SUMARI - Palamóscont01.palamos.cat/documents/230_1995348576.pdf · on la copsara l'estel que amb son. lluY em guiará en mon camí. Cau el dia melangiós; el sol ja s'en va a la

R E D A C C I Ó I A D M I N I S T R A C I Ó

CARRETERA DE G IRONA ,NÚM. 2 7

PREOS DE SUBSCKIPCIÓ

Espanya, 6 ptss. i'any; Estranger 6'BO pt"

SUMARI Tasca a fer.— Mon repòs, per J . Figueres Ribas.

— Corrandes, per J. Gelabert Crosa .— La in-

dùstria surera, per X . X .—l ledempció , (continua-

ciò) per J . M . " Guard ia .— L'Enterro del Veli

masover, p e r j . Bruguer Cruz .— Dibuix, per F.

Vida! — Nadal, per M.® del Carme Marcè .—

L'àvia Monica, per C . Prudeda Baiot.--

Publicacions rebudes.—Sport, per Just.

—Cròn ica locai.—Registre C iv i l .—

Moviment del Port.

<3>

Preu: 50 Cts.

LLORENS . Obradors 7ipogràfics . Palamós

Servei d'Arxiu Municipal de Palamós

ALIMENTS per a Règ îm Dièt ic "i Diabet ic dc

casa Manue l Frères de I ausanne (Su iça ) i

Xacolates

Ricard Rocafort (

PURES DE CACAU , elaborades en el Convent

de LA TRAPA pels RR. PP. C I STERNENSES

DIPOSITARI

EXCLUSIU : - « - w « - " m - ^ v ^ ^ w - i w i ^ A. MASSANA

Carrer de Fernando VII, 14. — BARCELONA )

CON UN E J E M P L A R DB L A

^ ^ A,

UÈ mmi DE mmü (Ba i l iy- Baillière — R i e r a )

tendrá más de trescientos m1¡

datos y señas

de cuantos se dedican al Comercio, In-dustria, Agricultura, Minería, Ganade-

ría, Profesiones, etc., en la extensa y rica región catalana

CUATRO PRECIOSOS AlAPAS

BN C0L0RE3 • •

1 TOMO SÓLXOAKEBTTE SSOUABEBSAOOI

SO Peseta* Frauoo de portea ea todii Sapftift

Ann&rlos Belli;-Balllièr« y Riera Remildi», S.A. Consejo de Oleato, a&m. 940-BABOEZ.OVA

Comte de l'Assalt

B A R C E L O N A

Telèfon, 4915 A.

m

Aliotjament per dia 9 i IO píes

Idem per llargues temporades a

preus convencionais Coberts

a 4 píes. Es serveixen banqueís

a preus moderáis i íambé es

disposa de Hoc per allotjar cara-

banes d'excursionisíes amb un

E S P L E N D I ! SERVEL


ALFOMBRES

TAPICERIES

LLENCERIA

ñeres Pla a st. Jaume BARCELONA = = ( a". 21 : :

TELÉFON190 ft :: |||ill!ÍIIÍIIIilllllll!llllillilllll!IIIIIIIIIIIIIII S*- H o n o r a t . 1 i 3

IMPORTACIÓ DIRECTA DE TAPigOS

DE SMIRNA l PÈRSIA (ORIENT)

ESPECIALITAT AMB ELS ANUSATS A

MA DE FABRICACIÓ NACIONAL


Piçarra Arti-

ficial Marca ROCALLA ^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^ Représentant gene

rai per la provincia

de Girona.

J. Olien Cervantes, 24. Palamós TELÈFON, nùm . 52

a n 11

Chr . H o s t m a n n ^ Steinberg'sehe Farbenfabriken — C E L L E (ALEMANIA) —

-FABRICA DE TINTAS PARA LAS ARTES GRAFICAS ::

CUCHILLAS PARA TODAS LAS INDUSTRIAS, DE LA

M E S S E R F A B R I K R E I N S H A G E N REMSCHEID - REINSHAGEN

Representante y Depositario para España

âcob êif <S> ARIBAU,133 BARCELONA TELÉF. 428

m m giiaa)-

m e

•asB

Êspecialidad en

fotograbados para revis-

tas y catálogos

A L I C A N T E

N.® 8 Travesía

BELADON


Hotel i café TRW5 S i t u a c i ó i m m i l l o r a b l e , d a v a n t d e la m a r , d e la E s t a c i ó ,

d e l p a s s e i g i al c o s t a t d e V a d m i n i s t r a d o d ' a u t o m 6 b i l s

H a b i t a c i o n s c o m f o r t a b l e s - E s p l é n d i t s a l ó m e n j a d o r

M A G N Í F I C A S A L A DE B A N Y S D ' A I G U A DE M A R I D O L Q A

GARATX TELÉFON, 35

B ^ l E ^ C S ] H i O I s T ^

Fábrica propia de mobles per oficines-Multicopis-tes - : : - Maquines per calcular i demés invents

moderns oíicma

S a s a G e n t r a l

S a r e o lo n a

(Slarís. 5

Di rec .Te leg .

Orbis- ßiree

Teléf . A. 458

•i^BBBEBB^BaaBBBB gg^ ^ ^ iSS 44

Per a conseryar i donar llnentor a tota classe de metalls. De gran rendiment i utiliiat per a els particulars, joiers, argentera, etc.

Els panyos"SORPRESA" son els que han adoptat els musics per a la conservado i lluentor deis instruments met ài-lies.

Res degustar ingredients ni productes mal olorosos. Solsament fregant amb el panô ''SORPRESA" r.s treu Ilustre ais objectes metal lies.

El panyo''SORPRESA" es sec i per iant al usar-lo no embruta ni despedeix cap mal olor.

Demaneu preus y condicions al venedor a l'engròs J O S E P F R A N C H E s p a n y a , 2 0 G R A N O L L E R S

u


tQ

- ^ C E R E B R I N O ^ ^ ^ M Ä N D R I

m. ^ f CURA EL DOLOR { D E C A B E Z A ,

NEURALGIAS , DOLORES NERVIOSOS 0 REUMATICOS

Y LAS MQLESTIßS PERIODICASDELAMU JER NUNCA PERJUDICA H A R C A ' R E G I S T d A O A

'TRanera de tomarfo

Para el dolor de cabeza, neuralgias diversas, (faciales, in-

tercostales, de ríñones, ciática, etc.), molestias periódicas de la

mujer y, en general, en todo ataque agudo de dolor, una cuchara-

dita disueita en agua, una, dos o tres veces, con media hora de

intérvalo. En el reumatismo febril una cucharadita tres o cuatro

veces, repartidas durante el día, en la misma forma. En las afec-

ciones dolorosas crónicas se toma en ayunas ocho días de cada

mes y una o dos veces caso de presentarse el ataque de dolor.

Usado en esta forma y siguiendo siempre el consejo del médico

se logra vencer enfermedades dolorosas arraigadas y siempre

aliviar grandemente a los enfermos.

Preparado por Francisco Mandri, Médico y Químico

Farmacéutico en su Laboratorio, Escudillers, 6, Barcelona


P A L A M Ó S , FEBRER DE 1 9 2 8 N Ú M . 1 7 0

l a s c a a ter Motiu de joia és, i de la més pura,

quan hom topa er h nostra premsa amb una idea que, a més de bona, es fa intéressant per a tots.

Ara tot just «Baix Empordà» fa avi-nent que fora necessari posar-se d' acord principalment les tres poblacions més interessades, a fi de fundar una mena d'Atracció de Forasters que tin-gués cura de fomentar el turisme a la nostra incomparable Costa Brava,pro-tegir els interessos comuns, i actuar de manera que, aprofitant les beileses naturals, s'arribés a donar un valor molt més positiu a tot quant ens ha re-galat prodigament la Naturalesa,

Això precisament és el que vol-driem els palamosins. No fa gaire més de dos anys que iniciàrem els primers projectes per una cosa semblant, ene que limitada a la nostra vila.

MARINADA s'hi associa de bon grat, i posa en servei de l'idea les seves

' planes per ajudar en tot quan sia neces-sari per a portar-la a terme.

El Museu Cau de la Costa Brava ja fa anys que actua, encara que mo-

destament, en aquest sentit. Són molts eis forasters que cada istiu passen per les seves sales, als qui es té cura de donar totes les indicacions deis llocs més-avinents, i servir de guiatge als qui ho necessiten, procurant fer més agradosa Testada deis qui ens vénen a visitar.

La Petita Quia de la Costa Brava que's publica en 1924 amb l'ajut del Municipi n'és prova evinent; i sempre que s'ha tractat de fer quelcom per atreure el turisme a la nostra contrada no hem fet mai el sord.

Aquesta idea dones, s'avé perfec-tament amb les nostres aspiradons, i puix que és en benefici de tots, ens hi associem des d'ara per servir-la amb tot quant sigui necessari.

Des d'ara la bona voluntat és fer-manga del nostre ajut incondicional, convenQuts que eis qui tenen autorltat hi dedicaran Tatenció necessària, i no dubtem que entre eis molts a qui aquest afer interessa algun n'hi haurà que pen-dra la paraula.


18 MARINADA

M O N R E P Ó S

Vaig cercant el bon camí

que mena a la valí florida;

cants d'ocells veniu a mi

per alegrar-me la vida.

Vull la vida solitaria

per eleva una pregarla

que arribi ben tosí al cel;

on la copsara l'estel

que amb son. lluY

em guiará en mon camí.

Cau el dia melangiós;

el sol ja s'en va a la posta;

el camí vers mi s'acosía

ofrenant-me un dol^ repós.

J. PIQUERAS RIBAS

C O R R A N D E S

Les que més el cor pünyeixen

son les dolors de Tamor:

Ies lleugeres el malmeten,

Ies greus el maten de cop.

Que no diguin que Tabséncia

fa minvá el foc de l'amor!

jo, com més de tu m'allunyo,

més crémor sentó al meu cor.

Si Ilegint d'amor les penes

Henees ja sospirs i plors,

perqué tens d'amor fretura,

si és un calze de dolors?

La tela que fa l'aranya

és un parany per ca(;ar.

En el món, també hi ha «aranyes»

que no paren de filarl

JOAN GELABERTI CROSA


M A R I N A D A 19

a i n d u s í n a s u r e r a

E! problema de la indùstria surera

és aparentnient el problema de l'ou de

Co i om . Hi ha dos paTsos que teñen

gairebé el monopol i mundia l de la pri-

mera materia. Aquests dos pa íses són

Test peninsular i Portugal . Units per

un tractat que organi tzés pràct icament

el monopo l i , aquests dos países esde-

vindrien els ^' leaders" d'aquesta impor-

tant indùstria en el món . Si la separa-

ció continua indef in idamenl , s'accen-

tuarà d' una manera fatal el mov iment

d 'emigració que té la indùstria.

¿Per qué no s 'uneixen els dos pai-

sos productors? N o s 'uneixen perqué

sembla haver-hi espir i tualment entre

Madr id i Lisboa mes distancia que en-

tre Madr id" Pequ ín .Aques ta l l unyament

espiritual fa que el problema del suro

no s 'hagi pogut posar encara entre els

dos paisos en un terreny francament

economic, d' interés mundia l . Portugal

exporta gairebé tot el suro que pro-

due ixenbrut .Lapen i i i su lan 'expor tauna

gran part. Una altra gran part conside-

rable és elaborat a Ca ta lunya i a An-

dalusia. Es d 'una cìaredat meridiana el

fet que a Portugal li interessaria crear

una indùstria d 'elaboració del suro.

Es iguaíment ciar que a Cata lunya i

Andalusia els hi convindria igua íment

elaborar dintre del seu territori tot el

suro que produeixen. Per tant. hi ha

dos parells d'interessos desent i t paral-

lel a coordinar: primer els interessos

dels productors i dels industrials; des-

prés els interessos de-la peninsula i

de Portugal .

Tots aquests int,eressos es troben

avui , com, quaranta anys endarrera,

pel fet de no estar lligats en lluita cons-

tant, Es una industria dominada per

principis economics totalment irracio-

nals. Els estrangers se n'aprof i ten. I

darrerament s'ha arribat ¡a al sumum

del contrasentits que corquen aquesta

indùstria. E ls EE . UU . treuen de la

peninsula toi el suro en brut que ve-

len. pagant una miseria insignificant. I

els EE , UU . paguen aquesta magnani-

mitatobl igante ls fabricants peninsulars

a posar sobre cada objecte que trame-

tin a Amer i c a—f i n s sobre aquests dis-

cos tenuïssims per tapar a igües mine-

r a l s — un " M a d e in S p a i n " visible, in-

tolerable i de vegades mes car de mar-

car que l 'objecte que el porta de fabri-

car. N o seria ridicul se lamení demanar-

se,' davant d ' aqüestes formes tan insi-

d iosesde l proteccionisme. la política

que s'ha d 'adoptar?

L 'economia oficial d ' a ras ' orienta,

d 'un quan temps en aquesta part, cap a

cristal ' l i tzacions de super-capitalisme

vagament controlades per l 'Estat — o

millor dit per formes de super capita-

l isme tan o més fortes que l 'Estat.-Vi-

vim sota un régim de monopol is cada

día més vastos. Hi ha ,pe rò , de lets els

menopol is que la imaginació bancària

d'aquest país pot inventar ,un monopol i

que t ingui una base més real, més eco-

nòmica , més natural i més necessària

que el que és podría formar sobre el

suro amb una i n t e r i i gènda econòmica

âmb Portugal? X . A .

(De La Publicitat)


20 MARINADA

Redemnció

i •

I • !; j î

f ' i !

f f l i '

ESCENA III

S R . R I B A L T A (DON BERNAT I DOCTOR RI-

BALTA)

Hi ha permis?

BERNAT Vos sempre el teniu Sr. Doc-

tor. Seieu, seieu...

S R . R IBALTA (Erwaixant anib DON

BERNÂT)

Mo l t m ' h o n o r a vostra complaen-

ça, Don Bernât. Com anem avui?..

BERNAT Psè... no gaîrc millor que els

altres dies i és que aqüestes plujes,

aquests canvis de temps tan insos-

pitats, es deixen sentir al dessobre

meu i tot ajuda a portar-me a la fos-

sa més aviat.

DR. RIBALTA QuIh malalt tan desespe-

rat! No es vulgui morir tan depressa

que no veurà res de bó a l'altre ba-

rri. A més, aquests hiverns aixi tan

sobtats no son certament gens fa-

vorables a ningú i molt menys enca-

ra a les naturaleses delicades.

BERNAT Qui hauria dit,bon Doctor,que

acabaría la vida fet un cataplasme

sense poguer-me moure, després d'

una joventut de treball sense repos.

DIÍ . R IBALTA Per Déu, Don Bernât, qual-sevol diría que...

B E R N A T Jo no S O C el mateix de vint anys enrera Doctor.

D R . R IBALTA Sì bé és ventat, hom ha

d'aconhortar-se i pendre la vida re-

signadament i no aixi com vos, que

us creeu un malestar i us forjeu unes

barbaritats que no existeixen i que

no poden ni remotament sobrevenir.

( ContinuQció)

BERNAT La pèrdua de la meva idolatra-

da muller em fou una ben dolorosa

punyida que se'm clava com sageta

al fons del meu cor i sols al recor-

dar aquell dia tan tràgic s'em renova

la ferida. (commogut)

DR. RIBALTA És cert vostre sentiment

al sol record d'aquell funest dia i

més encara si teniu en compte les

circumstàncies en qué en aquella

època vos trobaveu... (conmogut)

BERNAT Ho recordo com si fos ara. Jo

era tot un altre, amb un esperit fort

i saturai de vida i de joventut. Feia

de pallasso a Novetats. Amb el meu

company de treball acabàvem de fir-

mar un contracte amb unes bases

immillorables per l'empresari i no

cal dir ben desavantatjoses per no-

saltres, en tots els conceptes.

DR. RIBALTA (estraniai)

Com va èsser, dones, que les fir-

messiu si tanta desavantatge us ofe-

rien?

BERNART Era una època dolenta per

tots els artistes de cire,i Mister Wes-

rast, l'empresari, home tan acabalat

com mancat de sentiments humans,

aprofità 1' ócasió per formar coni-

panyia, en la que molts entraren a

formar part a mans besades accep-

tant Toferta de I'especulador de vi-

des sols per poder anar passant la

cr iti ca sit U a ci ó... (Pansa molt curta)

Em trobava amb la muller malalta i

el meu fill cursant llurs estudis a

Ginebra i jo tenia de procurar el pa-


MARÍÑADA 21

gament deis seus gastos, que vos ja

sabeu ben be prou que en una pen-

sió i a l'estranger són força crescuts.

Qué tenia que fer, dieu-me?

Recorrer ais meus parents, que

per a trobar baix i poc noble l'ofici,

diguem'ho aixi, de pallasso, em re-

tiraren l'amistat? No! de cap de les

maneres. No em quedava fora d'

aquest, cap altre recurs que aculiir

i agraïr encara aquella oferta irriso-

ria i a la vegada indigne de Mister

Wesrast.

DR. RIBALTA Comprenc la vostra situa-

do deplorable, amie, i us planyo.

BRRNAT Un vespre, com vos sabeu, la

meva muller empitjorà, i vàreig co-

rrer al Circ, suplicant, implorant de

genolls a terra a l'empresari que no

em fes sortir a la pista aquella nit,

tota vegada que una vida molt esti-

mada perillava.

D R . R I B A L T A Massa que recordo. Ma-

guera donat la meitat de la meva vi-

da per ben treurer de perill a vos-

tra muller, però res hi pogué la cièn-

cia davant aquella complicació pul-

monar.

BERNAT En primer terme i abans de

recomencar la narració, deixeu-me

demostrar els meus sentiments per

vostres treballs realitzats en favor

de ma muller.

L'empresari contesta a mes supli-

ques «que si no treballava aquella

nit que no m'hi acostés mai més,que

no volia aguantar més les meves

impertinències ni les de ningú en

contar-li vicissituds de les que res

en tenia que fer, màxim quan tot era

en camí de perjudicar llurs interes-

sos.«Picà furiós amb els punj'S sobre

la taula i fora de sí i blasmant a més

no poguer em senyalà la porta de sortida.

D R . R I B A L T A (emitjai) Criminal!

BERNAT Ja ho podeu ben dir, estimât

amie . {Pausa) {S'aixuga unes Uàgrimes)

I aquella nit mentres jo amb

el cor esbocinat i sagnant pel drama

que a casa es desenrrotllava, sortia

a la pista amb la cara pintada, i es-

trafeta, portant un vestit de colorai-

nes, tot pie d'estels, rient per força

amb llàgrimes als ulls i cercant la

rialla del public ignorant la meva

tragèdia. En tant, la meva esposa,

la mare del meu fili, deixava aques-

ta vali de llàgrimes, potser maleïnt-

me.

D R . R I B A L T A Maleïnt-vos no, Bernat,

sino beneïnt vostra força de volun-

tat i pregant pietosament pels que

deixava...

BERNAT Acabada la representació arri-

bo a casa corrents i em trobo amb el

fatal desenllaç que tinc sempre gra-

vat en el pensament i que acabará

ambla meva pobre existència...

(Pausa curta, DON BRR-

NAT s'aixuga unes llàgri-

mes nerviosament)

D R . R I B A L T A No US desespereu amie.

Les grans tragédies s'han de veurer

en aquest món de dolor com un vas

d'amarg medicament i amb la força

d'un malait creient ovirar l'esperan-

ça d'una propera resurrecció. Avui

en vostra casa tot ha canviat, és di-

ferent d'abans. Amb la vostra «tour-

née» per l'estranger heu lograt una

posició reconfortable. Teniu un fill

amb bona carrera i un pilot de grans

coneixements i per demás d'això, la

seva estimacio, que més voleu

dones, per a vostra vellesa respec-

table..?


22 MARINADA

BERííAT És cert .doctor... DR. RIBALTA DoHs HO US dcsespereu...

, {Miraní el reiiotge) Es tard, tinc en-

• cara de fer algunes visites, i els ma-lalís són més exigents que la teca.

BERNAT Ja US 611 voleu anar?

DR. RIBALTA Es fa precís amie, primer

l'obligació que no la devoció.

BERNAT (f'^ de tocar el timbre)

. Avisaré, al servent.

DR. RIBALTA No cal, se US estima Ta-

tenció. Conec sobrerament la casa,

bon amie.

BERNAT A les vostres ordres Doctor.

Fins a demà. (V''/ aixecar-sc)

DR. RIBALTA tornar a seiire)

No us molesteu per mí. Ja sabeu que

sóc enemic dels compliments. A re-

veure i força salut!

(doc I OR RiBALiA surt pel

fans drela)

ESCENA IV

(Don Bernât, cfesseguida criat

i D. Enric.)

CRiAT porla de! fons)

Don Bernat...

BliRNAT Qué vols? CRiAT Hi ha un senyor que desitja

veure'l.

BERNAT No ha donat el seu nom?

CRIAT No,senyor; sols ha dit que vostè

no el coneix i que el mena a aques-

ta casa un assumpte molt important.

BERNAT És estrany. No obstant fes-lo

entrar.

CRIAT Molt rebé diu el Senyor.;.., .

(S'en va el crUit .que.

torna dessegnida aconi-.

panyat de D. Enric^ a

• qúi sahidû amh uña Heu

irtclinaciô de cap, ento!"-

nani-s'en després).

ENRiC (Amb Jlengaatge fred i sec, quasibé

amb menyspreu durant lot él diàleg)

En Berñat'Lláuradó?

BERNAT (Aixeodnt-se)

Servidor dé vostè..-.

ENRiC Com li haurà anunciat el seu

servent vinc per un assumpte im-

portantissim.

BERNAT Vostè dirà. Tingui l'amabilitat

de pendre seient i d'aquesta forma

podrà descansar.

(Li ofereix una cadira)

ENRIO (S'assenta)

Mercès! (Assentant-se)

BERNAT Estic a Ics seves ordres.

ENiìic Permèti'm però que abans em

presenti. Don Enric de Rocabruna i

de Perafitte, advocat, senador vita-

talici dei regne i posseïdor de la

Creu llaurejada de Sant Ferràn i ca-

valier del Toison de Oro.

BERNAT Perdoni si abans no li he do-

nat el tractament d'Excel "lència.

gj^fjlQ (No fent cabal de les

paraules dites per D. Ber-

nai!

Explicaré amb brens paraules la vi-

sita meva a aquesta casa. Vostè té

un fili?

BEKNAT Si, Excel'lència.

ENRIC Dones precisament el seu fili,

per aquells atzars de la vida s'ha fi-

xât amb la meva filia, es veu eo-

rrespost, perqué ella l'estima per

dessobre de tot, i he vingut a pro-

posar-ii dintre el terreny amistós

•que cerquem un mitjà per romprer

d'una vegada i amb decisiva eficà-

cia aquestes' relacions, abans de què

- entre els; nostres filis es cometi un

disbarat.

BERNAT (Recelant)

i... Vòstra Excel"lència voldria...


MARINÀDÀ 23

HNRic Que posi vostè tota la seva au-

toritatde pare, per convencer el

seu fili que desisteixi d'aquest pro-

pòsit...

BERNAT Aquesta rodona negativa de

vostra exceilència i així tan sobta-

da a qué és deguda?

(D. Enric no respon) {Pausa)

No comprenc l'alcanQ de les seves

paraules, exceliència, i lì prego que

s'expliqui clarament, però abans, dee

advertir-li que no torçaré jo, les in-

clinacions de mon fili, sempre que

aqüestes siguin nobles i assenyades i

vagin encaminades a una bona fina-

litat.

josepM." g u a r d i a

(Acabará)

L'eníerro del veli masover

El sol mor escampant pluja daurada.

Son mantell estelat, ja la vesprada,

beli, fose, desplega arreu.

Dels camps, quines olors més ufanoses!

Amb ses cantúries, Taucellada, hermoses

ja acomiada al dia: adéu!

S'ou Ileu Ilunyà, el batall de la campana

nine...nane... desgrana amb ritme per la plana

son trist, planyivol tó.

És ['Angelus. Un home lent camina;

es para, es treu Tairosa barretina,

i floreix l'oració.

I mentres en l'espai al fí es perd amb mística

sentor d'encens, de la foscor mirífica,

surt lent un trist corteig.

I poc a poc, quina basardá! avança

una dallada flor sense esperança.

1 que marcida veig.

I mentres de la mor el crit de guerra

encar ressona, a veil deixen a terra,

al vellet masover.

Del bese s'albiren verdosenques fulles;

Sa boca lo fossar d'eixes despulles,

bada sota un xiprer.

JOAN BRUGUER CRUZ

Collegi Valldemia. Febrer 1928


24 MARINADA

Peraíallada (Portalada A'nliga)

(DibuSx per F. Vidal)


MARINADA

Nadeil A l n e n E d u a r d M ® C o l l

Bon jorn infant petit pren-me la má

i portem al recer del teu pesebre,

encara que el sol faci el mati d a ,

hi ha al cim de les muntanyes neu i gebre,

i un buf d'aire geliu entra al cor meu

i tremolo de fred i d'enyoranga,

¡tu no en sabs res, infant, de! dolor greu

que ens fa sentir la mort d'una esperanza!

I ara deixe'ra asseure i contemplar

el pesebre bonic tenint-te ais bragos,

, i poc a poc un bell record vindrá

sens deixondí el silenci arab ells llurs passos

ja els sentó vora meu i amb el seu dit

invisible com es clou mes parpelles,

i altres Nadals Ijunyans han reaorgit,

que m'eren lluminosos com estrelles.

I . . .veig ais pares bons tenint-me a mi

vora el seu cor tan gran ben abracada,

i em signen el pesebre que guarní

la má del pare, sempre venerada,

diría que la veig tot beneint

día i nit el menjá de nostre taula,

i diria a l'ensems que estic oint

la fermesa i la fé de sa paraula,

El record s'ha aliui iyat. . . . Torno a sentir

la solitud tan gran de ma orfenesa,

nen ros al Jesuset vulga-li dir

amb la veu amarada de dolcesa.

— A l 'amiga porteu-li un bon amor

i una mica d'oblit i d'alegria,

i fugirá l'enyor del pobre cor,

i ella sabrá agrair-ho nit i dia.—


26 MAR INADA

I ara donem comiat amb un abra<j

d'aquelFs tan ferms, i)lenissinis de tendresa

jo sé petit que mai m'oblidhràs,

ta bociueta m'ho diu que és rosa encesa.

Adéu nioltes mercès pel bé que has fet

al cor enyoradis, ja em sento forta,

amb amor i petons beli infantet

sabré pagar t'ho, adéu, tanca la porta.

M- DEL CARME MARCÉ

Nadal de l'any 1925.

à v i a M o n i c a

Ningú no hauria dit que Pavia Mo-

nica ratllés eis seixanta anys. Era alta

i grossa com un Sant Pau i sana com

la qui més. Les saves mans i cara es-

taven Iliures d'arrugues.

Ajudava a la seva ñora en els que-

fers casolans i encara li quedava temps

per fer mitja.

A l'istiu el seu Hoc predilecte era

prop Testable a l'ombra d'una figuera

opulenta! a l'hivern vora la llar. Asse-

guda en una cadira de balea, el moca-

dor al cap damunt els ulls servint-li de

parallum, feia anar eis dits amb tanta

habilitai com podia.

Algunes vegades s'arriscava a ga-

tussejar per el conreu i àdhuc quan era

ci temps podava la vinya. Cert és pe-

rò, que triava les branques més pri-

mes. No podia més.

Feia dos hiverns qu'els dies rúfols

no anava a poblat. Des de que va pas-

sar-li un daltabaix a mig cami del pö-

ble a la masia, va quedar-li tal ensurt

que no hi havia manera de fer-Ia anar

a mercat a vendre les verdures.

—Mare voleu anar a vendre demà?

Sembla qu'el vent no bufara pas gai-

re—li-deia el seu fili, el masover del

Mas Rimbau.

—«Tant si bufa molt com poc, jo

no hi vaig pas. El vent va trencar-me

dues dents i no vui qu'em trenqui les

altres; per qué mira, encara tinc tota

la boca"; i ensenyava una dentadura

blanca i forta com la d'una noia. El seu

fili callava, car li tenia tan gran res-

pecte que no la contradia en res.

Tenia cert orgull la Monica de po-

guer ensenyar les seves dents tan ben

conservades. Tota la vida havia sigut

una de les seves il lusions. Encara de

velia! Per això estava encaterinada i

una mica poruga amb el vent,dones eli

era el causant que ni manquessin dues.

Aquell hivern en feia dos, que un

mig-dia tornava del mercat amb Ies cis-

teiles buides sota el braç i unes quan-

tes pessetes a la butxaca, quan tot d'

una el temps, que durant el matí s'ha-

via mostrai incert, començà a desca-

rregar una pluja menuda i fina,d'aque-

lies plujes qu'et penetren els óssos.

La Monica cuità a tapar-se Ies orelles

amb el mocador de seda cendrosa que


M A R I D A D A 27

duia al cap i continua el camí una mica més depres sa .

Ara poc 11 faltava caminar. Una v e g a d a tombât el revolt pedregós , el M a s Rimbau e s vela a dues ceníes pas-s e s , recolzat al començ de la munta-nya amb I'horta espléndidá al davant i esquerra i, a la dreta, el bosc de cas-tanyers que a l'istiu li feien ombra re-galada .

Monica arriba al revolt i e sguarda el M a s . Allá vora els galliners, evira la ñora i la neta fent f e s te s al g o s ; dret al portal la figura atlètica del seu fill, que ara relluïa emmarcada per la fos-ca de la entrada, semblava mirar el camí. Ella aixecant el braç , fent-li se-fiyes amb el cistell que balancejà amunt i avail. El seu fill respongué ; seguidament s 'entaforà dins la foscor i a poc aparegué amb un paraigua. La velia somrigué; el s e u fill sortia al seu encontre.

Una bufarada de vent sacse jà la Monica que quasi perdé l'equilibri i fue-tejà els arbres que ajupiren llurs bran-ques nues i s a g m e n t o s e s com mans de velleta centenària.

D e s p r é s una altra ratxada més for-ta i seguidament udola una forta tra-muntanada que, aixecant, les pedres del camí, les reboti contre els marges .

L 'avia Monica no pogué resistir V embat d'aquell huracà i caigué tan llar-g a com era.

Quan arriba el seu fill corrent tan com el vent li permetia, trobà la s e v a mare s e n s e sentits i amb un fil de s ang que li rajava de la boca. La mira i veié que li mancaven dues dents.

Provà de tornar-la en sí fregant-li fortament els polsos amb l'aigua matei-x a que li xopava la cara. Inútil. Era questió de portar-la al Hit i cercar el metje..

Provà de posar-se-la a les espatl les

i comprengué que l 'embarrassaria per caminar. Allavors, a l'igual que un ga-lant de llegenda roba a la damisel ' la de les s e v e s i l lus ions , l 'aixecà amb so s forçuts braços i la porta corrent al M a s .

Aixi .que l'àvia Monica fou al llit ben abrigada i estroncada la s ang que li rajava de la geniva i el seu cos anà escalfant-se amb el got d'anissat d'her-bes qu'ella mateixa havia compost i que s ' empas sà d'un sol glop, anà reaccionant de mica en mica, de mane-ra que quan el metge arriba acompa-nyat del mos so que havia anat a vila a cercar-lo, la trobà as sentada al llit, tranquila com si res hagués pa s sa i , planyent-se però del can vi fet e n e i seu fisic.

— « N o ha sigut res senyor metge ; r esglai i prou. Vaig perdre el mon de vista i aqües tes dues dents. Això si qu'em sap greu» .

— Pitjor podría haver sigut Monica, però més val aixi. Vaja, preneu aquesta medicina que us recepto que vos treurà la mica d'espant que hagi pogut quedar-vos. Ara jo m'en vaig que vull acabar la partida d 'e scacs que tinc pendent amb el senyor jutje. Mos-so torneu a enganxar Teuga i cap al pöble falta gent. Ja em dona ànsia , anar-m'en amb aquest redimontri de vent que bufa, però la partida és la partida. En venint de poc bolea la tar-tana. Adéu siau. Quan el senyor met-g e fou fora, Mònica quedà adormida com un soc. El seu fili tancà la porta de la s e v a habitació. No fos cas que feinejant la déspertess in.

D'aquest fet ençà, la velia Mònica prometé que eis dies de tamborinada no sortirla del eau. Tanta fou la mali-cia que tingué en quedar e sbarregada .

GASIMI« P R U N E D A B A L O T Badalona-12-1927.


28 M A R I N A D A

Publicacîons rebudes IDOL VIVENT, per Ignasi Folch i

Torres. Bibiloteca Europa. Editorial

Mentora. Barcelona. 3 pessetes.

Aquesta obra postuma del mala-

guanyat escriptor, el traspàs del qual

no fa gaire esmentava dolorosament la

prensa catalana,resumeix a nostre juí,

tota la potència artística del plorat li-

terat barceloní.

Coneixíem al Ignasi Folch i Torres

com a contista poeta, d'expressió po-

lida i senyorívola, però no comptaven

amb una obra tan difinitiva i d'una for-

ça dramática tan intensa.

L'autor ens trasllada a una pinto-

resca època de la vida bacelonina de la

passada centùria,quan començava afer-

mar-se el renaixement de nostra vida

artistica i l'aparició d'una bombeta

eléctrica en quasevol botiga era un es-

deveniment.

Assistim a colpidores escenes de

l'Ateneu i altres llocs de significació

artística i social des deis relluents ca-

merinos del Liceu fins ais llòbregs er-

gàstuls de la presó velia, ensems que

un «ídol Vivent» una cantatriu jueva i

fetiilera transforma dos germans en

dos rivals de mort que ofeguen llurs

passions en la sang d'un sacrifici ais

peus de l'ídol...

* *

C O N C U R S T E A T R A L D E «LLE-

GIU-ME»

En el darrer número aparegut del

popular magazine LLEGlU-ME hom

publica les bases d'un Concurs teatral.

LLEGIU-ME d'acord amb Tem-

presa del Teatre Catalá «Romea»,pre-

miará tres obres en un acte: un sainet,

una comédía i un drama.

LLEGIU-ME creu que aquesta és

la millor manera de donar ais joves au-

tors avinentesa de manifestar-se amb

absoluta Ilibertat.

Les obres premiades serán dona-

des a conèixer per la companyia que

actúa ai «Romea».

El termini d'admissió d'obres que-

da obert el dia primer de febrer i será

dos el dia trenta d'abril d'enguany.

El jurat que ha de fallar el present

Concurs teatral de LLEGIU-ME és in-

tégrât per prestigiosos valors del nos-

tre teatre.

Els noms però, no es faran publics

fins a l'hora de donar a conèixer el fall. *

* *

Havem rebut «{'Almanaque Guia

del Cultivador Moderno» correspo-

nent a l'any 1928 continguent les dife-

rents practiques de -ragricultor per

cada mes amb innombrables gravats i

intéressants articles de viilgarització

agrícola. D'edició excel.lent i manual

és imprescindible en Ilars deis agricul-

tors i ganaders. Felicitem í agraVm l'a-

tendó al Director, l'Excm. Sr. Raul

M . Mir. *

«El Dia», periodic de Terrassa ens

ha delectat amb les esplèndides infor-

niacions de la perforació del pou de

la mina a aquella població, qüestió

que es segueix amb interés entot Ca-

talunya. *

H!

De l'éditorial «Margarita Ledere»,

una atenta comunicació de l'obra que

es-proposa realitzar amb la publicació


M A R I N A D A 29

de les obres d ' aques ta i n s i gne historia-

dora . A t e n g u e n t la seva a m a b l e invi-

tac ió , hi es tab l im el canv i gus tosos . *

* *

L 'Ed i tor ia ! M e n t o r a ens comun i c a

que s 'han exhaur i t c omp l e t amen t els

p r imers t i ra tges de les nove l . l es de

B l a sco i b a ñe z , « L a Barraca» i «F lor

de M a i g » , traduVdes al català per Mi-

que l D u r a n .

En vista de l 'èxit assol i t per les

e s m e n t a d e s nove l . l e s , q u e han dut pe r

tot el món , v e r t i d e s a d iversos i d fomes ,

els pe r sona t ges , el p a i s a tge i els cos-

t u m s d ' una de les terres de Mengua ca-

ta l ana , l 'Edi tor ia l M e n t o r a ha fet un

nou t i ratge de «Flor de M a i g » i «Ba-

rraca» , el qual ha estâ t p o s â t a la ven-

da en totes les I l ibreries i qu ioscos .

A m b mot iu de la mor t de Vicents

B l a sco I b a ñe z , les c r òn i ques de la pe-

nínsu la i de l ' es t ranger han p roc l ama i

«La Barraca» i «F lor de M a i g » i les

altres nove l . I es va i enc i anes , les mi-

nors i m é s raciais obres del nove l . l i s ta

sua ra traspassat .

FUT^BO D e K p r é s d e l a desfeta palamosina e n e i

terreny del Port-Bou, que fou per tothom una incògnita, un nou matx entre dits equips i en camp local era extrem suggest iu. Bon nombre d'aficionats i aficionades feren acte de presència tot i despreciant el fort llevant i molesta pluja que atura el partit per dugues veçades.Coinençà aquest a les 3'15 arbitrant Balleil, entrenador paiamosi.

Fou un partit, podem dir-ne d 'honor es-portiu. E l Port -Bou, des del principi, jugà fort, massa fort; oblidà el carácter de l'en-contre mantes vegades La reafermació de la seva superioritat en nostre propi camp era tot son anhel oposant el modest Palamós a tanta escomesa llur voluntat tota Í Ilur no -b lesadejoc, ja característica. Obtenint so l -sainent l'empat, el Palamós tornava per els sens títols llastimosament perduts en una mala tarda. V a volgner demostrar a uns i al-tres que allò fou passatjer i que si en millors temps del Port -Bou va sapiguer véncer-lo, podia repetir-ho novainent.

E l millor temps fou la segona part en que constantnient domina el Palamós, produïnt

uns i altres les mlMors combinacions. E n s admirà la rapidesa i energia dels germans G a r d a , animes de l 'equip.La defensa agrada molt i també l'interior esquerra. E n el Pala-mós,debuta Forné a la defensa obl idantsovint que ho era. D 'el i pervinguéren els dos go l s qne s ' apunta el Port -Bou, però poc a poc anà millorant arribant a Huirse en bones ta-llades de joc. E s tiraren cinc corners contra el Port -Bou. per tres contra els locals. G a r -d a 1, tot just comen<?at el joc s 'apuntà el pri-mer tanto per sorpresa i manca de colocació deis nostres de quin defecte n'han de pendre esment car els passa massa sovint. A l iu des-féu l'empat tot seguit, tot això dintre els cinc primers miniits. Sa lvant uua escomesa del Palamós,un back fronterer introdueix la pilo-ta a gol. Poc després una bella intervenció de Mayo r , és fortament aplaudida. Fa l la Forné i García I d 'un xut que ni es veu, bai a M a y o r per segona vegada. E l Palamós perd dues ocasions de marcar, i el Port-Bou, per casualitat no desfà l 'empat. A les acaba-lles., un passe de l 'Al iu a Mo l la és aprofitat per aquest xutant fluix amb seguretat ven


MARINADA 30

cent per aquest gol a I 'equip del Port-Bou,

F . C .

PARTH H0MENA7GE JOSEP FAUS.-

Palamós F. C. 3

ChlDA 0 {Heleccions)

Josep Fans , ex-equipier paiamosi , ha que

dat restab ler tde l malaurat accident. Tothom

recorda llur br i l lant actuac ió c o m a porter

i en atei ició al seu ver entus iasme i per cele-

brar la seva ci iració, la jun ta , mol t encerta-

dament , organi tzà un partit amistós entre

dues seieccions del Pa lamós i del C E I D A que

en part ida br i l lantment jugada ens oferiren

una esplendida tarda de fútbol . Per manca

d'espai no podrem ressenyar aquest partit;

sols esmenlarem que t irà el kik-off l'home-

iiatjat en Josep Fans en mig de forts aplaudí-

meats que demostràren^ la s impat ía que me-

reix Í la sat isfacció que ha produit el veure'l

enterainent curat entre nosaltres.

PARTIT AMISTÓS

U. D. St. Geloni, 2 - Palamós S. C. 3

El cronista, i M A R I N A D A , donen novament

mercès des d 'aquestes p lanes, als sportmans

Srs . Re i g i Ma t a s per la seva atenc ió cedint-

nos un Hoc en sos respectius vehicles. E l s

constants l legidors i amies, no restaran

dones, sense el petit co.iientari d 'aquest inté-

ressant encontre. La l l arga distància no ha

permès e l desp l a çamen tnombrôs d'una repre-

sentac ió local; no obstant , en els moments de

repos han pogut conversar amb pa lamosins

v inguts fins i tot de Grano l l e rs i Barce lona .

Cenyint-nos al part i t , d irem que fou ex-

cel ' lent .en primer Hoc per la noblesa del joc

emprat (mantes vegades pensàrem «imb els

nois d 'O lo t ) , per l 'arbitratje imparcial—11e-

vat del desencert en anu lar el tercer go l— , i

per l 'encert dels jugadors en fer un joc llui-

dissini en par t icu lar a la segona part sobres-

sort lnt l 'ala esquerra pa lamos ina .

N o presenta el Pa l amós , S . C . l 'equip

complert . Mancava en la davantera el centre

G a y i Forné a la defensa .Ti tu lars i substituts

feren honor als colors. Començà el part i t amb

considerable retard i tot segui t , per a l ac del

Pa l amós , V i l á II cedeix la pi lota al 'porter amb

mo l ta força , escapant-li i marcant-se I'equip

t i tu lar el pr imer gû l , en contra . Es refàn els

celonins de la sorpresa atacant i xutant dues

vegades seguides a porta sens efectes. Free»

k i k contra els nostres, alt . Segu idamen t al-

tra free k i k produit per D imas , e! t ira Arta l

endinsant-se per l ' àngo l esquer ra .Mayor s'ha

l lençat va lentament sens poguer evitar-ho.

E s t i r a l a pr imera corna contra e! Pa l amós .

Draper , l ' es t rem esquerra, i l ' interior Col l s'

ens mostren els més peri l lósos de to ts .Domina

abso lu tament el Pa l amós malgrat l'handi-

cap que els representa el j ugar en campd'her-

ba i fangós per les pinjes passades. Amb tot

D rape r en una escapada centra recol l in tL ia-

vina que d'un xut creuat marca el segon go l .

Torna el joc a la porta contràr ia aplaudint-se

una parada de LIav ina . Pages , lessionat ,deu

retirar-se. Poe després ,A l iu entrega a Mo l l a

i aquest a Ros que obté novament l 'empat .

La si tuació es intéressant dones falten sols

17 minuts de joc. Torna a jugar P agé s i dès-

prés d'una bonica combinac ió entre tota la

davan tera , R o s introdueix novament i dés de

certa d istància la p i lota a gol que ha estât

for tement ap laudi t per la seva vistositat pe-

rò l 'àrbrit l 'anula prétextant or^-ai, decisió

protestada correctament inclus per el publ ic

loca l . Segu idamen t , la f inal .

Es bó de recalcar la correcció l loab le de

jugadors i public. E l S an t Gelon i ens tornará

la visita el 25 de Ma r ç . Per endavant infor-

mem a l 'op in ió pa lamosina que f ru i r à aquel l

dia d 'un bell encontre majorment v inguentre-

forçat per nous elements barce lon ins que

rescentment han-traspassat a dit c lub.

S ib ina , germà , ar reng lenà els equips e.

s. : U . D . S. Ce lon i tS ib ina , Recasens , V i l á II,

Pa l aus , Ar ta l ,Es t ragué ,L lab ina , Co l i , Vi la I,

D íaz , Draper .

Pa l amós , S .C- : Mayor . D imas , V i l a , Jor-

di. Q o u , Ventura , Pagés , Al iu , Mo l l a , Ros ,

Roge r . J U S T


MARINADA 31

C R O N I C A O C A C a r n a v a l ha passat f r e d amen t , g a i r e b é

desape rcebu t com a fes ta d 'hutnor i a l e g r i a .

Un ica inen t les s a rdanes i ba l l s s 'han v is t for-

ça an ima t s . La no ta inés esca ien t f ou el ha l l

in fant i l de d is f resses que es ce lebra en la

t a rda del p r imer d ía en el C a s i n o «E l Po r t » .

H i ass is t i ren més de q u a r a n t a d isfresses que

rebéren totes ima j o g u i n a { a més es conce-

d i ren els 10 segi ients p rem is : P r ime r i segon :

a la pa re l l a Teresa M o n t i Pa le t i M a r i a

L lu i sa C a s a g r a n i S e r v i à , de xar les ton ; ter-

cer a A n t ò n i a Forne l l s . d ' A n g e l Q u i m e r a ;

quar t a L iber t A v i n y ó , pa ra i gue r ; c i n què a

J o a q u i m V i l a , p a r a i gue r ; s isé a L l u i sa P i a j a ,

bebé ; sete i vu i tè a la pare l l a Pepe t a C l a r a ,

ho l andesa i A n d r e « V i l a , ho l andés ; n o v é a

M a r i a X i co i r a , re ina d ' E s c ò c i a ; i desé a J u l i

V a l l s , pescador . E n e que la concur rénc i a no

fos tan no inbrosa com l ' any p a s sa t i que el

n úme ro de d is f resses a r r i bés so is a la mei ta t

del d 'aque l l any , f ou una fes ta e sp l énd i d a i

ben o r g an i t z a d a .

* « *

E l tercer d ia de C a r n a v a l , es represen té

al Tea t re C a r m e la Rev i s t a Ro i-Ro i que

c o m p l a g u é a la n omb ro s a concu r r énc i a . E n

el inateix loca l , s 'han r ep resen t a t t ambé bon

nombre de pel l i cu les de g r an n omenada ,

com « D o n J u a n » , «Fu l l e s de Pa r r a » , «Massa-

b ie l le» , « C a s a t i a m b sog r a » , i d 'a l t res . • *

El D imec re s de cendra , ap ro f i t an t la bo-

ii ior del temps , féu via cap a La Fosca una

g r a n g en t a d a com pocs anys es veu .

* * *

Han s i gu t d éc l a r a i s d ' in lerés gene ra l els

ports de P a l a m o s i S a n t Fe l i u de Gu íxo l s .

* * *

El Conse i l S u p r e m de l 'obra de is Exer-

cicis P a r r oqu i a l s , per mot ius d ' o rgan i t z ac i ó ,

ha suspés les tandes q ue s ' h a v i e n anunc i a t en

l 'hotel Qe rog l í f i c .

***

Traspas s à a is 59 anys d 'edat en J o s e p

Vaca L ó p e z , ant ic je fe de te légra fs d 'aques-

ta v i la . L ' ac te del sepe l i , ma i g r a t la cruesa

del temps , f ou una g r an m«n i f es t ac i ó de do l .

Reb i la seva fami l ia l ' express ió de la

nostra condo lença .

*

Es t reba l l a amb que l com més d 'ac t iv i ta t

en nos t ra indùs t r i a , ço que fa p r eveu re un

fe i iç acaban ien t de la g reu crisi que es so-

fre ix .

E n tes obres d ' a r r an j amen t de l 'escolle-

ra , un obre r so f r ì un acc ident que li prod i i i

la mor t al c a p d 'uns ilies. D i e s després , a l t re

acc ident p r odu í fer ides de cons iderac i ó a tin

a l t re obrer , aqües tes so r tosamen t no mor-

ta ls .

•f- *

D e la comiss ió o r gan i t z ado r a de Thome-

na tge a l ' em inen t e sc r i p t o r i pub l i c i s ta En

J o a n P u i g i Fer re ter havem rebut tuia a ten ta

inv i tac ió a c o m p a n y a n t el M a n i f e s t en que s'

exposa la be l l a idea de co ronar l ' h omená t ge

amb l 'acte de fer p resen t a is f i l ls de P u i g i

Fe r re t e r de Tedició d 'una de les seves obres

que li sería c omp r ada abans al preu assenya-

lat per C a t a l u n y a amb la suma que es recap-

ti per subsc r i p c i ó .No cal dir que aques ta tan

f o rmosa pensada ha t roba t en nosa l t r es to t

l ' amor i s impa t í a qu es mere ix i per tant ,

a t enguen t la inv i tac ió que s 'ens ha fet , feni

una cr ida a is bons pa l amos ins i adm i r ado rs

de l ' au tor de « C a m i s de F r a n ç a » , con f i an t

que P a l amós no queda r á enrera en la tasca

mora l d ' apo r t a r a la subsc r i pc i ó la ma jo r

suma poss ib le .

* * *

A con t i nuac i ó pub l i quem IH Mista dels ins-

cr iptes que e n g u a n y comple ixen 19 anys d'e-

dat i han d 'ésser compresos en l ' a l l i s tament

per el serve i de l ' A rmada , d e con formi ta t RUib

el so r t e i g ce l eb ra i a Mad r i d i qu ina da ta ha

résu l ta t èsser el 2 de G e n e r de Î928 :

Josep Doqueta Piferrer 1; Joan Sa-

la Bosch 2; Francese Moner Dausà 3;

Bernabé Satorra Clara 4; Josep Basas


32 MAR INADA

Comadira 5; Emeri Carbó Juanals 6;

loan Ventura Ribot 7; Joan Fruixas

Sagrara 8; Joan Capdeferro Capdefe-

rro 9; Manel Caries Masó 10; Lluis

Basso Alberti 11; Miguel Cambis Pa-

rran 12; Josep Funaliét Matas 13; Pere

Pagès Abartí 14Josep Barris Ferrer 15;

Miquel Pi Farrer 16; Gaspar García

Meca 17; Lluis Robau Barnés 18; Jo-

sep Rovira Bastons 19; Pere Casas

Vilagran 20; Joaquim Gafarot Aulet 21

Artemi Basacoma Pons 22; Tomas Pa

rera Roig 23; losep Suquet Morato 24

Joan Bert Morato 25; Josep Bayod Bo

rraz 26; Frederic Sais Madreñas 27

Joan Jofra Berenguer 28; Narcís Deu

Prats 29;Bartumeu Mendoza Blanch 30

Emili Frigolí Expósito 3Î; Amador

Prats Tubet 32; Qermà Parra Berna-

beu 33; Joaquim Margarit Oliu 34; Al-

bert Buxeda Riera 35; Jaume Matama-

la Prats 36; Joaquim Comas Martí 37;

Pere Nadal Riembau 38; Josep Oliver

Sabat 39; Narcís Coli Pou 40; Fran-

cese Suquet Gelpí 41; Vicents Qadea

Zequiel 42; Jordi Rubau Callis 43; Es-

piridió Gelpí Pagès 44; Llorens Ferrer

Castellò 45; Martí Rotllan Alsína 46;

Salvador Castello. Estañol 47; Joan

Quintana Surrell 48;Josep Palli Jové49;

Felip Niell Serra 50; Josep Rodellas

Serrât 51; Joan Espier Martín 52; Emi-

li Cusí Jacomet 53; Joaquim Mateu

Tauler 54; j ísep Padreny Fosest 55;

Jaume Puntsatí Cabarrocas 56; Josep

Salvador Lluminada 57; Artur Servia

Cantó 58; Didac Ros Prim 58; Marian

Nierga Puignau 60; Moisés Funalleras

Domènech 61; Arcadi Puig Pedrol 62;

Josep M.® Bot Arenas 63; Martí Mar-

tín Carreras 64; Joan Sala Sala 65;

Joan Bta. Lloverás Solvés 66; Napo-

leó Lluis Matas 67; Lluis Riembau

Borras 68; Joaquim Lumbreras Comas

69; Manuel Bach Gorgoll 70.

Registre Civil Mes de Febrer

Aâ/xe/TZé'/zís.—Francisco Molas Fi-

gueras, Josefa Martí Cruañas, Ricard

Roig Portolés.

Defuncions—]osQ.p Ramonet Bo-

higas, de 65 anys, vidu; Dolors Valls

Barris, de 76, vidua; Francisco Santia-

go Santiago, de 4 anys; Maria Camps

Joan, de 65, vidua; Lluis Sistané Ga-

rrell, de 2 mesos; Antonia Terceño

Velio, de 20 mesos; Encarnació Ruiz

Martin, de 2 anys i mig.

Mattimonis.—]a\xmQ Turró Jua-

nals amb Julia Martin Baserva, Salva-

' d ó Font Gaset amb Anna Jordi Moré,

Ângel Granados Cantero amb Neus

Sèrra Pericay, Josep Ragolta Orri amb

Josefa Roqué Caudal, Dionis. Cumí

Fábregas amb Adelaida Fortunyjolier.

Movimení del Pori Mes de Febrer

Vapors nacionals:

Cabo Carvoeiro, Anciola n° 1

(dugues vegdes), Vilafranca^ Berga

(dugues vegades), Carolus, Cervera,

Cabo Menor, Marivi, Freixas L \

Amatxu Begoñacoa.

Vapors estrangers:

Florentino, ZinaÍ, Colon, Kepwic-

khallx Ariadne Alexandra, anglesos;

Orsola Casa bol o i Rosandra, Italians;

farlot\Mont Viso, francesos.

V.eler> nacionals:

¡oven Paquito (tres vegades). An-

tonieta 2° gallo, Maria del Pilar {Aw-

gues vegades), Virgen del Carmen

Pastora, Fernando Gasset, Ramona,

Maria Ballester i Laesa n.° 1.


J. Cabarrocas-Lluch Agent de Duanes Coliegiat

Caê^ a :

P o r t - B o u i C/es l i e r e

CORRESPONSALS A PAR IS :

3, Rue Saint-Vincent-de-Pau]

CASA ALIADA : LAV ION —

Rue Stanley, 80 - Bruxelles

C o r r e s p o n d a i s a :

MARSELLA, LE HAVRE, GINEBRA, BASILEA, MELÍ-

LLA, LA JUNQUERA, IRÚN, B ILBAO I PASAJES

C a s a c e n t r a l :

B A U C J Í L O I T A

T i a I ^ a i e t a n a n ú i n 3 0

T e l é f o n ^ 3 . 0 6 0 - S . P .


kifc, JlL-Az-AS^dLsib. J!L Jteztt

^ D o c t o r R a m o n i

P e r p i ñ á M a s l

i — ^

i ^ ¿ Especialista en maial- >,, )

fi ties dels ulls. Ex-alum- fe

^ ne de les Facultats de ^

® Medicina de París i ®

Barcelona. y w

Hores de visita: De I¡ a 1 |

Á i de 4 a 6 i bores convin- ^

^glides.Feslius de 10 a 12. ^

^ Provenga, 185. 1.-2 | (Entre A riba a i Universi- f

i tat), ^

OEL TIGRE E L R E I D E L S Ä N I S S A T S

P R O V E U - L O ,

SENS DUBTE £ S EL MILLOR

E N R I C L L A D Ó

A R E N Y ^ D E H/UNT

(ilAflOELONA)

D I S P O N I B L E


^gh ^ ^ iSgi ^ ifii ^ ^ »ÎH ^ 'î û!?

Bicicletas

Accesorios Sports

w

S A N R O M À Baimes, 62 - Teléfono A. 1445 - Barcelona

PIDAN

TARIFAS

DE

PRECIOS diaiâà ^ ^âk ^t^ i&â i iâtâi iââk ^©y ^ ^ ^ ^ f©©» flS^ ^ ^


FUNDI C I Ó i Taliers mecánics i eJéctrics

Tomás, Soles i Cia., en Cta.

P C A R R E T E R A D E B A R C E L O N A , 39 BIS :. G I R O N A Tel i foa LIrbdn.*242 Tel i fon Interurbá p«r a con t 6

CAP DE SANT SEBASTIÁ :::: PALAFRUQELL

Hotel R E S T A U R A N T

Dirigit per Modest Lladó

En el punt més bell de la Costa Brava . Restaurant al cobert i a

la carta . Cómodes habitacions

Autos turisme a la arribada deis trens a Palafrugell . Tel. 1405

e m i L r n o y f l INSZflL-LftCIONS

per aigua, gas i electrícítat

Reparacions de maquinária

Car re r ÍTIajor

Casanova^ cJ asiré

daíamós

n >B

S A S T R E R I A

L L O R E N P I V E S Trajes d'última eraacló. - 6sp«cia-

liiat en trajos da tetes classes I

gustos. • Preus módlcs.

Placa CoDsliíüció, i - PAL AI I OS

3 J. 0ISPESE5 I CASA 06 MENJARS

eSMERAT SERVEI

es SERVEIX A LA CARTA

Pi t Margall, 8 - Palamós


S e r v e i f i xe i setmanal en t re els ports de

B a r c e l o n a - S t . F e l i u de Œn iso l s - Pa l a iAps i Roses

per el V a p o r

"AfiClOL A " de 200 tones

Consignatari

A B A R C E L O N A :

Fran/° Arguimbau

Passeig de Colom, n.® 18

P A L A M O S

Josep Oiler Cervantes, 24 - Teléf. 52'

I T I N E R A R I

Sortida BARCELONA - Dimaris nit

Arribada a SANT FELIU — Ditnecres matf.

Sortida SANT FELIU — Ditnecres nit

Arribada a P A L A M O S — Dijous mail

Sortida P A L A M O S — Dijous nit

Arribada a R O S E S - Divendres mati Qulizinal

Sortida R O S E S — Divendres nit

Arribada a P A L A M O S — Dissabte mati

Sortida P A L A M O S - Dissabte mig-dia

Arribada a SANT FELIU — Dissabte tarda.

Sortida SANT FELIU — Dissabte nit

Arribada a B A R C E L O N A — Diumenge mati

ha sigut elegida entre Ies demés

m a r q u e s

en C O N C U R S

obert per la

P ¡ r ^ « i ó < 5 € 0 € r a l d « C o r o û o i c a ç i o o S

Demanin oferta al représentant exclusiu

C i g r é n s a p u r t a t h - ^ a l g i u f e ( © i f í i i f l )


C D ANO P R O F E S S O R : R. C A S A S

Plan dêstudís de t 'acadèmia Granados de Barcelona. Nova

tècnica del Pedal segons el malaguanyat mestre.

G O N F E R È N C I E S D E T E O R I A E H I S T O R I A O E L A M Ú S I C A

X j l ± < ^ o z x a i3A.3rtJ.o-uJLM.3rs i M, d o x i 3 . 1 o ± X l .

O n p a r i e f r a n ç a i s S n g i ì s s p o k e n

C a s a f u n d a d a e n i § 5 2

Sasireria de Joan Pra ^ v a p ^ k l p a i s t t ì i g l £ S 0 S

^ e l é f o n 5160 S

B - o n ó c ó e S f . P e r e , 7 , e n ï . B a r c e f o n a ms

M a q u i n a r i a i a r t i c i e s P E R L E S A R T S

D E L I. L I B R E

Tipus d'impremta. — Filets de coure.—Papers JOHANNOT — Fustatge per a impremía. — Imposicions de ferro i de metall d'impremta. — Numeradors de ma i de platina — Ma-quines de cosir amb corxets i fíl-ferro rodó i plà sistema Q E B L E R per impremtes. Encuadernacions i Fábriques de Caixes de cartró — Les millors Màquines de cosir amb fil textil sistema EQGER .— Instal'lacions completes d'imprem-tes.-Maquines noves i RECONSTRUIDES per IMPREM-

I A , L ITOGRAFIA I ENQUADERNAC IO .

R a m b l a de C a t a l u n y a , 91 - Te l è f on 3275 A .

j U ñ ñ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ B Te l e g r ames " A r t e l i b r o " .

Casa C. Gorchs i Esteve ^ Barcelona


Documents

SUMARI - Palamóscont01.palamos.cat/documents/230_1995348576.pdf · on la copsara l'estel que amb son. lluY em guiará en mon camí. Cau el dia melangiós; el sol ja s'en va a la