1. Dificultats daprenentatge i trastorns del desenvolupament. Tema 1. 2. ndex 1. APROXIMACI HISTRICA AL CONCEPTE DEDUCACI ESPECIAL 1. Antecedents 2. Institucionalitzaci 3. Normalitzaci i integraci 4. Inclusi 2. CONCEPTES RELACIONATS 1. Diversitat 2. AANESE (ACNEAE) 3. NEE 4. DEA 5. Adaptacions Curriculars. ACI i ACIS 6. NAC i NCC 7. Factors de risc 3. Concepte dEducaci Especial L'educaci especial s una forma enriquida d'educaci general tendent a millorar la vida d'aquells que sofreixen diverses minusvalideses, enriquida en el sentit de recrrer a mtodes pedaggics moderns i al material tcnic per a remeiar certs tipus de deficincia. s una disciplina amb mltiples dimensions: biolgica, psicolgica, social i educativa. 4. Aproximaci histrica 1 Esquema de levoluci histrica 1. Antecedents 2. Institucionalitzaci 3. Normalitzaci i integraci 4. Inclusi 5. Aproximaci histrica 2 - Antecedents En l'Edat Antiga, Mitja i Moderna, els discapacitats han sigut considerats ineducables, endimoniats, malets, etc. Depenent del moment histric, eren abandonats, sacrificats, marginats, eliminats, o rebien un tractament merament assistencial (caritat). Noms va haver unes poques institucions que se van fer crrec de persones amb discapacitat, per exemple: Escola per a sordmuts de Ponce de Leon (s. XVI) Escola per a cecs de Hauy (s. XVIII), u dels seus alumnes va ser Braille. Va durar, aproximadament, fins finals del segle XVIII. 6. Aproximaci histrica 3 Institucionalitzaci 1 El perode d'institucionalitzaci comena, aproximadament, al segle XIX, desprs de la Revoluci Francesa, juntament amb l'aparici dels sistemes educatius. En aquell moment van comenar a plantejar-se l'educabilitat de les persones (Itard, Pinel, Esquierol...) Predominaven els conceptes "dficit i segregaci". Per atendre a les persones discapacitades es van crear Centres Especfics. En aquesta etapa trobem, grosso modo, tres fases: Etapa mdica Aparici de la Psicometria Protagonisme del Conductisme 7. Aproximaci histrica 4 Institucionalitzaci 2 Etapa mdica: La societat es fa conscient de la necessitat datendre a aquestes persones. La consigna va incloure protegir a la societat d'aquestes persones, per a lo qual van construir centres especialitzats per ubicar-los fora de les ciutats, on no molestaren ni es vegueren. La persona amb discapacitat passa de ser un subjecte d'assistncia a un subjecte d'estudi fonamentalment psico-mdic-pedaggic. Es segueix considerant que les deficincies sn innates i poc modificables. 8. Aproximaci histrica 5 Institucionalitzaci 3 Alguns autors rellevants en els inicis: Gall (1758 1828): El primer a insinuar que el llenguatge tenia un rea prpia: les funcions mentals resideixen en rees especfiques del cervell. Va fundar la frenologia: la forma i disposici del crani prediu la personalitat del subjecte. Broca (1824 1880): Va descobrir on es produeix el llenguatge en el cervell (rea de Broca). Wernicke (1848 1905): Va descobrir on es descodifica el llenguatge en el cervell (rea de Wernicke). Orton (1879 1948): va proposar que la no dominncia d'un hemisferi cerebral, produa la inversi de sllabes i lletres (estrefosimblia). Hinshelwood (1897 1967): va proposar la localitzaci cerebral de les alteracions de la lectura. 9. Aproximaci histrica 6 Institucionalitzaci 4 Aparici de la psicometria: Binet i Simon van desenvolupar uns tests (1905) que servien per a "mesurar" la intelligncia de les persones. Aquests tests permetien i facilitaven catalogar o classificar als subjectes (p.e. idiota, imbcil i subnormal). L'Educaci Especial comena a vincular-se a la Psicologia i a la Pedagogia. 10. Aproximaci histrica 7 Institucionalitzaci 5 Protagonisme del conductisme (1930 1960 aprox.): Consideren la importncia dels factors ambientals. El subjecte no ha rebut l'estmul adequat per a oferir la resposta esperada. Per primera vegada es considera que no s'han donat els processos d'aprenentatge idonis. A causa daix, es plantegen Programes de Modificaci de Conducta i Programes de Desenvolupament Individual (PDI). Mantenen el concepte de segregaci (centres especfics d'educaci especial per a atendre de manera especfica). 11. Aproximaci histrica 8 Normalitzaci 1 Raons poltiques, socials, psicolgiques i educatives canvien el concepte de deficincia i d'educaci especial. A mitjans dels anys 50 apareix el principi de normalitzaci: Que els deficients mentals duguin una existncia tan prxima a la normal com siga possible. Bank Mikkelsen, 1955. Per primera vegada saposta per la integraci dels subjectes d'educaci especial en el mateix ambient escolar i laboral que els subjectes considerats normals. 12. Aproximaci histrica 9 Normalitzaci 2 El fracs escolar dels xiquets normals fa replantejar els conceptes de normalitat i deficincia, ja que posa de manifest lexistncia de factors socioculturals i educatius. Canvis en la concepci: ABANS (Institucionalizaci) EN AQUEST MOMENT La resposta educativa es determinada per les caracterstiques de la seua discapacitat (importncia de la etiologia). La resposta educativa s determinada per la resposta educativa que siga necessria. Se li dona molta importncia al desenvolupament evolutiu del subjecte. Se li dna molta importncia als processos daprenentatge. Lavaluaci serveix per a definir, classificar. Lavaluaci s funcional, per a orientar sobre laprenentatge. 13. Aproximaci histrica 10 Normalitzaci 3 El principi de normalitzaci va comenar a tenir presncia en la poltica, i sobre tot en les poltiques d'intervenci sobre la discapacitat. La principal conseqncia d'aquest fet va ser l'aprovaci al Regne Unit en 1978 del document conegut com "Informe Warnock". A partir daquest moment, apareix el concepte Integraci. 14. Aproximaci histrica 11 Integraci 1 Informe Warnock (1978). Tots els nens tenen dret a assistir a l'escola ordinria, sense possible exclusi. Cap xiquet ser considerat, en lo successiu, ineducable. Hi ha alumnes que presenten una necessitat especial i qu, per tant, precisen tamb atencions especials, per respectant el dret a leducaci dins del sistema ordinari. 15. Aproximaci histrica 12 Integraci 2 LInforme Warnock va proposar: No s bo agrupar als escolars en categories fixes, per: Pot haver vries discapacitats simultnies. No tots els xiquets classificats dins de la mateixa categoria precisen la mateixa intervenci educativa. Les categories per a etiquetar als estudiants solen tenir una crrega pejorativa. Per aix es va apostar per canviar al terme Necessitats Educatives Especials. 16. Aproximaci histrica 13 Integraci 3 Repercussions de lInforme Warnock: Aparici del terme N.E.E. (substitueix a deficincia). Substituci de la segregaci per la integraci. Les causes del problema no estan noms en el subjecte, sin tamb en el sistema educatiu (la resposta educativa que es dna). El concepte s ms ampli, passant d'una prevalena del 2% al 20%. 17. Aproximaci histrica 14 Integraci 4 Qu s la integraci? La Integraci escolar tracta de proporcionar als alumnes amb dificultats d'aprenentatge i necessitats educatives especials permanents la resposta educativa ms adequada en situacions educatives normalitzades. Avantatges principals: Apropar l'escola al medi del xiquet. Relaci i adaptaci social. Conseqncies positives per a l'alumne i per al grup. 18. Aproximaci histrica 15 Inclusi 1 A partir de la dcada dels 90. Consisteix en no deixar a ning fora de la vida escolar ni fsica, ni educativa, ni social. La resposta educativa est centrada en el currculum (global per a tots els alumnes). s l'escola qui sha d'adaptar a la diversitat de l'alumnat. 19. Aproximaci histrica 16: Inclusi 2 Diferente matiz entre integracin e inclusin: INTEGRACI INCLUSI Fer la vida lo ms normal possible. Incideix en la valoraci de la diversitat com una realitat. L'heterogenetat s lo normal. Es centra en lalumnat amb NEE. Es centra en tota la comunitat educativa. Adaptar el currculum per a superar les dificultats. El currculum es inclusiu, i implcitament incorpora adaptacions; no per aprendre coses diferents, sin per aprendre de diferent manera. Es facilita que el xiquet sadapte al sistema ordinari. El sistema ordinari sadapta a la diversitat de la poblaci escolar. 20. Conceptes relacionats 1 Anem a aclarir alguns conceptes relacionats amb lEducaci Especial: Diversitat AANESE NEE DEA Adaptacions curriculars, AAC, ACI i ACIS NAC i NCC Factores de risc 21. Conceptes relacionats 2 Diversitat 1 La diversitat est lligada al concepte de normalitat i excepcionalitat, qu s normal? Qu s excepcional? Excepcionalitat: diferncia o desviaci de la normalitat. Per, com es valora la normalitat? Criteris per a establir la normalitat: Estadstic (propi de la psicologia). Mdic. Sociocultural. Legal. Subjectiu (tamb propi de la psicologia). 22. Conceptes relacionats 3 Diversitat 2 Qualsevol diferncia individual representa una desviaci de la normalitat, i, per tant, una necessitat educativa; per el grau dexcepcionalitat ser el que delimite si s especial o no. Alguns factors poden provocar aquesta diversitat: Factors psicolgics, com motivaci, intelligncia, estil d'aprenentatge... Factors educatius, com els coneixements previs, dificultats amb el llenguatge, reforos Factors socioculturals, com diferncies culturals, econmiques (...) 23. Conceptes relacionats 4 Diversitat 3 La Diversitat als sistemes educatius contemporanis s'entn, grosso modo, de dues maneres: AMPLIA o RESTRINGIDA CONCEPCI AMPLA CONCEPCI RESTRINGIDA a) Regne Unit i alguns pasos dEuropa b) Categories amples. c) Poca atenci a letiologia. d) Estableix un continu de necessitats. e) Criteris curriculars. f) mfasi en la resposta educativa. g) Tradueix les dificultats del subjecte en termes de necessitats educatives: Necessita desenvolupar sentiments de competncia. Necessita desenvolupar la seua autonomia personal. a) EE. UU. i Canad. b) Categories i subcategories especfiques. c) Inters per letiologia. d) Estableix categories especfiques. e) Criteris diagnstics especfics. f) mfasi en la diferenciaci diagnstica. g) Es tracta en funci del diagnstic. h) Necessita establir les caracterstiques i lorigen de la dificultat: La seua dificultat en la lectura prov duna dislxia evolutiva profunda, i com a tal es tractar" 24. Conceptes relacionats 5 AANESE / ACNEAE Correspon a les Administracions educatives assegurar els recursos necessaris per a que els alumnes que requerisquen una atenci educativa diferent a la ordinria, per presentar necessitats educatives especials, per dificultats especfiques daprenentatge, per altes capacitats intellectuals, per incorporaci tardana al sistema educatiu, o per condicions personals o de histria escolar, puguen aconseguir el mxim desenvolupament possible de les seues capacitats personals, i, en tot cas, els objectius establits amb carcter general per a tot lalumnat. LOE (2006), Ttol II, Captol 1, Article 71.2 25. Conceptes relacionats 6 AANESE / ACNEAE 2 ACNEAE AaNEE DEA ALTES CAPACITATS INC. TARDANA, CONDICIONS PERSONALS O DHISTRIA ESCOLAR 26. Conceptes relacionats 7 NEE 1 "S'entn per alumnat que presenta necessitats educatives especials, aquell que requereix, per un perode de la seua escolaritzaci o al llarg de tota ella, determinats suports i atencions educatives especfiques derivades de discapacitat o trastorns greus de conducta." LOE (2006), Ttol II, Captol 2, Article 73 Per en l'actualitat, degut a la gran influncia que va tenir la LOGSE (i, per qu no dir-ho, que la legislaci vigent que regula l'atenci a la diversitat en la CV est obsoleta, ja que s del 2001), el concepte NEE s'utilitza amb ms accepcions que la LOE i la LOMCE (cosa que genera cert "limbo" conceptual). De totes formes, intentarem utilitzar el concepte AaNEE (alumne amb necessitats educatives especials) noms per aquells que presenten condiciones derivades de discapacitat o trastorns greus de conducta. 27. Conceptes relacionats 8 NEE 2 Per, quins criteris utilitzem per a establir les necessitats? Criteris curriculars: L'alumne presenta dificultats majors que la resta per a accedir als aprenentatges propis de la seua edat. El professorat ha utilitzat i ha esgotat tots els recursos ordinaris al seu abast (canvis metodolgics, utilitzaci daltres materials, augment del temps, ms dedicaci, etc.) i, a pesar d'aix, considera que l'alumne continua necessitant ajuda extraordinria per a solucionar les seues dificultats. Les necessitats educatives les entenem, en realitat, com un continu Necessitats educatives usuals temporals Necessitats educatives usuals permanents Necessitats educatives especials temporals Necessitats educatives especials permanents Problemes familiars, hospitalitzaci... Audifon, ulleres Incorporaci tardana, hospitalitzaci llarga Disc. intellectual, autisme Menor Major 28. Conceptes relacionats 9 DEA 1 Possible definici de DEA: El terme dificultat de l'aprenentatge especfic refereix a un trastorn en un o ms dels processos psicolgics bsics necessaris per a entendre o usar el llenguatge, parlat o escrit, que es pot manifestar en la capacitat imperfecta per a escoltar, pensar, parlar, llegir, escriure, o fer les matemtiques. () No s'inclou cap dificultat de l'aprenentatge que t el seu origen de problemes de vista, oda, ni motor, ni de retard mental, deficincies emocionals, ni de desavantatges ambientals, culturals ni econmiques. 29. Conceptes relacionats 10 DEA 2 Criteris per a discernir una possible DEA: Discrepncia: Hi ha diferncia entre el que aprn i el que esperem que aprenga en funci de les seues capacitats (aprn menys del que s'espera). Exclusi: No es pot atribuir a problemes sensorials, motors, intellectuals, socials Especificitat: Es pot concretar en quina rea tenen lloc les dificultats. 30. Conceptes relacionats 11 Adaptacions curriculars 1 Qu sn les adaptacions curriculars? Les adaptacions curriculars sn les modificacions necessries per a atendre les dificultats daprenentatge i les necessitats educatives especials que presenten els alumnes. 31. Conceptes relacionats 12 Adaptacions curriculars 2 Tipus dadaptacions curriculars: Adaptacions daccs al currculum. Adaptacions curriculars individualitzades no significatives (ACI). No pot haver ms de dos cursos de diferncia. Es poden modificar objectius, continguts, y criteris davaluaci sempre i quan no superen els dos cursos de diferncia. Adaptacions curriculars individualitzades significatives (ACIS). Requereixen un informe psicopedaggic. Hi ha ms de dos anys de diferncia respecto al curs en que es troba. 32. Conceptes relacionats 13 NAC i NCC El Nivell de Competncia Curricular (NCC) o Nivell Actual de Competncies (NAC) s un recurs que podem utilitzar quan creem detectar un possible alumne amb dificultats. s una prova que ens dna informaci sobre el nivell curricular del alumne. Aix, sabrem si ha superat els objectius i competncies de 1r, 2n, 3r Qualsevol mestre pot dissenyar i administrar els seus propis NACs / NCCs, encara que ho sol fer el mestre de Pedagogia Teraputica. 33. Conceptes relacionats 14 Factors de risc GENTICS Hereditaris Transms per progenitors. Estructurals Alteraci en ADN. NO GENTICS Prenatals (teratolgics) Tamb es considera congnit perqu es manifesta al naixement. Substncies, ambientals i condicions maternals. Perinatals Frceps / anxia Posnatals Sociambientals Fsics Factors de risc sn els factors de tot tipus que afecten o poden afectar al desenvolupament dun xiquet, introduint distorsions en el curs normal.