Les plantes són éssers vius autòtrofs , és a dir , que es fabriquen el seu propi aliment amb l’ajuda de l’aigua, la llum del sol, diòxid de carboni i sals minerals. Les cèl.lules de les plantes tenen uns orgànuls anomenats cloroplasts que tenen clorofil.la . La clorofil.la és un pigment de color verd, per això veiem les plantes verdes, encarregat de fer la fotosíntesi.

La majoria de plantes són terrestres però també n’hi ha d’aquàtiques.

Els briòfits: Són plantes més petites i primitives, sense vasos conductors ni flors, exemple: molsa.

Traqueòfits: Són plantes més complexes, amb vasos conductors.

Traqueòfits- Criptògames: Plantes sense flors (falguera, cua de cavall ...)

Traqueòfits- Fanerògames: Són plantes amb flors i llavors.

Fanerògames – Gimnospermes: Són plantes amb flors sense calze ni corol·la (pi, xiprer, avet...)

8. Fanerògames – Angiospermes: Són plantes amb flors amb calze i corol·la (blat, castanyer, romaní...)

Pètals (que formen la corol·la), fulles, tija, sèpals, fruits, flors i arrels.

Els vegetals igual que els altres éssers vius fan unes funcions vitals: neixen, es nodreixen, es desenvolupen, es relacionen, es reprodueixen i moren.

La relació consisteix en saber conviure amb el medi (animals, plantes, la temperatura...) Per exemple un cactus es moriria en un ambient humit perquè hi ha massa humitat, en canvi la molsa s’hi relaciona perfectament.

La fotosíntesi és el procés d’intercanviar energia solar i diòxid de carboni per produir matèria orgànica i oxigen. Sense aquest procés les plantes i tots els éssers vius al darrere es moririen.

LA REPRODUCCIÓ SENSE FLOR

Les plantes sense flors, com les algues, les molses i les falgueres, tenen dos tipus de reproducció que es van alternant:

La reproducció sexual, semblant a la dels vegetals amb flors, amb òrgans sexuals masculins i femenins.

La reproducció asexual, generalment per mitjà d'espores.

Les espores són unes cèl·lules molt resistents que es fabriquen en uns òrgans anomenats esporangis.

Quan l'esporangi s'obri, les espores es dispersen i formen una planta nova.

Directe quan el pol·len cau al pistil de la mateixa flor. El pol·len d'una flor fecunda a un òvul d’una altra del mateix tipus .