Revista de l'Escola Els Alocs 2015 #11

Escola Els Alocs

SUMARI

EDITORIAL

EditorialI vet aqu un gos vet aqu un gat que aquest curs est a punt dacabar...Carnaval a Vilassar de MarEntrevista a Llus Rodrguez, cap destudisUn mn fantstic entra a lescolaEns barregemDisseny del mn imaginariUn mn de paraules, mural de paraulesComencem a pintar el muralEntrevista al RafelRecepta per crear espais de lectura a casaLa dansa com a eina daprenentatge en letapa infantilEls nostres fills i les noves tecnologies

Maltrato entre alumnos/as -Bulling-Reiki per nensPractiquem esports de raqueta (Tennis i Pdel)El saber de les imatgesDeixeu que els nens i les nenes sacostin a la msicaAgrupament Escolta IntayllLAMPA durant el curs 2014-15+Poesia si us plauPer qu tagrada lescola Els Alocs?Collaboradors

Un altre any, una altra edici. Un altre recull dillusions plasmades en paper. Estem contents i

contentes amb el resultat. Perqu aquest resultat s lesfor de moltes persones, famlies, personal docent i directiu, nens i nenes i fins i tot personal

no docent. Tots i totes fem lescola.Hem treballat de valent perqu aquesta edici arribi a les vostres mans, com cada any. Molta feina a fer, poques mans i pocs diners. Per res s impediment quan hi ha ganes. I daix hem anat sobrats. El resultat el teniu a les vostres mans.Grcies a tots els collaboradors i collaboradores.

Ha estat un plaer treballar amb vosaltres. Grcies tamb a la Miriam Hinojo, qui ha maquetat aquesta revista, per acceptar el projecte.Creiem en aquest projecte. I ara i aqu li donem forma de revista.Que la gaudiu en companyia.

23

46

810121416 1820

21

2224 2526

2830

313234 3638

Cristina Granadero

Presidenta AMPA Els Alocs

Un altre any que passa per la nostra escola. Un altre any que han entrat noves famlies i daltres que estan a punt de marxarUn altre any que hem gaudit de la nostra escola, del seu nou edifici i de les persones i personetes que cada dia lomplen de color i sons. Perqu els espais tenen vida grcies a les persones que els hi donen. I a la nostra escola hi ha molta vida, aix segur. Tanquem la porta daquest curs ben aviat, per pensant ja en el proper. Ens agrada aquesta escola, ens agrada la seva gent.

Des de lAMPA Els Alocs hem volgut sumar-nos al projecte de lescola de . Cada setmana us hem regalat un poema per llegir sols o en companyia dels ms menuts. Perqu ens agrada el ball de les idees, de les lletres, dels sentiments...Per aix, aquesta edici ha de contenir si o si un poema per seguir la lnia de tot el curs. Balleu amb nosaltres amb un poema dIsabel Barriel...

-Adu!-A reveure-Bones vacances!

Quina emoci,quina alegria,quina illusi!

S'acabaren tots els deures,lbums i fulls ja descansen,l'escola ha de reposar:s'ha aturat el temps d'estudiar.

Obrim els ulls per contemplarun cel de nit illuminat,

obrim els ulls per contemplarun Planeta que no para de girar,que cada dia ens ofereixun cam per fer un altre passeig,que ens estampa als paisatgesl'estiu a pinzellades.

Obrim els ulls per contemplarel temps que ens ronda per ballaramb les ganes de jugar.

Els dies previs han estat mogudets. Un activssim grup de whatsapp ha estat el punt duni i leina de comunicaci entre tots els membres. Consultes, indicacions, coreografies, fotos i riures compartits per arribar a formar aquesta gran comparsa que ha estat el mar dEls Alocs. Els tallers han estat sempre plens de famlies collaborant entre elles i compartint idees. s una iniciativa molt maca i engrescadora que ha servit tamb perqu les famlies dels diferents cursos es puguin conixer millor.

Per quart any consecutiu un gran nombre de famlies de lescola, participa en la Rua de Carnaval del nostre municipi, Vilassar de Mar. Aquest any la Comparsa LA MAR DE DIVERTIT, ha batut tots els records de participaci: 150 persones, entre peixos, pops i meduses han representat als Alocs a ritmes ben variats. Msica, gresca i purpurina, mooooolta purpurina ha fet brillar la nostra comparsa.

El dissabte dia 14, a les 17h ja va comenar la posada en marxa. Pintures, nervis, somriures i ganes, moltes ganes de ballar

i riure tots plegats. La Mar de Divertit estava bullint democi! A les 19:30 comen la rua amb el preg del Rei Carnestoltes i la nostra comparsa brillava en la foscor de la nit. Feia goig, molt de goig, veure aquests peixets tan petits obrint la comparsa. Les meduses, illuminaven un mar de tul rosa i donaven un aire buclic molt maco. Els peixos i pops, molt variats com dintre del nostre mar ho son, ballaven a ritme de Bajo el mar Bang Bang Toca toca i Chipirn. Les meduses integradssimes movien les cames entre tant de ritme.

Ja estem pensant en lany vinent.....

ms purpurina???????

Finalment, la festa es va concentrar al Pavell desports Municipal amb el grup Tremendos i la coronaci de la Reina del Carnaval 2015.

Abans dentrar en matria voldria que pensssiu, com a

mares i pares, on us agrada llegir? Si s que us agrada,

s clar!

Segur que tothom t una manera diferent: al sof, a

terra, al llit, al tren o a la tassa. Ara b, tots aquests

espais tenen una cosa en com per vosaltres: sn

espais cmodes!

En tenen els vostres fills despais cmodes per llegir? I la

prestatgeria o caixa amb els contes, est al seu abast?

Pot semblar una obvietat per si no generem

oportunitats no es donar la ocasi.

Tamb s de vital importncia fer una bona tria, tant si

sn lectors dimatges o dimatges i text.

Aqu us oferim, tot i que no sn infallibles, els punts

que us recomanem per tenir en compte a lhora de fer

aquesta tria:

Un bon llibre infantil ha dagradar a un adult.

Encara que siguin per infants, els llibres han de

ser de qualitat.

Les illustracions han de provocar-nos algun

sentiment. Sn igual dimportants que el text.

Unabonaedici,atractiva,ambvalorafegit...pot

atraure a linfant.

Tenir un/a bibliotecari/a i/o llibreter/a de

capalera que ens ajudi a triar.

No refiar-nos al 100% de les colleccions. Cal

valorarelsllibres,unaun.

Quan nens i nenes ja sn lectors autnoms, s important

deixar-los que facin ells la tria. Per, tot sovint, fent-los

suggeriments daltres llibres per tal que sigui ms ampli

el seu ventall de lectures.

Tamb s molt important respectar si un infant decideix

no acabar un llibre perqu no li agrada i no insistir-los

perqu llegeixin.

La lectura sempre ha destar associada a loci i al gaudi.

I per acabar, us enllacem amb algunes webs on

trobareu recomanacions:

Blog Sperlectors (Bib. Mpal):

https://superlectorsvdm.wordpress.com/

Blog de la tertlia de la Llibreria Allots: http://llibreriaallots.blogspot.com.es/

Blog Qu llegeixes? Llapis:

http://www.quellegeixes.cat/franja/llapis

NOTA: Per a propostes suggerents per crear espais de lectura us recomano:http://www.sheknows.com/parenting/articles/967135/diy-collapsible-cardboard-playhousehttp://mommo-design.blogspot.it/2014/01/reading-nooks.htmlhttp://thriftydecorchick.blogspot.com.es/2011/05/closet-turned-book-nook.html

Ladansasunllenguatgeuniversalqueensajudaatravsdelcosatrobarunvocabularicorporal propi, nic, intutiu i espontani, amb el que ens podem expressar amb seguretat i llibertat.El moviment creatiu s un llenguatge natural que tenim i est present fins i tot abans de nixer. Quan som infants explorem el mn a travs de llenguatges no verbals com per exemple el corporal.A les sessions de dansa creativa treballem amb aquest llenguatge no verbal i trobem una manera diferent dexpressar-nos i relacionar-nos amb els companys, a travs del moviment, el contacte, la msica i lespai.Les classes donen la possibilitat a cadasc dexpressar-se, desinhibir-se, desenvolupar les seves habilitats motrius, tenir millor conscincia corporal, aprendre daltres conceptes com les matemtiques, cincies Afavorint el treball en grup, el respecte, la concentraci, la coordinaci i com no el ms important la creativitat prpia i lautoestima.Per mi s un plaer collaborar amb lescola fent algunes sessions de dansa i moviment als grups de P3, que amb la seva curiositat per aprendre, espontanetat, imaginaci i energia fan que passem estones divertides i molt enriquidores. Tamb agrair a les mestres la seva implicaci, entusiasme i participaci en les classes.

Olga Bueno

El bullying no es nada nuevo, pero an est poco valorado

entre los adultos a pesar de las graves consecuencias

que tiene en los alumnos y escuelas.

Qu es el bullying? Cuando el alumno est siendo

maltratado cuando est expuesto repetidamente a

acciones negativas de otros alumnos y hay una ausencia

de provocacin se tipifica como que est siendo vctima

del bullying.

El bullying puede manifestarse de diferentes maneras

pero siempre provoca sufrimiento y trastornos al nio/a

que lo padece. (Agresiones fsicas, verbales y exclusin

social)

Existe una diferencia entre las peleas y conflictos diarios

y bromas sin mala intencin entre amigos y el autntico

maltrato o bullying.

Un nio/a que es vctima de maltrato suele manifestarlo

con somatizacin (encontrarse mal) no quiere ir a la

escuela, baja el rendimiento escolar, est irritable,

angustiado y pierde autoestima. Incluso puede

convertirse l/ella en agresor: a veces puede empezar a

amenazar y agredir a otros nios/as.

Tambin en el aspecto fsico hay manifestaciones

que nos pueden dar seal de alarma: falta de apetito,

presentar morados

Agresor/a. El perfil es variado, pero algunas veces hay

nios/as que agreden para poder afrontar situaciones

difciles pero otros utilizan la violencia para sentirse

ms poderosos y ganar lealtad. En muchos casos no

tienen recursos para conseguir el mismo fin sin recurrir

a la agresin, pero de cualquier forma se les tiene que

hacer entender que su conducta es inaceptable y que

si continan comportndose as habr consecuencias

para todos los implicados. Es muy importante ayudarles

a cambiar este comportamiento.

Vctimas. Pueden ser nios/as aplicados que les gusta

tener buena relacin con los profesores y suelen ser

objeto de burlas, nios/as sobreprotegidos/as por la

familia y que se sienten inseguros/as cuando tienen

que enfrentarse a los ataques de otros nios/as

intimidadores. Hay nios/as que estn mal vistos por

sus compaeros simplemente por no actuar como la

mayora. Tambin suelen ser vctimas los que tienen

necesidades especiales y los que estn en situacin de

minora tnica.

En cualquier caso no es un problema de buenos y malos,

es un problema que nos afecta a todos y cada uno tiene

su parte de responsabilidad.

Si sospechas que tu hijo/a sufre maltrato pregntale

directamente, reacciona con calma, no es culpa suya, es

natural que como padre/madre te enfades pero debe ser

la escuela quien adopte la responsabilidad de contactar

con los padres del agresor.

Primero habla con su tutor/a, si no te sientes

suficientemente apoyado/a entonces contacta con la

direccin del centro y si aun as no te dan garantas escribe

una carta formal con copia para el Dpt. DEnsenyament.

Es un derecho de los alumnos/as estar y sentirse seguros/

as en los centros educativos y un deber por parte de las

escuelas velar por ello.

La nica manera de combatir el bullying es la

cooperacin entre todos los que estn implicados,

maestros padres y alumnos

el maltrato no es cosa de nios

No forma parte del crecimiento y no imprime carcter

nadie se merece ser vctima del maltrato sea cual sea su

conducta

el maltrato es perjudicial para todos y dice muy poco a

favor el entorno que se silencia y se tolera

El benefici de Reiki en els nens comena ja en el ventre matern. Reiki afavoreix la seva energia lluminosa, els nodreix, els protegeix i sobretot, els permet una comunicaci fluda i constant amb la seva mare.Grcies a la seva innocncia, els nens estan lliures dels prejudicis que tant lliguen a la majoria dels adults. D'aquesta manera l'energia Reiki flueix cap a ells sense impediments, naturalment, sense els bloquejos causats per temors o conviccions rgides de qualsevol tipus.Molts pares recorren a un tractament de Reiki per als seus fills quan tenen problemes d'hiperactivitat, timidesa, malsons, insomni, depressi o perqu han travessat per situacions familiars que els produeixen angoixa, com la separaci dels seus pares, per exemple.A ms s un moment per ells, per relaxar-se, per parar, per aprendre a escoltar-se. Els ajuda a canalitzar la rbia, el patiment, la frustraci...

Reiki tamb ajuda als nens que sn molt tranquils a ser ms receptius, ja que aquesta energia aguditza els sentits i aconsegueix que la persona tingui una percepci diferent de la vida. A ms, s molt til per als petits que tenen dificultats per concentrar-se.Quan es tracta de bebs o de nens de poca edat s necessari adaptar les sessions d'acord a la seva capacitat per quedar-se quiets mentre se'ls imposen les mans. s millor que estiguin dormits, perqu estiguin ms relaxats.En el cas dels bebs notaran molta millora els que pateixes de clic del lactant, inici de dentici, otitis, trastorns de la son, etc.

Els nens poden rebre sessions o b poden iniciar-se en el mn del Reiki per poder-se fer ells mateixos el tractament.Es sorprenent veure com ells amb la seva innocncia i manca de prejudicis senten lenergia. Des del primer moment mostren una gran curiositat per saber qu s reiki i que s el que estan sentint.

30 31

Juan Carlos Bello

Msic i professor (trompetista)

Hola! Sc en Juan Carlos Bello, msic (trompetista) i

des de fa tretze anys, professor a lIEA Oriol Martorell,

lnic centre a Catalunya on s'imparteix l'ensenyament

artstic integrat (msica i dansa) amb les matries

prpies de primria, secundria i batxillerat.

Dono classes de trompeta, msica de cambra i dirigeixo

la banda o grup de vent del centre.

Durant aquests anys i dia a dia, veig que els nens i nenes

que fan msica, desenvolupen a part del sentit de l'oda

i del ritme, altres aspectes tant o ms importants com:

La solidaritat envers els companys: saben escoltar els altres, aprenen quan toquen junts a mirar-se, a

respirar junts, a corregir errors sobre la marxa junts...

solidaritat i generositat!

La sensibilitat a la msica, quan escolten, quan interpreten i tot com si fos un joc. Pensem que en

angls, tocar un instrument en diuen "play" i a Frana

en diuen: "jouer". I s jugant com aprenen un nou

idioma, un idioma universal: la msica.

He tingut la sort de tocar a lestranger i amb estrangers,

no ens entenem pas parlant per si davant la mateixa

partitura; la msica era el nostre idioma on no

necessitvem intrprets.

Desenvolupen tamb el fet d'afegir un nou hbit a la

seva vida: practicar un instrument, el seu instrument, una estona cada dia, igual que fan quan es raspallen

les dents. I aquest hbit els fa ser metdics, constants,

regulars i endreats; i totes aquestes qualitats, sovint

sense adonar-se, les apliquen en altres aspectes del

seu dia a dia, no tan sols a la msica.

El sentit de la critica, per no des del vessant negatiu, sin des de la crtica constructiva, el fet de

saber qu fer per millorar amb linstrument, millorar

davant dels companys, millorar davant del pblic,

perqu la propera vegada, el proper concert o classe

siguin encara millors, ms divertits. Tocar, fer msica,

"jugar" no cansa.

La msica pot ser un hobby, una passi, una evasi...

Per jo la veig com una inversi de present i de futur.

Com molt b diu la dita castellana: "El saber no ocupa

lugar" i com penso jo, el desenvolupament i la cultura

d'un pas passen per la msica.

Deixem que els nens i nenes, nois i noies, s'acostin a la msica. s enriquidora, engrescadora, s una

manera diferent i divertida de crixer, d'aprendre i

fins i tot de viure. Com dic a tots els meus alumnes:

"Alegria, alegria i msica cada dia"

http://blocs.xtec.cat/ieaoriolmartorell

LAgrupament Escolta Intayll pertany

a lassociaci dEscoltes Catalans, es

caracteritza per ser laic i catal. Es va crear

lany 1993. La seva finalitat s educar una

srie de valors als infants i joves en el

lleure. Els 12 valors que ajuden als caps

a treballar amb els nens per arribar a

transformar la societat mitjanant la seva

educaci sn:

- Ser sofert a tota mena desfor.

- Respectar i cuidar la prpia persona, tant

fsicament com mentalment.

- Fer del respecte mutu una norma de vida

personal i collectiva.

- Ser sincer; no falsejar el propi pensament.

- Ser honest.

- Ser responsable.

- Ser solidari amb totes les persones que

lluiten per la llibertat i la justcia.

- Participar activament en la vida collectiva.

- Ser conscients que la natura s font de vida.

- Adoptar un estil de vida auster, alegre i

optimista.

- Estimar i interessar-se pel seu pas.

- No mancar mai al seu comproms.

Per treballar aquests valors, al cau, els

infants i joves es divideixen en grups dedat

que es diuen unitats, que responen a les

necessitats especfiques dels nois i noies

segons la seva edat.

Follets (6-9 anys) Els infants aprenen a compartir i a ser persones ms

autnomes. Llops (9-12 anys). Les nenes

i nens aprenen a conviure i a treballar en

equip. Comencen a tenir els seus propis

valors.

Raiers (12-15 anys) Els nois i les noies desenvolupen el carcter i enriqueixen la

seva personalitat.

Pioners (15-18 anys) s el temps decisiu per als ideals, per a les preguntes

i les ambicions. Noies i nois esdevenen els

veritables protagonistes de la vida de la

unitat.

Claners (18-19 anys) s un grup de joves amb finalitat formativa; treballen

amb fora autogesti, tot duent a terme

un projecte propi.

Albert Tard

Revista de l'Escola Els Alocs 2015 #11

portadaPAG2migscola_v2

contraportada