Talks-year 2018icmdivulga.icm.csic.es/icm/Talks-year_2018.pdf · Tempestes bentòniques al Mar Català profund 67 Anna Corbella Navegant oceànica a vela La volta al món a vela 69

2018

Institut de Ciències del Mar, Barcelona Xerrades del divendres - Any 2018

1

Seminaris del divendres a l'ICM, any 2018 - ÍNDEX

Laurence Coogan

School of Earth and Ocean

Sciences, University of Victoria, Canada

Earth’s thermostat: revisiting the controls on the

long-term carbon cycle

5

Col·laboradors i amics del Dr. Ballester

Institut de Ciències del Mar

Homenatge al Dr. Antoni Ballester, pioner de la

recerca en l'Antàrtida

7

Verónica Couto Antelo

CREAF, Universitat

Autònoma de Barcelona

Com podem connectar la recerca en patrimoni

natural amb la seva gestió i planificació?

9

John McCutcheon

Division of Biological Sciences, University of

Montana, United States of America

When a beneficial endosymbiont goes bad

11

Jordi Isern-Fontanet

Departament d'Oceanografia Física i Tecnològica, Institut

de Ciències del Mar

Turbulència de submesoescala a la capa de

barreja

13

Jordi Sunyer

Institut de Salut Global de

Barcelona (ISGlobal)

El desenvolupament del cervell i la contaminació

particulada de l'aire

15

Lydia Kapsenberg

Departament de Biologia Marina i Oceanografia,


Environmental variability and organismal

responses in a changing ocean

17

Carlos Carreras

Departament de Genètica i Institut de Recerca de la

Biodiversitat, Universitat de Barcelona

Tras la pista de especies con ciclos de vida complejos: lecciones de la tortuga boba del

Mediterráneo (Caretta caretta)

19

Elisa Berdalet



La xarxa de recerca marina europea EuroMarine - From genes to ecosystems in changing oceans

21

Mike DeGrandpre

University of Montana,

Missoula, Montana, United States of America

Sea surface CO2 in the changing Arctic

23


2

Josep Lluís Pelegrí



Circuits i subsistemes a l'Oceà Atlàntic

25

Pep Arcos

Responsable del Programa

Marí de SEO/BirdLife

Ocells marins i pescadors, vides entrelligades

27

Francesc Piferrer

Departament de Recursos

Marins Renovables, Institut de Ciències del Mar

Reptes per a la producció d’aliments d’origen

aquàtic en un món cada cop més poblat

29

Miquel Àngel Rodríguez Arias



Les professions i les institucions científiques:

lliçons històriques i possible evolució futura en el CSIC

31

Javier Valencia Mtz. de Antoñana

LYRA ingeniería &

consultoría

EMODnet. Infraestructura de datos espaciales

marinos de Europa

33

Josep Maria Gili



Projecte elmarafons.com: vuit anys de recerca en

el camp de l’educació i divulgació marina i mediambiental

35

Cristina Romera-Castillo



Un nuevo océano en la era del plástico

37

A documentary from John Feldman, film director

HummingbirdFilms, United

States of America

Symbiotic Earth: How Lynn Margulis rocked the

boat and started a scientific revolution

39

Laia Gràcia i Mont

Departament de Geociències Marines, Institut de Ciències

del Mar

Falles actives, terratrèmols i tsunamis al sistema

de l'Arc de Gibraltar

41

Daniel Martín

Centre d’Estudis Avançats de

Blanes (CEAB – CSIC)

Gats i tigres ... sota el mar? Una aproximació

taxonòmica i etològica a la simbiosi en organismes bentònics

43


3

Cai Puigdegfàbregas

Norwegian University for Science and Technology

(NTNU), Trondheim, Norway

L'obertura del Atlàntic Sud: una visió africana

45

Claudio Lo Iacono

National Oceanographic

Center, Southampton, United Kingdom

Cold-water coral communities: a bridge between

geology, ecology and oceanography

47

Shimrit Perkol-Finkel

ECOncrete, Concrete

Ecological Solutions, Tel-Aviv, Israel

Bringing concrete to life: Ecological

enhancement of urban waterfronts and coastal infrastructure

49

Alicia Pérez-Porro

National Museum of Natural

History, Smithsonian Institution, United States of

America

#Future5050 para combatir el cambio climático

51

Isabel Ferrera



Ecologia de bacteris fotoheterotròfics marins

53

Andrés Ospina-Álvarez

Institut Mediterrani d’Estudis

Avançats, IMEDEA-UiB, Mallorca

Transporte, dispersión y conectividad potencial

de estadios tempranos de organismos marinos en el ecosistema de afloramiento de la corriente de

Humboldt

55

Susana Diez Tagarro

Unitat de Tecnologia Marina,

CSIC, Barcelona

Què fa i què pot fer la UTM amb les dades de les

vostres campanyes oceanogràfiques a nivell nacional i internacional (SeaDataCloud,

EMODNet)

57

Cristóbal Garrigosa, Sergi Grimau

Underwater Gardens

International, Barcelona

Life Reef Technologies: arrecifes artificiales

inteligentes al servicio de la ciencia

59

Tina Šantl-Temkiv

Aarhus University, Denmark

The role of bioaerosol in Arctic atmosphere:

understanding microbial sources, survival, and activity in the Arctic atmosphere

61

Thomas Kiørboe

Centre for Ocean Life, DTU

Aqua, Denmark

The Oceans’ cryptic but beautiful life

63


4

Paul Lavery

Centre for Marine

Ecosystems Research, Edith Cowan University, Western

Australia

Seagrass Blue Carbon: the knowns and the

unknowns – an Australian perspective

65

Albert Palanques

Departament de Geociències Marines, Institut de Ciències

del Mar

Tempestes bentòniques al Mar Català profund

67

Anna Corbella

Navegant oceànica a vela

La volta al món a vela

69

Javier del Campo



L’eucarioma: Evolució i diversitat de protistes

associats a animals marins

71

Satish Singh

Institut de Physique du Globe de Paris (France), Nanyang Technological University

(Singapore)

Seismic full waveform inversion for fundamental

scientific and industrial problems

73


5

Earth’s thermostat: revisiting the controls on the long-term carbon cycle

Dr. Laurence Coogan

School of Earth and Ocean Sciences, University of Victoria, Canada

Divendres, 19 de gener de 2018

Summary

Earth has maintained a habitable climate for >3.5 billion years. This is perhaps surprising given the large

changes in solar luminosity and fluxes of greenhouse gasses into the atmosphere over this time. This climate stability

suggests that, over geological timescales, there is a feedback such that increased surface temperature leads to increased

draw-down of CO2 from the atmosphere and hence a decreased greenhouse effect and a cooling of the surface. The

textbook explanation of this is that increased surface temperature leads to increased continental chemical weathering

and hence increased alkalinity fluxes to the ocean that lead to CO2 consumption through carbonate mineral

precipitation. There are problems with this model. Here I propose that an equally, or perhaps more, important feedback

comes from increased surface temperature leading to increased bottom water temperature and increased dissolution of

basalt in seafloor (off-axis) hydrothermal systems. Off-axis hydrothermal systems operate across the abyssal plains

and have fluid fluxes of the same magnitude as the global river flux. Fluid in these systems is only heated slightly

above bottom water making the temperature of fluid-rock reaction sensitive to global climate (that controls bottom

water temperature) and the reactions between basalt and fluid are very temperature sensitive and generate alkalinity

consuming CO2 and forming carbonate minerals (calcite and aragonite).

Brief biography

Laurence is an Earth scientist who works largely on the role of the formation and hydrothermal cooling of the

oceanic lithosphere in the Earth system. His work spans from mantle melting and the accretion of new oceanic crust

at mid-ocean ridges through black smokers and hydrothermal sediments to the low-temperature (10’s of °C) alteration

of the crust as it ages over 10’s of millions of years. He uses field (seagoing and ophiolite), cabled observatory,

experimental, analytical and modeling approaches largely with a geochemical focus. He was educated in the UK

(degrees from U. Liverpool and U. Leicester and post docs at U. Cardiff and U. Leicester) before moving to a faculty

position in Canada at U. Victoria in 2004 where he is currently a professor.


6

Figure. Cartoon showing the standard model for the long-term carbon cycle and Earth’s thermostat through

continental chemical weathering (in grey) and the model proposed here (in red).

References

Coogan, L.A., Gillis, K.M., (2018). Low-temperature alteration of the Seafloor: Impacts on Ocean Chemistry. Annual Reviews in

Earth and Planetary Sciences

Coogan, L.A. Gillis, K.M. (2013) Evidence that low-temperature oceanic hydrothermal systems play an important role in the

silicate-carbonate weathering cycle and long-term climate regulation, Geochemistry Geophysics Geosystems, 14,

doi:10.1002/ggge.20113.

Gillis, K.M. and Coogan, L.A., (2011). Secular variation in carbon uptake into the ocean crust. Earth and Planetary Science Letters,

302, 385-392.


7

Homenatge al Dr. Antoni Ballester, pioner de la recerca en l'Antàrtida

Col·laboradors i amics del Dr. Ballester

Divendres, 26 de gener de 2018

AntoniBallesterilarecercaoceanogràfica

JordiSerra AntoniBallester,professor

JosefinaCastellví AntoniBallesteral’Institutd’InvestigacionsPesqueres

JordiCamp L’escafandrismecientífic

JordiSalat Anàlisiencontinudel’aiguademar

JordiFont AntoniBallesterpionerdelateledetecciódel'oceà

MarcGarcia AntoniBallesterilaUniversitatPolitècnicadeCatalunya

L’Antàrtida.DelMagga-Danalabaseespanyola

MartaEstrada Introduccióiprimerapart:Argentina

JoanRovira Segonapart:Polòniaiprimer“desembarcament”aIllaDecepció

JosefinaCastellví Tercerapart:Labaseespanyola

Resum

Antoni Ballester i Nolla va tenir un paper cabdal en el desenvolupament del programa espanyol de recerca a

l'Antàrtida i en l'establiment de la Base Antàrtica Espanyola a l’illa de Livingstone. Antoni Ballester era Llicenciat en

Química i Doctor en Ciències Biològiques per la Universitat de Barcelona i va desenvolupar la major part de la seva

carrera científica en el que ara és l’Institut de Ciències del Mar del CSIC (llavors, l'Institut d’Investigacions Pesqueres).


8

L'homenatge compta amb la participació de científics que van col·laborar de forma estreta amb Ballester i que van

viure els inicis de la recerca espanyola a l'Antàrtida. Entre ells destaca l'oceanògrafa Dra. Josefina Castellví,

col·laboradora del professor Ballester i primera directora de la Base Antàrtica Espanyola, després de prendre el relleu

del Dr. Ballester. Les intervencions dels científics Jordi Serra (Departament de Dinàmica de la Terra i de l'Oceà,

Universitat de Barcelona), Jordi Camp (ICM-CSIC), Joandomènec Ros (Departament d’Ecologia, Universitat de

Barcelona), Jordi Font (ICM-CSIC), Jordi Salat (ICM-CSIC) i Marc Garcia (Ajuntament de Barcelona, Universitat

Politècnica de Catalunya), mostraran les diferents facetes del professor Ballester: professor, científic, submarinista,

químic, oceanògraf. En la segona part de la jornada, Marta Estrada (ICM-CSIC), Joan Rovira (CromLab SL), i Josefina

Castellví (ICM-CSIC) desgranaran la història de com es va concebre i gestar la Base Espanyola de l'Antàrtida.


9

Com podem connectar la recerca en patrimoni natural amb la seva gestió

i planificació?

Verónica Couto Antelo

CREAF, Universitat Autònoma de Barcelona

Divendres, 2 de febrer de 2018

Resum

Molts centres de recerca de Catalunya generen coneixement que es podria utilitzar durant la presa de decisions

en polítiques del patrimoni natural o que podria ajudar a fer una gestió més enfocada i optimitzada. Els estudis sobre

el control de les invasions biològiques, les anàlisi de la qualitat ambiental dels deltes o altres resultats científics, arriben

a les persones encarregades de gestionar el medi marí? Existeix una transferència de coneixement real entre

investigació i gestió? El Prismàtic és una iniciativa del Departament de Territori i Sostenibilitat coordinada pel CREAF

que busca millorar, precisament, la connexió entre el món de la recerca i els gestors, planificadors i/o polítics del

patrimoni natural català. Per fer-ho, ja consta amb una plataforma de coneixement on fer visibles els estudis que es

podrien aplicar a la gestió, un butlletí mensual amb les novetats de l’àmbit, xarxes socials i trobades que posen en

contacte tu a tu els participants. Set centres de recerca ja s’hi han unit (el Centre d’Estudis Avançats de Blanes i la

Càtedra d’Ecosistemes Litorals Mediterranis, per exemple, en la temàtica marina) i aquest nombre va en augment, en

paral·lel amb el nombre d’usuaris que consulten i volen més informació sobre el projecte i les entitats que el conformen.

És aquest el futur de la presa de decisions en el patrimoni natural? És necessari oferir la millor evidència científica per

donar suport al món gestor? Cal una agenda compartida? Avui en parlarem a les Xerrades del divendres.

Breu biografia

La Verónica Couto Antelo és la coordinadora del Prismàtic i treballa com a tècnica de Comunicació al CREAF

des de fa dos anys. Es va graduar en Biologia (2015) a la Universitat de Barcelona i va fer el màster en Comunicació

Científica (2016) de la Universitat Pompeu Fabra. Al llarg d’aquest temps s’ha especialitzat en la transferència de

coneixement a través d’eines col·laboratives, en la creació i manteniment de comunitats de projectes de ciència

ciutadana i en la divulgació científica sobre temes de biodiversitat, boscos i canvi climàtic.


10

References

Web de Prismàtic: www.prisma-tic.cat


11

When a beneficial endosymbiont goes bad

Dr. John McCutcheon

Division of Biological Sciences, University of Montana, United States of America


Summary

The genomes of endosymbiotic bacteria are often extremely stable in structure, size, and gene content. For

example, endosymbionts in insects diverged by tens or hundreds of millions of years often have genomes almost

completely conserved in gene order and content. This conservation is thought to reflect the importance of the

endosymbiont to its host: these bacteria often provide essential nutrients or defensive functions. In this talk I will show

that an endosymbiont of cicadas has repeatedly fractured into complexes of distinct genomic and cellular lineages. I

will discuss how these patterns show interesting parallels to the genomic instability seen in some mitochondria.

Brief biography

John McCutcheon is an associate professor at the University of Montana in Missoula, Montana, USA. He and

his lab are interested in symbioses. They work with a number of model systems, including sap-feeding insects and

their endosymbiotic bacteria, ambrosia beetles and their ectosymbiotic fungi, and the consortia of fungal and

photosynthetic partners that form lichens. They use a variety of approaches—genomics, microscopy, molecular

biology, molecular evolution, cell biology, and field biology—to address their questions. John is an Associate Editor

at Genome Biology and Evolution and is on the Editorial Board at Current Biology.

.


12

Figure. Two diferent species of bacteria live in special insect cells. One bacterial type, called Sulcia (green), makes 8

of the 10 essential amino acids that the insect needs. The other bacterial cell type, called Hodgkinia (red), makes the

other two essential amino acids. Insect nuclei are shown in magenta.

References

J.P McCutcheon. 2016. From microbiology to cell biology: when an intracellular bacterium becomes part of its host cell. Current

Opinion in Cell Biology 41:132–136.

P. Łukasika K. Nazario, J.T. Van Leuven, M.A. Campbell, M. Meyer, A. Michalik, P. Pessacq, C. Simon, C. Veloso, and J.P.

McCutcheon. 2018. Multiple origins of interdependent endosymbiotic complexes in a genus of cicadas. PNAS 9: E226-

E235


13

Turbulència de submesoescala a la capa de barreja

Dr. Jordi Isern-Fontanet

Departament d'Oceanografia Física i Tecnològica, Institut de Ciències del Mar


Resum

Satellite infrared radiometers have unveiled the existence of distinct turbulence regimes in the upper ocean.

These regimes have different contributions on the vertical transport of nutrients, heat, and climatically important gases

between the oceanic upper layers and the ocean interior; and contain information about the dynamics in the mixed

layer. The main difficulty is to define descriptors able to univocally identify such turbulence regimes and quantify the

dynamical characteristics of the upper ocean. In this study, we have investigated the capability of different descriptors

to characterize turbulence regimes from the observations of infrared Sea Surface Temperatures (SST) provided by the

AATSR sensor (Envisat). First, data have been divided into granules adapted to the observed cloud coverage with a

maximum size of 512 by 512 pixels (i.e. 512 km by 512 km). These granules have been classified into two groups: one

characterized by the presence of submesoscale instabilities (∼ 5-10 km) and one characterized by the presence of

vortices and filaments. Then, for all the granules of each group we have explored the statistical and geometrical

properties of SST using spectral analysis and the curvature of SST fronts completed with the analysis of the multifractal

properties of SST images obtained from singularity analysis. Results have shown that both groups of images were

characterized by similar spectral slopes. On the contrary, the characteristics of the singularity spectra of both groups

were different indicating different inttermitencies and allowing to identify the distinct dynamical regimes.

Breu biografia

Jordi Isern Fontanet (Banyoles 1975, Catalonia) is a ComFuturo researcher. He graduated in Physics at

Universitat de Barcelona. He developed his PhD at the Institut de Ciències del Mar (CSIC) and get his PhD in Applied

Physics from the Universitat Politècnica de Catalunya in 2003. JIF was enroled as a postdoctoral scientist in the

Laboratoire de Physique des Océans (Ifremer, 2005-2006) funded by a Spanish grant from the Spanish Ministry of

Science and in the Laboratoire d’Ocenographie Spatiale (Ifremer, 2006-2008) funded by a Marie Curie Grant (EIF,

FP6). In 2008 he got a Ramón y Cajal contract from the Spanish Ministry of Science and joined the Institut Català de

Ciències del Clima in Barcelona, where he led the Ocean Dynamics and Climate group. In October 2014 he joined the

Institut de Ciències del Mar (CSIC). His main interests are the dynamics of the ocean's upper layers, the

characterization of ocean turbulence, the quantification of the associated horizontal and vertical fluxes and the


14

understanding of their role in Earth's climate. To this end the approach he mainly follows consists on the systematic

application of recent theoretical results to ocean and atmospheric observations such as remote sensing data. This

approach is complemented with the analysis of numerical simulations. In addition to his interest on general processes,

he is very interested in the understanding of the Mediterranean area.

Figure. Mixed Layer Instabilities observed in a satellite image of Sea Surface Temperature, central Mediterranean

sea.

References

Isern-Fontanet, Jordi; Olmedo, Estrella; Turiel, Antonio; et al. (2016). Retrieval of eddy dynamics from SMOS sea surface salinity

measurements in the Algerian Basin (Mediterranean Sea). GEOPHYSICAL RESEARCH LETTERS 43 (12), 6427-6434

Isern-Fontanet, Jordi; Shinde, Mahesh; Gonzalez-Haro, Cristina (2014). On the Transfer Function between Surface Fields and the

Geostrophic Stream Function in the Mediterranean Sea. Journal of Physical Oceanography, 44 (5), 1406-1423.

ISERN-FONTANET, J; CHAPRON, B; LAPEYRE, G; et al. (2006). Potential use of microwave sea surface temperatures for the

estimation of ocean currents. GEOPHYSICAL RESEARCH LETTERS, 33 (24)

ISERN-FONTANET, J; GARCIA-LADONA, E; FONT, J (2006). Vortices of the Mediterranean Sea: An altimetric perspective.

JOURNAL OF PHYSICAL OCEANOGRAPHY, 36 (1), 87-103


15

El desenvolupament del cervell i la contaminació particulada de l'aire

Dr. Jordi Sunyer

Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal)


Resum

L’exposició a la contaminació atmosfèrica és diària i afecta al conjunt de tota la població. Tanmateix,

existeixen grups de població especialment sensibles als seus efectes per la vulnerabilitat de l’etapa d’exposició, com

al començament de la vida i la infància. L’estudi BREATHE sobre l’avaluació dels efectes de la contaminació

atmosfèrica a les escoles i el desenvolupament neurològic dels infants a Barcelona, va concloure que existia una

afectació negativa en la maduració del cervell en aquesta edat. La millora en el desenvolupament cognitiu dels infants

durant el transcurs de l’estudi va ser menor en els infants d’escoles amb nivells més elevats de contaminació respecte

al dels nens de les escoles amb els nivells més baixos. En un nou estudi, els investigadors d’ISGlobal hem trobat que

l'exposició crònica als hidrocarburs policíclics aromàtics (HPA), procedents del trànsit rodat, durant la pre-

adolescència està associada amb canvis subclínics en el nucli caudat del cervell, fins i tot en nivells per sota dels límits

establerts per la Unió Europea.

Breu biografia

Jordi Sunyer és coordinador del programa de Salut Infantil de l’Institut de Salut Global de Barcelona i

catedràtic de Medicina Preventiva i Salut Pública de la Universitat Pompeu Fabra. És el fundador i coordinador de la

cohort de naixement INMA a Espanya i investigador principal de diversos estudis internacionals, que inclouen l’”ERC

Advanced Grant BREATHE: BRain dEvelopment and Air polluTion ultrafine particles in scHool children”. La seva

recerca els darrers anys es basa en els efectes dels contaminants sobre el desenvolupament i la salut infantil. El 2014

va guanyar el premi més prestigiós mundialment de medi ambient i recerca en salut, el Premi John Goldsmith per les

seves destacades contribucions al coneixement i la pràctica de l’epidemiologia ambiental. Les contribucions més

importants de la carrera científica del Dr. Sunyer han estat:

• Descobrir l’origen de les epidèmies d’asma de Barcelona.

• Liderar la recerca en els efectes aguts de la contaminació de l’aire a l’asma i la MPOC, contribuint en el

desenvolupament metodològic i el descobriment d’efectes per sota dels dintells de qualitat de l’aire.

• Descobrir els efectes del DDT en el desenvolupament cognitiu.


16

• Ser pioneer en la descoberta dels ‘obesogens’ (disruptors hormonals que actuen en l’obesitat).

• Creació i lideratge de la cohort de nou-nats INMA, la més important en l’estudi dels efectes ambientals

prenatals i a l’inici de la vida en el desenvolupament i la salut infantil a nivell Europeu.

• Liderar el descobriment dels efectes la contaminació prenatal de l’aire en el desenvolupament del cervell, la

cognició i la conducta.

References

Sunyer J, Esnaola M, Álvarez-Pedrerol M, Forns J, Rivas I, López-Vicente M, et al. Association between traffic-related air pollution

in schools and cognitive development in primary school children: a prospective cohort study. PLoS Med.

2015;13:e1001792.

Pujol J, Martínez-Vilavella G, Macià D, Fenoll R, Alvarez-Pedrerol M, Rivas I, Forns J, Blanco-Hinojo L, Capellades J, Querol X,

Deus J, Sunyer J. Traffic pollution exposure is associated with altered brain connectivity in school children. Neuroimage.

2016;129:175-84.


17

Environmental variability and organismal responses in a changing ocean

Dr. Lydia Kapsenberg

Departament de Biologia Marina i Oceanografia, Institut de Ciències del Mar

Divendres, 2 de març de 2018

Summary

My research integrates oceanography and marine physiology to understand the adaptive capacity of marine

species and the potential for local management of ocean change. In this talk I will cover examples of coastal ocean pH

variability and acidification/warming trends in the Mediterranean Sea, and examples of biological responses to natural

pH variation (early developmental physiology of mussels). I will also introduce my current postdoctoral research

project, which assesses mussel physiology and the potential for local management of ocean change in Delta de Ebro.

Brief biography

Dr. Lydia Kapsenberg is a marine scientist who studies the impacts of ocean acidification on coastal marine

invertebrates. Her expertise is on applied research using techniques spanning oceanography and marine physiology.

She received her PhD from the University of California Santa Barbara in 2015. Her first postdoc was funded by the

United States National Science Foundation postdoctoral fellowship to work with Dr. Jean-Pierre Gattuso in the

Laboratoire d'Océanographie de Villefranche in France. Here, she developed a pH-variability system for larval

culturing and conducted experiments investigating the mechanisms by which larvae develop abnormally under low

pH. Currently, she holds a European Commission’s Marie Skłodowska-Curie Action postdoctoral fellowship to work

with Dr. Carles Pelejero at ICM.

.


18

Dr. Kapsenberg deploying the first pH sensor in the Channel Islands National Park, California, USA, in 2012.

References

Kapsenberg, L, S Alliouane, F Gazeau, L Mousseau, and JP Gattuso (2017) Coastal ocean acidification and increasing total

alkalinity in the northwestern Mediterranean Sea. Ocean Science 13: 411-436.

Kapsenberg, L, and GE Hofmann (2016) Ocean pH time-series and drivers of variability along the northern Channel Islands,

California, USA. Limnology & Oceanography 61: 953-968.

Kapsenberg, L*, DK Okamoto*, J Dutton, and GE Hofmann (2017) Sensitivity of sea urchin fertilization to pH varies across a

natural pH mosaic. Ecology and Evolution 7: 1737-1750.


19

Tras la pista de especies con ciclos de vida complejos: lecciones de la

tortuga boba del Mediterráneo (Caretta caretta)

Dr. Carlos Carreras

Departament de Genètica i Institut de Recerca de la Biodiversitat, Universitat de Barcelona


Summary

Marine turtles are characterised by having complex life cycles that takes decades to complete. These cycles

usually include migrations that involve very distant geographical areas, both at nesting beaches and at sea. Furthermore,

marine turtles spent most of their lives at sea, and thus are difficult to study during long periods. The Mediterranean

loggerhead turtle (Caretta caretta) provides an excellent case study on how highly migratory species with complex

life cycles can be studied. The combination of genetics with additional techniques has allowed the answering of many

different biological and conservation questions in the past decades on these endangered animals. This includes

population structuring, determined by female and male philopatry, or how the Mediterranean was colonised and

survived past cold events. Furthermore, genetics have provided unique tools for identification of the population of

origin of animals at sea, allowing the assessment of the impact of fisheries related mortality to the populations affected,

to detect barriers to dispersion, to establish foraging strategies and to determine differential growth rates related to the

origin of the individuals. Finally, sporadic nesting events in the western Mediterranean have been associated to

colonisation events as an effect of global warming and as a potential mechanism to exploit new suitable nesting habitats

despite philopatry. All these results show the potential of genetics to study highly migratory species.

Breu biografia

Deciphering the structuring and connectivity of marine organisms is crucial to understand their biology and

to develop conservation and management plans by establishing links between threats and affected populations. Carlos

Carreras has devoted his career to study the biology, population genetics, distribution, migration, conservation and

adaptation of marine organisms. During his PhD at the University of Barcelona, followed by a PhD-student stay at the

Biological Station of Doñana-CSIC, he investigated the connectivity of the different loggerhead sea turtle populations

at different stages (juveniles and adults) in the Mediterranean and the Atlantic and linked these populations with the

different fisheries threats found in the area. This was accomplished by combining the use of genetic markers with


20

several additional techniques, including satellite telemetry, aerial surveys, particle modelling, experimentation with

captive animals or fisheries interaction evaluation. During his postdoctoral stay he continued his research on different

species of marine turtles but he also started his interest on the impact of climate change on marine species and the

mechanisms of these species to react. Thus,

highly philopatric species with temperature

determined sex could colonise new areas when

the previously reproductive beaches become

unsustainable using long dispersal

mechanisms. He continued the study of

adaptation to temperature changes and

connectivity of populations when he moved to

the University of Barcelona by using high

throughput sequencing to detect and genotype

SNPs on a variety of marine organisms.

Photograph: A new-born loggerhead turtle

hatched in a sporadic nest in Tarragona (2014)

crawls into the Mediterranean Sea.

References

Carreras C et al. (2006) Genetic structuring of immature loggerhead sea turtles (Caretta caretta) in the Mediterranean Sea reflects

water circulation patterns. Marine Biology, 149: 1269-1279

Carreras C et al. (2011) Living together apart: Atlantic and Mediterranean loggerhead sea turtles (Caretta caretta) in shared feeding

grounds. Journal of Heredity. 102 (6): 666-677

Clusa M et al. (2018) Philopatry in loggerhead turtles (Caretta caretta): beyond the gender paradigma. Marine Ecology Progress

Series. 588:201-213

Carreras C et al. (2018) Sporadic nesting reveals long distance colonisation in the philopatric loggerhead sea turtle (Caretta caretta).

Scientific Reports 8:1435


21

La xarxa de recerca marina europea EuroMarine - From genes to

ecosystems in changing oceans

Dr. Elisa Berdalet



Resum

L'any 2014 es va constituir la xarxa europea EuroMarine (https://www.euromarinenetwork.eu/), amb

l'objectiu de donar visibilitat a les ciències marines i identificar els temes emergents i importants de recerca en aquest

àmbit. Amb una aproximació "bottom-up", EuroMarine treballa per afavorir la coordinació i col·laboració entre els

diversos investigadors i també entre ciència, societat i gestió, sobretot a nivell europeu. L'Institut de Ciències del Mar

i els cinc centres marins del CSIC estan vinculats a EuroMarine des dels seus inicis. En aquesta presentació s'explicarà

la trajectòria de la xarxa en els seus primers quatre anys de vida, les activitats que està duent a terme, com s'estructura,

etc. Concretament, a principis d'aquest 2018, EuroMarine inclou 74 institucions científiques de 23 països, les quals

contribueixen amb quotes anuals a l'autofinançament de la xarxa. D'aquesta manera, EuroMarine ha aportat 490,000€

per a la realització de 63 activitats de col·laboració científica on hi han participat 1600 científics. El passat 8 de febrer

de 2017, EuroMarine va organitzar la sessió "EuroMarine Blue Science for Blue Growth" al Parlament Europeu

(Brussel·les) on hi va presentar les activitats realitzades en el marc de la xarxa. La sessió va permetre destacar els

principals reptes científics i mediambientals als quals ens enfrontem en els propers anys i de quina manera la recerca

marina que s'està realitzant actualment a Europa pot contribuir a trobar solucions de manera conjunta amb la societat.

A més d'aclarir dubtes, també m'agradaria rebre idees i inquietuds per tal de transmetre-les a EuroMarine i així

contribuir a servir la comunitat científica de casa nostra.

Breu biografia

L'Elisa Berdalet és membre del Comitè Científic d'EuroMarine des del 2014. També representa els cinc

centres marins del CSIC a l'Assemblea General anual d'EuroMarine. La seva trajectòria científica ha adreçat de manera

multidisciplinar diversos aspectes de l'ecologia planctònica, amb especial èmfasi en l'ecofisiologia de les

dinoflagel·lades i les proliferacions nocives de microalgues amb afectacions sobre la salut humana i els ecosistemes.

Des del 2017 és la Directora del programa internacional de recerca sobre les proliferacions d'algues nocives,

GlobalHAB (SCOR i IOC/UNESCO, www.globalHAB.info).


22

References

EuroMarine (https://www.euromarinenetwork.eu/)


23

Sea surface CO2 in the changing Arctic

Dr. Mike DeGrandpre

University of Montana, Missoula, Montana, United States of America


Summary

The carbon cycle in the Arctic Ocean is intimately connected to the loss of sea ice, but it is not clear how CO2

sources and sinks are changing, and if they could affect greenhouse gas accumulation in the atmosphere and oceans.

Using a 5-year shipboard time series in the Canada Basin, we show that loss of sea ice leads to rapid and large increases

in sea surface pCO2 and ocean acidification. Sea surface partial pressure of CO2 (pCO2) is strongly negatively

correlated with ice extent. The relationship indicates that the Arctic Ocean sea surface will soon reach or surpass

atmospheric saturation as ice extent continues to decline. Commensurate with the increase in pCO2, mean sea surface

pH levels decrease seasonally by >0.1 pH units depending upon seasonal ice extent. This talk will also provide an

overview of other documented changes in the Arctic Ocean.

Brief biography

Mike DeGrandpre studied chemical engineering at Montana State University (USA) and then went on to

obtain a PhD in analytical chemistry in 1990 at the University of Washington. His post-doc and subsequent research

position at Woods Hole Oceanographic Institution focused on the development of a CO2 sensor (the “SAMI”) for

marine applications. His key contributions include important breakthroughs in the development of autonomous

biogeochemical instrumentation (DeGrandpre et al. 1995; Seidel et al. 2008; Spaulding et al. 2013). This technology

was the recipient of the Ocean Health XPRIZEs for pH sensor technology in 2015. He has used these instruments to

study carbon cycling in many different marine and freshwater environments with a current focus on the Arctic Ocean.


24

The Canadian icebreaker CCGS Louis S. St-Laurent preparing to deploy an ice-based observatory as part of the

Beaufort Gyre Observing System cruise supported by Fisheries and Oceans Canada and the U.S. National Science

Foundation. The 2014 cruise track is shown at right, colored by the levels of sea surface partial of CO2 (pCO2)

measured using an underway shipboard pCO2 system. The gray and black coloring depicts ice coverage during 2014.

References

DeGrandpre, M.D., Hammar, T.R., Smith, S.P., and F.L. Sayles. (1995). In situ measurements of seawater pCO2. Limnol.

Oceanog., 40, 969-975.

Seidel, M.P., DeGrandpre, M.D. and A.G. Dickson. (2008). A sensor for in situ indicator-based measurements of seawater pH, Mar.

Chem., 109, 18–28.

Spaulding, R.S., DeGrandpre, M.D., Beck, J.C., Hart, R.D., Peterson, B., DeCarlo, E.H., Drupp, P.S. and T.R. Hammar. (2014).

Autonomous in situ measurements of seawater alkalinity, Env. Sci. Technol., 48, 9573–9581.


25

Circuits i subsistemes a l'Oceà Atlàntic

Dr. Josep Lluís Pelegrí

Departament d'Oceanografia Física i Tecnològica, Institut de Ciències del Mar

Divendres, 6 d’abril de 2018

Resum

We will discuss the main thermocline connections in the Atlantic Ocean: the subantarctic waters entering the

South Atlantic Ocean, the transfer of subantarctic and South-Atlantic waters to the tropical ocean, the equatorial jets

and tropical/subtropical cells, the subtropical thermocline circulation and shadow zones in both hemispheres, and the

quite different character in the fate of western boundary currents in the South and North Atlantic Oceans. These distinct

thermocline regions, each of them with unique characteristics, are interpreted as subsystems of the pulmonary circuit

of a living ocean.

Breu biografia

Undergraduate degree in Physics (Universidad Simón Bolívar, Venezuela), Masters in Physical

Oceanography (University College of North Wales, Great Britain) and Oceanography (Oregon State University, USA),

and PhD in Oceanography (Old Dominion University). I worked during 6 years in offshore research for the Venezuelan

oil industry, spent 7 years in the United States, and 11 years in the Canary Islands lecturing undergraduate and graduate

courses in Marine Sciences and Oceanography (University of Las Palmas de Gran Canaria, ULPGC); researcher at the

Institute of Marine Sciences (ICM) since 2003. Dean of the School of Marine Sciences at ULPGC (1998-2002),

national coordinator in Earth Sciences for the Spanish National Evaluation Agency (2006-2010), member of the

Natural Resources Committee for CSIC (2012-2017), Head of ICM’s Department of Physical and Technological

Oceanography (2016-2018), currently ICM’s Director.


26

La termoclina de l'oceà Atlàntic mostra regions amb característiques ben diferenciades: subsistemes amb rols

complementaris en el funcionament del sistema viu. (Esquerra) Distribució superficial de clorofil·la a l'Atlàntic durant

la primavera boreal (imatge SeaWIFS de la NASA); (centre i dreta) distribucions de temperatura i nitrat sobre la

isoneutra de 27.22 kg/m3 (climatologia WOCE).

References

Kawase, M., & Sarmiento, J.L. (1985), Nutrients in the Atlantic thermocline. J. Geophys. Res., 90, 8961–8979.

Pelegrí, J.L., et al. (2006). Nutrient irrigation of the North Atlantic. Progr. Oceanogr., 70, 366-406.

Peña-Izquierdo, J., et al. (2015). Water mass pathways to the North Atlantic Oxygen Minimum Zone. J. Geophys. Res. Oceans,

120: 3350-3372.

Sarmiento, J.L., et al. (2004), High-latitude controls of thermocline nutrients and low latitude biological productivity. Nature, 427,

56–60.

Williams, R.G., et al. (2011), Nutrient streams in the North Atlantic: Advective pathways of inorganic and dissolved organic

nutrients. Global Biogeochem. Cycles, 25, GB4008.


27

Ocells marins i pescadors, vides entrelligades

Dr. Pep Arcos

Responsable del Programa Marí de SEO/BirdLife


Resum

La pesca exerceix un important impacte sobre els ecosistemes marins de tot el món, no només sobre les

poblacions de peixos explotades, també sobre la resta de components de l’ecosistema. Entre aquests components hi

trobem els ocells marins, que generalment adopten el rol de depredadors superiors, i representen un dels grups més

amenaçats d’ocells. La seva relació amb la pesca ve de lluny i pren diverses formes. Des del punt de vista dels

pescadors, els ocells han tingut durant segles un paper important a l’hora de localitzar les moles de peix, i encara avui

dia els radars dels grans tonyinaires cerquen les congregacions d’ocells per localitzar les seves preses. Però amb la

tecnificació de l’activitat, els ocells han perdut rellevància i han passat a un segon pla, cada cop més oblidats per la

majoria de la gent de mar. D’altra banda, els ocells treuen profit de la pesca en aprofitar el rebuig, un menjar fàcil que

també pot tenir les seves contrapartides. Més negatiu és la reducció de les poblacions de preses per culpa de la pressió

pesquera. I, com a cas particularment problemàtic, trobem les captures accidentals, un problema que posa en perill

moltes poblacions d’ocells marins, i que també repercuteix negativament sobre l’activitat pesquera. En aquesta xerrada

es fa un repàs de totes aquestes interaccions, i les implicacions per a la conservació dels ocells marins en el context

actual de la nova política pesquera comunitària (PPC), i es discuteixen algunes de les implicacions que pot tenir aquesta

normativa, com en el cas dels descarts (obligació de desembarcament) i les captures accidentals. Es fa particular

referència a la Mediterrània occidental.

Breu biografia

Doctor en biologia per la Universitat de Barcelona, on va realitzar la tesi estudiant la interacció entre ocells

marins i pesca en aigües del Mediterrani occidental, parant especial atenció a l’aprofitament dels descarts. Des del

2005 treballa a SEO/BirdLife, actualment com a responsable del programa marí de l'organització. Com a tal ha

coordinat diferents projectes i línies d'actuació destinats a la millora de l'estat de conservació dels ocells marins, entre

ells la línia de treball que va desembocar en la designació de les Zones d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA)

marines de la Xarxa Natura 2000 a Espanya. Se sent particularment atret pel món de la pesca, i estudiar la relació

d’aquesta activitat amb els ocells marins és un dels seus interessos principals, cercant la col·laboració dels pescadors

per poder trobar solucions satisfactòries per a tots allà on sorgeixen problemes.


28

Els ocells marins han après a fer servir el rebuig de les barques de pesca com a font d’aliment de fàcil accés, però

això es pot tornar en la seva contra, per exemple pel risc de quedar enganxats en determinats arts (captures

accidentals) en apropar-se per cercar aquest rebuig

Referències

Arcos, J.M. 2017. Descartes pesqueros, a vista de pájaro. Mar 567: 14-20.

Arcos, J.M., Louzao, M. & Oro, D. 2008. Fishery Ecosystem Impacts and Management in the Mediterranean: Seabirds Point of

View, pp 1471-1479. In: J.L. Nielsen, J.J. Dodson, K. Friedland, T.R. Hamon, J. Musick, and E. Verspoor (Eds).

Reconciling Fisheries with Conservation: Proceedings of the Fourth World Fisheries Congres. American Fisheries

Society, Symposium 49, Bethesda, Maryland.

Bécares, J., García-Tarrasón, M., Villero, D., Bateman, S., Jover, L., García-Matarranz, V., Sanpera, C. & Arcos, J.M. 2015.

Modelling Terrestrial and Marine Foraging Habitats in Breeding Audouin's Gulls Larus audouinii: Timing Matters. PLoS

ONE 10(4): e0120799.

Cortés, V., Arcos, J. M., & González-solís, J. 2017. Seabirds and demersal longliners in the northwestern Mediterranean: factors

driving their interactions and bycatch rates. Marine Ecology Progress Series 565: 1–16.

Genovart, M., Bécares, J., Igual, J.M, Martínez-Abraín, A., Escandell, R., Sánchez, A., Rodríguez, B., Arcos, J.M. & Oro, D. 2018.

Differential adult survival at close seabird colonies: The importance of spatial foraging segregation and bycatch risk

during the breeding season. Global Change Biology 1–13.


29

Reptes per a la producció d’aliments d’origen aquàtic

en un món cada cop més poblat

Dr. Francesc Piferrer

Departament de Recursos Marins Renovables, Institut de Ciències del Mar


Resum

Segons l’ONU, la població humana augmentarà fins ~9.800 milions el 2050. La FAO calcula que això

comportarà un increment de ~60% en la demanda d’aliments, amb un clar augment del consum de peix. En aquest

context, cal plantejar-se d’on han de sortir els aliments necessaris per fer front a aquesta demanda. Si deixem a banda

l’agricultura i la ramaderia, que afronten reptes d’utilització del sòl i competència pels recursos hídrics, les mirades es

giren cap al mar. Les captures mundials totals de pesca, però, estan estancades al voltant dels 90 milions de tones, amb

molts dels estocs sobreexplotats. D’altra banda, la producció de l’aqüicultura (excloent les plantes aquàtiques) arribà

gairebé als 74 milions de tones el 2014, si bé bona part de la producció correspon a espècies d’aigua dolça, una

producció que a mitjà-llarg termini afronta els mateixos problemes que l’agricultura i la ramaderia. En aquesta

conferència s’exposen algunes de les solucions que actualment es prenen en consideració i que inclouen el foment

d’unes pesqueres sostenibles, la disminució del rebuig, la pesca de noves espècies i un major aprofitament d’espècies

no destinades actualment al consum humà directe. Tot i que s’ha argumentat que la verdadera revolució tindrà lloc

quan l’aqüicultura sigui majoritàriament marina i pugui tancar el seu cicle de producció depenent només del mar,

aquest objectiu, ara per ara, sembla llunyà. Algunes possibilitats inclouen el cultiu de macro- i microalgues, mol·luscs

i altres animals filtradors, a banda d’una reducció del nivell tròfic dels peixos de cultiu i un millor rendiment en

creixement i reproducció, com ja s’està produint gràcies a avenços en la comprensió de la seva fisiologia. Aquests

reptes no estan exclosos de riscos, no només de caire tècnic, sinó també ambientals, fonamentalment deguts al canvi

climàtic i a la pol·lució, així com de viabilitat econòmica i d’acceptació social.

Biografia

Francesc Piferrer és Professor d’Investigació al Dept. de Recursos Marins Renovables de l'Institut de Ciències

del Mar (ICM- CSIC). Llicenciat i doctor en Biologia per la Universitat de Barcelona, realitzà la seva formació doctoral

al Center of Excellence for Biotechnology and Genetics in Aquaculture (Dept. Fisheries and Oceans, West Vancouver,

1985-1988) i la postdoctoral a les universitats de Boston (Dept. Biologia, 1991-1992) i de Califòrnia a San Diego

(Dept. de Medicina Reproductiva, 1993-1994). Després d’un període a l’Institut d’Aqüicultura (CSIC), el 1997 es va


30

incorporar a l’ICM i va formar el Grup de Biologia de la Reproducció (GBR). Des del 2005, és el responsable del Grup

de Recerca Consolidat de “Fisiologia i Genòmica de Peixos”. La seva línia de recerca és l’estudi del desenvolupament

sexual, amb atenció a les influències genètiques i ambientals en els tipus de reproducció i proporció de sexes als peixos.

Actualment el GBR centra la seva recerca en l’evolució dels tipus de reproducció als peixos, la regulació epigenètica,

endocrina i transcripcional de la diferenciació gonadal, amb especial atenció als efectes de factors ambientals com la

temperatura i l’estrès, així com en els canvis de l’epigenoma deguts a l’envelliment i als processos de domesticació.

En la vessant aplicada, ha desenvolupat mètodes per al control de la reproducció dels peixos i ha col·laborat amb varies

empreses de piscicultura, nacionals i estrangeres. El seu treball ha estat divulgat per mitjans de comunicació d’arreu .

El 2013 guanyà el Premi Jacumar de Investigación en Acuicultura per un treball i patent per al control tèrmic de la

proporció de sexes. Des de desembre de 2017 és membre electe de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.

References

FAO. 2016.The State of World Fisheries and Aquaculture 2016. Contributing to food security and nutrition for all. Rome. 200 pp.

SAPEA, Science Advice for Policy by European Academies. 2017. Food from the oceans: how can more food and biomass be

obtained from the oceans in a way that does not deprive future generations of their benefits? Berlin. 154 pp.


31

Les professions i les institucions científiques: lliçons històriques i

possible evolució futura en el CSIC

Miquel Àngel Rodríguez Arias

Project Management and Fundraising, Departament d'Oceanografia Física i Tecnològica, Institut



Resum

A la xerrada d’avui analitzarem que molt sovint el que assumim com normal no ho es pas. Farem una petita

revisió històrica tant de la professió científica com de les institucions científiques i en cercarem patrons històrics.

Tancarem la xerrada amb una anàlisi de com encaixa el CSIC en aquests patrons i com pot ser l’evolució futura de la

institució segons les tendències actuals i les seves condicions de contorn.

Breu biografia

Miquel Angel Rodríguez Arias te una experiència acumulada de 25 anys en el món de la recerca dels quals

només els quatre primers amb perfil investigador. Al llarg de la seva carrera professional ha tractat temes tan diversos

com la gestió administrativa i de projectes, la captació de fons i de talent, la direcció d'equips i les relacions laborals,

les estratègies institucionals i la visibilitat corporativa. Després de 5 anys al ICM, ara fa un salt professional per assumir

la direcció de l’Oficina de Projectes de l’IRTA en dependència directa de la seva Direcció Científica.


32

Fuel for though, compareu aquestes dos imatges, la primera correspon a una idealització de la ciència de finals del

segle XVIII i la segona a la imatge mes freqüent que surt en una cerca d’imatges a Google quan poses la paraula

“scientist”


33

EMODnet. Infraestructura de datos espaciales marinos de Europa

Dr. Javier Valencia Mtz. de Antoñana

LYRA ingeniería & consultoría

Divendres, 4 de maig de 2018

Resumen

El objetivo de esta charla es presentar el proyecto EMODnet, la Infraestructura de Datos Espaciales (IDE)

Marina de Europa. En primer lugar, se presentarán de manera resumida los distintos elementos que componen una

IDE, su estructura técnica, jerárquica, etc. Posteriormente, entrando de lleno en el proyecto EMODnet, se hará una

breve introducción a todos sus subproyectos, explicando los distintos aspectos y tipologías de información geográfica

que gestionan y ofreciendo las distintas posibilidades de consumo de dicha información así como las distintas formas

de contribuir al mismo mediante el proyecto de ingesta.

Breve biografía

Doctor en Investigación y Desarrollo en Geotecnologías, por la Universidad de Salamanca 2017. Título de la

tesis: Infraestructuras de datos espaciales tridimensionales: hacia un modelo realista de la información geográfica.

Máster en Geotecnologías Cartográficas en Ingeniería y Arquitectura de la Universidad de Salamanca 2011. Ingeniería

en Geodesia y Cartografía de la Escuela Politécnica Superior de Ávila (Universidad de Salamanca 2001). Graduado

en Topografía, Universidad del País Vasco 1998. Desde 2012, trabaja en LYRA Ingeniería & Consultoría (consultor

independiente), ingeniería dedicada a Tecnologías de la información, GIS, mapeo digital, GPS, teledetección,

aplicaciones móviles, capacitación, etc. Desarrollo de diferentes trabajos y servicios para el sector público y privado.

Investigación y desarrollo de diversos proyectos nacionales e internacionales y capacitación en múltiples plataformas.

Colaboración con el Grupo del Márgenes Continentales del ICM-CSIC durante los últimos 5 años.


34

Referencias

http://www.lyra-ingenieria.com/index.html


35

Projecte elmarafons.com: vuit anys de recerca en el camp de l’educació i

divulgació marina i mediambiental

Dr. Josep Maria Gili



Resum

El projecte “El mar a fons” s'ha desenvolupat en el marc d'un conveni de col·laboració entre l'Institut de

Ciències del Mar (ICM) de Barcelona i l'Obra Social La Caixa. El projecte va començar l'any 2010 amb el principal

objectiu de desenvolupar recursos educatius sobre el mar per a les aules de primària i secundària. El motiu va ser la

poca presència de referències tant a nivell teòric com a pràctic sobre els oceans en els plans educatius, fet que

repercuteix en la motivació per a la seva conservació i protecció. El projecte el desenvolupa un equip d'investigadors

de l’ICM i es nodreix dels resultats dels projectes de recerca que porta l'equip i altres grups del mateix Institut.

D'aquesta manera el projecte “el mar a fons” s'estableix com una via directa entre el món de la recerca i el món educatiu.

Al llarg d'aquests anys s'han dissenyat i confeccionat una àmplia varietat de recursos en forma d'unitats temàtiques

sobre la base d'imatges i vídeos originals i inèdits, dossiers amb una infografia totalment original i propostes

d'experiments i treballs de recerca. El projecte ha treballat amb professors de primària i secundària per adequar els

productes educatius a les necessitats de les escoles i centres educatius. Paral·lelament s'han elaborat tallers presencials

que permeten interaccionar als estudiants amb els investigadors. Les activitats també s'han dut a terme en

esdeveniments com a fires de la ciència en els quals els recursos del projecte han arribat a la societat en general. Un

aspecte important del projecte és que hi hagués tornada entre els educadors i els investigadors fet que s'ha anat

aconseguint gràcies a desenvolupar activitats conjuntes. Un bon exemple és la Gynkhana de mars i oceans que

transforma una ciutat en els oceans i els estudiants naveguen per la ciutat fent tallers i aprenent la importància dels

oceans per al funcionament del planeta. La Gynkhana s'ha fet a Barcelona, Madrid i Sevilla. Tota la informació es pot

accedir de manera gratuïta des de la web del projecte www.elmarafondo.com. En els últims tres anys s'han elaborat un

altre tipus de productes educatius com són els jocs OCEANS i De Terra o de Mar, i un còmic educatiu.

Breu biografia

Professor d'Investigació del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC). Treballa en l'actualitat en

l'Institut de Ciències del Mar de Barcelona on ha creat els Grup d'Ecologia del Bentos Marí i el de Biologia del


36

Zooplàncton gelatinós. Des de fa 40 anys ha treballat en diferents camps de l'ecologia marina entre els quals es

destaquen: l'estudi integrat d'ecosistemes litorals, l'estructura i dinàmica de comunitats bentòniques, ecologia del

zooplàncton, ecologia tròfica d'invertebrats marins i biodiversitat i taxonomia de cnidaris. Ha dirigit més de 40

projectes d'investigació nacionals i internacionals, 18 Tesis Doctorals i ha publicat uns 300 treballs d'investigació en

revistes científiques a més d'editar i escriure 15 llibres i escriure més de 50 treballs de divulgació. Ha centrat part del

seu treball en la formació de joves estudiants tant com a Professor d'Ecologia de la Universitat de Barcelona, com

impartint cursos de postgrau, conferències, organitzant congressos internacionals, fires i exposicions, tallers i estades

de formació d'estudiants i doctors. En l'actualitat desenvolupa projectes de recerca en el Mediterrani, Antàrtida, Pacífic

sud i Atlàntic nord. Ha rebut el premi de la crítica de Serra d’0r l’any 1985, y el de Medi Ambient 2010 de l’Institut

d’Estudis Catalans. Es el director del projecte “El Mar a Fons” entre l’Obra Social la Caixa i el ICM-CSIC.

Referències

Gili, J-M., Peña Cantero, A. – 2005. Els boscos marins de fondària. Mètode, 46: 64-71.

Gili, J-M., Vendrell, B. – 2011. Paradigma de la Biodiversitat Antàrtica: una Selva sota un Desert de Gel. Antàrtida: La Vida al

Límit. Fundació Institut d’Estudis Nord-Americans, Vol 3: 107-128.

Gili, J-M, Vendrell, B. – 2013. Coneixem realment els oceans? La desforestació dels boscos del mar com a exemple�. L'Atzavara,

22: 61-71

Gili J-M, Vendrell B, Marcé M, Grinyó J, Ambroso S, Zapata R, Salazar J, Peral L, Santín A, Cabrera P, Martínez A, Montseny,

Corbera G – 2018. De terra o de mar: un viatge per descubrir i conèixer els oceans amb la imaginació. Publicaciones del

CSIC, Barcelona 89 pp. (en Catalá, Castellá i en Anglés)


37

Un nuevo océano en la era del plástico

Dr. Cristina Romera-Castillo

Departament d’Oceanografía Física i Tecnològica, Institut de Ciències del Mar


Resumen

Más de 5.25 trillones de trozos de plástico están flotando actualmente en la superficie del mar. Se pronostica

que en 2050 habrá más plástico en el mar que peces. Los desechos plásticos en playas o flotando en el océano están

expuestos a la radiación UV, experimentando degradación atmosférica. El plástico puede desarrollar fracturas en su

superficie y fragmentarse en partículas más pequeñas que pueden llegar a tamaños microscópicos (< 5mm,

microplásticos). Se sabe que el plástico puede soltar compuestos orgánicos al medio acuático. Cuanto más pequeño es

el trozo, mayor es su ratio superficie-volumen y, por tanto, su potencial para liberar compuestos. Sin embargo, se

desconoce la contribución de los compuestos orgánicos liberados por el plástico a la reserva de carbono orgánico

disuelto (DOC) oceánica. Por otro lado, pesar de que los efectos negativos del plástico en macroorganismos marinos

son ampliamente conocidos, su impacto en los niveles tróficos inferiores, como microbios, es también un enigma. Esta

charla abordará la problemática actual del plástico en los océanos, mostrará consecuencias no consideradas hasta el

momento de los desechos plásticos en el ecosistema marino, y discutirá soluciones potenciales a la polución por

plástico en el océano.

Breve biografía

Cristina Romera-Castillo es una investigadora postdoctoral en el Institut de Ciències del Mar-CSIC (ICM-

CSIC) de Barcelona. Está interesada en la biogeoquímica de la materia orgánica disuelta (DOM) marina para entender

mejor su papel en el ciclo de carbono y en el clima. Cristina realizó su tesis doctoral en el departamento de Biología

Marina y Oceanografía del ICM-CSIC. Obtuvo su doctorado en 2011 trabajando con las fracciones ópticas de la DOM

y sus interacciones con microbios marinos. De 2012 a 2015 y gracias a una beca postdoctoral Beatriu de Pinós, trabajó

como postdoc en la Florida International University (Miami, USA) donde estudió técnicas de aislamiento y

caracterización química de la DOM de los Everglades y Florida Bay. De 2015 a 2016, fue contratada por la Rosenstiel

School of Marine and Atmospheric Science (RSMAS), en la Universidad de Miami, para estudiar la distribución de

carbono orgánico disuelto (DOC) en el océano Atlántico. En 2016, fue contratada por la Universidad de Viena donde

trabajó en el DOM liberado por el plástico marino y cómo este afecta a los microbios. A final de 2017, Cristina volvió

al ICM-CSIC, con una beca postdoctoral Juan de la Cierva-Incorporación, para trabajar en las fuentes y sumideros de


38

DOC en el océano Atlántico. Paralelamente, continúa su línea de investigación sobre la liberación de DOM por el

plástico marino.

References

Andrady, A. L. Microplastics in the marine environment. Marine Pollution Bulletin 62, 1596-1605 (2011).

Eriksen, M. et al. Plastic Pollution in the World's Oceans: More than 5 Trillion Plastic Pieces Weighing over 250,000 Tons Afloat

at Sea. PLoS ONE 9, e111913, doi:10.1371/journal.pone.0111913 (2014).

Romera-Castillo, C., Pinto, M., Langer, T. M., Álvarez-Salgado, X. A. & Herndl, G. J. Dissolved organic carbon leaching from

plastics stimulates microbial activity in the ocean. Nature Communications 9, 1430, doi:10.1038/s41467-018-03798-5

(2018).Cortés, V., Arcos, J. M., & González-solís, J. 2017. Seabirds and demersal longliners in the northwestern

Mediterranean: factors driving their interactions and bycatch rates. Marine Ecology Progress Series 565: 1–16.


39

Symbiotic Earth: How Lynn Margulis rocked the boat and started a

scientific revolution

A documentary from John Feldman, film director

HummingbirdFilms, United States of America

Divendres, 1 de juny de 2018

Summary

Symbiotic Earth is the story of a scientific rebel. A model of female empowerment, Lynn Margulis fought the

male establishment and, through her persistence, triumphed. As a young scientist in the 1960s, Margulis was ridiculed

when she articulated a theory that symbiosis was a key driver of evolution. Instead of the mechanistic view that life

evolved solely through random genetic mutations and competition, she presented a symbiotic narrative in which

bacteria joined together to create the complex cells that formed animals, plants, and all other organisms. The idea that

all of life is deeply interconnected and collaborative has radical implications for how we look at our selves, evolution,

and the environment. Filmmaker John Feldman traveled globally to meet Margulis’ cutting-edge colleagues and

continually asked: What happens when the truth changes? Symbiotic Earth examines the worldview that has led to

climate change and extreme capitalism and offers a new approach to understanding life that encourages a sustainable

and symbiotic lifestyle.

Symbiotic Earth is divided into 10 chapters:

1 - How Lynn Margulis Coerced Me Into Making This Film

2 - How Science Gave Us Permission to Exploit the Earth

3 - Confronting the Neo-Darwinian Capitalistic Zeitgeist (aka: How Science Gave Us Permission to

Exploit Each Other)

4 - Lynn Margulis’ Lifelong Quest

5 - Working Together (aka: How Did She Do it All?)

6 - Bacteria Run the Planet

7 - Symbiosis is the Way of Life

8 - The Cell (not DNA) Controls the Organism

9 - Evolution Through Mergers

10 - Gaia: A Physiological System on the Surface of the Earth


40

References

http://hummingbirdfilms.com/symbioticearth/


41

Falles actives, terratrèmols i tsunamis al sistema de l'Arc de Gibraltar

Dr. Laia Gràcia i Mont

Departament de Geociències Marines, Institut de Ciències del Mar


Summary

Geological hazards, such as earthquakes and tsunamis, are a major societal concern. Seismogenic faults may

be silent in the instrumental and historical periods, and their seismic potential may remain inadvertently hidden,

especially in areas of slow tectonic deformation with faults able to generate large-magnitude earthquakes (Mw > 6)

with long recurrence intervals (103-104 years). This is the case of the active faults in the Gibraltar Arc System (Alboran

Sea and Gulf of Cadiz), which hosts the convergent boundary between the Iberian and Nubia plates (4.5-5.6 mm/yr).

Our dataset results from an integration of acoustic and seismic data acquired with a multiscale approach, utilizing AUV

near-bottom bathymetry, shipboard bathymetry, high-resolution seismics and deep penetration multichannel seismics

(MCS). We follow a multi-scale approach to characterize and built realistic marine fault source models from selected

reverse and strike-slip fault systems in the Gulf of Cadiz (Marques de Pombal, Lineament South) and Alboran Basin

(Carboneras, Yusuf and Al-Idrissi FS). The present-day crustal deformation of the south Iberian margin is driven by

the NW-SE convergence (4.5-5.6 mm/yr) between the Nubia and Eurasian plates. This convergence accommodates

over a wide deformation zone with significant activity south of the Iberian Peninsula, which includes the Gulf of Cadiz

(Atlantic) and the Alboran Sea (Western Mediterranean). Here, instrumental seismicity is characterized by seismic

events of low to moderate magnitude (Mw < 5.5). Nevertheless, large destructive earthquakes (Intensity IX-X and up

to Mw 8.5) occurred in the region as revealed by historical and instrumental records. According to fault trend, geometry

and time of activity, fault systems divide in different segments that if linked, may have the potential to generate large

earthquakes and associated tsunamis.

Brief biography

Eulàlia Gràcia Mont, Senior researcher at the Institute of Marine Sciences of CSIC since 2008. She did a joint

PhD in Geology between the UBO/IFREMER (France) and University of Barcelona (1992-1996), Postdoctoral fellow

at IFREMER (1996), Marie Curie postdoctoral fellow at National Oceanography Centre, UK (1996-1998), Postdoc at

Institute of Earth Sciences "Jaume Almera" (CSIC) (1999-2001), researcher at Marine Technology Unit (CSIC) (2002-

2008). Specialist in marine geosciences with 20 years of experience applied to active processes in mid-ocean ridges

and continental margin environments, sedimentological and physical properties of gas hydrate�rich sediments,


42

continental margin deformation, active tectonics, marine paleoseismology and geological hazards (earthquakes, slides,

tsunamis). She participated in 15 EU projects, in 54 National and European/International projects of marine

geosciences, being PI in 28 of them. She sailed in 24 oceanographic cruises and chief scientist in 6 of them, and

Director of 8 PhD thesis (5 finished, 3 ongoing) and 12 Master thesis. She is author and co�author of 129 scientific

publications, 78 in SCI journals, and more than 315 presentations in international meetings. Eulàlia has been awarded

by the �Kirk Bryan Award� of the Geological Society of America (2016) and the “Doctor Honoris Causa” by the

University of Brest - UBO (2018).

Figure 1. A synthesis of the cruises acquired by our team in the Gibraltar Arc System.

Refereces

GREVEMEYER, I., GRÀCIA, E., VILLASEÑOR, A., LEUCHTERS, W., WATTS, A.B. (2015). Seismicity and active tectonics

in the Alboran Sea, Western Mediterranean: constraints from an offshore-onshore seismological network and swath

bathymetry data. J. Geophys. Res. – Solid Earth, 120, 8348-8365, doi: 10.1002/2015JB012073

GRÀCIA, E., VIZCAINO, A., ESCUTIA, C., ASIOLI, A., RODÉS, A., PALLÀS, R., GARCIA ORELLANA, J., LEBREIRO, S.,

GOLDFINGER, C (2010). Holocene earthquake record offshore Portugal (SW Iberia): Testing turbidite paleoseismology

in a slow-convergence margin. Quaternary Science Reviews, 29, 1156–1172.


43

Gats i tigres ... sota el mar? Una aproximació taxonòmica i etològica a la

simbiosi en organismes bentònics

Dr. Daniel Martin

Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB – CSIC)


Resum

El caràcter habitualment críptic de les simbiosis en les que intervenen els invertebrats marins ha fet que, amb

poques excepcions, siguin més mal conegudes que les terrestres, malgrat la funció paradigmàtica d’alguns consorcis

simbiòtics en hàbitats com ara els esculls de corall tropicals. Tot i això, es evident que els simbionts contribueixen de

manera molt rellevant a la biodiversitat dels ecosistemes bentònics marins, encara que un elevat percentatge

d’associacions s’han conegut per casualitat i només se’n te constància a partir de les descripcions originals. D’altra

banda, malgrat el recent (i notable) augment dels estudis en aquest camp, encara queda molt per descobrir, tant pel que

fa a la taxonomia com a la etologia dels organismes que hi intervenen. En general, la gent tendeix a pensar que només

els éssers humans són capaços de desenvolupar comportaments complexos. Per extensió, també ens resulta còmode

trobar conductes comparables en animals superiors, com per exemple en altres mamífers. Dos casos concrets serien

els hàbits juganers dels gats, o les estratègies d’aguait i caça dels grans felins. Però, poden els invertebrats desenvolupar

també comportaments complexos dirigits cap a objectius concrets? L’estudi de dos especies d’invertebrats simbionts

ens demostra que la resposta a aquesta pregunta és, òbviament, afirmativa.

Breu biografia

Daniel Martín és Doctor en Ciències Biològiques (Ecologia) per la Universitat de Barcelona i Investigador

Científic del CSIC adscrit al Departament d’Ecologia Marina i al Grup de Recerca Ecologia Molecular del Bentos

Marí de CEAB, on va ser Vicedirector des del 2001 al 2002 i Director des del 2003 fins al 2014. Les seves principals

línies d’investigació se centren en el bentos marí, especialment en la taxonomia, ecologia i biologia dels anèl·lids

poliquets, i amb un èmfasi particular en l’estudi de les relacions interespecífiques de caire simbiòtic en les que

intervenen aquests organismes.


44

Referències

Britayev, T. A. & Martin, D. (2005) Scale-worms (Polychaeta, Polynoidae) associated with chaetopterid worms (Polychaeta,

Chaetopteridae), with description of a new genus and species. Journal of Natural History, 39, 4081-4099.

Martin, D., Cuesta, J. A., Drake, P., Gil, J. & Pleijel, F. (2012) The symbiotic hesionid Parasyllidea humesi Pettibone, 1961

(Annelida: Polychaeta) hosted by Scrobicularia plana (da Costa, 1778) (Mollusca: Bivalvia: Semelidade) in European

waters. Organisms Diversity & Evolution, 12, 145-153.

Martin, D., Nygren, A., Hjelmstedt, P., Drake, P. & Gil, J. (2015) On the enigmatic symbiotic polychaete "Parasyllidea" humesi

Pettibone, 1961 (Hesionidae): taxonomy, phylogeny and behaviour. Zoological Journal of the Linnean Society, 174, 429-

446.

Britayev, T. A., Mekhova, E., Deart, Y. & Martin, D. (2017) Do syntopic host species harbour similar symbiotic communities? The

case of Chaetopterus spp. (Annelida: Chaetopteridae). PeerJ, 5, e2930.

Martin, D., Meca, M. A., Gil, J., Drake, P. & Nygren, A. (2017) Another brick in the wall: population dynamics of a symbiotic

Oxydromus (Annelida, Hesionidae), described as a new species based on morphometry. Contributions to Zoology, 86,

181-211.


45

L'obertura del Atlàntic Sud: una visió africana

Dr. Cai Puigdegfàbregas

Norwegian University for Science and Technology (NTNU), Trondheim, Norway


Resum

La geologia de la franja costanera africana de Namibia i sud d’Angola, des de la mateixa costa fins al Gran

Escarpament, és realment com un llibre ón es pot llegir, pàgina per pàgina, la història de l’obertura de l’Atlàntic Sud.

Serà la mateixa observació del paisatge la que ens durà per un recorregut temporal des l’aparició dels primers

estromatòlids, per la formació de Gondwana i la seva posterior fragmentació entre el Juràsic i Cretaci Inferior amb el

vulcanisme que hi és associat, fins al rifting i obertura de l’Atlàntic Sud, inclosa la formació de la conca salina a l’Aptià

amb les seves analogies i diferències amb la sal Messiniana. El paisatge també ens ensenyarà les formes encara

preservades de la glaciació Permiana, discutirem la formació del Gran Escapament Sud Africà com a possible resultat

de la regressió del relleu associat a la fase de rifting, observarem les superfícies d’erosió associades a les successives

transgressions del Cretaci Superior, i finalment discutirem la progressió del camp de dunes del desert del Namib.

Breu biografia

Després d’uns anys d’experiència de camp a la Universitat de Saragossa i al Servei Geològic de Navarra, es

va doctorar en Geologia a Barcelona. Ha estat col·laborador científic a la Universitat d’Utrecht, professor adjunt a la

UAB i cap del Servei Geològic de Catalunya des que fou creat el 1979 fins al 1993. Més tard ha estat consultor al

Centre de Recerca de Norsk Hydro a Bergen i per Equinor a Angola i Tanzània. Ha participat en campanyes de camp

als Alps, a Sicília, al Marroc, les illes Hèbrides, a Svalbard, a la serralada del Taurus, i més recentment a Tanzània i

al sud d’Angola i nord de Namíbia, compartint sempre les tasques d’exploració amb formació i assistència a estudiants

en cursos de camp. Com a aportacions científiques ha contribuït a la comprensió de la interacció dinàmica entre

sedimentació i tectònica en sistemes orogènics (Pirineus, Alps i Taurus) i sistemes rift (Atlàntic Sud). Actualment és

professor adjunt a l’NTNU (Universitat Politècnica de Trondheim), membre d’honor de la Societat Geològica de

Londres, membre de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona i ha estat honorat amb el premi Carmina Virgili

- geòleg de l’any 2017.


46

Referències

Sharp, Ian; Verwer, Klaas; Ferreira, Hercinda; Snidero, Marco; Machado, Vladimir; Holtar, Erik; Swart, Roger; Marsh, Julian;

Gindre, Laurent; Puigdefabregas, Cai; Fejerskov, Morten. Pre- and Post-Salt Non-Marine Carbonates of the Namibe

Basin, Angola, AAPG Search and Discovery Article #90142 © 2012 AAPG Annual Convention, April 22-25, 2012, Long

Beach, California

Laurent Gindre, Chanu, John K. Warren, Cai Puigdefàbregas, Ian R. Sharp, David C.P. Peacock, Roger Swart, Ragnar Poulsen,

Hercinda Ferreira, Lourenço Henrique. Diagenetic evolution of Aptian evaporites in the Namibe Basin (south�west

Angola Sedimentology, 62 (1), 2015

Ian Sharp, S. Higgins, G. Messanger, R. Swart, J. Marsh, L. Gindre, C. Puigdefabregas, K. Verwer, H. Ferreira, M. Snidero, V.

Machado, E. Holtar, M. Dongala, D. Jerram, E. Blanc, H. Groger, M. Scott, U. Freitag, F. Lapponi, J. Verges, D. Hunt,

M. Zeller, J-D Martin, M. Moragas, I. Cruz, V. Baques, E. Casciello, O-P Wennberg, J. Warren. Tectono-Stratigraphiuc

Evolution of the Onshore Namibe-Benguela-Kwanza Basins, Implications for Margin Evolution Models, GS-EAGE: Rifts

III: “Catching the wave”, 2016


47

Cold-water coral communities: a bridge between geology, ecology and

oceanography

Dr. Claudio Lo Iacono

National Oceanographic Center, Southampton, United Kingdom


Summary

Cold-Water Coral (CWC) communities are Vulnerable Marine Ecosystems and are listed as habitat of special

interest in several international actions on marine environmental protection. CWC ecosystems are considered as deep

sea biodiversity hotspots, serving as nursery grounds, feeding and refuge areas for a highly diverse associated fauna

including several fish of economic importance and invertebrate species. This is especially true for “stony corals”, some

of which are able to build hard skeletons forming complex three-dimensional bioconstructions, as reefs and carbonate

mounds. CWC mounds are the product of complex interactions through the geologic time between calcifying

organisms and the surrounding environment, and deeply contribute in affecting the evolution of the submarine

landscape in space and time. Important variables contributing to the evolution of these carbon factories include

sedimentary dynamics, food supply, physical and chemical characteristics of water masses and local hydrodynamic

regimes. For the reasons above CWC mounds are also considered as archives of past climate and oceanographic

conditions. In this talk I will present an overview of CWC mounds in the Alboran Sea (Western Mediterranean) through

a multidisciplinary and holistic approach, focusing on their evolution since the Last Glacial Maximum until the present-

day. Stratigraphic, ecological and geochemical analyses of gravity cores on the Alboran mounds, corroborated by

absolute dating, reveal intense coral growth during the Bølling-Allerød period (14.7-12.7ky BP), whereas the demise

of suitable conditions for CWCs roughly coincides with the end of the Organic Rich Layer 1 (~9.2ky BP). However,

despite Alboran CWC mounds nowadays being inactive, recent findings revealed the existence of pristine reefs of

Lophelia pertusa and Madrepora oculata, totally uncommon for the Mediterranean Sea. Measures of oceanographic

variables and seafloor heterogeneity across different spatial scales reveal the actual oceanographic regimes essential

for the sustenance of deep sea ecosystem services, maintaining thriving living corals through a direct nutritional link

between surface productivity and 300 m deep reefs. The conclusive part of the talk will explore new cutting-edge

methodologies in predicting CWC distribution and quantifying their physical heterogeneity through 3D

photogrammetry extracted from ROV footage, having direct implications in the science-based management of natural

resources.


48

Brief biography

Senior scientist at the National Oceanography Centre (NOC), Southampton, UK. PhD in 2004 in Sedimentary

Geology at the University "Federico II", Naples - Italy. Post-doctoral fellowships (MEC, I3P) between 2005 and 2012

at UTM-CSIC. EU-Marie Curie Senior research contract at NOC in 2012-2014. Permanent position at NOC since

2014. Co-head of the "Seafloor processes and Habitats" Team in the Marine Geoscience Department at NOC since

2015.

References

Grinyó, Jordi; Gori, Andrea; Greenacre, Michael; Requena, Susana; Canepa, Antonio; Lo Iacono, Claudio; Ambroso, Stefano;

Purroy, Ariadna; Gili, Josep-Maria. 2018. Megabenthic assemblages in the continental shelf edge and upper slope of the

Menorca Channel, Western Mediterranean Sea. Progress in Oceanography, 162. 40-51.

Lo Iacono, Claudio; Robert, Katleen; Gonzalez-Villanueva, Rita; Gori, Andrea; Gili, Josep-Maria; Orejas, Covadonga. 2018

Predicting cold-water coral distribution in the Cap de Creus Canyon (NW Mediterranean): implications for marine

conservation planning. Progress in Oceanography. https://doi.org/10.1016/j.pocean.2018.02.012


49

Bringing concrete to life: Ecological enhancement of urban waterfronts

and coastal infrastructure

Dr. Shimrit Perkol-Finkel

ECOncrete, Concrete Ecological Solutions, Tel-Aviv, Israel

Divendres, 6 de juliol de 2018

Summary

With two-thirds of the human population concentrated around coastlines, alongside with growing threats from

sea level rise and increased storminess, accelerated coastal development and changes to natural coastlines are

inevitable. Over time, natural coastlines thus undergo severe changes, and in many cases are completely overtaken by

ports, coastal defense measures, power plants, industrial facilities, and residential properties. As most marine flora and

fauna reside in coastal areas, anthropogenic changes to coastlines are one of the key reasons for loss of coastal habitats,

and for significant reduction of ecosystem services provided by urban marine environments. While coastal

infrastructure such as seawalls or breakwaters add significant amounts of hard substrate that can be colonized by marine

organisms, these man-made structures do not support similar species assemblages to those of natural coastal and marine

habitats. This is mainly due to design features related to steep slopes, low structural complexity, and high homogeneity,

all of which are rarely found in natural habitats. To date, coastal and marine infrastructure have overwhelmingly been

designed and built with little or no consideration to marine life developing on them. As a result, their ability to provide

ecosystem services similar to those offered by natural habitats is severely compromised. The seminar will present an

emerging crossdisciplinarity approach, which involves the planning, design and retrofitting of hard structures to create

multifunctional Blue-Green Infrastructure using ecologically sensitive designs and construction technologies that

enhance their ability to provide valuable ecosystem services. These services are especially critical along urbanized

coastlines as these locations are where ecosystem services are under the most threat and are most needed by society.

Brief biography

Dr. Perkol-Finkel has more than 15 years of experience in the field of Marine Biology and Ecology in over

20 counties, specializing on design, development, evaluation, and monitoring of urban marine habitats. Shimrit has

ample of technical experience in sustainable management of coastal infrastructure, conservation and rehabilitation at

both species and habitat levels, planning and execution of green engineering and coastal enhancement projects. Dr.

Perkol-Finkel has lead several large scale and long term projects like the EU funded MarUrbe project in Italy, and a


50

waterfront enhancement scheme in Brooklyn Bridge Park NY. Shimrit serves as an ecological advisor for Israel’s

marine spatial planning program, was one of the advisors for NY Metropolitan Waterfront Alliance’s WEDG program

(Waterfront Edge Design Guidelines), and was involved in the ecological design of the federally funded “Living

Breakwaters” SCAPE Team Project. Shimrit holds a B.Sc. in Life Sciences, M.Sc. and Ph.D. in Zoology, all from Tel-

Aviv University, and has conducted a post-doc in the University of Bologna, Italy (EU Marie Curie Fellow).

References

https://www.econcretetech.com/


51

#Future5050 para combatir el cambio climático

Dr. Alicia Pérez-Porro

National Museum of Natural History, Smithsonian Institution, United States of America

Divendres, 14 de setembre de 2018

Resumen

¿Sabías que, aunque el número de mujeres en ciencia y tecnología está aumentando, siguen teniendo

dificultades para acceder a puestos de liderazgo? ¿Y que la igualdad de género es clave en los esfuerzos para conseguir

un futuro sostenible? La Dra. Alicia Pérez-Porro nos hablará sobre el proyecto ‘Homeward Bound’, una iniciativa

global que busca cambiar el statu quo del liderazgo apoyando a mujeres profesionales en ciencia y tecnología para que

se conviertan en líderes con capacidad de influenciar políticas sobre cambio climático y desarrollo sostenible. Ven a

conocer su trayectoria, qué la llevó a embarcarse en dicho proyecto, y qué puedes hacer tú por una #ciencia5050.

Breve biografía

La Dra. Alicia Pérez-Porro es investigadora asociada en el National Museum of Natural History (Smithsonian

Institution) y profesora adjunta de Baruch College (CUNY), ambos en Estados Unidos. Su vida profesional combina

la investigación— se centra en el uso de herramientas genómicas para responder preguntas ecológicas sobre esponjas

marinas —, la comunicación científica, la diplomacia científica y el activismo por un sistema académico más diverso

e inclusivo. Fundó y dirige la Comisión de ‘MECUSA-Women in STEM’ dentro de la Asociación de Españoles

Científicos en USA (www.ecusa.es), participó recientemente de la mayor expedición antártica formada solo por

mujeres dentro del proyecto de liderazgo femenino en STEM Homeward Bound y ha sido seleccionada como 92Y

Women inPower fellow 2018. El pasado mayo recibió la Medalla de Oro de la Cruz Roja y Media Luna Roja por sus

esfuerzos por la igualdad de género en la ciencia y la tecnología y su activismo en la lucha contra el cambio climático.


52

Referencias

www.aliciaperezporro.com

twitter: @aliciaprzporro


53

Ecologia de bacteris fotoheterotròfics marins

Dr. Isabel Ferrera


Divendres, 21 de setembre de 2018

Resum

Els microorganismes marins duen a terme importants processos biogeoquímics que tenen un paper fonamental

en el funcionament i la sostenibilitat del planeta. El seu estudi ha prosperat significativament en els últims anys gràcies

a l'ús d'eines moleculars. Un dels grans avenços de la passada dècada va ser el descobriment dels bacteris

fotoheterotròfics marins, que va canviar la nostra visió de les xarxes tròfiques microbianes a l'oceà. Aquests organismes

són heteròtrofs que fan servir principalment matèria orgànica però que són capaços d'obtenir energia addicional

mitjançant la llum. A part dels cianobacteris i els bacteris que contenen proteorodopsina, els bacteris aeròbics

anoxigènics fototròfics (AAPs) són el tercer grup més nombrós de procariotes fototròfics a l'oceà. En aquesta xerrada,

resumiré els avenços que s’han produït en l'última dècada en el coneixement d'aquests microorganismes, destacant les

meves contribucions a entendre quina és la seva abundància i diversitat en gradients temporals i espacials i com aquesta

varia amb els canvis ambientals, així com quin és el seu paper ecològic i la seva contribució al cicle del carboni.

Breu biografia

La Isabel Ferrera va obtenir el seu doctorat a la UAB el 2004 i després d'una estada postdoctoral als Estats

Units on investigava la microbiologia de fumaroles hidrotermals, es va incorporar a l'Institut de Ciències del Mar de

Barcelona l'any 2008. Durant els últims 10 anys ha treballat al Grup d'Ecologia de Microorganismes Marins i al Grup

de Processos Biològics Litorals. Com a ecòloga microbiana, li interessa l'estudi dels microorganismes i els processos

que duen a terme als ecosistemes, i ho fa combinant tècniques clàssiques amb eines moleculars. Una de les seves

principals línies de recerca ha sigut l'estudi dels bacteris fotoheterotròfics marins, dels que ens parlarà aquest divendres.

Aquesta xerrada representa una mena de comiat de l'Institut, ja que aviat s'incorporarà al Centre Oceanogràfic de

Màlaga com a 'Investigadora Distingida' on prosseguirà la seva carrera en oceanografia microbiològica.


54

References

Ferrera I, Kolarova E, Sánchez O, Koblížek M, Gasol JM. 2017. Light enhances the growth rates of natural populations of aerobic

anoxygenic phototrophic bacteria. ISME J. 11:2391-2393.

Ferrera I, Sebastián M, Acinas SG, Gasol JM. 2015. Prokaryotic functional gene diversity in the sunlit ocean: stumbling in the dark.

Curr. Opin. Microbiol. 25:33-39.

Ferrera I, Borrego CM, Salazar G, Gasol JM. 2014. Marked seasonality of aerobic anoxygenic phototrophic bacteria in the coastal

NW Mediterranean sea as revealed by cell abundance, pigment concentration and pyrosequencing of pufM gene. Environ.

Microbiol. 16: 2953-2965.

Ferrera I, Gasol JM, Sebastián M, Hojerová E, Koblížek M. 2011. Growth rates of aerobic anoxygenic phototrophic bacteria as

compared to other bacterioplankton groups in coastal Mediterranean waters. Appl. Environ. Microbiol. 77: 7451-7458


55

Transporte, dispersión y conectividad potencial de estadios tempranos de

organismos marinos en el ecosistema de afloramiento de la corriente de

Humboldt

Dr. Andrés Ospina-Álvarez

Institut Mediterrani d’Estudis Avançats, IMEDEA-UiB, Mallorca

Divendres 28 de setembre 2018

Summary

In this seminar, the documentary video "Larvas: las viajeras del océano, conectando las caletas a lo largo de

Chile" will be presented. With an approximate duration of seven minutes, the video was conceived as the main product

to disseminate the results of a three-year research project conducted off the coast of central Chile. The video includes

original underwater pictures and videos captured in Las Cruces Marine Protected Area, as well as illustrations by

Andrés Juan, a Chilean artist who reflects the work of fishermen in an exceptional way. Subsequently, and in an

academic format, the results of the project will be shown. The keynote will show the results of the project that include

as onshore recruitment, dispersal and connectivity among populations are not correlated across the different larval

behaviours, as it has often been implied in the literature and that timing of peak larval release must receive more

attention within the upwelling ecosystems. The keynote will also illustrate the importance of examining fundamental

questions of the dispersal process, distance, recruitment, retention, connectivity, in different regions of the world’s

costal ocean. Highlights results from this study are: 1) Onshore recruitment is not correlated across the different larval

behaviours; 2) Diel vertical migration (DVM) increases recruitment, but also mean dispersal distance; 3) DVM effect

on recruitment is of lesser importance than timing larvae are released; 4) Small changes in pelagic larval duration

(PLD) are of higher importance than DVM effect on recruitment; and 5) DVM magnify the differences in spatial

patterns of recruitment across PLDs.

Brief biography

My educational background is related with spatial ecology and ecological modelling. As an undergraduate, I

studied the spatial distribution of nests in a seabird colony in Gorgona Island Natural Park, Colombia. From 2008 to

2012, as a graduate student at ICM-CSIC in Barcelona, I built a solid foundation on reproductive biology and

ecological modelling. My mathematical, language programming and modelling skills represent an unconventional


56

educational background for a biologist, which allows me to investigate spatial ecology questions in a novel manner.

During my Ph.D., I gained experience with state-of-the-art ecological modelling techniques, including oceanographic

tools for the analysis of satellite remote sensing products and statistical skills. As a post-doctoral researcher, I worked

with WWF (Mediterranean office) from 2012 to 2015, in the innovative project ‘On the Med tuna trail’, a satellite

tagging project that gathered empirical information on the ecology of juvenile and adult bluefin tuna in the

Mediterranean Sea. In 2013, I started working as postdoc researcher in the Marine Conservation Center CCM (ECIM-

PUC) in Chile. My research focused on the development of a coupled particle tracking (IBM) and a 3D hydrodynamic

model to explore the larval transport of benthic invertebrates and rocky fish along the Chilean coast. Results allow to

understand the processes that govern the larval dispersal and population dynamics of species of high economic interest

and to implement management solutions for spatial planning and conservation in Chile. Currently, I am a H2020 Marie

S. Curie fellow leading the Co-tRiP project: "Dolphinfish living in a warming ocean: How global climate change is

reshaping the distribution, physiology and behaviour of marine migratory species and their associated fisheries" and

working in the Mediterranean Institute for Advanced Studies (IMEDEA).

References

Ospina-Alvarez, A. et al., 2015. From egg production to recruits: Connectivity and inter-annual variability in the recruitment

patterns of European anchovy in the northwestern Mediterranean. Progress in Oceanography, 138:431-447.

Ospina-Alvarez, Andres, Miguel Bernal, Ignacio A Catalán, David Roos, Jean L Bigot, and Isabel Palomera. 2013. Modeling Fish

Egg Production and Spatial Distribution From Acoustic Data: a Step Forward Into the Analysis of Recruitment. PLoS

One. 8:e73687.


57

Què fa i què pot fer la UTM amb les dades de les vostres campanyes

oceanogràfiques a nivell nacional i internacional (SeaDataCloud,

EMODNet)

Susana Diez Tagarro

Unitat de Tecnologia Marina, CSIC, Barcelona

Divendres, 5 d’octubre de 2018

Resum

El Servei de Dades de la UTM s’encarrega de gestionar les dades espacials adquirides durant les campanyes

en vaixells oceanogràfics. No només les emmagatzemem, sinó que gràcies a la generació de metadades, és possible

conèixer quines dades s’han adquirit, on, quan, com i donar accés a les dades que siguin de caràcter públic. En aquesta

xerrada us explicarem com podeu consultar tota la informació de les campanyes, tant a nivell nacional en el nostre

Catàleg de Campanyes (amb documentació associada, mapes de navegació i dades), com a nivell internacional en la

Infraestructura SeaDataNet de la que la UTM en forma part. També veureu com podeu accedir a les dades públiques i

generar mapes mitjançant el Geoportal UTM i també com podem assignar Digital Object Identifier (DOI) al dataset

complet de la campanya o a unes dades en concret si us interessa, per tal de que puguin ser citades a les publicacions.

Breu biografia

Susana Diez Tagarro, llicenciada en Física, treballa a la UTM des de l’any 2000. S’encarrega del Control de

Qualitat i processat de dades acústiques i també ofereix assistència tècnica en processat de dades multifeix i de sonar

d’escombrat lateral i en visualització i anàlisi de dades mitjançant eines GIS. Actualment treballa també en la posada

en marxa i consolidació del Servei de Dades de la UTM, tant a nivel nacional com internacional (mitjançant la

participació en projectes com SeaDataCloud i EMODnet-HRSM). Des de 2015 és la representant del CSIC en 2 grups

que pertanyen a la Comissió Interministerial d’Estratègies Marines (CIEM): el Grup de Treball de Cartografia Marina

(GTCM) i el Grup de Treball Tècnic 15 i 16 encarregat d’ajudar a implementar la Directiva INSPIRE en temes marins

(GTT15y16). Des de 2018 també és representant del MICINN en el Grup de Treball de Dades Marines (GTDM) que

té per objectiu la creació d’una infraestructura de dades marines d’investigació a nivell nacional.


58

Referències

https://www.seadatanet.org/

http://www.emodnet.eu/


59

Life Reef Technologies: arrecifes artificiales inteligentes al servicio de la

ciencia

Cristóbal Garrigosa, Sergi Grimau

Underwater Gardens International, Barcelona


Resumen

Life Reef Technologies es un conjunto de tecnologías agrupadas para el diseño, construcción y conservación

de arrecifes artificiales. Presentaremos aplicaciones prácticas de nuestras tecnologías que han sido desarrolladas por

un equipo multidisciplinar de especialistas en arquitectura, biología marina, ingeniería, software y submarinismo, fruto

del desarrollo del proyecto Underwater Gardens International. Nuestro principal objetivo, como especialistas en la

construcción, mantenimiento y gestión de arrecifes artificiales, es ofrecer tecnologías avanzadas para ayudar a la

conservación y regeneración de los espacios submarinos así como la concienciación de la sociedad a través de la

educación sobre la importancia de la preservación del ecosistema marino. Todo ello con un común denominador: la

pasión por el mar.

Breve biografía

J. Cristóbal Garrigosa, Consejero ejecutivo de Underwater Gardens International. Más de 30 años de

experiencia como promotor en la creación y desarrollo de proyectos internacionales en el sector de servicios. Experto

en diseño, desarrollo y gestión de plataformas logísticas, y pionero en el primer parque industrial de proveedores

sincronizado con una planta de automóviles en España, aplicado luego en Portugal y México. Responsable del

desarrollo de plataformas logísticas para otros sectores en países como China, México y Argelia. Buceador con más

de 15 años de experiencia. Carrera profesional enfocada a participar en proyectos relacionados a la protección y el uso

sostenible del mar.

Sergi Grimau, Dirección Comercial y Dirección de Márqueting de Underwater Gardens International. Ex

jugador de baloncesto profesional durante 15 años. En la actualidad Presidente de Special Olympics Catalunya.

Especialista en estrategia empresarial, patrocinio, habilidades comerciales, marca personal corporativa y persuasión

comunicativa.


60

Referències

https://www.underwatergardens.com/


61

The role of bioaerosol in Arctic atmosphere: understanding microbial

sources, survival, and activity in the Arctic atmosphere

Dr. Tina Šantl-Temkiv

Aarhus University, Denmark


Summary

Clouds are the least constrained Arctic atmospheric component that profoundly affects the regional radiative

balance. Their optical properties, thickness and lifetime are tightly interlinked with the presence of atmospheric

particles (aerosols). Aside from dust particles, airborne microorganisms, that are a fraction of biological aerosols

(bioaerosols), have properties, which enable them to interact with the formation and development of clouds, rain, and

snow. In particular, the qualitative and quantitative role of microorganisms carrying proteins specialized to nucleate

cloud ice is heavily debated. During the past two decades, numerous studies in temperate regions have led to a theory

that bioaerosols, such as bacteria, fungi, microalgae, and pollen, impact climate, as they can play a significant role in

controlling the lifetime and extent of clouds. Field measurements in the Arctic demonstrated the presence of airborne

biogenic ice-nucleating particles (bioINP). In addition, remote sensing of Arctic clouds confirmed the presence of

cloud ice at temperatures, where only bioINP have the ability to trigger ice formation. However, up to now, the

importance of bioINP for atmospheric processes in the Arctic has merely been deduced from such episodical

observations and misses a solid foundation based on dedicated field studies combining techinques within atmospheric

science and microbiology. In this talk, I will review our recent attempts to quantitatively and qualitatively characterize

the Arctic atmospheric bacterial communities that have recently been identified as potentially important actors in the

Arctic atmospheric processes. I will show how a combination of low volume sampling, high-flow-rate sampling, next-

generation sequencing and techniques, which are used within atmospheric science, can provide new insights into the

properties and sources of airborne microorganisms.

Brief biography

Tina Šantl-Temkiv finished her PhD within the field of atmospheric microbiology in 2012 at the National

Environmental Research Institute in Roskilde, Denmark. After her PhD, she worked as a postdoc at the Stellar

Astrophysics Centre, Department of Physics and Astronomy, Aarhus University in Aarhus, Denmark. She spent one

year as a postdoc at the Engineering Faculty, Lund University in Lund, Sweden. Since 2016, she has her own group as


62

an assistant professor at the Department of Bioscience, Aarhus University in Aarhus, Denmark.

References

Boucher, O. et al. Clouds and Aerosols. In: Climate Change 2013: The Physical Science Basis. Contribution of Working Group I

to the Fifth Assessment. Report of the Intergovernmental Panel on Climate Change [Stocker, T.F., D. Qin, G.-K. Plattner,

M. Tignor, S.K. Allen, J. Boschung, A. Nauels, Y. Xia, V. Bex and P.M. Midgley (eds.)]. 571–658 (2013).

doi:10.1017/CBO9781107415324.016

Kanji, Z. A. et al. Overview of Ice Nucleating Particles. Meteorol. Monogr. 58, 1.1-1.33 (2017).

Conen, F., Stopelli, E. & Zimmermann, L. Clues that decaying leaves enrich Arctic air with ice nucleating particles. Atmos. Environ.

(2016). doi:10.1016/j.atmosenv.2016.01.027

Intrieri, J. M., Shupe, M. D., Uttal, T. & McCarty, B. J. An annual cycle of Arctic cloud characteristics observed by radar and lidar

at SHEBA. J. Geophys. Res. 107, 8039 (2002).


63

The Oceans’ cryptic but beautiful life

Dr. Thomas Kiørboe

Centre for Ocean Life, DTU Aqua, Denmark

Dilluns, 11 de novembre de 2018

Summary

Marine life unfolds beneath the surface of the ocean, and the life forms – plankton - that dominate the

biological processes in the ocean are microscopic and invisible. Yet, when visualized, this life demonstrates a beautiful

variety of morphologies and a fascinating diversity of behaviors. While these behaviors and morphologies must be

tailored to optimize the Darwinian mission that any organism is confronted with, i.e., to acquire resources, survive,

and reproduce, this connection is not always obvious. This is partly because, at the scale of microscopic organisms,

water appears as thick as syrup, inertia can be ignored, and flow is reversible, and hence their physical world is non-

intuitive. In this lecture, I will visualize the oceans’ invisible life, explore how their morphologies and behaviors are

adapted to optimize their fitness, and demonstrate how trade-offs between resource acquisition and survival shape

plankton communities. A mechanistic understanding of the trade-offs pave the road for the development of trait-based

models of marine ecosystems, a potentially ‘simple’ way to embrace the complexity of ecosystems and assess the

effects of environmental change. The lecture will be light on physics and rich in movies such that everyone should be

able to follow and enjoy.

Brief biography

Professor of Ocean Ecology at the Technical University of Denmark. Leader of Centre for Ocean Life. M.Sc.

in marine Ecology, 1977, PhD. in Ecophysiology 1982, and Dr. Sc. 1988, all at University of Copenhagen. Research

interests: Functional ecology of plankton; small-scale biological-physical interaction in the plankton; biological

oceanography, zooplankton ecology, microbial ecology. Member of the editorial board or associate editor of various

scientific journals, including Scientia Marina and Limnology and Oceanography. Elected Fellow of The Royal Danish

Academy of Science and Letters, The Danish Academy of Natural Sciences, and The Danish Academy for Technical

Sciences, and the recipient of various national and international awards. Sabbatical stays at CSIC 2005-6), MIT (2009-

10), and UC Berkeley (20013-14).


64

References

Kiørboe T (2016) Fluid dynamic constraints on resource acquisition in small pelagic organisms. Europ Phys J ST, 225: 671–685.

DOI: 10.1140/epjst/e2015-50261-1

Kiørboe T, Visser AW, Andersen KH (2018) A trait based approach to ocean ecology. ICES J Mar Sci, doi:10.1093/icesjms/fsy090

Pančić M, Kiørboe T (2018) Phytoplankton defence mechanisms: traits and trade-offs. Biol Rev, 93:1269-1303. doi:

10.1111/brv.12395

Xu J, Kiørboe T (2018) Toxic dinoflagellates produce true grazer deterrents. Ecology DOI: 10.1002/ecy.2479


65

Seagrass Blue Carbon: the knowns and the unknowns – an Australian

perspective

Dr. Paul Lavery

Centre for Marine Ecosystems Research, Edith Cowan University, Western Australia

Divendres, 16 de novembre de 2018

Summary

The recent explosion of research on blue carbon (BC) ecosystems (seagrass, tidal marshes and mangroves)

has been driven by the potential to include them in mitigation programs for greenhouse gas (GHG) emissions. Much

of this research aims to acquire the accurate, repeatable assessments of BC storage and GHG emissions that are needed

to meet the requirements of verification schemes. Here I will summarise what we have learnt about seagrass blue

carbon, including the stocks and accumulation rates of carbon, the factors affecting their carbon sequestration, and the

potential consequences of not conserving these ecosystems, using Australia as an example. The talk will conclude with

an assessment of what we still need to know and do to get BC ecosystems embedded into national and voluntary carbon

crediting projects. Among these needs are some quite basic requirements, like mapping habitats, and some challenging

ones, such as prediction of CO2, CH4 and NO2 emissions rates under different disturbance regimes, and developing

reliable protocols for estimating accumulation rates.

Brief biography

Paul Lavery is Professor of Marine Ecology at Edith Cowan University in Western Australia. He is also

Director of the University’s Centre for Marine Ecosystems Research. Primarily a marine plant ecologist, his research

is focused on the ecology of benthic marine ecosystems and particularly seagrass ecosystems. He has published on

seagrass ecology, coastal biogeochemistry, seagrass ecophysiology and trophic connectivity in marine systems. For

the past 5 years Paul’s research has examined the role that seagrasses play in removing carbon dioxide from our

atmosphere, thereby helping to mitigate against global climate change. He participates in several inter-disciplinary

research programs in Australia and Europe, including an EU Life program on blue carbon in Andalucia as well the

most comprehensive, continental assessment of blue carbon ecosystems in Australia. He was recently contracted by

the Australian Government to provide advice of the opportunities for embedding blue carbon in Australia’s CO2

mitigation policies. Paul is currently on sabbatical in Catalonia, based at CEAB, in Blanes. When not pondering

seagrasses, he can usually be found riding a bicycle in Garrotxa, Montseny or La Cerdanya.


66

References

Arias-Ortiz A, Serrano O, Masqué P, Lavery PS, Mueller U, Kendrick GA, et al. 2018. A marine heatwave drives massive losses

from the world’s largest seagrass carbon stocks. Nature Climate Change 8: 338–344.

Lavery PS, Mateo MA, Serrano O, and Rozaimi M. 2013. Variability in the Carbon Storage of Seagrass Habitats and Its Implications

for Global Estimates of Blue Carbon Ecosystem Service. PLoS ONE 8: e73748

Serrano O, Ruhon R, Lavery PS, Kendrick GA, Hickey S, Masqué P, Arias-Ortiz A, Steven A, and Duarte CM. 2016. Impact of

mooring activities on carbon stocks in seagrass meadows. Scientific Reports 6:23193


67

Tempestes bentòniques al Mar Català profund

Dr. Albert Palanques

Departament de Geociències Marines, Institut de Ciències del Mar


Summary

High-energy oceanographic processes on deep oceanic regions are poorly known. Large, episodic increases

in bottom currents and water turbidity in the deep ocean were first documented in the Western North Atlantic, where

the term “benthic storms” was initially coined by Gardner and Sullivan (1981). Similar events were studied on the

continental rise and basins of the Atlantic Ocean. Although the origin of these events was not well identified, the

accepted hypothesis is that benthic storms on the western North Atlantic often closely match the position of Gulf

Stream meanders and rings, which energy is propagated downward, sometimes reaching the seafloor in the form of

cyclones, anticyclones, or topographic waves, generating current speeds sufficient to resuspend and erode deep surface

sediments. Time series recorded in the deep Catalan Sea and other north-western Mediterranean areas show several

events causing high currents and suspended sediment concentration increases that could be defined as benthic storms

but produced mainly by bottom-reaching dense water formation and the associated deep eddy activity. These events

are generated by deep open sea convection that induce sediment resuspension and advection and also can be feed and

enhanced by concurrent deep dense shelf water cascading pulses. These benthic storms increase near bottom fluxes by

more than one order of magnitude and transport large amounts of particulate matter with marine and terrestrial OM to

the northwestern Mediterranean Basin, feeding a quasi-permanent thick bottom nepheloid layer. This should contribute

significantly to the “fertilization” of the deep pelagic and benthic ecosystems, playing a major role on global

biogeochemistry.

Brief biography

Initially trained as a Geologist, he got a Master Degree in Marine Geology in the University of Barcelona and

conducted his doctoral studies at the Institute of Earth Sciences “Jaume Almera” (CSIC). He got a PhD in Marine

Sciences about marine sediment dynamics and geochemistry by the Polytechnic University of Catalonia and conducted

a postdoctoral stage at Lamont Doherty Earth Observatory of Columbia University (USA) working on shelf-edge

exchange processes. Back in Barcelona at the Institute of Marine Sciences (CSIC) he started new research lines in

sediment and geochemical fluxes and also in anthropogenic impact on marine sedimentary systems, mainly in

continental margins, forming a research group. He is presently Research Professor and was Director of the Institute of


68

Marine Sciences (ICM) and the Mediterranean Centre for Marine and Environmental Research (CMIMA) from July

2009 to March 2018.

References

Palanques, A., Puig, P. 2018. Particle fluxes induced by benthic storms during the 2012 dense shelf water cascading and open sea

convection period in the northwestern Mediterranean basin. Marine Geology 46, 119-131

Palanques, A., Puig, P., Durrieu de Madron, X., Sánchez-Vidal, A., Pascual, C., Martín, J., Calafat, A., Heussner, S., Canals, M.,

2012. Sediment transport to the deep canyons and open-slope of the western Gulf of Lions during the 2006 intense

cascading and open-sea convection period. Progress in Oceanography 106, 1-15.


69

La volta al món a vela

Anna Corbella

Navegant oceànica a vela


Resum

La Barcelona World Race és un competició de vela oceànica, on es tracta de fer la volta al món en el menor

temps possible, sense parar, i amb dues persones a bord. En aquesta xerrada parlaré de la meva segona participació en

aquesta regata, que en aquesta ocasió vaig anar amb el navegant figuerenc Gerard Marín. Esplicaré què suposa aquesta

experiència a nivell esportiu i humà, així com anècdotes i altres projectes científics relacionats amb aquesta competició.

Breu biografia

Anna Corbella i Jordi (Barcelona, 1976) és una regatista catalana. El 2011 esdevingué la primera navegant

catalana i espanyola a fer la volta al món a vela sense escales amb la seva participació a la Barcelona World Race.

Llicenciada en veterinària a la Universitat Autònoma de Barcelona, s'inicià a la pràctica de la vela des de molt jove

proclamant-se campiona d'Espanya de la classe 420 (1999) i de 470 (2000) i formà part de l'equip preolímpic de Sidney

2000. Professional en el món de la vela oceànica des de 2009, va competir en la Mini Transat 650, regata transoceànica

en solitari, finalitzant en la 13a posició. L'any següent va participar, juntament amb la britànica Dee Caffari, a la

Barcelona World Race 2010-2011 a bord del Gaes Centros Auditivos, finalitzant en la 6a posició. En la següent edició

de la competició, el 2015, va finalitzar el 3a posició a bord del mateix vaixell juntament amb Gerard Martín, aquest fet

la convertí en la tercera dona que fa dues vegades la volta món sense escales. Entre d'altres premis, ha rebut la medalla

de plata de la Reial Orde del Mèrit Esportiu el 2011, el premi regatista de l'any 2010 de la Reial Federació Espanyola

de Vela, així com menció especial del IV Premi Dona i Esport 2010.


70

References

https://youtu.be/PVvO0nlufCg


71

L’eucarioma: Evolució i diversitat de protistes associats a animals

marins

Dr. Javier del Campo


Divendres, 14 de desembre de 2018

Summary

Unlike the study of bacterial microbiomes, the study of the micro-eukaryotes associated with animals has

largely been restricted to visual identification or molecular targeting of particular groups. The application of high-

throughput sequencing (HTS) approaches, such as those used to look at bacteria, has been restricted because the

barcoding gene we use to study protist ecology and distribution in the environment, the 18S rRNA gene, is also present

in the host animals. As a result, when host-associated microbial eukaryotes are analyzed by HTS, the results are

dominated by host sequences. Stemming from our work on coral-associated protists, we successfully developed an

approach that avoids the amplification of metazoan host genes, which allows us to use high-throughput methods to

study the microeukaryotic communities of animals. This approach will open the doors to the study of diversity and

distribution of protists in myriad environments, from the coral surface to zooplankton or the human gut.

Brief biography

My career started in 2006 at the Institute of Marine Sciences (ICM - CSIC) and the University of Barcelona

where I got my PhD degree in 2011. Afterwards, I moved to the Multicellgenome Lab (http://multicellgenome.com/)

at the Institute of Evolutionary Biology where I did a first postdoc (2011-2013). I moved in 2013 to the Keeling Lab

(http://www3.botany.ubc.ca/keeling/) at the University of British Columbia in Vancouver, Canada, for a second

postdoc. After more than three years I came back to Barcelona to the ICM –CSIC where currently I am a Juan de la

Cierva Fellow since May of 2017. After almost a decade focused on describing micro-eukaryotic communities from

different ecosystems, I am moving forward from primarily environmentally focused research to a broader one that will

link environmental and organismal focused studies. This new perspective will have an impact on, and connect to, other

disciplines like human and animal health. In particular, my research focuses on host associated micro-eukaryotes

spanning from strict parasites to mutualistic symbionts. To better understand the role of these organisms, I use both

culture independent and culture-based methods. In the first case, I use a range of high throughput sequencing

techniques to assess organismal and functional diversity, including metabarcoding, metagenomics,


72

metatranscriptomics and single cell genomic analyses. In the second case, I try to capture some of these new organisms

by developing novel culturing approaches designed with the corresponding environment in mind. Once an organism

is cultured, we can generate high quality genomes and develop experiments in the laboratory to deeply understand

their biology. Overall, my research uses both wet- and dry-lab methods, taking advantage of state-of the-art molecular

and bioinformatics approaches.

References

del Campo J, Pombert J-F, Šlapeta J, Larkum AWD, Keeling PJ. 2017. The ‘other’ coral symbiont: Ostreobium diversity and

distribution. ISME J. 11:296–9.

Keeling PJ, del Campo J. 2017. Marine protists are not just big bacteria. Curr Biol. 27:R541–9.


73

Seismic full waveform inversion for fundamental scientific and industrial

problems

Dr. Satish Singh

Institut de Physique du Globe de Paris (France), Nanyang Technological University (Singapore)

Dilluns, 17 de desembre de 2018

Summary

Seismic waveform inversion is a powerful method used to quantify the elastic property of the subsurface.

Although the development of seismic waveform inversion started in the early 1980s and was applied to solve scientific

problems, it became popular in industry only about 15 years ago. One of the key elements in the success of seismic

waveform inversion has been the increase of the acquisition of long offset seismic data from 3 km in the early 1990s

to more than 15 km today. Not only did long offset data provide refraction arrivals, but it also allowed recording of

wide-angle reflections, including critical angles, providing unique information about the subsurface geology. In this

talk, I will elaborate on the early development of the seismic full waveform inversion (FWI) and its application to

solve fundamental scientific problems. The first big success of FWI was its application to gas hydrate reflections, also

known as bottom simulating reflection (BSR), which showed that the BSRs are mainly due the presence of a small

amount of free methane gas, not a large amount of hydrates stored above the BSR, and hence the total amount of

methane stored in marine sediments should be much less than previously estimated. A second major success of FWI

was its application to quantify the characteristics of the axial melt lens observed beneath ocean spreading centers. The

seismic full waveform inversion results show that one can distinguish between pure melt and partially molten mush

within a 50 m thick melt lens, allowing to link the melt delivery from the mantle with the hydrothermal circulation on

the seafloor. The application of full waveform inversion to spreading center problems has become an important area

of research.

Brief biography

Satish Singh was born and raised in Varanasi, India, and earned a PhD in theoretical seismology at the

University of Toronto, Canada. He joined the group of Professor Albert Tarantola at the Institut de Physique du Globe

de Paris in 1988 and then moved to the University of Cambridge in 1990 where he developed a group in theoretical

seismology. Soon after arriving in Cambridge, Singh realized the importance of combining seismic reflection and

refraction data and started developing new joint tomographic and full waveform inversion techniques. He also


74

recognized the potential of these techniques in solving numerous fundamental scientific problems. He led the

establishment of the LITHOS Group to develop methods to jointly analyze seismic and marine electromagnetic data

for subbasalt imaging in 1998. Soon after, he moved to the Institut de Physique du Globe de Paris to lead the creation

of the Marine Geoscience Department that he ran until 2008, while keeping a part-time position at the U. of Cambridge.

After the 2004 great Andaman Sumatra earthquake and tsunami, he persuaded Schlumberger to fund the acquisition

of long offset seismic data offshore Sumatra in 2006 and ed CGG to fund a similar experiment in 2009, deploying a

15 km long streamer, the longest ever deployed. In 2015, he collaborated again with Schlumberger to acquire ultra-

deep seismic reflection data across the Atlantic Ocean to image the base of the lithosphere down to 100 km depth. In

2012, he created the Paris Exploration Geophysics Group, in collaboration with Les Mines ParisTech and industry

partners, and started an international master of research in exploration geophysics, a unique program in France. Singh

has supervised more than 75 PhD students and post-doctoral researchers, published more than 160 papers in SCI

journals, including Nature and Science. He was elected American Geophysical Union Fellow in 2010, awarded the

Grand Prix of the French Academy of Science in 2011, and the European Research Council Advance Grant in 2013.

He was a frequent visitor to the Scripps Institution of Oceanography, La Jolla, CA, and has been sharing his time

between Paris and Singapore since 2013.

References

Kanji, Z. A. et al. Overview of Ice Nucleating Particles. Meteorol. Monogr. 58, 1.1-1.33 (2017).

Conen, F., Stopelli, E. & Zimmermann, L. Clues that decaying leaves enrich Arctic air with ice nucleating particles. Atmos. Environ.

(2016). doi:10.1016/j.atmosenv.2016.01.027

Intrieri, J. M., Shupe, M. D., Uttal, T. & McCarty, B. J. An annual cycle of Arctic cloud characteristics observed by radar and lidar

at SHEBA. J. Geophys. Res. 107, 8039 (2002).


75

Documents

Talks-year 2018icmdivulga.icm.csic.es/icm/Talks-year_2018.pdf · Tempestes bentòniques al Mar Català profund 67 Anna Corbella Navegant oceànica a vela La volta al món a vela 69