Psicologia

Carles CañizaresDani Granados

Cuca Solà

Què és? Quins tipus existeixen? Símptomes Epidemiologia Comorbilitat Gènesi i Manteniment Tractament psicològic Tractament psiquiàtric, tractament farmacològic Perspectives tractament Anàlisi d’un cas Associacions Conclusions Bibliografia

El trastorn sexual és un estat funcional o comportamental que interfereix l'exercici considerat normal de la funció sexual.

Hipoactiu

Inhibit

L'absència o deficiència de fantasies sexuals i desig d'activitat sexual de forma persistent o recurrent, és a dir, són aquelles persones que no tenen apetit sexual, no se senten atretes pel sexe i per la possibilitat de dur a terme relacions o conductes sexuals en general.

Manifesten una absència d'interès pel sexe, però són capaços d'atendre als estímuls de la parella i experimenten excitació i orgasme, fins a les quals estan desinteressades a iniciar l'activitat sexual i a més rebutgen les aproximacions sexuals de la seva parella.

Apatia sexual

Falta de desig sexual

Absència i deficiència de desitjos sexuals

Aversió al sexe

Falta d’interès pel sexe

No es coneix amb exactitud la prevalença d'aquests trastorns en la població general, les dades existents apunten que un percentatge elevat d'homes i dones pateix al llarg de la seva vida d'alguna disfunció sexual.

En la població general, trobem xifres globals que volten d'un 10% per als homes i entre un 40 i 50% per a les dones.

Existeixen individus, que presenten formes greus d'aquest trastorn que, davant una situació de tipus sexual poden sofrir crisi d'angoixa, amb ansietat extrema, terror, desmais, nàusees i palpitacions, marejos i dificultats per respirar.

En aquesta gràfica ens dona un tant per cent de la mitjana de altres casos que s’associen als trastorns de desig sexual.

El tractament psicològic pretén tractar el trastorn disfuncional amb la col·laboració de la parella, quan sigui possible. Es facilita informació sexual sobre els aspectes deficitaris o erronis, es modifiquen actituds o cognicions disfuncionals que redunden en el trastorn,  es desenvolupen habilitats socials i comunicatives, es treballa l’eliminació de l’ansietat davant la relació sexual, i s’entrena en habilitats sexuals específiques. Es pretén així la  satisfacció en les relacions sexuals de la parella. 

El desig sexual hipoactiu és un trastorn sexual freqüent, sobretot en les dones, que presenta dificultats diagnòstiques i terapèutiques. En general, els metges no saben com intervenir davant d’un pacient que presenta aquest problema. 

Aplicant el tractament: Amb l’aplicació del tractament el que s’aconsegueix, és que la persona que pateix el trastorn sigui capaç de relaxar-se i controlar les seves emocions i pors, per tal de poder mantenir relacions sexuals satisfactòries.

Pacient X: 64 anys, casat, jubilat bancari, viu amb la seva esposa a Montevideo. Té una filla i dos néts.

Motiu de consulta: Dificultat per aconseguir la penetració.

Malaltia Actual: El pacient va ser derivat per la seva psicòloga a causa que des de fa 15 anys no aconsegueix una penetració ni tan sols parcial ni ajudat amb la mà.

Ens refereix que fins i tot va fracassar sexualment en la seva nit de noces, encara que posteriorment no va haver-hi problemes.

La seva esposa va desenvolupar un deliri paranoic fa alguns mesos enrere, on ho acusava a ell d'enganyar-la reiteradament. Tot això va provocar una crisi matrimonial que va desembocar en múltiples consultes amb Psiquiatra i Psicòleg.

Manca d'ereccions espontànies des de fa anys, i el desig sexual està extremadament baix.

Mai va mantenir relacions extramaritals.

Diu ser molt ansiós, obsessiu i hipocondríac, entrant en minuciosos detalls sobre les seves patologies i exàmens realitzats.

Actualment està medicat amb: Floxet, un per dia; Aceprax, un per dia; AAS; Atenolan i Vasotenal.

Antecedents Personals: ex-fumador intens i actualment alcohòlic moderat. Trastorns de lípids sanguinis a més dels ja esmentats antecedents coronaris i psiquiàtrics pels quals està medicat.

Diagnòstic primari del pacient X: Disfunció erèctil associada al desig sexual hipoactiu.

The Endocrine Society (a destacar):

S’encarreguen de tractar els trastorns psicològics en general.

Considerem que les conclusions a les qual em arribat amb l'elaboració d’aquest treball són que creiem que és un trastorn important ja que al no poder tenir relacions sexuals satisfactòries, no poden tenir una felicitat plena amb una parella estable. Per això considerem molt important el seu tractament per tal d’aconseguir afeblir al trastorn i així poder aconseguir el benestar desitjat.

www.psiquiatria.com www.vivirmejor.es www.apsique.com www.nlm.nih.gov www.resenadigital.com www.analitica.com