1

2

Proposta de Programació

Comunitària Intercultural

3

Crèdits Elaboració:

Equip d’Intervenció Comunitària Intercultural. Fundació Surt. Barri del Clot:

Saray Bazaga, Laura Climent, Eduard Tabueña, Ariadna Tarròs i Genís Giner.

Assessorament:

Carlos Giménez. Director Científic Projecte Intervenció Comunitària Intercultural

Marco Marchioni. Assessor del Project Intervenció Comunitària Intercultural

Liliane Leiva Schwartz. Referent tècnic de la Direcció Científica Projecte Intervenció

Comunitària Intercultural

Col·laboracions:

Agraïm el treball de tots i totes les professionals que formen part de l’Espai Tècnic de

Relació, dels referents de l’Administració del Districte de Sant Martí i dels veïns i

veïnes que amb el seu esforç i aportacions han fet possible arribar a l’elaboració

d’aquesta proposta de Programació Comunitària Intercultural. Agraïm també la

col·laboració de l’equip de la Fundació SURT.

Barcelona, juny de 2013. Fotografia: “Parc del Clot”. Equip ICI – El Clot. La responsabilitat de les opinions emeses en els documents correspon exclusivament als seus autors. La Fundació “la Caixa” no s’identifica necessàriament amb les seves opinions.

4

Índex

1. Introducció

2. Marc general de referència del Projecte d’Intervenció Comunitària

Intercultural.

3. Proposta de Programació Comunitària Intercultural.

3.1 Procés d’elaboració.

3.2 Tallers de Diagnòstic: Les necessitats.

3.3 Taller de Programació: Les propostes d’actuació.

3.4 Programació Comunitària Intercultural

4. Proposta d’organització i desenvolupament.

5. Annexes

5.1 Tallers de Diagnòstic.

5.2 Tallers de Programació.

5

1. INTRODUCCIÓ En aquests anys, la finalitat que ha cercat el Projecte d’Intervenció Comunitària Intercultural

(Projecte ICI) ha estat el foment de la convivència ciutadana i intercultural i el

desenvolupament social compartit, i ho ha fet mitjançant una intervenció preventiva i

promocional que afavorís la integració i la cohesió social i que, en definitiva, capacités al

conjunt de la societat per afrontar les oportunitats, reptes i problemàtiques de la nova realitat

social en relació a la gestió adequada de la seva diversitat sociocultural (ètnica, lingüística,

religiosa...) i al seu desenvolupament social i igualitari.

En el transcurs d’aquests anys, s’ha aplicat un model d’intervenció comunitària intercultural

basada en dues grans estratègies metodològiques experimentades i consolidades com són el

desenvolupament comunitari i la mediació intercultural. L’actuació s’ha desplegat a través dels

tres pilars bàsics en la vida quotidiana d’una comunitat: l’àmbit socioeducatiu, l’àmbit de salut

comunitària i l’àmbit de les relacions ciutadanes. Una intervenció que, en el cas del barri del

Clot s’ha consolidat principalment a través del treball amb joves, dones i gent gran.

Des del seu inici, el projecte ha impulsat dinàmiques de col·laboració entre els agents socials

del territori per contribuir al foment d’aquesta convivència ciutadana i intercultural, i ho ha fet

desenvolupant un procés comunitari compartit en col·laboració amb l’administració local, els

recursos tècnics, que realitzen el seu treball en el territori i la ciutadania, que dinamitza el barri

(associada o no).

Un altre aspecte important a destacar són els principis que han caracteritzat tant l’estratègia

metodològica com el desenvolupament de la intervenció. Els principis d’actuació remarcables

han estat:

- Partir del que ja existia en el territori i posar-ho en valor.

- La comunitat és protagonista de la intervenció i dels resultats que s’obtinguin.

- El coneixement compartit de la realitat és imprescindible per a la identificació de

problemes i alternatives que es donen en el territori i també per identificar i implicar a

les persones en la seva transformació.

- La promoció del protagonisme dels diferents agents comunitaris sobre el seu entorn,

amb la planificació d’accions que facilitin l’aportació de solucions endògenes a

problemàtiques/necessitats sentides per la població en el seu conjunt.

- Assumir que la comunitat és diversa, avançar del binomi nosaltres - vosaltres cap a un

nosaltres divers.

- La multicausalitat de les situacions.

- La importància de la coordinació i cooperació, eixos transversals per avançar en un

procés d’intervenció socialment eficaç.

Per concloure, ressaltar que l’objectiu últim del Projecte d’intervenció Comunitària

Intercultural és garantir la sostenibilitat tant del procés com de les diferents actuacions per

això s’ha impulsat una estratègia i un treball compartit amb el conjunt de la comunitat.

6

2. MARC GENERAL DE REFERÈNCIA DEL PROJECTE

Durant aquests tres anys, el Projecte ICI ha tingut com a objectiu general dinamitzar un procés

comunitari per a la millora de les condicions de vida de les persones i per l’impuls de la

convivència intercultural en el territori. Amb aquesta finalitat s’ha treballat per:

- Obtenir la implicació de l’administració, dels recursos tècnics que intervenen en el

territori en diferents àmbits de competència, i també de la ciutadania.

- Generar espais i processos de relació i coordinació entre els recursos tècnics de la

intervenció social que operen en el territori, per respondre a les necessitats existents i

per promoure sinèrgies des de la gestió adequada de la diversitat cultural. També per

afavorir la convivència intercultural, la cohesió i el desenvolupament de tota la

comunitat.

- Realitzar accions participatives amb/entre els agents presents en el territori per a la

generació de bones pràctiques que aportin solucions endògenes a les problemàtiques

socials, que contribueixin a millorar les condicions de vida i la convivència ciutadana

intercultural.

Ha estat un període de gestació del procés comunitari intercultural en el que s’han assolit un

seguit de fites i actuacions significatives de les que destaquem les següents:

- La construcció d’un Espai Tècnic de Relació (ETR).

- L’elaboració participada de “La Veu del Clot”, és a dir, la Monografia Comunitària del

barri que a través d’un procés participatiu (audició) va identificar problemes i

potencialitats del territori. Un procés d’investigació participativa que va donar com a

resultat un instrument de treball específic del territori i que prèviament no existia.

- L’elaboració del Diagnòstic Comunitari.

- L’elaboració de la Proposta de Programació Comunitària Intercultural (es presenta en

aquest document).

- La realització de dues Trobades Comunitàries o moments simbòlics en els que es

comparteix i es fa devolució de l’evolució i resultats del procés així com de les

actuacions motor que les dinamitzen.

- La Jornada On-line: En clau de jove. Reptes i respostes des de la comunitat.

- El Programa de ràdio jove “2 Quarts de Clot”.

- El Sant Jordi Intercultural, una relectura intercultural de la Diada.

- L’Espai dels Menjars Saludables Interculturals.

- El procés Dones d’aquí i d’allà, dones del barri. I el recolzament en la seva continuïtat a

través de les “Bruixes de Barri”.

- La visibilitat de grups no formals i la seva aproximació a la dinàmica general

participativa del barri.

- La proposta de “A l’estiu, mou-te pel Clot”.

- La incorporació de la perspectiva intercultural en grups de treball i iniciatives pròpies

del barri.

7

Aquestes fites i actuacions han estat desenvolupades i s’han assolit amb èxit gràcies al

recolzament permanent de l’administració del Districte de Sant Martí (Ajuntament de

Barcelona), al compromís i treball de molts/tes professionals de diferents àmbits d’intervenció,

tant del sector públic com privat, que treballen i tenen incidència en el Clot, i també gràcies a

la implicació inestimable de la ciutadania, és a dir, dels veïns i veïnes del barri. En aquest sentit,

cal destacar que el barri del Clot és un barri actiu, que compta amb un fort teixit associatiu

que el dinamitza i treballa per tal de millorar-lo.

L’arribada del Projecte ICI va suposar pels diferents agents del territori l’oportunitat de fer una

nova mirada a la seva realitat i de reflexionar sobre les relacions interculturals i sobre les

dinàmiques de col·laboració existents entre els seus protagonistes. També va ser l’oportunitat

d’aproximar i reforçar les relacions entre persones i col·lectius diversos amb els objectius de

generar una mirada conjunta al barri, impulsar cooperativament el seu desenvolupament i

enfortir el sentiment comú de pertinença al barri.

És remarcable, perquè caracteritza la dinàmica pròpia del territori, fer un especial esment a

que l’inici del Projecte ICI va coincidir en un moment propici cap a la participació, ja que feia

uns mesos que a nivell de barri i per iniciativa de l’administració local, el Clot va elaborar el seu

Pla de Futur (2010) en el qual van participar representants polítics, recursos tècnics i

ciutadania. Aquest va ser el “resultat d’un procés participatiu de reflexió i consulta entre els

diferents agents, que recollia a partir d’una anàlisi de necessitats, propostes de millora per al

barri”. Un diagnòstic que va analitzar 6 eixos de treball, concretament el de serveis i

equipaments, espai urbà, mobilitat, transport i habitatge, comerç, convivència, prevenció i

seguretat, infància, i associacionisme i participació. Per tant, un moment que va propiciar una

oportunitat per unificar sinèrgies entre els diferents agents participants, que va ser el punt

d’impuls per posteriors iniciatives comunitàries, com són el Projecte Radars i el Grup de

Treball de Salut Mental i Escales.

En aquest sentit, s’han anat complint els principis d’actuació del Projecte ICI, és a dir, partir del

que ja existia en el territori, donar-li valor i recolzar les iniciatives sorgides de forma

endogàmica com a resposta a les pròpies necessitats. Per tant, el Projecte ICI ha participat de

les iniciatives esmentades aportant la seva especificitat, és a dir, la mirada interculturalitat i

comunitària, i també ha contribuït a l’acció comunitària del territori impulsant-ne d’altres

sempre procurant la participació dels tres protagonistes (administració, recursos tècnics i

ciutadania).

En el seu conjunt, s’han generat actuacions que han creat espais reals de proximitat i

col·laboració, també noves maneres de relacionar-se, noves aliances i vincles orientats a un

canvi qualitatiu tant en les diferents iniciatives com en la qualitat de vida de les persones i del

barri. Des d’aquesta participació hem vist créixer i avançar el barri.

Tenint en compte aquest camí recorregut en aquests tres anys, ara és el moment de:

- Generar una Proposta de Programació Comunitària Intercultural, que defineixi

objectius, actuacions i participació futura.

8

- Facilitar una imatge clara del procés que es proposa i de l’estructura orgànica del

mateix.

Per tant, una proposta i una estructura que ens ha de facilitar continuar creixent i enriquint-

nos des d’una mirada i actuacions col·laboratives. Una estructura necessària per a

l’organització i el desenvolupament de l’acció comunitària en el territori. Així doncs, un nou

repte per a la següent fase del procés.

A continuació, per facilitar la comprensió del procés realitzat, dels resultats obtinguts i de la

proposta de futur presentem aquest document, que marca la ruta (programació) per a la

següent fase en termes d’organització i desenvolupament.

Taller diagnòstic: Grup de Joves del Barri (Centre Cultural Farinera del Clot)

Material taller de diagnòstic

9

3. PROPOSTA DE PROGRAMACIÓ COMUNITÀRIA

3.1 PROCÉS D’ELABORACIÓ

Realitzada la presentació de la monografia comunitària “La Veu del Clot” a finals de febrer, en

el marc I Trobada Comunitària, el procés comunitari va continuar avançant per arribar a dos

nous moments, el d’elaboració del diagnòstic, que tenia per objectiu la identificació

d’elements significatius pel barri, és a dir, necessitats, problemàtiques existents, i un segon

moment el d’articular objectius i propostes de millora a través d’una ruta de treball o Proposta

de Programació Comunitària Intercultural.

Metodològicament, la dinàmica que havia de facilitar tant l’elaboració del diagnòstic com la

proposta de programació va ser construïda i consensuada per l’Espai Tècnic de Relació (ETR),

és a dir, professionals que treballen en diferents recursos, serveis i àmbits amb incidència en el

territori i que han assumit una funció tècnica d’organització, seguiment i valoració de la

intervenció comunitària intercultural en El Clot.

Aquest grup tècnic, va valorar tenint en compte diferents factors com són la participació

obtinguda a través del procés d’audició (col·loquis), la diversitat del territori (edats,

procedències, cultures, etc.), els temps de realització, etc. que la manera d’avançar era

realitzar els anomenats “Tallers de Diagnòstic” i els “Tallers de Programació”. Aquests van ser

organitzats per l’ETR de la següent manera:

- Tallers de Diagnòstic: Convidar a grups referents

del barri a participar en aquests tallers, és a dir,

grups que havien participat anteriorment en el

procés d’audició (col·loquis) i que eren

representatius de la diversitat del territori. Els

onze grups participants van cedir el seu espai de

trobada i el seu temps per continuar participant

en el procés comunitari.

També es van proposar dos grups oberts perquè qualsevol persona interessada en la temàtica

pogués participar encara que no formés part dels grups seleccionats.

- Tallers de Programació: Obrir dos tallers a tot el barri. L’objectiu elaborar i proposar

conjuntament possibles respostes a les problemàtiques/necessitats detectades

prèviament.

Taller diagnòstic: ETR Ampliat (Casal Gent Gran Joan Casanelles)

10

3.2 TALLERS DE DIAGNÒSTIC: LES NECESSITATS

Durant els mesos d’abril i maig (2013) es van realitzar els onze tallers de diagnòstic en els que

van participar professionals, referents de l’administració i veïns/veïnes del barri del Clot (veure

annex 5.1). Aquests tallers van servir per identificar què era allò que les persones que viuen i/o

treballen trobaven que s’havia de millorar en el barri. A través de les inquietuds, opinions i

perspectives de les persones participants vam poder aprofundir en les necessitats del barri,

que com la resta de Barcelona, està en constant transformació.

L’elaboració del diagnòstic comunitari ens va

permetre recuperar els coneixements sobre el barri

recollits en la Monografia “La Veu del Clot”, generar

debat al voltant de la realitat del barri, i consensuar

quins eren aquells aspectes que preocupaven i que

de forma prioritària calia trobar-hi solucions

compartides des de la pròpia comunitat.

Tres van ser les diferents temàtiques que van acumular més coincidències o que van ser

repetides per les persones participants. Aquestes generaven una major preocupació alhora

que interès. Hem assignat les següents denominacions als tres blocs temàtics:

- Convivència ciutadana i interculturalitat. Les necessitats identificades giraven al

voltant de la necessitat de reforçar la cohesió social, la debilitat dels valors al voltant

de la interculturalitat i del gènere, la gairebé inexistent relació entre comunitats de

diverses procedències, l’existència de prejudicis i estereotips i la percepció en alguns

espais d’una certa inseguretat.

- Participació. Es va reflectir la poca participació en la vida del barri de tota la diversitat

de la població, la falta d’espais d’oci, de participació i de trobada, la necessitats de

trobar noves formes de participació, la dificultat d’accés a la informació de les

activitats que es fan al barri.

- Acció social. La preocupació davant la situació de crisis actual. L’augment de les

situacions de vulnerabilitat i exclusió, manca d’accions destinades a fomentar

l’ocupació i desconeixement de recursos i oportunitats per afrontar la crisi.

- Altres temàtiques que van sorgir en els tallers de forma puntual van ser la preocupació

general per l’educació i formació (retallades), la manca d’habitatge social o la brutícia

en alguns punts del barri.

Taller diagnòstic: Grup de Tertúlies (Casal Gent Gran Joan Casanelles)

11

Realitzat el diagnòstic, ens trobàvem en disposició

de continuar el procés en la següent fase, la de

programació comunitària, que tenia per objectiu

elaborar i proposar conjuntament possibles

respostes a les problemàtiques detectades

prèviament.

3.3 TALLERS DE PROGRAMACIÓ: LES PROPOSTES D’ACTUACIÓ

Durant la primera setmana del mes de juny es va realitzar el taller de programació. Un espai

compartit entre la ciutadania i els recursos tècnics, que va tenir com a objectiu la construcció

d’una proposta comuna de possibles accions per donar resposta a les necessitats i/o

mancances identificades prèviament, i que d’altra banda, posessin de manifest la capacitat de

resposta, les oportunitats i fortaleses del propi territori.

Per realitzar el taller de programació vam utilitzar una tècnica, que combinava l’arbre de

problemes i de solucions. Aquesta tècnica va consistir en posar:

- A les arrels els elements identificats en el diagnòstic

- En el tronc, allà on neixen les branques, vam col·locar els objectius de millora,

- I finalment a les branques més petites i les fulles vam posar les actuacions o iniciatives

que ja s’estaven realitzant en el barri, que eren conegudes i valorades en positiu

(color groc) i les que es considerava eren necessari fer (color verd).

Tres van ser els arbres que es van treballar, concretament, segons les temàtiques sorgides en

el diagnòstic. Per tant, vam reflexionar i proposar actuacions al voltant de l’arbre de la

convivència ciutadana intercultural, el de la participació i el de l’acció social. També, es va

proposar un arbre en blanc, per recollir qualsevol element no contingut en els tres plantejats a

l’inici del taller. Per aquest últim, es va proposar “el desenvolupament d’un pla comunitari

dissenyat des del teixit associatiu del barri conjuntament amb l’administració local, tenint en

compte les necessitats, demandes i oportunitats reals del conjunt de persones que conviuen al

territori”.

A continuació recollim, allò que es va suggerir en els diferents arbres (transcripció literal de les

propostes) i, breument, el sdebats que es va generar entre les persones al voltant de les tres

temàtiques.

Taller diagnòstic: grup obert (Espai de LLeure Educatiu El Clot)

12

13

14

15

I, a continuació, alguns elements dels debats que es van produir entre les persones

partiicpants al voltant de les tres temàtiques:

- Arbre de la Convivència Ciutada: La dinàmica es iniciar identificant nous elements de

diagnòstic sobre la venta ambulant, els prejudicis i estereotips envers la malaltia mental, les actituds xenòfobes entre col·lectius i els usos diferenciats de l’espai públic. A partir d’aquí, diferents van ser les propostes i reflexions de les que subratllem les que valoraven la necessitat de preguntar-nos qui som en el barri i integrar-ho en el dia a dia; Es van mencionar propostes per “regular” la venta ambulant però es va veure la complexitat de la temàtica; Es va valorar el treball de la Guàrdia Urbana i es va proposar accions sociolaborals per les persones que fan aquesta activitat; També es van proposar les figures de mediadors/res o educadors/res per actuacions en espais públics (places); Es va valorar la necessitat de reforçar valors interculturals; Es va valorar les actuacions comunitàries vigents i la necessitat de donar-ne continuïtat.

- Arbre de la Participació: Durant el taller es va fer explicita la reflexió al voltant dels espais

de participació que existeixen al barri, fent un anàlisis de les raons per les quals els veïns i veïnes no els reconeixen com a propis. El que va mantenir el consens entre totes les participants va ser la voluntat de fer d’aquests espais una eina d’aprenentatge social, establint metodologies més inclusives alhora que més participatives. D’altra banda, gran part del debat es va enfocar en la relació entre l’administració i el teixit associatiu. Una relació que cal replantejar i adequar al moment actual i que passa per treballar un acord entre les dues parts.

- Arbre de l’Acció Social: Durant el debat, van sorgir diverses preocupacions relacionades

amb l’actual situació econòmica en que vivim, relacionades amb problemes extrapolables a altres territoris com són el gran volum d’atur i sobretot el juvenil, així com l’accés a l’habitatge. Es comenten experiències d’èxit en altres llocs pel que fa a l’accés de l’habitatge. També sorgeix en el debat, el tema de com es gestiona la donació d’aliments bàsics al barri, posant èmfasi en que aquesta gestió és millorable ja que hi ha entitats que no es coordinen amb la resta. Finalment, es conversa al voltant del paper de l’administració en l’àrea d’acció social i es veu amb preocupació, que aquesta deixi de realitzar la tasca com fins ara.

En el seu conjunt, una reflexió i proposta profundament convivencial i intercultural on la participació dels agents del territori és cabdal per a la millora.

16

3.4 PROGRAMACIÓ COMUNITÀRIA INTERCULTURAL

Tenint en compte diferents elements com la informació compartida durant aquest procés, la intervenció realitzada en el territori a través del Projecte ICI i les perspectives futures de desenvolupament, es realitza una proposta de Programació Comunitària Intercultural.

Després d’analitzar les diferents propostes d’actuacions recollides i veure la complementarietat i interacció de les mateixes, l’Espai Tècnic de Relació va valorar la possibilitat d’unificar les línies de convivència ciutadana i participació, mantenir la d’acció social i incorporar una nova línia de coordinació, gestió i avaluació. L’objectiu va ser la de dotar de coherència i senzillesa la proposta de treball.

Taller de programació. Dinàmica de l’arbre: acció social, convivència ciutadana intercultural i participació.

17

LÍNIA ESTRATÈGICA

OBJECTIUS

CONVIVÈNCIA CIUTADANA

I PARTICIPACIÓ

- Afavorir la convivència intercultural, la cohesió social i el

desenvolupament de tota la comunitat.

- Ampliar les relacions ciutadanes i xarxes socials a favor de la

comunitat i el treball comú des d’una perspectiva intercultural.

- Reforçar els valors interculturals i de gènere.

- Trencar estereotips i prejudicis respecte a la diversitat cultural

i/o col·lectius de diferents procedències (procedència, cultura,

religió, malaltia mental...) des de l’aproximació, el coneixement

mutus i la interacció.

- Capacitar en la prevenció i facilitació en la resolució de conflictes

comunitaris.

- Millorar el coneixement de les normes comuns per una millor

convivència (ús espais públics, comerç, etc.).

- Donar a conèixer els espais de participació del territori (oficials i

no oficials) per afavorir l’increment de la participació en la vida

del barri i per optimitzar-ne el seu ús.

- Fer un anàlisi/reflexió des del teixit associatiu actual, identificant

les oportunitats, les fortaleses i les dificultats.

- Visibilitzar els models de participació en el barri

(associacionisme, grups formals, grups informals...) i cercar

aliances entre ells per l’enriquiment de l’oferta participativa al

barri.

- Aglutinar la informació sobre l’activitat en el barri en un espai

físic/virtual per a una consulta àgil i entenedora.

- Harmonitzar els models de participació a nivell polític, ciutadà i

tècnic pel desenvolupament comunitari en el barri (interessos

comuns).

18

LÍNIA ESTRATÈGICA

OBJECTIUS

ACCIÓ SOCIAL

- Convidar a la Comissió d’Acció Social a les persones que

impulsen en el territori iniciatives i/o xarxes sorgides per donar

resposta a necessitats identificades en el barri.

- Recolzar noves iniciatives per donar resposta a situacions i/o

necessitats en el barri (Compartir habitatge joves - persones

grans, intercanvi de roba, intercanvi de serveis, ).

- Reforçar iniciatives de recolzament per a la millora de les

condicions de vida de les persones (gent gran, persones amb

problemàtiques, infància...)

- Apropar els recursos a les persones en situació d’atur i/o millora

de projecte professional, especialment, al col·lectiu de joves.

Afegim un objectiu organitzatiu, vinculat tant a la intervenció com a la proposta posterior d’organització. Aquest objectiu recull:

LÍNIA ESTRATÈGICA

OBJECTIUS

COORDINACIÓ, GESTIÓ I AVALUACIÓ

- Enfortir l’estructura i funcionament per a l’organització i

desenvolupament comunitari.

- Vetllar pel correcte funcionament, comunicació i gestió.

- Avaluar la coordinació i gestió del procés.

19

A continuació es fa referència a les iniciatives de propostes d’actuacions:

LÍNIA ESTRATÈGICA

PROPOSTES D’ACTUACIÓ

CONVIVÈNCIA CIUTADANA

I PARTICIPACIÓ

- Incorporació de la perspectiva intercultural i de gènere en el

teixit associatiu per enfortir la gestió de la diversitat cultural.

- Facilitació per a la incorporació de les perspectives

intercultural i comunitària en la iniciativa “Radars”,

concretament, en les diferents comissions generades.

- Facilitació per a la incorporació de les perspectives

intercultural i comunitària en la iniciativa “Salut i Escales”.

Col·laboració amb la Comissió Comunitària, i puntualment si

s’escau en la Taula Tècnica.

- Treball conjunt amb la Federació d’Entitats del Clot-Camp de

l’Arpa d’incorporació de la perspectiva intercultural en l’acció

en el barri.

- Incorporació de la perspectiva intercultural i de gènere en el

Calendari Festiu del barri des de la relectura de les diferents

festivitats i l’adequació a la diversitat de la comunitat (p.e.

Sant Jordi Intercultural, etc).

- Aproximació i participació en festivitats celebrades per

persones/col·lectius d’altres cultures i tradicions del barri, i

incorporació en el Calendari Festiu.

- Territorialització de l’estratègia Barcelona Antirumors des de

la participació en la Xarxa Barcelona Antirumors i l’ús dels

recursos generats per aquesta Xarxa.

- Accions contra el feixisme i racisme.

- Capacitació de persones voluntàries, veïns/es, referents

d’associacions i entitats, etc. com a “facilitadors/res de la

convivència intercultural”. Transferència de coneixements i

eines per a la promoció de la convivència intercultural en el

barri.

- Capacitació de persones voluntàries, veïns/es, referents

d’associacions i entitats, recursos tècnics, etc. en

interculturalitat i gestió de la diversitat.

20

LÍNIA ESTRATÈGICA

PROPOSTES D’ACTUACIÓ

- Desenvolupament i reforç d’experiències realitzades entre

recursos tècnics (p.e. escoles i instituts), ciutadania i

administració per a la sensibilització en matèria de gènere i

igualtat que reforci el treball de l’educació en valors. Fer-ho

des d’accions puntuals (p.e. 23 de novembre) i també de

forma transversal.

- Desenvolupament i reforç d’experiències realitzades entre

recursos tècnics (p.e. escoles i instituts), ciutadania i

administració per a la sensibilització en matèria de

interculturalitat i diversitat que reforci el treball de l’educació

en valors. Fer-ho des d’accions puntuals i també de forma

transversal.

- Enfortiment de les relacions interculturals entre grups i/o

processos engegats en el territori generant espais de trobada,

de coneixement i reconeixement mutus (p.e. Sant Jordi

Intercultural).

- Facilitació de mecanismes d’acollida i participació per incloure

als/ a les nous/noves veïns/nes en la vida social del barri.

- Facilitació de les relacions pel desenvolupament/consolidació

d’espais de creació i iniciatives juvenils amb la participació

dels tres protagonistes (ciutadania, recursos tècnics i

administració) pel foment de les relacions interculturals (p.e.

Ràdio Jove “2 Quarts de Clot”).

- Continuïtat i reforç intercultural dels “Espais de Menjars

Saludables i Interculturals”.

- Recolzament en la incorporació de la perspectiva intercultural

en el procés de dones i en l’espai “Bruixes de barri”.

- Elaboració d’informació i materials (blogs, webs, mapes,

rotatius, punt d’informació...) per donar a conèixer espais de

trobada i participació del territori. També revisió dels ja

existents pel seu reforç.

21

LÍNIA ESTRATÈGICA

PROPOSTES D’ACTUACIÓ

ACCIÓ SOCIAL

- Constitució de la Comissió d’Acció Social.

- Col·laboració en el desenvolupament de la iniciativa de “Bicis

Comunitàries”.

- Col·laboració en noves iniciatives de suport mutu que suposin

la millora de les condicions de vida de les persones del barri.

Per exemple, la creació d’una xarxa per posar en contacte

persones disposades a compartir vivenda i que doni resposta

a situacions de soledat en cas de les persones grans i de la

dificultat de trobar habitatge en el cas dels/les joves. Foment

de l’intercanvi (roba, roba per nadons, material escolar, etc.)

Recollida i repartiment d’aliments.

- Col·laboració en la creació d’una “eina” de recollida

d’informació sobre els recursos de major interès/necessitat en

el territori (socials, laborals, salut, etc.)

En el seu conjunt una proposta plenament convivencial i intercultural on la implicació dels agents del territori és valorada alhora que essencial pel procés comunitari intercultural. Veiem com conceptes com la convivència, la interculturalitat i la participació han estat elements clau i referencials al llarg de tot el procés, concretament, des de l’audició (col·loquis) passant per les fases més recents d’elaboració del diagnòstic i de la programació comunitària intercultural. Tant és així, que una de les dues línies estratègiques de la programació comunitària s’ha anomenat “convivència ciutadana i la participació”, a aquesta l’acompanya una segona línia que ha estat anomenada d’”acció social” i que encabeix algunes de les principals necessitats socials del moment com són la necessitat de treball, d’habitatge social, de cura de la gent gran, de xarxes de suport mutu, etc.. Realitzada aquesta proposta, els passos a emprendre en un futur immediat passen per construir una agenda comuna amb/entre l’administració local, els recursos tècnics (públics i privats) i la ciutadania associada per tal de garantir:

- Generar una estructura estable de treball que permeti ordenar i articular, sota criteris d’eficàcia i eficiència, el conjunt dels recursos de la comunitat.

- Desenvolupar actuacions, espais de treball, coneixements, que són nous en el territori i que queden recollit en la Programació Comunitària fruit dels procés realitzat fins el moment. També garantir la participació en aquells espais d’organització del territori.

- Establir, aplicar i revisar si cal els criteris de la intervenció sota una estratègia compartida.

- Definir els rols i papers de cada agent implicat en aquest procés i estructura. - Crear i mantenir canals i espais de comunicació constants.

22

4. PROPOSTA D’ORGANITZACIÓ I DE DESENVOLUPAMENT Prèviament a la implementació estratègica i operativa de la Programació Comunitària Intercultural, serà necessari el consens entorn a una estructura i espais de coordinació, gestió i avaluació, que compti amb la implicació dels diferents agents així com del nivell polític i tècnic. La proposta d’estructura orgànica es defineix en tres nivells bàsic: - El polític. - El tècnic . - I l’operatiu. Tots tres amb responsabilitats i funcions concretes amb espais d’interacció facilitadors de la coordinació, seguiment i avaluació tant des del plànol de l’estratègia com de l’actuació comuna en el territori. Aquesta estructura de coordinació, gestió i avaluació serà necessària per a la correcta implementació de les dues línies estratègiques definides en la Programació Comunitària Intercultural i per tant per l’assoliment dels objectius i de les actuacions derivades.

Finalment, es proposa com a espai simbòlic per compartir i fer devolució del procés comunitari intercultural la participació en el Consell de Barri. En aquest òrgan participaran els/les protagonistes dels diferents nivells descrits i serà el moment, per fer visible el treball, els avenços i els resultats obtinguts així com per fomentar el sentiment de pertinença al procés. Definida la part estructural i funcional, es profunditzarà en la definició d’allò que entenem com a organització de la comunitat i desenvolupament de la mateixa.

- Organització de la comunitat: Els programes, activitats i iniciatives comunes del territori, les sinèrgies i les col·laboracions sorgides. En aquest sentit, alguns exemples de projectes serien Radars, Salut i Escales, Bicis Comunitàries, ”2 Quarts de Clot”, Mou-te pel Clot, etc.

- Desenvolupament de la comunitat: La Proposta de Programació Comunitària Intercultural i l’agenda de treball compartida (tres nivells). En el seu conjunt, es podria denominar “El Clot per la Convivència Intercultural”.

23

6. ANNEXES

6.1 TALLERS DE DIAGNÒSTIC

Tot seguit recollim les aportacions realitzades en els diferents tallers al voltant d’aquestes temàtiques al voltant de les tres temàtiques principals(transcripció literal): A) CONVIVÈNCIA CIUTADANA: Millora de la convivència. Reforç de valors interculturals i de gènere. Millora de la cohesió social entre els diferents grups nouvinguts i els veïns antics. Facilitació i foment de més relació entre les diferents comunitats. Prejudicis i estereotips. Prevenció de la discriminació i conflictes a l’escola. Foment de sentiment de pertinença dels col·lectius més aïllats. Problemàtica de la brutícia causada pels gossos. B) PARTICIPACIÓ: Falta d’espais d’oci, de participació i trobada. Dels espais públics millorar les seves condicions per a l’ús de tota la població. Dinamització dels espais. Major participació i presència en la vida del barri de tota la diversitat de la població. Transformació urbana i participació. Creació d’espais compartits d’interrelació, de creació de projectes culturals entre diferents entitats. Renovació de les relacions polítiques i del teixit associatiu: política de proximitat, modernització i reactivació del teixit associatiu. Replantejament de les bases, debat i noves perspectives del teixit associatiu del barri. Manca de reconeixement de la tasca de les entitats joves. Crear un espai (físic/virtual) o una publicació que canalitzi tota la informació de l’activitat i serveis del Clot. Enfortir l’oferta de recursos per a joves. C) ACCIÓ SOCIAL: Crisis i pobresa. Els projectes de vida de les persones i l’impacte de la crisis. Situacions de vulnerabilitat i/o exclusió en el barri. Manca de treball, alt percentatge d’atur. Manca d’accions destinades a fomentar l’ocupació. L’atur juvenil: manca d’espais de desenvolupament pels joves, d’autonomia i millora de la seva situació. El futur dels joves (formació/treball). Falta d’informació sobre les problemàtiques socials i com aquestes afecten al conjunt de la comunitat. Coneixement de recursos i oportunitats per gestionar la crisis, la pobresa. Manca d’un projecte educatiu que contempli la formació professional. Manca de formacions per aturats que s’ajustin al mercat de treball. Ajudes socials que empoderin a veïns i veïnes.

24

També recollim els tallers realitzats (11) i les persones que van participar:

GRUP

PERSONES PARTICIPANTS

Espai Tècnic de Relació Eva Luengo Elvira Cardos Vanessa Garcia Mont Rovira Laura Climent Saray Bazaga

Comissió de Seguiment del Consell de Barri del Clot

Mercè Oller Francisco García Francesc Carmona M. Rosario Adanero Rosa Carrillo Jesús Monedero Xavier Bañon del GMdpsc

Grup Jugadors Frontenis. 4 jugadors del frontenis del Parc del Clot.

Joves del Programa de Ràdio “2 Quarts de Clot”.

Merlina del Giudice Xavi Salcedo Paula Ginés Mireia Echegoyen Claudia Pinazo Aleix Bonet

Grup Obert Cristina Ferreti Manel Moriche Touqeer Tahir

Dones del barri Cesca Pablo Ma Josep Bernadó Helena Julià Lourdes Casas Mariona Salleras Marta Mas Lola Ortiz

Joves del barri Aimar Galdós Aina Suñén Daniel Salmeron Aimar Galdós Adrià Suaz Helena Vallès

25

GRUP

PERSONES PARTICIPANTS

ETR Ampliat Toni Calero Pere Serrasolses Consuelo Cantalapiedra Esther Casajoana

Equip Tècnic del Centre Cultural La Farinera i de l’Espai Antoni Miró Peris

Jose Callejas Roser Navarri Leo Secall Helena Julià Gisela Moyà

Grup Tertúlies, Casal de Gent Gran Joan Casanelles

Lucila Salgado Figuerola, Ma del Carmen Manzanares Alvárez Olga Asuaro Fegarro Consol Vila Segarrra Alicia Compte Otero Manel

Veïns i veïnes de procedència xinesa Long Gi Pan Chao Feng Zhang Miao He Fang

6.2 PROPOSTES D’ACTUACIÓ

Taller de Programació Comunitària (o com millorar el barri dialogant). D’aquests la informació ha quedat recollida en l’apartat 3.3 d’aquest document. A continuació recollim la participació, que es va donar es van recollir les següents propostes:

26

Persones Participants Protagonistes

Aina Suñen Veïna

Aimar Galdós Membre Pinya

Daniel Salmerón Membre SCV El Clot

Adrià Suaz Veí

Lourdes Casas Dones i Comunitat

Elvira Cardos Centre Cultural Farinera

Eva Luego Tècnica de Barri

Manel Moriche Centre Cultural Islàmic Català

Jenifer AAVV Clot-Camp de l’Arpa

Raquel Leon AAVV Clot-Camp de l’Arpa

Ferran Turmo Tècnic referent Joventut

Francoice Soetens Psicòloga Serveis Socials

Omar Fernández Voluntari

Patricia Sarrias Coordinadora Casal Gent Gran Joan Casanelles

Silvia Vila Representant AREP

Judith Noguera Treballadora Social Serveis Socials