Embed Size (px)
Citation preview
OLOT EN EL TEMPSOLOT EN EL TEMPS
Evolució de la ciutat durant l’Edat Mitjana
Olot neix en una cruïlla de camins, a recés dels vents del nord protegida pel Montsacopa, en un lloc on travessar el Fluvià és fàcil. La primera constància escrita data del 871, una donació de Carles el Calb a l’abat Racimir de Sant Aniol d’Aguges.
Evolució de la ciutat durant l’Edat Mitjana
El 1091 el comte de Besalú fa cessió de la vila i el seu domini a l’abat de Ripoll, elPalau del qual no es conserva, però si el nom.El 1314 se li concedeix a la vila la celebració de la fira de bestiar de Sant Lluc.Els anys 1427-28 els terratrèmols destrueixen la vila que aprofitarà per construir una vila nova en terrenys de la Pia Almoina, sota la protecció del rei Alfons.
Evolució contemporània de la ciutat
Després de les guerres i epidèmies dels S XVI i XVII, el segle XVIII és de creixement i prosperitat, però el XIX tornarà a ser de crisis, lluites i guerres.El 1860, Olot té poc més de 10.000 habitants que es van mantenir quasi fins els anys 50 del segle XX, quan començarà l’arribada massiva d’immigrants interiors.
Evolució contemporània de la ciutat
Des de mitjans del S XX, Olot inicia un creixement espectacular, a causa de les migracions procedents tant de la comarca com de regions de l’Estat espanyol.Així, més de la meitat de la població garrotxina, vivia a la ciutat.Al voltant del nucli creixen una gran quantitat de nous barris en antigues terres de conreu.
La plaça Palau
1926
1991
1905
1991
Carrer Major de la Vila Vella, avui 11 de setembre
L’antic Carrer Major de la vila vella va desaparèixer als anys 20 quan es va fer l'enllaç de carreteres.
Casa dels Nassos, una bona mostra de
l’arquitectura racionalista
Antic carrer Major de la vila vella, ara avinguda 11 de setembre
Rehabilitació i museització del nucli antic
El nou Passeig de la Muralla, sobre les restes de l’antiga muralla medieval, després d’aterrar una significativa illa de cases
Roda hidràulica d’un antic taller de vora riu
El pont de Santa Magdalena sobre el Fluvià,
nucli primitiu i posterior focus d’industrialització
El pont de Sta. Magdalena, única connexió medieval amb Girona, on el basalt estreny el llit del Fluvià i en permet el pas més fàcilment
El basalt fa desnivells que permeten fer rentadors i rescloses que la ciutat aprofita per l’activitat manufacturera de la llana i per la primera industrialització.
Arquitectura renaixentista
Les primeres grans construccions després dels terratrèmols: el convent del Carme i la façana de l’antic hospital, fet a partir d’una deixa del notari Miquel Març
Sant Esteve: 1890 i 1991 (consagrada el 1116)
Miscel·lània de canvis a la ciutat
Plaça inaugurada el 1859, de les més antigues de l’estat espanyol.
En la dècada dels anys 60, l’Hospital del 1553, adquirí la seva forma actual.
Capella de Sant Ferriol
El comerç tradicional, al centre
Peatonalització del centre, lligada a la transformació de funcions i a l’esponjament
necessari
Les voltes d’en Capdevila: creixement del nou-cents
en l’antic camp de Mart, fora muralles
La Casa Gaietà Vila, modernisme olotí
Antiga seu del cafè
Novedades, acollia els
elements més
progressistes de la ciutat,
davant per davant de Sant
Esteve el referent
conservador per
excel·lència
Olot des del Montsacopa: expansió recent cap a l’oest
El barri del Morrot, una mostra del creixement dels darrers 40 anys
En aquest plànol de 1966 encara no s’hi veu l’IES Montsacopa
En aquest plànol de 1992 l’IES Montsacopa està consolidat, i a més amb un nou barri, de dimensions considerables, al seu voltant.
I la Plaça del Morrot
Bar Volcanet
O el revolt del cementiri?
Fonaments de l’institut, l’any 1968
Qui reconeix la pujada de l’Institut?
Esponjament i dignificació actual del barri vell
La dignificació dels espais públics, l’enderroc de velles illes de cases canvien la fesomia del centre, però la fan més habitable.
Els barris obrers i assentaments puntuals??
Els pisos del Portal van acollir en els terrenys “dels soldats” bona part de
L’immigració interior dels anys 60
El barri de Sant Miquel –entre la tradició i l’especulació- ha experimentat tambénombrosos canvis no només entre els seus veïns, sinó també en el seu traçat.
El passeig de Barcelona, abans i ara. La ciutat burgesa
QÜESTIONARI0.- Sobre el plànol dibuixa l’itinerari que hem seguit.
1.- Quina importància tenia el riu en la configuració del nucli originari de la ciutat d’Olot?
2.- Localitza sobre el mapa els ponts de la ciutat i digues quins són els més antics.
3.- Sobre el mapa distingeix la Vila Vella i la Vila Nova (amb signes diferents i clars-. Descriu la morfologia urbana d’ambdós nuclis.
4.- Escriu el nom de cinc carrers dels nuclis abans esmentats que tinguin nom d’oficis o de llocs urbans.
5.- Escriu el nom de les places que hi ha tant a la Vila Vella com a la Vila Nova.
6.- Compara les places de la Vila Vella i de la Vila Nova, amb les actuals: forma, dimensions, nom, funció,...
7.- Per què l’Hospital era fora del nucli urbà? I per què ara no hi està?
8.- Per què els cementiris estaven dins del nucli urbà? On estaven exactament? Per què ara estan fora del nucli?
9.- En el nucli històric, has vist zones verdes? Per què?
10.- Has observat monuments en el nucli històric? Quins? Has vist cases monumentals com palaus,...?
11.- Quantes fonts hi ha al nucli antic? Com són? Descriu-les. Quins usos tenien? Per què?
12.- Descriu el Firal com espai urbà: usos que ha tingut al llarg del temps, edificis notables,...
13.- Descriu l’itinerari que hem seguit per anar des de Sant Esteve a la Plaça Clarà. Quin altre nom té popularment aquesta plaça? Compara-la amb la Plaça del Conill. Quines construccions hi havia en aquest lloc fins a principis del segle XIX?
14.- Compara i descriu el traçat i les edificacions del carrer Major amb el del passeig de Barcelona. Descriu els elements de decoració urbana que hi hagis vist.
15.- Com és el traçat de l’Eixample Malagrida? i els seus habitatges, com són?
16.- Descriu la Plaça de Catalunya. Hi ha algun element que et permeti saber què hi havia abans? En alguna altra plaça del nostre recorregut, hi has vist un elements similar? Explica-ho.
17.-
18.-
19.-
20.-
DESCRIPCIÓ DE MODELS URBANS
El plànol urbàEl plànol urbà
Què és un plànol urbà?
A partir de la informació que t’oferix el plànol i d’altres que pots disposar, identifica el traçat i investiga la història de Mataró: quan es va fundar, quin fou el primer emplaçament, quines han estat les etapes del creixment, a quina època va créixer més, com es reflecteixen les diferents etapes en el pla . . .
Explica les característiques principals de cada plànol.
Quins avantatges i inconvenients pot tenir cada un ?
Explica les característiques principals de cada plànol.
Quins avantatges i inconvenients pot tenir cada un ?
El plànol urbàEl plànol urbà
Ciutat linealCiutat lineal
Observa els plànols de Barcelona i Madrid. Identifica els traçats i intenta distingir-hi les diferents zones urbanes Observa els plànols de Barcelona i Madrid. Identifica els traçats i intenta distingir-hi les diferents zones urbanes
Els plànols urbansEls plànols urbans
El plànol urbàEl plànol urbà
Quina ciutat és? Com és el traçat?Quina ciutat és? Com és el traçat?
C
I
U
T
A
T
P
L
A
N
I
F
I
C
A
D
A Ciutat medieval
Per què es parla d’explosió urbana?
Quan es va produir als països desenvolupats ? I als subdesenvolupats?
Quin va ser el motor en el procés en cada cas?
Què s’entén per suburbanització?
Les ciutats més poblades del mónLes ciutats més poblades del món
Les ciutats més poblades del mónLes ciutats més poblades del món
En quins països es troben les aglomeracions més importants? On hi ha més ciutats que passin dels 25 milions d’habitants?
Identifica aquestes ciutats. Quins problemes poden tenir en els propers anys?
Les ciutats més poblades del món al ciutats més poblades del món al 20152015
Les ciutats més poblades del món al ciutats més poblades del món al 20152015
Els principals nuclis urbans a Catalunya
Els principals nuclis urbans a Catalunya
On es troben els nuclis urbans més poblats? A Catalunya que hi predominen les ciutats grans, petites o mitjanes?On es troben els nuclis urbans més poblats? A Catalunya que hi predominen les ciutats grans, petites o mitjanes?
L’emplaçament de les ciutatsL’emplaçament de les ciutats
Les ciutats creixen en vertical: singularitat de les àrees administratives i/o de gestió
