Política Lingüística al País Valencià - S.Pardines i N.Torres

8/3/2019 Poltica Lingstica al Pas Valenci - S.Pardines i N.Torres

1/88

Demos|1Fulls de recerca i de divulgaci

La poltica lingstica

al Pas ValenciDel conficte a la gesti responsable

Susanna Pardines

Nathalie Torres


2/88


3/88

La poltica lingsticaal Pas Valenci

Susanna Pardines LpezNathalie Torres Garcia

Del conficte a la gesti responsable


4/88

Primera edici: novembre del 2011

del text: Susanna Pardines Lpez

i Nathalie Torres Garcia daquesta edici: Fundaci Nexewww.fundacionexe.org

Producci: Jaume Ortolwww.riuraueditors.catCarrer de lAgregaci, nm. 1, 2n 1a08041 Barcelona

ISBN: 9788493831547 (edici en paper)

Collecci Demos, nm. 1Director acadmic: Vicent Flor i Moreno


5/88

Continguts

Introducci 5Aproximaci conceptual 13La poltica lingstica dels governs autnoms 24

Entre la despenalitzaci del valencii la institucionalitzaci del conflicte lingstic:els governs socialistes (19831995) 34

La creaci dun mbit referencial excloent.Les penalitats del valenci del 1995 en:els governs populars 41

La superaci del conflicte lingstic.De lesquizofrnia codificadora a la gesti(responsable) del polimorfisme 51

La gesti responsablede la poltica lingstica 66Bibliografia 73


6/88


7/88

7

Introducci1

Escriure sobre la poltica lingstica al Pas Valen-ci de la restituci democrtica en2 requereix feruna anlisi de la societat receptora de les actuaci-ons implementades en lmbit de la llengua. En elcas valenci, a ms, la reflexi sha demmarcar en

el context del multilingisme i, en concret, de lagesti responsable de la diversitat lingstica. Enaquest sentit, el treball que presentem aborda laqesti lingstica valenciana des duna perspectivacrtica amb les poltiques lingstiques dutes a ter-me pels successius governs autonmics, i insisteix

en la necessitat de posar en prctica noves polti-

1. Aquest treball recull algunes reflexions exposades anteriormenten diversos articles dopini de N. Torres Garcia publicats en el webde la Fundaci Nexe .2. Contrriament al que hom puga pensar, histricament a lEstat

espanyol tamb sha implementat una poltica lingstica concreta,una poltica enfocada a identificar lEstat amb una nica llengua mit-janant prctiques repressives amb les quals es perseguia un objectiuclar: la negaci de la diversitat lingstica i, per tant, la uniformit-zaci lingstica en favor del castell i en detriment del catal, deluscar i del gallec.


8/88

8

ques lingstiques que deixen enrere lenfronta-

ment i cerquen el benestar dels valencianoparlants.En efecte, una mirada atenta al comportamentde la societat valenciana en relaci amb la llenguaprpia del Pas Valenci ens remet al concepte deconflicte lingstic, altrament anomenat conflictesociolingstic valenci, per tal com sha tractat

duna qesti controvertida que ha depassat lm-bit estricte de la lingstica, fins a situar-se al bellmig del debat social. Aquest debat sobre la identitatlingstica dels valencians, la discussi exacerbadasobre la filiaci del valenci a la llengua catalana olautonomia absoluta respecte daquesta, ens fa pen-

sar que en cada bugada, perdem un llenol, comafirma la dita popular. En efecte, la divisi de lasocietat valenciana en partidaris del valencivs. de-fensors del catal3 ha amagat el veritable conflictesociolingstic valenci: la subordinaci i la margi-nalitat tant institucionals com socials del valenci,

3. V. Flor (2011) explica els motius de lobstinaci onomstica del bla-verisme: El blaverisme no estava disposat a transigir mnimamenten la qesti onomstica ni tan sols en la unitat idiomtica perqu,precisament, el que cercava era allunyar-se, diferenciar-se de lacatalanitat el mxim possible. La denominaci de catalana, contr-riament, acostava la valencianitat a la catalanitat cultural. Llenguavalenciana, mai catalana ser un dels eslgans ms repetits de les

concentracions i manifestacions blaveres. Aquesta negativa, per toti per tot, responia a una estratgia cabdal per a lestranyament i eldiferenciacionisme envers Catalunya. Amb laposta de la denomina-ci exclusiva de valenci i, encara ms, de llengua valenciana esfacilitava la retrica secessionista. Al capdavall, el nom contribua afer la cosa.


9/88

9

s a dir, lenfrontament entre els defensors de ls

social del valenci vs. els defensors del castell coma nica llengua de comunicaci.Tanmateix, o potser precisament pel que ha pas-

sat en els darrers trenta anys, aquest treball es basaen la confiana absoluta en la diversitat lingsti-ca com a factor importantssim de cohesi social.

Contrriament al que sesdevingu amb la batallade la llengua,4 la gesti de la diversitat lingsti-ca sobre la base dun slid acord social comportanecessriament lenfortiment democrtic dunasocietat. Altrament, la convivncia social es veu i esveur permanentment amenaada per la convulsi

i lenfrontament. Tal com afirma Baztarrika (2010):

Hoy, de la misma manera en que las identidades exclu-yentes no resultan aceptables, tampoco lo son los sistemasdemocrticos que vuelvan la espalda al equilibrio arm-nico entre las diversas lenguas e identidades. Las socie-dades lingsticamente plurales, para ser abiertas y libres,

forzosamente necesitan polticas que fomenten tanto laintegracin como el equilibrio y que superen la margina-cin y el empecinamiento. Dicho de otro modo, necesitanpolticas lingsticas legtimas y eficaces para la igualdadde oportunidades. [] [E]n definitiva, no es sino la con-

4. La batalla de la llengua, s a dir, loposici aferrissada entre els

defensors de la catalanitat del valenci i els abanderats del diferen-ciacionisme lingstic o secessionisme. Val a dir, tanmateix, que elsfuribunds enemics de la unitat de la llengua catalana shan distingittothora per un s social del valenci ms aviat esquifit, llevat, aixs, de lmbit folklric, malauradament ents el folklore en un sentitreduccionista.


10/88

10

vivencia social la que est en juego cuando se trata de lapervivencia de una lengua y del equilibrio o desequilibrio

entre las lenguas.

En aquest sentit, sembla que la societat valenci-ana, tot i funcionar en un sistema democrtic, harenunciat, fins ara, a la possibilitat dharmonitzarla coexistncia de les dues llenges oficials del pas,

en una mostra clara i evident duniformitzaci lin-gstica en favor del castell. Lluny de plantejar-sela diversitat lingstica com una oportunitat, aques-ta s molt sovint percebuda com una contrarietat i,consegentment, la seua gesti, com una incomodi-tat irresolta per als successius governs autonmics.

Si, com afirma Baztarrika (2010),

En la medida en que la diversidad lingstica es un ele-mento constitutivo de las sociedades modernas, la gestinde dicha diversidad lingstica ha devenido uno de losindicadores fundamentales del grado de salud de las socie-dades democrticas.

la valenciana, a pesar de ser una societat moderna(tamb pel que fa a la diversitat lingstica), presen-ta una salut democrtica alarmantment feble.

Del 1983 en, els governs valencians, indepen-dentment del seu signe poltic, han coincidit en una

visi idntica sobre la gesti de la diversitat lings-tica al Pas Valenci, perqu tant socialistes compopulars lhan concebuda (i continuen concebent-la) com un problema, de manera que, en comptedimplementar poltiques lingstiques que posen


11/88

11

en valor precisament la riquesa que comporta el

multilingisme, han dut a terme poltiques lings-tiques que delaten (en major o en menor mesura) laseua veritable aspiraci: la liquidaci del conflictelingstic per la via de la desaparici de la llenguahistrica daquest pas, el valenci.

Del laisser-faire falsament neutral, tal com

denuncien diversos autors5

a lintervencionismecontraplanificador, les poltiques lingstiques acasa nostra mostren una coincidncia lamentable:en cap cas han estat encaminades a propiciar elconsens social sobre el qual calia edificar la con-vivncia pacfica de qu tan necessitada est la

societat valenciana. Ms aviat, la llengua i, pertant, les poltiques que nhaurien de gestionar elsespais dinteracci ha sigut, ads i ara, punta dellana en les successives conteses electorals, atsel rdit que en les urnes ha proporcionat lenfron-tament lingstic, sobretot, als partits de dretes

i, en concret, al Partit Popular, hegemnic insti-

5. H. Boyer (2006), per exemple, assimila aquest laisser-faire a laideologia liberal i lliurecanvista alhora que el contraposa a lecolo-gia lingstica defensada per lintervencionisme. Baztarrika (2009)va ms enll i el relaciona amb la tolerncia repressiva definida perMarcuse i, per tant, disfressada duna falsa neutralitat davall la qualsamaga una actitud assimilacionista que noms afavoreix la llengua

hegemnica. En aquesta mateixa lnia, Flor (2011) en referir-se alacceptaci per part de la monarquia espanyola datorgar el ttol dereial a la Real Acadmia de Cultura Valenciana (RACV), afirma queLa implicaci del cap de lestat en el conflicte identitari, en beneficidel blaverisme, ser un indicador ms que les institucions centrals nohan roms neutrals en lenfrontament identitari.


12/88

12

tucionalment i socialment des de fa gaireb vint

anys. En laltre extrem paradoxalment, i malau-radament, poc oposat, lesquerra aborigen es-panyolista i ms concretament, el PSPV-PSOE,laltre partit que ha governat al Pas Valenci,va sucumbir a les pressions del blaverisme6 i elsseus tretze anys en el poder, s a dir, al capdavant

de les institucions valencianes, foren desapro-fitats per a dur a terme una poltica lingsticareparadora del greuge histric patit pel valencii pels valencianoparlants. En compte daix, elsgoverns socialistes volgueren oferir una imatge deneutralitat que, lluny de reportar-los lacceptaci

social, no va agradar mai ni a uns ni a altres i que,al nostre entendre, deixava entreveure tal comhem apuntat ms amunt una actitud falsamentneutral, ja que

Si la poltica lingstica es necesaria porque contamoscon lenguas de diferente vitalidad, porque esas lenguasviven en situacin de desequilibrio social y porque perse-guimos el objetivo de la igualdad y equilibrio social entreellas, es de todo punto imposible que la poltica lingstica

6. Veg. la magnfica dissecci que V. Flor (2011) realitza del blaveris-me, que defineix no sols com un moviment caracteritzat per fer delanticatalanisme i fins i tot la catalanofbia la ra bsica de ser, sin

tamb dun populisme conservador que, a partir duna reformulacide la identitat regional, contribuir a una formulaci identitria queha expulsat literalment del tauler de joc el nacionalisme valenci. Ienumera, com a trets definidors daquest moviment: El populisme,lanticatalanisme, el conservadorisme, el regionalisme i lespanyolis-me [].


13/88

13

sea neutral, como tambin lo es que los poderes pblicossean neutrales en materia lingstica. En las cuestiones

relacionadas con la lengua, los poderes pblicos no sonmeros observadores, sino protagonistas. Porque, en ausen-cia de igualdad, nada ni nadie es neutral, ni puede serlo.(Baztarrika, 2010)

En efecte, la desigualtat lingstica hauria deremoure conscincies, talment com les remou la

desigualtat de qualsevol altre ordre, per sem-bla que en aquest mbit, la societat la nostrasocietat estiga adormida i que haja perdut lacapacitat crtica per a veure que, darrere aquestadesigualtat, shi amaga la discriminaci duna partconsiderable dels individus que la componen. Per

contra, qualsevol actuaci encaminada a reparar-ne el greuge s percebuda com un atac a la pau so-cial i una incitaci a la confrontaci. I s aix comla lluita de les comunitats lingstiques que hanestat histricament discriminades, com la nostra,s interpretada com una acci retrgrada.

Correlativament, la poltica lingstica encami-nada a estendre els usos socials daquesta llenguatradicionalment minoritzada s titllada dexcloenti discriminatria. Tanmateix, ning no es qesti-ona que la necessitat daquesta poltica lingsticadelata lexistncia duna altra poltica lingstica:

la que t per objectiu, en primer lloc, lextensidels mbits ds de la llengua majoritria; en segonterme, lassimilaci lingstica dels parlants de lallengua minoritzada i, per ltim, lextinci daques-ta llengua.


14/88

14

La lucha de las comunidades, normalmente bilinges, por

defender, afianzar y promover su lengua ante la omnipo-tencia de la lengua oficial del Estado-nacin, se interpretacomo un fenmeno de nacionalismo retrgrado y exclu-yente. Sin embargo, es el nacionalismo lingstico oficial elretrgrado y excluyente. Es retrgrado porque quiere im-poner una concepcin de la norma lingstica basada en sudialecto histrico y es excluyente porque en su definicinde nacin solo cabe una lengua, la suya propia. (Moreno,

2008)

s en aquest context, en el de la diversitat lin-gstica i en el del conflicte lingstic, on hemdemmarcar el nostre treball. I s en la gesti res-ponsable del multilingisme i en la potenciaci

daquest com a factor de cohesi social on fan camles nostres reflexions.


15/88

15

Aproximaci conceptual

Sense pretendre elaborar una llista exhaustiva deconceptes sociolingstics, no podem estar-nos defer una aproximaci conceptual a diversos termesnecessaris a lhora de parlar de poltica lingstica.

Actualment i en el nostre mbit lingstic solem

reservar lexpressipoltica lingstica per a desig-nar lactivitat poltica institucional o no institu-cional, conscientment exercida o inconscientmentprovocada sobre ls de les llenges (Moll iViana, 1991). s a dir, s tota aquella poltica que tcom a finalitat modificar la presncia duna llengua

en un espai concret.7

Aquesta poltica, evidentment,pot anar dirigida en dues direccions diametralmentoposades: promoure una llengua o uns usos lin-

7. Fem servir la paraula espai i no territori, perqu la primera per-met significats tant stricto sensu com en sentit figurat, mentre que

la segona alludeix principalment a lespai geogrfic delimitat perdiversos factors, entre els quals el politicoadministratiu. En el casconcret que ens ocupa, dues (o ms) llenges poden cohabitar en unmateix espai virtual, com s Internet, o en un mateix espai instituci-onal, com s el Parlament Europeu, per no coincidir en un mateixterritori administratiu, com ara una comunitat autnoma.


16/88

16

gstics determinats o fomentar la seua substituci

lingstica a favor duna altra llengua dominant.s important tindre en compte que la polticaduta a terme en matria lingstica, com qualsevolaltre tipus de poltica, pot ser conscient o inconsci-ent, explcita o implcita. Quan la poltica lingsti-ca s exercida duna manera explcita sha de valdre

duna planificaci lingstica. Aix, podem entendreperplanificaci lingstica lelaboraci conscient iracional de plans dintervenci sobre els fets lin-gstics amb la finalitat dassolir objectius concrets.

Tota activitat de planificaci lingstica, doncs,lluny de ser neutral, est orientada per un discurs

ideolgic particular sobre la llengua i la societat ala qual saplica, per un determinat tipus dideologiapoltica. Com apunten alguns autors, la planificacilingstica constitueix, bsicament, una polticaestratgica encaminada a influenciar la identitatsocial mitjanant la llengua (Bau, 2001).

La planificaci lingstica ha destudiar proble-mes concrets sobre ls social de les llenges, esta-blir uns objectius, elaborar propostes per a acon-seguir-los i avaluar-ne laplicaci. En situacions deconflicte lingstic, amb una llengua subordinadai en procs de substituci per una altra de domi-

nant, lobjectiu pot consistir a reforar el procs desubstituci o b a capgirar-lo. En aquest ltim cas,parlem de normalitzaci lingstica , terme que vaencunyar el sociolingista valenci Llus V. Aracilper a referir-se al procs per mitj del qual un idio-


17/88

17

ma aconsegueix accedir a totes les funcions socials

fins aleshores reservades a una llengua dominant.Per a E. Haugen, autor capdavanter en lestudi dela planificaci lingstica, aquesta activitat ha deconsistir en la preparaci duna ortografia norma-tiva, duna gramtica i dun diccionari que guie lsescrit i oral en una comunitat lingstica no homo-

gnia (Moll i Viana, 1991). Evidentment, a horesdara, el significat daquest terme s ms ampli queel que li atorgava aquest autor. Ara b, la seua defini-ci explicita una de les tasques fonamentals a lhoradencetar tot procs de planificaci. De fet, per aalguns autors (Moreno, 2008) lactivitat tpica de la

planificaci lingstica s lelaboraci, el desplega-ment i la implantaci dun estndard lingstic.Aix, una planificaci lingstica normalitzado-

ra ha de considerar lelaboraci duna normativalingstica adequada per a lidioma que es pretnnormalitzar, lacceptaci i la utilitzaci daquesta

normativa per part dels usuaris de la llengua i lex-tensi de ls a tots els mbits de relaci social.En aquest punt, cal diferenciar clarament entre

normativitzaci i estandarditzaci: mentre que lanormativitzaci suposa la fixaci dun codi lin-gstic (justament per aix es coneix tamb amb el

nom de codificaci lingstica), lestandarditzaciincideix en el procs pel qual els parlants dunallengua adopten i accepten unes pautes ds lin-gstic, de conducta i dactitud envers la llengua,en les quals es reconeix la majoria.


18/88

18

Laparici duna llengua estndard s, doncs,

una conseqncia important i directa de leficciadun procs de normalitzaci, i el seu tret distintius lacceptaci per la comunitat lingstica del seuvalor referencial. Un dels problemes que sorgeix alhora de parlar destandarditzaci s la confusientre els aspectes descriptius i els aspectes nor-

matius de lexpressi: per una banda, ha dhaver-hiuna tendncia majoritria cap a aquest model dereferncia perqu siga acceptat; per laltra, han defuncionar sancions ms o menys declarades per aqui sallunye daquest model.

En lelaboraci de lestndard haurien de parti-

cipar els agents implicats en el procs de norma-litzaci: treballadors dels mitjans de comunicaci,docents, intellectuals en general, la comunitat cien-tfica, el poder poltic, etc. En canvi, lelaboraci ila revisi de la normativa s un problema sobretottcnic.

La normalitzaci lingstica, entesa com el pro-cs invers de la substituci lingstica, necessitala manifestaci dun conflicte lingstic. Mentreaquest conflicte es mant latent, el procs de subs-tituci pot anar escampant-se entre la societat. sevident que el conflicte lingstic s un tipus ms

de conflicte social. En aquest cas, per, segons Mo-ll i Viana (1991),

s all mateix que cohesiona una societat, que serveix pera educar els seus membres i per a desenvolupar les activi-


19/88

19

tats ms diverses, el que s objecte de dubtes complicats iadhesions simbliques.

Seguint els mateixos autors, podem distingir,com a mnim, dos tipus diferents de conflicteslingstics: el conflicte sobre lestructura (sobre elsaspectes formals de la llengua) i el conflicte sobreels mbits ds. En el cas valenci sovint el conflic-

te sobre la forma ha centrat el debat, fins al puntde deixar en un segon pla, o fins i tot danullar, elproblema realment important: la substituci de lallengua autctona pel castell.8

Lanomenat conflicte lingstic valenci ha sigut elresultat duna instrumentalitzaci poltica i ideolgi-

ca que, a partir de les acaballes del franquisme i de latransici, ha arrelat i sha vertebrat al si de la societatvalenciana. Duna manera intencionada sha fet delvalenci lobjecte central de la confrontaci. Des delsinicis de lactivaci del conflicte, els partits dretanshan instrumentalitzat ideolgicament la llengua, a la

qual han negat la filiaci al sistema lingstic cata-l, per a defensar lautonomia del valenci, llenguadiferent i diferenciada daquella, tot esgrimint una

8. En lobra Conflicte lingstic valenci (1969), R. L. Ninyoles, tot idescriure un conflicte ms o menys manifest dmbits ds, incloaaspectes que feien pals un conflicte sobre la llengua mateixa: la dis-

cussi sobre el nom i la relaci amb les altres varietats del catal. Pera alguns autors com Pradilla (2005), aquest socileg, situant el temaen la dinmica conflictiva que sol generar tot contacte de llenges, jadenunciava el fet que la dicotomia delements oposats valencica-tal era una cortina de fum encobridora de la veritable confrontacientre valenci i castell.


20/88

20

srie darguments de naturalesa diferent que han

sigut sistemticament enderrocats per la comunitatcientfica.Per a Climent-Ferrando (2005), a hores dara el

debat ha deixat de ser una qesti filolgica. Tot-hom accepta que el conflicte no s lingstic sinpurament poltic. El que samaga darrere daquest s

un fort conflicte ideolgic entre un sector profunda-ment espanyolitzador i un sector preocupat pel re-dreament nacional de la cultura i la llengua prpies.

Hem de distingir tamb entre conflicte lingstici el simple contacte entre llenges. El contacte s lacoexistncia de llenges, en major o menor grau,

per sense tensions per ls. Aquest contacte hasigut una constant en la histria de la llengua cata-lana: unes vegades ha sigut merament administratiu(amb laragons); daltres, literari (amb loccit). Elconflicte, en canvi, implica laparici de tensionssocials i de tensions de comunicaci, i est provocat

per la disposici estructural de la societat.El conflicte lingstic, ents com el conflictesobre els mbits ds, es dna quan el contacte dellenges genera una situaci en qu dos o ms siste-mes lingstics competeixen entre si en desigualtatde condicions. Per a Llus V. Aracil, el factor poltic

s decisiu en el desenvolupament del conflicte lin-gstic ja que la poltica domina o mediatitza, enuna considerable mesura, les funcions lingstiquesde la societat, aix com bona part de les funcionssocials de la llengua (Ferrando, 1987). Aix doncs,


21/88

21

el factor poltic tamb ha de ser decisiu a lhora de

desenvolupar una poltica de normalitzaci lings-tica que contrareste els efectes daquest conflicte.Una comunitat lingstica no sol viure allada ab-

solutament de les altres. Una de les situacions msfreqents s que la llengua prpia duna comunitatestiga en contacte amb una altra, o amb ms duna.

De la mateixa manera es fa difcil trobar una perso-na que no conega i use ms duna llengua a bandade la prpia. s a dir, en lactualitat el multilingis-me s la norma ms usual.

Segons una definici etimolgica del terme bi-lingisme, aquest fa referncia a la coexistncia de

dues llenges en un mateix parlant o en un mateixespai. Aix doncs, podem afirmar que el bilingismes un tipus ms de multilingisme.

Per a Moll i Palanca (1987) sembla ben lcitestablir una distinci fonamental entre dues classesde bilingisme: el bilingisme individual i el bilin-

gisme territorial. En el nostre cas, un valenci sbilinge i al seu torn el territori administratiu onviu inclou dos territoris histricament diferenciatsdes del punt de vista lingstic.9

9. Per al nostre estudi tamb s important recordar que aquest

territori es troba incls administrativament en un estat multilinge,per que legalment noms reconeix loficialitat duna de les llengesdel territori i circumscriu loficialitat de la resta de les llenges a lesrespectives comunitats autnomes on es parlen, dacord amb els seusestatuts. Aquest fet comporta, per exemple, la desprotecci lingsti-ca dels catalanoparlants dArag o de Mrcia.


22/88

22

En teoria, aquestes manifestacions sociolingsti-

ques no han de ser conflictives. El problema apa-reix, precisament, quan ls duna llengua o dunaaltra ultrapassa els lmits de la tria personal o de lasituaci geogrfica on es troba el parlant i esdev decarcter social; s a dir, quan el bilingisme sestna la comunitat social.

Un territori bilinge s un espai geogrficdividit en dues zones lingstiques claramentdelimitades. Tot i que aquesta soluci ideal no hade ser font de tensions, no s, a hores dara, unasoluci massa freqent. Habitualment en aquesttipus de contextos es produeix un bilingisme so-

cial, situaci en la qual dins una unitat territorialapareixen uns conjunts dindividus que usen msdun idioma: un de propi i un altre, el propi dunaltre grup. Aquesta alternana idiomtica sol estarorganitzada segons unes normes ds socials i solestar desequilibrada, en el sentit que no s unifor-

me per als dos idiomes.Aquesta situaci sol resultar conflictiva. Una deles llenges va ocupant espais lingstics que finsaleshores eren ocupats per laltra, de manera quela bilingitzaci dels membres dun dels grupssimposa com a necessria pel fet que el no apre-

nentatge de la llengua dominant comporta unamarginaci en aquests mbits ds. Els uns aprenenlaltra llengua per necessitat; els altres, per voluntat.Ens trobem davant del que sanomena bilingismesubstitutiu:


23/88

23

Las lenguas y variedades lingsticas que conviven en

el territorio del Estado-nacin con la lengua oficial seven como mucho menos tiles y necesarias que esta. Deforma que la lengua nacional se hace materia de ensean-za obligatoria y se propugna un bilingismo generalizadosolo para las comunidades intranacionales que tengan unalengua o variedad diferente de la oficial. Este bilingismorestringido nicamente a una parte de la poblacin es decarcter sustitutivo, no aditivo. Es decir, se pretende que

la lengua oficial vaya ocupando cada vez un mayor nme-ro de mbitos para de esa manera devaluar, disminuir ymarginar las lenguas no oficiales de modo que sus hablan-tes opten al final por abandonarlas, al considerarlas unestorbo, por ser intiles. (Moreno, 2008)

Hem de recordar que el nostre Estatut dAutono-

mia reconeix lidioma valenci com a oficial de laComunitat Valenciana, juntament amb el castell,que s lidioma oficial de lEstat. Ara b, segonsmarca el text estatutari tots tenen dret a conixer-los i a usar-los, per no el deure, contrriamental que ocorre amb el castell que, segons prescriu

la Constituci espanyola, s la llengua espanyolaoficial de lEstat. Tots els espanyols tenen el deure deconixer-la i el dret dusar-la.

La falsedat dun s social bilinge equilibrat i launilateralitat del bilingisme individual demos-tren, precisament, que el bilingisme s purament

mtic. Ens trobem en una situaci de bilingismedesequilibrat en qu una llengua en desplaa unaaltra, s a dir que ens trobem davant un procs desubstituci lingstica en qu la mitificaci delbilingisme juga el paper de sedant (Moll i Palan-


24/88

24

ca, 1987). Davant el conflicte lingstic que genera

el bilingisme social, es crea una disjuntiva com asoluci: o una llengua o una altra. Substituci lin-gstica o normalitzaci.

Encara haurem de parlar ac, i relacionat amb elbilingisme, dun terme que sha ests amb relativafortuna a casa nostra. Es tracta del terme diglssia.

Aquest terme va ser encunyat lany 1959 per C. A.Ferguson per a intentar descriure les caractersti-ques essencials de la relaci que es produeix entrela llengua estndard i la colloquial. Evidentment,en aquests casos sempre hi ha una varietat consi-derada alta, de tipus estndard, i una varietat baixa,

ds informal.Posteriorment, sobretot a partir dels treballs deJ. Fishman, es va generalitzar ls daquest concep-te per a parlar de tots els casos despecialitzacifuncional diferenciada, ja fra entre registres oentre llenges. Per a aquest autor el bilingisme s

una caracterstica de la conducta lingstica a nivellindividual, mentre que la diglssia s un fenomende carcter social. Podem dir, doncs, que identificadiglssia amb all que nosaltres hem anomenat msamunt bilingisme social, tot i que el terme digls-sia ja porta implcita la idea duna llengua de presti-

gi i una llengua subordinada.Per a Moll i Palanca (1987) lexaltaci del bilin-gisme a qu tan acostumats ens tenien els idelegsms ultramuntans de la castellanitzaci, provocavala necessitat de marcar distncies conceptuals amb


25/88

25

aquella mixtificaci barroera. Per aix, quan apa-

regu el mot diglssia fou rebut com una mena depanacea. De manera que sha volgut aprofundir enla idea que la situaci actual del Pas Valenci no sde bilingisme social, sin de diglssia, en el sentitque el primer representa un estadi positiu, com sitotes dues situacions no desembocaren finalment

en la substituci lingstica.


26/88

26

La poltica lingstica

dels governs autnoms

Tal com hem apuntat suara, a pesar de ser un estatplurilinge, Espanya ha actuat, histricament, enun sentit negacionista pel que fa al reconeixementlegal de la diversitat lingstica. De fet, la qesti

lingstica fou obviada en tots els textos constitu-cionals anteriors al de 1978 (Boix-Fuster, 2004).En plena transici, R. L. Ninyoles ja evidenci elsproblemes sociolingstics que shi comenaven aplantejar i es va avanar, en la seua visi crtica, alque sesdevindria posteriorment amb la promulga-

ci de la Constituci espanyola de 1978. En efecte,el socileg valenci alertava del triple privilegi dequ gaudia el castell: com a llengua oficial nicaal seu territori histric; com a oficial al territorihistric de les altres llenges i com a nica oficialen els rgans centrals de lEstat: les Corts Gene-

rals, el Govern central, el Tribunal Suprem, elTribunal Constitucional, els tribunals superiors deJustcia de les comunitats autnomes, lAudinciaNacional, la Fiscalia de lEstat, etc. (Ninyoles, 1977,en Bastardas i Boix-Fuster, 2004).


27/88

27

Finalment, saprov una Constituci que abor-

dava el carcter plurilinge de lEstat amb unaambigitat premeditada, palesa, sobretot, en lomis-si de la referncia explcita a les altres llengesespanyoles. En efecte, larticle 3 de la Constituciespanyola estableix:

1. El castell s la llengua oficial de lEstat. Tots els espa-nyols tenen el deure de conixer-la i el dret dusar-la.2. Les altres llenges espanyoles seran tamb oficials a les

comunitats autnomes respectives, dacord amb els seusestatuts.

3. La riquesa de les distintes modalitats lingstiques dEs-panya s un patrimoni cultural que ser objecte despecialrespecte i protecci.

Lallusi explcita exclusivament del castellel coneixement del qual s un dret i un deureper a tots els ciutadans de lEstat contrasta ambla indefinici en la referncia a les altres llengesespanyoles, ja que no diu quantes en sn, ni qui-

nes, i sobre elles noms hi ha lobligaci terica derespectar-les i protegir-les. Aquesta omissi acusa,encara ms, la diferncia de rang entre el castelli les altres llenges espanyoles, que adquireixen,daquesta manera, un carcter subsidiari respectede la llengua oficial de lEstat (Ferrando i Nicols,

2005), a la qual satorga un estatus superior res-pecte de les altres.Al llarg dels pocs ms de trenta anys de vigncia

de la Constituci espanyola, lEstat ha protegit ni-cament el castell, perpetuant, daquesta manera,


28/88

28

els privilegis de la comunitat lingstica castellana.

Paradoxalment, el castell s la llengua que gaudeixde tots els privilegis i de la mxima difusi arreu delEstat. En lanlisi que J. Vernet fa del rgim juri-dicolingstic establit en la Constituci espanyola,distingeix els tres principis sobre els quals es basala poltica lingstica de lEstat (Vernet, en Bastar-

das i Boix-Fuster, 2004): El principi de diversitat de tractament, segonsel qual hi ha tres categories lingstiques: la dellengua oficial, que correspon noms al castell(art. 3.1); la de llengua cooficial a les comuni-tats autnomes, que recau en les altres llenges

oficials (art. 3.2), i la de modalitat protegida,que satorga a les distintes modalitats lingsti-ques dEspanya (art. 3.3). El principi de territorialitat impura, dacordamb el qual el dret dexpressar-se en llenguano castellana es restringeix al territori on cada

llengua s cooficial, mentre que els drets delscastellanoparlants sn daplicaci a tot lEstat. El principi del plurilingisme, segons el qualla diversitat lingstica s un valor superiorde lordenament jurdic, per que, malaurada-ment, es queda en una mera declaraci dinten-

cions en no vincular a tots els poders pblicsen laplicaci dels mandats dels articles 3 i 20.3de la Constituci espanyola.

En resum, la Constituci espanyola reconeixlexistncia de diverses llenges, per en el marc


29/88

29

dun plantejament jerrquic de loficialitat en qu el

castell se situa en el nivell superior; les altres llen-ges (cooficials al territori propi), en lintermedi, iles modalitats lingstiques, en un dinexistent (Me-li, 2004). s cert que el text constitucional per-met legislar i defensar els drets lingstics dels nocastellanoparlants, per de manera molt limitada,

perqu, des de la perspectiva dun model igualitari,la regulaci constitucional de la pluralitat lings-tica s clarament deficitria. En efecte, larticle 3.2atorga potestat legislativa a les comunitats autno-mes en matria lingstica, per hem dadmetre queels estatuts dautonomia sn, comparats amb el text

constitucional, normes de rang inferior. Contrri-ament, s la Constituci la que imposa loficialitatduna llengua, de manera que aquest tractamentconstitucional desigualitari t com a conseqnciaimmediata lexistncia de dues classes de ciutadans:els qui tenen obligacions nicament en relaci amb

la seua llengua (castell) i els qui, tot i disposarduna llengua prpia (catal, uscar o gallec), estanobligats a conixer i a usar loficial (castell).

Podem concloure que al llarg daquestes tresdcades, el plurilingisme estatal encara no ha sigutabordat en un context igualitari, i que en alguns

mbits aquest tractament desigualitari resultaflagrant. En efecte, lesfera dels poders pblics, onhauria destar reflectit aquest plurilingisme perexemple, en els currculums acadmics pateix undficit enorme, sobretot en lmbit de la justcia, on


30/88

30

el coneixement de les llenges cooficials hauria de

deixar de ser un simple mrit per a esdevindre unrequisit sine qua non per al concurs de trasllat (Boix-Fuster, 2004).

En el context de la cooficialitat constitucional vaveure la llum lEstatut dAutonomia de la ComunitatValenciana (Llei orgnica 5/1982, d1 de juliol), que

disposa, en larticle 7:

1. Els dos idiomes oficials de la comunitat autnoma snel valenci i el castell. Tothom t dret a conixer-los i ausar-los.

2. La Generalitat Valenciana garantir ls normal i oficialdambdues llenges, i adoptar les mesures necessries per

tal dassegurar-ne el coneixement.3. Ning no podr ser discriminat per ra de la seua llengua.4. Hom atorgar protecci i respecte especials a la recupe-

raci del valenci.5. La llei establir els criteris daplicaci de la llengua

prpia en lAdministraci i en lensenyament.6. Hom delimitar per llei els territoris en els quals pre-

domine ls duna llengua o de laltra, aix com els que pu-

guen ser exceptuats de lensenyament i de ls de la llenguaprpia de la Comunitat.

La redacci estatutria no fu ms que reflectirla manca de consens politicosocial sobre la qestilingstica. Lambigitat premeditada posa en evi-

dncia la claudicaci duna part de lesquerra valen-ciana, lespanyolista, a parlar clarament de la filiacilingstica del valenci. La negaci de tota allusia la catalanitat de la llengua i la renncia a fer delInstitut de Filologia Valenciana lautoritat lings-


31/88

31

tica de referncia representen el fracs de les aspi-

racions duna part significativa de la societat valen-ciana, que, des de finals de la dictadura franquistai fins a laprovaci de lEstatut, havia defensat ambentusiasme la dignificaci i la recuperaci dels usossocials del valenci. Tanmateix, deixar en la indefi-nici la caracteritzaci de la principal senya diden-

titat valenciana per a, presumiblement, apaivagar laconfrontaci social aconsegu, ben contrriamental que es pretenia, aprofundir en lafebliment de lalleialtat lingstica, ja de per si malmesa, i abonar elterreny per al triomf de les tesis secessionistes, queanys ms tard reeixiren parcialment amb la institu-

cionalitzaci10

duna part del discurs blaver.Amb tot, poc desprs saprov la Llei ds i ense-nyament del valenci (LUEV, Llei 4/1983, de 23 denovembre), el prembul de la qual diu:

Davant la situaci diglssica11 en qu est immersa lamajor part de la nostra poblaci, consegent a la situacide sotmetiment del valenci mantinguda durant la hist-ria de quasi tres-cents anys, la Generalitat, com a subjectefonamental en el procs de recuperaci de la plena iden-titat del poble valenci, t el dret i el deure de retornar lanostra llengua a la categoria i el lloc que mereix, acabant

10. V. Flor (2011) afirma, en referncia a Lo Rat Penat i la RealAcadmia de Cultura Valenciana: Aix doncs, sembla innegable laconnivncia entre el PP i les dues entitats ms representatives delblaverisme cultural.11. Quan la LUEV parla de situaci de diglssia ho fa interpretant elterme diglssia en el sentit que li donava J. Fishman.


32/88

32

amb la situaci de deixadesa i deterioraci en qu es troba.La nostra irregular situaci sociolingstica exigeix una

actuaci legal, que sense tardar acabe amb la postraci ipropicie ls i ensenyament del valenci per tal dassolirlequiparaci total amb el castell. Aquesta Llei tracta desuperar la relaci de desigualtat que hi ha entre les duesllenges oficials de la nostra Comunitat Autnoma, idisposa les mesures pertinents per tal dimpulsar ls delvalenci en tots els camps de la nostra societat, i especial-ment en lAdministraci i lensenyament com a vehicles derecuperaci. La finalitat ltima de la Llei s assolir, mitjan-ant la promoci del valenci, lequiparaci efectiva amb elcastell i garantir ls normal i oficial dambds idiomes encondicions digualtat i desterrar qualsevol forma de discri-minaci lingstica.

En les Jornades Commemoratives dEstudi sobre

la LUEV, organitzades per la Universitat dAlacantamb motiu de la celebraci del 20 aniversari de lallei, els participants especialistes del dret, de lasociolingstica, de la filologia i representants de lapoltica, del mn cvic, etc. remarcaren el doblevessant de la llei: duna banda, laspecte sociolin-

gstic, pel context social en qu fou aprovada, ca-racteritzat per la confrontaci; i de laltre, el vessantprpiament jurdic, de regulaci dels drets subjec-tius, per tamb destabliment de mecanismes deconservaci i de restauraci generals.

Per fou precisament en la tensi conjuntural

del moment on posaren ms mfasi, perqu va serpel context politicosocial que es deixaren fora delacord legislatiu els dos aspectes decisius esmen-tats suara: la denominaci cientfica de la llenguai lestabliment de lautoritat lingstica. Per aix,


33/88

33

alguns autors consideren que la LUEV no s com-

parable a les lleis de normalitzaci daltres comu-nitats autnomes, perqu, a diferncia daquelles,aquesta no va ser la consagraci dun ampliprocs social acceptat majoritriament (Alca-raz, 2005). Per a altres autors, mentre que la lleiassoleix un cert xit en lensenyament, ls normal

i oficial del valenci pateix un dficit innegable,pals, sobretot, en la manca de voluntat dels poderspoltics per fomentar ls de la llengua prpia. Elsmitjans al servei de la normalitzaci lingstica hansigut i sn insuficients, i aix es veu agreujat perles deficincies tcniques de la llei, amb la conse-

gent inseguretat jurdica que aquestes mancanceshan provocat (Ochoa, 2005). Una de les mancancesque ms crida latenci s labsncia de lexignciadel requisit lingstic en laccs a la funci pblica,que ha dut com a conseqncia les sentncies encontra de les institucions que lhan exigit, com ara

els ajuntaments dOliva, dOntinyent o de Xixona.I encara ms, perqu malgrat que loficialitat dela llengua afecta i vincula tots els poders pblics,Canal 9 s un flagrant cas dincompliment tantdaquesta llei com de la llei de creaci prpia (Llei7/1984, de 4 de juliol), que estableix que lactivitat

dels mitjans de comunicaci social de la Gene-ralitat Valenciana sha dinspirar, en els principissegents: a) La promoci i protecci de la llenguaprpia de la Comunitat Valenciana (article 2.1).

Tot plegat, el tractament desigualitari consagrat


34/88

34

en el rgim juridicolingstic de la Constituci es-

panyola; lambigitat sobre la filiaci lingstica delvalenci i la renncia a lestabliment de lautoritatlingstica en la redacci estatutria, aix com la in-seguretat jurdica que ha perpetuat la pretesa llei denormalitzaci del valenci, ha conformat un con-text certament malagrat amb els intents per res-

taurar la legalitat i les funcions socials del valenci,sempre a compte del conflicte sobre la identitat dela llengua, que ha esdevingut, aix, lexcusa perfectaper a no dur a terme una poltica lingstica ambuna veritable voluntat normalitzadora.

En efecte, la dinmica sociolingstica ha con-

dicionat fins a lactualitat qualsevol acci polticasobre la llengua; una dinmica caracteritzada perlantagonisme dels dos discursos que marcarenla transici democrtica al Pas Valenci, i queencara hui marquen les pautes del comportamentlingstic social. Duna banda, el nacionalisme

valenci darrel fusteriana,12

que reivindicava la

12. Altrament anomenat catalanisme, nacionalismepancatalanis-ta,fusterianisme, etc. s difcil de definir breument, per shi potapuntar, seguint V. Flor (2011) , que La base social que participardel fusterianisme estar formada per les classes mitjanes illustradesi de comarques valencianoparlants [] ser el referent mobilitzador

de molts universitaris durant el tardofranquisme i la transici [].Podem afegir que lobra de Joan Fuster, i en concretNosaltres, elsvalencians, ns el referent ideolgic. Defineix el Pas Valenci com aterritori de llengua catalana i, per tant, advoca per fomentar i reforarels llaos culturals i poltics amb la resta de territoris de cultura cata-lana, s a dir, amb Catalunya i les Illes Balears.


35/88

35

unitat de la llengua i un estatus legal per al va-

lenci. I de laltra, lanticatalanisme13

de les elitsdirigents, darrere el qual samagava el veritableprojecte castellanitzant de les classes mitjanes ialtes (Pradilla, 2002), adoptat amb el pas dels anysper les classes populars urbanes.14 Com veurem, elconflicte lingstic sobre la identitat del valenci

ha representat un fre per a les poltiques lings-tiques de recuperaci, promoci i normalitzacide la llengua (Bodoque, 2009). I aix malgrat lapretesapax linguae a qu anys ms tard va aspirarlexpresident Zaplana mitjanant lanomenatpactelingstic.

13. F. Viadel (2010) defineix lanticatalanisme com laversi a lexis-tncia duna naci catalana o a la mateixa llengua i cultura catalanesi afig les aportacions daltres autors sobre el mateix terme: VicentBello lha definit com un feixisme local []. Francesc Viadel lha ra-

diografiat com un moviment reaccionari que ha simbolitzat el triomfde lhispanovalencianisme autoritari del PP sobre les esquerres [].Lhistoriador Xavier Casals sinclina per la visi aportada per lantro-pleg Joan Francesc Mira segons el qual el blaverisme sadscriu a unpopulisme autoctonista que combina entre altres elements la neces-sitat dautosatisfacci i identificaci dun enemic exterior. Tambel trobem definit en Flor (2011) com loposici activa al catalanismei al seu programa poltic per tamb, si ms no en certa manera, aCatalunya i als catalans.

14. Tal com afirma H. Boyer (2006), Evidentment, no sn els fillsels qui deixen daprendre la llengua dels pares, sin els pares els qui,majoritriament vctimes dun sentiment de culpabilitat (Lafont,1971), duna actitud dautodenigraci, productes duna ideologiadiglssica (Boyer, 1991 i 2003) deixen de transmetre la llengua domi-nada als seus fills.


36/88

36

Entre la despenalitzaci del valenci

i la institucionalitzaci del conficte lingstic:els governs socialistes (19831995)

Larribada al poder el 1983 del PSPV-PSOE va crearmoltes expectatives de canvi, entre les quals larecuperaci del valenci en els usos pblics, en qu

la llengua prpia patia una greu situaci de mino-ritzaci i un avanat procs de substituci lings-tica. Tanmateix, la timidesa i la falta dambici dela poltica lingstica duta a terme pels governssocialistes impediren assolir lobjectiu sense el qualera impossible avanar en la consolidaci social

del valenci: la desactivaci del conflicte lingsticsobre el nom i la identitat de la llengua. Un objectiuirrenunciable per als sectors ms dinmics i proac-tius en la defensa del valenci, per als quals la restadactuacions no passaren de la mera modstia.

Malgrat lassoliment histric del reconeixement

jurdic del valenci i la universalitzaci de lense-nyament en lmbit educatiu (almenys el pblic), laredacci de lEstatut dAutonomia valenci demos-tra la rendici del PSPV-PSOE al xantatge perma-nent del blaverisme, ja que el text estatutari deixfora de larticulat la denominaci cientfica de la

llengua i lestabliment de lautoritat lingstica, unaautoritat que, com ja sha avanat, alguns sectorsreclamaven per a lInstitut de Filologia Valenciana,reivindicaci que no va quallar per raons estricta-ment poltiques. De manera que la societat valen-


37/88

37

ciana assoleix la condici oprobiosa de figurar, dins

lestat, com a cas nic de llengua desvalguda, aixs, que no disposa dautoritat lingstica, tal comdenunciava el 1996 Vicent Pitarch, que criticava,aix, lactitud dubitativa i errtica del PSOE enmatria lingstica (Pradilla, 2002).

No ser fins a mitjan dcada dels noranta que

sintentar esmenar lomissi de lautoritat lings-tica. Tanmateix, no ho far qui havia governat alllarg de 13 anys, sin, curiosament, el Partit Popular(hereu de lantiga Alianza Popular, lnic partit queshavia abstingut en laprovaci de la Llei ds), queveur, en la creaci de lAcadmia Valenciana de la

Llengua una oportunitat de pura estratgia polticaper a desactivar el conflicte lingstic.Per encara en letapa socialista, la instituciona-

litzaci de lambigitat onomstica practicada pelsseus governs ser interpretada pel secessionismelingstic com la legalitzaci de les seues tesis, en

una accepci esbiaixada del terme valenci coma sinnim de llengua valenciana diferent de lacatalana. En lextrem oposat, per a una part delsdefensors de la unitat de la llengua, aquesta inde-finici, lluny dafavorir la pau social que pretesa-ment sassoliria no explicitant la relaci de sinon-

mia entre valenci i catal, continuar sent font deconflictes i el ms gran impediment per a la plenanormalitzaci lingstica.

En la prctica, indefinici i ambigitat donarenlloc a la coexistncia de diversos models lingstics,


38/88

38

uns elaborats sobre els fonaments de la unitat lin-

gstica i, per tant, convergents amb la codificacifabriana; i els altres, divergents daquella codifica-ci i basats en el particularisme dialectal valenci,amb la mxima expressi en el model secessionista,absolutament desvinculat del catal. Sobre la basede les Normes de Castell (1932), els models con-

vergents han prioritzat les particularitats dialectalsvalencianes o shan acostat ms a les formes delcatal oriental. Entre aquests i el secessionista, hi hahagut encara un tercer model, que podrem anome-nar particularista o autonomista, que ha reivindicatel predomini de les formes del valenci central,

per allunyat de la convergncia amb la codificacifabriana.Tanmateix, el carcter eminentment funcional

de la llengua estndard reclamava una actuaciselectiva sobre les formes i no la diversitat gratutade formes paralleles. Lassoliment duna llengua

estndard hauria dhaver dut aparellat lassolimentde la cohesi lingstica de la comunitat de par-lants. Contrriament, la renncia a aquest establi-ment desemboc en el caos lingstic, per tamb, isobretot, en el desistiment deducar lingsticamentuna societat que era i s, en gran part analfabeta

en la llengua prpia.De fet, en contrast amb el triomfalisme quehan ostentat els governs autonmics per les seuespoltiques lingstiques en referncia a laugmentde les xifres sobre la competncia lectoescripto-


39/88

39

ra de la poblaci valenciana en la llengua prpia,

crida poderosament latenci que larticulat de laLlei ds ja preveiera un captol dexcepcions enreferncia a lobligatorietat daplicar el valenci enlensenyament en el supsit que els pares o tutorsacreditaren la residncia temporal als territoris depredomini valencianoparlant.15 Lexempci indivi-

dual sampliava, aix mateix, per a les poblacionsde predomini castellanoparlant, eximides, a ms,de lobligatorietat dintroduir-lo en lensenyament,on aquesta incorporaci era progressiva.

I s aix com un partit que havia fet bandera dela reivindicaci de la llengua va permetre la pros-

cripci de formes lingstiques massa catalanes enla RTVV: la dissortadament famosa llista de parau-les prohibides de Canal 9, elaborada per qui en foudirector general, Amadeu Fabregat. Tal com afirmaFlor: Canal 9 ha creat un model lingstic diglssic,

15. Article 241. Lobligatorietat daplicar el valenci a lensenyament en elsterritoris assenyalats com de predomini valencianoparlant al ttolcinqu, restar sense efecte de manera individual quan els pares o tu-tors que ho solliciten acrediten fefaentment residncia temporal enaquestterritori i expressen, en formalitzar la inscripci, el desig queels seus fills o tutelats siguen eximits de lensenyament del valenci.

2. El Consell de la Generalitat Valenciana introduir progressiva-ment lensenyament del valenci als territoris de predomini lings-

tic castell relacionats al ttol cinqu, i afavorir totes les iniciativespbliques i privades que contribuesquen a la finalitat esmentada.Tot a sense perjudici que els pares o tutors residents a les zonessusdites puguen obtenir lexempci de lensenyament del valenciper a llurs fills i tutelats, quan aix ho solliciten en formalitzar-ne lainscripci.


40/88

40

patuatitzat,16 restrictiu i empobridor [], en defini-

tiva, un model del gust del blaverisme, si ms no, delmoderat, ja que el ms radical est sempre insatis-fet (Flor, 2010). De manera que les expectativescreades amb la implantaci de Canal 9 es van veurefrustrades prcticament des de linici de les emissi-ons, perqu no foren mai ntegrament en valenci.

Ben al contrari, la televisi pblica dels valencianssha caracteritzat, abans i ara, per les interfernciespoltiques en el model lingstic, per tamb perlnfima qualitat de la programaci i per la imatgetpica i subalterna que ha difs de la cultura valen-ciana (Nicols, 2004). Installada en la indiferncia

lingstica ms absoluta, la Radiotelevisi Valen-ciana ha incomplit, sistemticament, els precepteslegals que establia la llei de creaci: el compromsdestendre socialment la llengua i destablir un mo-del lingstic de referncia per a ls pblic.

Tot amb tot, la poltica lingstica dels governs

socialistes va actuar en tres mbits fonamentals: El jurdic, amb la promulgaci de la LUEV, quedesplega larticle 7 de lEstatut dAutonomiaamb la finalitat de corregir la desigualtat entreles dues llenges oficials i dimpulsar ls delvalenci en tots els mbits socials.

16. Del substantiu patus, que designa sovint de manera despecti-va, certs parlars, en especial els mancats de cultura literria escrita iemprats noms en la conversa familiar, dacord amb la definici queen proporciona el Gran diccionari de la llengua catalana dEnciclop-dia Catalana.


41/88

41

Leducatiu, amb la universalitzaci de lense-

nyament del valenci i en valenci. El comunicatiu, amb la implantaci de la Radi-otelevisi Valenciana, que tenia per objectiu fo-mentar lextensi social de la llengua i establirun model lingstic estndard de referncia pera ls pblic.

Aquestes actuacions dugueren aparellades unasrie de mesures encaminades a la recuperaci delvalenci:

Lestabliment de la Junta Qualificadora de Co-neixements del Valenci, organisme dacredita-ci de la competncia lingstica en laccs a la

funci pblica (1985). La creaci de la Direcci General de PolticaLingstica, encarregada de la planificaci lin-gstica del Consell (1991).

La constituci de la xarxa dassessors i promo-tors lingstics i traductors en lAdministra-

ci autonmica i local (els gabinets ds delValenci). La creaci del Servei dInvestigaci i Estu-dis Socials, on es van dur a terme importantstreballs sobre ls social del valenci basats endades relatives a la competncia, ls i lactitud

lingstica.No obstant aix, la falta de visi estratgica a lho-ra de plantejar la poltica lingstica com una eina decarcter transversal, amb un recorregut tant horit-zontal com vertical en lAdministraci, els poders


42/88

42

pblics, lensenyament, els mitjans de comunicaci,

etc., va esmortir labast daquestes mesures, com araladscripci de la Direcci General de Poltica Lin-gstica a la Conselleria de Cultura i Educaci. Demanera que les campanyes de promoci social delvalenci promogudes per aquesta, a banda de sofrirloposici virulenta dels sectors ms reaccionaris i

contraris a la normalitzaci lingstica, en compte deser percebudes com a elements de foment de la llen-gua entre aquells per a qui no era la llengua prpia icom a motors de la identitat i la lleialtat lingstiquesentre els qui la tenien com a prpia, eren vistes coma mers productes culturals i fins i tot folklrics. So-

cialment, aquestes campanyes de sensibilitzaci lin-gstica no resultaven convincents perqu, mentre esfeia servir persones de rellevncia pblica, com araGenovs o Aspar, per a promocionar ls social delvalenci, els poders pblics, i ms concretament, elsmembres del govern, amb el president de la Gene-

ralitat al capdavant, empraven ben limitadamentel valenci en les seues compareixences pbliques,delatant aix una actitud de bilingisme substitutorique ells mateixos denunciaven i reprovaven en leslleis que havien impulsat i aprovat. Aix, junt amb ladeixadesa ms vergonyosa pel que fa a les iniciatives

per a assolir lequilingisme, com ara no exigir el re-quisit lingstic per a laccs a la funci pblica o noaprovar sin in extremis lhomologaci de titulacionsadministratives de catal i valenci, posen de mani-fest una poltica lingstica curta de mires.


43/88

43

En definitiva, durant letapa socialista el valenci

va recuperar una certa visibilitat, amb la creacidinstruments jurdics de restauraci i despaissocials de reconeixement pblic. Per aquestes ac-cions no van ser suficients per a dignificar social-ment el valenci ni tampoc per a aturar la defeccilingstica. I, per descomptat, el fet devitar qualse-

vol referncia explcita a la llengua catalana aniriaagreujant lafebliment de la lleialtat lingstica iassentant les bases de lestranyament lingstic queprosperaria amb els governs populars.

La creaci dun mbit reerencial excloent.Les penalitats del valenci del 1995 en:els governs populars

Des de la seua arribada al govern, el PP ha qestio-

nat dia s dia tamb la tasca normativitzadora duta aterme en els anys anteriors a lescola, la universitati el mn editorial, i ha dilut encara ms la identitatlingstica valenciana. Tant en lensenyament com enladministraci i la Radiotelevisi Valenciana shanperseguit les denominacions o les referncies a la

unitat de la llengua i sha practicat reiteradament lacensura de paraules i dexpressions consideradespocvalencianes (Nicols, 2004).

La presumptapax linguae impulsada per Edu-ardo Zaplana va quallar en laprovaci de la Llei


44/88

44

de creaci de lAcadmia Valenciana de la Llengua

(AVL), que es va constituir el 2001. Lany segentsaprov una resoluci que reconeixia els criteris dela Conselleria dEducaci seguits entre 1982 i 2002,basats en la normativa unitria adaptada a la moda-litat valenciana pels gramtics fabristes valencians.El 2005, lAVL va aprovar un dictamen sobre la

denominaci de la llengua com a catal o valenci,alhora que reivindicava que la dualitat onomsticano fra el pretext per a oferir una visi fragmentadade la llengua.

A pesar que la instituci normativa aspirava aser el punt de trobada de les diverses sensibilitats

lingstiques existents al Pas Valenci, lAVL hasigut reiteradament instrumentalitzada pel governvalenci, que ha continuat enfrontant totes duesdenominacions, per ara en el context dun discursrenovat, que nega la unitat de la llengua catalanaamb el pretext de lexistncia de dues denominaci-

ons jurdiques que avalarien dues realitats lingsti-ques diferents (Climent-Ferrando, 2005). De fet, pera alguns autors, la creaci de lAVL representa unveritable punt dinflexi en el secessionisme lin-gstic i lintent ms greu i perills de trencamentde la unitat de la llengua catalana en el pla jurdic

(Esteve, Esteve i Teodoro, 2005).En efecte, les primeres decisions normatives dela instituci foren polticament utilitzades per a jus-tificar i avanar en la fixaci dun model referencialinstitucional que obvia lemprat per les universitats,


45/88

45

lensenyament, el mn editorial i ladministraci

pblica. Per aix, les recomanacions de lAVL hansigut interpretades pels professionals com un eufe-misme que encobreix pobrament la seua veritablefinalitat: la censura de totes aquelles formes quedenoten catalanitat, definitivament proscrites dequalsevol registre formal, amb el consegent em-

pobriment de la llengua culta, reduda, cada vegadams, a lexpressi colloquial i amb poques possi-bilitats dassolir tots els mbits ds propis de lesllenges de cultura.

Tal com han fet notar alguns autors (Pradilla,2005), a pesar que la proposta de lAVL no repre-

senta una codificaci ex novo, la interpretaci quese nha fet s que manifesta una clara voluntat dac-tuar independentment. De fet, el govern valenci hainsistit obsessivament a crear un mbit referencialexcloent i sha inhibit a lhora de liderar un procsdextensi de ls del valenci. Lestndard acad-

mic estableix com a marc estricte de referncialingisticocultural la comunitat autnoma. Tan-mateix, en un context de minoritzaci lingstica,s difcil garantir un funcionament autnom queevite la interferncia del castell. Contrriament,ha procurat mantindre una clara distncia amb el

catal oriental. En aquest mateix context, la funcide prestigi que ha de tindre qualsevol estndard esveu constantment impossibilitada, atesa lapostalingstica de les elits en el poder clarament favora-ble al castell.


46/88

46

Aquesta nova dinmica en el procs destandar-

ditzaci atempta directament contra el concepte decomunitat lingstica i el resultat s lestranyamentreferencial, amb la llengua funcionant en comuni-tats lingstiques diferents. La difusi de lestndardnecessita la identificaci de la comunitat lingsticacom a tal. De fet, les diverses propostes de codifi-

caci al Pas Valenci tenen com a destinatria unacomunitat lingstica diferent, la que es vol peral present i per al futur. Tanmateix, una propostaestndard noms pot tindre sentit si al darrere hi hauna comunitat lingstica cohesionada i si les insti-tucions funcionen en sintonia.

Per els estndards de lAVL i de lInstitut Interu-niversitari de Filologia Valenciana (IIFV) perseguei-xen aspiracions diferents per a una mateixa comu-nitat lingstica. LAVL, sobre la base del fabrisme,busca la identificaci amb lusuari, aspiraci que noacaba de quallar ni en lensenyament ni en el mn

acadmic ni en leditorial, perqu va massa lluny enlmbit del particularisme i sembla haver dissimulatla ideologia lingstica del secessionisme amb unapretesa voluntat unitarista, amb el consegent xocde legitimitat. Mentre el model de lAVL continuebasant-se en la colloquialitzaci de la llengua i en

lacceptaci de la interferncia lingstica del caste-ll, saprofundir en la creaci dun mbit referenci-al excloent, dinmica que ha dut algun autor a parlar

ja de lagalleguitzaci del valenci (Pradilla, 2009).Partint de la necessitat de tractar de manera


47/88

47

especfica les peculiaritats valencianes, per amb

una evident base unificadora i convergent, el modelunitarista de lIIFV t una clara voluntat deixam-plament de la comunitat lingstica. Malgrat queaquest model s que compta amb ladhesi delsagents culturals realment compromesos amb ladignificaci del valenci, tamb topeta amb fortes

oposicions dels sectors que consideren que aquellaconvergncia s la causa de la poca adhesi delsparlants de la llengua (Pradilla, 2009).

Tant governant amb el suport parlamentaridUni Valenciana com en majoria absoluta, el PPsha servit del secessionisme per a inhibir-se en

laplicaci duna poltica lingstica de recupera-ci idiomtica. En canvi, les mesures dels governspopulars han anat encaminades a desmantellar lafeble estructura organitzativa implantada i a re-duir els escassos resultats de la poltica lingsticaanterior, i aix ha dut algun autor a considerar el

cas valenci com un exemple de contraplanificacilingstica (Pradilla, 2002).En efecte, les primeres mesures que va adoptar el

govern del PP van ser totes de marcat carcter re-gressiu i fins i tot repressiu (Esteve, 2004), com ara:

La deshomologaci de ttols entre les adminis-

tracions valenciana, catalana i balear, en unamostra ms de separatisme lingisticocultural. La supressi de la Direcci General de PolticaLingstica.


48/88

48

La intervenci en els materials curriculars de

lassignatura de valenci. La inadmissi de la llicenciatura en FilologiaCatalana per a acreditar els coneixements devalenci en les oposicions a cossos docents nouniversitaris a fi daprofundir en lallamentreferencial al qual hem alludit reiteradament.

La supressi dautors no valencians dels curr-culums de literatura de Secundria i Batxille-rat, en la mateixa lnia que la mesura anterior.

El conflicte amb les universitats per les refe-rncies estatutries a la llengua catalana, ambuna srie llargussima de sentncies en contra.

La batejada per M. . Pradilla com la derivaestandarditzadora (Pradilla, 2005).A les quals cal afegir les ms recents:

La fi de les emissions de TV3 al Pas Valenci,en un intent ms de privar els valencians dela possibilitat dinformar-se per altres mitjans

aliens al control i a la manipulaci del governvalenci, a banda de lallament lingstic delmarc referencial catal. La implantaci dun model educatiu suposa-dament basat en un plurilingisme equilibratamb el qual es pretn posar fi a gaireb trenta

anys densenyament en valenci.Sota laparena duna pretesa poltica de recupera-ci de la llengua, el PP es presenta com lnic dipo-sitari de la genuna i popular identitat lingsticavalenciana. Mentrestant, i duna manera correlativa,


49/88


50/88

50

tracions pbliques, en els mitjans de comunica-

ci i en lensenyament. La falta de concreci delconcepte llengua prpia laboca a la sinonmia dellengua caracterstica, originria, en el sentit depertanyent exclusivament al territori valenci(Teodoro, 2008). De manera que saprofundeixencara ms en lestranyament referencial.

En els darrers temps, a ms, aquest estranyamentreferencial, aquest allacionisme respecte de laresta de la comunitat lingstica, ha conegut epi-sodis ms exacerbats, que delaten lestigmatitzaciobsessiva a qu el partit governant vol sotmetrequalsevol que pose en dubte la defensa a ultrana

que exhibeix de la identitat i de la llengua dels va-lencians. Com molt b afirma F. Viadel (2010):

Al Pas Valenci, des de fa quasi ms de trenta anys, moltsciutadans, partits, tenen ben complicat defensar en igualtatde condicions les seues idees, punts de vista sobre el propipas, dissentir de la ideologia dominant o simplement usar

amb normalitat la seua llengua.

Un dels ltims captols daquesta obsessi a-llacionista ha sigut el tancament definitiu delsrepetidors dAcci Cultural del Pas Valenci quepermetien rebre el senyal de TV3 al Pas Valenci.

Les contnues multes del govern encapalat fins aljuliol del 2011 per Francisco Camps han posat fi ales emissions de TV3 al territori valenci, de mane-ra que, en un mn globalitzat, al Pas Valenci no hiha llibertat dexpressi ni de comunicaci, talment


51/88

51

com sesdev en rgims autoritaris.17 Aquesta cacera

politicoideolgica no persegueix nicament lalla-ment comunicatiu duna part de la societat valen-ciana, que ha renunciat a informar-se mitjanant laRadiotelevisi Valenciana (per raons lingstiques,per, en els darrers anys, tamb per la manipulacii pel control poltic a qu sn sotmesos els espais

informatius abans de lemissi), sin tamb, i sobre-tot, la separaci definitiva dels valencianoparlantsde la resta del domini lingstic catal.

En la mateixa lnia, tot just celebrades les elecci-ons municipals i autonmiques del 22 de maig del2011, el conseller dEducaci en funcions anunciava

la implantaci dun nou model educatiu plurilingeequilibrat, amb un repartiment de les assignaturesper a cadascuna de les tres llenges vehiculars a radun ter per al valenci, un ter per al castell i unmxim del 33 % per a langls.

Novament, mentre el govern afirmava i defensa-

va que el model garantiria ls equilibrat del va-lenci, el castell i langls, la comunitat educativaargumentava que el que veritablement amagava la

17. De fet, F. Viadel (2010) apunta en aquesta direcci quan parla dequasi-rgim, i matisa al respecte: Al Pas Valenci shan donat, des delarribada al poder autonmic del PP el 1995, algunes condicions tpi-

ques dels rgims autoritaris com ara el domini dun partit sobre lesfe-ra de les relacions poltiques i socials; el suport daquest partit a grupsdinters afins en aquest cas lobbys empresarials amb els seus grupsde comunicaci o sectors oficials de lEsglsia; respecte sols formaldels mecanismes democrtics de control de lexecutiu; gesti pblicaopaca; control ferreny dels mitjans de comunicaci pblics, etc.


52/88

52

proposta era leliminaci de les lnies en valenci.

El ben cert s que les preteses condicions digualtatentre el valenci i el castell sobre les quals es fo-namenta el model sn socialment inexistents, unafallcia repetida i augmentada cada vegada que esparla de la cooficialitat del valenci i del castell ode la coexistncia de totes dues llenges en lense-

nyament. Tanmateix, els nics programes que finsara han garantit ladquisici de les dues llengesoficials i la daltres idiomes estrangers sn els quetenen com a base el valenci.

Lobcecaci del govern valenci en la qestilingstica no fa ms que evidenciar el seu afany

glotofgic,18

en el qual no estalviar mitjans per aaconseguir els seus objectius. El primer, lallamentdefinitiu de la resta de la comunitat lingsticacatalana, amb lestranyament referencial patrocinatper les instncies oficials. En segon lloc, la col-loquialitzaci flagrant del valenci, amb el model

lingstic de Canal 9 com a mxim exponent. I entercer lloc, el mimetisme total amb Espanya, amb laconsegent anihilaci de la llengua que tant diuendefensar. Perqu, molt a pesar seu, aquest s un delstrets identitaris ms visibles que encara separa elsvalencians dels espanyols.

18. Deglotofgia tamb anomenada lingicidi, s a dir, la substitucitotal duna llengua o duna varietat lingstica per una altra llenguadominant, dacord amb la definici que en proporciona el Grandiccionari de la llengua catalana dEnciclopdia Catalana.


53/88

53

La superaci del conficte lingstic.

De lesquizornia codicadora a lagesti (responsable) del polimorsme

Lany 2005 es va donar a conixer lEnquesta so-bre la situaci social del valenci,19 realitzada perlAcadmia Valenciana de la Llengua lany 2004.

Aquest treball va evidenciar el que la majoria delsprofessionals de la llengua intuem: desprs de msde vint anys de laprovaci de la LUEV, encara enstrobvem molt lluny de lequiparaci lingstica i larecuperaci del valenci que la llei preconitzava enel seu prembul.

Durant els primers deu anys posteriors a lentradaen vigor daquesta llei, podem observar un procs derecuperaci del valenci, ats que la llengua penetra enespais lligats a lesfera pblica fins a aquest moment ve-tats i seixampla com a llengua ds social. Aix mateix,les dades corresponents als anys 1989 i 1992 (i, en part,

1995) mostren una lnia ascendent en levoluci de lssocial del valenci, encara que de menor intensitat. Ara

19. Dins Llibre blanc de ls del valenci I(AVL, 2005).


54/88

54

0

10

20

30

40

50

60

Indistintament

Predominantment castell

Predominantment valenci

2004199519921989

Evoluci de ls en la zona de predomini lingstic valenci.Font: Llibre blanc de ls del valenci I. Enquesta sobre lasituaci social del valenci. 2004 (AVL, 2005).

A casa

0

10

20

30

40

50

60

Indistintament

Predominantment castell

Predominantment valenci

2004199519921989

Amb els amics


55/88

55

b, lenquesta mostra com a partir de lany 1995 la ten-

dncia ascendent canvia, amb una evoluci fortamentnegativa en la comprensi oral i en la capacitat de parlaper, sobretot, en levoluci de ls social.

Tal com sindica en lapartat VI daquesta publi-caci, s cert que les diferncies en la composicide la poblaci entre els anys 1986 (any en qu es va

realitzar la primera enquesta sobre coneixement is del valenci) i 2004 sn remarcables, sobretotpel que fa a la forta incorporaci de poblaci nascu-da a lestranger a partir de finals de la dcada delsnoranta. Ara b, per a Sanjuan (2008), tot i assumiraquest canvi demogrfic, el descens en ls del va-

lenci respecte al nivell de competncia declarat i,a ms, en uns mbits ds que no tenen relaci ambla presncia de poblaci dorigen no valencianopar-lant no pot ser explicat nicament basant-se en elscanvis poblacionals.

Ms encara, per a aquest autor s el canvi de

comportaments i dactituds lingstics de la soci-etat receptora, que es configura com a model dereferncia, el que condiciona molt menys favora-blement envers el coneixement i ls del valencila poblaci nouvinguda. Per la nostra banda, pen-sem que tamb cal remarcar el fet que des de les

administracions pbliques no sha dut a terme unapoltica seriosa dacollida i dintegraci en la nostrallengua.

Com ja hem apuntat en lapartat anterior, laconstituci de lAVL, lany 2001, va suposar un pas


56/88

56

important en el procs de normalitzaci lingstica.

Per una banda, els defensors ms radicals del se-cessionisme lingstic, els eterns insatisfets, la vanconsiderar una instituci catalanista des dels seusinicis, ja que la major part dels acadmics que enformaven part provenien de la tradici unitarista.Tamb hi hagu un sector de la poblaci que la va

rebre com lltima temptativa daquest secessionis-me de guanyar la batalla per la llengua, per tal comen la llei que la creava es mantenia la indefinicija comentada sobre el nom de la llengua i la seuafiliaci. El ben cert, per, s que molts usuaris dela llengua van veure en la seua creaci la soluci a

lanomenat conflicte lingstic. Conscients ja, comhem comentat anteriorment, que el problema noera lingstic sin poltic, van valorar positivamentque sarribara a un pacte precisament poltic per aintentar superar les diferncies formals i de nomque impedien continuar avanant en el procs de

redreament lingstic.Duna manera o duna altra, el ben cert s quelAVL s per llei lens de referncia normativa alPas Valenci i t per funci determinar i elaborar,en el seu cas, la normativa lingstica de lidiomavalenci. Aix com, vetlar pel valenci partint de la

tradici lexicogrfica, literria, i la realitat lingsti-ca genuna valenciana, aix com la normativitzaciconsolidada a partir de les denominades Normes deCastell.

Pel que fa a laspecte onomstic i de filiaci al sis-


57/88


58/88

58

assenyala que dacord amb la tradici i amb la

legalitat estatutria, lAVL considera que el termems adequat per a designar la llengua prpia enla Comunitat Valenciana s el de valenci, perde la mateixa manera apunta ja en la declaracidel 2003 que serveix dantecedent a aquest dicta-men que la diversitat onomstica del valenci no

pot servir de base a iniciatives que projecten unaimatge fragmentada del sistema lingstic que elsvalencians compartim amb altres territoris.

Desprs de totes aquestes afirmacions per partde la instituci que, segons la mateixa Llei decreaci de lAcadmia, t entre les seues compe-

tncies la de vetlar per ls normal del valenci idefendre la seua denominaci i entitat, no podemadmetre que el govern valenci continue sense ho-mologar els ttols entre les administracions valen-ciana, catalana i balear, que continue negant-se aesmentar explcitament la llicenciatura de Filolo-

gia Catalana en les oposicions als cossos docents oque senteste a entrar en conflicte amb les univer-sitats per les referncies a la llengua catalana enels seus estatuts. s obvi que per al govern valen-ci el terme catal s un mot tab.

Altres documents avalen la bona voluntat de

lAVL. Al llarg de la seua trajectria, els seus mem-bres han aprovat una srie dacords que van desde la petici a la Conselleria de Cultura i Educacique reconsiderara els components pedaggics i elscontinguts de lassignatura de Valenci. Llengua i


59/88

59

Literatura,21 fins a la crida urgent a totes les insti-

tucions valencianes perqu compliren el manamentlegal de promoci del valenci segons sindicavaen elPacte pel valenci signat pel PSOE i pel PP enjuny del 2001.22 Evidentment aquestes peticionshan sigut sistemticament ignorades per part de lesinstitucions pbliques implicades.

En lmbit de la normativitzaci de la llengualaltre element de discrdia, junt amb la qes-ti onomstica i de filiaci, en el nostre conflictelingstic particular, quin paper ha fet lAVL? Laseua Llei de creaci marcava com la primera com-petncia de la instituci determinar la normativa

oficial del valenci en tots els seus aspectes. En unprimer moment, i mentre no saprovara una gra-mtica i un diccionari, es va donar com a referentnormatiu el conjunt de criteris usats en els textosoficials de la Conselleria dEducaci, responsablede laplicaci i desplegament de la LUEV des de la

seua aprovaci, amb algunes recomanacions orto-grfiques, gramaticals i lxiques concretes, tal comsha apuntat ads.23

21. Acord 6/2001, de 15 doctubre del 2001, mitjanant el qual lAVLaprova la Declaraci institucional sobre el projecte de currculumsescolars de Valenci. Llengua i Literatura dESO i Batxillerat, de la

Conselleria de Cultura i Educaci.22. Acord 35/2003, de 23 de juliol del 2003, sobre declaraci institu-cional de lAVL a propsit de la constituci dels rgans de represen-taci i govern dels valencians com a conseqncia de les eleccionsautonmiques i municipals del 25 de maig del 2003.23. Acord 6/2002, de 20 de maig del 2002, en qu es refon i es com-


60/88

60

Lany 2005, en el dictamen normatiu esmentat

anteriorment, lAVL concreta el model de codifi-caci que persegueix: una codificaci policntricaalhora que convergent:

Cal tindre present que no tots els idiomes de cultura hanseguit unes directrius niques i exclusives. Hi ha modelsde codificaci que tenen un carcter molt centralista [];nhi ha uns altres que es basen en una varietat creada apartir de ladopci delements de diferents parlars [], inhi ha daltres, encara, que respecten les diferents moda-litats dins de la unitat []. Esta ltima possibilitat, atesala rica tradici lingstica i literria del valenci dins de lallengua compartida, s la que lAVL considera com la msadequada per al nostre idioma, ja que permet respectar la

diversitat dins de la unitat.

Aquest tipus de codificaci s la que ja shaviageneralitzat en la nostra tradici lexicogrfica igramatical de base unitarista: la coexistncia si-multnia, com a adaptacions a realitats diatpiques

diferenciades, de grups de normes distints, ambgraus mnims de diferenciaci, els quals es conside-ren simples manifestacions alternatives dun nicsistema lingstic.

En el mateix dictamen safirma que aquesta codi-ficaci es fa dacord amb un model que incorpora les

plementa lacord de 25 de mar del 2002 pel qual saprova el referentnormatiu valenci, i semet dictamen sobre la consulta formuladapel conseller de Cultura i Educaci per a laplicaci de la Resoluci10/2002, de 4 dabril, de la Presidncia de lAVL.


61/88

61

caracterstiques prpies dels parlars valencians, per

al mateix temps adverteix que aquest fet no shadinterpretar com un signe de fragmentaci lings-tica, sin com una via de promoure ls del valenciacostant-lo al model de llengua dels seus usuaris.

En primer lloc, podem constatar que els redac-tors daquestes lnies barregen dos conceptes dife-

rents: per una banda la codificaci (o normativit-zaci), que forma part del treball tcnic de fixacide la norma; i per laltra, lestandarditzaci, queseria el camp on shauria dincloure el treball perpromoure ls del valenci, acostant-lo al model dellengua dels usuaris. Amb tot, lAVL sembla mani-

festar amb aquesta afirmaci un cert acord amb lateoria postulada per alguns lingistes segons la qualla normalitzaci lingstica al nostre pas no sha as-solit a causa de lallunyament entre lestndard pro-posat i el model de llengua utilitzat pels parlants.

Al nostre parer, per, la major o menor proximitat

de la llengua estndard als usos colloquials no potser lexcusa per a no reconixer la manca real dunaplanificaci lingstica normalitzadora per part delpoder poltic. Aquesta proximitat resulta desitjableen tant que, com ja hem comentat, el tret distintiude la llengua estndard s lacceptaci del seu valor

referencial per part de la comunitat lingstica quelha dusar. Ara b, tal com apunta encertadamentConill (2006), aquesta proximitat no s gens fcildaconseguir en situacions de minoritzaci lings-tica com la nostra, en qu la llengua subordinada


62/88

62

es troba en un estat dinestabilitat constant com a

conseqncia de lallau dinterferncies procedentde la llengua dominant:

La conclusi immediata que es desprn de ladopcidaquesta perspectiva s que tractar de resoldre problemessociolingstics derivats del procs de minoritzaci ambmers arranjaments filolgics fra com pretendre caar

elefants amb matamosques.

Lany 2006, lAVL publicava la Gramtica norma-tiva valenciana i elDiccionari ortogrfic i de pronun-ciaci del valenci. A falta de conixer el resultat deltreball sobre el diccionari normatiu que shi est

elaborant, aquest dos treballs constitueixen actu-alment el marc normatiu de la instituci i, per tant,del conjunt de la societat valenciana.

Tanmateix, aquestes obres no han acabat de satis-fer tots els agents implicats en el procs de nor-malitzaci lingstica, ja que molts han considerat

que els treballs estan caracteritzats per un excessiuparticularisme dialectalitzant. Es pot pensar que nocomporten un trencament significatiu amb la tradi-ci gramatical i lxica prvia, per la interpretacique sen deriva a partir de tota una srie de prefe-rncies, dobles formes i observacions pot provocar

confusi entre els usuaris. Ms encara si tenim encompte que el govern valenci sha obsedit a perse-guir totes aquelles formes que, a partir duna inter-pretaci molt particular de les recomanacions delAVL, ha considerat poc genunes.


63/88

63

En aquest punt conv tamb tindre en compte el

perill que corre lAVL, en el seu intent dacostar lallengua al model duns usuaris, dallunyar-se exces-sivament del model, ms o menys uniforme, queshavia consolidat en lensenyament, el mn edito-rial, els mitjans de comunicaci, els cercles acad-mics, etc., en definitiva, entre aquells que forma-

ven en bona part el teixit social que treballava pelcapgirament del procs de substituci lingstica,partidaris majoritriament dun model ms conver-gent amb la resta del domini lingstic. No oblidemtampoc que, tal com hem afirmat ads, seria reco-manable que aquest sector participara en el procs

destandarditzaci de la llengua.Tamb hauria sigut desitjable que shaguera esta-blit una coordinaci, ja des dels inicis de la creacide lAVL, amb lIIFV, per tal com aquesta institucihavia sigut lencarregada de collaborar amb ladmi-nistraci autonmica en matria gramatical i lexi-

cogrfica abans de la creaci de lAVL i havia avalatles publicacions que sobre aquestes matries haviarealitzat la Generalitat Valenciana. A hores daralIIFV continua sent un ens de referncia en el mnacadmic que lAVL no hauria doblidar.

Des de lptica duna poltica lingstica respon-

sable, la selecci de les formes lingstiques (la seuagenunitat o la seua legitimaci normativa) fa tempsque hauria dhaver abandonat els parmetres de ladiscussi, que shauria dhaver situat en la gestiresponsable i adequada del polimorfisme.


64/88

64

Ms enll de la convenincia sociolingstica dun

model o dun altre, lAVL s lentitat referencial dunterritori concret i com a tal t plena legitimitat pera fer i desfer segons crega convenient dins daquest.Per segons ella mateixa reconeix, el valenci formapart dun sistema lingstic compartit amb altresterritoris. s per aix que considerem necessari un

treball de collaboraci entre lAVL i la Secci Filo-lgica de lInstitut dEstudis Catalans (IEC). Evi-dentment no s responsabilitat nica de lAVL queaquesta collaboraci puga realitzar-se, per tambho s, i de la mateixa manera que aquesta instituciapella a tots els parlants del nostre idioma perqu,

amb la mxima generositat i flexibilitat, cooperenen la soluci del denominat conflicte lingsticvalenci amb sentit com i visi de futur, nosal-tres apellem a les institucions implicades en aquestprocs perqu treballen coordinadament, en un pladhoritzontalitat, cap a lassoliment dun sistema

convergent.Lestandarditzaci no es pot abordar nicamentdes duna perspectiva dialectolgica, sin sobre-tot sociolingstica. Compartir un model vol dirfabricar un instrument vlid per als usuaris, uninstrument que responga a unes necessitats reals.

En el cas de les llenges en situaci minoritzada,a ms, cal orientar els usos i actuar-hi de maneraintervencionista tant en el corpus com en lesta-tus. Ms encara: cal ser proteccionista, perqu lacolloquialitzaci va en contra daquestes llenges,


65/88

65

que shan de blindar de la interferncia lingstica

(Pradilla, 2009).El ben cert, per, s que el vertader conflictelingstic dels valencians s el conflicte sobre ls.Qestionar aspectes de la normativa lingstica tun valor simblic i, per tant, la defensa o la detrac-ci dun model lingstic s lindicador dun conflic-

te irresolt. La pregunta que haurien de respondreels responsables de la poltica lingstica al Pas Va-lenci no s quina classe de valenci sha dutilitzar,sin si es vol fer del valenci un instrument prcticde comunicaci, un element de dignificaci social,dafirmaci, dautoestima i de cohesi social.

Com ja hem comentat, sense una voluntat polti-ca ferma no pot haver-hi una planificaci lingsticanormalitzadora i, evidentment, el govern valencino est disposat a assumir la seua responsabilitaten aquest sentit. Les darreres actuacions del governen aquesta matria agreugen ms encara el procs

destigmatitzaci del valenci i, com a conseqn-cia, el de tots aquells que volem viure en valenci.Les intencions de lexconseller dEducaci, Ale-

jandro Font de Mora, en nom dun multilingismemal ents, deliminar les lnies en valenci i desferaix el treball normalitzador que shavia realitzat

en lnic mbit on shavia aconseguit avanar en eldesplegament de la LUEV, i aix grcies a la dedica-ci dels docents i de les AMPA, que no han defalliten aquests anys de confrontacions amb el govern,palesen que el poder poltic no t ni tan sols la


66/88

66

voluntat de complir la legislaci vigent en matria

de poltica lingstica, menys encara la voluntat defer-la complir.En lltim

Documents

Política Lingüística al País Valencià - S.Pardines i N.Torres