Comencem el comentari del text analitzant el tipus de font. És una font secundària, ja que està escrit per

Vicent Torrent, que va viure en el segle XX i conta un fet del segle XVIII. El tipus de text és historiogràfic, perquè està

escrit per un historiador que va viure posteriorment als fets, abordant els fets relacionats amb la batalla d’Almansa

des del 1705 al 1707.

Andrea AlcantarillaIrene DomingoMaria Medina

Raúl SolanoAlex Ramón

2on A

Història d’Espanya, 2on de Batxillerat

L’autor es individual: Vicent Torrent, (València, 1945), és llicenciat en magisteri i músic autodidacta. L'any

1986 va presidir el jurat del Concurs Nacional de Música Folk convocat pel Ministeri de Cultura i va ser nomenat

president de l'Associació de Músics i Cantants Valencians. De 1968 a 1972 va formar part de l'Equip València-Folk, i va

editar les obres següents a títol personal:

La música popular (IVEI/Alfons el Magnànim, 1989): assaig divulgatiu

Rosa perduda (Difusió Mediterrània, 1992): el seu únic disc homònim. Reeditat i digitalitzat per Picap (2010).

La finalitat principal del text es didàctica, és a dir, l’autor quan va redactar el document, pensava en ensenyar

una part de la història de València d’una manera més senzilla, per tal de que fora més fàcil recordar-la. El destinatari

d’aquest text és públic, és de tipus divulgatiu i va orientat per a qualsevol persona que tinga interés en saber més

sobre aquesta batalla.

La idea principal del text és la narració de la guerra de successió pel regne de València i les idees secundaries son:

La discussió entre Felip V i Carles d’Austria per la corona dels regnes d’Espanya.

El sentiment reticent per part dels botiflers (exercit borbó), i per part dels maulets (exèrcit de Carles d’Àustria) traguent les senyeres al carrer.

El Decret de Nova Planta, al qual suprimia les lleis i costums de la pràctica antiga i va prohibir la llengua autòctona.

Ara passem a la contextualització del text, és a dir, anem a situar la cançó en l’època de la que parla:

Carles II, l’últim rei d’Espanya de la casa dels Àustria, va morir sense descendència a l’any 1700 i al seu testament afavorí a Felip d’Anjou, net del rei francès Lluís XIV. Però la unió de les corones d’Espanya i França eren molt poc desitjades, així que Anglaterra i Holanda junt amb l’emperador Leopold I d’Àustrica firmaren una coalició presentant com a candidat a la corona a d’Espanya al fill del arxiduc Carles. L’enfrontament per aquesta supremacia era inevitable.

La guerra començà en 1702, a Flandes. A 1704, amb la incorporació de Saboya i Portugal, la guerra arribà a la península Ibérica, adquirint caràcter de guerra civil al ser proclamat l’arxiduc Carles d’Àustria en els regnes de la corona d’Aragó com Carles III, tal com diu el text “que a Altea desembarca Baptista Basset com a general de l’exèrcit

Romanç de Cec Página 2

Història d’Espanya, 2on de Batxillerat

de Carles el d'Àustria.”, mentre que Castella permaneixia fidels a Felip V, com apareix a la cançó al primer paràgraf: “li va plantar cara al borbó Felip V”.

A 1706, davant de la aparent caiguda de Felip V pel seu endarreriment militar, a Madrid es va evitar l’entrada de Carles III donant temps a Felip V a reforçar les seues tropes amb voluntaris castellans i s’enfrontaren a l’altre. La impossibilitat de socórrer Villena va impulsar els seguidors de Carles III a atacar el Castell de la veïna localitat de Ayora. Sacsejada i cremada Ayora es va rebre l’ordre de tornar immediatament a Almansa. El dia 24 per als soldats de ambdós exercits estava clar que l’enfrontament a Almansa seria inevitable . Així començà la batalla d’Almansa, com es diu a la cançó en el paràgraf quart: “el 25 d'abril de 1707 que trista batalla va somoure la terra d'Almansa”.

Per a tindre clar aquest context històric hem de definir dos conceptes clau:

Guerra de Successió: Carles II va morir sense descendència però anomenà com a successor a Felip d'Anjou, (Anomenat Felip V) amb el qual començava la dinastia dels Borbó a Espanya. Però hi hagué un grup que no estava d'acord amb aquest nomenament ja que volien que el successor fora l'arxiduc Carles d'Habsburg. Açò provocà una guerra civil recolzada des d'Europa per part dels maulets (seguidors de Carles d’Àustria) i els botiflers (seguidors de Felip d’Anjou).

Batalla d'Almansa: Fou el final de la guerra per la successió. Aquesta batalla la guanya el bàndol de Felip V i com a conseqüència d’ella va apujar al tro espanyol. Després d’açò, va abolir els furs al poble valencià, perquue era el poble que havia estat en contra seu, com una mena de castic. També cremà la ciutat de Xàtiva per no recolzar-lo. Aquesta, en memòria del que va succeir, encara té penjat el seu quadre al museu municipal, cap avall.

A continuació ús expliquem que va ser el Decret de Nova Planta i en que va consistir:

L’arribada de la dinastia Borbònica va propiciar

importants canvis en l’estructura de l’Estat. Estos canvis van ser

introduïts principalment durant el regnat de Felip V.

Un pas important en l’afany uniformitzador de Felip V fou

l’aplicació del Decret de Nova Planta, en 1707 a València i Aragó, el

Romanç de Cec Página 3

Història d’Espanya, 2on de Batxillerat

1715 a Mallorca i el 1716 a Catalunya. Comportaren la supressió dels Furs, les institucions dels regnes de la corona

d’Aragó, que pasaren a ser governats per les lleis castellanes, més propenses a l’ intromissió reial. El més estricte va

ser el de València, ja que s’hi va suprimir, fins i tot, l’ús del dret civil, aspecte que va ser respectat en els altres.

Així, tot el territori de la monarquia espanyola pasava a tenir un sistema de govern uniforme, amb l’única

excepció de Navarra i el País Basc, que pel suport que havien donat a Felip V pogueren conservar els seus Furs. Amb la

Nova Planta, es van integrar els consells territorials en el de Castella, que pasà a ser el centre del govern interior

d’Espanya. Fou l’únic consell que tindria una certa rellevança durant el segle XVIII.

Ara hem explicat el que significa el refrany “Quan el mal ve d’Almansa, a tots ens alcança”

Aquest refrany popular fa referència al fet històric en el qual els catalans van perdre la batalla d’Almansa

contra l’exèrcit de Felip V a la guerra de Successió, i quan per tant, va dictar ‘’Els Decrets de Nova Planta’’ que van

significar la pèrdua dels Furs. ”Quan el mal ve d’Almansa a tots alcança”, reflexa el sentiment de pèrdua col·lectiva de

les institucions forals i del dret d’autogovern.

Després de tindre tot aquest clar, hem fet una redacció, el que seria l’anàlisi del text pròpiament dit:

El text fa referència als fets previs ocorreguts a la batalla d’Almansa i les conseqüències més immediates. Aquesta batalla va ser el fet que va decidir la successió a la corona d’Espanya, amb la victòria de Felip V de Borbó i la conseqüent pèrdua dels furs de l’antiga Corona d’Aragó.

Al morir sense descendència Carles II, les potències europees entraren en pugna pel dret a la successió a la corona espanyola. Carles II va donar en herència la corona d’Espanya al net de Lluís XIV amb la condició de que es mantingueren units tots els territoris de l’imperi, baix una monarquia absoluta com la francesa. Per altra banda estava la corona anglesa que va vore perillar el seu domini amb la unió d’Espanya i França. Així doncs, va decidir donar suport a Carles d’Àustria (que també tenia dret a la successió) formant un segon bloc compost per Anglaterra, Països Baixos i L’Imperi Austro-Húngar. Aquests seran els països que entraran en litigi per assolir l’hegemonia en Europa.

Romanç de Cec Página 4

Història d’Espanya, 2on de Batxillerat

El marc en Espanya estava definit de la següent manera: Els antics territoris de la corona d’Aragó, els maulets, donaven suport a Carles d’Àustria ja que aquest jura mantindre els seus furs i institucions. Aquest exèrcit estava dirigit per Baptista Basset, que apareix al començament de la cançó : “que a Altea desembarca Baptista Basset com a general de l’exèrcit de Carles el d'Àustria”. En canvi els castellans (Botiflers) donaven suport al rei Borbó que mantindria un poder central basat en la legislació castellana. Aquesta lluita està anomenada en la cançó de la següent manera: “ dos aspirants una guerra van a provocar, busquen aliances amb altres estats dos exèrcits preparen, felip de Borbó i Carles d’Àustria, tals són els seus noms”

Des del 1701 fins al 1707 es mostra certa supremacia del es forces austriacistes, arribant fins i tot, a establir-se la corona en Barcelona.

El 25 d’abril de 1707, després de 7 anys de lluites intermitents, té lloc la batalla d’Almansa (“Del dia que ara esmente guardeu memòria: el 25 d'abril de 1707 que trista batalla va somoure la terra d'Almansa”.) on es decideix finalment la guerra a favor dels Borbons i la quasi assegurada derrota de l’arxiduc Carles (encara que a hores d’ara en Europa ja s’havien signat acords on estaven decidits les reparticions de territoris entre els països europeus). En la cançó hi apareix explicat aquesta batalla i mostra les conseqüències que va dur: “Després que va sotmetre tot el país i va tractar els hòmens amb gran crueltat, pensà que era l'hora d'augmentar el poder de la seua corona”.

Després de la batalla d’Almansa, El País Valencià, Aragó i Catalunya pateixen la repressió i el càstig borbònic per la seua posició favorable Carles d’Àustria, fins i tot s’arriba a cremar la ciutat de Xàtiva com a càstig exemplar. Mitjançant el Decret de Nova Planta són abolits els Furs i les institucions atorgades per Jaume I a la Corona d’Aragó, començant així una nova etapa al País Valencià. El Decret de Nova Planta apareix en la cançó com una repressió del poble.

Com a valoració personal, pensem que la cançó reflexa clarament els fets que van succeir abans i durant la batalla d’Almansa d’una manera senzilla per a que qualsevol persona puga entendre-ho, inclós la gent que no tinga cap idea sobre el tema. A més, el fet de que siga una cançó amb un resum dels fets més importants, fàcilita l’aprenentatge.

Per a concloure el treball, hem comparat alguns aspectes del sistema polític, econòmic i social de l’Antic Règim amb el posterior Sistema Liberal:

Romanç de Cec Página 5

Història d’Espanya, 2on de Batxillerat

Entenem per Antic Règim el sistema econòmic, social i polític que caracteritzaren a Europa durant els segles XVII i XVIII.

Pel que fa a la política, la forma de govern d’aquest període era la monarquia absoluta, en la qual el rei era qui tenia els tres poders de l’Estat (l’executiu, el legislatiu i el judicial), pràcticament sense límits i per voluntat divina.

Respecte a la societat, es tractava d’un model estamental depenent de la situació legal, amb grans desigualtats, format per dos grups socials tancats, dels quals es formava part per naixement. Aquestos dos grups eren el dels privilegiats i el dels no privilegiats. El grup dels privilegiats estava integrat per la noblesa i el clergat, els quals posarien la major part de la riquesa, tenien els càrrecs més importants de l’Estat i de l’exèrcit, tenien dret sobre les persones comuns i no pagaven impostos. Al grup dels no privilegiats pertanyia tota la resta de la població: burgesia artesans, camperols i grups marginals.

Del grup dels no privilegiats podem dir que els artesans estaven organitzats en gremis, que eren associacions que dirigien tots els aspectes del treball artesanal, caracteritzat per la poca competència i la poca innovació. Per altra banda, moltes de les famílies dels camperols estaven sotmeses al règim senyorial: havien de pagar diversos tipus d’impostos al senyor feudal.

Econòmicament, l’agricultura era poc avançada, ja que les tècniques i ferramentes que s’utilitzaven eren pràcticament les mateixes que a l’Edat Mitjana, i a més a més les condicions de treball no eren massa diferents. Tots aquestos factors eren la causa de la dèbil productivitat. Cal afegir que les crisis de subsistència en aquesta època eren periòdiques, provocades per les males collites com a conseqüència de guerres, gelades, sequeres, etc.

Amb l’ implantació dl sistema Liberal, canvien radicalment els esquemes de l’Antic Règim. Des d’un punt de vista polític, el liberalisme defèn que la sobirania resideix a la Nació. L’estat és un conjunt d’institucions amb la finalitat de garantir els drets dels ciutadans: a la igualtat de drets, a la propietat, a la llibertat d’opinió, etc.

Pel que fa a la societat, al contrari que a l’Antic Règim, el Liberalisme contempla la igualtat de tots els ciutadans davant la llei, encara que continua la desigualtat econòmica. Els estaments son suprimits iels individus són iguals davant la llei. La burgesia que a l’Antic Règim formava part de l’estament no privilegiat, dona suport a les idees liberals, primerament de manera pacífica i després imposant-les per la força en les successives revolucions que van tenir lloc a Europa des de l’últim terç del segle XVIII fins a la segona meitat del XIX. La burgesia va ser beneficiada amb el procés d’industrialització, que va acumular una enorme quantitat de capital i que la va col·locar al cap de la nova societat de classes, la qual estava dividida en funció de la riquesa i no dels privilegis.

Romanç de Cec Página 6

Història d’Espanya, 2on de Batxillerat

http://almansa2007.usuarios.tvalmansa.com/pag/antecedentes.htm

http://almansa2007.usuarios.tvalmansa.com/pag/labatalla.htm

Llibre d’història de 2on de batxillerat de l’any passat.

Dossier de classe.

http://www.lasprovincias.es/prensa/20070422/cultura/quan-

dalmansa_20070422.html

http://luisenriquesocialescuarto.blogspot.com/2009/10/esquemas-

diferencias-antiguo-regimen.html

http://bachiller.sabuco.com/historia/anreg.pdf

Romanç de Cec Página 7

Andrea Alcantarilla

Irene Domingo

Alex Ramón

María Medina

Raúl Solano

2on A