7/22/2019 Necrológicas - La Vanguardia

http://slidepdf.com/reader/full/necrologicas-la-vanguardia 1/2

DIUMENGE, 29 JULIOL 2012 LA VANGUARDIA   35

E

n un país de poetes com

Xile, els egos literaris handeixat baralles antològi-quesentrepoetes,com l’enfronta-ment entre Pablo de Rokha i Pa-blo Neruda. Mort el 22 de juliol aSantiago, als 86 anys, Miguel Ar-techeva voler ser hereu d’aquestatradició i, durant la seva llargacarrera, sovint va destacar perbuscar la polèmica amb els seuscol·legues.

No eradifícil quees fiqués ambl’antipoeta Nicanor Parra, untransgressor l’art del qual és es-sencialment polèmic; Arteche vaqualificar de “pesta” l’obra de Ni-canor. Raúl Zurita, Premi Nacio-nal de Literatura del 2000, delqual Arteche era membre del ju-rat, el va desqualificar dient que

notenia “oficide poeta”i esva ne-

gar a firmar l’acta de concessiódel guardó. I quan el comunista

 Volodia Teitelboim va obtenir elmateix reconeixement dos anysmés tard, el polemista li va restarmèritsi elva titllar de“preminaci-

onal de la política”.Alguns crítics atribueixen

aquest menyspreu envers algunsdels seus col·legues al fet que Ar-teche era un dels últims expo-nents del conservadorisme poèticxilè. Adscrit a la local Generaciódel 50, la seva trajectòria es vaveure influ ïda, primer, pels poe-tes del Segle d’Or i, més tard, des-prés del descobriment de LuisCernuda, per la Generació del 27espanyola.

El seu debut literari és precisa-ment cernudià i va arribar als 21anys amb   Invitación al olvido(1947). Laseva prolíficaobraes re-cull enla trentenade llibres depo-esia que va publicar, cinc no-

vel·les –

dues d’inèdites–

, dues re-copilacions de contes i nombro-sos assajos i articles periodístics.

Nascut a la meridional ciutatde Nova Imperial com a MiguelSalinas Arteche,el poeta va inver-tir legalment els seus cognoms el1972. Amant deltangoi els escacs,el seu màxim reconeixement vaserel Premi Nacional de Literatu-ra del 1996. Va simpatitzar amb lademocràcia cristiana i el 1964 vaescriurela lletrade Solde septiem-bre, himne de campanya d’Eduar-do Frei Montalva, associat a la“Marxa de la Pàtria Jove”. QuanFrei va obtenir la presidència, vapremiar Arteche amb l’Agregado-ria Cultural de l’Ambaixada deXile a Madrid (1965-1970).

ROBERT MUR

Elpoetapolèmic

T

omás GayoBautis-ta (Madrid, 1960)

va morir als 52anys i deixant dar-rereunade les car-

reres més completes i reeixidesdel teatre a Espanya. La sevahistòria dins de l’escena va serun camí d’entregai passió, qua-litats queal costatdel seuímpe-tu van ser notòries des que vaacabar els seus estudis d’ArtDramàtic. Llavors va fundar laseva primera companyia, Tea-tre d’Actors, i deu anys méstard va crear ja la seva pròpiaproductora, Tomas Gayo Pro-ducciones, amb la qual faria 24muntatges. La mort el va sor-prendre el dia 21 passat a Can-cún(Mèxic), on havia viatjatdi-es abans per descansar.

Empresari, dramaturg i direc-tor d’escena, es va formar com

a actor al costat de figures jaconsagrades com Fernando

Fernán-Gómez o Núria Espert. Va debutarcom a director adap-tant les seves pròpies obres i enels seus primers anys de carre-ra va arribar a trepitjar a mésels platós de cinema i televisió,treballant com a actor en sèriesi pel·lícules com La reina del ma-te (1985),  Boca a boca (1995)  o

 El amor perjudica seriamente lasalud  (1996), encara que de fetsempre va preferir els escena-ris. Aixího demostren les nom-broses obres que va produir, jaque va obtenir èxits des delsseusprimers passos,amb La im-

 portancia de llamarse Ernesto(1995),  El apagón (1997), El bo-tín  (1997) o les reposicions de

 Pato a la naranja (2004) i La se-ñorita de Trévelez  (2008).

En les seves adaptacions, on

moltes vegades va estar mà amà amb Julio Escalada, va to-car obres de grans autors comSamuel Taylor, Rafael Alberti,Claude Magnier, William Dou-

glas Home, Nöel Coward o Os-car Wilde, del qual va portar ala dramatúrgia  Una mujer sinimportancia. I moltes d’aques-tes van propiciar el debut de fi-gures com Elvira Lindo, AnneIgartiburu, María Esteve o Je-sús Vázquez, una cosa per laqual va ser altament valorat ales seves últimes produccions.

La seva mort, propiciada peruna pneumònia per la qual vaser hospitalitzat durant deu di-

es a Mèxic, li va arribar de ma-nera inesperada durant les se-ves vacances a la feina d’inter-pretació a La familia de Pascual

 Duarte, que encara es trobavade gira. Dirigida per GerardoMalla, Tomás Gayo hi actuavaalcostatdelsactorsMiguel Her-moso, Ana Otero, Ángeles Mar-tín i Lola Casamayor, i havia dereprendre lesactuacions a Ovie-doel capde setmanaque vamo-rir. Pel que fa a la seva últimaproducció, Sexageración, escri-ta al costat de Javier de la Tor-

re, es podrà veure al Teatre Al-fil durant aquest mes d’agost.Amb aquesta obra Gayo va re-prendre l’humor present engran part dels seus textos, jaque hi va voler portar a escenauna visió alternativa i irònicadel sexe i les obsessions.

Els que van treballar amb ellel consideravenun lluitador pelgremi i un veritableamanti pro-fessional de la seva feina, unacosa que no va dubtar a reafir-marles desenesd’actors i perso-natges del món teatral espanyolquees vanreunira lasevacape-lla ardent, celebrada al teatrede la Latina de Madrid dime-cres passat, on se li va voler ferun homenatge amb la lecturadels seus textos.

NURIA MORALES

Unavidapel teatre

 JAVIER CEBOLLADA/EFE

ARXIU

Poeta xilè

MIGUELARTECHE (1926-2012)

O B I T U A R I S

Només tenia 52 anysi era un lluitadorcompromès

i apassionatde l’art teatral

Actor, productor i escriptor teatral

("#% &' #$ '$!

Agustí Sebastián UbaldeAndrea Gutierrez ParraAntonio Cozar FernándezAntonio Fernández HabaBalbina Cámara EscribanoEmilia Fraile PérezErnest Mascort i DíezHui LinIsabel Ventoso MartínezJaume Freixes NovellJaume Rovira TorraJesús Sánchez BalseraJoan Serra PonsJosé Cantó FerrerJosefa González GarcíaJosep Lluís Grau Lozano

Juan Saumell RomeuManuel Milián MarínMarcial Sánchez GonzálezMaria Jesús Peña MartínezMaria Pi HugasMaria Teresa Biosca DinkowitzMercaderMontse Juncà FernándezPepita Vila FerranRamon Porqueras RespallRosa Mas MartiRosaura Lorenz GraciaSalvador Ballester i ManuelTrini Medina BravoVirtudes Moyano López

Llistat publicat per cortesia de Serveis Funeraris de Barcelona.   5,.17() +3*),-7/1(&7() 7.6 .ž)157 3- 41*35(3

.ì) 1-2,*.751Þ  "#$ !$% """

7 +*,+ (3'

7 87*53/,-7

7/) 53.3-(1*1)5*3.7(,*1 43 .,-(0' T 5

 AL SEU COSTAT

BARCELONA · L’HOSPITALET · BAIX LLOBREGAT · PENEDÈSGARRAF · EMPORDÀ · BAGES · RIPOLLÈS

TANATORIS

· Corbera de Llobregat

· Pallejà

· Vallirana

· St. Vicenç dels Horts

· St. Just Desvern

· L’Hospitalet de Llobregat

· St. Joan Despí 

· St. Boi de Llobregat

· El Prat de Llobregat

· Gavà-Viladecans-Castelldefels

· Ronda de Dalt (Barcelona)

 A L’HOSPITALET I AL BAIX LLOBREGAT

TOMÁS GAYO(1960-2012)

7/22/2019 Necrológicas - La Vanguardia

http://slidepdf.com/reader/full/necrologicas-la-vanguardia 2/2

012324567018966 8319

 

 

 

 

 

 5

 77

 0     52 8  4

 5

 45

 

 6

 2

 52

 5

 

 4

 5

 5

 4   5 85 0 5  5

 32

 5

 

 2

 

 

 5

 

 5

 

 8

 52 4 94  1  277 5  

 

 5

 

 5

 

 

 

 

 7

 5

 02

 

 5

 

 276

 

 5

 

 

 

 4

 5

 5

 

 5

 0

 54

 

  5

 

 

 5

 

 

 5

 7

 

 5

 

 4

 5

 5

 

 4 5  5 45 5 6 8 52 

 

 

 2

 

 445

 

 5

 8

 

 

 

 

  7

 5  54

5

5

5

5

54

 45

5

5

 

 5 75   5   5 

 

 2

 

 

  575    5

 5

 

 

 

 21

 25

 

 5

 7

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 5

 

 

 

 

  0 

 1  2  1 

 1  3 

 1 

 4  5 

 4  6  2  7  8 

 9 

 9  8 

    8 

    

   6     6   

   2 

     2  2

      

  

  

   2  1 

     1 

  8  3 

  9 

    

     

  2 

     

       

    9   

   

 3