3
Estructures de les proteïnes Nom estructura Carracterìstiques Enllaços que la formen Propietats funcionals Exemples Primària Correspon a la seqüéncia lineal d’aminoàcids. Extrem inicial: grup amino lliure. Extrem final: grup carboxil lliure. Els tipus de aminoàcids i el seu ordre determinen la funció de la proteïna. Enllaç peptídic. Indica quins aminoàcids i en quin ordre constitueixen una determinada proteïna. (especificitat) Totes les proteïnes‘’desnat uralitzades’’ Secundària Correspón a la disposició de la cadena d’aminoàcids en l’espai (gràcies a la capacitat de gir dels enllaços no peptídics) Insolubles en aigua i dissolucions salines. Son proteïnes filamentoses Depenent dels ponts d’hidrogen n’hi pòt haver tres estructures: Helix ɑ: disposicio helicoidal (dextrogir) 3,6 aa per volta Helix col·lagen: superhèlix(tres fibres de col·lagen) (levogir) 3 aa per volta Conformació β: zig zag Enllaç peptídic. Ponts d’hidrogen. La majoria tenen funció estructural o esquelètiaca Hèlix ɑ: ɑQueratina Helix col·lagen: teix conjuntiu i ossos Conformació β: Fibroïna o fil de seda

(Terminat)taula de les estructures de les proteïnes

  • Upload
    adaura

  • View
    110

  • Download
    8

Embed Size (px)

Citation preview

Page 1: (Terminat)taula de les estructures de les proteïnes

 

Estructures de les proteïnes

Nom estructura Carracterìstiques Enllaços que la formen Propietats funcionals

Exemples

Primària

­Correspon a la seqüéncia lineal d’aminoàcids. ­Extrem inicial: grup amino lliure. ­Extrem final: grup carboxil lliure. ­Els tipus de aminoàcids i el seu ordre determinen la funció de la proteïna.

­Enllaç peptídic.

­Indica quins aminoàcids i en

quin ordre constitueixen

una determinada

proteïna. (especificitat)

­Totes les proteïnes‘’desnaturalitzades’’

Secundària

­Correspón a la disposició de la cadena d’aminoàcids en l’espai (gràcies a la capacitat de gir dels enllaços no peptídics) ­Insolubles en aigua i dissolucions salines. ­Son proteïnes filamentoses ­Depenent dels ponts d’hidrogen n’hi pòt haver tres estructures: Helix ɑ: disposicio helicoidal (dextrogir) ­3,6 aa per volta Helix col·lagen: superhèlix(tres fibres de col·lagen) (levogir) ­3 aa per volta Conformació β: zig ­zag

­Enllaç peptídic.

­Ponts d’hidrogen.

­La majoria tenen funció estructural o esquelètiaca

­ Hèlix ɑ: ɑ­Queratina ­ Helix col·lagen: teix conjuntiu i ossos ­ Conformació β: Fibroïna o fil de seda

Page 2: (Terminat)taula de les estructures de les proteïnes

Terciària

­Correspón a la disposició que adopta en l’espai l’estructura secundària quan es plega sobre ella mateixa. ­S’origina una conformació globular. ­Soluble en aigua i en dissolucions salines. ­Presenta dominis estructurals (combinacions d’hèlix ɑ i de conformació β repetides en la mateixa proteïna).

­Enllaç peptídic.

­Enllaços entre els radicals del aminiàcids:

­ Enllaç disulfur (fort). ­ Enllaçd’hidrogen

(feble). ­ Interaccions

iòniques (feble). ­ Forçes de van der

Waals (feble). ­ Interaccions

hidrofòbiques (feble).

­ Enzimàtica (amb elevada

eficàcia biològica)

­ Mioglobina (hemo). ­ Isomerasa.

Quaternària

 

­Correspón a la disposició de dues o més cadenes polipeptídiques amb estructura terciària. ­Cada cadena polipeptídica rep el nom de protòmer.

­ Enllaç peptìdic.

­ Enllaços disulfur (forts)

­ Enllaços febles (no covalents)

­ Hormonal (reguladora)

­Transportadora

­ Insulina (dímer) ­ Hemoglobina (tetràmer)

Page 3: (Terminat)taula de les estructures de les proteïnes

Lalka Georgieva Tsoneva 2n batxillerat A