Num. 10 Barcelona 5 d'Agost de 1899 10 cents.

Pél & Ploma

PEL & PLOMA

ris dibuixos d'aquest numero

El primer... ja s veu: és un dibuix, com sempre, d'una notamaca. Ja s'han acabat les existencies, i el numero qué ve ja seráuna altra tongada.

L'ultim podria tenir com lletra alió que dluen els francesos:

Sijeunesse savait! Si vieillesse pouvaitil

Carta de din[reCafé Continental, 3 Agost 1899.

Estimats amics de PEL & PLOMA: Vel,g que aixf que arribal'estiu tots els diaris d'aquí s'omplen de cartes fetxades desdequalsevol poble, contant-nos unes cosasses que fan escruixir.Séns dubte pera pendre 1 pols a l'opinió se recomana als corresponsals de fóra que afalaguin a les colonies metropolitanesque pera fer economies refer matelassos sen van a les boniques encontrades de la vora, on, lluny de tot esguart indiscret,poden continuar sense entrebancs les estirades de braços quesón el pa de cada dia i que han donat renom barcelonl (quejašs prou) al pla deis pintors rudimentaris. Com ja fa temps quedura i com ja la Primavera l'he passada fent de balleruc, aprofito l'estació pera estiuejar a les platjes seques que separen elcase antic del deliciós paradís conegut am l'engrescador nomd'Ensanxe.

Ah! Si fossiu aqui! Que n veurieu de cosasses!!! D'ença del'any passat, com ha cambiat l'encisador panorama que d'aquíestant se disfruta!!! L'arribada a l'establiment és rapida i agradable, gracies a una xarxa de cordills per on corre 1 gas electricque fa moure un cotxer disfreçat de maquinista, cargolant lesmanetes d'un organillo que no més toca una campana. D'aquesta sen sent el pant; peró com no s veu, tot-hom diu que sesenten ~panes i no se sap aon; jóc de paraules que no peresser vell pert l'actualitat, ara que sen sentena dir tantes. A l'arribar, els moços... no s mouen del lloc, i pera trobar una cadirateniu d'esperar que un senyor vell s'acabi 1 café, l'aigua amsucre, el sucre, l'aigua i la cullereta, o que una senyora s'empassi l'ultima gota d'un gelat perduda la fredor. Us asseieu, i jasou a fóra; qué die a fóral fins us podeu creure a l'estranger:allí s'enraona en catalá, castellá, francés, suls, alemany, ínglés,suec i tota mena de llengües, mentres hi han estadants que lessapiguen. Molts cops arriba a tan t la babel de l'establiment, quefins se sent parlar de Lleida, del nas i americano. 1 ara començala diversió i les delicies estiuenques. Si ja passeu bé Festona nofent res, no cal que us amohineu, que us vagará bé prou de trobar d'aquesta reina. Si sou un esperit inquiet, assedegat de desconegut, allí teniu diaris de frene i pagant;a cada minut usveieuagradablement sorpresos per un clarinet geganti, un cego quehl veu ciar, sis cegos verdaders, coixos, mancos, cantales,baladrers, que xiulen, rasquen, bufen, criden, gemeguen, glopejen paraules 1 mormolen versos de cargolillo. Que no us falta res:dones us oferiran corbates, escura-dents, pipes, ungles, butxaques, botons, ganivets, diaris vells que nous no s venien, diarisnous per la fetxa, remeis pels ulls de poll i trepitjades pera Isque no n tenen.

Mentrestant, el rlu de pedra que passa per davant la platjaseca se torna un torrent de mutes, cavalls de cara, de vapor ikilosvats. Els torpeders decolor de canari que pujen desbocatscom si Felectricitat fas una mula, venen cada minut de Chicago,a jutjar pels modos de la tripulació: alió és una caixa plena degent, replena, a vessar, fas am persones que ho són més o menos, agafades a qualsevol cosa. Lo més bonic és la caritat amque 1s cotxers-raaquinistes empenyen els cotxes de mules pera

salvar la costa perillosa de Canaletes. Entre-mig passen tartanesi tartanetes, cotxes para un bautizo. o carruatges den Binder,bicicletes, algun que altre automobil d'aquells que semblen cotxes d'esguerrats ; i per entre mig, corrent, fugint, salta.nt esporuguint-se, sortejant les aixafades, les cósses i les empentes, elspobres que, essent-ho o no, van a peu per gust o per neee,ssitat.Darrera d'aquest ideal de majoral, d'home del sigle, d'atril delprogrés material, rambleja pacificarnent la corrent policromadade les persones que fan el fondo inamovible de la ciutat: aquellamamá amb aquellos filies tant conegudes de tot-hom, peró queningú sap qui són; aquellsjoves que, no podent anar-hi, se vesteixen aquí com a Trouville o a Biarritz; el menestral de grossacadena d'or i torta carnadura que s treu el gec pera passar el pes,de la calitxa; les modistos que cada die s vesteixen més de gris,com a París, seguides fatalment per un Don Juan o un Joanet;els senyors que fan analisis psicologies, comparan1. els temps dela Canzanciaam els nostres dies, que també són seus; els quevan als banys d'aigua bruta o n tornen acalorats; els que fanbeguda aturant-se als kioscos, com les mosques a la mel; i contribuinta la general animació del quadro, uns nois que juguena no vendre diaris, perqué sois criden quan no passa ningú;tota aquesta munió de pacifics ciutadants 1 l'altra meitat quedeuria esser hermosa, van i venen, tomben i es deturen, am latranquila confiança deis que saben que la pau estáguardada perset o vuit classes de vigilancia.

De nit és altra cosa: a les nou hi ha un moment de repós,que sois és rela.tiu, perqué els musics ambulauts s'ensejendemanar inutilment, pera no perdre la costura. Després tornala gent dels teatres, i sempre s troben persones aimants de l'airelliure, pera passar la nit a la fresca dels lenta grauets que aracauen.

Tot aquest brugit i moviment constitueix un cinematografben viu i veritat, al que fan de fonts les de Canaletes, fresques iregalades com les del Cariigó; allí s trenquen cantis com fa centanys, i fins sembla que 1s mateixos sorges, amb altres vestits,diguin elseu patir a les eternos n:tinyones que van vuidant inutilment l'aigua gemada.

I, aixl, igual cada dia, per variar, estiuejem a la platja secadel Café Continental els que per/as o per luyes no as movem, al'estiu, de Barcelona. De iemps en temps passa algun extraordinari; peró aix6 no és cosa digna d'esser contada, i noval abusarmés de la vostra paciencia. Sois vos diré que quan ve algunaixam estranger se detura al !loe de la Plaça de Catalunya,creient-se arribada als limite de la ciutat, o al Champ de Mars,com dejen uns matalots francesos que s'hi posaren a ter gruposfotografies pera no ter nosa. M'adono, estimats .amics, que éshora de sopar, i si voleu passar un dia divertit venia de set avuit cap aquesta platja, on vos oferirá bona beguda de SantBruno, amb algua glaçada homeopatica, el vostre corresponsal

SENYOR DOMINGO

Del Tedtre LíricEl proprietari del Teatre Líric i deis milers de pams que vol

ten l'antiga Sala Beethoven, sen ha desfet per raons que no nspertanyen, peró de lotes maneres en ús del seu perfecte dret.Am molt bons fasalguns amics nostres li suplicaren que tornesde la primera decisió, oblidant alió del cantin papers, queja estaven tete, sellats i firmats. D'elles, per tot comentan, s'han limitat a donar com a unica conclusió la que nosaltres donem alcomençament, és a dir, que 1 que posseeix una cosa pot desfersen com 11 sembli convenient; fins s'han reforçat els argumentsen pro i en contra am consideracions molt detallades, que entrende ple en assumptos que nosaltres no volem tractar.

Ademés dels que preguen al venedor i dels que l'aproven,ens sembla que hi ha quelcom de més pera dir: la primera consideració, que és purament utopica, és la de !'evidencia de lespoques t'orces artistiques am que contem, per la dispersió completa dels molts elements que hi han a Barcelona, tant en qualitat com en quantitat; peró com les colles, colletes i personalitatstiren totes cap a cantons diferents, en un cas com el presentsembla que no poguem ter res. Si en 'loe de demanar i *gemegarels que voldriem la conservació del teatre, ens poguessim entendre, fins hi haurien diners, braços i idees pera millorar-lo iter-lo boa troç mes artistic. Peró demanar l'unitat d'esforç entretanta gent que val 1 que gasta tan tes forces aislades és demanarun impossible, i mentres tant sembla que si s pert el Teatre

PEL & PLOMA

Lirio sigui degut a l'impotencia deis artistes i aficionats.L'altre punt encara és més impossible, peró no és utopic: la

persona o persones que han adquirit aquell bé de Déu de terreno

deuen esser gent rica, fins molt rica, 1, per lo tant, deu suposar-se que saben lo que són teatres, figurar, huir i fer-se l'objectedel reconeixement de tota una ciutat, gran en extensió, i quedesitja esser-ho en els seus fets. Potser són gent de gust, i alešliores aniria pels seus passos comptats ; potserno han provatmal si n tenen, allavors se podria ensajar de demostrar el goigmoral i material que resulta d'un acte que no demana pasgairessacrificis; potser fóra possible obtenirun resultat explicant, com

_és veritat, que val més un acte que perpetúa 1 bon record d'un

individu, que molts goigs i fruiments exposats a perdre-s desobte per una tisis, un atac cerebral, l'asma, els tranvies electrics, les musiques de cegos i altres plagues del cos i de l'esperit.De totes maneres, no s perdria res de demanar-ho, perqué, com

se diu tant bé en catalá, el no ja 1 tenim. Si s volia anar a l'economia s podria deixar el teatre dintre 1 coy de la manzana, posant l'escenari, que és petit i mesquí, aont ara hi ha 1 vestibol,reduir un XiC la sala, que no s pot omplir més que de franc o

ensenyant-hi Napoleon, i aixfs tot-hom quedaria content.

Com argument de força pera 1 present projecte citaré 1 cas

del teatro de l'Eden de París, adquirit per una societat anonimai, per lo tant, sense llibertat d'acció (ni d'accions), sense cor isonso iniciativos generoses. Aterraren el gran teatre deis gimnastes, bailarines i altres generos de café-concert; els cafés,bars, galones, salons i escales; peró al topar am l'hermós teatre

deis poetes la societat anonima s va tornar humana, va sentir,va viure, fins, cosa estranya! va pensar en l'Art; i per bé d'ella,deis poetes i deis demés va respectar el pobre teatro, tot frisósde versos, que no donen res per cent, i avuyel que vulgui encara

pot anar al teatro conservat (Comédieparisienne), que. s fa l'ulletam l'esperit artistic que respiren els mobles den Maple, que hallogat quasi tots els magatzems. Aixf, d'un sol cop, aquest, paganti guanyant diners, i el teatro, de franc i perdent-ne a voltes,l'Art no ha sortit d'un tantost l'en treu el martell de la societatanonima.

Per altra part, l'aprofitar lo que quodi del Líric pera refer-neun non teatre al Parc, em fa l'efecte de no donar cap resultatfeliç si sois afegir un penós quiero y no puedo més al que sen

diu Palau de Bolles Arts, a la galeria central, a la senyoreta d'esculptura am paraigües de llauna, als palaus buits, a la montanyade ciment i a totes aquellos coses mig arrunades ensems que inacabades, que m'encongeixen l'esperit si m miro 1 Parc de Barcelona, com quan, remenant trastos vells, me trobo amb el pessebre que guarnia quan jo era petitet, i el veig ara que ja baixoFalte vertent de la vida.

Dos presidentsde circols artistics

El senyor Romero Robledo, que tants mals-de-cap s'ha buscat pera ter coneixer Barcelona i la nostra terra per tot arreu,és president del Circo] Artistic de Madrid, que desde que comptaam la seva protecció está esplendidament instalat, gracies alsdiners que sempre tenen en porta.

llavero sentit a din que 1 Circol Artistic de Barcelona tractad'oferir la presidencia d'honor alsenyor batlle deBarcelona, donBartomeu Robert, com justa i delicada contesta a l'atac de nervisde que fou victima 1 digne president del Circol de Madrid durantel curs d'una representació en el teatro del Congrés. Pera san

grar-se am salut, els d'aquí tindrien un bon metge, lo que sempre significa tenir el remei a casa. Pot comptar aquest acortamb els vote den Pél i den Ploma.

LT:xposició de cartells

a MadridUn estimat amic nostre i company d'ofici ns escriu dient

que ell fou l'urde visitant a que féiem referencia, com Ii asseguráI marxant pocs moments abans d'anar-sen de Madrid. Per lotant, alió del drapaire és bola. També ns diu que fou poc anunciat i que per aixé ningú acudí allf. Un altre corresponsal, am

gran cortesia, protesta de lo que ns digueren; peró devem ter-liobservar que amb alió que ns diu de l'exposició Nonell s'equivoca, perqué ho va vendre quasi tot.

Com la riostra voluntat era atiar l'afició i no ten enfadarinutilment, havem fet les rectificacions demanades pel nostre&Me i per l'altre senyor. A tots dos ag,rahim les felicitacions iencoratjaments que dirigeixen al nostre semmanari, assegurantlos que tenim torees pera temps, i que, sobre tot, en qüestionsmés o menys artistiques no s'escapará ni una rata, durant tot elIlarc temps que pensem Per sortir el PEL & PLOMA, tanta pél com

a repél.

rls pensionats ParísEls Estats Units han creat una serie de pensions esplendi

darnent retribuides, pera que ls joves que tenen aspiracionsartistiques puguin seguir, durant alguns anys, el moviment deParís. Els que obtinguin els premis estaran baix la direcció oficial de l'Academia francesa de ciencies morals i politiques. Lespensions compendran no solament pintors, -esculptors, arquitectos i musics, sinó també escriptors. D'aquesta manera, men--tres els savis de cartró van seguint la decadencia llatina, els hornos practics de l'altra banda del mar enviaran el floret de lajoventut anglo-saxona, pera aixamplar les seves intelligencies,al contacte deis que fan la verdadera força i la gran Ilum deParís. Entretant anea' nosaltres omplint la fonda de Roma ambels que després inundaran el Museu Modern i més tard lesgolfes.

Se suscriu al PÉL & PLOMAa Barcelona, en les Ilibreries de:

A can Tarés, 3, Carrer de Petritxol.L'Avenp, 20, Ronda de l'Universitat.Verdaguer, 5, Rambla del Mig.Duran i Poni, 30, carrer de Fernando.López, llibreria espanyola, 20, Rambla del Mig.Come, Ilibreria francesa, 8 i lo, Rambla del Mig.Piaget, Ilibreria francesa, 23, Rambla del Mig.Cerveseria deis IV Gats,carrer de Montesion.Kiosco Tasso, Pla de la Boqueria (venda a l'engrós).

a Gracia, a can D¦Ciubó, gr, carrer Major.a Madrid, Pórticos de Apolo. .

a Paria, l'on s'abonne chez:Ed. Sagot, 39 bis, rue Chiteaudun.Boyveau & Chevillet, 22, rue de la Banque.P. V. Stock, Galerie du Théatre Français, 8,9, to & II, Palais Royal.En vente dans bous les kiosques.

a London, Emile Telletier, 56, Charlotte Street, Fitzroy Square.

Tots els dilluns dimecres,a les 10 de la nit.

Dijous i diumenges, a dosquarts de cinc de la tarda.

Corrida de toros pels Putxinel.lis, els divendres, a les deudel vespre.

Funcions de broma per nois.

Se serveix beure i menjar a

totes hores.

Tipograffit «L'AVENÇa: Ronda de l'Universitat, 20, Barcelona. — Telefon

F. 1, & 13 1. O 7.51 A

Pél 8z Ploma Semmanari a 10 centimsDibuíxat per R. CASAS * ADMINISTRACIÓ: 6, Passeig de Gracia, GRACIA-BARCELONA * Escrít per M. UTRILLO

SUSCRIPCIOBarcelona, limits actuals, un any, 5 ptes. • Resto de Espana, un ano, 6 ptas. • Union postale universelle, un an, 7'50 fr

Tots els suscriptors tencii dret al cartell anunciador. Números atrassats, 25 centims