Presentacin de PowerPoint
Isabella Zapata MartnezJoaquin Benaloy Hurtado1Bat. Artstico
INDEX
Ren Louis
Tristany i Isolda
Origen
Evoluci
Refoses
Ren Louis (2)
'Tristany i Isolda'
Bibliografia
REN LOUIS
Lhistoriador, filleg i arqueleg francs Ren Louis (1906-1991) va
ser professor dHistria de la literatura medieval a les universitats
de Lille, Caen, Tours i Pars, del 1941 al 1977.
Va escriuere aquesta versi de la llegenda de Tristany i Isolda
basant-se en manuscrists dels segles XII i XIII i inspirant-se en
lobra del seu mentor Joseph Bdier, amb lobjectiu de fer una
novel.la histrica, des del punt de vista actual, capa de transmetre
la mgia daquesta llegenda que ens ha arribat a travs dels
segles.
TRISTANY I ISOLDA
La llegenda de les peripcies, dels enginys i dels sofriments que
comporta lamor prohibit entre el valers Tristany, prncep del regne
angls de Lions, i la princesa Isolda dIrlanda, ha estat un tema
recurrent en la cultura europea des del segle VIII.
Aquest mite ha arribat fins als nostres dies sense perdre el toc
de transgresi, desig, grcia i passi que, amb un desenlla colpidor,
lha convertit en un clssic indeleble.
Dorigen celta, Tristany i Isolda s una de les llegendes ms
poderoses de la literatura, la pintura i la literatura. I s que la
histria daquest amor impossible posseeix una trama de passions
clandestines que ha viscut el pas del segles captivant els lectors
de qualsevol poca.
ORIGEN
Segons els estudis de mitologia comparada de Georges Dumzil, la
font daquesta trgica histria damor tindria el seu origen un una
herncia mitolgica comuna -probablement de procedncia indoeuropea-
que hauria estat transmesa per la tradici oral.
Podem trobar analogies en el conte celta La persecuci de
Diarmaid i Grainne, o en la llegenda persa de Wis i Ramn. s a dir ,
que aquesta histria damor clandest i trgica mort hauria
cristal.litzat en el mn celta, i ms concretament a la peninsula
anglesa de Cornualla entre els segles VII i IX.
La persecuci de Diarmaid i Grainne
EVOLUCI
Aquesta llegenda a generat nombrosos textos:
Segle XII, Toms dAnglaterra (1155-1173) i Broul (1165-1200) que
han arribat incomplets.
D Eilhart dOberg, amb el textos en alemany, titulatTristrant(
dabans de 1190) i de Jofr dEstrasburg,Tristan and Isolde(1200-1210)
El manuscritLa Folie de Tristan
Fra Robert amb la versi escandinavaSoga om Tristram og
Isond(1226) escrita per al rei Haakon el Vell de Noruega, que ens
ha arribat secera.
A partir delsegle XIIIes dna un fenomen en la literatura
francesa que amb el temps ser un gran abast: lemergncia de la
prosa. La qual, i fins aleshores, havia estat escassa en les
creacions literries o reservada sobretot al domini religis.
Segle XIII,Sant Greal, a Perceval o mag Merl amb les primeres
obres narratives en prosa, que sn adaptacions en roman de versos
octosl.labs apariats.
A partir de 1230, per la influncia del vers 1200 que sescriu en
el cicle deLancelot-Graal,apareix un immens Tristan en prose, al
qual safegir en el segle seguent, el XIV,Ysaye le Triste, dautor
annim. Texto inacabat en anglesSir Tristem(c.1300)
En aquest mateix segle tamb hi ha una traducci en prosa de
Tristany de Leons, en catal, de la qual es conserva un fragment i
un manuscrit a Andorra.
Segle XV Thomas Malory a Anglaterra on escriu La mort dArts
(1485) personatge que esdev Tristany.
Durant el Renaixement, tamb es van escriure algunes obres de
temtica tristanaya, encara que en els segles seguents, elXVII i
XVIII, la llegenda va estar completament oblidada.
Segle XIX,El 1804 Walter Scott redescobreix el poema inacabat i
angls deSir Tristem(c.1300), que publicar posteriorment amb el seu
desenlla, tema que posteriorment captar latenci dels poetes
victorians, alguns pintors, historicistes, Alfred Tennyson,
Germandad Prerafaeliita, Herbert James Draper.
Sestrena lopera de Richard WagnerTristan und Isolde, amb un
llibret fet a partir del text alemany de Jofr dEstrasburg, es
representaLa princesse lointaine(1895) del Edmond Rostand
Segle XXCitem els dibuixos de la versiTristan et IseultdAndr
Marty i el quadre Mad Tristan (1970), de Salvador Dal.
Les pelculesLternel retour(1943) de Jean Delannoy i ms
recentmentTristan and Isolde(2006) de Kevin Reynolds.
REFOSES
Un dels aspectes que cal considerar del Romanticisme s la seua
revaloritzaci del mn medieval i de lesperit cavalleresc, que
comportaria, com ja hem vist, que alguns creadors literaris,
musicals o plstics, posaren el punt de mira sobre la llegenda
tristanyana.
Tanmateix, com la tradici literria europea, la histria daquest
amor vedat shavia transms molt fragmnetada -excepte els casos
escandinau i alemany-, i al final del XIX alguns autors, sobretot
francesos, es plantejaren refondre els textos coneguts per donar-li
unitat i passar-la al francs modern.
La primera daquestes refoses franceses fou la de Joseph Bdier,
titulada Roman de Tristan et Iseult (1900), de qu faria una
magnfica traducci Carles Riba, titulada El roman de Tristany i
Isolda (1921), signada amb el pseudnim Dami Pujol. A la versi de
Bedier en seguirien altres amb distinta fortuna, com ara les dAndr
Mary, Robert Boussat, Pierre dEspezel i Ren Louis, que s la que hem
traduit.
El 1900, lhistoriador Joseph Bdier (1864- 1938) public la seua
refosa en francs modern i amb estructura narrativa en prosa. s una
versi feta a partir del text incomplet de Broul i de fragments
episdics que es coneixen aleshores en francs, alemany, angls, i
itali, per suprimint escenes, costums primitius o mots que es
referiren a un temps ms remot que el segle XII francs o que
pogueren destorbar la hiptesi que un autor annim havia escrit la
llegenda en els primers segles de lalta edat mitjana. Tot i aix, la
seua refosa va obtindre un gran xit i difusi, fins al punt que hom
diu que el text de Bdier ha estat un element important en la
formaci sentimental dun bon nombre de joves francesos de la primera
meitat del segle XX. Tanmateix, els estudiosos li retrauen,
actualment, haver estat massa influenciada pel moviment simbolista
i per la seua voluntat didealitzar el mn cavalleresc i els seus
personatges, que poden resultar a hores dara una mica afectats,
irreals, planyvols.
REN LOUIS
Altrament, el text que hem escollit s la refosa publicada en la
seua edici definitiva en 1972 i escrita per Ren Louis (1906-1991),
historiador francs, filleg i prestigis arquelec, que va fer classes
de literatura de ledad mitjana a les universitats de Lilla, Caen,
Tours i Pars entre 1947 i 1977.
Encara que el seu prestigi sinicia el 1927, quan sent alumne
dHenri Follinon a la Sorbona va descubrir a Auxerre, el seu poble
natal, un important conjunt de frescos carolingis a les criptes de
Saint-Germain, datas entre els anys 841 i 859.
La Sorbona
Posteriorment, el 1934, quan era alumne de Joseph Bdier i
Ferdinant Lot, comen les excavacions de les Fontaines Sales, del
peu del tur sant de Vezelay, amb lobjecte de fixar la topografa de
la batalla de Vaubenton, prenent com a referencia la can de gesta
Girart de Roussillon , poema sobre el qual faria la seua tesi
doctoral, que va aconseguir el Gran Prix Gobert de lAcadmiedes
Inscriptions de Belles llettres.
Tamb va ser director regional, durant setze anys, de la Primera
Circumscripci dAntiguitats Histriques i el 1971 director del museu
Arqueolgic Regional de Saint-Pre-sous-Vzelay. Tamb s autor duna
obra que marcar una fita en la bibliografa de la histria medieval
francesa, LEpoe franaise est caroligienne, que li public la
Universitat de Saragossa el 1936.
'TRISTANY I ISOLDA'
La tria daquests text ha estat condicionada per la voluntad de
Ren Louis dcostar-se a una versin primignia, ms real, daquesta
trgica llegenda damor, uicada especialment a Cornualla, Irlanda,
Bretanya, i en menor mesura, Galles i Esccia.
Es desenvolupa temporalment entre els segles VII i IX, en un mon
dominat per les creences esotriques de la mgia, la bruixeria, i
lastrologia en qu la presncia del cristianisme encara era molt
incipient. Tamb perqu els personatjes sn molt ms verdics, ms
acostats a una hipottica realitat de lalta edad mitjana, i no estn
tan idelitzats com en la versi de Bdier, on poden llegar escenes
dheroisme i de covardia, de situacions denganys i de cinisme, com
tamb de sacrifici i denginy, de transgressi social, en el relat
duna passio arravatada, desmesurada, irresistible. Histria damor
que vol transmetrens, pel que fa als sentiments humans, una lli o
ensenyament que tamb trobem en el lai Equitan de Maria de Frana,
una autora medieval que visque a cavall dels segles XII i XIII, en
qu en diu: , i malgrat els condicionaments socials o els preceptes
morals .
BIBLIOGRAFIA
ANNIM: La can de Roland, presentacin dIsabel de Riquer, traducci
de Joan Jubany, nm.11, Edicions dels Quaderns Crema, Barcelona,
1984.
ANNIM: Blandn de Cornualla, a cura de Jordi Tiena. Edicions
Bromera, Alzira, 2004.
ANNIMO: La dama de Escalot, col., nm.63 Alianza Editorial, SA,
Madrid, 1995.
BDIER, J.: El roman de Tristany i Isolda, traducci i nota
preliminar de Carles Riba, presentacin de Mart de Riquer, nm.3,
Quadrens Crema, Barcelona 1981.
BDIER , J.: La historia de Tristany e Isolda, presentacio de
Gastn de Pars, Traduccion de L. Maria Tod, ed. Acantilado,
Barcelona 2011.
BROUL: Tristany et Iseut, , le Livre de Poche. Libraire Gnrale
Franaise, Pars, 2000.FRANA, Maria de : Lais, presentacin de Jaume
Vallcorna, traducci de Joan Jubany, nm 27, edicions dels Cuaderns
Crema, Barcelona, 1997. LACROIX, D. i Walter, P.: Tristan et Iseut.
Les pomes franais. La saga norroise, col. , Libraire Gnrale
Franaise, Pars, 1989.REN,L.: Tristan et Iseult,, LE Livre de Pche.
Librairie Gnrale Franaise, Pars, 1972.RIQUER, M., COMAS, A. i
Molas, j.: Histria de la Literatura Catalana 2, Editoria Ariel SA,
Barcelona, 1984.TROYES, Chrtien de : El cavaller de la carreta, a
cura de Francesc Machirant, col. num.5, Edicions Bromera, Alzira,
1988.
TROYES, Chrtien de : El cavaller det lle, a cura de Francesc
Machisrant, col. nm.30, Edicions Bromera, Alzira, 1994.
Haga clic para modificar el estilo de texto del patrn
Segundo nivelTercer nivelCuarto nivelQuinto nivel
Haga clic para modificar el estilo de ttulo del patrn
Haga clic para modificar el estilo de subttulo del patrn
Haga clic para modificar el estilo de ttulo del patrn
Haga clic para modificar el estilo de texto del patrn
Segundo nivel
Tercer nivel
Cuarto nivel
Quinto nivel
Haga clic para modificar el estilo de ttulo del patrn
Haga clic para modificar el estilo de texto del patrn
Haga clic para modificar el estilo de ttulo del patrn
Haga clic para modificar el estilo de texto del patrn
Segundo nivel
Tercer nivel
Cuarto nivel
Quinto nivel
Haga clic para modificar el estilo de texto del patrn
Segundo nivel
Tercer nivel
Cuarto nivel
Quinto nivel
Haga clic para modificar el estilo de ttulo del patrn
Haga clic para modificar el estilo de texto del patrn
Haga clic para modificar el estilo de texto del patrn
Segundo nivel
Tercer nivel
Cuarto nivel
Quinto nivel
Haga clic para modificar el estilo de texto del patrn
Haga clic para modificar el estilo de texto del patrn
Segundo nivel
Tercer nivel
Cuarto nivel
Quinto nivel
Haga clic para modificar el estilo de ttulo del patrn
Haga clic para modificar el estilo de ttulo del patrn
Haga clic para modificar el estilo de texto del patrn
Segundo nivel
Tercer nivel
Cuarto nivel
Quinto nivel
Haga clic para modificar el estilo de texto del patrn
Haga clic para modificar el estilo de ttulo del patrn
Haga clic para modificar el estilo de texto del patrn
Haga clic para modificar el estilo de ttulo del patrn
Haga clic para modificar el estilo de texto del patrn
Segundo nivelTercer nivelCuarto nivelQuinto nivel
Haga clic para modificar el estilo de ttulo del patrn
Haga clic para modificar el estilo de texto del patrn
Segundo nivelTercer nivelCuarto nivelQuinto nivel
