Hi havia una vegada un osset que es deia Pau.

Al Pau li havien regalat una estel de colors molt bonica i com que aquell dia feia tant de sol va anar a jugar amb ella al bosc.

Mentre corria amb ella, de cop i volta el vent va fer volar l’estel.

Pau: Oh no! La meva estel de colors! No te’n vagis!

En Pau va perdre de vista l’estel i pel camí es va trobar amb el Lucas, un ós rentador molt eixerit.

Pau: Hola! Què has vist un estel volant per aquí?

Lucas: Sí! Anava en direcció al riu. Afanya’t! Que no l’agafaràs!

Pau: Moltes gràcies! Aniré molt ràpid!

En arribar al riu, en Pau va veure la seva estel.

Allà hi havia el Dani, un hipopòtam ben bufó.

Pau: La meva estel està a l’altre banda del riu, però no sé nadar…que hem podries ajudar?

Dani: I tant que sí! Jo sóc molt bon nedador! Agafa’t ben fort!

Dani l’ hipopòtam, va ajudar al Pau a creuar el riu i van anar junts a buscar l’estel de colors, que seguia volant ben lluny.

En Pau i en Dani van trobar l’estel de colors dalt d’un arbre, al costat d’un gran niu d’abelles.

Pau: Mira Dani! La meva estel! Pujaré a aquell tronc per agafar-la!

Dani: Vés en compte que hi ha abelles i et picaran!

Llavors el Pau va pujar al tronc i en agafar l’estel, una abella li va picar al cul.

Pau: Ai! Ai! Quin mal!

De seguida va baixar i va mullar al cul dins un aigüerol.

Pau: Pica! Pica! Encara tinc l’agulló!

Llavors el Dani, amb molta cura li va treure.

Abella 1: Perdona si t’he fet mal, pensava que volies treure’ns la mel i només volies agafar la teva estel de colors.

Abella 2: Us donarem una mica! És molt bona! Tasteu, tasteu!

Pau i Dani: Moltes gràcies! Està deliciosa!

Per fi el Pau tenia la seva estel de colors, i ben feliç podria seguir jugant amb el seu amic Dani i les abelles mentre menjava una mel boníssima!