüen els edificis al

culte i a la litúrgia religiosa.

Palaus i esglésies amb sistemes de cúpules.

Basíliques amb planta de creu grega. Augment de la

lluminositat interior.Extensió de l’arquitectura bizantina a l’Occident, a Itàlia, Espanya, França,

Alemanya...

PINTURA I MOSAICGran presència d’icones

(pintura sobre fusta) i mosaics.

Falta de profunditat, idealisme, fons daurat,

ornamentació exagerada, falta d’expressió en les

figures.Miniatures i decoració de

llibres.Mosaics de temàtica religiosa

o civil, de tradició romana.La producció pictòrica apareix vinculada a l’àmbit eclesiàstic

i religiós.

ESCULTURAMolt poca importància.

Nombrosos treballs d’orfebreria i de relleus.Es manté la decoració

vegetal i geomètrica als capitells, frisos i d’altres

elements arquitectònics.


És expressió de l’autoritat absoluta a través dels trets formals: frontalitat, jerarquització i lluminositat.

La funció de l’art és exaltar la grandesa sobrenatural de l’emperador i de l’Església.

És l’art de la transcendència, l’esplendor i l’opulència; és un art per enlluernar als súbdits i als fidels.

Respon a les normes de l’ortodòxia cristiana i a les exigències de la clientela: l’emperador, l’Església i l’aristocràcia.

L’art bizantí es desenvolupa amb tota la seva esplendor en dos centres artístics: Constantinoble i Ravena, ciutat en la costa adriàtica d’Itàlia.

ARQUITECTURA: CARACTERÍSTIQUES

Gran importància del programa iconogràfic de la decoració mural.

L’ARQUITECTURA ÉS LA MANIFESTACIÓ ARTÍSTICA CABDAL, ja que les arts plàstiques s’hi integren. Concepció de l’edifici religiós: Influència de l’art paleocristià occidental:

plantes basilicals o centralitzades per a crear espais amplis i ordenats.

Per tant, també trobem l’estructura atri/nàrtex/naus/presbiteri.

Progressiva preferència, però, per les plantes centralitzades.

Això es deriva d’una concepció simbòlica de l’església (cel a la Terra, casa de Déu).

Aleshores, cada part de l’església té un significat simbòlic (cúpules, semicúpules, la llum, preferència pel mosaic, etc.).


Gran importància del programa iconogràfic de la decoració mural:

1. Cúpula central: Pantocràtor (Déu en majestat, Rei de reis), amb el llibre de la revelació en una mà i l’altra en posició de benedicció; emmarcat per la forma ametllada.

2.Semicúpula de l’àbsis: Verge Mare amb Déu-nen assegut a la falda o damunt el braç de la Verge.

3.Registres inferiors de la cúpula (sota del Pantocràtor):apòstols disposats de forma concèntrica, o bé la genealogia de Crist.

4. A les petxines: escenes de la vida de Crist.

5. Murs i cúpules secundàries: processons de sants i teofanies.


1. L’arquitectura bizantina recupera elements de l’arquitectura romana i paleocristiana pel que fa a les plantes i ornamentació dels edificis, encara que també introdueix algunes aportacions referents al sosteniment de les voltes i a la concepció de l’espai.

1. Com a elements sustentats s’utilitza l’arc semicircular i la volta de canó. Un dels elements arquitectònics més destacat és la volta aixecada sobre el creuer, que se sustenta sobre uns grans arcs que, a la vegada, estan sustentats sobre pilars. S’aixeca, per tant, sobre un espai quadrat i el pas a la superfície circular de la base de la cúpula es realitza mitjançant petxines triangulars i corbes. Les cúpules són l'element més evident de l'arquitectura bizantina. Són àmplies i nombroses, i en origen eren circulars.


Aquest sistema voltat és molt lleuger gràcies a l’ús de pedra porosa i elements de ceràmica buits.


1. Malgrat aquesta lleugeresa, la cúpula exerceix unes fortes pressions verticals i transversals sobre les parets, les pressions verticals es sustenten sobre pilars, i les transversals es contraresten mitjançant voltes que, a la vegada, es sustenten en altres cúpules menors, que dirigeixen les forces a murs gruixats i als elements més tradicionals, com ara el contrafort.

Tot això contribueix a crear un espai interior continu, dilatat i dinàmic, per la successiva elevació que culmina en la cúpula central i pels suports emprats, espai intern on predomina el mur llis i seguit, ricament ornamentat amb mosaics i pintures de colors daurats.



2. Igual que la basílica paleocristiana, les basíliques bizantines estan precedides per un atri, en el centre del qual es troba la pila, recipient per a l’aigua beneïda. A continuació es troba el nàrtex, lloc de reunió dels catecúmens, que només podien escoltar missa fins al cànon. El seu interior es divideix en dues parts: la naos, destinada als fidels, i el presbiteri, per al clergat major. El presbiteri s’aïlla de la naos per l’iconòstasi, una mena de mampara perforada que permet veure l’absis, generalment semicircular, fins al moment de la consagració, en què uns vels l’oculten de la vista dels fidels.


3. Sobre les naus laterals es troba la tribuna, en el pis superior, destinat a les dones. A més de la planta basilical, de naus laterals amb voltes, generalment de canó, sobre les quals es troba el matroneu, també foren molt freqüents les esglésies de planta centralitzada, especialment de creu grega, és a dir, amb els quatre braços de la mateixa llargària, i coberta amb cúpula sobre petxines, que suporta més pes i alhora permet el pas de l’espai quadrangular al circular (encara que, també, és possible trobar altres tipus de plantes, per exemple, basilicals o circulars).


4. Com a elements de suport es van emprar el pilar i la columna, amb predomini d’aquesta darrera en l’etapa final. El capitell més original és el capitell cúbic, ornamentat amb decoració vegetal, que no es projecta cap a l’exterior, sinó que apareix en una superfície plana que li dóna forma cúbica, d’aquí rep el nom. Destaca també el cimaci, cos troncocònic situat entre el capitell i l’arc.


5. Per a la construcció es van emprar materials pobres com el maó, revestit amb luxosos materials que donaven a l’edifici la sumptuositat requerida. L’ornamentació es va concentrar en els interiors, especialment mitjançant els esmentats mosaics, que cobrien de forma contínua les parets, cosa que es contraresta amb un total desinterès per la decoració exterior, molt sobri i pesat.

En definitiva, és una arquitectura voltada que utilitza amb freqüència la cúpula i decora els seus interiors amb mosaics.

Santa Sofia de BulgàriaPobresa murs exteriors Murs del monestir d’Òsios Luca

CARACTERÍSTIQUESARQUITECTURA

BIZANTINA

MATERIALS

Carreu ben escairats sobretot en Síria i Palestina

mòdul d’amplària de murs ( entre 75 i 80 cm)Maons especialment empleats en cobertes

exteriors: nus o amb poc ornament

columnes, muntants (jambes), llindes, frisosMarbre

zones interiors: decoració policroma (luxe)

ELEMENTS

fust cilíndric amb lleuger èntasi central i prefereixen sense arestes

Columnes

capitell

CorintisSimples: fulles d’acant

Composts (acant i volutes)

TeodosiFulles més planes

Acabat amb Trepanat (foradat)

Murs

Dinàmics Relació equilibrada massa-obertures (preferència pels arcs de mig punt)Tipus: paredat carreus (mamposteria) en orient i paredat maons i pedra irregularMurs austers,amb poca ornamentacióReflecteixen estructura interna

Cobertes

Substitució de espais longitudinals voltes de canócobertes de fusta percobertes de espais quadrangulars paredat, maçaneria (mampostería)

Voltes d’aresta

Voltes de mitja taronja Abans: octògon i trompes

Ara: cúpula sobrePetxines*

*Petxines

Origen a Gerasa (Jordània) s. II

Triangles curvilinis

que uneixen arcs torals amb

anell cupular

ArcsArqueria (mig punt) sustentada sobre columnes aïllades

Capitell presenta majorsuperfície de contacte

Intercalant bocins d’ arquitrau

Colocant un cimaci(troncocònic invertit)

CARACTERÍSTIQUES ARQUITECTURA: RESUM


Quan el moviment iconoclasta s'apaivaga, la pintura bizantina adopta regles de representació fixes, i decorant l’interior del temple, es manifesta en diverses tipologies, entre les quals destaquen la pintura mural, els mosaics i les icones portàtils de fusta. Les superfícies s’acostumaven a cobrir a base de figures planes, sense perspectiva ni volum, disposades simètricament sobre un fons daurat.

Santa Sofia de KievPantocràtor

Sant Apol·linar el NouDesfilada de màrtirs

Icona Galaktrophousa(Verge alletant a Jesús)

ARTS PLÀSTIQUES: PINTURA

PINTURA: CARACTERÍSTIQUES

LA PINTURA MURAL: respon a un llenguatge simbòlic caracteritzat pel caràcter abstracte de les formes. Cada escena té el seu emplaçament específic dins l’església. Així, la zona més alta del temple, que simbolitza el cel, l’ocupen les representacions més sagrades: Crist, l’Ascensió o la vinguda de l’Esperit Sant, situats normalment a la cúpula, i la Mare de Déu, a l’ absis. Les voltes, trompes i parts superiors de les parets simbolitzen Terra Santa i s’hi representen escenes de la vida de Crist o la mort de Maria.

La tercera zona, formada per nínxols, arcades i pilars, representa el poder de la fe de l’església i és l’espai reservat als sants. El simbolisme de les primeres etapes és substituït per una forta expressivitat narrativa i bellesa formal.

PINTURA:CARACTERÍSTIQUES

Però, la pintura mural va tenir molt poca importància, donat que la decoració es realitzava a base de mosaics. Tan sols es va començar a utilitzar quan no es podien permetre la tècnica del mosaic. Les manifestacions pictòriques murals més antigues daten del segle XI. Altre tipus de pintura que va destacar són les miniatures i les icones.

LES ICONES.

Són pintures sobre taula de creació pròpiament bizantines, de caràcter exclusivament religiós (pintades a l'encàustica amb tinta vermella). Apareixen cap el segle IV i, en un principi, se representaven imatges de sants, encara que, posteriorment, es preferirà la representació de la Mare de Déu (de vegades acompanyada amb el Nen) o la vida de Jesús Crist. A partir del segle XIII s’iniciarà el costum de revestir les figures amb làmines de metall, deixant solament al descobert la cara i els pius. Tot i que les icones començaren en Bizanci, és en Rússia on aconseguiran un major desenvolupament.

Verge Nikopeia(victoriosa)

Icona Verge Orant(braços en pregària) Verge orant


LES MINIATURES es realitzaven decorant textos de llibres del Nou o Antic Testament, il·lustrant, de vegades, pas a pas, els fets narrats. Durant la revolució iconoclasta es representen temes abstractes i sense figures. Després són molt freqüents els “octateucos” (vuit primers llibres del NT) i els salteris (libres de Salms). Hi havia diferents tipus de miniatures segons les possibilitats econòmiques del públic a qui van dirigides: una pàgina, tan sols els marges …

Exaltació de David (salteri bizantí).


MOSAIC:CARACTERÍSTIQUES

EL MOSAIC

El gust pels colors vius es reflecteix en els mosaics que decoren l’interior dels temples, i mitjançant els quals s’aconsegueixen magnífics efectes de lluminositat. Els mosaics bizantins, abundants i exuberants de llum i color, exerceixen funcions didàctiques i sobretot simbòliques.

Crist PantocràtorEl més famós dels mosaics bizantins (s. XII) de l’Església de la Divina Saviesa (Sagrada Sabiduría, o Hagia Sofia),

conservat en Istanbul (antiga Constantinoble).

CARACTERÍSTIQUES

Utilitzats com decoració de les esglésies (murs i cúpules) fins el segle XI, quan són substituïts per pintures.

Influència dels paleocristians tant en temes com en funcions.


Cromatisme brillant.

Figures humanes, rigidesa, espiritualitat, àmplies vestimentes, a la vista sols rostres, mans i peus. Rostres de desconeguts, tots igual i sense variació, o bé, molt coneguts. Ulls enormes, indiquen espiritualitat.

Disposició frontal figures, omplint tota la superfície. No interès per composició, ni profunditat, els personatges es juxtaposen. De vegades l’ús d’elements arquitectònics o de la natura, intent de crear sensació d’espai.


No interessa la realitat, sols es vol donar un valor simbòlic.

Fons daurat, mitjançant aplicacions de làmines molt fines d’or, i simbolisme rígid altres colors (porpra dels emperadors i del Crist ressuscitat, per exemple).

Opus tesselatum (com tardoromà, pedres i vidres de color).

Sants i àngels formen processons ordenades, mateixa distància entre ells.

Mosaics més importants: època Justiniana, a Ravenna, moment de màxima esplendor d’aquesta tècnica decorativa (s VI).

Absis Sant Vital de Ravenna. Disposició en alt.

MOSAIC:EXEMPLES

Durant la primera Edat d’Or, aquesta tècnica va assolir un gran desenvolupament, tal com demostren els mosaics de San Vital de Ravenna, realitzats cap a l’any 547 i en els quals apareixen diverses escenes bíbliques i cortesanes, com les de Justinià i la seva esposa Teodora acompanyats pels seguicis respectius, amb figures planes de marcada frontalitat.

SANT VITAL DE RAVENNA. JUSTINIÀ.

OPUS TESSELLATUM.

Mosaic Sant Vital de Ravenna. Justinià i el seu seguici (532). Opus tessellatum.

Mosaic Sant Vital de Ravenna. Teodora i la seva cort (532).

MOSAIC:EXEMPLES

També a Ravenna es van decorar amb mosaics en el segle VI l’església de Sant Apollinare Nouvo .

Planta Basilical. Tres naus, separades per columnes amb capitells derivats del corinti, però amb cimaci, amb una torre campanar circular exempta. Exterior construït de maó. I no tenen matroneu.

MOSAIC:EXEMPLES

També a Ravenna es van decorar amb mosaics en el segle VI l’església de Sant Apollinare in Classe.

Planta Basilical. Tres naus, separades per columnes amb capitells derivats del corinti, però amb cimaci, amb una torre campanar circular exempta. Exterior construït de maó. I no tenen matroneu.

ARTS PLÀSTIQUES: ESCULTURA

ESCULTURA. Té gran importància per què:- Servirà de pont per què els models orientals arriben a occident.- Conserva formes clàssiques.- Iconografia.En l’evolució de l’escultura bizantina trobem dues etapes (A i C) separades per la revolució iconoclasta (B).

A) PRIMERA ETAPA:

Es cultiva poc l’escultura exempta.

Rebuig a representar els éssers divins a la mida natural o de gran mida per por a caure en la idolatria.

Es rebutja el nu.

Abunden els relleus petits realitzats sobre materials nobles.


Destaquen els díptics consulars que commemoren algun succés important en la vida de qui els encarrega. Solen representar al cònsol en el moment de donar l’’inici o el punt de partida a les festes a les que convida al poble i que apareixen representades en relleus menors. Era costum regalar aquestos petits gravats a amics o familiars.

Destaquen els díptics consulars que commemoren algun succés important en la vida de qui els encarrega.


Càtedra de Maximiliano (cadira portàtil) coberta pràcticament de relleus. Els de major mida estan en la part frontal del seient amb figures de sant Joan Evangelista, sant Joan Baptista i Jesús entre ells; a més n’hi ha una barreja de decoració menor de tipus animal i vegetal.


Els tetrarques en un cantó de la Basílica de Sant Marc de Venècia (1063, consagrada en 1073).

Tetrarques de Venècia: Escultura situada en la plaça de Sant Marc, relleu molt més alt, quasi d’embalum rodó. Fet en pòrfir vermell. Té cares tosques i els plecs de les vestimentes plans i verticals.


B) SEGONA ETAPA: Revolució iconoclasta: Degut principalment a dues causes, una religiosa per a salvaguardar la puresa de la fe i evitar la idolatria, i l’altra política donada l’enorme influència de l’Església sobre el poble, l’emperador Lleó III, l’any 726, va decidir suprimir les imatges per a què, amb un menor contacte amb les imatges, es reduís aquesta influència i la idolatria.

Després l’emperadriu torna a permetre la representació figurativa. Apareixen temes que després es repetiran. Les imatges són més espiritualitzades, ja que els artistes no temen ser acusats d’idolatria. Es representa sobre tot a Jesús i a la Verge.

C) TERCERA ETAPA:

Education

08. art bizantí 16 17