Junts Associació Provincial deParàlisi Cerebral deTarragona - La Muntanyeta

Tardor 2015 - Núm. 6

Practiquem Bocciaa La MuntanyetaPàg. 9

Editorial...................................................... 2

Associació................................................ 3-5La Caixa col· labora amb La MuntanyetaMuntanyeta entitat beneficiària Teaming 2014Preparem un #2016solidariEl futur de la MuntanyetaTres de deu amb folre i manil les

Escola...................................................... 6-7Aprenentatge multinivell

Taller....................................................... 8-9Evolució involucióDow amb els esportistes de Boccia

Residència........................................... 10-11Fins sempre, JavierNova furgoneta, noves oportunitats

Contraportada...........................................12

Segueix-nos a les xarxes socials!

@APPCTarragona

La Muntanyeta Tarragona

Gairebé no ens hem adonat que ja som a la tardor del2015. Els últims mesos han estat plens de moltaactivitat, de molta feina. Potser per això ens han passatels dies tant ràpid.

Com us avançàvem en l’últim número d’aquestarevista, estem de ple en el desenvolupament d’un nouprojecte per ampliar els nostres serveis. Es tracta de larehabil itació de l’Edifici Blanc, un equipamentactualment en desús ubicat al barri de Bonavista deTarragona.

En les pàgines que segueixen aquesta editorial, hitrobareu més detalls d’aquest projecte que ens ompled’il · lusió i esperança. Però també de responsabil itat i dereptes, perquè ningú ha dit que això havia de ser fàcil .

És per això que, al mateix temps que estem treballanten el projecte tècnic i arquitectònic de l’equipament,per tal de començar les obres de rehabil itació al mésaviat possible, també ens hem posat en marxa perdissenyar una campanya de difusió i captació derecursos per aquest nou equipament. Com ja hem ditalguna vegada, aquest no és només un projecte de LaMuntanyeta, és un projecte de ciutat, i per això volemque el conegui tothom de Tarragona i també a lespoblacions veïnes.

Així doncs, no dubteu que en els pròxims mesos ensentireu molt a parlar de La Muntanyeta i del seu futurnou equipament. Esperem ser més presents, si cap,entre la societat tarragonina. Una campanya que estaràfarcida d’actes i activitats solidàries a les quals esperemcomptar amb tots vosaltres i amb la vostra complicitat.Perquè és impossible tirar endavant un projecte deciutat com aquest sense el vostre suport incondicional.Una vegada més, us necessitem i no dubtem quepodrem comptar amb vosaltres.

I és clar, paral· lelament, al nostre centre seguim cadadia amb les activitats i teràpies habituals. En aquestespàgines també hi trobareu ressenyes d’algunesiniciatives que aquest any s’han impulsat amb força,com és el cas de la Boccia, l’esport que practiquen elRubèn i l’Adrià en competició oficial però també moltsaltres nois i noies del centre com una afició més.Esperem que els nostres esportistes aviat puguinestrenar un nou camp de Boccia a Bonavista.

Que gaudiu de la lectura!

L’Associació Provincial de Paràlisis Cerebral (APPC) deTarragona és una entitat sense ànim de lucre dedicadades del 1977 a l'atenció integral de nens i adults afec‐

tats de paràlisi cerebral o altres encefalopaties detractaments. L’entitat va néixer de la mà de vuit pa‐res de nens afectats que van posar en marxa tota lamaquinària legal necessària per crear un centre que adia d’avui dóna servei a més d’un centenar de perso‐nes. Actualment està formada per l’escola La Muntan‐yeta que depèn del Departament d’Ensenyament i pelTaller Ocupacional Gresol i la Residència Trèvol quedepenen del Departament de Benestar Social i Família.2

Editorial Editorial Edita: Associació Provincial de Paràlisi Ce-

rebral de Tarragona

C/ Muntanyeta de Sant Pere, s/n

43007 Tarragona

Telf. 977 21 76 04

Fax: 977 24 83 96

Web: www.appctarragona.org

Consell de Redacció: Josep Cabrera, RubénCoch, Iván Díaz, Nuria Estudillo, Sara Llu-tart, Jaume Marí, Raúl Iván Perales i AlbaPorta.

Realització i disseny gràfic: Luis Guasch

Fotografies: APPC Tarragona

Impressió: Artyplan

equip.comunicacio@appctarragona.org

DL: T-1114-2012

Sumari

A La Muntanyeta estem prepa-rant un #2016solidari perquètota la ciutat de Tarragona ensacompanyi. Perquè junts po-dem viure un #2016solidariapassionant!

Amb el suport de Repsol tiremendavant un projecte del queben aviat us explicarem méscoses. De moment, ja l 'estemgaudint d'al lò més i ens ho es-tem passant genial gràcies a lasolidaritat d'aquesta ciutat, dela seva gent i de tots els seuscol· lectius i entitats socials.

Ens acompanyeu a viure un#2016solidari?

L'Obra Social "la Caixa" ha consolidat durant el 2014 elseu compromís social al Camp de Tarragona i a les Te-rres de l'Ebre, duent a terme programes dirigits a cobrircarències especialment urgents en l'actual conjuntura.

Dins de les convocatòries d'iniciatives socials a les qualsl 'Obra Social dóna suport econòmic i promocional, el2014 l'entitat va destinar 180.210 euros per impulsar 8projectes de la demarcació de Tarragona dirigits a per-sones especialment les més vulnerables o en risc d'ex-clusió.

En el camp de la integració social de persones amb dis-capacitat i/o malaltia mental, una de les entitats ambles que ha col· laborat l'Obra és l'escola d'educacióespecial La Muntanyeta de l'Associació Provincialde Paràlisi Cerebral de Tarragona.

El director territorial de "la Caixa" a Catalunya, JaumeMasana, acompanyat del director d’àrea de negoci de“la Caixa” a Tarragona, Enric Dalmau, i del director de

Banca d’Institucions a Tarragona, Eduardo Gené, va vi-sitar el nostre centre per conèixer en primera personaels projectes i activitats que hem tirat endavant gràciesa la col· laboració i implicació de l'Obra Social "la Caixa".

L'Associació d'Alzheimer de Reus i Baix Camp i l 'AssociacióProvincial de Paràlisi Cerebral (APPC) La Muntanyeta deTarragona són les dues entitats beneficiàries de la recapta-ció del Teaming 2014 a PortAventura.

Els treballadors de PortAventura que participen en el pro-grama Teaming van triar mitjançant votació les dues enti-tats beneficiàries de la recaptació de 2014. Tots dosprojectes van ser escoll its d'entre els que havien presentatels mateixos treballadors.

El president de la Fundació PortAventura, Ramon Marsal, ila seva gerent, Glòria Barberà, van visitar el nostre centreper fer entrega del donatiu.

3

Associació

Els treballadors de PortAventura trien La Muntanyeta com aentitat beneficiària del Teaming 2014

L'Obra Social La Caixa col· labora amb els projectes de LaMuntanyeta

Preparem un #2016solidari

Un nou equipament per a les persones amb paràlisicerebral. Aquest serà el nou ús que rebrà l’antic ins-titut del barri de Bonavista de Tarragona amb el pro-jecte de futur que té en marxa La Muntanyeta. Lasaturació en els nostres serveis i la falta d’espai enl’actual emplaçament ens ha dut a projectar un noucentre d’atenció a les persones amb pluridiscapacitata Tarragona.

Després de molts mesos de feina, ara el projecteestà més a prop. Aquest equipament, abandonat desde fa anys després que tanqués l’escola d’adults, esveurà transformat, en una primera fase, en una re-sidència i un centre ocupacional per a persones ambparàlisi cerebral.

Les obres, que començaran aquest any, rehabil itaranla primera planta de l’edifici per poder oferir 12 no-ves places de residència i 16 de centre de dia. Aixòens ha de permetre descongestionar, en part, la sa-turació que patim actualment en aquests dos serveis.

Actualment, l’equip d’arquitectes liderat per NúriaSalvadó i Ferran Grau, està ultimant el projecte pertal que comencin les obres en les properes setma-nes. La seva proposta, que sota el títol Sense límitsva guanyar el concurs d’idees per a la remodelacióde l’equipament, redissenyarà la construcció actualde manera que es facil itarà la connexió i l’accessibil i-tat entre els quatre cossos principals de l’actual edifi-ci. A més, contempla el muntatge de tres nouscossos prefabricats en planta baixa que permetranacoll ir tots els espais necessaris per donar un serveiòptim a les persones ateses i que, amb l’actual cons-trucció, no hi tenen cabuda.

Per tirar endavant el projecte, hem necessitat de lacomplicitat de moltes persones i institucions. Per co-mençar, de l’Ajuntament de Tarragona, que ha ator-gat la concessió de l’espai a la Fundació La

Muntanyeta.

També és clau el suport del Ministeri de Serveis So-cials, que va atorgar, per aquest 2015, una subven-ció de 500.000 euros a través de la convocatòria deprojectes del 0,7% de l’IRPF. Aquesta aportacióeconòmica, juntament amb la subvenció de 20.000euros de la Fundación ONCE, és la que ens permetengegar aquest projecte de futur.

“Aquest és un projecte de ciutat, va més enllà de La

Associació El futur de la Muntanyeta

4

El projecte, pas a pas

Octubre 2014 – L’Ajuntament de Tarragona aprovala cessió de l’equipament a la Fundació LaMuntanyeta

Desembre 2014 – Aprovada la subvenció delMinisteri de Serveis Socials i de Fundació ONCE

Gener 2015 – Convocatòria del concurs d’idees pera la remodelació de l’equipament en col· laboracióamb el Col· legi d’Arquitectes de Tarragona

Febrer 2015 – Resolució del concurs d’idees iselecció de l’equip d’arquitectes

Agost 2015 – Resolució de la convocatoria desubvencions del Ministeri de Serveis Socials a càrrecdel 0,7% de l’IRPF

Setembre 2015 – Adjudicació de les obresd’enderrocament

Octubre 2015 – Inici de les obres d’enderrocament

En una primera fase, s’oferiran 12 novesplaces de residència i 16 de centre de dia

Muntanyeta”, diu Jaume Marí, director general del centre. I ésque la nostra entitat, com sempre, vol ser oberta i generar si-nergies amb els seus veïns. Per això, una de les característiquesd’aquest nou equipament, és que comptarà amb un parc se-mipúblic per a que el gaudeixi tothom.

Aquest és l’inici, doncs, d’un nou repte de futur que esperemens permeti oferir uns mil lors serveis de la màxima qualitat i, elque és més important, doni resposta a les necessitats de lespersones amb paràlisi cerebral i les seves famílies.

5

Associació

“L’esperit de superació va anar calanten els integrants del Ball de Valencians,cada vegada provaven estructures mésgrans, que requerien un major dominidel cos, de l’equil ibri i més assaig (po-dien ser de cinc, de sis o, fins i tot, deset). Sembla ser que de mica en micaaquesta torreta, amb l’ajuda de la pin-ya, gral les i timbalers, va anar agafantentitat per si sola, fins separar-se defini-tivament del Ball per bastir-se en solita-ri, ja com una figura amb sentit propi:EL CASTELL”

A la nostra “Colla Muntanyeta” tambétenim un poderós objectiu comú, tant omés difícil que el tres de deu amb folre imanil les! Aquest objectiu és el guari-ment, desenvolupament, estimació i finsi tot de vegades, donar una empentaper ajudar a prendre el vol als nostresnois i noies per a què siguin feliços.

A la colla castellera, per arribar a fer elseu castell, l i cal una bona pinya. I anosaltres també! Així doncs, hauríem deprendre bona nota del seu savoir faire.

Potser caldria reprendre l’esperit delsnostres fundadors, que sentien seu elprojecte, tot i que ara la nostra comuni-tat s’ha fet molt gran i molt complexa.

Tenim tot el que ens cal: uns nois inoies meravellosos, unes famílies entre-gades, una Junta directiva amb moltesganes de treballar, un director empre-nedor, eficaç i apassionat, un equip di-rectiu molt expert i creatiu, unsprofessionals amb vocació, amor iperseverança. I això, sense oblidar lapotent xarxa d’entitats, empreses, parti-culars i voluntaris que tenim al darrere,creuen en el nostre projecte i hi partici-pen solidàriament. A tots ells elshauríem de fer sentir la nostra partici-pació en els actes que organitzen, elshem de fet sentir que les famílies somal seu costat. Cadascú com pugui, aju-dant o amb la nostra presència.

Ben aviat, començarem a treballar perles noves instal· lacions a Bonavista quefaran més gran la nostra Muntanyetaper a què els nostres fil ls i fi l les estiguinmés còmodes en tots els sentits. Clarque ens caldrà recórrer a altres entitatspúbliques i privades per a què ens aju-din a poder tirar el projecte endavant.

Pit i amunt, Muntanyeta!

Rosa Rizo

Presidenta de l’APPC

Tres de deu ambfolre i manilles

Jaume Marí: “Aquest ésun projecte de ciutat,

va més enllà de LaMuntanyeta”

El Ministeri de ServeisSocials ha atorgat unasubvenció de 500.000

euros

L’octubre de 2005 vaig posar els meus peus per primer copa La Muntanyeta. Deu anys en els que he anat forjant lameva manera particular d’ensenyar als nens i nenes que heanat tenint, deu anys que m’han fet arribar a la conclusióque, sota el meu punt de vista, l’educació multinivell és elmés adequat per tal de que els nens i nenes exprimeixin almàxim totes les seves capacitats. No he trobat mai capalumne que no hagi aportat res a l’aula, que no hagi aprèsres. Sempre, sota un punt de vista, com he dit, multinivell,els meus alumnes han crescut, han après i, com que jo nopodia ser diferent, he crescut i he après també gràcies aells.

I us preguntareu, què és l’educació multinivell? Doncs ésben fàcil de definir, però força complex de dur a la pràctica:és treballar un contingut a un nivell diferent segons l’alumneque tenim al davant. Fàcil oi? Doncs no gaire, la veritat!Aquesta frase tan curta implica molts matisos al seu darre-ra, i ara us els explicaré.

A l’escola La Muntanyeta estem acostumats a treballar engrups heterogenis, de forma molt flexible i en un mateix es-pai per a set alumnes, un mestre, un educador, i sovint, unfisioterapeuta o una logopeda, però anem a veure com defi-neixen l’educació multinivell alguns experts sobre el tema:

“L’ensenyament multinivell és un enfocament de planificacióque assumeix la individualització, la flexibil itat i la inclusióde tots els alumnes, sense distinció ni exclusió pel seu nivelld'habil itats”, Schultz i Turnbull (1984)

Quan ja tenim ben clar què és l’ensenyament multinivell, calexplicar com treballem a l’aula sota aquest punt de vista.Tal i com deien Orkwis i Mclane l’any 1998, cal “dissenyaractivitats i materials instructius que permetin que les fitesd'aprenentatge estiguin a l’abast d’individus que entre si te-nen amplies diferències en les seves habil itats per a veure,escoltar, parlar, moure's, entendre la l lengua, atendre, or-ganitzar, recordar i implicar-se”.

A partir d’aquestes premisses, el disseny de les activitats de

l’aula es poden dividir en quatre fases (Coll icott 1991-2000).

1a fase: Determinació dels “continguts subjacents”. Es trac-ta que el mestre triï què és el més important i imprescindi-ble que aprenguin els alumnes durant el curs, i per tant,que sigui l’eix que guiï la intervenció per a tots els alumnesde l’aula.

2a fase: Determinació dels “mètodes –o canals- de presen-tació” dels continguts a l'alumnat. En aquesta fase es tractaque el mestre prepari diferents maneres de presentar la in-formació a l'alumnat (a partir de canals visuals, auditius,etc.) de manera que cadascun dels alumnes tingui accés ala informació segons les seves capacitats, preferències, ex-periències anteriors, etc.

3a fase: Determinació dels “mètodes de pràctica de l 'alum-nat”. En aquesta fase es tracta que el mestre prepari dife-rents opcions de treball a l 'aula per a l'alumnat; de maneraque tots i cadascun dels alumnes, ni que sigui participant6

Aprenentatge multinivellEscola

parcialment d'algunes activitats, tinguin oportuni-tats de treballar a l 'aula per a aprendre sobre elscontinguts determinats en la 1a fase.

4a fase: Determinació dels “mètodes d'avaluació”de l'alumnat. En aquesta fase el mestre estableixel que podríem denominar “activitats d'avaluació”,considerant com tots i cadascun dels alumnes hande poder mostrar els seus progressos a travésd'un o altre tipus d'activitats.

A part d’aquestes quatre fases, crec que un altreaspecte molt important a tenir en compte és elconeixement que tenen les famílies de la fórmulade treball que s’util itza a l’aula on el seu fil l estàescolaritzat. Una bona manera de fer-ho és mit-jançant el pla mensual i les anotacions diàries ales l l ibretes de comunicació família - escola.

Cada mes, les famílies dels meus alumnes rebenun pla mensual on se’ls comenta breument (ambformat calendari) quin és el tema que es tractaràa l’aula, i quines activitats farem diàriament. Amés a més, en aquest document que se’ls enviase’ls explica una mica en què consisteix el quevolem treballar, i que si ens fa falta alguna cosaper completar les activitats que realitzarem, elsdemanarem ajuda directa (que ens busquin infor-mació, que ens portin algun material… ).

Quan les famílies tenen clar què faran els seusfil ls durant aquell període de temps, a més a més,reben a casa cada dia l’explicació concreta delque hem fet, i com s’ha sentit aquell dia el seufil l .

Amb totes aquestes dades, els pares i mares sesenten partícips de tot al lò que fem a l’escola, i esmostren molt col· laboradors en tot al lò que elsdemanem.

Avui per avui, la fórmula funciona, i els alumneses mostren contents, satisfets i fins i tot m’atrevi-ria a dir que són feliços treballant d’aquesta ma-nera. Veure que el que estàs fent a l’aula serveixper mil lorar el benestar dels teus alumnes no tépreu, i fa que et sentis més motivada per conti-nuar, per deixar de banda pensaments negatiusque poden frustrar les teves ganes de tirar enda-vant.

Estar motivat és la clau. La motivació no té límits,i saber transmetre-la als teus alumnes per a queells se sentin invencibles és el meu objectiu diari.

Neus Robert.

Neus Robert i Rovira, nascuda a Reus el 6 de juny de 1983, i Mont-roigenca de tota la vida, va cursar Magisteri d’educació especial a laUniversitat Rovira i Virgil i, on es va graduar al juny de 2005. Al capde quatre mesos d’haver-se graduat, va començar a treballar al’escola La Muntanyeta de Tarragona, on n’és mestra des de llavorsfins a l’actualitat. Durant aquests deu anys, ha treballat a diferentsaules, i ha estat mestra de suport realitzant tasques relacionadesamb les noves tecnologies i teràpies alternatives, com la teràpia as-sistida amb gossos i la hipoteràpia. Mentrestant, va anar compagi-nant feina i estudis de psicopagogia a la Universitat Oberta deCatalunya, on es va ll icenciar el juny de 2011.

7

Escola

“Veure que el que estàs fent al’aula serveix per millorar el

benestar dels teus alumnes no tépreu”

“L’educació multinivell éstreballar un contingut a un nivell

diferent segons l’alumne quetenim al davant. Aquesta frase tancurta implica molts matisos al seu

darrera.”

Els temps que corren no sónprecisament bons per al món de ladiscapacitat. Les retal lades ens estandeixant sense oxigen. Per això, lanostra darrera obra de teatre nopodia passar per alt aquesta situació.

Evolució involució és una reflexiósobre la condició humana i laimmensa capacitat que tenim tant deprogressar i evolucionar com deretrocedir i perdre massa ràpid total lò que hem guanyat.

Aquest espectacle teatral repassaquina ha estat la sort de les personesamb discapacitat al l larg delsmil· lennis, des de la prehistòria finsals nostres dies, i descobrim així comla historia no és, en absolut, l ineal.Perquè s’han trobat restesprehistòriques de fa mig mil ió d’anysque demostren que aquells clansprimigenis cuidaven als seusdiscapacitats, mentre que fa només75 anys el règim nazi els eliminavasense contemplacions.

I descobrint aquesta capacitat peravançar i retrocedir ens preguntem:On som ara? Estem invertint el camíd’aquestes darreres dècades? Estemcanviant de cicle? Comencem atornar, una vegada més, enrere?

L’espectacle ja s’ha representat aTarragona, Salou i Valls, davant d’unpúblic que esperem que marxi de lasala amb aquestes reflexions ballantpel cap. Perquè el teatre ja ho téaixò, ha de ser una eina per passar-nos-ho bé, però al mateix temps, fer-nos pensar.

8

Taller Evolució involució

Al Trot TeatreAl Trot Teatre està format per set joves amb paràlisi cerebral i nou moni-tors. Com explica Manel Maigí, un dels impulsors d'aquest grup escènic,"volem ser un grup més de teatre amateur, sense que es tingui en comp-te si hi participen persones amb discapacitat o no, ja que entre tots for-mem un equip". La seva trajectòria es remunta al 2004 i des de llavorshan dut a terme més de 60 representacions, principalment a les comar-ques tarragonines i en municipis com Salou, Valls, Tarragona o Reus,però també en ciutats com Barcelona, Madrid o Sevil la.

FOTOGRAFIES D'AQUESTA PÀGINA: ADRIÀ BORRÀS

9

TallerDow amb els esportistes de Boccia de La Muntanyeta

La Boccia és un esport semblant a la petancaque es caracteritza per estar adaptat per a queel practiquin persones amb discapacitat. Estracta d’un esport paralímpic que té les sevespròpies normes. Al Club Esportiu Paràlisi Cere-bral de Tarragona (CEPACET) comptem ambdos esportistes que competeixen a la l l iga cata-lana de Boccia. Un equip d’esportistes quecompta amb el suport de Dow Chemical Tarra-gona. El seu monitor, David Borràs, ens parlauna mica més d’aquest esport força descone-gut.

- Què és la Boccia?

El joc de la Boccia és semblant a la petanca,encara que se’n diferencia en el material, lesdimensions del camp i en les normes del joc.És un esport paralímic amb la seva pròpia nor-mativa. Els àrbitres són els encarregats de fercomplir les normes. En la boccia, es fa servirmaterial tècnic i humà, com canaletes i assis-tents, tot i això, el protagonista únic és el juga-dor.

- Com es fan les classificacions de juga-dors?

La Federació Esportiva Catalana Paralítics Ce-rebrals (FECPC) compta amb especial istes queavaluen les capacitats i l imitacions dels juga-dors per a les competicions de ll iga catalana.Segons aquesta avaluació, els jugador partici-pen en una modalitat o una altra.

- I en quantes modalitats diferents es potjugar?

Hi ha diferents modalitats, segons el tipusd’assistència que necessiten els jugadors, te-nint en compte la seva situació i capacitatsmotrius. Hi ha categories individuals, peròtambé per parelles i per equips.

- Alguns jugadors necessiten materialtècnic. Quins materials feu servir?

En el cas dels esportistes del nostre centre, elRubèn i l’Adrià necessiten canaletes. El Rubèndisposa d’una canaleta de fusta adaptada a lesseves necessitats que ha fabricat amb el seupare, que també és el seu auxil iar en les com-peticions de Boccia. En el cas de l’Adrià, el seupare també ens ha ajudat a adaptar, a les se-ves necessitats, una canaleta del centre. hemadaptat una canaleta del centre. Hem util itzatpoliestirè als cantons per a fixar la pilota, jaque l’Adrià tira amb la barbeta. En canvi, elRubèn, empeny la pilota amb un casc adaptat.

Quan practiquem Boccia al centre amb altresnois, adaptem les canaletes que tenim disponi-bles per a que els resulti més còmode segonsles seves necessitats.

- Es fan amics durant les competicions?

Com a equip tenim molt bona relació amb elsassistents i jugadors d’altres equips amb els

que coincidim cada jornada, també amb els àrbitres. El Rubèn,com que ja fa molts anys que competeix en Boccia, manté amis-tat amb jugadors d’altres clubs, ja sigui de Mataró, Sant Cugat oGirona.

- Com us comuniqueu, assistents i jugadors, durant unpartit?

Durant el parcial no ens podem comunicar verbalment, però quanacaba el parcial, sí. Llavors comentem la jugada i corregim els er-rors. Mentre transcorre el parcial, ens comuniquem amb les mira-des i les indicacions dels jugadors, hi fan molt les expressions decadascú juntament amb la complicitat amb els assistents. Es creaun mitjà de comunicació no verbal molt interessant.

- Aquesta temporada està a punt d’acabar-se, complireules vostres expectatives?

Doncs en el cas del Rubèn, esperem mantenir-nos a Divisió d’ho-nor, que és el màxim nivell, i anem per bon camí.

I amb l’Adrià, esperem mil lorar el material, conèixer més a fons lacompetició i els rivals, i seguir guanyant partits, cosa que a lal larga ens farà ascendir de categoria.

Pel que fa a la competició per parelles, l’objectiu és agafar expe-riència i divertir-nos jugant tots junts.

Fa unes setmanes ens va deixar el Javier García. Potsera la majoria no us sona el seu nom, però als que, comjo, vam tenir el plaer de conèixer-lo, ens va deixar unaempremta inesborrable. El Javier era el responsable delsCentres de Dia de Gipuzkoa, i va ser la persona que vasaber polsar la tecla adequada, ja fa més de quinzeanys, per començar a canviar les condicions de vidad’un col· lectiu, el de les persones adultes amb paràlisicerebral, apostant per la seva autodeterminació, és adir, el seu dret a decidir en tot al lò relatiu a les seves vi-des.

Com ja sabeu, l’APPC està immersa, junt amb moltes al-tres entitats de tot l’estat, en el projecte “Red de ciuda-danía activa Aspace”, a través del qual hem de seguir elcamí marcat en el seu moment pel Javier i altres com-panys i companyes.

Teníem previst que el Javier vingués a la nostra entitatper donar una xerrada formativa, amb l’objectiu de no-drir-nos de la seva experiència. Haurem de continuarsense ell aquest camí que acabem d’iniciar.

De les hores posteriors a la seva pèrdua, queden aques-tes reflexions, a mode d’homenatge personal:

Recuerdo cuando te conocí, hace ya unos años, dentrode la furgoneta en la que vinisteis Miguel y tú a la esta-ción de Huesca a recogernos a Raúl y a mí. Recuerdotus eternos tirantes y el olor de ese artefacto que teníasentre los dedos y que te llevabas con parsimonia l itúrgi-ca a la boca.

Aquello fue el inicio de algo que cambió en mí parasiempre, a través de tus reflexiones, y que tiene que vercon el trabajo diario que realizamos cientos de personasjunto con un colectivo, el de las personas con parálisiscerebral, con el fin de hacer valer sus derechos comopersonas que forman parte de esta jungla a la que lla-mamos sociedad.

Ahora que toca el filo de la medianoche, recuerdo aque-l la conversación a altas horas de la noche con Raul yRocío de Aspace Sevil la, en la oscuridad de aquel pasil lode Aspace Huesca. Muchas veces he maldecido no llevaruna grabadora para retener todas las palabras quesalían de tu boca, tanto aquella madrugada como enposteriores ocasiones en las que tuve el privilegio de es-cuchar tus reflexiones. Todos, en mayor o menor medi-da, dábamos nuestra opinión sobre temas tanimportantes como los derechos y obligaciones de laspersonas con discapacidad, sus inquietudes y deman-das, etc. Cuando ya habías escuchado todas las aporta-ciones, tomabas la palabra y siempre, siempre, sucedíalo siguiente: se hacía un silencio profundo y todo elmundo, sin excepción, te escuchaba concentrado paracaptar todo lo que querías transmitir. Tenías ese don.Juro que no he conocido a nadie con tal poder de mag-netismo en su discurso. Después, seguía el silencio.Había demasiadas cosas que asimilar, sabiendo que to-do quedaba dicho.

Hablabas de dignidad. DIGNIDAD. VIDAS DIGNAS. Laclave de todo.

Te confieso que buscaba estar cerca de ti en las mesasde trabajo, como en la última que compartimos en Ma-

drid, los días 12 y 13 de febrero de este año. Jugaba acaballo ganador, sabedor de todo lo que me podíasaportar. Aquel viernes 13 en el que me fui sin poderdespedirme de ti.

Tú nos mostraste un camino por el que transitar en unterreno lleno de dificultades. Es nuestro deber seguirlo,siguiendo el ejemplo que diste en vida. No se me ocurreotra forma de homenaje a tu persona. Por mi parte,siempre me sentiré en deuda contigo. Siento que me hasdado tanto y no he podido agradecértelo como debiera.

No soy quien para escribir siquiera estas líneas, peronecesito hacerlo. Se me han quedado demasiadas pre-guntas en el camino. Deseaba que por fin vinieras a Ta-rragona y conocieras al resto de gente de la APPC. A losmás próximos a mí les había asegurado que habría unpunto de inflexión en nuestra entidad tras la charla quenos tenías que impartir. Eso ya no sucederá y ahora mesiento frustrado, perdido.

Sin embargo, la vida sigue; siempre sigue. Los días pa-sarán y lo que quedará será tu impronta y tu luz, refle-jada desde algún punto lejano. Como dice una canción:“Éramos sólo piedras; tu luz nos hizo estrellas”. Hastasiempre, Javier.

Iván Díaz10

Residència Fins sempre, Javier

"Tu nos mostraste un camino por el quetransitar en un terreno lleno de

dificultades. Es nuestro deber seguirlo,siguiendo el ejemplo que diste en vida"

El Javier era el responsable dels centresde dia de Gipuzkoa, i va ser la persona

que va saber polsar la tecla adequada, jafa més de 15 anys, per començar a

canviar les condicions de vida de lespersones adultes amb paràlisi cerebral,

apostant per la seva autodeterminació, elseu dret a decidir en tot allò relatiu a les

seves vides.

A tothom li agrada sortir, ja sigui de dia o denit, i gaudir d’un passeig per la platja, anarde compres, al cinema, o perdre’s pels car-rers de la nostra ciutat. Coses com aquestesens ajuden a desconnectar dels momentsd’estrès que vivim diàriament, ja sigui a lafeina o en altres àmbits de la nostra vida.

Els nois i noies de la Residència Trèvol nosón aliens a tot això i, precisament ells iel les, que viuen i conviuen de forma perma-nent en un espai molt delimitat, tenen moltmés acusada aquesta necessitat. El fet queho demostra és la contínua demanda perpart de molts d’el ls de fer sortides de tot ti-pus.

Des de fa un parell de mesos, hem donat unpas endavant per poder donar resposta aaquestes demandes, gràcies a la implicació iel compromís solidari de la Fundación Solida-ridad Carrefour, que ens ha fet entrega d’unanova furgoneta que s’afegeix a la que ja te-nim.

El dia 18 de maig es va fer l’acte d’entregaoficial de la furgoneta, que va comptar ambl’assistència de nou nois i noies de laresidència i on es va poder palpar la il · lusióde tots els assistents: directius, autoritatsmunicipals, monitors, voluntaris, treballadorsdel centre Carrefour de Tarragona, etc.

Ara, amb la nova furgoneta ens sorgeixennoves oportunitats per sortir més sovint igaudir de noves experiències fora del centre.És un nou recurs que no només ens permetfer més sortides d’oci, sinó també anar a lesteràpies i activitats que fem fora del centre.Una facil itat que gaudiran els nois i noies deresidència i també els alumnes de l’escola iels companys del centre ocupacional. Aixíque no us estranyi si us trobeu amb la nostrafurgoneta en qualsevol indret del territori!

11

ResidènciaNova furgoneta, noves oportunitats

La Fundación Solidaridad Carrefour i Con-federación ASPACE celebren aquest 2015l’Any Carrefour a favor de la Infància ambParàlisi Cerebral. Les dues entitats treba-l laran de manera conjunta durant tot unany en el desenvolupament de diferentsprojectes i accions en benefici de la infàn-cia amb aquest tipus de discapacitat.

Aquest compromís consolida la relacióque Carrefour, a través de la seva Funda-ció, manté amb el moviment ASPACE deparàlisi cerebral a Espanya des de fa 14anys. En aquest temps, la Fundación Soli-daridad Carrefour ha posat en marxa, en-tre moltes altres, iniciatives socials com elseu programa anual de convocatòriad'ajudes. El projecte Junts creem il· lusi-ons ha equipat amb 17 furgonetes a di-verses entitats ASPACE amb un valor totalde 625.000 euros.

12

Contraportada