DILLUNS 23 DE MAIG DE 2011Diari més Andorra Opinió4
diari Publicitat: 809812 Cap de redacció: Emilio Narvàez Redacció: Alba Llacuna Fotografia i disseny gràfic: QuimescuerCol·laboradors d’opinió: Roser Rodriguez, Jèssica García, Rocío Narváez, Esther Gómez, Ricard de la Casa, Angelina Mas, Josep Maria Beal, Rosa Bassaganya, Josep-Lluís Marquès,El Almi Mustapha ‘Musta’ Assessorament lingüístic: M. Àngels Sala Transport: DistriNor Distribució: Quality Impressió: Imprintsa
L’opinió del diari només queda reflectida a través de l’editorial. Els articles de les seccions d’opinió i SMS 747 expressen els criteris de qui els signa o envia i el diari no els fa seus necessàriament.Edita: Matèria Grisa DL: AND590-2005
Matèria Grisa: Carrer Prat de la Creu, 59-65 AD500 Andorra la Vella · Telèfon: 809 810 · Fax: 829 810 · [email protected]
Amics dels animals! Somdos gats mascles d’11
añys, castrats i bons. Lanostra ama ha mort i bus-quem un nou hogar. Somgermans i desitgem seguir
junts. Siusplau, ayudeu-nos.Passeu la veu, és urgent.
330 189.
Es ven MG ZR 160cv
Molt bon estat. Matrícula F2...
Preu 4.850 €
Telèfon 344 045
El River Andorra vademostrar ahirque, tot i tenir una
plantilla curta, els juga-dors amb què comptaJoan Peñarroya són unslluitadors que mai nollencen la tovallola. Els
andorrans s’ho jugaventot a la pista del Tíjola ino els va tremolar la mà.Ara el River Andorraafronta els partits finalsamb el pressentimentque poden ser equip deLEB Or.
La llotja esportiva
A un pas
Editorial
No sé si heu miratdarrerament peraquella finestra
que s’anomena televisió.Les imatges que projectamolt sovint no són gaireesperançadores i és queel món està passant per
uns moments molt deli-cats. Els terratrèmols deXile, Haití o el Japó hanfet que la gent siguiconscient que ara mésque mai s’ha de ser soli-dari. El darrer cop es veuen els països islàmics, on
la gent, cansada de lesdictadures, demana po-der exercir les seves lli-bertats, com és el cas deLíbia. Des d’Andorra lesONG van fer una jorna-da solidària pensant enla població líbia i tot elque van recaptar anirà adestinar a ajudar-los.
Avui no escric sobre te-mes gastronòmics, jaque vull aportar el meupunt de vista sobre es-deveniments actuals almeu parer més impor-tants.És època de canvis.
Em sembla a mi, i mi-rant des del meu parti-cular prisma de vidre,que aquesta revolució ésuna mica més gran delque en un principi espogués percebre. Sent ala plaça Catalunya l’al-tre dia, vaig poder com-provar com allà es con-centraven pacíficamentciutadans de tota índo-le. Per primera vegadaconcentrades totes lestribus urbanes juntes.Pijos, punkys, antisiste-ma, hippies, immigrants,
gent gran, nens, rapers,cristians, pensadors,mares, autònoms, mi-leuristes, funcionaris,artistes, pensionistes igent disfressada de su-perheroi deixen de serqui són per ser una úni-ca veu amb un únic sen-timent: indignació. Esprodueixen llavors lesmostres de solidaritat iempatia tan estricta-ment necessàries perara, i indispensables peral futur que ens espera.S’escolta amb gran ex-pectació tot el que té al-guna cosa a dir. Semblaque la massa estigui as-sedegada d’explicacionsi veritat. Tot transcorrepacíficament tot i el ma-lestar general que haprovocat aquesta actua-ció. Gràcies al cel quel’ésser humà ha aconse-guit entendre que laviolència només generamés violència i més ser-veix de molt poc. Enca-ra que he d’admetre queem resulta estrany queels polítics no hi esti-guin en contra. A la plaça es passa de
l’esbroncada ensordido-ra, acompanyada detambors i balls, a un si-lenci màgic quan algúexplica i dóna notícies.Hi ha pancartes a cadaracó, i cadascú aporta laseva idea o pensamentper compartir-los ambles centenars de perso-nes, que els llegeixenamb interès. Són milersels flaixos de les càme-res, tots volen tenir elseu record particulard’aquests dies. Tots vo-len poder dir: jo vaig serallà. Encara que en rea-litat, va més enllà. Lespersones que omplen laplaça són aquells quevolen canviar algunacosa. Són conscientsque, per canviar algunacosa, cal començar percanviar un mateix. Peraixò, persones que nor-malment no sortirien alcarrer en altres cir-cumstàncies, ara ho fan.Persones amb proble-mes, moltes d’elles en laruïna financera, crida-ven i escridassaven,però al mateix tempss’omplien de felicitat i
d’alegria perquè, per fi,hi ha més persones que,com ells, volen canviar.Ciutadans que deixenels seus còmodes llitsper les estoretes, el sac iel sòl de la plaça, perquèestan disposats a fer al-guna cosa. Estan ansio-sos per col·laborar i coo-perar en el que sigui. Elsacrifici personal és pre-ferible al menfotismeegocèntric, la qual cosasuposa un canvi rotundde pensament en milersde persones completa-ment diferents. En elfons, tot això es veia ve-nir, igual que es veia ve-nir la crisi. Personal-ment, crec que les
manifestacions i acam-pades són tan sols el co-mençament. Perquè nocrec que calgui recordarque aquestes revolucionssucceeixen al mateixtemps en moltes partsdel món. En algunsllocs, de forma pacífica icivilitzada, en altresllocs no tenen la matei-xa sort i moltes perso-nes moren. Em pregunto per què
en llocs on hi ha recur-sos com el petroli, la re-volució no és pacífica.No crec que cap ciutadàdel carrer d’aquests paï-sos tingui ganes ni deviolència, ni de guerra,ni de la destrucció de
casa seva. També emqüestiono per quèl’exèrcit nord-americàés més nombrós a Haitíi al Japó. ¿Estan envaintaquests països amb unaestratègia de dissimula-ció? Cada vegada sónmés els que adverteixende les ocultes intencionsque suposadament te-nen les ajudes huma-nitàries de l’exèrcitnord-americà. M’agradapensar que les respostesa les preguntes que sor-geixen aquests diesaviat tindran resposta, ique cada vegada hi hagimés individus que ve-gin la llum en aquestsdies tan foscos.
Ser solidari no costa tantCartes dels lectors
La secció de cartes ésoberta a la participacióde tots els lectors. Po-den fer-les arribar a [email protected]. Lescartes han d’anar signa-des, i s’ha d’indicar elnúmero del documentd’identitat i un telèfonde contacte.
Revelacions en revolucions
ESTHER GÓMEZ
Recommended
