1
DILLUNS 23 DE MAIG DE 2011 Diari més Andorra Opinió 4 diari Publicitat: 809812 Cap de redacció: Emilio Narvàez Redacció: Alba Llacuna Fotografia i disseny gràfic: Quimescuer Col·laboradors d’opinió: Roser Rodriguez, Jèssica García, Rocío Narváez, Esther Gómez, Ricard de la Casa, Angelina Mas, Josep Maria Beal, Rosa Bassaganya, Josep-Lluís Marquès, El Almi Mustapha ‘Musta’ Assessorament lingüístic: M. Àngels Sala Transport: DistriNor Distribució: Quality Impressió: Imprintsa L’opinió del diari només queda reflectida a través de l’editorial. Els articles de les seccions d’opinió i SMS 747 expressen els criteris de qui els signa o envia i el diari no els fa seus necessàriament. Edita: Matèria Grisa DL: AND590-2005 Matèria Grisa: Carrer Prat de la Creu, 59-65 AD500 Andorra la Vella · Telèfon: 809 810 · Fax: 829 810 · [email protected] Amics dels animals! Som dos gats mascles d’11 añys, castrats i bons. La nostra ama ha mort i bus- quem un nou hogar. Som germans i desitgem seguir junts. Siusplau, ayudeu-nos. Passeu la veu, és urgent. 330 189. Es ven MG ZR 160cv Molt bon estat. Matrícula F2... Preu 4.850 € Telèfon 344 045 E l River Andorra va demostrar ahir que, tot i tenir una plantilla curta, els juga- dors amb què compta Joan Peñarroya són uns lluitadors que mai no llencen la tovallola. Els andorrans s’ho jugaven tot a la pista del Tíjola i no els va tremolar la mà. Ara el River Andorra afronta els partits finals amb el pressentiment que poden ser equip de LEB Or. La llotja esportiva A un pas Editorial N o sé si heu mirat darrerament per aquella finestra que s’anomena televisió. Les imatges que projecta molt sovint no són gaire esperançadores i és que el món està passant per uns moments molt deli- cats. Els terratrèmols de Xile, Haití o el Japó han fet que la gent sigui conscient que ara més que mai s’ha de ser soli- dari. El darrer cop es veu en els països islàmics, on la gent, cansada de les dictadures, demana po- der exercir les seves lli- bertats, com és el cas de Líbia. Des d’Andorra les ONG van fer una jorna- da solidària pensant en la població líbia i tot el que van recaptar anirà a destinar a ajudar-los. Avui no escric sobre te- mes gastronòmics, ja que vull aportar el meu punt de vista sobre es- deveniments actuals al meu parer més impor- tants. És època de canvis. Em sembla a mi, i mi- rant des del meu parti- cular prisma de vidre, que aquesta revolució és una mica més gran del que en un principi es pogués percebre. Sent a la plaça Catalunya l’al- tre dia, vaig poder com- provar com allà es con- centraven pacíficament ciutadans de tota índo- le. Per primera vegada concentrades totes les tribus urbanes juntes. Pijos, punkys, antisiste- ma, hippies, immigrants, gent gran, nens, rapers, cristians, pensadors, mares, autònoms, mi- leuristes, funcionaris, artistes, pensionistes i gent disfressada de su- perheroi deixen de ser qui són per ser una úni- ca veu amb un únic sen- timent: indignació. Es produeixen llavors les mostres de solidaritat i empatia tan estricta- ment necessàries per ara, i indispensables per al futur que ens espera. S’escolta amb gran ex- pectació tot el que té al- guna cosa a dir. Sembla que la massa estigui as- sedegada d’explicacions i veritat. Tot transcorre pacíficament tot i el ma- lestar general que ha provocat aquesta actua- ció. Gràcies al cel que l’ésser humà ha aconse- guit entendre que la violència només genera més violència i més ser- veix de molt poc. Enca- ra que he d’admetre que em resulta estrany que els polítics no hi esti- guin en contra. A la plaça es passa de l’esbroncada ensordido- ra, acompanyada de tambors i balls, a un si- lenci màgic quan algú explica i dóna notícies. Hi ha pancartes a cada racó, i cadascú aporta la seva idea o pensament per compartir-los amb les centenars de perso- nes, que els llegeixen amb interès. Són milers els flaixos de les càme- res, tots volen tenir el seu record particular d’aquests dies. Tots vo- len poder dir: jo vaig ser allà. Encara que en rea- litat, va més enllà. Les persones que omplen la plaça són aquells que volen canviar alguna cosa. Són conscients que, per canviar alguna cosa, cal començar per canviar un mateix. Per això, persones que nor- malment no sortirien al carrer en altres cir- cumstàncies, ara ho fan. Persones amb proble- mes, moltes d’elles en la ruïna financera, crida- ven i escridassaven, però al mateix temps s’omplien de felicitat i d’alegria perquè, per fi, hi ha més persones que, com ells, volen canviar. Ciutadans que deixen els seus còmodes llits per les estoretes, el sac i el sòl de la plaça, perquè estan disposats a fer al- guna cosa. Estan ansio- sos per col·laborar i coo- perar en el que sigui. El sacrifici personal és pre- ferible al menfotisme egocèntric, la qual cosa suposa un canvi rotund de pensament en milers de persones completa- ment diferents. En el fons, tot això es veia ve- nir, igual que es veia ve- nir la crisi. Personal- ment, crec que les manifestacions i acam- pades són tan sols el co- mençament. Perquè no crec que calgui recordar que aquestes revolucions succeeixen al mateix temps en moltes parts del món. En alguns llocs, de forma pacífica i civilitzada, en altres llocs no tenen la matei- xa sort i moltes perso- nes moren. Em pregunto per què en llocs on hi ha recur- sos com el petroli, la re- volució no és pacífica. No crec que cap ciutadà del carrer d’aquests paï- sos tingui ganes ni de violència, ni de guerra, ni de la destrucció de casa seva. També em qüestiono per què l’exèrcit nord-americà és més nombrós a Haití i al Japó. ¿Estan envaint aquests països amb una estratègia de dissimula- ció? Cada vegada són més els que adverteixen de les ocultes intencions que suposadament te- nen les ajudes huma- nitàries de l’exèrcit nord-americà. M’agrada pensar que les respostes a les preguntes que sor- geixen aquests dies aviat tindran resposta, i que cada vegada hi hagi més individus que ve- gin la llum en aquests dies tan foscos. Ser solidari no costa tant Cartes dels lectors La secció de cartes és oberta a la participació de tots els lectors. Po- den fer-les arribar a re- [email protected]. Les cartes han d’anar signa- des, i s’ha d’indicar el número del document d’identitat i un telèfon de contacte. Revelacions en revolucions ESTHER GÓMEZ

Seˇ ˆ lidaˇi c ˆ˙a ˙a ˙ A ˝ ˘aˆ N E oberta a la ... · tribus urbanes juntes. Pijos, punkys, antisiste-ma, hippies, immigrants, gent gran, nens, rapers, cristians, pensadors,

  • Upload
    others

  • View
    1

  • Download
    0

Embed Size (px)

Citation preview

Page 1: Seˇ ˆ lidaˇi c ˆ˙a ˙a ˙ A ˝ ˘aˆ N E oberta a la ... · tribus urbanes juntes. Pijos, punkys, antisiste-ma, hippies, immigrants, gent gran, nens, rapers, cristians, pensadors,

DILLUNS 23 DE MAIG DE 2011Diari més Andorra Opinió4

diari Publicitat: 809812 Cap de redacció: Emilio Narvàez Redacció: Alba Llacuna Fotografia i disseny gràfic: QuimescuerCol·laboradors d’opinió: Roser Rodriguez, Jèssica García, Rocío Narváez, Esther Gómez, Ricard de la Casa, Angelina Mas, Josep Maria Beal, Rosa Bassaganya, Josep-Lluís Marquès,El Almi Mustapha ‘Musta’ Assessorament lingüístic: M. Àngels Sala Transport: DistriNor Distribució: Quality Impressió: Imprintsa

L’opinió del diari només queda reflectida a través de l’editorial. Els articles de les seccions d’opinió i SMS 747 expressen els criteris de qui els signa o envia i el diari no els fa seus necessàriament.Edita: Matèria Grisa DL: AND590-2005

Matèria Grisa: Carrer Prat de la Creu, 59-65 AD500 Andorra la Vella · Telèfon: 809 810 · Fax: 829 810 · [email protected]

Amics dels animals! Somdos gats mascles d’11

añys, castrats i bons. Lanostra ama ha mort i bus-quem un nou hogar. Somgermans i desitgem seguir

junts. Siusplau, ayudeu-nos.Passeu la veu, és urgent.

330 189.

Es ven MG ZR 160cv

Molt bon estat. Matrícula F2...

Preu 4.850 €

Telèfon 344 045

El River Andorra vademostrar ahirque, tot i tenir una

plantilla curta, els juga-dors amb què comptaJoan Peñarroya són unslluitadors que mai nollencen la tovallola. Els

andorrans s’ho jugaventot a la pista del Tíjola ino els va tremolar la mà.Ara el River Andorraafronta els partits finalsamb el pressentimentque poden ser equip deLEB Or.

La llotja esportiva

A un pas

Editorial

No sé si heu miratdarrerament peraquella finestra

que s’anomena televisió.Les imatges que projectamolt sovint no són gaireesperançadores i és queel món està passant per

uns moments molt deli-cats. Els terratrèmols deXile, Haití o el Japó hanfet que la gent siguiconscient que ara mésque mai s’ha de ser soli-dari. El darrer cop es veuen els països islàmics, on

la gent, cansada de lesdictadures, demana po-der exercir les seves lli-bertats, com és el cas deLíbia. Des d’Andorra lesONG van fer una jorna-da solidària pensant enla població líbia i tot elque van recaptar anirà adestinar a ajudar-los.

Avui no escric sobre te-mes gastronòmics, jaque vull aportar el meupunt de vista sobre es-deveniments actuals almeu parer més impor-tants.És època de canvis.

Em sembla a mi, i mi-rant des del meu parti-cular prisma de vidre,que aquesta revolució ésuna mica més gran delque en un principi espogués percebre. Sent ala plaça Catalunya l’al-tre dia, vaig poder com-provar com allà es con-centraven pacíficamentciutadans de tota índo-le. Per primera vegadaconcentrades totes lestribus urbanes juntes.Pijos, punkys, antisiste-ma, hippies, immigrants,

gent gran, nens, rapers,cristians, pensadors,mares, autònoms, mi-leuristes, funcionaris,artistes, pensionistes igent disfressada de su-perheroi deixen de serqui són per ser una úni-ca veu amb un únic sen-timent: indignació. Esprodueixen llavors lesmostres de solidaritat iempatia tan estricta-ment necessàries perara, i indispensables peral futur que ens espera.S’escolta amb gran ex-pectació tot el que té al-guna cosa a dir. Semblaque la massa estigui as-sedegada d’explicacionsi veritat. Tot transcorrepacíficament tot i el ma-lestar general que haprovocat aquesta actua-ció. Gràcies al cel quel’ésser humà ha aconse-guit entendre que laviolència només generamés violència i més ser-veix de molt poc. Enca-ra que he d’admetre queem resulta estrany queels polítics no hi esti-guin en contra. A la plaça es passa de

l’esbroncada ensordido-ra, acompanyada detambors i balls, a un si-lenci màgic quan algúexplica i dóna notícies.Hi ha pancartes a cadaracó, i cadascú aporta laseva idea o pensamentper compartir-los ambles centenars de perso-nes, que els llegeixenamb interès. Són milersels flaixos de les càme-res, tots volen tenir elseu record particulard’aquests dies. Tots vo-len poder dir: jo vaig serallà. Encara que en rea-litat, va més enllà. Lespersones que omplen laplaça són aquells quevolen canviar algunacosa. Són conscientsque, per canviar algunacosa, cal començar percanviar un mateix. Peraixò, persones que nor-malment no sortirien alcarrer en altres cir-cumstàncies, ara ho fan.Persones amb proble-mes, moltes d’elles en laruïna financera, crida-ven i escridassaven,però al mateix tempss’omplien de felicitat i

d’alegria perquè, per fi,hi ha més persones que,com ells, volen canviar.Ciutadans que deixenels seus còmodes llitsper les estoretes, el sac iel sòl de la plaça, perquèestan disposats a fer al-guna cosa. Estan ansio-sos per col·laborar i coo-perar en el que sigui. Elsacrifici personal és pre-ferible al menfotismeegocèntric, la qual cosasuposa un canvi rotundde pensament en milersde persones completa-ment diferents. En elfons, tot això es veia ve-nir, igual que es veia ve-nir la crisi. Personal-ment, crec que les

manifestacions i acam-pades són tan sols el co-mençament. Perquè nocrec que calgui recordarque aquestes revolucionssucceeixen al mateixtemps en moltes partsdel món. En algunsllocs, de forma pacífica icivilitzada, en altresllocs no tenen la matei-xa sort i moltes perso-nes moren. Em pregunto per què

en llocs on hi ha recur-sos com el petroli, la re-volució no és pacífica.No crec que cap ciutadàdel carrer d’aquests paï-sos tingui ganes ni deviolència, ni de guerra,ni de la destrucció de

casa seva. També emqüestiono per quèl’exèrcit nord-americàés més nombrós a Haitíi al Japó. ¿Estan envaintaquests països amb unaestratègia de dissimula-ció? Cada vegada sónmés els que adverteixende les ocultes intencionsque suposadament te-nen les ajudes huma-nitàries de l’exèrcitnord-americà. M’agradapensar que les respostesa les preguntes que sor-geixen aquests diesaviat tindran resposta, ique cada vegada hi hagimés individus que ve-gin la llum en aquestsdies tan foscos.

Ser solidari no costa tantCartes dels lectors

La secció de cartes ésoberta a la participacióde tots els lectors. Po-den fer-les arribar a [email protected]. Lescartes han d’anar signa-des, i s’ha d’indicar elnúmero del documentd’identitat i un telèfonde contacte.

Revelacions en revolucions

ESTHER GÓMEZ