Departament d’Educació Física Juan Vte. Moreno Hernández

U.D. EL BASQUET

Departament d’Educació Física Juan Vte. Moreno Hernández

1.- UN POC DE HISTÒRIA.-

El bàsquet va néixer l’any 1891 als Estats Units, concretament, a la Universitat de YMCA, Springfield (Massachussets) on s’estudiava la carrera d’Educació Física. James Naismith, professor d’Educació Física, va voler crear un esport d’equip que es pogués practicar en el gimnàs durant el fred de l'hivern. Després d’analitzar els esports que es practicaven en aquell moment, com el rugbi, el futbol, el beisbol, etc., va crear tretze regles d’un joc, que avui coneixem com a bàsquet.

El bàsquet femení va inventar-se el 1892 al Smith College quan Senda Berenson, va adaptar les regles de Naismith. Fascinada pel nou esport, va organitzar el primer partit de bàsquet el 21 de març de 1893. En Espanya es va començar a jugar a l’any 1922 en la localitat de Badalona

2.- DEFINICIÓ.- El BÀSQUET es juga entre dos equips, de cinc jugadors. El objectiu és el d’introduir la pilota a la cistella de l’equip contrari. La pilota pot ser passada, llançada, colpejada, rodada o botada en qualsevol direcció segons el reglament.

3.- EL TERRENY DE JOC.-

NOVES DIMENSIONS DEL CAMP DE BASQUET

Alçada de la cistella : 3,05 metres

Departament d’Educació Física Juan Vte. Moreno Hernández

4.- REGLES BÀSIQUES DEL JOC.

Nom Descripció Sanció

Duració del joc 4 temps de 10’ minuts, amb un descans de 10’ minuts.

La puntuació Una cistella val 2 punts, un tir lliure val 1 punt i una cistella de més de 6’75 m. val 3 punts.

24” És el temps màxim per intentar el tir a cistella. Servei de banda de l’equip contrari

5” Un jugador no pot estar més de 5” amb la pilota a les mans sense passar-la, fer-la botar o llançar-la Servei de banda per l’equip contrari

3” Un jugador sense pilota no pot estar més de 3” dins la zona Servei de banda per l’equip contrari

Camp enrere L’equip amb possessió de la pilota, un cop ha creuat el mig camp, no pot tornar la pilota al seu camp

Pilota al contrari i banda des de el mig camp al costat atacant.

Personal Un jugador no pot subjectar un contrari, colpejar, espentar o impedir-li avança i, en general, tenir algun contacte amb el jugador contrari (tant atacants com defensors).

Servei de banda per l’equip contrari i, si es produeixen en un llançament a cistella, es concedeixen 2 tirs lliures.

Peus Cap jugador pot tocar la pilota amb els peus Servei de banda per l’equip contrari

Pasos caminar amb la pilota a les mans sense fer-la botar Dobles 1 un jugador que després d’haver fet botar la pilota, l’agafa i la torna a botar o

la bota amb les dues mans

Dobles 2 un jugador no pot botar amb la pilota a les mans sense llançar o passar a un

company/a

Departament d’Educació Física Juan Vte. Moreno Hernández

5.- ELS JUGADORS.-

Base.- En atac porta la pilota fins el camp contrari i dirigeix el joc d’atac del seu equip. Estos jugadors no son de una elevada estatura, deuen ser el "servei" de l’equip.

Escolta.- Jugador normalment més baix, ràpid i àgil que la resta, exceptuant a vegades el base. Deu aportar punts al equipo, con un bon tir, un bon domini del baló y una gran capacitat d’entrar a cistella.

Aler.- Es generalment una alçada mitjana entre els jugadores interiors i els exteriors. En atac deu ser bon tirador de tres punts i saber culminar una entrada fins sota del tauler contrari.

Ala-pivot.- Es un rol més físic que l’aler, en molts casos amb un joc molt similar al pivot. Serveixen d’ajuda al pivot para impedir el joc interior del equipo contrario, i tanca el rebot.

Pivot.- Son els jugadors de major alçada de l’equip, i els més forts muscularment. Normalment, el pivot deu utilitzar la seua alçada i la seua potència jugant a prop de la cistella.

6.- FONAMENTS TÈCNICS ELEMENTALS. La tècnica està constituïda pels gestos propis de l’esport i es poden classificar de moltes maneres, per exemple: gestos tècnics d’atac ( botar, driblar, passar, llançar, parades,...) i gestos tècnics de defensa (posició defensiva, marcatge, recepció,...). El bot: podem considerar el bot com una acció tècnica estàtica (domini de la pilota), on fem l’acció tècnica de llançar la pilota amb una mà cap a terra perquè reboti repetidament.

El dribbling (driblatge): consisteix en fer botar la pilota empenyent-la (no colpejant-la) amb la mà lleugerament corbada, en direcció al terra. Tenim el dribbling d’avanç i el dribbling de protecció: s’inclina el cos lleugerament cap a endavant i avancem la cama i el braç contrari a la mà de la pilota. Un jugador completa un dribbling en el precís moment en que toca la pilota simultàniament amb les dues mans. Un jugador pot donar tots les passos que vulgui entre els bots d’un regat.

La passada: és l’acció de fer arribar la pilota a un company amb seguretat i precisió. També és la manera més ràpida d’avançar, es pot realitzar amb una mà, amb dues, de pit, de beisbol, picada, etc.

Departament d’Educació Física Juan Vte. Moreno Hernández

El llançament (tir): és el llançament de la pilota a la cistella amb l’objecte que entri pel mig del cercle de ferro.

Es col·loca la pilota davant de la cara, amb una mà a la part inferior i l’altra al costat; flexionem les cames i fem l’extensió de cames i braços a la vegada; a l’últim moment fem un cop de canell, la trajectòria és una paràbola, amb direcció de pujada i baixada.

Posició defensiva: caracteritzada per cames obertes i flexionades, cos recte i braços oberts ocupant el màxim d’espai. La situació correcte seria entre la pilota /oponent i la nostra cistella, la defensa es pot realitzar a tot el camp, a mig camp, individual o en zona.

El Rugbi

2n ESO

Juan Vte. Moreno Hernández El Rugbi

RUGBI

Introducció.

És l'esport que més jugadors entre els dos equips aporta dins d'un mateix terreny de joc, més concretament 15 jugadors per equip, a la vegada entre els dos equips.

L'esport del rugbi té com a característica principal l'honor i la valentia que els jugadors han de tenir, ja que és un esport en el qual hi ha contacte físic, així que si no hi hagués un ordre i un respecte previ i continuat no podríem tenir una pràctica d'aquest esport en condicions òptimes. Quan un partit finalitza, finalitza la rivalitat i el caràcter competitiu, és a dir, tots els jugadors es reuneixen i parlen sobre el partit i les jugades que més rellevància han tingut.

Antecedents del rugbi.

Per trobar els orígens del rugbi ens hauríem de remuntar a segles enrere. Al llarg de la història sempre han existit cultures i pobles –maies, japonesos, xinesos, grecs o romans, entre d'altres - que practicaven jocs que incloïen una pilota i l'objectiu dels quals era aconseguir fer-la passar per una obertura, tot fent servir mans, peus, o altres parts del cos. Tot i així, l'antecessor del rugbi que avui coneixem no el trobem fins a l'Edat Mitjana europea, quan a França (soule, barette), a Itàlia (calcio), o a la Gran Bretanya, sense cap mena de reglamentació aparent, i durant la celebració dels quals acostumava a tenir com a resultat algun mort o alguna altra pèrdua fatal. Així, el rugbi modern constitueix una evolució directa del futbol medieval britànic, anomenat futbol de carnaval; esport violent i sense gairebé reglamentació.

Història o llegenda.

El rugbi va ser iniciat segons la tradició per Willam ebb Ellis, alumne de Rugby, en l'escola de teologia de Rugbi. L'esport consisteix en avançar cap el camp enemic amb la pilota sota el braç, aprofitant l'ambigüitat que existia en les regles de l'antic futbol.

Reglament .

Les principals característiques del rugbi són l'ús d'una pilota ovalada i la prohibició de passar la pilota endavant amb les mans. La forma de guanyar terreny és, per tant, avançar corrent amb la pilota a la mà o xuntant-la.

Principis basics A continuació, presentem el reglament i les normes bàsiques del rugbi i tenir-los en compte durant el joc. • Objectiu. Aconseguir més punts que l' equip adversari • Terreny de joc Les dimensions d'un camp de rugbi són de 100 X 60 m. • Durada. Dues parts de 40 min amb 5 min de descans entre totes dues. • Jugadors. Cada equip esta format per 15 jugadors

Per puntuar, cal fer un toc amb la pilota terra a la zona d'assaig de l'adversari, o fer passar la pilota a través dels seus pals, amb la finalitat d'aconseguir el màxim nombre de punts. Un assaig val 5 punts i la seva transformació (Xutar la pilota per

sobre de la porteria adversària després d'un assaig) 2 punts més. Els cops de càstig (o faltes) i els xuts a sobre bot (o drops) valen 3 punts.

Regles principals 1. Avant. Falta que es produeix quan la pilota es passa o es llança cap endavant, en direcció a la zona d'assaig adversària.

Es sanciona amb melé.

2. Fora de joc. Falta que té lloc quan un jugador esta situat en una posició «prohibida». Es pot sancionar amb un cop de

càstig. Es produeix en dues situacions:

Juan Vte. Moreno Hernández El Rugbi

2.1. Quan un jugador que no forma part d'una fase estàtica no és a la distancia reglamentaria. 2.2. Quan, en una fase dinàmica, un jugador es troba per davant de la pilota jugada per un company o companya.

3. Cop de càstig. Sanció que s' aplica sobre l' equip que ha comes la falta. La pilota es pot xutar o jugara la mà.

4. Retenció. Es produeix quan un jugador o jugadora amb possessió de la pilota és placat i no deixa anar la pilota. Es

sanciona amb un cop de càstig.

Terreny de joc:

Jugadors: Cada entrenador pot fer un màxim de quatre canvis. Els equips de rugbi es divideixen en davanters i tres quarts. 1. Davanters. Són els responsables directes en la lluita per la possessió de la pilota. Les seves característiques naturals son

força, envergadura i corpulència que els faciliten la tasca en els agrupaments i en les fases estàtiques. Els davanters es diferencien per les funcions que fan en les fases estàtiques (melés i tocs): 1.1. Els dos pilars formen la primera línia de la melé i s'identifiquen amb els números 1 i 3. La. seva principal

característica és la força. 1.2. El taloner (núm. 2) és l' encarregat de guanyar la pilota en la melé i de llançar el toc. 1.3. Els segones línies (núms. 4 i 5) solen ser jugadors alts, atés que són basics per guanyar el toco També duen el pes a

l'hora d’empènyer en les melés i guanyar-les. 1.4. Els terceres (núms. 6, 7 i 8) són els homes «tot terreny». Es troben situats en les posicions més meridionals de les

fases estàtiques per tal de pressionar l' adversari i donar suport als seus tres quarts. També solen iniciar el joc d'atac a partir de les fases estàtiques.

2. Tres quarts. Són els jugadors encarregats de jugar les pilotes, conquerides pels davanters, a la ma o al peu. Les seves

característiques naturals són la velocitat, l' agilitat i la destresa. Es diferencien pel rol que tenen en les fases dinàmiques. 2.1. Els mitjos (núms. 9 i 10) són el mig de melé i el mig d'obertura. Són els encarregats d'organitzar el joc de 1'equip i

especialistes en el joc al peu. La connexió entre ells és vital per a un bon funcionament de l'equip. 2.2. Els dos centres (núms. 12 i 13). Ràpids, àgils i forts, són l' eix de l' atac quan es juga la pilota a la mà. Han de ser

bons passadors i excel·lents placadors. 2.3. Els darrers (núms. 11, 14 i 15) són els ales i el darrer. Es caracteritzen per la rapidesa i l'agilitatque tenen, i són bons

xutadors i receptors de pilota. Moltes vegades inicien el contraatac des del darrere

Juan Vte. Moreno Hernández El Rugbi

Fases del joc: Fases estàtiques Forma col· lectiva ordenada que serveix per iniciar el joc després d'una aturada completa. La forma variarà en funció del tipus de detenció sempre cera indicada per l’àrbitre. Les fases estàtiques són la melé, el toc (touche), la sortida de centre, la sortida de 22, el cop de càstig i el cop franc. Agrupaments Organitzacions col·lectives dels jugadors al voltant de la pilota que tenen la finalitat d' assegurar o recuperar la pilota després d'un bloqueig del joc. Si la pilota es recupera o s'allibera amb la mà, l'agrupament es coneix per mol. Si es recupera o s' allibera per terra es coneix per melé espontània. Fases dinàmiques Fases del joc que es caracteritzen pel fet que no tenen una forma ordenada concreta i perquè s'hi observa una gran mobilitat de la pilota i els jugadors. Les fases dinàmiques són el joc en penetració, el joc desplegat i el joc al peu.

Accions tècniques: Les tècniques En el rugbi hi ha moltes accions tècniques i tàctiques Tècniques d’atac 1. La passada. És la forma de traslladar la pilota entre els jugadors. Normalment s'utilitzen les dues mans i podem fer servir

diferents tècniques: lateral, de ganxo, de cullera, rodada, etc. 2. El xut. Acció d'impulsar la pilota amb el peu. S' executa de diferents maneres: xut de volea, per allunyar el joc o guanyar

metres; xut ras i up and under, per recuperar la pilota, i xut de rebot i plantat, per aconseguir punts. 3. Contrapeu. Acció que protagonitza el portador de la pilota per tal d' allunyar-se del seu defensor amb un canvi brusc de

direcció de la trajectòria de la cursa que du a terme. 4. Percussió. Acció que porta a terme el portador de la pilota quan, estant dret, entra en contacte amb un adversari que

esta placant-lo. Consisteix a xocar amb l' adversari amb l' espatlla. Tècniques de defensa 1. La recepció. Acció de recollir una pilota alta que prové d'un xut. 2. El placatge. Acció que un jugador defensor frena l’avanç d'un jugador adversari agafant-lo. El reglament només permet

placar el jugador que porta la pilota, i mai per sobre de la línia de les seves espatlles. Bàsicament hi ha tres tipus de placatge:

- Placatge frontal. - Placatge per darrere. - Placatge lateral.

3. El toc: Fase estàtica que té lloc quan la pilota o el qui la porta surten per la línia de banda. Les davanteres formen dues

estructures lineals perpendiculars a la línia de banda, separades entre si per un metre de distancia, entre les línies de 5 m i 15 m. El taloner de l' equip que no ha tirat la pilota a fora serà el responsable de llançar-la a l'espai que hi ha entre les dues línies. Durant el joc hi ha moments en que la defensa i l'atac es troben en un mateix punt. La falta de velocitat en el desplac;ament de la pilota fa que en aquest espai es trobin diversos jugadors que, per mantenir la possessió de la pilota o de recuperar-la, s'organitzen col·lectivament. Aquestes situacions s' anomenen agrupaments. Si la pilota es recupera o s'allibera amb la mà, l' agrupament es coneix per mol. Si es recupera o s'allibera per terra, es coneix per meléespontània.

Juan Vte. Moreno Hernández El Rugbi Técnica d'equip

1. La melé: Fase estàtica que porten a terme els davanters de forma ordenada i que serveix per posar en joc la pilota després d'una infracció lleu.La melé la formen 8 jugadors (davanters), que es distribueixen en tres línies anomenades :Primera línia, segona línia i tercera línia.

El mig de melé de l'equip no infractor serà el responsable d'iniciar el joc,introduint la pilotaentre les dues primeres línies. Els dos taloners intentaran, per velocitat, guanyar la possessió de la pilota per al seu equip, al mateix temps les dues davanteres s'empenyen mútuament per aconseguir mantenir-la o recuperar-la.