Embed Size (px)
DESCRIPTION
Llibre de poesia empàtica. Libro de poesía empática.
Citation preview
1
Sinestèsia múltiple empàtica complexa
Primera edició: Abril 2015
ALBERT TEVI
Drets exclusius d’edició: ALBERT TEVI
La reproducció total o parcial d’aquesta obra
per qualsevol procediment, comprenent-hi
la reprografia, impressió i el tractament
informàtic, o la distribució d’exemplars
mitjançant lloguer i préstec sense l’autorit-
zació escrita de l’autor resten rigorosament
prohibides i estaran sotmeses a les sancions
establertes per la llei.
AutoeditatRoda de Ter2015
Albert Tevi és un escriptor en desen-volupament. Un escriptor que escriu amb humilitat i passió.
Nascut a la comarca d’Osona li agrada la poesia i la novel·la, en especial la novel·la negra.
L’escriptor fa servir la paraula com a material i l’esprem tant com pot.Interessat en poesia visual intenta fu-sionar poesia, lletres, tradició i trans-gressió.
Sinestèsia múltiple empàtica complexa
Un viatge a través de la unifica-ció sensorial mitjançant l’ús de diferents escenes del cos humà, sentint i comprenent sensacions, sentiments i emocions d’altri d’una manera àmplia.
P O E S I A
7
Pròleg
La història d’un viatge ens transporta sovint
a sensacions noves i diferents. L’actitud del
bon viatger ha de ser oberta i propera a tot
allò que va descobrint durant el seu recorre-
gut. Els sentits han de proporcionar un bon
grapat d’experiències de colors i matisos dife-
rents. La feina d’escoltar, mirar, tastar, olorar
i tocar ens permet omplir el nostre calaix per-
sonal de records contra l’oblit. Les sensacions
viscudes tornen sempre en moments impor-
tants de la nostra vida: una aroma és capaç de
transportar-nos a un passat enyorat; una mú-
sica pot despertar un sentiment amagat i una
fotografia pot evocar un instant de felicitat.
8
La lectura, més enllà dels sentits, ens ofereix la
possibilitat de descobrir noves vides per gaudir.
La poesia de l’Albert és viva i plena de si-
lencis i de reflexió personal. El poeta es-
colta i observa, talment com si es trac-
tés d’algú que analitza un bri de realitat.
Així comença el recull de poemes que teniu a
mans, no hi ha res fàcil, ni tan sols la felicitat.
Arribar-hi depèn de la voluntat de cadascú.
A “Dones/dónes”, les paraules i el seu signifi-
cat es barregen per acostar-nos, al final, a “la
clau de la saviesa” perquè “no hi ha opció és la
decisió”. Però no es tracta de fer un mestrat-
ge d’actituds, en els poemes l’autor fa un re-
cull de petits instants. Experiències viscudes
i analitzades, passades pel sedàs de l’anàlisi
més íntima. Aquests poemes ens diuen coses i
com a lectors esdevenim interlocutors muts de
9
reflexions sentides i sinceres. Al poema “Re-
trets” trobem un imperatiu subtil que no deixa
de ser alliçonador. No hi ha fórmula màgica
ni talismà inefable, tot depèn de nosaltres.
El recull inclou un joc divertit de poemes de lec-
tura diversa. Versos que es buiden de paraules
per tenir un significat diferent. Aquests adqui-
reixen un nou sentit en funció de com es lle-
geixen, tot un exercici de semàntica elaborada.
Amb “Somriures” se’ns presenta la imatge posi-
tiva del viatge que continua amb el poema “Vo-
luntat”. La felicitat és l’objectiu que pot guiar
el camí personal de cadascú: “Viure és viure
en qualsevol circumstància, al cap i a la fi...ÉS
APRENDRE A SOBREVIURE FELIÇMENT”.
10
Però durant el viatge no tot és planer i
sen- zill, hi ha portes i finestres que cal
anar obrint. “La vida és un regal” tan-
cat que cal obrir a poc a poc. Descobrir el
seu secret és l’aventura més emocionant.
Atreviu-vos amb aquest lectura, segur que
no us deixarà indiferents. Gaudiu d’uns
versos propers i rics de paraules que de
ben segur us despertaran noves emocions.
Judit Juvanteny
11
12
Índex
BRINSDONES/DÓNES
RETRETSFAMÍLIA
SOMRIURESVOLUNTATLA FLAMAMOMENTSROBÍNIA
SOL-E-DADPORTES I FINESTRES
LA VIDAPARAULES
SOMNIS SOMIATSNITS
EL POBLE
13
L’índex de la present obra no es troba numerat per-
què no hi ha un ordre de lectura ni visualització
preestablert. Només s’indiquen els títols dels poemes
a fi de donar una visió general del contingut.
14
15
Els poemes marcats amb el símbol * es troben
“repetits” però havent eliminat algunes paraules. Es
suggereix llegir-los després d’haver llegit el “normal”.
16
BRINS*
No hi ha prou rius
per omplir el mar,
no hi ha prou temps
per gaudir-ne lentament.
Vendria l’ànima
per donar-te felicitat,
compraria temps
per donar-te més moments.
Com un bri de safrà
t’intentaré salvar,
amagant les pors
seguint endavant.
Penjats del coll del temps
obrirem nous horitzons,
17
regalant-nos aquells rams
cantarem junts les cançons.
Rere la façana de petit
hi ha un món infinit,
rere la façana de feble
hi ha la força suficient
per vèncer els obstacles.
La més petita guspira
pot desencadenar l’incendi més potent,
quan sembli que la vida ja no et mira
no esperis que algú et cedeixi el seu vent.
No et fiïs de la vida
desconfia de la facilitat
mes hauràs d’usar la bastida
per pujar fins a la felicitat.
18
BRINS
No hi ha prou rius
per omplir el mar,
no hi ha prou temps
per gaudir-ne lentament.
Vendria l’ànima
per donar-te felicitat,
compraria temps
per donar-te més moments.
Com un bri de safrà
t’intentaré salvar,
amagant les pors
seguint endavant.
19
Penjats del coll del temps
obrirem nous horitzons,
regalant-nos aquells rams
cantarem junts les cançons.
Rere la façana de petit
hi ha un món infinit,
rere la façana de feble
hi ha la força suficient
per vèncer els obstacles.
La més petita guspira
pot desencadenar l’incendi més potent,
quan sembli que la vida ja no et mira
no esperis que algú et cedeixi el seu vent.
20
No et fiïs de la vida
desconfia de la facilitat
mes hauràs d’usar la bastida
per pujar fins a la felicitat.
21
DONES/DÓNES
De cara fina
i divina,
m’enamora el teu rostre
delicat i temptador,
i alhora,
cruel...
com el despertador.
No saps què tens
fins que no ho perds.
No cal perdre
per aprendre a donar.
Si no dónes
i tens,
no sabràs què tens
fins que no ho perdis.
22
Si dónes més del que tens,
rebràs més del que dónes.
Vives i astutes
com la més sàvia flor
capaç de néixer entre la foscor
dels grans arbres.
Així són elles,
dolces com la mel
i quan volen
més aspres que un pèl.
Donar per seguir creixent,
donant aprèn la gent,
donar per fer-nos grans,
donant, creixem justament.
La vida és una balança
que s’ha d’equilibrar...
23
la vida és una dansa
que no vol parar de ballar.
Són justes necessàries
per la humana evolució,
depreciades per la història
injustament infravalorades.
Són la clau del pany
de la saviesa,
són la frontissa
de la porta de l’equilibri.
Són el pal de paller,
de la justícia
són l’enclavatge
menys feroç i més salvatge.
24
No hi ha discussió
és la decisió,
no hi ha opció
és la decisió.
25
RETRETS
Retrets
són somnis distrets,
són imatges per ferir.
No ho saps controlar,
no saps quan s’acabarà.
Ajuden a destruir
com el més potent verí,
s’infiltren dins la ment
sense opció que se’ls endugui el vent.
Fan una marca de foc
estampada al viu rogent,
no hi ha cortina que valgui
per amagar tal turment.
26
Has de ser-ne ben conscient
de tal acte incandescent,
ja que un cop deixats anar...
no ho podràs oblidar.
Sigues prudent
i no et passis de valent,
pensa en el després
i què passaria si fos al revés.
Tingues empatia
pensa en l’altra gent,
deixa anar la covardia
i sigues més valent.
No busquis més problemes
deixa estar l’orgull,
no vulguis foc per les venes
mira-t’ho tot amb bon ull.
27
Tapa la ràbia
no facis cas a l’enuig,
busca’t una companya més sàvia
no vulguis ser un rebuig.
Un cop es perd el respecte,
un cop s’esvaeix l’amor
i desapareix tot rastre de confiança
floreix la impassibilitat.
La impassibilitat és un mirall amarg,
que mostra una careta
per tapar l’ànima de tal dolor,
no exempta de patiment.
Sigues afable i respectuós
fes el bé,
28
no tinguis aquest posat tan seriós
abans d’actuar impulsivament...
pensa-t’ho bé.
29
FAMÍLIA*
Tantes persones hi ha al món
com hostatges al teu mont.
Estimar i ser estimat
per poder prendre el sol al terrat,
ser comprès i no ser odiat
per poder viure relaxat.
Cops de cap m’aplicaré
per guarir-me del tot bé,
si de mi vols escapar
no ho podràs improvisar.
La desil•lusió
crea marques dins el caparró,
i amb la humiliació (dissimulada, o no)
30
són pitjors que un galindó
i t’apaguen la claror.
Dins un somni dolç
apareix la traïció,
que no saps d’on ha vingut,
però en notes el cop rebut.
Atordit i atemorit
no saps d’on ha sortit
tanta crueltat ni mala fe,
per destruir el teu safè.
Tots volem notar calor
i ser el centre d’atenció,
volem poder somniar i somriure
sense deixar de viure.
31
El que ens fa por
és perdre el que estimem,
temem
despullar-nos d’allò que estimem.
Estimar ens fa lliures,
estimar ens fa volar,
estimar ens fa plorar,
estimar ens fa patir.
Vivim preocupats
mentre ens preocupem d’estimar,
estimem la nostra gent
de tot cor... a contracorrent.
32
FAMÍLIA
Tantes persones hi ha al món
com hostatges al teu mont.
Estimar i ser estimat
per poder prendre el sol al terrat,
ser comprès i no ser odiat
per poder viure relaxat.
Cops de cap m’aplicaré
per guarir-me del tot bé,
si de mi vols escapar
no ho podràs improvisar.
La desil•lusió
crea marques dins el caparró,
i amb la humiliació (dissimulada, o no)
són pitjors que un galindó
33
i t’apaguen la claror.
Dins un somni dolç
apareix la traïció,
que no saps d’on ha vingut,
però en notes el cop rebut.
Atordit i atemorit
no saps d’on ha sortit
tanta crueltat ni mala fe,
per destruir el teu safè.
Tots volem notar calor
i ser el centre d’atenció,
volem poder somniar i somriure
sense deixar de viure.
El que ens fa por
és perdre el que estimem,
34
temem
despullar-nos d’allò que estimem.
Estimar ens fa lliures,
estimar ens fa volar,
estimar ens fa plorar,
estimar ens fa patir.
Vivim preocupats
mentre ens preocupem d’estimar,
estimem la nostra gent
de tot cor... a contra- corrent.
35
SOMRIURES
Rere el somriure més
trempat
s’hi amaga una tristesa,
sota la falsa llibertat
creix la més gran feblesa.
Cridar i no deixar parlar
no et converteix en un savi,
et converteix en un tirà
que del destí, no sap escapar.
Si l’opinió
vol imposar,
errarà en l’execució
i no ho voldrà acceptar.
36
Abraçats a l’alegria
travessarem el bosc
més trist i fosc,
enyorant la malenconia.
Sota el mur més alt
trobarem l’anhelada porta,
traurem força dels budells
i aconseguirem vèncer la por.
Amb un somriure de pallasso
vull conviure eternament,
tot guarint la nostra ment...
aprenent cada lliçó.
37
Somrient caminarem per la vida
feliçment cantarem amb l’alegria,
per guarir la societat
abolida...
amb dosis d’autoestima...
l’ADOBARIA.
38
VOLUNTAT
És la nostra força de valor.
Ens empeny a viure
ens empeny a estar vius
ens empeny a viure estant vius.
És el gra d’arròs
que decanta la balança,
és el capgròs
que supera la creixença.
Tenacitat exemplar,
fortalesa mostrada.
Es tracta de superar els
problemes,
de créixer amb els reptes,
39
d’aconseguir ser feliç,
de viure estant viu.
D’aferrar-se a la felicitat
i no deixar-la marxar.
La vida és superar els
ter- renys àrids,
és créixer en circumstàncies adverses.
La vida és pensar que tot és possible
la vida és superar cada repte que aparegui.
Viure és ser feliç en la
tempesta,
ser feliç sota la tempesta...
és respectar cada moment
és aprendre constantment.
40
La voluntat
consisteix
en mirar-te les coses
des del terrat.
Les coses amb perspectiva
les coses agafant aire,
les coses... deixades reposar.
Has pensat mai
que abominable ha de ser
l’abúlia?
No, no m’ho vull ni imaginar!!
La voluntat és l’engranatge perfecte
la roda que tot ho fa girar,
que res deixa sense bellugar.
M’agrada pensar que la
voluntat,
41
és el raig de llum
dins la foscor...
és el fum blanc
que cobreix els dies d’hivern.
La voluntat és la superació
és vèncer l’adversitat,
és la creació...
de la tristesa fer-ne felicitat.
La voluntat, com la fe,
és el motor de tot.
42
Viure és viure en qualsevol
circumstància,
al cap i a la fi...
ÉS APRENDRE A
SOBREVIURE FELIÇMENT.
43
44
LA FLAMA
Sóc la llum del teu llumí,
la que il•lumina el teu camí,
la que encén l’espelma
que les pors calma.
Sóc la poma podrida,
sóc l’inici d’una vida
i el final d’un sol destí
que camina sense mi.
Sóc el petit capgròs
caminant dins el teu cos,
sóc aquell vent
dins el pensament.
45
M’agraden els núvols
m’agrada la vida,
m’agraden els aiguamolls
immersos dins la fada.
Com una gota de suor
cauré pell avall,
i com un admirador
contemplaré la teva pell.
Suaument... com un encenall
pel coll lliscaré,
abandonant el llagrimall
fins ben avall arribaré.
46
Amb les meves dues mans
doblegaria el món,
tirant coces sense parar
aturaria el temps... sobre la meva mà.
Sóc la resistència vençuda
sóc l’alegria perduda,
sóc l’esperança trobada
sóc la felicitat buscada.
ESCALFANT motors per una
nova vida...
ESCLAFANT moments de
l’antiga vida.
47
MOMENTS
N’hi ha de curts
i n’hi ha de llargs,
n’hi ha...
que sembla que mai s’acaben,
i n’hi ha...
que tant de bo no s’acabessin mai.
Passejant sota la lluna,
vaig trobar-me el meu destí.
Caminant sense la vida
vaig retrobar el camí.
Mirant a la cara el destí
vaig adonar-me que estava sol,
reptant la ignorància
vaig raptar la felicitat.
48
Oblidant-me dels problemes
vaig netejar el camí,
evadint-me de les pors
el cim vaig conquerir.
Amb les mans emmanillades
creuaré nedant el mar,
pujarem junts per la vall
caminant cap per avall.
Trobant-me a mi mateix,
vaig aprendre a confiar en mi,
valorant-me com mai
vaig aprendre a respirar.
49
Deixant-me sortir,
deixant de patir,
vaig alliberar-me de mi.
alliberar-me de mi.
alliberar-me de mi.
alliberar-me de mi.
alliberar-me de mi.
50
ROBÍNIA*
Ets perenne com la poma,
de bellesa que enamora
relativa com la gravetat
i turgent com una papada alegre.
Buscant el color, de la tardor
vaig trobar-me al fred hivernal
buscant la calor, del carbó
vaig dipositar el meu cor
sobre el fred de l’hivern.
Voldria sumar enrere
per fer de la tristesa
el motor de l’alegria,
per trobar-me sempre bé.
51
M’agradaria poder voler
sense desitjar,
m’agradaria poder escoltar
sense sentir,
poder veure
sense mirar.
Seria cimbaler
per encantar el teu cor,
em tornaria carnisser
per mirar-te sense rancor.
M’amagaria entre l’aire,
per trobar-te somrient.
52
ROBÍNIA
Ets perenne com la poma,
de bellesa que enamora
relativa com la gravetat
i turgent com una papada alegre.
Buscant el color, de la tardor
vaig trobar-me al fred hivernal
buscant la calor, del carbó
vaig dipositar el meu cor
sobre el fred de l’hivern.
Voldria sumar enrere
per fer de la tristesa
el motor de l’alegria,
per trobar-me sempre bé.
53
M’agradaria poder voler
sense desitjar,
m’agradaria poder escoltar
sense sentir,
poder veure
sense mirar.
Seria cimbaler
per encantar el teu cor,
em tornaria carnisser
per mirar-te sense rancor.
M’amagaria entre l’aire,
per trobar-te somrient.
54
SOL-E-DAD
Miro el sol,
vergonzoso y rojizo,
tumbado en la arena
mientras el vaivén de las olas
me masajea las marchitadas piernas.
Cambiando la y por una e
creo nuevos significados,
de una palabra solitaria
salen tres alegres…
sale el rey sol
el nexo e
y dad.
Cuando el sol brille alto
piensa en mí,
pues en tu interior
55
yo esperaré,
sin prisa
sin risa,
sin nada que hacer.
Esperando el gran momento
piensa que dar es mucho mejor,
no retengáis todo,
dad,
dad,
dad sin temor a perder!!
Poder compartir
mágico es,
no hay nada más
que quiera añadir.
56
La combinación del sol y el mar
pronto tus alegrías
hará crecer,
si no es por esta sociedad
la gente como hermanos
se debería comportar.
Todos somos humanos
y el mismo derecho tenemos
los que tienen, deben dar
y los que dan
por dar
ya reciben bien.
Dando con franqueza
dando con alegría,
dando sin temor
57
dando sin rencor
seremos seres libres
seres incombustibles…
llenos de vida
y de bondad.
Solo el sol y la luna
son capaces de dar
sin explicación.
Dad sin temor
para crecer
como el
sol.
58
PORTES I FINESTRES
En un món
governat per la crueltat,
costa trobar el colom blanc
que ens guiï fins a la bondat.
Quan es tanca una porta,
se n’obren dues.
O això diuen...
Però en aquell moment
només es veu la tancada.
En un món
on la quantitat
és més important
que la qualitat,
no importen les portes obertes
sinó les finestres per obrir.
59
No és més bo tenir portes obertes,
sinó finestres amigues.
És més bo tenir opcions
que carregar-se les raons,
i amb les opcions
carregar-se de raons.
Sempre s’ha d’obrir,
mai intentar tancar,
tancar és el final...
hivernal,
obrir és l’inici...
estival.
60
Obrint nous horitzons, descobrirem noves visions.
Obrint nous horitzons
grans o petits,
pujarem més esgraons
sense pors i sense crits.
61
LA VIDA
Ens movem en l’ambigüitat
caminem per la inseguretat,
vivim en la confiança
confiant en l’esperança.
Esperant la pols estel•lar
passaran les hores,
els dies,
i les setmanes.
Naixeràs i creixeràs confiant en tothom,
passaràs a confiar en ningú
esperant a arribar a desconfiar de tu,
i acabaràs havent de confiar en tothom.
Quan la fragilitat t’envaeix
et sents dèbil com un tros de vidre prim,
62
petit com una formiga nounada
i trist com un dia sense sol.
Pensa en el que tens,
pensa del que gaudeixes
dia a dia,
la vida és un regal
la vida és EL regal
que s’ha d’obrir
dia a dia.
A la vida puges i baixes
com una boleta de poliestirè expandit
flotant enmig d’un guèiser...
desprotegida,
i fràgil.
M’agradaria ser la clau
que obrís el pany dels teus mals,
63
per deslligar-te les cadenes
i que poguessis sortir lliure... del cau.
La confiança ens fa viure,
sé que puc confiar
i no parar d’escriure...
no parar de crear.
El camí de la vida
és sorprenent,
meravellós
i si et semblés esgotador...
para... renta’t la cara... elimina la suor
i sense cap filtre
mira clar, veu-hi bé
i veuràs que has de seguir amb el camí,
alegre(a) i content(a)
i encomanar a l’altra gent
l’alegria de seguir.
64
PARAULES
Paraules,
tan semblants...
tan diferents.
Anant de caça
vaig deixar-lo sense casa,
caminant pel bosc
se’ns va fer fosc.
Amagant l’alegria
em va sortir l’al•lèrgia,
caminant sense roba
vaig trobar la riba.
Vaig perdre la bota
per recuperar la gota,
vaig pujar a la beta
deslligant la veta.
65
Abandonant la vora del riu
vam anar a buscar el nou niu,
abandonant la por
ens va somriure el cor.
Porta el teu paper
per la porta del parer,
quan no sàpigues què fer,
submergeix-te en una tassa de cafè.
Plomes plenes de plom
impediran que t’enlairis,
somriures i ànims mentiders
t’abocaran al riu del
desànim.
66
Abocant els cors
farem rajar alegria,
avocarem les nostres responsabilitats,
abans delegades,
i...
evocarem records feliços a la nostra ment
i al nostre pensament...
que s’omplirà de gent estranya
causant-nos un turment...
que
sense cap precedent,
establirem un grup de gent
per poder-nos defensar
de l’atac més inhumà.
La més forta cuirassa
protegirà la nostra casa.
El més fort temporal
no aconseguirà fer-nos mal.
67
68
SOMNIS SOMIATS
Mitges llàgrimes trencades
tros de cànem endolcit,
mitja canya ben corbada
com una serp a dins el llit.
Com una sípia marejada
t’he trobat aquest matí,
m’has vist amb poca roba,
i ni m’has deixat sortir.
Pluralitzar la singularitat
evitant la crueltat,
fugir de la tristesa
rebutjant la ment espessa.
La campana repicava
dins la seva fosca gàbia,
69
no xiulava ni caminava,
mentre s’esquerdava
l’alfàbia.
Una llaminadura salada
enrotllada amb salsa de llet
t’entregaria fins a l’infinit
i et permetria fins el més alt crit.
Em cansen les hores,
m’agraden els dies,
m’aturo ens els instants
tendres i dolços que
t’envolten.
Plorant llavors,
llavors plantaré les àncores,
d’on naixeran les flors
sense les nostres robes.
70
M’emocionen les escales de cargolm’entretinc caçant les idees al vol,
m’aturo a reflexionar sobre la via
i m’ho miro amb
malenconia.
Embolcallarem la desil•lusió
per donar la volta a la
situació,
caminarem amb les mans
per no trobar entrebancs.
Per patir,
s’ha de lluir
s’ha de fer present
el més àvid turment.
Has de saber
trobar el teu camí,
71
sobreviure sencer
sense veure massa vi.
Llençar l’ampolla al mar
esperant que algú la trobi,
buscar-la entre la sorra
i trobar-la en un paller.
Cosir les nostres vides
amb filferro oxidat,
cosir les ferides
per aturar la maldat.
I com a conclusió :
El corrent
és intel•ligent.
72
73
NITS
La nit
és una finestra a l’infinit,
s’apareix davant nostre
sense avisar... sense dubtar.
La nit és un univers
d’oportunitats,
és un lloc de tranquil•litat,
és un espai per no dubtar
i on l’ànima, per fi, poder
alliberar.
És un espai de serenor,
on la foscor és l’escut
protector de tot dolor,
l’escut, que sempre has merescut.
74
La nit és l’embolcall
que et protegeix,
és la manta
que camina.
La nit és la força del Sol
la força de qui està sol,
la nit està malvista
pels que tenen poca vista.
La nit és misteriosa...
genèticament temuda,
estima la nit
estima la lluna.
El clar de lluna
perdura,
el raig de lluna
cura.
75
Quan la foscor t’envolta
deixa’t portar,
no t’espantis
relaxa’t i deixa’t anar.
Submergeix-te dins seu
com una volva de neu,
i jo aquí tancat...
a la meva presó de neu.
La nit és el crit
espantat i covard,
és el moment de la gent
agradable i més afable.
És el misteri perdut
l’opció que ha passat,
el futur desaparegut
el passat oblidat.
76
És la llum fosca,
el més tímid raig de Sol,
l’estrella perduda,
el record retrobat.
77
EL POBLE
Viure en un poble
és formar part d’una gran família.
Un poble és un secret
que sap caminar,
és les onades
que esveren l’aigua tranquil•la.
Viure en un poble no té cap
secret,
res és secret.
Com una ploma voleiant
a cavall del vent,
com un refugi
de la societat.
78
Una germanor ben entesa,
una unió separable
un rumor dut a l’extrem,
un vaivé d’opinions.
Privat i comú
es fonen en
un sol
cos.
Sota la llum del campanar
vaig provar de volar,
una àvia em va aturar
i el somni em va frustrar.
Sol rogenc a dins al llit
penetrant el vidre humit,
escalfor morta de fred
en aquest hivern podrit.
79
Cau la gota,
rere el vidre
tots calents...
i la gota s’ha gelat.
Llum freda
llum poruga,
aquest poble espanta
la més molsuda manta.
Roba i roba et posaràs
i aquest fred no espantaràs,
llums i llums encendràs,
i amb la boira no hi veuràs.
Boira espessa gebradora
sol poruc i esmorteït
escalfa l’aigua tan gelada,
abriga les ànimes glaçades.
80
Un pont fet per dos ponts
per dues esglésies protegit,
un poble ple de fonts
per on en brolla l’esperit.
Una marea de gent viva,
que el fa créixer
el fa néixer
rere la cortina.
Un seguit de recels
units per un sol crit,
un nou dia que comença
esperant de nou el Sol.
És el poble amb un poblat
durant molt temps abandonat,
una història oblidada
durant anys, poc valorada.
81
Un veí tafaner,
i una senyora amb molt temps,
si de tu volen parlar
la teva vida reinventaran.
Un campanar potent,
un poble vivent,
dos ponts valents
i...
una població conscient.
Un poble dins un puny
protegit de tot l’ambient,
un poble estimat
per tothom que hi ha passat.
Una roda que gira sense parar,
una roda que a vegades és
quadrada,
82
una roda que si s’encalla
no costa que torni a rodar.
La roda,
l’instrument que canvià el món,
la roda
és l’inici i és la fi.
L’inici del camí
que convergeix amb la fi,
l’inici del moviment
que la roda fa girar.
La Roda és el cercle... el cercle quadrat.
La Roda és el ... el
83
AFORISME FINAL
El TEB(V)I és l’equilibri a la vida, ni fred ni
calent... l’equilibri necessari. En la simplici-
tat rau la verdadera felicitat.
84
Agraïments
A les dues persones que m’ho han donat TOT.
A l’altra persona per la paciència i per estar
SEMPRE al meu costat.
A TOTA la meva família (directa i política).
Al meu bro pel disseny del logotip d’ALBERT
TEVI i per l’assessorament artístic.
A la Judit Juvanteny per ajudar-me amb la
confiança i altruisme amb què ho ha fet.
A totes les persones que han cregut en mi
i m’han sabut escoltar (i aguantar) durant
tants i tants anys.
I per acabar a totes les persones que es llegi-
ran aquest llibre i a les que no també perquè
espero que tard o d’hora ho facin.
85
86
87
