Revista JUNTS. Curs 2011-12

http://www.fragments.cat/

www.cordemariaolot.cat 3

SUMARI • CURS 2011-2012SUMARI

EDITORIAL

AMIPA

LA NOSTRA ESCOLAMaria Reina • Educació infantil

Cor de Maria • Cicle Inicial

Cor de Maria • Cicle Mitjà

Cor de Maria • Cicle Superior

Cor de Maria • 1r d’ESO

Cor de Maria • 2n d’ESO

Cor de Maria • 3r d’ESO

Cor de Maria • 4t d’ESO

NOTICIES•DOLORS PRAT DURAN EN EL RECORD: PER A TU, DOLORS!

•DIA MUNDIAL DE L’ACTIVITAT FÍSICA

•CLUB DE LA LECTURA A 2n d’ESO

•ENGLISH DAY

•FIRA DE MATEMÀTIQUES

•SCHOOL SONG CONTEST

•CURS DE MATES INFANTIL

•BALDIRI REIXACH / ALBERT PUJOL

•DENIP, Dia Escolar de la No Violència i la Pau

•JORNADA DE CICLE INICIAL A BARCELONA

•NADAL A L’ESCOLA

•MOSTRA DE TEATRE EN LLENGUA ANGLESA

•PREMIS JOVES BRILLANTS 2012

•A LA NOSTRA ESCOLA MENGEM + FRUITA

•TALLERS DE L’ALUMNAT D’ESO

•ESQUIADA ALUMNAT D’ESO A LA MASELLA

•MARATÓ PER LA POBRESA (EL COR SOLIDARI)

•PROJECTE D’EMPRENEDORIA A 3r d’ESO

•FIRA DEL DIBUIX

•JUBILACIÓ DE LA MESTRA ASSUMPCIÓ MASÓ

•COMIAT DE 4t d’ESO

•EL NOSTRE PROFESSORAT ASSISTEIX AL CICLE DE

CONFERÈNCIES SOBRE L’IMPULS DE LA LECTURA.

•EDUCACIÓ INFANTIL FESTIVAL FI DE CURS

“UN BOSC DE FANTASIA”

•FESTIVAL DE L’ESCOLA COR DE MARIA

•SORTIDA A LA NATURA I PÍCNIC GASTRONÒMIC A 3r i 4t d’ESO

REPORTATGES•PISSARRA DIGITAL INTERACTIVA

•CANTÀNIA, UN GRAN ESPECTACLE MUSICAL

•WEBQUEST

•LA BIBLIOTECA DEL COR DE MARIA

•PLA EXPERIMENTAL DE LLENGÜES ESTRANGERES (PELE)

•L’ESCOLA REP EL BALDIRI REIXAC COM A CENTRE EDUCATIU

•EXPOSICIÓ- MOSTRA DE LLIBRES ANTICS

DE LA BIBLIOTECA HISTÒRICA DE L’ ESCOLA COR DE MARIA

•VOLCANDPARK

•PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE

•Projecte Comenius OUR TREASURES

•JORNADA DEL PLA D’IMPULS A LECTURA (PIL) A BARCELONA

•CANTADA DE NADAL

OPINIÓ•4t d’ESO PARTICIPA A L’OLOT.DOC

•“NO M’ENQUADRIS” DINÀMICA SOBRE DIVERSITAT I PREJUDICIS

•A L’ESCOLA RECICLEM PAPER

•4 PERSONES, 100KM, 32 HORES, UNA CAUSA. TRAILWALKER

2012.

•TECNOLOGIA AL SERVEI DE L’EDUCACIÓ.

•ELS MESTRES I LA IL·LUSIÓ

•LLEGIM?

•EDUCACIÓ DE CHAMPIONS

RACÓ LITERARI•POESIES DIA DE LA MARE

•PREMIS OMNIUM

•CONCURS LITERARI ORGANITZAT PER LA BIBLIOTECA MARIÀ

VAYREDA D’OLOT

•PREMIS ALS MILLORS LECTORS

•CONCURS QUIDZENAL DE LLENGUA

•CONCURS D’EXPRESSIÓ ESCRITA ORGANITZAT PER L’AMIPA DE

L’ESCOLA

RACÓ ARITISTIC•NADALA A L’ESCOLA

•CONCURS DE PESSEBRES ORGANITZAT PER L’ASSOCIACIÓ DE

PESSEBRISTES DE LA CIUTAT D’OLOT

•GUANYADORS DEL XXXIV CONCURS DE NADALES ORGANITZAT

PEL PATRONAT DE L’ESCOLA

MUNICIPAL DE BELLES ARTS DE SANT JOAN LES FONTS

ENTREVISTA A L’EXALUMNA MÒNICA BOSCH I ALABAU

ESPORTS•BÀSQUET EXTRAESCOLARS

•FUTBOL

•EL RODAJOC

•ORIENTOLOT 2012

•TORNEIG DE NADAL ORGANITZAT PER LA UNIÓ ESPORTIVA

OLOT

Torna al SUMARI 4

EDITORIAL • CURS 2011-2012

EDITORIAL

Un primer pas cap a la revista digital.

Aquest curs 2011- 2012 la nostra escola ha fet el pri-

mer pas cap al format digital de la revista JUNTS.

Sovint sentim dir que la crisi econòmica que patim

pot significar també una oportunitat, de fet aquest és

un dels motius que ha fet decidir l’escola cap al nou

format, però no l’únic ni el més important.

Quan vàrem comentar la possibilitat de la publicació

digital de la revista entre els mestres i els estudiants,

la reacció no va ser unànime, ni de bon tros. El co-

mentari d’una alumna de 4t d’ESO, per exemple, va

ser de desencís, ja que guardava – va dir- totes les

revistes de l’escola, des de l’inici de la seva escolarit-

zació. Alguns mestres van comentar que aquest for-

mat no podria arribar a tots els pares, ni avis. D’altres

van comentar que l’esforç organitzatiu que represen-

ta la revista, ja que la tenim plantejada com una ver-

dadera memòria escolar, no tindria la compensació

comunicativa que tots desitjàvem. D’altres mestres

i estudiants es van manifestar clarament a favor del

nou format.

De fet, trobaríem arguments a favor i en contra de la

digitalització.

Evidentment que el format digital no té la qualitat

d’acabat, la riquesa topogràfica (relativa, ja que el

cost no permetia el color en el format en paper), ni

la relació afectiva amb l’objecte, que es pot tocar,

transportar amb facilitat i llegir d’una manera inde-

pendent, sense necessitar connexió ni dependre del

subministrament elèctric.

La digitalització és, però, una visió imparable de pre-

sent i de futur: la immediatesa, la disminució del cost,

la distribució universal, l’accessibilitat des de qualse-

vol lloc del món i, sobretot, la integració d’elements

multimèdia: hipertext, àudio, vídeo, animacions... són

elements decisius i inqüestionables.

Un altre element important a l’hora del canvi de for-

mat és el fet que el nou format ens empenyerà cap

a la interactivitat i el treball col·laboratiu i farà, n’estic

ben segura, de la nostra revista un element encara

molt més viu i dinàmic de comunicació.

Així doncs hem fet un primer pas, ens hem vestit

d’excursionistes; caldrà, amb l’esforç de tots, treba-

llar de valent en els pròxims cursos per poder fer el

cim, per tal de convertir un pdf, ple d’activitats, opi-

nions i vida escolar, en un llenguatge del segle XXI,

en un projecte realment interactiu.

Tura Badosa i Moret • Directora

Torna al SUMARI 5

AMIPA • CURS 2011-2012AMIPA

AMIPA COR DE MARIAMARIA REINA

Un any escolar ens deixa ja per sempre i comencen les vacances. És una festa per als nostres fills, per a professors i també per a nosaltres com a pares. En aquests dies ens podem permetre recordar tot el que hem fet a la nostra escola i en les fites i objectius que ens vàrem plantejar al començament del curs. És temps de visualitzar què s’ha aconseguit, valorar i apreciar l’aprenentatge rebut pels nostres fills per formar-los com a persones i el que queda encara per fer.A la junta de l’ AMIPA, aquest curs ens emportem moltes anècdotes però sobretot l’experiència d’haver conviscut junts, conèixer-nos més, adaptar-nos a les necessitats canviants i compartir l’ensenyament dels nostres fills.Des de l’associació, volem agrair a tot l’equip de pro-fessors la seva dedicació per oferir als alumnes la seva experiència docent i coneixements, a l’equip di-rectiu per l’organització acadèmica i a tots els pares, especialment als membres de l ‘AMIPA, pel suport i confiança en la nostra associació.En moltes ocasions ens falta la imaginació per veure què estem fent i hem fet alguna cosa veritablement excepcional. Per aquest motiu, ens és gratificant re-cordar algunes de les actuacions i recolzaments fets des de l’ AMIPA tant per als seus associats com per al conjunt de tota l’Escola.• Activitats de Nadal:Cor de Maria: reis a les aules. Berenar dia Cantada al Teatre Principal.Mª Reina: reis a les aules. Pessebre Vivent. Xocola-ta amb melindros.

• Festes i activitats lúdiques: Suport a la Rua, organitzada pels pares del Cor de Maria- Mª Reina al Carnaval d’Olot.Actuacions musicals, berenar als festivals fi de curs al Cor de Maria i Mª Reina.

• Col·laboració IME (Institut Municipal d’Educació):Anualment. Abans eren les xerrades, ara és pel pro-grama de Ràdio Olot.• Beneficis per a les famílies:Gestió centralitzada de la compra de xandalls. Sub-venció per a associats.Subvenció als associats per la compra de llibres.Subvenció als associats en les excussions (enguany s’ha passat dels 12 € x alumne/a associat, als 18 € per alumne/a).• Participació en actes culturals escolars:Participació com a membres de Jurat en l’elecció dels millors treballs de cada curs. Obsequi als pre-miats amb contes (alumnes Maria Reina) i entrades de cinema per als premiats del Cor de Maria.Participació com a representats d’ AMPAS, a l’elecció dels 10 joves brillants de 4t ESO a les escoles de la Garrotxa .• Contribució al manteniment de l’escola:Pati del Maria Reina. 1.Millora en prevenció de riscos en els jocs infantils més petits.2.Pintat amb colors la tanca del sorral. L’escola hi ha posat la feina i l’ AMIPA la pintura.3.Millora de l’equip de so ( compatible amb el Cor de Maria).Cor de Maria: renovació de les últimes cinc aules (taules i cadires) que quedaven de totes dues escoles.

AMIPA

�

Torna al SUMARI 7

LA NOSTRA ESCOLA • CURS 2011-2012EDUCACIÓ INFANTIL P3 • P4 • P5

ACTIVITATS EDUCACIÓ INFANTIL

• SANT LLUC. Tot el cicle vam anar a visitar la Fira Ramadera i vam gaudir molt amb el gran nombre d’animals que hi vam poder observar.

• ENS AGRADA LA TARDOR! Vam celebrar l’arribada de la tardor fent una sortida a la plaça de Tuïr, convertint-nos en pastissers amb el taller de panellets i rebent la visita de la Tana, la Castanyera.

• VISITA A LA FARÀNDULA OLOTINA. L’alumnat de P3 va anar a visitar la faràndula olotina, on va gaudir observant i tocant gegants, cavallets i cabeçuts.

• HORTICULTURA ECOLÒGICA. Aquest taller ens va ajudar a ser conscients que, menant un hort, se’ns desperta la curiositat i la responsabilitat de vetllar pel medi ambient.

• ARRIBADA DEL TIÓ. Amb l’arribada de les activitats nadalenques, vam rebre una visita molt important per als més menuts, el Tió! a qui vam cuidar i alimentar fins que, finalment, ens va “cagar” un petit obsequi a cada un.

• PESSEBRE VIVENT. Tot el cicle vam representar diferents escenes nadalenques en aquesta activitat tan tradicional a la nostra escola.

• ANEM A VEURE ELS PASTORETS DEL COR DE MARIA! L’alumnat de 4t d’ESO ens va representar els Pastorets. Un any més, en vam gaudir molt!

• VISITA DELS PATGES REIALS. Els Patges Reials van arribar a Maria Reina transmetent tota la màgia que només ells poden despertar en els més menuts.

• DIADA DE LA PAU. L’alumnat elaborà una petita activitat plàstica representativa de tots els valors treba-llats durant la diada.

• DIJOUS LLARDER. Sortida al Planeta Màgic de Banyoles i viatge amb el Tren Pinxo fins al Parc de la Draga.

• CARNESTOLTES. Taller d’elaboració de disfresses: mitjançant unes caixes, l’alumnat va realitzar uns capgrossos molt bonics! A P3 van fer porquets, a P4 galls i a P5 conills.

• VISITA DE LA REINA DEL CARNAVAL. La Sílvia Reixach, reina del Carnaval d’aquest any, ens va venir a visitar i li vam oferir una rebuda amb molta música i ritme.

• VISITEM LA BIBLIOTECA DEL COR DE MARIA. L’alumnat de P5 va poder observar els diferents tipus de material que podem trobar a la biblioteca, així com la seva disposició i classificació mitjançant colors.

• SETMANA DEL CIRC • DIADA DE SANT JORDI. Visita a la fira de les roses i els llibres i representació de la llegenda per part de les mestres.

• VISITA ALS BOMBERS. Visita al Parc dels Bombers, on vam conèixer quines són les tasques que s’hi duen a terme i el material que utilitzen.

• EXCURSIÓ A LA VALL DE NÚRIA. Viatge amb Cremallera fins a la Vall de Núria, on ens ho vam passar d’allò més bé fent de petits exploradors i baixant pels tobogans.

• VISITA AL MERCAT D’OLOT. L’alumnat de P5 va visitar el mercat per tal de descobrir les múltiples frui-tes i verdures, així com la necessitat del diner per poder-les adquirir.

• FESTIVAL FI DE CURS. Sota el títol “Un bosc de fantasia”, ens vam disfressar i vam ballar al ritme de les cançons.

Torna al SUMARI 8


SETMANA DEL CIRCA l’hora de planificar quin seria el projecte interdisci-

plinari que treballaríem a la nostra etapa, teníem molt

clar què és el que volíem que fessin els més menuts

de l’escola. Volíem que juguessin, experimentessin,

descobrissin... en definitiva, que aprenguessin d’una

manera divertida i motivadora. Al cap i a la fi, aquest

és el nostre objectiu en tot moment, és la tasca d’un

educador aconseguir-ho! Així i tot, volíem que aques-

ta fos una setmana especial, que no l’oblidessin fà-

cilment... És per aquest motiu que vam voler que co-

neguessin de més a prop el meravellós i màgic món

del circ. Durant una setmana, tot Maria Reina es va

convertir en una gran carpa de Circ, on els nostres

nens i nenes en van ser els protagonistes.

El primer dia, només d’arribar, es van trobar amb una

sorpresa que no s’esperaven. Què havia passat? To-

tes les mestres s’havien convertit en pallassos! Des-

prés de les presentacions, van gaudir d’allò més amb

l’espectacle: una s’entrebancava amb les xanques,

d’altres no sabien seure, hi havia un pallasso que no-

més feia que amagar-se... Va ser divertidíssim! A la

tarda, tots els nens i nenes van col·laborar amb la

decoració: mitjançant uns bonics adornaments per

l’entrada realitzats amb material de rebuig i uns mu-

rals per a les voltes, vam aconseguir que l’escola es

transformés en una autèntica carpa de circ!

Els tres dies següents es van destinar a la realització

de tallers. Mentre uns feien d’equilibristes, d’altres

es convertien en malabaristes, confeccionaven una

disfressa o un barret, elaboraven boles d’arròs per

fer malabars i, fins i tot, es creaven les seves pròpies

xanques! Tot l’alumnat va poder gaudir de tots els ta-

llers, aprofundint, d’aquesta manera, en el gran nom-

bre de possibilitats que ens ofereix el món del circ.

El punt i final a la Setmana del Circ es va realitzar

d’una manera molt especial. A través d’una petita

coreografia que els nens i nenes havien après en

aquest taller, es va realitzar una petita desfilada ober-

ta als pares i familiars que ho van venir a veure. Però

no es va fer d’una manera qualsevol... sinó equipats

amb el vestit i barret de pallasso que ells mateixos

havien elaborat. Després de la desfilada, tots ells van

marxar molt contents i orgullosos amb les xanques

i boles malabars que havien realitzat al llarg de la

setmana.

Una vegada acabat el projecte i havent transcorregut

un temps des de la seva finalització, podem estar or-

gulloses de dir que el nostre objectiu es va complir.

No només s’ho van passar bé i van gaudir al màxim

de cada instant de la setmana, sinó que van apren-

dre un munt de coses. Prova d’això n’és el fet que

encara ara surtin en les seves converses frases com

“Això ho fan els malabaristes, no?” o “Mira! Sóc un

equilibrista!”.

A continuació podeu veure un recull de fotos de la

setmana.

Mireu! Mireu que bé ens ho vam passar!

Torna al SUMARI 9


Torna al SUMARI 10

LA NOSTRA ESCOLA • CURS 2011-2012CICLE INICIAL 1r • 2n EPRI

��

ACTIVITATS DEL CICLE INICIAL

• Sortida al Parc Nou: taller “Els colors de la tardor”.Per un dia ens vam convertir en artistes i vam fer una obra d’art ben bonica per dur a casa.

• Pastorets de 4t ESO, amb la participació de l’alumnat de 1r d’ EPRI.Pastors i àngels de 1r vam aportar el nostre gra de sorra als PASTORETS de 4t d’ESO.

• Dijous llarder: jocs cooperatius al Rourell.Tot fent jocs molt divertits, hem après que és més bonic cooperar que competir.

• Sortida al teatre a veure l’obra infantil “La princesa i el pèsol”.Unes titelles molt originals ens van representar el conte de “La princesa i el pèsol”. Ho van fer molt bé.

• Projecte interdisciplinari : L’aigua.Moltes activitats relacionades amb l’aigua, però potser la més divertida va ser l’anada al Museu Marítim de Barcelona.

• Visita a la biblioteca Marià Vayreda d’Olot per aprendre que és una biblioteca i escoltar un conte explicat per la Dolors Arqué.

• “La Cadena”: activitat a l’aula en contra la violència.A partir d’unes explicacions i un conte, els de primer vam aprendre que utilitzant el diàleg podem evitar molts conflictes.

• Projecte Convivència: “El riu Fluvià” (1r EPRI); “La sequera” (2n EPRI).Dins el projecte convivència l’alumnat de primer vam conèixer el riu Fluvià i els de segon la impor-tància de la pluja.

• Curset de natació ( 2n EPRI).Els de segon vam anar a la piscina cada dijous durant dos trimestres. Una bona manera de fer esport i aprendre a nedar. Vam acabar el curset amb una divertida matinal.

• Sortida a MARINELAND

Torna al SUMARI 11


MARINELANDDofins, lleons marins, foques, guacamais, pingüins,

flamencs, pelicans, cigonyes, paons reials, falcons ...

Tots aquests animals els vam veure a la sortida de

Marineland!

El dia 18 de maig ens vam llevar ben d’hora per no

fer tard a l’autobús que ens havia de portar a Mari-

neland.

Només d’arribar, esmorzar i cap a veure les aus. Que

divertit! Fins i tot un guacamai sabia multiplicar!

D’aus a mamífers marins. L’espectacle dels dofins i

els lleons marins ens va deixar bocabadats.

I vam dinar de restaurant, que bo! Amb la panxa ple-

na vam anar a fer l’activitat de l’exploració del món

animal, amb quatre monitors (un per grup-classe)

que ens van explicar moltes curiositats dels animals

que anàvem veient.

Finalment, vàrem passejar amb el trenet, tot menjant

un gelat boníssim.

Per recordar tot el que vam veure i aprendre, ens

vam endur un petit dossier per treballar a casa.

Torna al SUMARI 12


Torna al SUMARI 13

LA NOSTRA ESCOLA • CURS 2011-2012CICLE MITJÀ 3r • 4t EPRI

�

�

�

ACTIVITATS DEL CICLE MITJÀ

• Sortida de la tardor : Passejada per la Vall d’en Bas per tal de reconèixer la gran diversitat de formes, colors i olors de la tardor i algunes de les característiques del paisatge de la Garrotxa.• Visita a la ciutat grecoromana d’Empúries. Observar les restes arqueològiques de la ciutat romana “Emporiae” i com vivien els seus habitants.• Treball Interdisciplinari : La Sal. Conèixer aquest mineral tan preuat.• Visita a la Muntanya de Sal de Cardona. Observació directa d’una mina de sal.• Sortida a l’Aquàrium de Barcelona. Visita guiada per descobrir com viuen diferents animals marins.

ACTIVITATS DUTES A TERME PELS ALUMNES DE TERCER

• Xerrada dels agents forestals. Prendre consciència de la importància i la cura dels nostres boscos. • Visita al Museu Comarcal. Retornar al nostre passat olotí a través de la pintura i l’escultura.• Activitat biblioteca: la història del llibre.• Visita al Parc dels Bombers. Viure des de ben a prop la tasca dels bombers.•Participació al Rodajoc. Una matinal de jocs amb nens i nenes de tercer curs, de diferents escoles de la comarca.• Activitat biblioteca: Saber diferenciar entre un diccionari i una enciclopèdia. • Curset de sardanes: aprendre a ballar la típica dansa catalana.

• Projecte de convivència : El Foc.

ACTIVITATS DUTES A TERME PELS ALUMNES DE QUART

• Visita al Museu Comarcal. Descobrir els oficis antics i tradicionals de la nostra comarca.• Visita al setmanari de “La Comarca”: Conèixer les instal·lacions de la redacció i el procés d’elaboració d’un setmanari.• Activitat de biblioteca: Saber diferenciar els llibres de coneixement dels llibres d’imaginació.• Visita a l’exposició Mart – Terra. Estudi comparatiu per veure les semblances i les diferències entre aquests dos planetes.• Visita a l’Estació meteorològica del Parc Nou. Conèixer el seu funcionament i la utilitat de la informació que genera.• Participació a la “Fira de Mates”. Activitat matinal lúdica i didàctica de les matemàtiques.• Curset d’escacs. Aprendre aquest joc d’estratègia i raonament.• Visita a l’Open de tennis “Santi Silvas”. Donar suport als esportistes amb discapacitats que participen en aquest torneig.

• Projecte de convivència: Les tres erres

Torna al SUMARI 14


PROJECTE DE CONVIVÈNCIA: EL FOC

Hola! Sóc en Tic, l’esquirolet del bosc.

Us vull explicar com l’alumnat de tercer amb molt

d’entusiasme van treballar aquest projecte. El tema

escollit va ser el foc.

Ja en el primer trimestre van venir els Agents Fores-

tals que els van explicar com cuidaven els nostres

boscos i com tenien cura de les espècies autòctones

de la nostra zona.

La visita als bombers ,en el segon trimestre , els va

ajudar a valorar la seva tasca. Els van ensenyar com

vestien, els materials que utilitzaven, el camió i com

actuaven davant d’una emergència.

En el tercer trimestre, van utilitzar la recerca

d’informació i el treball personal per veure la impor-

tància del descobriment del foc i la manera que va fer

canviar la vida dels humans.

Jo, l’esquirolet, sóc el protagonista d’un conte que

decora la seva classe amb molts dibuixos de plantes

i animals.

Finalment, van confeccionar un imant per recordar

que amb el foc no s’hi pot jugar.

PROJECTE DE CONVIVÈNCIA: LES TRES ERRES

Nosaltres, les gallines,els ànecs,

els pingüins i les granotes volem col·laborar com el

nostre company, l’esquirolet, explicant les activitats

de l’alumnat de quart. Vam participar ajudant a crear

una societat més sostenible: reduint, reciclant i reuti-

litzant.

Ens van construir a partir de material utilitzat: safa-

tes, porexpan, trossos de paper, cotó... Els nens

i nenes d’aquest curs van saber reutilitzar molt bé.

Que bonics vàrem quedar! Amb tot això varen reduir

el consum de productes i objectes i, per tant, varen

contribuir a disminuir la contaminació.

Amb l’ajuda d’un Power Point que van passar a la

classe van adonar-se que ens els últims anys s’ha

experimentat un fort augment de residus tant pel que

fa a la quantitat com per la seva composició.

Durant tot el curs han reciclat molt, llençant a cada

contenidor la brossa corresponent per després fer-la

servir en la fabricació de nous objectes.

Per concloure aquest treball, van confeccionar un

petit dossier que els va ajudar a entendre que per so-

lucionar aquest problema cal una educació ambien-

tal i una recollida selectiva dels residus.

Col·laborem-hi tots: Un món millor és possible!

Torna al SUMARI 15


Torna al SUMARI 16

LA NOSTRA ESCOLA • CURS 2011-2012CICLE SUPERIOR 5è EPRI

ACTIVITATS DE 5è D’EPRI

• Taller “Nois i noies, un somni impossible?” Activitat sobre les diferències i els rols de gènere.

• Audicions a primària: la Cobla. Audició de diverses peces musicals interpretades per una cobla i pre-sentació dels instruments que en formen part.

• Cantada de Nadales: “Nadales de cinema”. Tradicional cantada de nadales al Teatre Municipal d’Olot.

• Taller “Plantes remeieres”. Taller sobre els usos de les plantes medicinals, al Parc Nou.

• Cantània. Concert de música i veu realitzat al pavelló d’esports olotí.

• Xerrada “Reporter doc”. Presentació de la revista Reporter doc i dels seus continguts.

• Presentació de papiroflèxia. Exhibició de diverses figures realitzades amb papiroflèxia.

• Concurs literari de la biblioteca Marià Vayreda. Concurs literari anual que enguany tenia com a tema Ot el bruixot.

• Concurs literari de l’Òmnium Cultural. Concurs literari anual organitzat per l’Òmnium Cultural de la Garrotxa.

• Patinem sobre gel a la plaça Major. El desembre vam anar a patinar sobre la pista de gel col·locada a la plaça Major.

• Projecte: Un gra de sorra pel planeta

Projecte elaborat dins del projecte educatiu del centre i que tenia com a tema central l’impacte de les ener-gies no renovables en l’entorn.

• Excursió a Girona:”Les llegendes de Girona”. Passejada pel centre històric de la ciutat, tot escoltant les llegendes associades als diversos punts del barri vell.

• Excursió a Garriguella:”Descobrim l’or líquid”. Sortida al Maset Plana, un molí d’oli, emmarcada dins del projecte interdisciplinari de cicle superior, dedicat a l’oli d’oliva.

• Excursió al Museu d’Història de Catalunya, a Barcelona. Excursió de final de curs, en la qual l’alumnat participà en una activitat al museu per conèixer alguns secrets de la història del nostre país.

• Excursió a peu a Sant Miquel del Corb. Sortida a peu a Sant Miquel del Corb, per practicar una mica d’esport i passar una jornada de convivència tots plegats.

Torna al SUMARI 17


�

A CINQUÈ HEM APORTAT EL NOSTRE GRA DE SORRA PER

CUIDAR EL PLANETA

Sota el títol d’Un gra de sorra pel planeta, els/les

alumnes de 5è de primària hem dut a terme un tre-

ball emmarcat dins del projecte educatiu de l’escola.

El treball buscava despertar en els nois i noies una

actitud d’anàlisi, de crítica i de reflexió sobre un pro-

blema molt actual: la contaminació del nostre plane-

ta ocasionat per la utilització excessiva de les fonts

d’energia no renovables.

La primera part del treball ha consistit en la presen-

tació de la problemàtica. Hem començat parlant del

cas hipotètic i realista d’una nena, la Laia, que té pro-

blemes d’asma. Aquest ha estat el fil del qual hem

anat estirant per fer sortir les diverses temàtiques que

s’han tractat. Així, partint de la contaminació de l’aire,

hem analitzat les causes que provoquen aquesta

contaminació. També hem reflexionat per què avui

dia es consumeix tanta energia, i cada nen/a ha pen-

sat accions quotidianes que requereixen un consum

d’energia (anar amb cotxe, mirar la tele, fer servir el

raspall de dents elèctric, etc.).

La segona part del treball ha constat de l’estudi de

les diferents fonts d’energia no renovables que més

s’utilitzen avui dia. En grups de 6, els/les alumnes

han hagut de cercar informació i imatges sobre una

de les quatre fonts d’energia seleccionades: petroli,

gas natural, carbó mineral i energia nuclear. El resul-

tat del seu treball s’ha plasmat en un mural que hem

penjat a classe.

Per últim, la tercera part s’ha basat en la reflexió i la

cerca de solucions reals i possibles a la problemàtica

presentada. Cada noi/a ha pensat algunes accions

que es comprometien a dur a terme d’ara endavant

per reduir el consum d’energia. Han escrit les ac-

cions en cartolines en forma de fulla i les han penjat

en l’arbre dels petits gestos, construït amb materials

reciclats. També, per parelles, els/les alumnes han

fet un escrit breu reflexionant sobre dos punts:

• Per què avui dia consumim tanta energia?

• Per què és necessari reduir el consum d’energia?

El resultat de tot aquest treball s’ha exposat a la clas-

se durant la jornada de portes obertes que l’escola

organitza cada any per Sant Jordi. També podeu

veure tot el projecte al bloc que hem creat:

http//:ungradesorrapelplaneta.blogspot.com

Bona feina nois i noies!

Torna al SUMARI 18


Torna al SUMARI 19


ACTIVITATS DE 6è d’EPRI

• “Juul, què t’ha passat?” Taller sobre resolució de conflictes.

• Castanyada.

• Anem a veure els Pastorets de 4t d’ESO.

• Nadales de cinema.

• English Day, diada d’activitats en llengua anglesa.

• Sortida a Garriguella, l’oli com a centre d’interès.

• Visita al Museu del Volcans, descoberta de la realitat volcànica de la Garrotxa.

• Treball Interdisciplinari: L’or líquid. L’oli, un tresor amagat dins d’una oliva.

• SCHOOL SONG CONTEST: GREASE, projecte telemàtic en llengua anglesa. Com fer una adaptació en llengua anglesa d’una cançó i crear una coreografia conjunta.

• Visita al Museu d’Història de Catalunya. Una activitat interactiva per conèixer millor el nostre petit gran país.

• PROJECTE: LES RENOVABLES

Com podem ajudar el nostre planeta? El repte:fabricar les nostres pròpies fons d’energia renova-ble.

• Jornada esportiva del dia mundial de l’activitat física. El volcà Montsacopa ens amagava alguns enigmes que ens van fer suar de valent.

• Excursió a peu. Una diada de germanor enmig de la natura.

• Busca l’intrús. Coneixem una mica millor la biblioteca.

• Young Volcandpark: treballem el gres per deixar el nostre testimoni al primer congrés europeu d’estudiants en espais volcànics protegits. (Mural commemoratiu al Parc Nou)

Torna al SUMARI 20


LES RENOVABLES: COM PODEM AJUDAR EL NOSTRE PLANETA?

Un món millor és possible.

L’alumnat de sisè van escoltar, planificar i treballar

de valent per demostrar que amb una petita dina-

mo, un ventilador i molt d’enginy es pot crear ener-

gia sense contaminar el nostre estimat planeta. Les

energies renovables són l’alternativa però els alum-

nes s’adonaren que, al mateix temps, reduir les ne-

cessitats energètiques individuals ajudaria que les

renovables fossin més presents a tots els territoris.

Un espai on van arribar les energies renovables va

ser l’aula de sisè durant la jornada de portes ober-

tes. Diversos molins eòlics, avions propulsats per

plaques fotovoltaiques, ous que la calor feia moure

i un munt de propostes d’energies renovables van

omplir de gom a gom l’aula de curiosos i curioses.

Els alumnes explicaven amb orgull la seva creació i

pares amb uns ulls brillants que denotaven admira-

ció per aquells petits enginyers.

Va quedar clar que les energies renovables són o

han de ser l’aposta de futur. Com deia un nen de

sisè:” Aquestes són netes”, o com li responia la seva

companya: “ Sí, a més a més, també es recarreguen

gratis”. Eòlica, geotèrmica, solar, biomassa, hidro-

elèctrica... totes elles energies que ens han de per-

metre viure al planeta i deixar-lo respirar.

Per tant, sembla clar que un món millor és possible,

com a mínim a nivell energètic.

Torna al SUMARI 21


Torna al SUMARI 22

LA NOSTRA ESCOLA • CURS 2011-20121r d’ESO

�

ACTIVITATS DE 1r D’ESO

• FIRA DEL DIBUIX: 18 d’octubre. Intercanvi de dibuixos al pati de l’escola.

• SORTIDA A LA NATURA: 21 d’octubre. Tot just iniciat el curs vàrem anar a peu a Batet.

• ELS OFICIS TRADICIONALS: 8 de novembre. Xerrada sobre els llenyataires.

• CUINA DE TEMPORADA I PROXIMITAT

9 de novembre. Curset pràctic de com preparar amanides verdes .

• VISITA A SANT JOAN LES FONTS: 24 de novembre. Visita guiada de l’Estada Juvinyà i del Monestir .

• PESSEBRE DE L’ESCOLA: 12 de desembre. Elaboració i muntatge d’un pessebre fet amb paper reciclat.

• DIADA DE LA PAU: 30 de gener. Frases personals escrites dins un cor desitjant la pau.

• CONCURS BÍBLIC: 26 de gener. Participació al concurs de dibuix i comentari de l’evangeli.

• SANT TOMÀS D’AQUINO: 27 de gener. Esports i festa dels estudiants.

• ESQUIADA A LA MASELLA: 21 de febrer.

• L’ART ES DESCOBREIX: 15 de març. Visita al Museu Comarcal.

• PREPARACIÓ DEL PROJECTE EDUCATIU: 19 de març. Visita al mercat d’Olot per fer fotografies dels productes de proximitat.

• TREBALL DE SÍNTESI: 29 de març. Visita al Museu i ruïnes d’Empúries.

• MUSEU DELS SANTS: 18 d’abril. Visita guiada.

• ORIENTAOLOT: 25 d’abril. Cursa d’orientació per a tots l’alumnat de 1r d’ESO d’Olot.

• JORNADA DE PORTES OBERTES: 26 d’abril. Exposició sobre Comerç Just i de proximitat.

• MARATÓ PER LA POBRESA: 9 de maig. Esmorzar a l’escola.

• TALLERS I VIATGE A PEÑÍSCOLA: del 16 al 18 de maig. Diades d’esport, convivència i lleure.

• LA VEGETACIÓ DE LA GARROTXA: 24 de maig. Estudi de la fauna i flora de la comarca al museu dels volcans.

• FESTA DE FINAL DE CURS: 15 de juny.

• SORTIDA DE FI DE CURS: 22 de juny. Parc aquàtic de Roses.

BON ESTIU I BONES VACANCES A TOTS!

Torna al SUMARI 23


TALLER DE CUINA DE TEMPORADA

L’alumnat de primer d’ESO va treballar, amb l’ajuda

d’en Francesc Asperó, les millors receptes d’amanides

variades de la temporada de tardor.

Teníem com a objectius:

• Inculcar el valor dels aliments i la necessitat de por-

tar una dieta sana i equilibrada.

• Promoure la cooperació mitjançant el treball en

equip.

L’activitat pretenia que l’alumne es familiaritzés amb

els productes de proximitat i de temporada.

Per aquest motiu l’alumnat va preparar, amb l’ajuda

d’en Francesc, moltes i variades amanides, agafant

com a ingredients els fruits i verdures de tardor: nous,

avellanes, panses, pipes, cogombre, poma, kiwi, ta-

ronja, mandarina, enciam, tomata, ceba ...

Els va ensenyar a fer una vinagreta per amanir les

diferents classes d’amanides.

Amb l’organització d’aquesta activitat, es volia oferir a

l’alumnat la possibilitat de descobrir plats d’amanides

per poder millorar la dieta diària i gaudir d’una bona

salut.

Els nois i noies van fer un bon treball i esperem que

portin a la pràctica aquesta interessant activitat.

Torna al SUMARI 24


Torna al SUMARI 25

LA NOSTRA ESCOLA • CURS 2011-20122n d’ESO

�

ACTIVITATS DE 2n d’ESO• Taller amb Pep Nogué. Xerrada i col·loqui amb el cuiner Pep Noguer per parlar dels productes autòctons de la Garrotxa.

• Xerrada sobre alcohol, tabac i drogues. Infermera ABS d’Olot.

• Sortida a la natura. Prats de Nogué. Batet de la Serra.

• Visita al museu comarcal. “El color del paisatge”. Currículum de visual i plàstica.

• Patinatge sobre gel a la Plaça Major. Pràctica del patinatge amb tots els companys de la classe.

• Participació en la cavalcada dels patges a Maria Reina. Acompanyament de Ses Majestats els Patges d’Orient a l’escola Maria Reina. Torxes ,fanalets i coreografia van guiar el camí dels patges.

• Club de lectura de 2n d’ESO. Visita de l’escriptora Laila Kourouch. Lectura feta a classe a l’hora de comprensió lectora: “De Nador a Vic”.

• Participació en l’agenda escolar de la Garrotxa. Aprofitar la visita de Pep Nogué per tal de reproduir una entrevista a l’agenda.

• Activitat a la biblioteca de l’escola. “Els enigmes”. Activitat per descobrir i conèixer més coses de la biblioteca escolar.

• Esquiada a la Masella. Activitat de tota la secundària: un dia de neu amb tots els amics i amigues.

• Crèdit de síntesi: “L’aigua i l’energia”. Treball interdisciplinari on es treuen uns continguts bàsics d’aquests dos temes de ciències.

• Visita a la depuradora de la Garrotxa. Xerrada “Com rentem l’aigua a la Garrotxa”. Visita a la Creu Roja: activitats de l’IME.

• Visita a l’exposició “Mart vs. Terra” al Museu Comarcal.

• Activitat del projecte educatiu de centre “Un món millor és possible”. Despeses mensuals d’una família de 3 o 4 persones.• Participació en el concurs “Schools songs contest” amb la cançó “Thriller”. Elaboració d’un video clip. Lletra en anglès i coreografia.

• Voluntaris en el congrés de vulcanologia “Volcand Park”. Participació en diferents tasques.

• Sortida a Tarragona, Peñíscola i Castelló. Viatge de fi de curs: lúdic i cultural.

• Tallers de convivència i lleure. Esports, sortides, manualitats, cinema, etc.

• Espectadors del torneig de tennis “Memorial Santi Silva”.

• Sortida al Parc aquàtic. Últim dia de curs: acomiadament.

Torna al SUMARI 26


“LES DESPESES MENSUALS D’UNA FAMÍLIA D’UNS 3 ó 4

MEMBRES”L’alumnat de 2n d’ESO ha participat en el projecte educatiu de centre d’enguany, igual que la resta de cursos de l’escola.Aquest curs el tema era “Un món millor és possible” i vam pensar des de la tutoria que seria bo fer alguna activitat que portés a la reflexió en aquests moments de crisi econòmica.Així doncs, vam creure oportú que el nostre treball consistís en fer un estudi sobre les despeses que ha de suportar una família, cada mes, per tal de poder sobreviure en la societat actual.Cada vegada a les famílies catalanes els costa més arribar a final de mes. Les despeses s’acumulen i sembla que cada dia el valor dels diners disminueix. A més a més, si aquí hi afegim el problema de la crisi econòmica, podem comprovar que moltes famílies passen serioses dificultats per tirar endavant.Són moltes les famílies que s’han vist afectades pel tema de la falta de treball. Quan en una família un dels aportadors econòmics deixa de tenir feina, co-mencen un seguit de problemes econòmics que po-den portar al desequilibri total de la situació familiar.En una casa hi ha moltes despeses, n’hi ha de més bàsiques que d’altres, però hem de tenir clar que vi-vim en una societat consumista i tenim uns hàbits que ens comporten moltes despeses.Actualment, com a norma general, les famílies es-tan compostes de 3 ó 4 membres. En una família hi conviuen adults i infants, i cada un dels seus compo-nents comporta les seves despeses. Tot i així, cal dir que de despeses n’hi ha de col·lectives i individuals.Per fer-vos més entenedor l’estudi, hem dividit les despeses mensuals d’una família d’uns 3 ó 4 mem-bres en 6 apartats: casa, compres, cotxe, adults, jo-ves i extres. Ja sabem que hi ha despeses diàries, setmanals, mensuals o anuals, però per fer més entenedores les xifres hem repartit les despeses en mesos.

• DESPESES RELACIONADES AMB LA CASAEn una casa hi ha moltes despeses. Si no hagués estat per aquest treball, ben segur que no n’hauríem sigut conscients. Cal pagar la llum, l’aigua, el gas o el gasoil, l’assegurança, la contribució, el lloguer o la hipoteca,el gual permanent, la comunitat de veïns, el manteniment de la casa, com per exemple el tema pintura, electrodomèstics, mobles..., els telèfons tant

fixes com mòbils, jardineria, escombraries i moltes coses més.De totes aquestes despeses, les que tenen un preu més alt serien el lloguer o la hipoteca en cas d’haver-ne de pagar. Si parlem de lloguer hauríem de pensar en una xifra al voltant dels 400 Euros mensuals i si parlem d’hipoteca aquesta pot tenir una mitjana de 700 Euros mensuals. Després hi hauria el gasoil o el gas, amb us 140 Euros mensuals. En tercer lloc tindríem les despeses provinents dels telèfons. Ac-tualment a quasi bé totes les cases hi ha ADSL, o sigui que es paga una quantitat força gran de telèfon entre els fixes i els mòbils, uns 150 Euros al mes. També les cases han de preveure unes despeses importants al llarg de l’any relacionades amb temes de manteniment. Serien uns 100 Euros mensuals. Després, com a despesa important, hi tindríem la llum amb uns 75 Euros de mitja mensual. A continua-ció hi tindríem la contribució de la casa, en cas de ser-ne els propietaris, uns 50 Euros de mitjana men-sual. Les cases tenen l’obligació d’estar assegura-des i aquesta despesa puja uns 30 Euros mensuals. L’aigua també cal pagar-la i parlaríem d’uns 20 Euros mensuals. Finalment vindrien despeses més petites, però existents, com per exemple el gual, la comunitat de veïns, la jardineria i les taxes d’escombraries.

• DESPESES RELACIONADES AMB LES COMPRESUna família ha d’invertir molts diners del seu sou en el tema de les compres de la casa. Aquestes comencen pels productes frescos, com la carn, el peix, la fruita, la verdura, els ous, els iogurts, etc. Continuen amb una gran partida pels productes de neteja: lleixiu, sabó, detergent, suavitzant... Després tindríem el grup dels cosmètics: xampú, gel, colònia, desodorant, maqui-llatge... No podem oblidar el pa i tot el relacionat com les coques, la brioixeria... També tenim els cafès, la llet, les xocolates... Les begudes: una gran majoria de les persones beu aigua embotellada, vins, coles... Després tenim els productes d’higiene personal: pa-per de WC, compreses, bosses d’escombraries,... També hem de pensar en les medicines: xarops, pa-racetamol, antibiòtics... I per acabar tot el tema rela-cionat amb les piles i les bombetes.Així doncs, després del nostre estudi comparatiu, po-dem dir que la partida més important de compres ve donada quant als productes frescos. De mitja, una família es gasta uns 400 Euros mensuals en aques-tes despeses. En segon lloc, hi hauria tot el relacio-nat amb el pa, cafès, llets i xocolates i les begudes. En aquest tema es gastarien uns 70 Euros mensuals. En tercer lloc hi hauria les despeses amb productes

Torna al SUMARI 27


de neteja, amb uns 40 Euros de mitjana. En quart lloc hi hauria els elements d’higiene personal, 25 Euros i, per acabar, en una part molt inferior hi tindríem les medicines, les piles i bombetes, amb uns 8 Euros de mitja mensual.

• DESPESES RELACIONADES AMB EL COTXETenir un o més cotxes en una família, a part de la despesa inicial en el moment de la seva adquisició, n’hi ha tot un seguit que ara explicarem. Cal disposar d’una assegurança, fer-li revisions periòdiques, pas-sar inspeccions, omplir-lo de combustible, pagar-ne un manteniment, possibles reparacions que pugui tenir, netejar-lo, aparcar-lo, pagar alguna possible multa i finalment l’import de circulació que imposa l’ajuntament.A partir de les nostres enquestes podem afirmar que la despesa més important en un cotxe és el combus-tible, ja sigui gasolina o gasoil. També el preu variarà depenent de la quantitat de quilòmetres que es pu-guin fer. Hem calculat que com a mínim es gasta una mitjana de 60 Euros mensuals. Després vindrien les despeses relacionades amb el manteniment del co-txe, uns 30 Euros mensuals; l’assegurança, uns 35 Euros, i l’impost de circulació, uns 15 Euros. Recor-deu que sempre estem parlant de xifres mensuals. I finalment trobaríem el relacionat amb la neteja, mul-tes i aparcaments que pot variar moltíssim, però que hem vist una despesa d’uns 25 Euros al mes.

• DESPESES RELACIONADES AMB ELS FILLS/ESEn primer lloc, considerar que la majoria de les famí-lies tenen una mitjana de 2 fills i que això comporta una gran quantitat de despeses en diferents temes: l’escola, les activitats extraescolars, els llibres de text, el material escolar, la roba i el calçat, el metge( revisions, dentista, oculista...) perruqueria, transport públic, diversions ( cine, cromos, revistes, llaminadu-res...), etc.La major part de les despeses dels fills vénen dona-des per les activitats extraescolars que puguin fer, la roba i el calçat. Hem comprovat que es gasten una mitjana de 150 Euros mensuals, entre dos fills. Des-prés vindria l’escola amb uns 80 Euros mensuals. Els llibres de text i el material escolar estarien amb una quantitat mitjana de 50 Euros al mes. A continuació, les diversions amb 70 Euros mensuals. També cal tenir en compte les despeses relacionades amb la perruqueria, uns 35 Euros mensuals i el transport pú-blic, uns 17.

• DESPESES RELACIONADES AMB ELS ADULTSConsiderem, que hi ha dos adults a cada família i

que les seves despeses van des de la roba i el ca-lçat, passant per les possibles revisions mèdiques (dentista, oculista, mútues...), perruqueria, estètica, impostos de gestions, hobbies,etc...Igual que en el cas dels fills, els adults gasten força en roba i sabates. Hem calculat uns 100 Euros men-suals. Després vindrien les despeses relacionades amb les gestions burocràtiques (rendes, carnets, ma-trícules...) amb uns 60 Euros al mes. A continuació, caldria tenir en compte les despeses de perruqueria, uns 50 Euros mensuals; els d’estètica, uns 25 Euros mensuals i despeses relacionades amb els hobbies que els considerarem en l’apartat d’extres.

•DESPESES RELACIONADES AMB ELS EXTRESEn una família hi ha moltes despeses que no són ni vitals, ni necessàries, ni obligatòries, però ajuden a viure millor i a tenir petits al·licients que fan la convi-vència amb les persones més agradable. Quant a aquests extres cal destacar els regals: ani-versaris, sants, reis, tions, sorpreses, etc. També cal incloure en aquest apartat les vacances, els res-taurants i bars, el cinema, les aficions, el tabac, els diaris i revistes, la fotografia, la informàtica, els jocs d’atzar, la decoració de la casa, les donacions, els sindicats, clubs, etc.Com a resum del nostre apartat, volem fer notar que la despesa més important que té una família quant a extres és en el tema de les vacances. Les famí-lies es gasten una mitjana de 200 Euros mensuals en aquest tema. Després les segueixen els regals amb una mitjana de 100 Euros al mes. A continua-ció tindríem els bars i restaurants amb una despesa d’uns 80 Euros mensuals. Els jocs d’atzar, amb uns 60 Euros. Amb diaris i revistes es gastarien uns 40 Euros i amb aficions, tabac, cinema, fotografia, infor-màtica, decoració i donacions tindríem una mitjana de 20 Euros en cada apartat.Per acabar el reportatge dir que amb aquest treball creiem que hem aconseguit els objectius que ens ha-víem proposat en un principi:

• SENSIBILITZAR-NOS DEL MÓN CONSUMISTA EN EL QUAL VIVIM.

• INTENTAR MILLORAR LA NOSTRA ACTITUD DAVANT UN MOMENT DE CRISI COM EL QUE S’ESTÀ VIVINT .

• SER CAPAÇOS DE VALORAR MÉS TOT EL QUE TENIM I L’ESFORÇ QUE FAN ELS NOSTRES PA-RES PERQUÈ NO ENS FALTI RES.

Torna al SUMARI 28


29


�

ACTIVITATS DE 3r d’ESO

• Sortida a la natura (21 d’octubre) – dia de convivència entre l’alumnat de 3r i 4t d’ESO. Vam pujar cami-nant al volcà Montolivet i vam gaudir d’un pícnic de convivència.

• La castanyada (2 de novembre) – diada típica catalana en què l’alumnat va menjar castanyes torrades pels alumnes de 4t d’ESO.

• Xerrada “Internet segura” (10 de novembre) – els Mossos d’Esquadra van donar orientacions per a l’ús responsable dels recursos de la xarxa.

• Pessebre vivent de Maria Reina (16 de desembre) – col·laboració en el muntatge al pati de l’escola.

• Patinatge sobre gel (19 de desembre) – visita a la pista de gel de la plaça Major d’Olot.

• Ajuda als Patges de Maria Reina (22 de desembre) – l’alumnat va ajudar als Patges d’Orient a portar els regals als petits de l’escola.

• Xerrada sobre sexualitat, tarda jove (19 de gener) – a càrrec de les pediatres de l’hospital Sant Jaume d’Olot.

• Diada de Sant Tomàs (27 de gener) – participació en els actes organitzats a l’escola.

• Diada de la pau (30 de gener) – acte simbòlic i conjunt de tota l’escola.

• Esquiada a la Masella (21 de febrer) – dia de convivència de tot l’alumnat d’ESO practicant un esport a la natura.

• Inici del projecte “Sigues emprenedor” (28 de febrer).

• Participació al concurs Pica Lletres a TV del Ripollès (1 de març).

• Crèdit de Síntesi: Convivència i Civisme (del 28 al 30 de març) – dies dedicats a treballar, des de dife-rents àrees, la convivència i el civisme.

• Xerrada “Què anuncia la publicitat?” (3 de maig).

• Marató per la pobresa (9 de maig) – l’alumnat va poder comprar coca feta pels professors, els diners es van destinar al la Marató de TV3.

• Jornades de convivència: viatge a Madrid

(del 16 al 18 de maig) – tres dies descobrint la ciutat de Madrid, seguint unes activitats i rutes organitzades.

• Jornades de tallers a l’escola (del 16 al 18 de maig) – tres dies de convivència a l’escola gaudint de diferents activitats lúdiques, esportives i culturals.

• Teatre en anglès: “Bitter Taste” (30 de maig) – participació a la mostra de teatre en anglès juntament amb altres escoles i instituts de la Garrotxa.

• Col·laboració com a voluntaris al festival del Cor de Maria (15 de juny).

• Sortida final de curs: parc aquàtic (22 de juny) – una manera lúdica de posar el punt i final al curs 2011-2012.

Torna al SUMARI

Torna al SUMARI 30


VIATGE A MADRIDDurant els dies 16, 17 i 18 de maig, l’alumnat de 3r

d’ESO va poder gaudir d’una sortida cultural on van

descobrir i conèixer la ciutat de Madrid. Van apren-

dre a orientar-se per una gran ciutat i a moure’s en

espais públics.

Van estar tres dies molt intensos, amb visites cultu-

rals:

• “Museo del Prado”: visita dinamitzada del programa

l’art es descobreix “El espacio en la pintura”.

• Convent de “Las Descalzas Reales”: un convent

que encara és de clausura amb un permís especial

per a visites guiades. És una autèntica obra d’art.

• El Palau Reial: visita amb audioguia de l’espai que

encara actualment és seu de reunions i recepcions

per part de la família reial espanyola.

• El Senat: visita guiada per descobrir les instal·lacions

Van assistir a la representació teatral “EL APAGÓN”

al teatre “Alcazar” de la “calle Alcalà” i van gaudir

d’una xocolata amb xurros en una de les xocolateries

amb més història de la ciutat, San Ginés, prop de la

“Plaza Mayor”.

A més, durant els tres dies van fer dues rutes a peu

proposades per l’oficina de turisme de Madrid. Aques-

ta activitat s’anomena “Fotografía Madrid”. Consistia

en fotografiar diferents llocs emblemàtics de la ciutat

(Puerta del Sol, Estadi Santiago Bernabéu, Puerta

de Alcalá, “Parque del buen Retiro”...) i l’últim dia

presentar les fotografies a l’oficina de turisme. Cada

participant va obtenir un petit obsequi.

Van estar tres dies intensos valorats molt positiva-

ment tant per l’alumnat com pel professorat.

Torna al SUMARI 31


Torna al SUMARI 32

LA NOSTRA ESCOLA • CURS 2011-20124t d’ESO

�

ACTIVITATS DE 4t d’ESO

• Pastorets – representació de l’obra “Els Pastorets” per a tota l’escola, en la versió catalana del Dr. Danés.

• Sortida a la natura – realització d’un pícnic als Tossols , el dia 21 d’octubre.

• Visita l’Estació Experimental Agrícola “Mas Badia” i al Museu Agrícola de Malgrat – per tal d’obtenir informació per a la realització del treball de recerca: “Som sostenibles? Aproximació a la producció, comercialització i consum dels productes propis de la Garrotxa”.

• Visita a la Cooperativa de la Vall d’en Bas – recerca d’informació per al treball de recerca.

• Organització de la Castanyada.

• Festa de Sant Tomàs d’Aquino – organització de les activitats de centre.

• Diverses xerrades i activitats: Violència de gènere (Mossos d’Esquadra), “No m’enquadris” (Ètica), “Un tast de cinema”, “taller cuina de temporada i proximitat”. Xerrades “Salut a l’Escola”, Conferència de Josep Guix (L’agricultura a la Garrotxa). Conferència de Pep Nogué (Alimentació i productes propis).

• Visita al Saló de l’Ensenyament ( Barcelona)- Jornada d’orientació.

• Venda de roses per Sant Jordi

• Sortida Comenius a País de Gal·les i Eslovàquia i acollida dels estudiants europeus a Olot.

• Presentació i exposició dels treballs de recerca a la jornada de portes obertes.

• Sortida de final d’etapa a Londres.

Torna al SUMARI 33


VIATGE FI D’ETAPA A LONDRES

Com a activitat estrella, l’alumnat de 4t ESO vam realitzar el nostre viatge a Londres; no cal dir que tots l’havíem esperat durant tot el curs amb molta il·lusió i moltes ganes. Arribat el dia, concretament un 14 de maig, mig adormits, eren ni les tres de la matinada, vam agafar l’avió amb els típics nervis del viatge. En arribar, l’alberg es va merèixer opinions de tot tipus i amb el mínim temps per fer una para-deta i descarregar l’equipatge (no gaire més que una amuntegada maleta de deu quilets), vam començar a visitar la ciutat. La primera parada fou Westminster Abbey. Allà vam poder observar les tombes d’alguns dels més cele-bres científics, filòsofs, historiadors i escriptors del món; al Science Museum ens va espantar un es-quelet d’un dinosaure increïble, que va fer posar-nos dins la pel·lícula de “Noche en el Museo”. L’endemà, vam pujar a la famosa sínia de Londres, l’emblemàtic London Eye, l’ull de Londres. Des del punt més alt vam poder observar la gegant ciutat londinenca com també tenir una visió fantàstica del Big Ben. Tot i que alguns de nosaltres no desitjàvem res més que s’acabés el trajecte, vam fer unes fotos genials que es convertiren llavors en un record fantàstic del viatge.

Al Madame Tussaud’s Museum vam tenir el gran privilegi de fer-nos nombroses fotos amb tots els fa-mosos que us podeu arribar a imaginar. Tot i que no eren de carn i ossos, semblava que ens miraven amb cares curioses i pensaven “és ben bé que aquests catalans s’ho creuen tot, no s’adonen que soms de cera?” però nosaltres no els sentíem i no vam deixar ni una foto per fer: posant el dit a l’ull a en Mourin-ho, cantant amb The Beatles, fent de secretaris de l’il·lustríssim Barack Obama... Aquell mateix dia vam tenir temps per veure el Picadilly Circus que ens va regalar una pedregada per recordar-nos del típic temps londinenc, i també Oxford Street i la riquesa acumulada de Harrods. Ja portàvem dos dies de viatge intensos, els nostres peus es començaven a queixar i sabíem que les nits eren per dormir, tot i que no les aprofitàvem prou bé potser, però això no ho pot saber ningú, eh? El di-mecres ens vam aturar a contemplar el Buckingham Palace. Tot i les grans i típiques aglomeracions de gent, vam veure el canvi de guàrdia i alguns van arri-bar a imaginar-se la reina a la finestra del palau. Vam voler, aquell dia també, contemplar els verds, nom-brosos i gegantins parcs que té Londres, entrant al Hyde Park, amb el seu llac i alguns esquirols. No hi havia temps per descansar, havíem de veure encara moltes més coses. Els més atrevits vam pu-jar fins dairebé al cim de l’impressionant Saint Paul’s Cathedral. Cal dir que vam arribar a dalt esbufegant ja que vam pujar més de 500 escales. Vam agafar aire entrant al Shakespeare theatre i tenint també el

privilegi de veure la representació d’una obra que tot i no entendre l’idioma ens va deixar encantats a tots. Havia estat un dia molt cansat, i després del bon so-par de cada dia ,vam deixar-nos caure als nostres llits, sense gaires hores per dormir ja que l’endemà ens quedaven moltes més coses per fer, i sobretot... l’esperat sopar de gala. El penúltim dia ens vam llevar per anar a visitar el British Museum. Vam veure la millor col·lecció de mòmies del món, la pedra roseta i moltes coses més! També vam tenir temps per fer una ruta per tota la ciutat de Londres amb el bus turístic i anar amb un vaixell pel riu Thames i així poder contemplar el Tower Bridge, fent així les últimes fotos del viatge. Però en-cara quedava el que per molts era la part més emo-cionant i bonica de tot el viatge: era la nit de gala,o més ben dit , la Farewell diner party, així que ,cap a les vuit, tots ens vam tancar a les nostres habitacions per posar-nos ben guapos (professors inclosos). En sortir, tots ben vestits, vam fer algunes fotos, unes fotos que de ben segur feien d’aquest moment inobli-dable i és que s’ho mereixia. Algunes duien uns ves-tits maquíssims, anàvem totes molt ben maquillades i els nois ens van sorprendre amb uns models molt discrets (sense corbates, no és “lo seu”), però molt mudats, i els professors també ens van sorprendre amb la seva inesperada elegància! Vam sopar i em van fer una sorpresa enorme: l’endemà era el meu aniversari i em van sorprendre amb un pastisset molt bufó amb setze espelmes i el cant de la reconeguda cançó “d’anys i anys”, així que aquest petit detall va fer d’aquest viatge un record molt gran que de ben segur que cap de nosaltres oblidarem, i va fer-me adonar que setze anys no es fan cada dia. A més, aquest any havia passat un aniversari molt especial, al costat de les meves amigues i de tota la meva classe! L’endemà, ja era dia de tornada, l’ambient estava es-pecialment trist, suposo que tothom notava que això ja s’acabava i ja sentien altre cop els exàmens ben a prop. Abans de marxar però, ens vam aturar a Tra-falgar Square, per visitar la National Gallery. Allà vam acabar de gastar les últimes piles que ens quedaven, contemplant el famós quadre de Van Gogh dels Gi-rasols i molt més. També vam aturar-nos a observar el marcador de les Olimpíades, que aquest any es celebren allà i vam voler tenir-ne un record. Ffinalment ens vam dirigir cap a l’estació d’autobusos per marxar cap a la nostra estimada ciutat d’Olot. Vo-lia resumir-vos més el viatge, ho he intentat, però no he pogut, perquè foren uns dies que a tots ens van passar volant, no vam parar, ho vam visitar tot i altre cop JUNTS, tota la classe, i potser per últim cop, tant de bo que no! De ben segur que tots vam tenir cinc dies seguits d’adrenalina dins les nostres venes, esperant cada moment els llocs per visitar, així que tots junts vam viure una experiència inoblidable, un viatge que que-darà marcat dins el cor de tots nosaltres i que sem-pre serà el NOSTRE VIATGE A LONDRES!

Carla Martín i Bosch

Torna al SUMARI 34


Torna al SUMARI 35

NOTÍCIES • CURS 2011-2012NOTÍCIES GENERALS

DOLORS PRAT DURAN EN EL RECORD: PER A

TU, DOLORS!L’escola és com un petit món on es viuen mil situa-

cions i mil emocions.

Tu, Dolors, has format part del nostre petit món, de

les nostres situacions i emocions i la de centenars de

nens i nenes, nois i noies, durant 25 anys.

Has estat la benvinguda de l’escola, la nostra prime-

ra imatge, la nostra primera veu.

I com t’agradava donar bona imatge! Com en sabies

de combinar els colors i de donar cada dia un toc nou

i modern a la teva vestimenta: que si un cinturó, que

si un mocador...qualsevol detall per tal de traslladar-

nos a tots una sensació moderna i optimista.

Hem compartit molt i amb molta intensitat amb tu i tu

amb nosaltres: quants missatges, quants encàrrecs!

Que si aquell nen està malalt...

Que si aquell pare demana entrevista...

Que si aquell mestre...

Que si en Miquel cuiner...

Que si el comercial...

Que si l’editorial...

I passadís amunt i passadís avall, mil vegades du-

rant tot el dia.

La teva veu: quants es queden a dinar avui? Era de

les primeres veus que sentien el nostre alumnat cada

matí, durant anys.

I tot plegat amb el teu estil i amb una gran discreció,

explicant les teves coses, quan et semblava oportú,

però mai explicant les coses dels altres...

Les teves notes en el paper aprofitat de les papere-

tes de les eleccions, ens anunciaven, depenent de

com era la lletra, com seria el dia: dia creuat, lletra

inintel·ligible, dia bordat, lletra alegre i ben forjada.

Ens has ajudat molt i durant molt de temps:

Quan ens salvaves d’un rebedor inacabable, per

atendre, deies tu, una trucada urgent.

Quan t’oferies per fer aquesta o aquella altra cosa.

Quan explicaves, amb els teus ulls blaus, ben oberts,

tres vegades, un missatge complicat perquè no hi

hagués lloc pel dubte.

Quan curaves els nens...el millor que podies.

I no faltaves mai, perquè t’agradava venir a treballar

a l’escola. Quantes vegades has vingut i no estaves

del tot bé! Moltíssimes!

I quan havies d’anar al metge o a algun altre lloc im-

prescindible, planificaves una setmana abans com

ho faríem perquè la porteria quedés atesa, a qui ho

diríem i quan ho diríem. “ Diga’ls – hi tu , a les ma-

dres”- deies .

I al cap d’una estona: “ Ja els hi has dit?

Perquè paties per les teves responsabilitats...i estu-

diaves l’hora que tornaries, una i una altra vegada,

t’afanyaves a tornar per no fer anar malament a ningú.

Torna al SUMARI 36


Perquè eres una persona responsable i tenies ben

clares quines eren les teves funcions i el teu paper

a l’escola.

Hem compartit moments bons i no tan bons: tenies

l’ingènua alegria d’una nena i en contrapartida, o

potser per això, vivies les dificultats, també les per-

sonals, amb una obstinada valentia i amb un gran

optimisme. Nosaltres et coneixíem bé i t’apreciàvem

tal com eres.

En el cel siguis, Dolors, i sàpigues que no t’oblidarem:

ja formes part per sempre, de la nostra petita i de la

nostra gran història.

La teva lluita, la teva valentia, les teves ganes

d’afrontar les dificultats, de viure i, sobretot, el teu

optimisme davant aquestes dificultats ens ha colpit i

ens ha ensenyat.

DIA MUNDIAL DE L’ACTIVITAT FÍSICA

El dia 6 d’abril es celebrà, any rere any, el dia mun-

dial de l’activitat física. Cada any, als professionals

de l’esport, se’ns anima a muntar alguna activitat

relacionada amb l’activitat física saludable per tal

d’engrescar com més gent millor a una pràctica sa-

ludable, però no ha estat fins aquest any que s’ha

proposat fer-ho extensible a les escoles.

Com que el dia 6 d’abril va caure en setmana san-

ta, des de la Secretaria General de l’Esport es va

proposar el dia 19 d’abril per celebrar el DMAF a les

escoles. Ens van oferir participar en una caminada i

pícnic saludable a Girona, però davant el dubte de

quin grup hi havia de participar, vàrem decidir pre-

parar una activitat a nivell de centre i inscriure-la a

http://www.pafes.cat/

L’activitat consistia en una petita cursa d’orientació.

Els nens varen pujar per cicles al volcà Montsacopa,

acompanyats pels professors. Un cop allà, es varen

agrupar en cinc grups. A cada grup se’ls donava una

endevinalla que, una vegada resolta, els orientava

al lloc on hi havia la fita (un color diferent per cada

endevinalla), fita que havien de trobar i amb la qual

havien de marcar el paper. Una vegada la fita resolta,

si estava tot correcte, se’ls en donava una altra i, així

successivament, fins que s’acabava l’activitat.

L’objectiu principal era que gaudissin d’una activitat

diferent, a l’aire lliure i en grup, que si no hagués es-

tat pel mal temps de la tarda, hauria estat un èxit.

Torna al SUMARI 37


CLUB DE LA LECTURA A 2n d’ESO

VISITA A L’ESCOLA DE LA LAYLA kARROUCH,

AUTORA DEL LLIBRE “DE NADOR A VIC”

El dimarts 17 de gener de 2012, l’autora del llibre “De

Nador a Vic” va realitzar una xerrada i un col·loqui

amb l’alumnat de 2n d’ESO.

L’alumnat de 2n havien llegit el llibre a l’hora de com-

prensió lectora i van estar molt il·lusionats de poder

parlar amb l’autora del llibre.

Layla Karrouch, d’una manera molt entenedora i pla-

nera, va explicar a l’alumnat de 2n d’ESO els mo-

tius personals que la van portar a escriure el llibre, la

repercussió en el món femení marroquí dels temes

tractats, els beneficis d’escriure unes vivències tan

personals i certes, etc.

En el llibre l’autora explica les dificultats que tenen

les nenes marroquines per integrar-se en la societat

europea. Segons Karrouch, és difícil per a una noia

accedir a uns estudis universitaris i encara avui en

dia la discriminació per sexes és molt evident en la

cultura del Marroc.

El grup d’estudiants va escoltar amb atenció les ex-

plicacions de l’autora i després es va iniciar un torn

de preguntes que molt amablement Layla Karrouch

va anar responent.

Pensem que va estar una experiència enriquidora i

positiva.

Felicitem l’autora per l’èxit del llibre i l’alumnat per la

seva motivació i ganes de participació en aquest acte

literari.

ENGLISH DAYUn anys més, l’alumnat de 6è de primària ha format

part de l’English Day.

La diada de l’English Day fomenta l’aprenentatge de

la llengua anglesa a través d’activitats dinàmiques

basades en la interacció entre alumnat de diferents

escoles de la Garrotxa. L’alumnat s’agrupa en grups

Torna al SUMARI 38


representats amb el nom de llocs emblemàtics de

Londres (Big Ben, Hyde Park ...).

A l’inici del curs escolar, els nens i nenes participen

en el concurs de les mascotes que protagonitzaran

la Tale on line (còmic virtual on cada escola escriu

part d’una història inventada i il·lustrada amb una

vinyeta). Es tracta de dibuixar una mascota que tin-

gui algun aspecte relacionat amb la cultura anglesa.

Aquest any l’alumna de 6èA Júlia Barros va ser una

de les guanyadores del concurs i, per tant, una de les

protagonistes del Tale on line.

La jornada de l’English day s’inicia amb l’himne de

la diada (adaptació de la cançó Viva la Vida de Cold

Play) i seguidament participen en diferents activitats

rotatòries en anglès.

Després de dinar i una bona estona d’esbarjo al Parc

Nou, tot l’alumnat és espectador de l’obra de teatre

English people in England, protagonitzada per al-

guns dels nens i nenes que van ser seleccionats per

interpretar els personatges de l’obra.

Acabada l’obra s’acomiada la jornada cantant It’s

time to say goodbye com a cloenda.

FIRA DE MATEMÀTIQUES

Un any més l’alumnat de 4t de primària ha participat

a la fira de matemàtiques que es fa al pavelló firal,

en la qual hi han participat nens i nenes d’ altres es-

coles de la comarca de la Garrotxa.

Ens vam reunir per aprendre matemàtiques de forma

lúdica, tot gaudint d’ unes activitats on la participació

era per equips formats, cada un d´ells, per alumnes

de les diferents escoles.

Les 10 activitats que es van preparar aquest curs són

le següents: multipeix, esquitxos, el linx, les mos-

ques, prem el cercle, cinc en ratlla, enigmes, trio,

logicdent i geomètric.

V a ser una matinal lúdica i, alhora, didáctica de les

matemàtiques, però també un espai de relació, d’

intercanvi i col.labració que va deixar a tothom ben

satisfet.

Torna al SUMARI 39


SCHOOL SONG CONTESTEl projecte Schools Song Contest té per objectiu

treballar de forma interactiva activitats relacionades

amb música, educació física, visual i plàstica, tecno-

logia i llengua anglesa.

Els grups que han participat en el projecte ha estat

l’alumnat de 6è de primària i 1r i 2n de secundària.

Consisteix en la realització en grup d’un videoclip a

partir d’una composició musical amb lletra en anglès.

La cançó escollida podia ser de parla no anglesa o

anglesa. En el cas de ser de parla no anglesa, ca-

lia traduir la lletra, mantenint o no el significat de la

cançó original. Si la cançó escollida ja era en llengua

anglesa, calia versionar o modificar el significat.

Una vegada cada grup va personalitzar la seva

cançó, es va filmar un videoclip i es va penjar al blog

del projecte. Posteriorment l’alumnat va presentar la

composició en un concurs presencial a Barcelona

amb els altres grups.

L’alumnat de 6è de primària amb el nom The show

must go on, va interpretar i cantar la cançó “Summer

Moments” basada en la cançó Summer Nights del

musical Grease.

L’alumnat de 1r de secundària com a grup Forever

Together, va interpretar i cantar la cançó “Telling the

world” basada en la cançó que rep el mateix nom del

cantant Taio Cruz.

Finalment, l’alumnat de 2n de secundària amb el

nom Michael Jackson’s Fans va cantar i interpretar

la cançó Halloween basada en la cançó Thriller del

cantant Michael Jackson.

La nostra enhorabona a tots i en especial a l’alumnat

de 6è de primària que van quedar en primer lloc i

a l’alumnat de 2n d’ESO que van quedar en tercer

lloc.

Torna al SUMARI 40


CURS DE MATES INFANTIL


En un món de canvi constant, una formació conti-

nuada creiem que és imprescindible per adquirir no-

ves estratègies i coneixements que es puguin aplicar

en el dia a dia de les aules. Cada vegada se’ns ofe-

reixen noves possibilitats que permeten que la nostra

tasca educativa sigui més motivadora per al nostre

alumnat.

Amb aquesta finalitat, les mestres d’educació infantil,

juntament amb les de cicle inicial de Primària, hem

realitzat el curs de formació referent a les “Metodolo-

gies didàctiques específiques de matemàtiques”.

Al llarg de les sessions de formació s’han adquirit

nous coneixements, s’han pogut intercanviar opi-

nions i s’han après noves metodologies didàctiques

que, de ben segur, ens seran molt útils a l’ hora de

millorar el nostre sistema de treball.

BALDIRI REIXACHALBERT PUJOL

Pedres que ens parlen: patrimoni europeu, patrimoni

català, de l’Albert Pujol, premi Baldiri Reixac 2012

El treball de l’alumne Albert Pujol quan realitzava 4t

d’ESO:

“Pedres que ens parlen: patrimoni europeu, patrimo-

ni català”, dirigit per la professora Tura Badosa, ha

obtingut un premi Baldiri Reixac consistent en 700 €

i certificat acreditatiu. El premi va ser recollit el diu-

menge , dia 3 de juny, a l’Espluga de Francolí per

l’alumne premiat, la seva família i la tutora del treball.

L’acte, que representa una gran festa de l’escola ca-

talana, va ser presidit pel Conseller de Cultura Sr,

Ferran Mascarell.

L’objectiu del treball pretenia la comparació de dues

ciutats europees: Londres i Barcelona, tot cer-

cant semblances i diferències. El mitjà per acon-

seguir aquest objectiu va ser l’estudi del patrimoni,

fonamentalment arquitectònic, i un element motiva-

dor molt important va consistir en la visita a les dues

Torna al SUMARI 41


ciutats, amb la incorporació d’elements d’observació

sobre el terreny, que es van incorporar al treball i que

li van donar un caire pràctic i engrescador.

El plantejament del treball es basava en fer la recer-

ca, tria i sistematització d’informació del patrimoni

arquitectònic de les dues ciutats, realitzar un estudi

de camp, ser capaços de treure conclusions a partir

de les semblances i les diferències de les dues ciu-

tats europees en diversos àmbits, fonamentalment

l’artístic i històric general i en realitzar un estudi es-

tadístic, a partir d’una petita mostra, per mesurar el

grau de coneixement del patrimoni arquitectònic de

les dues ciutats per part d’anglesos i catalans.

DENIP, Dia Escolar de la No Violència i la Pau

El dia escolar de la no violència i la pau se celebra

cada 30 de gener, en commemoració de l’aniversari

de la mort de Mahatma Gandhi. Commemorar aquest

dia suposa reflexionar no només en els conflictes

que hi ha al món, sinó també a prop nostre, veure les

causes i de quina manera cadascun de nosaltres pot

actuar i fer alguna cosa per resoldre aquests conflic-

tes. Durant aquesta jornada l’alumnat de primària i

de secundària va escriure les seves reflexions a la

pregunta “Què puc fer jo perquè hi hagi pau al meu

voltant?” en un gran cor. Cada classe va exposar

el seu cor en el pati de l’escola, on seguidament es

va llegar el Manifest de la Pau. A Maria Reina els

nens i nenes també van celebrar la Diada de la Pau

col·locant el seu missatge dins un cor de guix. Des-

prés, tots plegats al pati, van fer volar un colom, per-

què portés la pau a tot arreu.

Torna al SUMARI 42


JORNADA DE CICLE INICIAL A BARCELONA

El dissabte 10 de març de 2012, l’Olga, la Mireia i la

Montse de Cicle Inicial vam assistir a la “1a TROBA-

DA COMENÇAR A LLEGIR I ESCRIURE: Contextos

d’alfabetització a l’Educació Infantil i Cicle Inicial” que

va tenir lloc a Barcelona, promuguda per la UAB.

Es va obrir la jornada amb la conferència “L’inici de

la lectura a l’escola: reflexions i nous interrogants”,

a càrrec de Montserrat Fons, mestra i professora de

Didàctica de la llengua a la UB i Rosa Gil, mestra,

psicopedagoga i professora de Didàctica de la llen-

gua a la UAB.

La segona part va consistir en la participació en di-

ferents tallers (espais d’intercanvi i conversa a partir

d’experiències d’aula).

Tant la conferència com els tallers van ser molt inte-

ressants, ben estructurats i amens i vam tornar satis-

fetes d’haver-hi pogut participar i engrescades amb

noves idees i nous reptes.

NADAL A L’ESCOLACom cada any durant el mes de desembre, l’escola

va realitzar un seguit d’activitats nadalenques que va

comptar amb la participació de tota la comunitat edu-

cativa.

CELEBRACIÓ DE NADAL

Poc abans de començar les vacances de Nadal, el

dia 14 de desembre, va tenir lloc a l’escola la cele-

bració intercultural de Nadal, amb la participació de

tot l’alumnat de primària i secundària. La celebració,

a l’entorn de les figures del primer Nadal, va donar

pautes per viure els valors autèntics d’aquesta festa.

A partir de la descoberta de cada figura del pessebre

tradicional, la reflexió sobre els valors i el sentit de

cada un dels personatges, com el respecte de Josep,

l’acolliment de Maria, la senzillesa del nen Jesús,

l’escalf generós dels animals del pessebre, la humili-

Torna al SUMARI 43


tat dels pastors o la interculturalitat i generositat dels

Reis Mags i les actituds positives que ens dóna cara

a viure el Nadal, els alumnes construïren entre tots

un pessebre participat i viscut. La celebració va anar

acompanyada de Nadales interpretades per un grup

de joves músics de 3r i 4t d’ESO i va acabar amb

una emotiva interpretació de la cançó “M’agrada el

Nadal” per part dels nens i nenes de primària.

PATGES

Un dels moments més esperat per tots els nens i ne-

nes durant l’època de Nadal és l’arribada dels Reis

Mags, juntament amb els patges que sempre els

acompanyen. És en el moment d’entregar la carta

als patges quan els més menuts veuen que els seus

desitjos es poden fer realitat.

Aquest any, els nens i nenes de Maria Reina van re-

bre la visita dels Patges reials d’una manera molt es-

pecial. Acompanyats pels alumnes de 3r d’ESO que

els guiaren en el camí, van realitzar una desfilada fins

al pati de l’escola. Entre entorxes, làmpares i espel-

mes, es van anar obrint camí fins als trons reials, on

van rebre tots els nens i nenes que els van voler en-

tregar les seves cartes i exposar els seus desitjos.

Les cares de sorpresa, il·lusió i emoció dels més me-

nuts foren un clar reflex de la màgia del moment.

VINTINOVÈ PESSEBRE VIVENT

DE MARIA REINA

Un any més, se celebrà el tradicional Pessebre Vi-

vent de Maria Reina. Els nostres petits actors van

omplir el pati de l’escola, vivint el seu personatge amb

una gran il·lusió i representant, d’aquesta manera,

les diferents escenes del Pessebre: l’anunciació, el

naixement, l’anada a Betlem, els àngels, els dimonis,

els pastors, els reis, els patges, el mercat, la masia

catalana, la cova...

Aquest és un esdeveniment que any rere any agru-

pa un gran nombre de familiars i amics que vénen a

veure els més menuts, molt ben caracteritzats per a

Torna al SUMARI 44


l’ocasió.

L’AMIPA de l’escola ofereix als assistents una xoco-

latada amb melindros, mentre unes estratègiques

fogueres alleugen el fred i proporcionen un ambient

càlid al diàleg i a la trobada familiar.

PASTORETS

Els actes van finalitzar el dia 22 de desembre amb

la tradicional representació de “Els Pastorets d’Olot”.

Pares, amics i familiars van voler gaudir d’aquesta

vetllada al Cor de Maria i van aplaudir la representa-

ció dels nois i noies de 4t d’ESO.

MOSTRA DE TEATRE EN LLENGUA ANGLESA

El dia 30 de maig va tenir lloc, al Teatre Principal

d’Olot, la Mostra de teatre en llengua anglesa per a

secundària, activitat organitzada des del Servei Edu-

catiu de la Garrotxa, i en la qual va participar el nos-

tre alumnat de 3r d’ESO amb l’obra “Bitter Tas

te” (Sabor Amarg). En aquesta mostra es va poder

veure el resultat del treball al llarg de tot el curs: en

primer lloc els nois i noies de 3r d’ESO van decidir

l’argument de l’obra i els personatges. Seguidament,

va començar el procés d’escriure el guió de l’obra en

anglès. Quan el guió va ser definitiu van assajar la

posada en escena, sota la direcció de Joan Fluvià,

del CRP. Les obres presentades pels diversos cen-

tres presentaven uns elements comuns: personatges

Torna al SUMARI 45


obligatoris (granger, escriptor, pallasso), tres refranys

i un embarbussament, tot en llengua anglesa. La no-

vetat d’aquest any va ser el Flashmob interpretat per

tots els alumnes de les sis escoles davant el teatre.

Aquesta activitat facilita una metodologia motivadora

i diferent de l’habitual a l’aula i proporciona l’alumnat

les eines necessàries per desenvolupar no només

les competències comunicatives (oral i escrita) en la

llengua estrangera, sinó també el treball en equip,

l’autonomia i l’autoconfiança.

PREMIS JOVESBRILLANTS 2012

L’Ajuntament d’Olot va convocar el premi JOVES

BRILLANTS per a un màxim de 10 joves de 4t

d’ESO de la ciutat d’Olot amb l’objectiu d’ afavorir i

reconèixer l’esforç personal de l’alumnat en l’àmbit

escolar , valorar l’esperit emprenedor i la coherèn-

cia i el compromís amb la ciutat. La iniciativa de

presentar-se al premi ha estat del propi jove i el ju-

rat ha tingut en compte, a l’hora d’atorgar el premi,

l’expedient acadèmic, l’informe del centre educatiu

de secundària, l’escrit personal en el qual el parti-

cipant explicava què considera important de la seva

personalitat: aficions, inquietuds...com ara la curio-

sitat, la creativitat, la implicació, l’interès, la voluntat

d’aprendre contínuament, la perseverança...i també

la seva relació i participació en la ciutat.

Els dos joves premiats de la nostra escola han estat

en Dani Chen i la Carla Martín.

El premi, a part del reconeixement que va tenir lloc

el dissabte, dia 9 de juny, al Saló de sessions de

l’Ajuntament per part de l’alcalde de la ciutat, Sr Jo-

sep Mª Corominas i de la regidora d’Ensenyament,

Núria Fité, consistirà en una estada de cinc dies, del

Torna al SUMARI 46


20 al 25 d’agost, a l’equipament d’educació ambien-

tal i científica , Món Natura Pirineus a les Planes de

Son.

Des de l’escola compartim la il·lusió dels joves pre-

miats davant aquest reconeixement i els encoratgem

a ells i a la resta d’alumnat de 4t d’ESO a seguir el

seu camí amb esforç i ànim positiu per poder complir

els objectius que es proposin.

A LA NOSTRA ESCOLA MENGEM + FRUITA

Com anys anteriors la nostra escola ha seguit parti-

cipant en el programa “A la nostra escola mengem +

fruita”.

Hem continuat prioritzant la salut del nostre alumnat

i treballant els objectius proposats realitzant dife-

rents activitats, xerrades sobre l’esmorzar sa i acti-

vitats complementàries per afavorir el coneixement

dels beneficis de l’increment del consum de fruites i

verdures.

Des del mes de gener fins al juny, tres dies de cada

mes, s’ha distribuit fruita seleccionada en funció de

l’estació de l’any, la proximitat de la producció i la

qualitat.

L’hem repartit a educació infantil i a primària, a nens

i nenes de 3 a 12 anys i durant l’esmorzar.

Ha estat un èxit, l’alumnat ha menjat les diferents

fruites i algunes verdures (pastanagues i tomàquets

cherry) que ens han portat. Val a dir que han tingut

molta acceptació i de molt bona qualitat .

Esperem que el proper curs puguem repetir aquesta

experiència!

TALLERS DE L’ALUMNAT DE 1r i 2n

D’ESOL’alumnat de primer i segon d’ESO, durant les

jornades d’esport convivència i lleure, han fet tot un

seguit d’activitats de treball i lúdiquesque els han

omplert d’experiències i els han permès adquirir un

seguit de coneixements i ampliar la seva cultura.

Totes aquestes sortides, activitats i visites els han

portat a créixer com a persones i millorar els valors

Torna al SUMARI 47


de companyerisme, amistat, solidaritat i compromís

vers la societat.

Voldríem recordar-ne algunes:

Taller d’elaboració d’un marc de fotografies amb ma-

terials de reciclatge.

Esports i sortides a la natura.

Taller de cuina.

Taller de confecció d’un punt de llibre amb flors na-

turals.

Esperem que aquests dies s’ho hagin passat molt bé

i en guardin un bon record.

TALLERS A 3r I 4t d’ESOJORNADES D’ESPORT,

CONVIVÈNCIA I LLEUREDel 16 al 18 de maig, alumnes de 3r i 4t d’ESO van

participar en unes jornades de tallers organitzades

exclusivament per a ells, dins el marc de les jorna-

des d’esport, convivència i lleure.

Els tallers van consistir en diverses activitats lúdi-

ques i d’aprenentatge que van permetre millorar la

convivència en grup.

L’alumnat va construir un “Mirall trencat”, al·legoria

del llibre de Mercè Rodoreda, que es penjarà al Hall

de l’escola.

També van poder treballar diverses pràctiques guia-

des al laboratori.

Van participar en diverses activitats esportives com

partits de bàsquet, futbol, bàdminton, tennis taula,

Torna al SUMARI 48


unes “miniolimpiades” i una cursa d’orientació al vol-

cà Montsacopa.

Finalment van poder prendre consciència de la situa-

ció econòmica actual amb el joc de taula “Finances

ètiques”.

Tothom va participar i gaudir d’aquestes jornades

que han estat valorades positivament per l’alumnat

i el professorat.

VIATGE A TARRAGONA, PEÑÍSCOLA I POBLET

16, 17 i 18 de maig.Un grup d’alumnes de 1r i 2n d’ESO van anar a fer un

petit viatge de 3 dies a Tarragona, Peñíscola i Poblet.

A Tarragona van visitar el Pont del Diable, les mura-

lles amb les seves torres i l’amfiteatre. A Peñíscola

van poder entrar al castell del Papa Luna i saber

tota la història d’aquest enigmàtic Papa, Benet XIII, i

el seu poder durant l’edat mitjana. També van poder

gaudir del balneari de Marina d’Or, tot passant una

bona estona de relax amb tot el grup. Finalment, van

visitar el Monestir de Poblet i el poble medieval de

Montblanc.

Van estar tres dies de convivència, compaginant mo-

ments culturals amb d’altres de més lúdics.

Una experiència positiva i un viatge que esperem re-

cordin durant molt de temps.

Torna al SUMARI 49


ESQUIADA ALUMNAT D’ESO A LA MASELLA

El dimarts 21 de febrer, l’alumnat d’ESO va partici-

par a l’esquiada d’enguany . Després de recollir el

material necessari, l’alumnat es va repartir en grups

segons el seu nivell. Cada grup va tenir el seu moni-

tor durant tota la jornada.

Un dia assolellat i una neu més que adequada per

les circumstàncies climatològiques d’aquests hivern,

van propiciar un dia magnífic d’esport i convivència.

MARATÓ PER LA POBRESA

(EL COR SOLIDARI)El claustre de la nostra escola va apostar novament

per la solidaritat! El dia 9 de maig el nostre alumnat

tenia l’encàrrec dels seus docents de no portar es-

morzar. Resulta que per un dia, bé, potser dos, els

eterns repetidors (els i les mestres) es van posar el

davantal per realitzar dues coques cadascun.

El motiu bé que s’ho valia! Les coques dels improvi-

sats pastissers es vengueren el dia 9 de maig al preu

simbòlic d’un euro. La col·laboració de tothom (alum-

nes, pares, avis, professors i més) va superar de llarg

totes les previsions inicials com també l’excel·lència

de les coques presentades.

Torna al SUMARI 50


Estem convençuts que actes com EL COR SOLI-

DARI deixen petja dins dels nostres cors, més enllà

de l’aportació econòmica que com a centre s’hagi

aconseguit per la marató per la pobresa de TV3. En

definitiva, una diada molt dolça i solidària.

PROJECTE D’EMPRENEDORIA

A 3r d’ESODes del mes de febrer i fins al juny, l’alumnat de 3r

d’ESO ha participat en el projecte d’emprenedoria “Be

an entrepreneur”, un programa que ha tingut com a fil

conductor crear, dissenyar i desenvolupar completa-

ment un projecte, tant sigui una nova companyia, un

nou producte o un projecte d’emprenedoria social.

El projecte s’ha desenvolupat en grups de treball de

4 a 6 persones al llarg de 12 sessions, que han fina-

litzat amb una presentació formal davant la regidora

d’educació de l’ajuntament d’Olot, la Sra. Núria Fité,

l’alumnat de 2n i 4t d’ESO i el professorat.

El programa ha pretès fomentar l’esperit emprene-

dor, la creativitat i l’autoestima en el marc d’un treball

d’equip a fi de desenvolupar les capacitats de gestió,

lideratge i comunicació. Ha estat guiat pel Sr. Àlex

Forasté.

Torna al SUMARI 51


FIRA DEL DIBUIXEl 20 d’octubre l’escola es va convertir per un dia

en una fira de l’intercanvi. Els objectes de mercadeig

foren els dibuixos que l’alumnat, mestres i professors

van realitzar per a aquest esdeveniment. Dites obres

es van exposar sota els porxos de l’entrada del pati

formant una cascada de colors i imaginació. Cada

nen, nena, mestre i professor va endur-se cap a casa

un dibuix ben original i bonic. Per tant, es pot assegu-

rar que la primera Fira del dibuix del Cor de Maria va

ser tot un èxit. Ara només cal preparar la imaginació,

la creativitat, els colors... per a la pròxima vegada.

JUBILACIÓ DE LA MESTRA ASSUMPCIÓ

MASÓAquest curs s’ha jubilat la mestra Assumpció Masó.

L’Assumpció forma part d’aquell grup de mestres de

la nostra escola que van iniciar la incorporació del

mestratge seglar al Cor de Maria, persones dedica-

des a l’escola, que van fer de la seva professió una

opció de vida, tot demostrant, en circumstàncies molt

diferents a les actuals, que és possible, amb esforç

i dedicació, compatibilitzar la vida familiar i laboral.

Mestra vocacional, d’una gran paciència i amb in-

quietuds per fer les classes amenes i amb contin-

guts sempre actualitzats, és recordada amb estima

pels seus alumnes.

L’Assumpció també ha estat directora de Primària de

l’escola. Aquest fet representa un plus de dedicació,

compromís i responsabilitat, un servei a l’escola i als

companys, que demana un agraïment especial, que

volem que sigui ben explícit i sentit en aquest mo-

ment de la seva jubilació. Persona recordada entre

els companys com a capaç de “donar la volta” als

esdeveniments complicats i afrontar amb temprança

el dia a dia de l’escola.

Des de la revista JUNTS, li desitgem que aquest nou

període de la seva vida, que ja ha començat després

d’una llarga dedicació laboral, el pugui gaudir al cos-

tat de la seva família amb salut i optimisme.

Torna al SUMARI 52


COMIAT DE 4t d’ESOPares, mares, tutors, tutores, alumnes,

En primer lloc, crec que el que he de fer és donar

les gràcies i em permeto l’honor de fer-ho en nom

de tota la classe. Així que volem donar les gràcies

per tot el que ens ha aportat aquesta petita escola

durant aquests llargs anys. Deixant a part tots els co-

neixements que hem adquirit, sobretot agrair-vos a

tots vosaltres, l’educació que ens heu ensenyat tant

pares com tutors, però també el sentit del sacrifici,

la lluita que cal fer per aconseguir el que ens pro-

posem, i com no, la diversió i els bons moments i

somriures que heu aconseguit fer-nos sortir. És clar

que hem patit, ens han renyat, a uns més que els

altres potser, però el que hem après aquí no té preu,

i això no ho hem d’oblidar, tot té la seva recompensa

i ens han ensenyat a treure sempre la part positiva

de les coses. Volem doncs, fer-vos sentir orgullosos

a tots, sí, a tots i cada un de vosaltres per haver-nos

fet créixer com a persones.

Després de donar les gràcies, que crec que és el

més important, i una cosa que tothom hauria de sa-

ber fer, vull parlar-vos una mica de la nostra classe,

del nostre curs en concret.

La nostra història va començar quan tot just érem

unes puces, quan vèiem el món gegant sobre els

nostres caps. Tot va començar en una escola molt

petita: el Maria Reina. Allà, pensàvem que mai ens

faríem grans, però en realitat, mica en mica anàvem

creixent. Alguns creixien menjant-se pedres o bolets

verinosos, altres buscant tresors al sorral i decidint ja

que quan serien grans voldrien fer de busca tresors;

altres s’estiraven els cabells per aconseguir baixar

primer al tobogan. Sí, aquell tobogan, símbol de la

nostra infantesa on havíem passat tantes hores,

tants somriures i potser algunes llàgrimes que ens

farien forts, també aquelles classes, dels cargols a

les granotes i de les granotes als esquirols, i aque-

lles bates que s’havien tacat tant en aquell menjador

amb les taules rodones i els gots de colors. I de so-

bte, i sense adonar-nos, ja havien passat uns anys

de la nostra vida, anys feliços, sense dificultats, i

que molts donarien el que fos per repetir-los! I amb

la nostra innocència agafada de la mà vam arribar a

una escola molt més gran, que per a nosaltres era

immensa. La bata de ratlles era la mateixa, l’únic que

conservàvem, tot i que potser una mica més gran, i

els amics. Aquests van ser de gran ajuda per un canvi

que també va portar nous amics a la classe. Vam fer

primària, vam aprendre a sumar, a restar, els primers

exàmens, a llegir i escriure, vam aprendre a jugar net

al pati de l’escola, a nedar, i de seguida vam passar

a cicle mitjà on ja multiplicàvem i dividíem, on vam fer

les primeres colònies, fotos que ens farien recordar

per sempre petits moments inoblidables. I ja estàvem

Torna al SUMARI 53


al cicle superior, els dos últims anys de primària. Aquí

vam conèixer moltes coses noves, començàvem a

saber que hi havia alguna cosa que es deia amor,

ens adonàvem que alguns nois ens atreien més que

els altres, i els nois igual. Les nenes començàvem a

mirar-nos nois més grans.

Per als més atrevits ja apareixien potser alguns pe-

tons, però això ja són altres temes. També apareixien

les primeres diferències entre les amigues, proble-

mes minúsculs davant la vida però que per a nosal-

tres eren en aquells moments la nostra principal pre-

ocupació. I amb aquest nou món ja estàvem a les

portes de l’ESO, ja deixàvem la bata i teníem unes

ganes immenses de menjar-nos el món. Per a alguns

ja començava la pubertat i amb ella més dificultats,

les primeres històries d’amor, una esquiada, un viat-

ge a Carcassona, i a poc a poc, els moments amb els

nostres companys anaven fent-se grans i la nostra

personalitat creixia sense adonar-nos-en. I un viat-

ge a Madrid, amb molts somriures acompanyats de

xocolata amb xurros, i finalment, aquest any. L’últim

any, un any que tots ens l’agafàvem amb una mica

de pànic potser. Cada vegada apareixien nous pro-

blemes que anàvem superant, algunes o moltes ve-

gades amb l’ajuda dels amics, on ens havíem adonat

que durant molts anys havien format part important

de la nostra vida, i potser també amb l’ajuda d’una

persona especial. Però sobretot l’ajuda dels nostres

pares, que tot i que la majoria pensàvem que mai ens

entendrien prou bé, en realitat no ens adonàvem que

eren les persones que més ens estimarien al llarg de

tota la vida i que farien sempre el millor per a nosal-

tres. I un viatge a Londres, amb moments molt espe-

cials, un viatge divertit i emocionant, tot i saber que

era l’últim i això ens entristia molt a tots nosaltres.

Però ara vull que us mireu tots a la cara, amics i ami-

gues, mireu-vos entre vosaltres, doneu-vos un minut

per observar qui us ha envoltat durant aquest temps,

i pares, mares, tutors i tutores, mireu-los també a

ells, perquè avui són els protagonistes d’aquesta vet-

llada. I llavors tanqueu els ulls, visualitzeu moments

que heu viscut amb cada una d’aquestes persones,

visualitzeu qui eren i qui són, com han canviat, com

s’han fet persones. I així tots ben mudats, com han

crescut en pocs anys, com ha passat ràpid el temps,

recordeu, només recordeu durant una bona estona,

tot de moments. Recordareu somriures de ben segur,

molts moments divertits, moltes ximpleries, i també

Torna al SUMARI 54


llàgrimes que heu estat capaços de fer caure al cos-

tat de persones que us han donat prou confiança, i

potser un bri de patiment en estudiar algun examen

però patiment merescut per després aconseguir el

teu propòsit. Recordeu també quan heu tingut dife-

rents idees i heu lluitat per tenir la raó, però també re-

cordeu quan heu hagut de cedir, i n’heu sabut, quan

heu après sobretot a demanar perdó, una cosa que

és molt important i que ens fa ser persones. I ara

podeu obrir els ulls, i sentir-vos satisfets de vosaltres

mateixos, amics i amigues, vosaltres satisfets per ser

qui sou i per ser on sou, però pares i mares, tutors i

tutores per haver aconseguit crear noves persones.

I us animo a fer aquest gest de recordar tants cops

com faci falta, perquè recordar és bonic.

I ara toca dir-nos adéu, però seré breu, perquè no

vull donar-li més importància de la que es mereix,

perquè només ens separem. Serà difícil però no serà

per sempre. L’any que bé haurem d’aprendre a cami-

nar sols, i alguns continuarem veient-nos però potser

no tots. Tot i així, és bonic pensar en un futur, pensar

que d’aquí uns anys veurem passar a una persona

pel carrer, i sereu un de vosaltres, ens pararem a par-

lar, i ens explicarem quina és la nostra vida, una vida

que de ben segur haurà canviat molt a tots. I d’aquí

molts més anys, i potser per art de màgia, tindrem

la sort de poder veure a una de vosaltres vestida de

núvia, o a un de vosaltres amb una noia ben guapa i

amb dos fills que l’arrossegaran carrer avall. Aquesta

imatge serà símbol de maduresa, serà quan canvia-

rem els papers i llavors serem nosaltres els pares,

els pares d’aquells nens que un dia estaran aquí,

plorant d’emoció i tirant la vida cap a nous camins. I

potser fins i tot algú de vosaltres trobarà l’amor en al-

guna persona que mai s’havia pensat, i es retrobarà

amb algú altre de vosaltres. Llavors tots dos junts

recordareu la vostra infància i voldreu passar també

la resta de la vida units, i fins i tot potser amb alguns

alumnes més grans de l’escola. Però això ja són al-

tres temes, temes que ara per ara, haurem de deixar

en mans del destí.

MOLTES GRÀCIES

EL NOSTRE PROFESSO-RAT ASSISTEIX AL CI-

CLE DE CONFERÈNCIES SOBRE L’IMPULS DE LA

LECTURA.Dins el marc de les actuacions que es duen a terme a

la nostra escola dins de l’anomenat Pla d’Impuls a la

Lectura, els diversos mestres i professors de llengua

de la nostra escola van assistir a un cicle de con-

ferències ofert pel Departament d’Ensenyament. Les

xerrades, dirigides tant a mestres de primària com a

professors de secundària, tenien com a eix vertebra-

dor un valor intangible i bàsic de l’aprenentatge de

la lectura, com és la motivació del gust per la lectura

entre els nostres alumnes.

No cal remarcar la importància que té la lectura i tots

els mecanismes implicats en el procés lector (des-

codificació del codi escrit, comprensió, etc.) en els

processos d’ensenyament-aprenentatge de qualse-

Torna al SUMARI 55


vol matèria i a qualsevol escola. Les conferències

ofertes i a les que el nostre professorat ha assistit

han estat les següents:

- Llegir en parella (Conferenciant: Grup de recerca

sobre Aprenentatge entre iguals).

- La lectura en veu alta (Conferenciant: Berta Giraut, actriu).

- L’entrada al gust per llegir (Conferenciant: Nathalie

Pons, mestra i escriptora).

- El desenvolupament de l’àmbit lector (Conferen-

ciant: Jaume Centelles).

- Com fer els fills lectors (Conferenciant: Joan Portell).

Totes les xerrades estaven pensades per tenir un

sentit pràctic, amb el qual els docents en poguessin

extreure idees, consells o estratègies per treballar la

lectura a les seves aules. Els ponents van defugir

de fer xerrades teòriques i allunyades de la realitat,

donat que la majoria d’ells han tingut o tenen un con-

tacte directe amb el dia a dia de les aules.

Per acabar, citem les paraules d’un dels conferen-

ciants, en Jaume Centelles, que resumeixen molt bé

allò més essencial que s’ha transmès al cicle de xe-

rrades:

“Els nens i joves han de passar de ser llegidors

a ser lectors ”

EDUCACIÓ INFANTIL FESTIVAL FI DE CURS

“UN BOSC DE FANTASIA”

Un any més, tots hem gaudit amb l’espectacle que

els més petits de l’escola ens han ofert amb el seu

festival. Enmig d’un pati caracteritzat especialment

per a l’ocasió, els nens i nenes s’han vestit de gats,

bruixes, follets, dracs, cucs, papallones, caçapa-

pallones, flors, unicorns, fades... Ells han estat els

protagonistes d’aquest festival que, sota el títol “Un

bosc de fantasia”, han meravellat el seu públic amb

un espectacle de molt ritme i color que han estat as-

sajant durant les últimes setmanes especialment per

als pares i familiars que els han vingut a veure.

Com ja és tradició, el festival ha continuat amb la

graduació de lalumnat de P5, que deixen Maria Rei-

na per iniciar una nova etapa a l’”escola dels nens

Torna al SUMARI 56


grans”, que és com en diuen ells del Cor de Maria.

Per tant... molta sort en aquest nou camí que inicieu,

continueu amb la mateixa empenta i dedicació que

us ha portat fins aquí!

Finalment, tots junts hem pogut gaudir d’un berenar

que ens ha proporcionat l’AMIPA de l’escola, seguit

de l’actuació musical d’en Pep Puigdemont qui, amb

les seves cançons tan conegudes i estimades pels

nostres nens, ha posat el punt i final a la vetllada.

FESTIVAL DE L’ESCOLA COR DE MARIA

El divendres 15 de juny es va celebrar el tradicio-

nal festival de fi de curs a l’escola Cor de Maria. En-

guany el festival va estar relacionat amb musicals

de pel·lícules. Els diferents cursos dirigits pels seus

mestres i professors van preparar un seguit de co-

reografies.

En primer lloc, va actuar l’alumnat de primer de pri-

mària. El ball que van preparar s’inspirava en una

pel·lícula de Disney protagonitzada per un petit lleó.

Els Simbes i les Nales de primer van presentar la

seva coreografia sobre el Rei Lleó.

A continuació, seguint amb la música d’una pel·lícula,

ben segur coneguda per a tots, els nens i nenes de

segon es van vestir d’escura-xemeneis i de Mary Po-

ppins per oferir un divertit ball.

L’alumnat de tercer ballaren una coreografia inspi-

rada en la pel·lícula “Gnomeo i Julieta”. Una boni-

ca història d’amor entre dos gnoms. La música era

d’Elton John i Nelly Furtado.

Torna al SUMARI 57


Tot seguit, vam gaudir del ball dels nens i nens de

quart de primària. Amb la música de la pel·lícula Ma-

mma Mia de fons, ens van oferir un ball molt vistós

tant pel que fa a la coreografia com per la seva ves-

timenta.

Va arribar el torn als alumnes de cinquè i, vestits com

jugadors i animadores de basquetbol, ens van oferir

un ball sobre la coneguda pel·lícula entre els joves,

High School Musical.

L’últim curs de primària, els nois i noies de sisè, ens

va oferir el ball amb el qual van guanyar el concurs

telemàtic d’anglès, Schools Song contest. La música

i els vestits ens van portar a la memòria la famosa

pel·lícula musical Grease.

Va arribar el torn a l’alumnat d’ESO i els primers en

actuar van ser els de primer. Van representar el ball

“Telling the World” de Taio Cruz. Aquesta cançó for-

ma part de la Banda Sonora de la comèdia musical

d’animació Río.

L’alumnat de segon d’ESO va voler retre un home-

natge al desaparegut Michael Jackson ballant una

de les seves cançons més conegudes. Per un mo-

ment, convertits en Zombis, van representar el tema

Thriller.

Finalment, quant als balls, els nois i noies de 4t d’ESO

es van sumar a la festa tot oferint un ball de saló en

parella. Van escollir un tango amb la cançó Roxanne

de la pel·lícula Moulin Rouge.

En acabar les coreografies, es van lliurar els premis

del concurs d’expressió escrita organitzat des de

l’AMIPA de l’escola i els premis als alumnes i profes-

sors més bons lectors de l’escola.

El ball d’en Xiqués i la Maria i tots els ninots de la

faràndula de l’escola van posar el punt i final a la

festa abans de començar el sopar familiar al pati de

l’escola.

Una vegada acabat el sopar, l’exalumne Albert Pujol

va acabar la festa amb un repertori musical que va

animar la trobada i va aconseguir que petits i grans

passessin una estona ben agradable.

Va ser una vetllada molt familiar, on tothom s’ho

va passar d’allò més bé. Esperem repetir-ho durant

molts més cursos.

Torna al SUMARI 58


SORTIDA A LA NATURA I PÍCNIC GASTRONÒMIC

A 3r i 4t d’ESO

OBJECTIUS

- Compartir un dia a la natura professorat i alumnat.

- Realitzar una caminada per la natura durant l’època

de tardor.

-Conèixer i valorar indrets naturals propers a l’escola.

- Saber conèixer la vegetació típica de la Garrotxa.

- Saber organitzar- se , per grups, per tal de realitzar

un menú creatiu i adequat a una sortida a la natura,

tot donant importància a l’alimentació saludable i al

ritual del parament.

- Conèixer alguns elements gastronòmics de les di-

verses cultures dels companys i companyes.

El dia 21 d’octubre, alumnat i professorat de 2n ci-

cle d’ESO vam passar un dia tots plegats a la natu-

ra. Vam començar la nostra sortida de bon matí des

de l’escola. En primer lloc, vam anar a esmorzar a

Montolivet i seguint la ruta assenyalada vam dinar

als Tossols, on vam esmerçar una bona estona en

realitzar, per grups, un parament creatiu. Una vega-

da realitzat el parament, vam realitzar una ruta per

les diverses taules parades, tot admirant els cuinats

i el parament dels nostres companys i companyes,

per acabar gaudint d’un bon dinar.

El dia ha ser molt agradable quant a les temperatu-

res i vam poder compartir una jornada esplèndida ,

tot gaudint del nostre entorn natural.

Torna al SUMARI 59

REPORTATGES • CURS 2011-2012REPORTATGES GENERALS

PISSARRA DIGITALINTERACTIVA

EL PROFESSORAT DE PRIMÀRIA ASSISTEIX A

UN CURS SOBRE PISSARRA DIGITAL

Al llarg del primer trimestre, el professorat de primària

de l’escola van participar en el curs Pissarra digital in-

teractiva. El curs ha estat eminentment pràctic, i els/

les mestres han pogut practicar tot allò que s’anava

impartint a les classes teòriques. El curs tractava des

d’aspectes tècnics i de software sobre les pissarres

digitals fins a com crear materials didàctics, passant

per molts altres aspectes de l’ús d’aquestes pissarres

(models didàctics, recursos pedagògics, programari,

etc.).

amb qualsevol material que s’hi projecti), i finalment

com a creadora de continguts (per crear material di-

dàctic propi).

A continuació, es van anar desenvolupant cadascun

dels tres punts abans citats per aprofundir-hi, tot par-

lant de l’ús i el programari necessari segons la utilitat

que se li vol donar a la pissarra.

Enguany, les classes de primària han comptat amb la

incorporació de pissarres digitals, fet pel qual aquest

curs de formació ha estat molt útil i aprofitat per part

dels/les mestres, que han pogut incorporar al seu dia

a dia de l’aula tot allò que anaven aprenent. Els di-

versos cicles han anat incorporant gradualment l’ús

de les pissarres digitals interactives de les aules,

sempre lligant-ho amb les programacions de les di-

verses matèries i amb la finalitat última de potenciar Així, el formador va dedicar les primeres sessions

a explicar què és i per a què serveix una pissarra

digital interactiva. Va comentar els diferents models

de pissarra que hi ha al mercat, que són molts, i les

tres funcionalitats bàsiques que té qualsevol pissarra

interactiva: es pot fer servir com a pissarra blanca

(en lloc de la pissarra de guix), com a monitor (per

projectar-hi presentacions, vídeos, etc., i amb l’afegit

que la interactivitat de la pissarra permet interactuar

Torna al SUMARI 60


l’assoliment de les competències bàsiques.

És innegable l’interès que té per als nens l’ús

d’aquestes pissarres, en tant que els presenta els

continguts de manera més atractiva i els permet inte-

raccionar-hi de manera activa. La pissarra digital aju-

da a mantenir la seva atenció i millora l’aprenentatge

de determinats continguts gràcies al reforç de la

imatge, que és un dels principals mecanismes pels

quals aprenen els nens d’avui dia.

BENJAMÍ MARTOS I PEP PAGÈS

CANTÀNIA, UN GRAN ESPECTACLE MUSICAL

“Emocionant”, aquest va ser el qualificatiu més uti-

litzat pel públic a la sortida del concert de Cantània,

que més de 500 nens i nenes acabaven de prota-

gonitzar. Durant tres mesos, els nens i nenes de

5è de primària de la nostra escola treballaren amb

constància per preparar les cançons que formaven la

cantata, d’una hora de durada. Sota la supervisió de

la mestra de música, la Natàlia Peña, els cantaires

assajaren cançó a cançó, nota per nota, per oferir un

vertader espectacle musical.

Enguany, el títol del concert era 50 milions de se-

gons, en referència al temps que qualsevol nen o

nena es passa a l’escola al llarg de la seva vida es-

colar. Amb aquest tema com a eix central, amb cada

cançó es van anar desgranant els diversos moments

que qualsevol alumne viu en la seva etapa a l’escola.

Moments entranyables o divertits, com a la cançó

Mortadel·la del meu cor, però també moments difí-

cils, com a la cançó Parla.

Torna al SUMARI 61


Perfectament dirigits pel director musical i acompan-

yats per una orquestra de músics de l’Auditori de

Barcelona, els més de 500 cantaires van anar entre-

llaçant les seves veus per oferir un autèntic concert

de música i veu. Les lletres de les cançons van con-

nectar ràpidament amb el públic donat que, a part de

reflectir moments de la vida diària de l’escola, també

els ha fet recordar la seva pròpia experiència com a

escolars.

Cantània, un bon exemple que quan les coses es fan

amb esforç i dedicació sempre s’obtenen bons resul-

tats.

NATALIA PEÑA I BENJAMÍ MARTOS

Torna al SUMARI 62


WEBQUEST Una proposta metodològica de l’equip docent

d’ESO.

Tura Badosa

Segons la definició consensuada a les segones jor-

nades de Webquest (2006), una webquest és una

proposta didàctica de recerca guiada, que utilitza

principalment recursos d’Internet. Té en compte el

desenvolupament de les competències bàsiques,

contempla el treball cooperatiu i la responsabilitat

individual, prioritza la construcció del coneixement

mitjançant la transformació de la informació en la

creació d’un producte i conté una avaluació directa

del procés i dels resultats.

http://sites.google.com/site/webquestcathome/

Es tracta d’una proposta metodològica que proposa a

l’alumnat una història motivadora per tal que aconse-

gueixi una sèrie d’informacions a partir d’unes pàgi-

nes d’internet concretes, extraient les seves conclu-

sions a partir del treball cooperatiu. Els objectius són

combinar els continguts curriculars amb l’ús de les

tecnologies de la informació i la comunicació a l’aula,

utilitzant un aprenentatge de descobriment guiat.

Una webquest s’estructura en els apartats següents:

pàgina principal, introducció, tasca, procés, avalua-

ció, conclusió, crèdits i guia didàctica per al profes-

sorat.

Les webquests es basen en el constructivisme, és a

dir, en el fet que l’alumnat construeixi el seu propi co-

neixement a partir dels coneixements propis previs.

Van ser ideades per Bernie Dodge i Tom March, de

la Universitats de San Diego, l’any 1995.

A partir d’un curs de formació que el professorat de

l’escola hem realitzat durant el curs 2011- 2012, diri-

git pel formador Jordi Arderiu, us presentem les di-

verses webquest que hem realitzant pensant espe-

cíficament amb el nostre alumnat i matèria.

Nom de la webquest:“Els Instruments de vent”

Autor/a: Jordi Estartús

Curs al que s’adreça/matèria: 1r d’ESO/ Música

Ubicació de la webquest:

https://sites.google.com/site/elsinstrumentsdevent/

home

Sintesi: Aquesta webquest servirà perquè l’alumnat

pugui conèixer els diferents instruments de vent i pu-

gui classificar-los per subfamílies, tant visualment

com auditivament.

Torna al SUMARI 63


Nom de la webquest:“Els impactes ambientals: pre-

nem consciència per trobar solucions”

Autor/a: Anna Jordà

Curs al que s’adreça/matèria:

3r d’ESO / Ciències de la naturalesa


https://sites.google.com/site/mevawq/home

Síntesi: Les finalitats d’aquesta webquest són cons-

cienciar-nos de la necessitat de preservar el medi

ambient, conèixer els principals impactes ambientals

per poder visualitzar solucions i despertar l’interès

per la cura del medi ambient.

Nom de la webquest : “Els continents”

Autor/a: Carme Juárez


1r d’ESO/ Ciències Socials


https://sites.google.com/site/elscontinents2/home

Síntesi:Amb aquesta webquest hem pogut reconèixer

els principals oceans i continents de la terra, les prin-

cipals unitats del relleu del món, estudiar el medi físic

dels continents, obtenir informació geogràfica a partir

de diferents documents escrits i visuals i, finalment,

valorar i utilitzar els mapes com a fonts d’informació.

Nom de la webquest: “Religions del món”

Autor/a: Isabel Nierga

Curs al que s’adreça/ matèria: 3r d’ESO/Religió


https://sites.google.com/site/religionsdelmon/

Síntesi:La diversitat religiosa en el món, i més

concretament de la nostra societat, és una reali-

tat que hem d’acceptar i respectar. Per fer-ho, s’ha

d’aprofundir en el coneixement de les diferents re-

ligions existents. Aquesta webquest servirà per es-

tudiar i analitzar diversos aspectes d’algunes de les

grans religions del món.



PISSARRA DIGITALINTERACTIVA

EL PROFESSORAT DE PRIMÀRIA ASSISTEIX A

UN CURS SOBRE PISSARRA DIGITAL

Al llarg del primer trimestre, el professorat de primària

de l’escola van participar en el curs Pissarra digital in-

teractiva. El curs ha estat eminentment pràctic, i els/

les mestres han pogut practicar tot allò que s’anava

impartint a les classes teòriques. El curs tractava des

d’aspectes tècnics i de software sobre les pissarres

digitals fins a com crear materials didàctics, passant

per molts altres aspectes de l’ús d’aquestes pissarres

(models didàctics, recursos pedagògics, programari,

etc.).

Així, el formador va dedicar les primeres sessions

a explicar què és i per a què serveix una pissarra

digital interactiva. Va comentar els diferents models

de pissarra que hi ha al mercat, que són molts, i les

tres funcionalitats bàsiques que té qualsevol pissarra

interactiva: es pot fer servir com a pissarra blanca

(en lloc de la pissarra de guix), com a monitor (per

projectar-hi presentacions, vídeos, etc., i amb l’afegit

que la interactivitat de la pissarra permet interactuar

amb qualsevol material que s’hi projecti), i finalment

com a creadora de continguts (per crear material di-

dàctic propi).

A continuació, es van anar desenvolupant cadascun

dels tres punts abans citats per aprofundir-hi, tot par-

lant de l’ús i el programari necessari segons la utilitat

que se li vol donar a la pissarra.

Enguany, les classes de primària han comptat amb la

incorporació de pissarres digitals, fet pel qual aquest

curs de formació ha estat molt útil i aprofitat per part

dels/les mestres, que han pogut incorporar al seu dia

a dia de l’aula tot allò que anaven aprenent. Els di-

versos cicles han anat incorporant gradualment l’ús

de les pissarres digitals interactives de les aules,

sempre lligant-ho amb les programacions de les di-

verses matèries i amb la finalitat última de potenciar

l’assoliment de les competències bàsiques.

És innegable l’interès que té per als nens l’ús

d’aquestes pissarres, en tant que els presenta els

continguts de manera més atractiva i els permet inte-

raccionar-hi de manera activa. La pissarra digital aju-

da a mantenir la seva atenció i millora l’aprenentatge

de determinats continguts gràcies al reforç de la

imatge, que és un dels principals mecanismes pels

quals aprenen els nens d’avui dia.

BENJAMÍ MARTOS

PEP PAGÈS

Torna al SUMARI 64


Síntesi: L’objectiu de la recerca era contestar a la

pregunta: “ Què ens vol dir l’autor a través de la seva

obra”? Hem intentat treballar tots els aspectes a

l’entorn de l’obra d’art, del seu autor i de l’època que

va ser realitzada. L’objectiu bàsic és que l’alumnat sà-

piga interpretar una obra artística tenint en compte el

context polític, social i econòmic de l’època en la qual

va ser realitzada i les característiques de l’autor.

Nom de la webquest: “Internet segura “

Autor/a: Pilar Campos

Curs al que s’adreça/matèria: 1r d’ESO/ Informàtica


https://sites.google.com/site/wqinternetsegura/

Síntesi: Quan hagueu acabat aquesta WebQuest

quedaran clars els principals conceptes de segure-

tat informàtica, les principals amenaces de la web,

els mecanismes que podem utilitzar en cas d’un atac

o virus... Sereu capaços d’aplicar tots els coneixe-

ments adquirits. Hem descobert què és un virus, ens

hem adonat dels possibles problemes que poden

aparèixer als xats, al correu electrònic i hem vist que

hi ha pàgines web amb continguts inadequats... Si bé

és veritat que hi podem trobar alguns perills, també

hem après a combatre’ls.

Nom de la webquest:“Pa negre”

Autor/a:Gemma Espuña


4t d’ESO/Llengua Catalana


https://sites.google.com/site/panegreolot/home

Síntesi:Després de la lectura i el treball de desco-

berta de Pa negre d’Emili Teixidor i el seu entorn, ens

hem pogut fer una idea de la barbàrie de les guerres

i de la postguerra a la Catalunya rural.

Nom de la webquest “Llegim la pintura en clau his-

tòrica: els quadres ens parlen”

Autor/a: Tura Badosa


4t d’ESO/ Ciències Socials


https://sites.google.com/a/xtec.cat/tura/

Torna al SUMARI 65


Nom de la webquest:“Interpretem climogrames?”

Autor/a: Núria Duarri


3r/4t d’ESO/Ciències de la naturalesa


https://sites.google.com/site/interpretemclimogra-

mes

Síntesi: L’objectiu bàsic de la webquest és d’informar-

nos sobre els diferents climes que hi ha al nostre

planeta, aprendre què és un climograma i com inter-

pretar-lo, així com poder crear el nostre propi climo-

grama.

Nom de la webquest:“Comerç just i solidari”

Autor/a: Mercè Brugada


1r d’ESO/ Socials - Religió


https://sites.google.com/site/comercjustisolidari/

Síntesi: A través de les diferents activitats,

l’alumne/a s’endinsa en el món del comerç interna-

cional, el paper de les multinacionals, el consum i

el consum responsable, l’alternativa que represen-

ta el comerç just i diferents iniciatives que desen-

volupen algunes ONG. A nivell de procediments

es treballa l’ obtenció, procés, anàlisi i expres-

sió de la informació (oral i escrita). També el dis-

seny de cartells per promocionar el comerç just.

Nom de la webquest:“ De Nador a Vic”

Autor/a: Fina Barris


1r/2n d’ESO/ Llengua Catalana – Ètica


https://sites.google.com/site/denadoravic/home

Síntesi: Els objectius de la webquest, tot treballant

col·laborativament, són saber més sobre l’autora, la

Laila Karrouch, aprendre a crear itineraris, conèixer i

respectar diferents cultures, construir murals i saber

explicar tot el que hem fet en un petit document , així

com saber-ho transmetre als nostres companys.

Torna al SUMARI 66


Nom de la webquest:“Els contes populars cala-

tans”

Autor/a: Montse Jutglar


2n d’ESO/Llengua catalana


https://sites.google.com/site/elscontespopularscata-

lans/

Síntesi: A través de la webquest aprendrem els tipus

de personatges dels contes, qui els ha escrit, quin és

el seu origen, per quin motiu s’expliquen, quins són

els contes més coneguts, quins valors es desprenen

dels contes, quines són les parts d’un conte: plante-

jament, nus i desenllaç i els temes més freqüents en

els contes.

Nom de la webquest: “Sightseeing London!”

Autor/a: Alícia Bolíbar


4t d’ESO/ Llengua anglesa


https://sites.google.com/site/eng4eso/home

Síntesi:

You have practised the language and learnt vocabu-

lary.

You have learned to search and analyze information,

process it and create a final product.

You have learned about some monuments and inter-

esting places to visit in the city.

You have learned how to use a map and how to move

around the city.

You have learned about British culture.

Nom de la webquest:“Religions monoteistes”

Autor/a: Assumpta Domènech

Curs al que s’adreça/matèria: 2n ESO/Religió

Ubicació de la webquest: Plantilla pròpia

Síntesi: Què en sabem de la nostra religió? I de les

altres? De quins liders religiosos hem sentit a par-

lar?

Torna al SUMARI 67


Amb aquesta webquest volem aprofundir en el co-

neixement de les tres religions monoteistes més

practicades al món, i així entendrem millor els cos-

tums dels nostres conciutadans nouvinguts.

Nom de la webquest:“De què va aquest mural?”

Autor/a: Servand Solanilla


3r d’ESO /Visual i Plàstica - Ciutadania


https://sites.google.com/site/dequevaaquestmural2/

Síntesi: A partir de l’anàlisi i la reflexió de diversos

temes que ens preocupen, com el respecte al medi

ambient, la pau o els drets de les dones i de la nostra

capacitat de donar resposta a aquestes situacions,

des de la cooperació ciutadana, l’associacionisme,

el voluntariat... o des de pràctiques com les que ens

permeten els diferents vehicles artístics: els visuals

i plàstics, els escenogràfics, els documents video-

gràfics... i ,d’altra banda, tenint en compte la història i

les característiques del muralisme modern i contem-

porani, crearem ,de manera col·lectiva ,un mural que

relacioni els continguts dels documents videogràfics i

els aspectes formals i compositius del mural.

Nom de la webquest: La cèl·lula i els orgà-

nuls cel·lulars

Autor/a: Manel Descals

Curs al que s’adreça/ matèria:

4t d’ESO/ Biologia

Ubicació de la webquest: Plantilla pròpia

Síntesi: Amb la realització d’aquest projecte heu

pogut comprovar la importància de les cèl·lules i els

seus orgànuls. Heu pogut conèixer la composició i

la funció de les unitats bàsiques de tots els éssers

vius d’una manera amena, treballant a casa, buscant

informació i treballant-la en grup.

LA BIBLIOTECA DEL COR DE MARIA

La biblioteca escolar és avui dia un lloc de trobada ,

de comunicació i d’ intercanvi d’ experiències inter-

disciplinàries i de continguts transversals al currícu-

lum escolar. És també un espai que afavoreix l’ au-

tonomia, la formació i la responsabilitat de l’ alumnat

en el seu aprenentatge, ofereix les fonts d’ informació

i estudi i és alhora un espai dedicat al foment de la

lectura com a mitjà i com a entreteniment, atès per

Torna al SUMARI 68


una persona responsable del servei que és també

la que custodia,conserva i cataloga tot el fons do-

cumental i gràfic de l’ escola alhora que fomenta la

investigació.

Característiques de la biblioteca escolar Cor de

Maria:

Biblioteca curricular :

Material imprès documental/ cartogràfic/digital/Accés

a la documentació digital/ Servei de Préstec.

Zona d’ estudi i de lectura.

Departament de recursos pedagògics:

suport/ informació/elaboració de material pedagògic

/assessorament professorat /alumnes/ coordinació

activitats pròpies de la biblioteca /exposicions/fons

documental.

Biblioteca històrica:

Ordenació, catalogació, conservació i control del fons

documental (libres/arxiu d ’ imatges/documents)

Foment de la investigació.

Objectius:

Ser un espai educatiu i un centre de recursos docu-

mental i multimèdia.

Fomentar mètodes actius en l’ ensenyament i en l’

aprenentatge.

Afavorir el compliment de tots els objectius educa-

tius:

Acadèmics.

Transversalitat.

Igualtat d’ oportunitats.

El foment de la lectura/ investigació/ crítica.

Didàctica interdisciplinar.

Departament de recursos pedagògics per a profes-

sors i alumnes.

Proporcionar a l’alumnat /professorat accés a tots els

recursos, locals, regionals, nacionals i internacionals

que els permet posar-se en contacte amb idees,

experiències i opinions diverses.

Torna al SUMARI 69


Oferir oportunitats de crear, utilitzar la informació

per adquirir coneixements, capacitat de comprensió,

desenvolupar la imaginació, entreteniment i desen-

volupar capacitats crítiques a través de la recerca,

selecció i tractament de la informació en qualsevol

suport o format.

Utilitzar la biblioteca escolar com un centre autò-

nom d’ estudi. CARME GRAU

PLA EXPERIMENTAL DE LLENGÜES ESTRANGE-

RES (PELE)

Per segon any consecutiu, a l’escola Cor de Maria

complementem l’aprenentatge de la llengua anglesa

a través del Pla Experimental de Llengües Estrange-

res (PELE) durant els tres cicles de primària.

Els objectius i els continguts del projecte estan

adreçats a la millora de la competència comunicati-

va general de l’alumnat, amb especial incidència en

les competències de producció, recepció i interacció

oral en la llengua anglesa en un ambient relaxat i dis-

tès. El principal objectiu del projecte és que l’alumnat

assoleixi un nivell d’autonomia en l’ús de la llengua

anglesa que el permeti interaccionar amb correcció

i fluïdesa davant les situacions reals diverses. Així

doncs, l’alumnat aprendrà progressivament aquelles

estructures bàsiques i vocabulari necessari per pren-

dre contacte amb la llengua i la seva cultura, millorar

la seva competència lingüística i així assolir un nivell

de comunicació bàsic.

Torna al SUMARI 70


Les sessions PELE es treballen una hora setmanal

amb la meitat del grup classe, a banda de les dues

hores restants que es treballa la llengua anglesa amb

tot el grup classe a l’aula ordinària. Per tant, tots els

alumnes dediquen tres hores setmanals a la llengua

anglesa, una de les quals és destinada al projecte

PELE.

Les sessions PELE es treballen de manera seqüen-

ciada i progressiva al llarg dels tres cicles de pri-

mària, potenciant i/o reforçant continguts que s’han

anat treballant a l’aula, però des de la vessant co-

municativa. La metodologia emprada és sempre a

través d’activitats dinàmiques com el joc o la cançó

per tal de motivar l’alumnat i així assolir un nivell més

alt d’aprenentatge. Els recursos utilitzats són CD, ví-

deos, Flash cards, Presentacions PowerPoint o altre

material divers que permet un vincle entre el llen-

guatge visual i el llenguatge oral.

Alguns dels treballs realitzats durant les sessions

PELE han estat exposats a la granja de l’escola du-

rant la jornada de portes obertes. Tot i ser treballs

escrits, han estat una base i una guia per poder tre-

ballar una millor expressió oral de la llengua.

El primer curs de cicle inicial ha mostrat l’aprenentatge

de diverses fruites, les quals han après pintant-les i

les han memoritzat mitjançant el joc al taller, “The

Fruits”. El segon curs ha dedicat una part del taller

a recordar i dibuixar les paraules apreses durant el

primer curs de primària, “Learning Vocabulary”.

El primer curs de cicle mitjà ha fet un treball sobre

què podem fer i què no podem fer (aprenentatge de

“can/can’t”), “What can you do?”. El segon curs ha

realitzat l’aprenentatge de les hores en llengua an-

glesa mitjançant l’elaboració d’un horari diari, “What

time do you ...?”.

El primer curs de cicle superior ha après la narrativa

descriptiva a través de la creació i descripció d’un

monstre, “My favourite monster”. El segon curs ha

après la mateixa temàtica utilitzant-la per descriure

un personatge famós, “My favourite famous person”.

Cal destacar la representació teatral que es duu a

terme a segon de primària, en la qual l’alumnat in-

Torna al SUMARI 71


terpreta un dels contes que apareixen en el llibre de

text de l’aula ordinària. Aquesta obra, repetida pels

quatre grups del curs, es podrà visualitzar al bloc del

cicle inicial de l’escola al final de curs.

Per altra banda, aprofitant el projecte Comenius que

s’ha dut a terme a l’etapa de secundària, l’alumnat

de cinquè ha pogut interaccionar online amb alum-

nat d’una escola de Bulgària. A través de correus

electrònics, l’alumnat d’ambdós centres ha iniciat un

primer contacte, escrivint una breu presentació d’ells

mateixos i alhora intercanviant interessos i vivències,

expressant-se en anglès.

Els mestres que participem en aquest projecte som:

Cicle Inicial: Teresa Mañé.

Cicle Mitjà: Alfred Sánchez.

Cicle Superior: Marta Puntí.

L’ESCOLA REP EL BALDIRI REIXAC COM A

CENTRE EDUCATIUDurant aquest curs la nostra escola ha rebut el premi

Baldiri Reixac en la modalitat de centre, al costat de

13 escoles més de Catalunya, Catalunya Nord i les

Illes.

El premi Baldiri Reixac té un gran prestigi a nivell de

Catalunya des que a l’any 1973, és a dir, en els inicis

de la democràcia, el Sr. Lluís Carulla el va instituir

per reconèixer l’afany de les escoles catalanes cap a

la catalanitat i la qualitat educativa. Des d’aleshores,

tal com va dir la consellera Irene Rigau en l’acta

d’entrega, s’ha anat consolidant una xarxa d’escoles

que fan de l’arrelament al país i de l’ús de la llengua

pròpia, a dins i a fora de l’escola, un dels seus objec-

tius de qualitat educativa.

És per nosaltres un orgull formar part d’aquesta xar-

xa d’escoles reconegudes amb el Baldiri Reixac, ja

que la nostra Institució està plenament arrelada a la

societat catalana que l’ha vist néixer i expandir-se,

Torna al SUMARI 72


des d’Olot a d’altres indrets de Catalunya, l’Estat es-

panyol i el món.

El Sr Lluís Carulla (Espluga de Francolí 1904- Bar-

celona 1990), Creu de Sant Jordi 1982, home de lle-

tres, escriptor i empresari d’empenta, va ser un dels

fundadors d’Òmnium Cultural, l’any 1961, junt amb

altres prohoms catalans, així com de l’editorial Bar-

cino i el Museu de la Vida Rural, a l’Espluga de Fran-

colí, el seu poble natal.

En aquest moment el sistema educatiu català comp-

ta amb un bon entramat d’escoles i de professionals

que no podrien ser ni actuar d’altra manera de com

son i de com actuen, escoles catalanes que fan de

la catalanitat i de l’ús de la llengua un instrument de

coneixement, de relació, de sentiment i de cohesió

social i treballen per a projectar la nostra identitat

integradora en un món globalitzat i multicultural. A

l’època de la seva fundació i en els primers anys, la

tasca de la Fundació (abans amb el nom de Jaume I,

ara Lluís Carulla ) va representar un baluard decisiu

per promoure la llengua, la cultura i els valors que

configuren la societat catalana, quan les institucions

d’autogovern renaixien, després d’una llarga dictadu-

ra, i el poble de Catalunya es mobilitzava pel reco-

neixement de la seva identitat.

Avui, en un país que voldríem més normalitzat i amb

unes institucions que anhelem més fortes i consoli-

dades, les activitats i els reconeixements de la Fun-

dació Lluís Carulla (premi d’Honor Lluís Carulla, pre-

mi d’Actuació cívica, premi Francesc Candel o premi

d’Educació en el Lleure) representen un estímul a la

tasca de persones concretes i institucions que tenen

la voluntat d’enfortir el sentit de pertinença, la qualitat

de la seva tasca i la cohesió social.

Quant al reconeixement a la nostra escola el veredic-

Torna al SUMARI 73


te diu: “ Pel fet de ser una escola concertada, situada

al centre històric de la ciutat, amb una forta presència

d’alumnes de llengua familiar no catalana a totes les

seves aules, que duu a terme un projecte d’escola

compromès amb el país i que fa de la llengua el mitjà

més important per a la integració de l’alumnat i la

cohesió social. Així mateix, és una escola oberta al

barri i que participa en múltiples projectes per fomen-

tar l’ús de la llengua més enllà del propi centre”.

Efectivament, des de l’escola estem treballant per

materialitzar cada curs el nostre Projecte educatiu

amb objectius concrets en el marc del Pla anual, que

abastin tota la comunitat educativa. Aquest curs, per

exemple, sota el títol: “Un món millor és possible”

cada grup ha desenvolupat una activitat, des de P3

fins a 4t d’ESO, en la qual s’ha treballat i s’ha inten-

tat viure, conjuntament amb la comunitat educativa,

valors com la solidaritat,el respecte, l’austeritat, la

multiculturalitat, la pau, la sostenibilitat..

L’escola participa o bé ha participat recentment amb

múltiples projectes i programes com ara el Projecte

Comenius, el Pla experimental de llengües estran-

geres (PELE), Pla d’Impuls a la lectura (PIL), Pro-

jecte d’Emprenedoria, Integratic, Pati Obert, Escola

Verda, Educat 1x1, dinamització de la biblioteca

escolar, Mostra de teatre, Fira de les matemàtiques,

School Song Contest….i tantes altres activitats que

completen i dinamitzen el currículum , afavoreixen la

convivència i intenten fer de la nostra escola un ins-

trument de coneixement, d’identitat , d’arrelament a

l’entorn i de cohesió en un món divers i canviant. I,

sobretot, un instrument per orientar persones que

siguin capaces d’interpretar críticament el món en el

qual viuen i puguin contribuir a millorar-lo.

Volia acabar aquest escrit fent referència al nom del

premi. Mossèn Baldiri Reixac (Bell-lloc d’Aro, 1703 –

Sant Martí d’Ollers, 1781 ) era un sacerdot de la pa-

rròquia de Sant Martí d’Ollers, on al segle XVIII es va

dedicar a l’ensenyament dels nens i nenes. La seva

principal obra és “ Instruccions per l’ensenyança

de minyons” que configura un excel·lent tractat

d’educació amb llengua catalana i una de les prime-

res enciclopèdies escolars, on el principal objectiu

és la formació de la personalitat de l’alumnat que ,

Torna al SUMARI 74


segons ens explica, s’ha de basar en la persuasió i

no en la por. També parla de les qualitats que ha de

tenir un bon mestre , del paper dels pares i diversos

aspectes de didàctica i de psicologia molt avançats

per la seva època, en considerar que l’educació és

un bé.

Algunes de les afirmacions de Baldiri Reixac són

ben vigents a l’actualitat, per exemple quan ens diu

“ El mestre cal que sigui bon coneixedor de tots els

alumnes quant a la seva personalitat “;“ Cal ensen-

yar a llegir els minyons en la llengua materna, però

cal saber també que les llengües estrangeres ens

ajuden a entendre els nostres germans fills d’un sol

Déu.”; “ Cal preparar la noia igual que el noi per a la

vida, donat que elles també poden assolir el govern

de la família o de la societat” o bé “ Cal ensenyar

l’alumne a ser crític, eloqüent, amant de la veritat i

coneixedor de la història, per tal d’estimar les arrels

humanes “.

Cal, doncs, sentir-nos orgullosos i felicitar-nos per la

distinció rebuda i desitjar que representi un estímul

pel treball que realitzem, tots plegats, dia a dia.

TURA BADOSA

EXPOSICIÓ- MOSTRA DE LLIBRES ANTICS DE

LA BIBLIOTECA HIS-TÒRICA DE L’ ESCOLA

COR DE MARIA “ L’ evolució de l’ ensenyament de les ciències na-

turals , des de la descripció i la teoria fins a l’ ecolo-

gia”

Enguany l’ Escola cor de Maria d’ Olot ha fet una nova

exposició de llibres antics de la seva biblioteca his-

tòrica que vol mostrar l’ evolució de l’ensenyament

de les ciències naturals / història natural des de la

segona meitat del s. XIX fins a les darreries del s.

XX. Pretén ser un exemple de l’ evolució de l’ ensen-

yament de les ciències naturals/història natural amb

llibres de coneixements, text i esbarjo que ens per-

meti conèixer més a fons les diverses pedagogies,

les innovacions, les marxes enrere i els avenços en

l’ aprenentatge de les ciències naturals, les quals i

durant molt temps van ser teòriques i encaminades

a ser simplement memoritzades. A la vegada també

vol mostrar els intents de diversos mestres, científics

i pedagogs per evolucionar cap a un camp d’ apre-

Torna al SUMARI 75


nentatge més experimental que havia de conduir a la

descoberta i coneixement del medi per acabar amb

la introducció a finals dels anys 80-90 dels segle pas-

sat de l’ ecologia.

L’ exposició s’ inicia amb llibres que mostren l’ en-

frontament entre ciència i religió, creacionisme

versus evolucionisme, llibres que es conserven a

l’ escola d’ entre 1850 i 1940, i defensats per reli-

giosos i científics. Durant tota la segona meitat del s.

XIX, els llibres de Darwin i d’ altres que parlessin de

l’ evolució constaven a l’ Índice de libros prohibidos,

controlat per l’ església. Això va privar als científics

espanyols avançar en coneixements científics i eco-

logistes, perquè a més de científic, Darwin és con-

siderat , avui dia, el primer ecologista de la història.

Tampoc hi ha llibres de text de ciències naturals/his-

tòria natural, al s. XIX, motivat pel fet que les noies

no estudiaven ciències , i aquestes eren substituï-

des per “Labores del Hogar “ ,” Economia Domèstica

“o “Religió”. El creacionisme es va mantenir en els

llibres de text durant les dues primeres dècades del

s. XX, i més tard el règim franquista adoptà de nou

el creacionisme com a teoria única i oficial per ex-

plicar l’origen del món.

La renovació de l’ ensenyament de les ciències natu-

rals al nostre país i a l’ Estat espanyol, va venir de les

escoles privades que amb molts més mitjans podien

aplicar la pràctica i l’ experiència a la teoria. Entre

elles cal destacar L’ Escola de Lliure Ensenyança o

l’ Escola del Bosc de Rosa Sensat a Catalunya . Les

innovacions en la pedagogia i en l’ ensenyament

de les ciències naturals i la seva evolució cap a la

conservació de la natura i les tesis ecologistes, van

arribar als anys 20 i sobretot durant la 2ª República,

i es va consolidar un sentit conservacionista en els

estudis científics i en les orientacions pedagògiques

basades en el coneixement del medi i en l’ experi-

mentació.

Torna al SUMARI 76


Amb la Guerra civil i el posterior règim del General

Franco, tota renovació pedagògica és frenada. Al-

guns dels pedagogs, científics i mestres han de fugir

a l’ estranger ,o van ser depurats, o durament repri-

mits. En els primers anys del règim franquista es va

passar a donar preeminència a ensenyaments com

la història, les matemàtiques o la religió i es va in-

troduir en l’ ensenyament la “Formación del Espíritu

Nacional” a més d’ anul·lar la coeducació i retornar

a la separació de sexes en l’ ensenyament , amb uns

continguts completament diferenciats entre els nois i

les noies.

No serà fins a mitjans dels anys 50 i 60 quan mes-

tres ,professors i pedagogs comencen a recupe-

rar l’ esperit de les ciències naturals allunyades de

la descripció i la memorística i comencen a introduir

de nou l’ experimentació i el coneixement del medi .

Es dedica, per tant, una vitrina als nous mestres que

van marcar un inici en la renovació pedagògica de

les ciències naturals com Carles Vidal Boix i Celso

Arévalo i els seus seguidors, que van fer que, ja als

anys 60, es comencés a retornar a la pedagogia ex-

perimental de les ciències de la 2ª República i que

fossin els que posessin els pilars de l’ ensenyament

modern de les ciències i l’ ecologia a partir dels anys

80 i 90 del s. XX a les nostres escoles . L’ aportació

d’ aquests innovadors mestres es complementa amb

treballs pràctics fets per alumnes d’ aquella època i

una petita col·lecció de llibres de lectura i de difusió

que, pel seu contingut i disseny, van ser una peça

clau en el coneixement de les ciències naturals i so-

bretot del medi al llarg de tot el s. XX.

També es pot veure un dels primers llibres que va

escriure Ramon Margalef, el primer ecògraf espanyol

als anys 40, i la seva participació en alguna enciclo-

pèdia, conjuntament amb altres científics ambienta-

listes al costat de les típiques enciclopèdies descrip-

tives i amb continguts pensats per estudiar de memòria.

Aquesta exposició es complementa amb quatre es-

tudis que expliquen des de les teories creacionis-

tes i evolucionistes fins a la història de l’ ensenya-

ment de les ciències naturals, l’ evolució dels llibres

de text i de lectura i l’ arribada de l’ ecologia a l’ Estat

espanyol .

Carme Grau. Responsable de la biblioteca de l’ escola Cor de Maria d’ Olot

Torna al SUMARI 77


VOLCANDPARKDel 21 al 25 de maig s’ha celebrat a Olot el VOLCAN-

DPARK, el primer congrés sobre la gestió, la divulga-

ció i el geoturisme en zones volcàniques protegides.

Aquest ha pretès ser un fòrum de debat i pensament

que lligui el coneixement de la vulcanologia amb la

gestió del territori i la seva divulgació entre perso-

nes que treballen en aquests espais volcànics. Hi

han participat un centenar d’especialistes d’arreu del

món i tindrà continuïtat. El proper punt de trobada

del VOLCANDPARK serà Hawaii.

Paral·lelament, uns tres-cents estudiants garrotxins

han participat al YOUNG VOLCANDPARK, un pro-

grama d’activitats paral·leles per a centres escolars.

La nostra escola hi ha participat a diferents nivells:

• L’alumnat de 6è de primària ha elaborat algunes

de les peces de fang del mosaic commemoratiu que

s’ha inaugurat al Parc Nou.

• Voluntaris de 3r i 4t d’ESO han participat en l’esmalt

de les peces del mosaic.

• Part de l’alumnat de 2n i 4t d’ESO ha fet de voluntari

al congrés dels adults.

• L’alumnat de 4t d’ESO ha participat activament a

tots els actes del YOUNG VOLCANDPARK.

El YOUNG VOLCANDPARK s’ha desenvolupat se-

guint aquest programa:

Dilluns 21 de maig

9:00 h – Cerimònia d’obertura del congrés a la sala

Torín (adults i estudiants) i ponència inaugural: “Vol-

canoparks / geoparks: How to enjoy volcanoes” a cà-

rrec del sr. Ari Gudmundsson (Iceland).

11:00 h – Pausa per esmorzar.

11:30 h – Ponència inaugural del Young Volcandpark

al Casal Marià: “L’educació ambiental en àrees prote-

gides”, a càrrec del sr. Fernando Ramos (especialista

en educació ambiental i interpretació del patrimoni).

15:30 h – Tallers de construcció de forns volcànics,

estampació amb fang i graffitis, al Pavelló Firal, amb

la coordinació i la direcció de l’Escola Municipal

d’Expressió.

Torna al SUMARI 78


Dimarts 22 de maig

9:30 h – Ponències de les escoles participants “Viu-

re entre volcans”, al Casal Marià. Els alumnes de 4t

d’ESO Pere Ayats, David Calvo, Jordi Fernández i

Carla Matín han presentat el treball de recerca: “Som

sostenibles?. Aproximació a la producció, el consum

i la gastronomia dels productes alimentaris propis de

la Garrotxa.” Tots els estudiants han presentat els

seus treballs i al seu torn han escotat els treballs dels

altres.

15:30 h – Tallers de construcció de forns volcànics,

estampació amb fang i graffitis, al Pavelló Firal, amb

la coordinació i la direcció de l’Escola Municipal

d’Expressió.

Torna al SUMARI 79


19:00 h – Esclat dels forns volcànics.

Dimecres 23 de maig

9:00 h – L’alumnat de 4t d’ESO ha participat a la

sortida guiada per alumnes de l’Institut Montsacopa

d’Olot: paratges de la Moixina – Can Jordà – parat-

ges de la Moixina – Parc Nou.

13:00 h – Dinar de germanor al Parc Nou d’Olot.

El congrés ha estat una oportunitat per l’alumnat per

descobrir una realitat diferent, un congrés, que ha

permès que alumnat de diferents edats i el professo-

rat compartís una experiència única: la participació a

un congrés internacional celebrat a Olot.

ANNA JORDÀ

PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE

En aquest curs 2011-2012, i en el marc del Pro-

jecte educatiu de centre, hem treballat a nivell

d’escola, des de P3 fins a 4t d’ESO, diferents

objectius que s’inclouen en els lemes: “Un món

millor és possible” i “Creixem i ens fem perso-

nes”.

L’alumnat i el professorat de l’escola hem tre-

ballat amb il·lusió tots aquests temes perquè

pensem que són importants per a la construcció

d’una societat més justa.

Creiem que és molt important el procés de tre-

ball: plantejament d’allò que volem treballar, cer-

ca d’informació, reflexió de les caues i les conse-

qüències i finalment l’actuació.

A més a més, el fet de treballar el projecte en tots

els cursos és quelcom molt interessant perquè

s’adonen que allò que han treballat i reflexionat

és una actuació important i interessa a tota la

comunitat educativa.

Educació infantil

En aquesta etapa s’ha treballat en l’àmbit per-

sonal i relacional. Aquest àmbit és molt adequat

per a l’etapa d’educació infantil perquè es centra

en la persona i la seva relació més immediata

amb els altres.

S’han introduït i desenvolupat valors humans com

l’autoestima, l’amistat, la cooperació, el diàleg,

Torna al SUMARI 80


la confiança, la responsabilitat... adequats als ni-

vells dels nens i nenes d’aquesta etapa.

Així doncs, sota el títol “EMOCIONS A CABASSOS”

s’ha fet un treball relacionat amb l’autoestima,

l’autonomia i l’autoconeixement. Mitjançant un fil

conductor, l’ocell Titus, s’han treballat un seguit

de contes on les emocions esmentades hi són

sempre presents. Les mestres han explicat els

contes, s’han comentat i s’han fet activitats rela-

cionades per treure’n conclusions.

A l’activitat de portes obertes es va poder veure

un resum dels treballs. Amb dibuixos ben bo-

nics o frases ben adequades, els nens i nenes

d’infantil van poder mostrar les seves activitats.

Educació primària

En aquesta etapa s’ha treballat en l’àmbit natural.

Vivim en un planeta vulnerable. La raça humana

creix infinitament, mentre que la natura esdevé

dèbil i amenaçada. A més a més, els recursos

naturals s’estan esgotant. És per aquest motiu

que hem cregut molt interessant treballar aquest

àmbit en aquesta etapa. Volem que l’alumnat es

conscienciï del deure moral de protegir el Planeta Terra.

S’han treballat temes molt adequats com la

destrucció del medi, la contaminació, l’estalvi

d’energia, el consum responsable, la reutilitza-

ció, el canvi climàtic...

Tots aquests treballs es van poder ensenyar a

les famílies el dia de l’activitat de portes ober-

tes.

1r de primària:

Treball: “VOLEM EL NOSTRE RIU NET”.

S’ha presentat un conflicte pintant un dibuix del

riu Fluvià. S’han mostrat imatges de la brutícia

del riu i de la mala actuació d’algunes persones

llançant coses al riu tot afectant la vida dels ani-

mals i les plantes.

Torna al SUMARI 81


2n de primària:

Treball:”L’AIGUA ÉS VIDA”.

S’ha presentat un problema als nens mitjançant

un conte. S’han donat dades sobre la importàn-

cia de l’aigua. Han pogut veure problemes re-

lacionats amb el malbaratament de l’aigua i les

seves conseqüències. I finalment, s’han donat

normes i pautes per l’ús correcte de l’aigua.

3r de primària:

Treball: “EL FOC”.

S’ha fet un estudi molt interessant sobre el foc:

beneficis, perills, origen, evolució, riscos i pre-

vencions. Partint d’exemples visuals, xerrades,

visites i treballs han raonat sobre el tema tractat.

Els bons consells pràctics donats han ajudat a

prendre consciència sobre quina actitud s’ha de

tenir davant del forc.

4t de primària:

Treball: “CREAR UNA SOCIETAT MÉS SOSTE-

NIBLE”.

Cada vegada les persones generem més volum

de deixalles en la societat i és per aquest motiu

que s’han estudiat i treballat els següents temes:

vies de reutilització de les deixalles, el reciclatge,

utilització dels diferents contenidors i cicle de les

deixalles. S’ha reflexionat sobre el fet que cada

vegada hi ha més embolcalls i envasos i que es

consumeix innecessàriament la primera matèria.

Esperem que el treball influeixi en el comporta-

ment dels nostres alumnes: reduir deixalles, re-

ciclar residus i reutilitzar envasos i embolcalls.

5è de primària:

Treball: “LES FONTS D’ENERGIA NO RENO-

VABLES”

Partint del cas fictici d’un nen asmàtic, s’ha tre-

ballat el tema de les energies no renovables, les

quals produeixen una gran quantitat de CO2 i

esgoten els recursos naturals del Planeta. S’ha

obtingut informació del llibre de Medi, d’Internet i

Torna al SUMARI 82


sobre notícies del diari. S’ha fet una reflexió oral i

escrita del tema i s’ha arribat a unes conclusions

que esperem que puguin aplicar al màxim: anar

més a peu, tancar les aixetes, seleccionar les

deixalles, viure de manera més sana, etc. Com

a actuació final han elaborat uns murals i han fet

un seguit d’escrits en el blog de classe.

6è de primària:

Treball: “LES FONTS D’ENERGIA RENOVA-

BLES”

A causa de la contaminació de les energies no

renovables, s’ha fet conscienciar l’alumnat do-

nant a conèixer altres fonts d’energia que no

contaminen i que hem d’aconseguir que siguin

més accessibles. S’ha situat el problema utilit-

zant notícies dels diaris i revistes, s’han visua-

litzat vídeos i s’ha buscat informació a Internet.

Per reflexionar sobre el tema s’ha fet un mural on

s’han posat les conclusions obtingudes. També

dins el treball del projecte, l’alumnat ha construït

uns maquetes per demostrar de manera pràctica

l’aprofitament de les energies renovables.

Educació secundària

1r d’ESO:

Treball: “EL COMERÇ JUST”

El comerç just és un tipus de comerç alternatiu

al comerç internacional tradicional, que basa la

seva producció, distribució i comercialització no

només en criteris de màxim benefici econòmic i

competitivitat, sinó també en determinats criteris

ètics i aspectes mediambientals per contribuir al

desenvolupament sostenible de les economies

més desfavorides dels països més pobres del

planeta.

Amb aquest treball s’ha volgut que l’alumnat co-

negués els productes alimentaris (cafè, sucre,

cacau, melmelada, mel, cereals, llegums, arròs,

te, galetes, pastes...), tèxtils (peces de vestir, pa-

rament de la llar...) i altres (joguines, productes

d’artesania, llibres, articles de regal...) que es

poden comprar portant la identificació de comerç just.

S’ha intentat conscienciar-los a l’hora de com-

prar i sabran de l’existència de productes que

tinguin l’etiqueta de comerç just.

Finalment, el dia de l’activitat de portes obertes

Torna al SUMARI 83


es va fer una exposició sobre productes frescos

de proximitat i productes de comerç just.

2n d’ESO

Treball: “DESPESES MENSUALS D’UNA FA-

MÍLIA D’UNES 3 ó 4 PERSONES”

S’ha fet un estudi sobre les despeses mensuals

d’una família repartint-les en 6 apartats: casa,

compres, cotxe, adults, fills i extres. En aquests

moments de crisi econòmica s’ha cregut molt

oportú treballar aquest tema. S’han buscat da-

des sobre el preu de les coses, s’ha hagut de

demanar l’ajuda als pares i contrastar les infor-

macions obtingudes. Finalment s’han fet dues

activitats per plasmar tota la informació captada:

d’una banda un gran mural a la classe amb to-

tes les despeses classificades per tipus i preus

i d’altra banda, un vídeo explicant totes les con-

clusions obtingudes del treball.

3r d’ESO

Treball: “ BE AN ENTREPRENEUR”

El treball ha estat un resum del programa en

anglès i en català que estan portant a terme

l’alumnat de 3r d’ESO. Té com a objectius fomen-

tar l’esperit emprenedor entre els joves, ensen-

yar-los a pensar de forma creativa i innovador,

millorar la vida dels altres, fomentar l’autoestima,

treballar en equip, ús actiu de l’anglès o el català

(depèn del grup) en el programa, desenvolupar

capacitats de gestió i lideratge d’un projecte...

4t d’ESO

Treball:”SOM SOSTENIBLES?”

S’ha fet una aproximació al conreu, elaboració i

consum dels productes alimentaris de la Garro-

txa. S’ha estudiat la sostenibilitat dels productes

conreats i elaborats en la nostra comarca en el

medi. També s’ha esbrinat si la manera de pro-

duir-los i elaborar-los genera autonomia, benes-

tar i equilibri social. Una enquesta a la població

olotina ha ajudat a detectar el coneixement que

tenim dels productes autòctons de la comarca.

Finalment, el treball ha donat pautes de consum

i vida saludable.

Torna al SUMARI 84


Esperem que tots aquests treballs inclosos dins

el projecte educatiu de centre hagin aconseguit

els objectius proposats i, en definitiva, hagin con-

tribuït a formar millors persones.Equip directiu.

Per acabar, dir que aquest treball ha servit una

vegada més per fer que el nostre alumnat tingui

coneixement sobre el món en què vivim, disposi

de les eines per comprendre’l i finalment pugui

habitar-lo i millorar-lo.

Projecte Comenius OUR TREASURES

El curs passat l’escola va iniciar la seva participa-

ció en un nou projecte Comenius. El nostre pro-

jecte, que ha finalitzat aquest curs, s’anomena

“OUR TREASURES”, derivat de les inicials de

les paraules Our Talented and Responsible, En-

gaged and Active, Self-confident, Unique and

Reliable European Students .

Objectius

Des del principi, es va plantejar un projecte que

ajudés l’alumnat a convertir-se en ciutadans

europeus actius i responsables i, per tant, a ex-

plorar els valors universals i posar-los en pràctica

en relació a ells mateixos, als altres, al seu país

i a Europa; promoure les competències comuni-

catives bàsiques, orals i escrites, en la llengua

materna i en la llengua estrangera; educar en la

col·laboració i el treball en equip, el pensament

crític i la resolució de problemes i finalment, uti-

litzar les tecnologies de la comunicació com a eines

efectives per aconseguir un millor coneixement.

Temes

Per tal d’aconseguir aquests objectius, l’alumnat

participant ha treballat diferents temes i ha par-

ticipat en diverses activitats: comunicació inter-

cultural efectiva; problemes que podem trobar a

les nostres ciutats i competències cíviques; els

tresors dins nostre: talents, capacitats, creativi-

tat, imaginació; educació contra exclusió; els

tresors locals a través dels ulls de l’alumnat; va-

lors universals; la nostra escola com a centre

de coneixement europeu, el Dia Europeu de les

Llengües, tradicions...)i que han presentat en les

diferents trobades.

Centres participants

Han participat en el projecte una totalitat de nou

centres europeus, de diferent tipologia: privats,

públics, catòlics, d’educació primària i secun-

Torna al SUMARI 85


dària i d’educació professional, que han aportat

varietat i riquesa a l’intercanvi d’experiències:

• Sveti Sedmochislenitsi Secondary School de

Targovishte, Bulgària (Coordinador).

• Private Economics High School INOVA de

Zagreb, Croàcia.

• Geniko Lykeio Lagkada de Lagkadas, Grècia.

• Rīgas 28. Vidusskola de Riga, Letònia.

• Kuziai Secondary School de Kuziai, Lituània.

• EPFA, Centro de Estudos e Formação Aquiles

Estaço, Lda de Vidigueira, Portugal.

• Gymnázium Svätej Rodiny de Bratislava, Eslo-

vàquia.

• Fundació Privada Cor de Maria d’Olot, Espan-

ya.

• Bishop Vaughan Catholic School de Swansea,

Gal·les .

Trobades presencials:

Al llarg dels dos anys de projecte, s’han realitzat

sis trobades, tres durant cada curs escolar:

Curs 2010-2011

1ª trobada

Targovishte, Bulgària, octubre 2010

La trobada inicial del projecte va tenir lloc a

l’escola coordinadora, Sveti Sedmochislenitse

Secondary School, amb la participació del pro-

fessorat coordinador de cada centre europeu, per

tal d’organitzar les tasques d’alumnat i professo-

rat i acordar les dates de la resta de trobades

del projecte, així com de l’entrega de treballs. El

professorat participant va poder visitar l’escola

i conèixer de prop el sistema educatiu d’aquest

país. També hi va haver temps per visitar la regió

(Arbanasi i Veliko Tarnovo) i conèixer de primera

mà les tradicions, tan arrelades, d’aquest país.

2ª trobada

Vidigueira, Portugal, febrer de 2011

El mes de febrer del curs passat, les delega-

cions de les escoles europees participants es

van trobar a l’escola de disseny Escola Profis-

sional Fialho de Almeida EPFA, a Portugal. Allà

Torna al SUMARI 86


el nostre alumnat van presentar els primers tre-

balls del projecte i el professorat va distribuir les

tasques per a la següent trobada. L’escola por-

tuguesa va organitzar una visita a la ciutat de

Vasco de Gama i la regió d’Alentejo. Finalment,

vam visitar Lisboa, des d’on vam agafar l’avió

cap a Barcelona.

Zagreb

3ª trobada

Zagreb, Croàcia, maig 2011

INOVA, una petita escola professional, situada

al centre de Zagreb, va ser l’amfitriona de la 3ª

trobada. La nostra escola va participar amb una

delegació de dos professors i dos alumnes, els

quals van presentar els temes proposats per a

aquesta reunió. El primer any del projecte va

ser valorat positivament pel professorat, ja que

s’havien aconseguit els objectius proposats. El

darrer dia de la trobada es va destinar a visitar

l’àrea de Gorski Kotar i Kvarner Bay, fins arribar

a la pintoresca ciutat de Rovinj.

Curs 2011-2012

1ª trobada

Swansea, Gal.les, octubre 2011

La 1ª trobada d’aquest any va tenir lloc a l’escola

gal·lesa Bishop Vaughan, una escola catòlica,

per a alumnes de secundària. A l’escola amfi-

triona els nostres alumnes, que es van allotjar en

cases particulars dels seus companys gal·lesos,

van realitzar diversos tallers sobre ciutadania,

van participar en jocs amb la resta d’alumnes

europeus i van exposar les seves opinions so-

bre el tema treballat. L’alumnat i el professorat

participant vam conèixer la regió de la Badia de

Swansea i vam visitar la península de Gower i

Mumbles, on feia un temps típicament britànic.

Vam visitar també una mina de carbó, Big Pit, i fi-

nalment, la capital del país, Cardiff. L’experiència

va ser molt enriquidora, tant pel fet de conèixer

de prop una escola britànica, com per conviure

durant una setmana amb alumnat i professorat

de diverses nacionalitats d’Europa.

Torna al SUMARI 87


A Trip to Wales

Five of us met at the station ready to start our

trip to Wales. We already knew our host families,

however, we were a little frightened and shy, and

with our nerves on edge. The bus left us in front

of a group of parents and students who were loo-

king at us curious, but also enthusiastically, and

we didn’t know what to do.

Aquí ens vam haver de començar a separar tots i

amb les ganes de conèixer la nostra nova família

i amb el cansament que portàvem, no ens vam

recordar de dir-nos adéu. Aquella nit tots ja ens

havíem instal·lat a la nova casa. En realitat, en

aquell país tot era diferent: sopàvem aviat, feia

fred, era una ciutat gran i estàvem tots molt lluny

uns dels altres, però l’estimació i l’amabilitat que

ens oferien era el que feia que et sentissis com a

casa, protegit i segur. Els matins eren vida dife-

rents, uns anaven a peu, altres amb cotxe i fins

i tot amb autobús, no com aquí que està tot a

prop. Una de les coses que ens va fer més grà-

cia, va ser en entrar a la seva escola on totes

les persones ens miraven i ens volien conèixer.

Torna al SUMARI 88


Potser amb un sol matí vam conèixer a quasi

tota l’escola! A part dels alumnes d’aquella es-

cola, també ens vam fer molt amics de tots els

alumnes dels altres països d’Europa com Grècia,

Portugal, etc. Una de les coses més impressio-

nants del paisatge de Gal·les van ser les platges

i els seus penya-segats de roca negra que feien

molta impressió de veure. Ens va agradar molt

viatjar a Cardiff, la capital. El dimecres a la nit

ens van organitzar un sopar amb un ball que ens

va aconseguir fer riure molt i ens ho vam passar

molt bé. Aquella setmana va passar volant i no

volíem tornar a casa, de tan bé que ens ho ha-

víem passat. No ens en vam adonar i ja érem

divendres on havíem d’agafar l’avió un altre cop.

Aquell viatge ens va formar com a persones i

va ser una experiència molt enriquidora. A part

d’això, ens va agradar tant que estem convençu-

des que cap de nosaltres l’oblidarà.

To sum up, we liked this trip a lot because we

had the opportunity to meet the people around

the countries of Europe, and we could see Wales

and lived with a lovely Welsh family. Travelling to

Wales we could learn to stay without our parents

and we could improve our English too. We’ll

always remember this trip! It was great!

Júlia Vila i Judit Abellan

4t d’ESO

2ª trobada

Olot, febrer 2012

La nostra escola va acollir la 2ª trobada dels se-

gon any de projecte, durant l’última setmana del

mes de febrer de 2012. La trobada va aplegar

una cinquantena de professors i d’alumnes, els

quals es van allotjar a les cases dels alumnes

de l’escola de 3r i 4t d’ESO. Els visitants van

tenir un programa molt intens, ja que a part de

conèixer la nostra escola, la ciutat i la comar-

Torna al SUMARI 89


ca, també van viatjar fins a Figueres per visitar

el Museu Dalí, i fins a Barcelona, on van visitar

la Sagrada Família, el centre històric i el museu

del FCB. L’alumnat va participar en tallers i en

una intensa jornada de treball, compartint tot allò

treballat en el projecte a través de les seves pre-

sentacions en powerpoints, videos i glosters. La

comissió Comenius va ser rebuda per l’Alcalde

de la nostra ciutat, Sr. Josep Mª Corominas, i

la regidora d’Ensenyament, Sra. Núria Fité, en

una recepció a l’Ajuntament. Finalment, es va

celebrar un sopar de comiat en un restaurant de

la nostra ciutat, i amb l’assistència de tots els

participants en el projecte: alumnat i professorat

europeu, alumnat acollidor d’ESO i professorat

de la nostra escola.

Our experience (la nostra experiència)

Què pensaries si et diguessin que vindrà un

estranger que no coneixes de res, que té una

cultura diferent i s’ha de quedar a casa teva? A

alguns de vosaltres potser no us agradaria gaire

la idea, però aquest no és el nostre cas.

Des de fa un any enrere sentíem parlar d’aquesta

idea de poder acollir algú a casa. En sentir això

ens va fer molta il·lusió, no pel sol fet de practicar

Torna al SUMARI 90


una llengua que no tenim l’ oportunitat de par-

lar cada dia, sinó pel fet de poder conèixer gent

nova i de diferents cultures d’arreu d’Europa.

Quan ens en vàrem adonar, ja era el dia 27 de

febrer i estàvem tots a l’estació d’autobús espe-

rant l’arribada “d’aquells estrangers”. Només se

sentia a dir: “ Hello, nice to meet you! I was loo-

king forward to meeting you, I’ve expected it for

a long time” (Hola, encantat/da de conèixer-te!,

Tenia moltes ganes de conèixer-te, ho he espe-

rat durant molt temps).

Un cop presentats, cadascú va anar a casa seva

a conèixer la família i poder-se instal·lar. Recor-

dem el primer sopar, un menjar tan diferent al

seu, una llengua tan estranya... però al cap i a

la fi, els agradava aquell ambient que hi havia

a casa. Van ser uns dies de rialles, afecte i di-

versió on compartíem cultures, costums... sense

sortir de casa.

Sense adonar-nos-en ja era hora d’acomiadar-

nos. També recordem, però no amb tanta alegria,

aquells petons i aquelles abraçades de comiat

tot dient: “I wish we could stay together again”

(Espero que ens tornem a veure un altre cop).

Podem parlar en nom de tota la classe, ja que

nosaltres hem tingut l’oportunitat de poder-los

conèixer i compartir aquesta experiència tots

junts, que encara que visquem a molts quilòme-

tres de distància sempre podrem recordar aquesta

experiència que vam viure TOTS PLEGATS!.

We’ll never forget you! Mai us oblidarem!

Comenius, Olot, 2012.

Paula i Iris, 4t d’ESO

Torna al SUMARI 91


3ª trobada

Bratislava, Eslovàquia, maig 2012

L’escola catòlica Gymnázium Svätej Rodiny, si-

tuada a la capital d’Eslovàquia, va acollir la 3ª i

última trobada del projecte, durant una calorosa

setmana de principis de maig. L’alumnat de les

diferents escoles van presentar l’últim tema del

projecte: valors universals. L’escola amfitriona

va organitzar diverses activitats i visites per al

professorat i alumnat participant, entre les quals

cal destacar la recepció a l’ajuntament de la

capital, la visita al castell-museu de Devin i les

coves de Driny i el recorregut en vaixell pel riu

Danubi. La sisena i última trobada del projecte

va finalitzar amb una valoració molt positiva de

la col·laboració entre els nou centres educatius

durant els dos anys de projecte, i amb expectati-

ves de noves col·laboracions en un futur.

Slovakia: good things should happen twice!

Our stay in Bratislava, Slovakia, was an exciting

experience. We were nervous for the flight and

the stay with the families, but it was all as we had

expected. It was great!

No només vam visitar Bratislava sinó també vam

arribar fins a Viena, la ciutat de la música, ja que

les dues capitals europees estan situades molt a

prop. Vam visitar la catedral, la casa de Mozart,

l’òpera, el palau de l’emperadriu Sisí... A l’escola

eslovaca ens van donar la benvinguda amb balls

i cançons tradicionals, interpretats per alumnes

de l’escola. Vam visitar diferents llocs de la ciu-

tat: castells, a un d’ells vam arribar-hi amb tren

turístic, a l’altre amb vaixell pel riu Danubi, un

riu espectacular, molt gran, el més llarg i ample

d’Europa, i a l’últim amb autobús. També vam

Torna al SUMARI 92


visitar les coves Driny, a 40 m de profunditat i

amb una longitud de 680 m. Ens van portar a

restaurants emblemàtics, el que ens va cridar

més l’atenció va ser “Kamzík”, a la torre de TV

més alta d’Eslovàquia. Vam dinar a dalt de tot,

on el terra girava perquè veiéssim tota la ciutat.

Els vespres quedàvem tots junts per prendre al-

guna cosa i poder parlar de les nostres cultures

i coses diferents.

At the Slovakian school the different European

schools had to present the last theme, Universal

Living Values: respect, responsibility, love, coo-

peration, peace, happiness, freedom, tolerance

and honesty. Each school presented one value

in a different way. It was very interesting!

Arriba el final de la trobada. El celebrem amb

un sopar, diplomes i música. L’endemà hem de

marxar. Ens acomiadem a l’aeroport.

We were sad, we won’t probably see them again,

but our memories will be there. Good things

should happen twice!

Ariadna Marguí i Sandra Lobato

4t d’ESO

Els projectes Comenius formen part del Progra-

ma d’Aprenentatge Permanent de la Comissió

Europea, tenen una durada de dos anys i el seu

principal objectiu és facilitar la col·laboració en-

tre centres educatius de diferents països de la

Unió Europea, per capacitar l’alumnat i promoure

la seva participació en el procés social com a

ciutadans europeus actius. La valoració que en

donem en finalitzar el projecte és molt positiva

ja que ha estat una oportunitat perquè alumnat

i professorat puguin visitar altres escoles, inter-

Torna al SUMARI 93


canviar experiències i metodologies, apropar-se

a la seva cultura, posar en pràctica la llengua es-

trangera i ser més conscients de la seva identitat

com a ciutadans europeus.

Pàgina web del projecte:

http://our-treasures.weebly.com/

JORNADA DEL PLA D’IMPULS A LECTURA

(PIL) A BARCELONA

APRENDRE A LLEGIR, LLEGIR PER APRENDRE

-1 de març de 2012-

L’Escola Cristiana de Catalunya va organitzar una

jornada dirigida als equips directius de centre dins el

Pla d’Impuls a la Lectura.

Vam poder assistir a tres xerrades que van ser molt

interessants. Tot seguit us en fem un breu resum de

cada una d’elles. Confiem que aquestes reflexions

sobre aquest aspecte de l’ensenyament siguin del

vostre interès.

1.-LA LECTURA COM A PROJECTE D’ESCOLA.

Ponent: Isabel Solé

·El lector del s.XX utilitza la lectura amb autonomia

per gaudir, aprendre i resoldre situacions.

·Per formar la competència lectora cal aprendre a lle-

gir, gaudir de la lectura i llegir per aprendre.

·La lectura no és una tècnica que s’aprengui en un

cicle determinat, sinó una capacitat que es va des-

envolupant.

Cal donar estratègies a l’alumnat per tal que la lec-

tura sigui millor i més productiva. Abans, planificació;

durant, idees claus, rellegir i resumir, i després, reca-

pitular i escriure.

Principis generals per formar lectors:

1.La responsabilitat de formar lectors és del centre.

2.Cal fer del centre un context lletrat, una comunitat

de lectors i escriptors.

Torna al SUMARI 94


Atendre la dimensió emocional i afectiva de la lectura:

·Ensenyar a estimar la lectura: seduir, convidar, en-

grescar...

·Lectura i autoestima.

·La lectura feta per altres.

·Text i lector: activitat privada i autoregulada.

·Condicions contextuals

Combatre la rutina:

Diversitat de textos, propòsits, projectes, formats,

suports, organitzacions socials, tipus de lectura, tas-

ques, contextos...

Actuar de manera preventiva i normalitzada.

Cal fomentar una actitud bel·ligerant a favor de tot

l’alumnat que puguin aprendre a llegir i a gaudir de

la lectura.

No hem d’acceptar passivament el fracàs de

l’alumnat.

Activar tots els recursos per aprofitar al màxim les

seves possibilitats.

2.-LA COMPRENSIÓ LECTORA, QÜESTIÓ DE LA

CLASSE DE LLENGUA?

Ponent: Ana Díaz Plaja

Què fem a l’escola?

·Tots som professors de llengua.

·A la classe de llengua llegim, i a les altres classes?

·Utilitzem només el llibre de text?

·Promovem les habilitats orals i escrites?

Tant a primària com a ESO:

Hauríem de fer més llengua a les classes i menys

classes de llengua.

Què és llegir?

·Llegir és un procés.

·Com llegim?

-Desxifrem o descodifiquem lletres?

-Anticipem?

-Fem inferències?

-Text i lector?

-Comprenem?

Com cal treballar?

·Treballar textos i situacions de tot tipus.

·Treballar en forma de procés.

·Llegint s’aprèn a escriure i escrivint s’aprèn a llegir.

·Hem de llegir, parlar i escriure.

·Fer lectures en veu alta.

·Fer preguntes.

·Escriure molt.

·Hem de donar motius per escriure.

·Propostes de treball: pluja d’idees.

·Analitzar els textos.

.Hem de convertir la lectura en un hàbit.

3.-DEL PAPER A LA PANTALLA.

Ponent: Daniel Cassany

Llegir a Internet és més difícil que llegir un llibre, per

tant costarà més de comprendre i interpretar.

Segons l’edat de la persona parlem de:

A-NADIUS DIGITALS (alumnat).

B-IMMIGRANTS DIGITALS (mestres).

Els nadius digitals estan acostumats a veure vídeos,

imatges i a fer “multitasques”.

Els immigrants digitals han après de la xarxa.

L’escola ha de ser resident digital i no visitant.

.Cal un canvi metodològic.

Torna al SUMARI 95


·Seria un gran error treure els portàtils, no hi ha en-

lloc on no hi hagi ordinadors.

·L’ordinador et permet créixer molt.

FUTUR DE LES PERSONES:

·DIGITALS: connectats, informats, formats, alfabetit-

zats, lletrats, cultes, preparats, ocupats, acomodats,

inserits, actualitzats, ben situats, rics...

·NO DIGITALS: desconnectats, desinformats, ignorants,

desarrelats, sense formació, sense feina, pobres...

QUÈ CANVIA?

·L’alumnat aprè moltes coses a fora de l’escola: mò-

bils, xats, SMS, twenty, facebook, blogs...

·Cultura globalitzada/fragmentària. Fanàtics: vide-

ojocs, motos, Manga, NBA...

·Comunicació intercultural.

·Adéu al monopoli de la lletra: més imatges.

·Es llegeix més “porqueria” (Internet pot ser terrible).

Hem de buscar quina és la intenció del text.

·Lectura crítica.

Cal estirar la joventut cap al currículum. Els hem

d’ajudar, però com?

·Pensar críticament.

·Presentar-los les coses lògicament.

·Comunicar.

·Prendre decisions.

·Ser rigorosos.

·Persuadir-los.

HEM DE CONNECTAR L’ESCOLA AMB EL MÓN

EXTERIOR

Montse Jutglar

CANTADA DE NADAL

El dissabte 3 de desembre l’escola va donar la ben-

vinguda a les festes nadalenques amb la cantada

de Nadal ,com cada any, però aquesta vegada el

concert canviava d’ubicació, fent la cantada al Teatre

Principal d’Olot.

La temàtica de la cantada va ser “Nadales de cine-

ma”, on els alumnes de primària van interpretar di-

ferents cançons nadalenques relacionades amb el

món del cinema. Alguns alumnes de secundària van

iniciar l’actuació fent un petit concert tocant cançons

nadalenques, com també van presentar l’inici del se-

gon acte.

Durant tot el concert, es va poder gaudir d’una projec-

Torna al SUMARI 96


ció de vídeos relacionats amb la cançó que l’alumnat

cantava en cada moment.

El grup de 1r A de primària interpretava la cançó Feliç

Nadal on la pel·lícula de referència era “Looney Tu-

nes”, conte de Nadal, dirigida l’any 2006 per Charles

Visser.

El grup de 1r B de primària cantava Santa Nit. La

pel·lícula que va ambientar aquesta cançó va ser “El

millor Nadal” de Walt Disney, de l’any 2004.

El grup de 2n A de primària interpretava la cançó

El noi de la mare ambientada per la filmació de la

pel·lícula “Cançó de Nadal”, A Christmas Carol de

l’any 2009 i dirigida per Robert Zemmeckis.

El grup de 2n B de primària va cantar la nadala

“Fum, fum, fum” . La cançó va ser ambientada per la

pel·lícula “The Gremlis”, dirigida l’any 1984 per Joe

Dante.

El grup de 3r A de primària va presentar la cançó “Les

bèsties del naixement” corresponent a la pel·lícula

“The Muppet Christmas Carol”, dirigida l’any 1992

per Brian Henson.

El grup de 3r B de primària ens oferia la cançó “El di-

moni escuat” on les imatges de referència pertanyien

a la pel·lícula d’animació de Disney “The Nightmare

before Christmas”, Malson abans de Nadal, dirigida

l’any 1993 per Henry Selik i versionada novament

l’any 2008 en 3D.

El grup de 4t A de primària presentava la nadala

“Deck the hall” ambientada per la projecció de la

pel·lícula “Quin Santaclaus”, filmada l’any 994 pel di-

rector John Pasquin.

El grup de 4t B de primària interpretava la cançó “Jin-

gle Bells” . Les imatges que van ambientar la nadala

corresponien a la pel·lícula de l’any 1989 “Without

White Christmas”, Sense un Nadal blanc, en la ver-

sió dels populars personatges anomenats “Els Simp-

son”.

El grup de 5è de primària va cantar la nadala : “Santa

Claus is coming to town”, Santa Claus ve a la ciutat.

La cançó va ser acompanyada per imatges referents

a la pel·lícula “The Polar Express”, dirigida per Ro-

bert Zemeckis l’any 2004.

Torna al SUMARI 97


El grup de 6è A de primària va presentar la cançó

“ThetTwelve days of Christmas”, Els dotze dies de

Nadal, on la projecció cinematogràfica va ser “Sher-

ketefeliz Navidad”, dirigida l’any 2008 per Gary

Trousdale.

El grup de 6è B de primària ens oferia la nadala “Let it

snow”, Deixa que nevi. De fons es projectaven esce-

nes de la pel·lícula “Home Alone”, dirigida per Chris

Columbus l’any 1990.

El professorat del Cor de Maria i Maria Reina també

en va voler prendre part activa i ens oferia la nadala

“Quan somrius” de Josep Thió. En aquest cas, les

imatges de referència eren una producció de la pro-

fessora Laura Vegas, que recollia diverses imatges

del Nadal així com d’activitats nadalenques realitza-

des a la nostra escola.

Finalment, tots l’alumnat de primària van cantar la

nadala “M’agrada el Nadal” de la compositora i can-

tant Dàmaris Gelabert. Les imatges que es projec-

taven van ser una idea i creació original de Natalia

Peña, Mercè Costa i Gustau Casal.

Les cortines del teatre principal es tancaven, i l’escola

acomiadava l’espectacle i donava la benvinguda al

Nadal.

NATALIA PEÑA, CONCEPCIÓ SOMS, MERCÈ

COSTA I MARTA PUNTÍ

Torna al SUMARI 98

OPINIÓ • CURS 2011-2012OPINIÓ

4t d’ESO PARTICIPA A L’OLOT.DOC

Des de la matèria d’Ètica, l’alumnat de 4t d’ESO vam

veure, el dia 16 de març, tres documentals de curta

durada en el marc de la 6a edició de la Mostra In-

ternacional de Documentals Olot.doc. Vam anar als

Cines Olot juntament amb altres escoles i IES de la

ciutat.

Els documentals proposats van ser 18 anys, una pro-

ducció francesa i belga del director Frederique Pollet,

I’m just Anneke, una producció d’Estats Units i Cana-

dà del director Jonathan Skurnik i Boat dreams, una

producció de Gran Bretanya de la directora Sasha

Andrews.

Aquests documentals tractaven de diferents situa-

cions i de diferents persones. Un d’ells reflexiona-

va sobre la vida d’una noia, filla de pares separats,

que complia divuit anys i que vivia amb el pare. La

seva mare, que tenia problemes amb l’alcohol, els

havia abandonat des que era petita. Aquest primer

documental representava que la noia, després de

molt d’esforç per poder veure la seva mare, deci-

dia passar pàgina i encarar el seu futur sense haver

trobat la resposta i la comprensió que esperava per

part de la seva mare. El segon tractava d’una nena

de dotze anys que tenia un aspecte físic de xicotot.

Aquest segon documental ens aporta que no per ser

diferent has de deixar de ser feliç. El tercer i últim

documental tractava d’un cementiri de vaixells, on la

gent es dedicava a arreglar-los esperant, algun dia,

complir els seus desitjos i poder navegar sense rumb

fix. Aquest, com a conclusió, ens deia que per acon-

seguir un somni s’ha de lluitar per ell.

JÚLIA VILA4t d’ESO

“NO M’ENQUADRIS” DINÀMICA SO-BRE DIVERSITAT I PREJUDICIS

Des de la matèria d’Ètica i durant tres sessions rea-

litzades en el tram final del segon trimestre, l’alumnat

de 4t d’ESO hem participat en les dinàmiques sobre

la diversitat i els prejudicis organitzades per l’Àrea de

Ciutadania i Immigració del Consorci d’Acció Social

de la Garrotxa. La persona que ha dirigit les sessions

ha estat la treballadora social Queralt Bancells.

A les seves classes vam tractar el racisme, la dis-

persió dels rumors, els estereotips i els prejudicis i

vam experimentar tot tipus d’emocions. Foren unes

classes molt didàctiques.

Ens va sorprendre com n’és de difícil interpretar, fent

mímica, algunes figures com la d’un jove, una jove,

un executiu o una parella homosexual: va fer ado-

nar-nos que imitàvem estereotips perquè els nostres

companys poguessin encertar-ho. També ens va

impactar molt un vídeo que ens va posar sobre el

racisme i que també estava dirigit pels estereotips.

Ens va fer adonar que moltes vegades no vèiem les



Torna al SUMARI 99


coses més enllà d’aquests estereotips. A més a més,

en algunes ocasions es van causar situacions de de-

bat interessants on ens adonàvem que no sempre

tots els companys estàvem d’acord en la manera de

com actuar davant certes situacions. Vam realitzar

un joc on simulàvem que tots estàvem dins d’un au-

tocar i érem de dos comunitats diferents. Cada co-

munitat estava senyalitzada amb gomets de diferent

color. Llavors pujava una altra persona a l’autocar i

només podia seure a un lloc que pertanyia a la comu-

nitat oposada. Els companys havíem de decidir si la

deixàvem seure o no i ella si ho acceptava o no. Així

que en acabar les xerrades ens va deixar a tots amb

un regust a la boca, amb moltes preguntes rondant

per la nostra ment i realment va fer-nos adonar de

moltes coses que mai ens havíem fixat, i que potser

gràcies a aquelles sessions milloraríem una petita

part de nosaltres i canviaríem la manera de realitzar

algunes de les nostres accions, que no acabaven de

ser del tot correctes. Per damunt de tot, però, ens va

ensenyar a no jutjar la gent pel color de pell ni pel

seu aspecte.

CARLA MARTÍN4t d’ESO

A L’ESCOLA RECICLEM PAPER

Aquest curs escolar, gràcies a uns contenidors blaus

proporcionats per l’Ajuntament d’Olot a totes les es-

coles, ens hem pres seriosament la tasca de reciclar

el paper que usem a l’escola. Tota la comunitat es-

colar hem pres consciència de la importància que té

aquest reciclatge, a causa de la gran quantitat de pa-

per que es genera i es llença en una escola. L’escola

és un centre amb l’objectiu principal d’ensenyar els

nens i nenes a treballar amb el paper: usem folis per

aprendre a escriure i expressar-nos, fem ús de carto-

lines per dibuixar i pintar, treballem amb llibretes per

fer la feina de classe, tenim llibres per a guiar-nos en

l’aprenentatge, portem cartró de les caixes de llapis,

els retoladors, etc.

El reciclatge del paper no és una cosa nova. Els

egipcis ja feien servir el paper vell en la construcció

de caixes per a les mòmies. Antigament, s’obtenia

paper de plantes (cànem), ara la major part del paper

es fabrica a partir dels arbres.

Reciclar el paper és molt beneficiós per a la conser-

vació del medi ambient:

•En reciclar paper i cartró evitem la tala d’un munt

d’arbres, si reciclem una tona de paper salvem

aproximadament 17 arbres. Mundialment, la indús-

tria consumeix al voltant de 4.000 milions d’arbres

cada any, principalment pi i eucaliptus.

•També estalviem molta aigua en el procés de fabri-

cació del nou paper. Per fabricar 1.000 kg de paper

convencional és necessari un estany de 100.000 li-

tres d’aigua, en canvi, per fer el paper reciclat s’utilitza

Torna al SUMARI 100


hi heu participat, perquè coneixeu algú que ho ha fet,

perquè heu fet aportacions i us han informat sobre el

tema, perquè us interessen els actes solidaris... Per

als que no, aquí teniu una breu explicació:

Des d’ Intermón Oxfam defineixen la trailwalker com

el major repte esportiu per lluitar contra la pobresa i

la injustícia en el món. Es tracta d’un repte solidari, la

primera edició del qual va ser l’any 1986. Aquest any,

l’objectiu ha estat el de poder construir pous d’aigua

a Etiòpia.

Una vegada decideixes participar, cal formar un

equip de sis persones, pensar un nom, inscriure’l i

començar a recaptar diners. Una quantitat mínima de

1500€. Sense aquesta aportació, no es pot participar

en la cursa. Aquest repte el vam assolir més fàcil-

ment del que pensàvem, gràcies a les aportacions de

familiars, amics i companys (també de l’escola Cor

de Maria), entre d’altres.

Una vegada vam tenir els diners, calia centrar esfo-

rços en la cursa. Cap de nosaltres havia participat

en cap cursa d’aquestes característiques, així que no

sabíem massa bé amb què ens trobaríem. Necessi-

tàvem preparació física, mental i material.

I entre petit repte i petit repte, s’anava acostant el

gran dia. I amb ell, els nervis. El dia abans, vam anar

a recollir dorsals. Allà ens van posar un xip (que ens

semblava enorme) al canell, que no podíem retirar

fins finalitzada la cursa. Va aparèixer el primer mal-

decap, que l’endemà, al kilòmetre sis, ja havíem oblidat.

El dissabte dia 5 era el gran dia.

aproximadament la meitat de càrrega d’aigua.

•Evitem o reduïm la contaminació dels rius propers a

les fàbriques papereres perquè al paper reciclat no

se li afegeixen blanquejadors.

•Es redueix la proliferació de terres ermes a causa de

la tala desmesurada als boscos tropicals.

Si ens parem a pensar un moment, veiem que també

és molt beneficiós per a la “nostra conservació”, ja

que l’espècie humana necessita el recurs de l’aigua

per hidratar-se i els arbres per rebre oxigen i poder

respirar; són dos elements imprescindibles per a la

nostra supervivència.

Així doncs, a l’escola reciclem el paper amb molta

devoció i orgull i esperem poder transmetre aquests

valors tan bonics a totes les famílies de nens i nenes

de l’escola.

TERESA MAÑÉ SANTALIESTRA

4 PERSONES, 100KM, 32 HORES, UNA CAUSA. TRAILWALKER 2012.

N’hi ha que ja sabeu de què es tracta ja sigui perquè

Torna al SUMARI 101


equip que s’ajuda, que es comprèn, que relativitza

els mals moments... Un equip que és solidari entre

ell i amb els altres. Un gran equip! Ajudats també

per altres equips de coneguts d’Olot, companys, que

ens varen ajudar abans i durant la cursa, ja sigui amb

suport material, o amb trucades durant la caminada

que et feien agafar forces per continuar.

En definitiva, un repte totalment solidari. Solidari des

del moment que decideixes participar fins que pas-

ses la línia de meta. I estic segura que, fins i tot,

més enllà de tot això. Però això , el temps serà qui

ho dirà.

Tal i com ens va dir un company del “Club terra de vol-

cans”: “El dolor marxarà, però la satisfacció d’haver

assolit el REPTE proposat, perdurarà per sempre”.

Gràcies. DORSAL 246. 2+4=6; Peus X Pous.

BEA ROLDÁN

TECNOLOGIA AL SERVEI DE L’EDUCACIÓ.

Vivim immersos el que els experts anomenen la so-

cietat de la informació. Paral·lelament, estem vivint

Tothom estava nerviós i eufòric. Estàvem a punt de

participar en un gran acte! I ja havíem fet una feina

molt important! S’havien recaptat més de 640.000€.

I, a més, el nostre equip havia guanyat el premi al

nom més solidari.

A les onze en punt, va començar el repte més dur de

tots: 100km en menys de 32 hores!

En 100km passen moltes coses!!Per sort, el clima ens

va respectar. Però això no treu que hi ha estones de

la cursa molt dures. De totes maneres, i tal i com em

va dir un voluntari de Girona: “Quan acabis, només et

quedaràs amb els bons moments”. Quan m’ho estava

dient, jo pensava que havia perdut el nord! Que no hi

havia bons moments? Però realment, només traves-

sar la meta a Sant Feliu de Guíxols, vaig sentir que

havia fet quelcom meravellós. Tot i que vaig estar a

punt d’abandonar a Girona, tot i que ens varen aixa-

far la furgoneta, tot i que no vàrem poder dormir, tot i

les “pàjares”, tot i les butllofes, tot i el dolor muscular

i articular... només puc recordar els bons moments.

Els moments en què t’adones que estàs compartint

una experiència meravellosa amb moltes persones,

però sobretot, t’adones que tens un gran equip. Un

Torna al SUMARI 102


la revolució tecnològica més important després de la

Revolució Industrial. La vida dels humans occidentals

està cada cop més amarada de tota mena d’aparells

electrònics que ens volen fer la vida més fàcil. La

icona de tota aquesta revolució és, sens dubte, In-

ternet i, alhora, el desenvolupament de la informàtica

i les xarxes de telecomunicació. Les escoles també

formen part de la societat, en són un pilar fonamental

i, per tant, també es veuen afectades per aquesta

tecnificació .

Recordo que el primer ordinador que vaig tocar va

ser a l’aula d’informàtica de l’institut de secundària,

quan feia 1r de BUP o, el que avui seria 3r d’ESO, a

principis de la dècada dels noranta. Durant els meus

estudis secundaris l’ús de l’ordinador es limitava a

l’aula d’informàtica i tots els meus treballs i redac-

cions, com la gran majoria de la resta de companys

de classe, els presentava escrits amb màquina

d’escriure, aquella andròmina que no permetia rees-

criure i calia pitjar-ne les tecles amb notable força ( la

majoria de vegades no es permetien les correccions

amb tipex!). La universitat va ser un punt i a part,

allà és on realment vaig començar a conèixer el món

de les noves tecnologies i d’Internet. Amb tot, només

era una eina de consulta i per elaborar els treballs.

On més hores vaig estar va ser a la biblioteca, cla-

vant els colzes davant de llibres i més llibres.

Els nostres nens i joves neixen amb un ordinador o

un i-pad sota el braç. La meva nena té dos anys, i ja

sap fer servir determinades funcions de l’ordinador

o del telèfon mòbil que els meus pares, amb més de

60 anys d’edat, desconeixen. A les aules, doncs, no

es pot donar l’esquena a l’evolució i al canvi trepidant

que viu la nostra societat, impulsat per la revolució

tecnològica ja esmentada. Ara bé, cal percebre l’ús

de les noves tecnologies com un recurs més, com

una eina facilitadora, i no com el leit motiv de la tasca

educadora. No tot passa per Internet i/o pels ordina-

dors. El treball amb els llibres de text o els llibres de

consulta és absolutament imprescindible. Crec que

es basen en la cultura de l’esforç i la feina ben feta

que jo vaig aprendre de petit i que vull que els meus

alumnes també aprenguin. La immediatesa del món

telemàtic, basat en la cultura del mínim esforç que es

potencia a la nostra societat, no pot suplir el treball

amb el llapis i el paper. A més, crec que el contacte i

el treball amb material en suport paper permet la po-

tenciació de determinades competències bàsiques

que, d’altra manera, és més difícil treballar com la

capacitat d’anàlisi de textos, de cerca de la informa-

ció que es necessita, de síntesi, i un llarg etcètera.

Amb això no dic que les noves tecnologies no siguin

útils ni utilitzables en l’entorn educatiu. Ni molt menys!

(enguany hem iniciat el treball amb pantalla digital a

la meva aula, i en tinc molt bona opinió). Però sí crec

que no haurien de poder substituir el paper com el

principal material de suport. Paper i pantalla poden

i han de conviure a l’aula, no vulguem tecnificar en

excés i sense criteri la pràctica educativa com la clau

de volta per sustentar el sistema educatiu, perquè no

ho és.

Torna al SUMARI 103


- Avui és l’aniversari del pare! I el felicitem.

- Ahir sopant em va caure la dent que feia tants dies

que bellugava i els angelets m’han portat un conte! I

tots a veure el petit foradet que ha deixat la dent.

- La mare està malalta! I preguntem què li passa

desitjant que es posi bona ben aviat.

- És l’aniversari de la Rosa! I tots a cantar-li la

cançó.

Quan comencem a treballar ja sabem més o menys

qui està content i qui té algun motiu per estar una

mica preocupat o distret.

Després, al llarg de la jornada, seran moltes les oca-

sions que tindrem per copsar la il·lusió en els seus

ulls i fer- nos-la també nostra.

Montse Planagumà

BENJAMÍ MARTOS

ELS MESTRES I LA IL·LUSIÓ

Cada dia que passa estic més convençuda de què

un dels elements més importants per tirar endavant

en tots els àmbits de la vida és la il·lusió.

Sense il·lusió es fan feixugues fins i tot les tasques

més senzilles.

Però nosaltres, els mestres, trobo que som privile-

giats en aquest aspecto. Vivim i compartim tantes

il·lusions amb els nostres alumnes que no és gens

difícil trobar cada matí un munt de motius per afron-

tar el nou dia.

Sabem que quan arribarem a l’escola trobarem

aquelles carones que ens miraran amb afecte i ens

diran”bon dia” i a partir d’aquell moment tots els pro-

blemes o angúnies que tenim passaran a segon ter-

me, i no els retrobarem fins que serem de retorn cap

a casa.

Aquest “bon dia” va seguit d’un munt de vivències

que fan de cada dia un dia especial , diferent.

- Saps? A l’àvia ja no li fa mal la cama! I ens

n’alegrem.

Torna al SUMARI 104


LLEGIM?Moltes vegades ens hem preguntat pe què serveix

la lectura o per què llegir. Doncs bé, hi ha moltes res-

postes, com la que ens diu que és una porta oberta

al desenvolupament humà a través de la paraula i

la paraula ens porta a la utilització i millora del llen-

guatge, a aprendre vocabulari, redacciar, parlar més

i millor...... entre molts altres avantatges, però també

podem afirmar que és la que ens porta la passió per

les coses, a viatjar en el temps, a tenir noves expe-

riències, a la reflexió i a la crítica, a saber gaudir del

temps , a divertir-se i a aprendre alhora, és a dir, a

viure millor. Si millorem l’ esperit, també millorem la

nostra salut i el nostre estat d’ ànim.

Com diu Joan Fluvià “.......llegir és estar més a prop

de la vida que de la gramàtica...... “.

Per tot això, ens cal molta tasca a les escoles, però

també una gran complicitat per part de les famílies.

L’ escola no ho és tot i és necessari el compromís

de pares i mares en activitats com el foment de la

lectura als fills/es des de ben petits, i el seu acom-

panyament al llarg de tot la seva formació.

La lectura forma, instrueix, fa créixer i fa viure més

bé i ens ajuda a ser millors. Per això cal que les fa-

mílies s’ impliquin de valent i esdevinguin un comple-

ment molt útil per a les activitats curriculars escolars.

Cal remarcar una vegada més que és molt bo fer-ho

des de ben petits. Però sempre es pot començar, a

qualsevol edat...

Com a suggeriment de cara a iniciar el foment de la

lectura als nostres fills,podem començar pels contes,

explicats per pares o avis (aquests darrers són un

element molt important en la formació del nen i en el

foment d’un futur lector), explicar la nostra experièn-

cia amb els llibres, des de ben petits, quan nosal-

tres llegíem contes, o com ens els explicaven l’avi o

els pares... quantes vegades anàvem a la biblioteca

, a llegir o a estudiar. També és bo començar a fer

una petita biblioteca al nen/a, amb llibres de contes,

i anar seguint per llibres de continguts, novel·les, a

mesura que va creixent.

És bo ensenyar-lo i acompanyar-lo a la biblioteca

escolar o pública, on se li obre tot un univers de co-

neixements i fantasia i estar amb ell en les activitats

que les biblioteques realitzen. Compartir amb ell

deures, treballs o llibres que pot haver tret en préstec

de la biblioteca escolar/pública , ajudar-lo a llegir,

a comentar i per què no, gaudir-lo junts. És positiu

que el nen aprengui que les biblioteques són llocs d’

esbarjo, d’ aprenentatge i d’estudi i en això la res-

ponsabilitat dels pares és molta, alhora que es com-

plementa amb els ensenyaments de l’ escola.

Per això cal anar pas a pas, gaudir de l’ experiència,

poc a poc, primer amb la veu, quan són molt petits,

després amb les paraules, amb les imatges, l’ al-

fabet, i després els llibres quan el nen comença a

aprendre i a llegir tot sol, i comença a descobrir tot

un món de paraules que de mica en mica l’ ajudaran

a fer-se gran.

Si volem que els nostres fills llegeixin i aprenguin, no

oblidem que el primer agent lector és sempre la famí-

Torna al SUMARI 105


Sport el passat 31d’abril de 2011.

“El futur del club (del país) es cou a foc lent al forn

de La Masia (les aules de les escoles). L’aposta no

és senzilla ni barata. És necessari temps, paciència,

mestres savis, un full de ruta clar, voluntat ferma i

16 milions d’euros cada any. Condicions exigents i

inaudites per aquests temps que corren, on la pres-

sa i el resultat immediat són les úniques vares de

mesura. Apostar per la sembra lenta i el creixement

pausat és una decisió quasi contracultural. El Barça

(el Departament d’ensenyament) ho fa, però el que

és realment rellevant és que s’està sabent combinar

amb el mestissatge d’altres procedències futbolísti-

ques (culturals).”

Substituint les paraules clau per les paraules entre

parèntesi, ens adonem que els ingredients per cuinar

una bona educació els tenim a l’abast, només falta

voler-ho fer, invertir, un full de ruta clar i paciència.

Tenir una educació de champions, com aquest me-

ravellós equip, no s’aconsegueix d’un dia per l’altre,

tots els culers ho sabem. Ara només falta creure-hi.

MIQUEL PÉREZ

lia. L’ escola ja fa la seva feina, però la potenciació,

estímul i foment de lectura i estudi ve de la família , i

com diu també Joan Fluvià”...cal anar més enllà del

llibre de text.....també es tracta d’ anar més enllà del

Google” .

L’ escriptora Mercè Micaló diu: “...la nostra relació

amb la família no és una relació imposada, sinó que

és fruit de l’ amor, la convivència, la il·lusió i la fan-

tasia....”

Carme Grau

EDUCACIÓ DE CHAMPIONSAra que està tant de moda omplir-nos la boca parlant

del Barça i del seu excel·lent model de La Masia,

podríem fer una ràpida comparació amb l’educació

del nostre país i aprendre’n alguna cosa. D’entrada

pot semblar una ximpleria, però anem a analitzar les

paraules d’un gran periodista entès en el tema, Mar-

tí Perarnau, del seu article d’opinió publicat al diari

Torna al SUMARI 106

RACÓ LITERARI • CURS 2011-2012RACÓ LITERARI

POESIES DIA DE LA MARE

LA MARE

Sempre està al meu costat,

encara que el món s’hagi acabat.

És la millor amiga que es pugui tenir,

i no és només un dir!

Quan estic trist i sol,

sempre tinc el seu consol.

És una persona molt amable,

i també molt agradable.

És molt i molt treballadora,

i una magnífica senyora.

Un gos i un gat

i aquest petit poema s’ha acabat.

MOLTES FELICITATS MARE!!

Pol Puigdemont Plana

.

LA MEVA MARE

Mare estimada,

la que la vida m’has donat,

et dic que t’estimo

com ningú mai t’ha estimat.

El cor em batega

ben il·luminat

per l’amor tan gran

que m’has demostrat.

El matí em desperto,

et veig al meu costat

necessito abraçar-te

perquè no sigui un somni,

sinó una realitat.

T’ESTIMO MARE!

Júlia Aragonès Xarles

Torna al SUMARI 107


UN PETÓ I UNA ABRAÇADA EN AQUESTA DIADA

Mare un petó, per haver-me fet néixer.

Mare un petó, per ensenyar-me a créixer.

Mare un petó, per cada dia al matí.

Mare un petó, per ensenyar-me a no patir.

Mare una abraçada, quan m’acompanyes a estudiar.

Mare una abraçada, quan em vens a buscar.

Mare una abraçada, quan estic malaltona.

Mare una abraçada, quan ja estic bona.

Mare un petó, per una petita flor.

Mare un petó, per aquells dies de por.

Mare un petó, per les vegades que m’he barallat.

Mare un petó, per les vegades que m’has perdonat.

Mare una abraçada, quan em fas el sopar.

Mare una abraçada, quan l’acabo de tastar.

Mare una abraçada, quan em dones llibres per llegir.

Mare una abraçada, quan me’n vaig a dormir.

MARE, UNA FORTA ABRAÇADA I UN GRAN

PETÓ!!!!

Tura Danés Serrat

PREMIS ÒMNIUM

ESTRÈS A LA CUINA

A la cuina hi ha molt enrenou,

s’acaba de trencar un plat nou!

Què és aquest soroll? - diu la

forquilla endormiscada-

segur que és la senyora cullera

que és una pesada!

Ja tornem a tenir sarau!

I, com sempre, és el ganivet qui posa pau.

Deixeu de discutir,

que les cassoles no poden dormir!

Demà els espera un gran dinar

i tot el matí hauran de cuinar.

De nou a la cuina hi ha quietud...

si no fos per la cafetera

que acaba de fer un esternut.

MERITXELL QUER6è d’EPRI A

Primer premi poesia infantil

Òmnium cultural

Torna al SUMARI 108


PETJADES DE GUERRAJa s’acostava el capvespre i el sol encara no s’havia

post. La suor em regalimava suaument per la silue-

ta de la cara. Tenia els braços cansats de tant fer

anar l’aixada. Aixecar-la, clavar-la a terra i remoure

la terra fèrtil del camp. Avui ha estat un dia tranquil,

durant tota la jornada no s’han sentit tocs de queda

pels bombarders alemanys que atacaven la ciutat. La

fresca brisa del crepuscle m’acariciava la pell. La llu-

na, ansiosa per deixar-se veure, indicava com el pas

de les hores avançava i que tocava tornar a casa.

La vida dels carrers de Cornellà s’havia reduït

a tan sols els dies de mercat, i jo ara dirigint-me al

carrer de la Llet on la meva dona i dos fills m’estarien

esperant dins de casa. Cada pas que feia anava in-

crementant el ritme fins arribar-hi. Era una petita vi-

venda d’una planta i amb un jardí darrere amb un

corral xic per als ànecs. En obrir la porta una lleu

fragància de sopa de brou va omplir-me els pulmons

i se’m va fer la boca aigua. Deixant-me portar per

l’oloreta vaig arribar a la cuina on hi havia Anita, la

meva dona. Portava un vestit verd poma i un davan-

tal blanc que impedia que es taqués d’oli. La canalla

jugava a bales al terra de la cuina, hi estaven tan

capficats que ni van adonar-se que havia arribat. En

canvi Anita va voltejar sobre ella mateixa deixant de

banda l’olla a punt de bullir i vingué a besar-me ten-

drament. Quan el sopar estigué a punt, Anita el serví

i els nens, encara enjogassats, no volien menjar però

sí seguir en la seva empresa. Al final no es van resis-

tir a la dolça olor del menjar que convidava a fer venir

gana al qui menys en tenia. Jo, esgotat del dia, vaig

engolir-ho tot en poc temps i vaig anar a l’habitació.

Deixant anar el meu pes sobre el llit fent-lo trontollar

sobre les seves potes, vaig decidir aclucar els ulls.

Anita no trigà a venir, es va estirar suaument al meu

costat i em murmurà a cau d’orella: ‘’bona nit, esti-

mat’’.

Un parell de cops sords van interrompre’m el

son. No els vaig fer cas pensant que pararien però el

soroll no va cessar. De mala gana vaig anar a obrir

la porta. Un parell d’homes vestits amb pantalons i

caçadores en condicions pèssimes i dos fusells pen-

jats a l’esquena, van anunciar-me que m’obligaven

a anar a lluitar contra les tropes franquistes per de-

fensar la pàtria catalana. M’hi vaig negar rotunda-

ment. Els crits de la discussió van despertar Anita,

que va venir a tota pressa. Els seus ulls estaven ten-

yits d’una por i preocupació infinita. A contracor, vaig

deixar la meva llar enrere, no volia posar en perill la

meva família. Aquell parell d’homes van dur-me a un

campament prop de l’Ebre. Abans de donar-me un

lloc a l’exèrcit republicà, volien fer-me proves mèdi-

ques per si estava en condicions de batallar. Em van

fer esperar dins d’una tenda de la Creu Roja. Rere

del vel de l’entrada va aparèixer Dr. Freixes, un amic

de la família. Ell en veure’m va sorprendre’s. Gràcies

a ell vaig poder mig escapolir-me d’anar al front de

la batalla però tant sí com no aniria a la guerra, però

això sí, com a ajudant del metge. Pel campament es

Torna al SUMARI 109


sentien rumors d’atacar per sorpresa al bàndol ene-

mic per la nit, era una idea temerària, però tal dit, tal

fet, aquella mateixa nit, van atacar a les tropes fran-

quistes. El soroll eixordador de les metralladores, els

bombarders i fusells va trencar el silenci de la nit en

qüestió de segons. El camp de batalla pudia a mort i

nosaltres érem els dos àngels enmig d’aquell infern

intentant salvar el major nombre de vides possibles.

Novells i veterans queien. Tots nosaltres anàvem re-

duint les files. El cel gris pel fum sentenciava la nos-

tra derrota i retirada, l’única salvació era travessar el

riu. Les barques eren un blanc fàcil però per salvar

la vida hom s’hi arriscava. El Dr. Freixes i jo vam có-

rrer com llebres fins a la més propera que hi hagués.

Quan vam arribar-hi ja estava quasi plena només va

poder embarcar el doctor. Ell em va mirar i em di-

gué: ‘’No et deixaré aquí. Agafa’t a la barca i neda

per salvar la vida, tu i jo no hem de morir ací, encara

ens queda un llarg camí per seguir.’’ L’aigua estava

glaçada però vaig lluitar amb totes les meves forces

per continuar-hi agafat. La por que ens disparessin

se’m menjava per dins. Només va desaparèixer en

veure que faltaven menys de cinc metres per arribar

a la riba. En posar els peus a terra jo només desitjava

una cosa: tornar a casa, amb l’Anita i els nens.

La fugida cada vegada anava dirigint-se més cap a

l’interior de Catalunya. Les nostres forces estaven al

límit i era molt trist veure com la gent es desmoralit-

zava per cada lluita perduda. La retirada ens havia

portat fins prop de la ciutat d’Olot. Jo i el Dr. Freixes

continuàvem exercint la nostra tasca. Un dia, mentre

estàvem enmig d’una guerrilla, vaig sentir un tret com

molts d’altres que ja havia sentit, però aquesta vega-

da no vaig ser afortunat, va impactar de dret al meu

coll. Vaig deixar anar un fort crit. El dolor era intens,

la vista se m’anava ennuvolant, el pols de la sang

cada vegada sortia més ràpid i en qüestió de segons

vaig perdre la consciència. Abans de desmaiar-me

vaig sentir el Dr. Freixes cridant el meu nom.

Vaig obrir els ulls i vaig quedar desconcertat,

ja no era al camp de batalla sinó en una habitació

amb les parets d’un blanc gastat pel temps, una taula

de metall i un armariet amb portes amb vitrines on

darrere s’hi podia distingir alguns pots de medicines.

La llum tènue del sol matiner entrava per la finestra.

De cop i volta una dona d’uns quaranta i escaig anys

va entrar a l’habitació. Anava vestida amb hàbits ne-

gres fins als peus i una còfia que li amagava la ca-

bellera. Va mirar-me amb uns ulls savis color mel, va

acostar-se cap a mi i amb un ungüent em va fer un

delicat massatge al coll. Llavors vaig notar com la

pell em cremava i vaig fer un petit gemec de dolor.

Ella va posar-se un dit sobre els llavis indicant que

no cridés. Llavors vaig tenir la gosadia de parlar.

- Perdona, em podries dir on sóc?

- Ets a l’hospital, el teu company va dir que aniria a

França amb la resta, però que et deixava decidir so-

bre el camí que volies seguir.-va dir suaument amb

una veu dolça mirant-me fixament.

Una oportunitat per tornar a Cornellà? Gràcies vell

Torna al SUMARI 110


amic meu, no la desaprofitaré.

- A quin poble estem? –vaig preguntar.

- A Olot, senyor, la ciutat dels volcans -va contestar.

- Olot.. me’n recordaré...Si me’n surto d’aquesta tor-

naré a venir al poble que m’ha donat una segona

oportunitat.

Em vaig quedar mirant fixament el sol que es veia

per la finestra i esperava amb ganes poder tornar a

la casa del carrer de la Llet de Cornellà, amb la gent

que més estimava.

JÚLIA BAIXAS3r d’ESO A

1r premi prosa

Òmnium cultural

LES LLÀGRIMES DE GRINDY.

Grindy era una noia que vivia molt a prop de les co-

negudes meravelles del Matxupitxu, un lloc on hi

predomina la tranquil·litat i on les persones són molt

sociables. Era una persona com totes les altres però

havia perdut una cosa. De fet, no ho havia perdut,

sinó que mai ho havia trobat, i no era ni una mare

ni un pare, ni l’amor ni la felicitat, ni el somriure ni la

tristesa, ni un braç ni una orella…eren les llàgrimes.

Ella no se’n va adonar fins que va ser gran. Quan va

tenir setze anys va perdre la mare i és quan va saber

que no podia plorar, és clar que abans havia tingut al-

tres disgustos, o alegries que l’havien fet plorar, però

plorava sense llàgrimes, ella creia que no tenia senti-

ments, que no sabia plorar i no deia res a la gent.

Però la mort de la seva mare li causava una tristesa

immensa i tenia moltes ganes de plorar. Volia que,

com a tothom, li brollessin les transparents i salades

gotes d’aigua dels seus ulls. Així que va anar a parlar

amb un amic metge i li va explicar que tenia el lla-

grimer tapat, que això li passava a molta gent i que

amb una petita operació estaria resolt. Ben passat

un mes, Grindy ja podia plorar i al cap de mig any

ja havia provat tots els tipus de llàgrimes, havia plo-

rat de tristesa amb el cor encongit, però també ha-

via plorat de felicitat, de ràbia i de nostàlgia. I les va

tastar totes, les seves noves llàgrimes eren diferents

de les altres. Quan plorava per circumstàncies agra-

dables eren dolces com la mel, però quan era per

tristesa eren salades com el mar, eren amargues si

la ràbia l’envaïa i àcides amb la culpabilitat. Va anar,

altre cop, a buscar ajuda al seu amic, qui aquesta ve-

gada no va poder ajudar-la. Grindy no va saber mai

per què li passava això, alguns van pensar que no hi

tocava del tot, altres que tant sols eren al·lucinacions

seves, altres que era tot psicològic i altres, i els més

savis, se la van arribar a creure. Però Grindy va voler

passar una vida al costat de les llàgrimes, va pensar

que aquest era el seu destí, ja que havia nascut amb

el llagrimer tapat, no es podia quedar aquí.

Als vint-i-un anys va dedicar-se a esbrinar el color de

les seves llàgrimes, es va adonar que eren vermelles

amb l’amor, negres amb la seva tristesa, grises amb

la por i verdes amb l’esperança. Altre cop hi havia

moltes opinions diferents però ella continuava inves-

Torna al SUMARI 111


tigant. Recollia les seves llàgrimes però mai acon-

seguia conservar-les molt de temps, s’escapolien de

les seves mans, s’evaporaven de dins els recipients.

I és que Grindy va aprendre que moltes de les nos-

tres llàgrimes no arriben a tocar al terra, algunes es

queden i s’evaporen regalimant per les nostres gal-

tes, altres acaben en les nostres mans i les més des-

afortunades són arrssegades per un mocador que

acabarà a la paperera. Però la majoria d’aquestes es

queden dintre nostre, perquè tothom intenta guardar-

se-les dins, ens fa vergonya plorar-les, tot i que en el

fons, tard o d’hora guanyaran elles la lluita i acabaran

sortint a l’exterior.

Grindy va anar creixent, i les circumstàncies de la

vida no li impedien continuar en el seu estrany pas-

satemps, tot i que deixava algunes coses per fer a

la vida, i les substituïa per plorar i saber més coses

sobre elles. Amb això, va concloure que les llàgri-

mes, aquestes simples petites gotes que brollen

dels nostres ulls, van més enllà de ser un conjunt

de molècules d’aigua salada que provenen de din-

tre de les nostres cèl·lules, molt més enllà. Són purs

sentiments que necessitem treure. Però llavors els

animals no ploren, es va preguntar ella, i no es de-

manava només si els cocodrils ploraven, ni parlava

de les llàgrimes humanes de cocodril… Després de

buscar diverses cites, passant hores i hores per les

biblioteques va saber que sí que ploraven els ani-

mals, a l’igual que els homes i les dones, però que

nomes nosaltres rèiem.

Una nit, Grindy s’havia estirat damunt la seva ha-

maca. En aquell indret en tenien una a cada casa:

algunes eren de fil, altres de llana, algunes tenien

forats i altres no, n’hi havia de tots colors i de totes

les mides. Panxa amunt, es va posar a observar el

cel. Fou en aquell moment quan Grindy va començar

a reflexionar. Havia trobat una felicitat diferent a la

dels altres, només necessitava una cosa en la seva

vida, havia trobat un company, un sol fet que la sa-

tisfeia per sobre de tot i eren les seves llàgrimes i els

seus secrets. S’havien convertit, sense adonar-se’n,

en les seves millors i úniques amigues. Ara era una

persona solitària però per res del món ella creia que

havia perdut coses bones, ella sabia que mai havia

tastat l’amor ni les bestieses que es fan per ell, sabia

que havia tingut una vida monòtona i que hi havia

poca gent com ella, també sabia que gairebé ja no

formava part de la societat però, en canvi, ningú en

el món havia tastat les seves llàgrimes, multicolors,

multigustos i tan especials. De sobte, va començar

a sentir una solitud enorme i per primer cop des de

feia molt de temps va plorar de debò. Fou en aquell

moment quan va veure baixar un estel fugaç, però no

tant sols un, sinó que un darrere l’altre. Es va quedar

meravellada veient aquella pluja d’estrelles, eren les

llàgrimes de Sant Llorenç. I de molt endins del seu

cor es va despertar la poca fe que tenia, va voler

creure que el cel estava amb ella, que li feia cos-

tat en les seves petites descobertes i observacions,

i va ser això que la va fer continuar investigant sobre



CLUB DE LA LECTURA A 2n d’ESO

VISITA A L’ESCOLA DE LA LAYLA kARROUCH,

AUTORA DEL LLIBRE “DE NADOR A VIC”


Nador a Vic” va realitzar una xerrada i un col·loqui

amb l’alumnat de 2n d’ESO.

L’alumnat de 2n havien llegit el llibre a l’hora de com-

prensió lectora i van estar molt il·lusionats de poder

parlar amb l’autora del llibre.

Layla Karrouch, d’una manera molt entenedora i pla-

nera, va explicar a l’alumnat de 2n d’ESO els mo-

tius personals que la van portar a escriure el llibre, la

repercussió en el món femení marroquí dels temes

tractats, els beneficis d’escriure unes vivències tan

personals i certes, etc.

En el llibre l’autora explica les dificultats que tenen

les nenes marroquines per integrar-se en la societat

europea. Segons Karrouch, és difícil per a una noia

accedir a uns estudis universitaris i encara avui en

dia la discriminació per sexes és molt evident en la

cultura del Marroc.

El grup d’estudiants va escoltar amb atenció les ex-

plicacions de l’autora i després es va iniciar un torn

de preguntes que molt amablement Layla Karrouch

va anar responent.

Pensem que va estar una experiència enriquidora i

positiva.

Felicitem l’autora per l’èxit del llibre i l’alumnat per la

seva motivació i ganes de participació en aquest acte

literari.

Torna al SUMARI 112


les seves llàgrimes. Però també va tenir temps per

investigar sobre un altre fet i fou el per què de les

llàgrimes de Sant Llorenç, com podien caure tantes

estrelles en una sola nit, i precisament en aquella nit

d’agost, però això ja és una altra història. Una his-

tòria que potser no tardareu molt a sentir i que allà

on ella viu, tothom la sap, dels més menuts als més

grans, perquè són d’aquelles històries que passen

de pares a fills i que tenen petites transformacions

però que sempre, sempre, es recordaran.

CARLA MARTÍN I BOSCH4t d’ESO B

1r premi prosa

Òmnium cultural

CONCURS LITERARI ORGANITZAT PER LA BIBLIOTECA MARIÀ

VAYREDA D’OLOTL’alumne Marc Pont, de 5è de primària del Cor de

Maria, va obtenir el primer premi del concurs literari

de la biblioteca Marià Vayreda. Clara Aulinas i Anna

Garnatxe, també de 5è, en foren finalistes.

La biblioteca olotina organitza cada any un concurs

literari dirigit als alumnes de 5è de les escoles de

la ciutat. Cada any els organitzadors proposen una

temàtica i un format que els nens i nenes participants

han de seguir per crear el seu text. Enguany, el tema

girava entorn d’Ot el Bruixot, personatge de còmic

creat pel dibuixant Picanyol.

Els alumnes de 5è de la nostra escola, aprofitant el

taller d’expressió escrita, van haver de posar text

a una de les tires còmiques mudes d’Ot el Bruixot.

Utilitzant el seu enginy i buscant el sentit còmic de

les paraules, interpretaren verbalment allò que veien

explicat amb imatges. Un bon treball de creativitat,

expressió escrita i interpretació d’imatges.

Enhorabona a tots els guanyadors i finalistes!

PREMIS ALS MILLORS LECTORS

Durant el curs, l’alumnat té la possibilitat d’anar a la

biblioteca i demanar en préstec qualsevol llibre, con-

te….per tal de fomentar l’hàbit de lectura. Molts han

estat els alumnes que han aprofitat aquest servei de

préstec, sobretot a primària, i esperem que continuï

així durant molt de temps.

Els alumnes premiats són els següents: Martina

Arau, Illian Basart, Joan Casanova, Loredana Cra-

can, Paula Cortada, Fàtima Coulibaly, Zaccarias El

Idrissi, Maria Rovirola, Karan Jeet Sing, Tatiana Urbi-

na i Irina Kovalyk. Enhorabona a tots!

Torna al SUMARI 113


CONCURS QUIDZENAL DE LLENGUA

El Centre de Recursos Pedagògics de la Garrotxa

ha organitzat enguany un concurs telemàtic dirigit

a l’alumnat de cicle superior de tota la comarca. El

CRP ha anat proposant un seguit de proves sobre

llengua (enigmes, endevinalles, poemes...) que els

alumnes podien contestar online. Els guanyadors de

cada prova han estat obsequiats amb una pel·lícula

en DVD per al centre escolar.

Els alumnes de cicle superior de la nostra escola

també hi han participat, i han resultat guanyadors en

dues ocasions. En concret, els alumnes premiats han

estat en Joan Casanova de 5è i en Franc Navarro de

6è. Felicitats a tots dos!

CONCURS D’EXPRESSIÓ ESCRITA ORGANIT-

ZAT PER L’AMIPA DE L’ESCOLA

Aquest curs, per tal d’afavorir l’expressió escrita,

l’alumnat de l’escola ha treballat els lemes “Un món

millor és possible”, “Creixem i ens fem persones” en

el marc del Projecte de convivència de centre. Cada

etapa ha realitzat un treball diferent.

A educació infantil, sota el títol “Emocions a cabas-

sos”, a partir de l’explicació d’un conte, s’han realitzat

unes il.lustracions acompanyades de petites frases.

A primària, cada curs, també a partit d’un conte expli-

cat a classe, ha inventat un original final per al conte

i a secundària, han escrit un article d’opinió.

El jurat del concurs d’expressió escrita organitzat per

l’AMIPA ha valorat la creativitat de les il.lustracions

d’educació infantil i els treballs de primària i secun-

dària.

Els alumnes premiats han estat els següents:

Torna al SUMARI 114


Educació InfantilP3

1r premi: Mònica Torras

2n premi: Martí Rigau

3r premi: Mireia Grau

P41r premi: Coralí Jou

2n premi: Nora Pagès

3r premi: Adrià Pagès

P51r premi: Gwen Tomas

2n premi: Tura Vila

3r premi: Núria Vila

Educació Primària1r CI

1r premi: Biel Tomàs Marcé

2n premi: Júlia Martínez López

3r premi: Fatumata Trawally Dansira

2n CI1r premi: Kilian Pedro Saló

2n premi: Pol Pastor Fajula

3r premi: Noricca Laureta Tomàs

1r CM1r premi: Paula Lobato Cano

2n premi: Estel Wan Juanola Peracaula

3r premi: Jordi Capdevila Fajula

2n CM1r premi: Sandra Moreno Masdevall

2n premi: Alba Torra Terricabras

3r premi: Mireia Bassols Suñer

1r CS1r premi: Pol Casadevall Fernández

2n premi: Jordi Nogué Costa

3r premi: Carles Puche Domènech

2n CS1r premi: Ricky Chen

2n premi: Adrià Guix Suñer

3r premi: Elena Rubió Pujol

Ensenyaments Secundaris1r ESO

1r premi: Maria Nogareda Vilà

2n premi: Laura Nogareda Vilà

3r premi: Núria Solà Masmitjà

2n ESO1r premi: Laura Cruañas José

2n premi: Ferran Pagès Jutglar

3r premi: Marta Payola Padrosa

3r ESO1r premi: Joan Bandrés Ferrés

2n premi: Júlia Baixas Viaplana

3r premi: Jordi Aiguabella Cordón

4t ESO1r premi: Júlia Vila Carbonell

2n premi: Noni Pinto Morcillo

3r premi: Carla Martín Bosch

Torna al SUMARI 115

RACÓ ARTÍSTIC • CURS 2011-2012RACÓ ARTÍSTIC

NADALA A L’ESCOLA

CONCURS DE PESSEBRES ORGANITZAT PER L’ASSOCIACIÓ DE

PESSEBRISTES DE LA CIUTAT D’OLOT

Escola Maria Reina, 2n premi.

Enhorabona a tots els nens i nenes de Maria Reina

i a les seves mestres per haver fet un pessebre tan

bonic i original!

GUANYADORS DEL XXXIV CONCURS DE

NADALES ORGANITZAT PEL

PATRONAT DE L’ESCOLA

MUNICIPAL DE BELLES ARTS DE

SANT JOAN LES FONTS

CATEGORIA A (fins a 3 anys)

Martí Rigau Ramon, 1r premi.

Héctor Àvila Kountouriotis, 2n premi.

Mònica Torres Maniabaeva, 3r premi.

CATEGORIA B (4 , 5 anys)

Tura Vila Serrat, 2n premi.

CATEGORIA C ( 6 , 7 anys)

Heribert Jurado Coderch, 2n premi.

CATEGORIA D ( 8 , 9 anys)

Oriol Dalmau Espuña, 2n premi.

CATEGORIA E (10, 11 , 12 anys)

Irina Sadurní Prunés, accèssit.

Marta López Mercader, accèssit.

Felicitem tots els guanyadors i guanyadores de la

nostra escola i els encoratgem a continuar partici-

pant en aquest concurs de dibuix.

Torna al SUMARI 116

ENTREVISTA • CURS 2011-2012ENTREVISTA MÒNICA BACH I ALABAU

ENTREVISTA A L’EXALUMNA MÒNICA BOSCH I ALABAU

La Mònica Bosch va néixer a Olot. Té 42 anys i ac-

tualment treballa i resideix a la nostra ciutat. Va estu-

diar la carrera universitària de Farmàcia a Girona (2

anys) i després a Barcelona (3 anys). Fa 19 anys que

exerceix de farmacèutica. Li agrada escoltar música,

anar a passejar per la muntanya i viatjar. Té bons re-

cords de la seva infantesa, d’haver passat uns anys

molt feliços a la nostra escola, tant amb els profes-

sors com amb els companys de classe amb els quals

hi tenia molt bona amistat.

• Que et va fer decidir de portar els teus fills a

l’escola que tu vas anar de petita?

Com que en tinc molt bona experiència, em va sem-

blar que portar-los a la mateixa escola seria el millor

per a ells, començant per Maria Reina que és “una

passada”.

• Per què vas escollir la carrera universitària de

farmàcia?

Perquè m’agradaven molt les ciències, la part que és

biologia i química, però fer biologia, tot biologia, vaig

pensar que seria massa repetitiu, en canvi farmàcia

faria de tot una mica i és el que a mi em va agradar.

• Per què en acabar els estudis universitaris vas

decidir tornar a Olot?

Perquè a mi Olot m’agrada molt, i Barcelona és una

ciutat molt gran. Anar amb metro, agafar el bus... és

molt cansat . A més, aquí a Olot hi tinc els amics i la

família.

• Quins consells donaries a tots els estudiants

sobre els estudis?

Que estudiïn allò que els agradi més i que lluitin per

aconseguir-ho.

• Quines eren les teves principals pors en acabar

l’etapa escolar i emprendre un nou camí en un

institut?

En un institut em trobaria amb gent nova, descone-

guda, un nou edifici, nous professors...però com que

era aquí a Olot mateix, molta gent ja la coneixia i això

em va donar confiança.Vaig tenir més por quan vaig

entrar a la facultat. Va ser un gran canvi. Allà havia d’

estudiar de valent i espavilar-me jo sola. Vivia fora de

casa i no hi estava acostumada.

Torna al SUMARI 117

ENTREVISTA • CURS 2011-2012ENTREVISTA MÒNICA BACH I ALABAU

• Comparteix amb nosaltres algunes anècdotes

divertides.

Les anècdotes al treball són diàries: el nom dels me-

dicaments són molt estranys i a vegades els canvien,

la gent no els sap pronunciar, i d’un ibuprofè et poden

demanar un “feno” i, és clar, has de saber interpretar

per tu mateixa. Per exemple, l’altre dia em va venir

una parella d’edat avançada a comprar un raspall

de dents, i m’ho van demanar com si fos un fregall.

Imagineu-vos la situació.

•Encara tens amistat amb els companys de l’etapa

escolar?

La veritat és que no massa, però tot i així encara

veig algun company per aquí a Olot, perquè s’hi han

quedat a viure. Quan els veus et fa gràcia i t’estàs

una estona parlant amb ells, recordant vells temps.

• Què n’opines de la introducció dels ordinadors

a l’escola?

Ho trobo molt interessant. Nosaltres no n’utilitzaven

d’ordinadors a l’escola i els de la meva generació ens

hem hagut d’espavilar de grans per saber-los utilit-

zar, en canvi, vosaltres, tots els joves, ja en sabeu,

i us ajudarà molt per aconseguir una feina de cares

al futur.

• Finalment...

Un llibre: La catedral del mar.

Una pel·lícula: Intocable.

Una ciutat: la primera Olot, i després Girona.

Una afició: escoltar música.

Un esport: aeròbic.

Un animal: el gos.

Un color: el vermell

Una cançó: “Paraules d’Amor”, de Joan Manel Serrat.

Moltes gràcies, Mònica, per compartir

una estona del teu temps amb nosaltres.

Torna al SUMARI 118

ESPORTS • CURS 2011-2012ESPORTS

BÀSQUET EXTRAESCOLARSDurant aquest curs, han participat diferents grups al

bàsquet extraescolar.

Els més petits han estat els nens de l’escoleta. S’han

introduït per primera vegada en el món del bàsquet,

sota les ordres de Júlia Vila. Han jugat algun que al-

tre partit amb nens i nenes de la seva edat del Petit

Plançó i del Club Bàsquet Olot.

L’equip esta forma per: Aina C., Marina B., Amat S.,

Marc J., Aniol C., Núria T., Maria, Bernat G. i Ro-

land.

També s’han estrenat l’equip Pre-mini Femení de ter-

cer d’EPRI, encapçalat per l’Eva Fernández. L’equip

ha millorat molt des de principi de curs, gràcies a la

il·lusió i l’esforç de totes les components ( jugadores

i entrenadora). Han participat en la lliga de bàsquet

comarcal.

L’equip està format per: Cheimi (4), Judi Orri (5), Lau-

ra Llorens (6), Ruth Orri (8), Alba Anglada (11), Estel

Juanola (12), Aina Vila (13), Paula Lobato (15) i Mar-

tina Arau (16).

D’altra banda i com a equip ja experimentat, tenim

els Pre-mini Mixta de quart d’EPRI, entrenats per Je-

sús Danés Gifre. També han participat en la lliga de

bàsquet comarcal la qual han guanyat.

L’equip està format per: Mireia Bassols (4), Alba Torra

(5), Jihan Lamrini (6), Lluc Sánchez (8), Tura Danés

(9), Salma Stitou (10), Nil Pujol (11), Ángel Rodríguez

(13), Pol Puigdemont (14) i Pol Ferrarons (15).

Per últim, i com a equip veterà de l’escola, trobem

l’equip Mini, format per alumnes de cicle superior

d’EPRI. Aquest equip ha patit canvi d’entrenador du-

rant el curs. Primer va estar dirigit per Xevi Pons i

més tard per Eudald Capdevila, com a entrenador

principal, i Dani Chen. També han participat en la lli-

ga comarcal.L’equip està format per: David Pujol (4),

Pol Casadevall (5), Clàudia Senties (7), Albert Martí-

nez (8), Clara Aulines (9), Carles Puche (11), Marina

Castey (13) i Raúl Merchan (14).

Torna al SUMARI 119


FUTBOLEscoleta de futbol: IAN ALBERTO LIMONTA, PAU

LLONGARRIU, MARK BASART , ADRIÀ PAGÈS,

JOAN JOSEP FONT, PAU FONT, JAN ARNAU,

SANTIAGO TAVERA, PAU BONET, LLUC ALCÓN,

DARIO PALACIOS, GRAU PLANAGUMÀ, LAUTARO

ROMANIN, LLUC SÁNCHEZ, BIEL FERNÁNDEZ i

els monitors MIQUEL PAGÈS I ISAAC LÓPEZ

Futbol prebenjamí 2005: ALEIX ALCON, ÀLEX

QUESADA, BERNAT GIRGAS, BIEL TOMÀS, CESC

PLANAGUMÀ, GERARD VILA, GUILLEM SADUR-

NÍ, HERIBERT JURADO, MARIUS BORTA, PAU

PUIGDEMONT, ROGER GUIX, VICTÒRIA COMAS

i l’entrenador GERARD JUVANTENY.

Futbol prebenjamí 2004: PAU BASSOLS, GENÍS

CARRÉ, POL PASTOR, POL PUIG, BERNAT PUI-

GVERT, PAU PUJOL, MARC PUJOL, NISSAR STI-

TOU, BILAL LAMRINI i l’entrenador MIKI SOLER.

Futbol benjamí 2003: MIQUEL ALONGINA, JOEL

SÁNCHEZ, AMADEU PALACIOS, PAU PRESTA,

MARTÍ TRISANT, ÈRIC SÁNCHEZ, JOAN PORTAS,

ÀLEX VIDAL, TOMÀS VILA i l’entrenador ORIOL

POYO.

Torna al SUMARI 120


EL RODAJOC

El divendres dia 13 d’abril, l’alumnat de 3r de primària

de l’escola van gaudir de la novena edició del Roda-

joc. El Rodajoc és una trobada de totes les escoles

de la comarca on es juga a jocs tradicionals treballats

durant les hores d’educació física. És una experièn-

cia que proposar el joc com a font d’intercanvi cultu-

ral i com a eina per jugar pel plaer de jugar. Gràcies

a aquesta matinal, l’alumnat coneix un ventall de jocs

tradicionals d’arreu del món,

i es fomenten les relacions personals entre els nens

i nenes de diferents centres i cultures. La iniciativa

està coordinada pel Patronat Municipal d’Esports,

l’Institut Municipal d’Educació i el Consell Esportiu

de la Garrotxa, a més de tots els mestres d’educació

física de primària dels centres educatius d’Olot i de

la comarca. Aquest any s’ha de destacar la creació,

per part de l’Escola Municipal de Música, d’un him-

ne del Rodajoc que van poder ballar i cantar els 544

alumnes que es van aplegar al recinte de l’antiga Es-

tació.

Torna al SUMARI 121


ORIENTOLOT 201225 d’abril del 2012, l’alumnat de primer d’ESO de

l’escola, juntament amb altres escoles de la comar-

ca, van participar en l’Orientolot. Es tracta d’una

cursa d’orientació el recorregut de la qual passa pel

centre d’Olot. Aquesta ha estat la segona edició de la

mateixa i ha estat un èxit.

La cursa l’organitza l’escola Pia d’Olot (cicles forma-

tius d’activitats físiques i esportives), amb el recol-

zament de l’IME i l’orientació del Club Esportiu de

Curses d’orientació “Aligots de Girona”.

Amb temps d’antelació, se’ns va demanar quants

alumnes participarien a l’activitat a les diferents es-

coles interessades, per poder formar els grups i mun-

tar l’activitat.

En l’edició d’aquest any, han participat uns 60 equips

d’entre sis i vuit alumnes de les diferents escoles ins-

crites. Cada equip disposava d’un monitor/a que va

acompanyar els alumnes durant tota l’activitat.

L’inici era al camp de futbol del Morrot. Allà ens

anàvem trobant els diferents participants, que ja ve-

nien numerats de l’escola. Allà havien de buscar la

zona delimitada per al seu grup, anar-hi i esperar

l’ordre de sortida. Hi havia sis plànols diferents. En

tots hi havia el mateix recorregut, però en diferent or-

dre. Els equips sortien amb una diferència de temps.

Mentre esperaven que els toqués el seu torn, podien

gaudir de diferents activitats muntades al camp de

futbol per tal amenitzar l’espera.

A mig camí, aproximadament, es va oferir fruita i ai-

gua als participants. També els va anar bé per des-

cansar una miqueta.

Una vegada finalitzada l’activitat, tornaven a tenir

la possibilitat de jugar mentre esperaven a la resta,

peròno obligatòriament.

L’alumnat de primer d’ESO valoren molt positiva-

ment l’activitat. Tot i que es van cansar molt, va ser

quelcom diferent i es van relacionar amb companys i

companyes d’altres escoles.

Si us fa gràcia, podeu visitar el següent blog, on tro-

bareu fotos i un petit escrit relacionat amb l’activitat:

http://ccffepiaolot.blogspot.com.es/search?q=orientolot

TORNEIG DE NADAL ORGANITZAT PER LA UNIÓ

ESPORTIVA OLOTUn equip format per alumnes de cinquè de primària

de la nostra escola va guanyar el Torneig de Nadal

organitzat per la Unió Esportiva Olot. Els joves espor-

tistes van gaudir de tres matinals intenses de futbol

i convivència amb altres joves de la comarca. Sens

dubte, aquest torneig , any rere any, s’està conso-

lidant com un referent de les dates de Nadal. Des

d’aquí encoratjar Els promotors i felicitar-los per la

feina ben feta. A la foto podem veure els integrants

de l’equip que va representar la nostra escola.

Documents

Revista JUNTS. Curs 2011-12