51

LLEIDA ELS PAISATGES DELA HISTÒRIA

Text: Sebastià Tamarit Fotos: Ajuntament de Montellà i Martinet, Anna Meneses, Arxiu ComarcalPallars Sobirà, Edith Petroni, Laurent Sansen, Josep Calvet - Memorial Democràtic, Oficina Turisme Agramunt

Quan parlem de memòria històrica, o de

memòria democràtica, ens referim a la

recuperació del nostre passat mitjançant

un procés rigorós d’investigació i estudi -

sovint acompanyat de la rehabilitació i

conservació d’espais físics relacionats amb

aquest passat- que implica també una re-

flexió crítica destinada, sobretot, a evitar

caure en els errors que van conduir als

pitjors episodis de la nostra història. La

recuperació de construccions i espais pai-

satgístics, a més d’incrementar el patrimoni

històric, té també un vessant turístic: les

persones interessades en el tema o amb

unes mínimes inquietuds culturals, en efec-

te, poden gaudir d’una sèrie de visites

extraordinàries i atractives que les trans-

portaran a un passat no molt llunyà i les

ajudaran a comprendre com van viure -i

morir- els nostres avant-passats recents.

52

a institució Memorial Democràtic (ve-geu desglossament) ha estudiat i senya-litzat ja dues dotzenes d’indrets a les

comarques de Lleida relacionats amb la Guer-ra Civil o amb els períodes immediatamentanterior o posterior: es tracta de construccions,itineraris, paratges naturals que van acollirintitucions o esdeveniments importants en elsperíodes de temps esmentats; alguns, a més,ja disposen o tindran un Centre d’Interpretacióque contribuirà a fer encara més intel·legiblei amena la visita: és el cas del Parc dels Bún-quers de Martinet i Montellà.

Aquests espais es distribueixen permoltes contrades de la geografia lleidatana. Amés del Parc dels Búnquers de Martinet i Mon-tellà i de la presó-museu “Camí de la Llibertat”de Sort (vegeu desglossaments), les contradesdel Pirineu i el Prepirineu ofereixen al visitantnombroses fites relacionades amb el Memorial

Democràtic. Així, a la Val d’Aran destaquendiverses rutes pels espais de memòria i al Pa-llars Sobirà el Camí del Comboi, que va de lapoblació de Roní als búnquers de Pedresd’Auló, bastits per l’exèrcit rebel; el camí de laCassoleta, situat al bell mig del front i farcittambé de restes bèl·liques; els búnquers fran-quistes del tossal de Sant Joan de Vilamur; elfront de guerra de la zona de Biuse; Tírvia, unpoble “adoptat” i reconstruït pel general Fran-co; el punt d’informació sobre la Guerra Civili la postguerra a la Vall de Cardós, situat aRibera de Cardós, i els itineraris pels búnquersde la Línia de Defensa dels Pirineus a Riberade Cardós i la Guingeta d’Àneu.

Al Pallars Jussà hi ha visites força inte-ressants com les restes bèl·liques del front repu-blicà de la Posa, Isona (població reconstruïdaper Franco a la postguerra) i el Museu de Lli-miana “Casa Bonifaci”, dedicat a la nissaga

Pàgines anteriors:recreació d’una sala decomunicacions en unbúnquer de la Cerdanya;a dalt, les posicions al turódel Merengue, al front deCamarasa (la Noguera).

L

53

1

32

4

65

7

89

11 10

12

1314

1516

17

18 19

20 21

22 23

Els Espais de la Memòria a Lleida

1. El Camí de la Llibertat2. La Guerra Civil i la postguerra a laVall de Cardós3. El front a la zona de Biuse4. Camí del Comboi5. Tírvia: construcció i reconstrucciód’un poble6. Camí de la Cassoleta7. Búnquers de St. Joan de Vilamur8. Presó-Museu Camí de la Llibertat9. Parc dels Búnquers de Martinet i Montellà10. Isona: reconstrucció d’un poble11. Casa Bonifaci. Museu de Llimiana.12. Itinerari “El front republicà de la Posa”13. El Merengue. Cap de pont de Balaguer14. Els búnquers de Foradada15. Refugi antiaeri d’Agramunt16. L-2: itinerari dels espais de la Guerra Civil17. Aeròdrom de l’Aranyó18. Els camps de presoners del SIM republicà19. Els bombardeigs de Cervera20. Cervera dins el mapa concentracionaride Franco21. Fossa comuna del cementiri de Cervera22. Clot dels Àubens23. Hospital Militar del XVIII Cos d’Exèrcitrepublicà

Fotos superiors: restes de l’aeròdrommilitar de l’Aranyó (la Segarra)

i del refugi antiaeri d’Agramunt (l’Urgell). A sota, Cervera (la Segarra), on trobem

abundosos records del conflicte.

homònima i en especial a Josep Bonifaci,metge i humanista que tingué un paper des-tacat a la Segona República i que patí unllarg exili.

La plana, front i rereguardaLes comarques meridionals de Lleida ens

conviden a conèixer un punt tristament fa-mós en el desenvolupament bèl·lic de laGuerra Civil (el tossal del Merengue a Ca-marasa, a la Noguera, cap de pont utilitzatper l’exèrcit franquista durant l’ofensiva dela primavera de 1938 i escenari de combatsferotges) i diversos indrets de la rereguarda

Després de la Guerra Civil espanyola, elgeneral Franco va decidir crear una líniade defensa fortificada per evitar una possi-ble invasió dels exèrcits de Hitler i, un copderrotat aquest darrer, de les tropes aliades.Tot i que aquest tipus de defensa haviaquedat ja obsoleta —com ho va demostrarel fracàs de la Línia Maginot— i malgratl’enorme esforç econòmic que una empresad’aquest tipus suposava per a un país ex-haust pel conflicte civil provocat pel mateixFranco, entre els anys 1944 i 1947 es varenconstruir uns 4.500 búnquers —d’un totalde 10.000 projectats— entre el País Basci el cap de Creus: va néixer d’aquestamanera la Línia P o Línia Pirineus.

Mai utilitzades per unitats militars ni arma-des amb maquinària bèl·lica, les fortifica-cions foren abandonades als anys 1960.Ara, unes quantes d’aquestes fortificacionshan estat recuperades per l’Ajuntament deMartinet i Montellà, amb la col·laboracióde la Generalitat de Catalunya, a fi d’obrir-les al públic. Es tracta d’un conjunt de 8búnquers, alguns dels quals intercomuni-cats mitjançant galeries, que formaven partde la que es considerava primera línia decombat en cas d’un atac des de França:la seva missió era frenar l’ofensiva enemigatot guanyant temps de cara a l’organitzaciód’una contraofensiva de l’exèrcit espanyol.

El visitant inicia l’experiència al Centred’Interpretació amb el visionat d’uns do-cumentals que permeten contextualitzarla visita, i a continuació fa un recorregutque li permet endinsar-se —amb llanternes,perquè hom creua passadissos molt fos-cos— en diverses fortificacions (búnquersd’infanteria i d’artilleria, amb punts decombat per a fusellers, nius de metrallado-res, plataformes per a morters, polvorins,

BÚNQUERS DE MARTINET: PRIMERA LÍNIA DE RESISTÈNCIA

54

Imatges de la visita comentada i del Centre d’Interpretació del Parc dels búnquers de Martinet i Montellà .

dipòsits d’aigua, sales de descans, etc.),algunes de les quals agençades ambl’atrezzo adient: un soldat, un canó, unametralladora, sacs de terra, un telèfon i unperiscopi de campanya… Aquesta primerapart de la visita dura una hora i és comen-tada, tot i que el visitant pot continuar el

recorregut per lliure i entrar a la resta debúnquers que formen el circuit, perfecta-ment senyalitzat. En aquest cas seran unesdues hores de visita, que resulta del totagradable per la suavitat del camí i per unexcepcional context paisatgístic format perboscos i prats de pastura.

“A Lleida hi ha 23 indretsrecuperats relacionats

amb la Guerra Civil quees poden visitar”

55

L’itinerari pel parc permet conèixer les construccions defensives per dins i per fora i té com a al·licient extra els relaxants paisatges de la Cerdanya.

republicana. Entre aquests darrers, elsbúnquers i les restes bèl·liques de Foradada,també a la Noguera, pertanyents a la segonalínia de defensa del Segre contra l’exèrcitrebel, i el curiós refugi antiaeri situat al’església de Santa Maria d’Agramunt(l’Urgell).

La Segarra, finalment, ens aporta unatractiu conjunt d’espais d’interès històricvertebrats en tres eixos temàtics: un primerbasat en la repressió a la zona republicana(Clot dels Àubens, als afores de Cervera) iels Serveis d’Intel·ligència Militar republica-na (el món penitenciari del SIM, a Conca-

“També s’han habilitatespais relacionats ambla Segona República i la

postguerra”

Entre el 1936 i el 1945, anys de conflictes armats a tot Europa, lafrontera pirinenca es convertí en via obligada de fugida de molts ho-mes que cercaven la llibertat. Primer foren religiosos, gent dretanai nois que no volien fer el servei militar; després, els republicans ven-çuts que maldaven per evitar la implacable repressió de l’exèrcitfranquista; més tard, durant la II Guerra Mundial, refugiats de diversospaïsos d’Europa que fugien de la barbàrie feixista; finalment, a lesacaballes del conflicte, alguns nazis que buscaven refugis segurs aEspanya o a Amèrica del Sud. Hom calcula que, pel que fa al segongrup, travessaren el Pirineu 80.000 evadits de diverses nacionseuropees. Es tractava de jueus, d’opositors als règims feixistes o defamílies que fugien de la guerra, però també de militars (entre elsquals pilots derribats) que volien arribar als territoris aliats per lluitarcontra Hitler. Per recordar l’odissea d’aquells homes i dones que,sols o en companyia de guies, travessaren els difícils passos delPirineu lleidatà a causa de les hostilitats, l’Ajuntament de Sort i la

Generalitat han agençat l’antiga presó del municipi (també conegudacom a Casa Xorret), convertida en centre de detenció dels refugiatsdurant el conflicte mundial, com a museu commemoratiu dedicat ala pau i a la reconciliació universals. Uns 2.660 evadits passarenentre el 1940 i el 1944 per aquest espai de poc més de 24 m2, enespera de ser redistribuïts a altres centres, de ser retornats a Françai d’assolir la llibertat. L’espai ofereix al visitat plafons explicatius,plànols i objectes diversos —civils i militars— pertanyents a aquellperíode històric.

Complementàriament a la reconversió d’aquest edifici en espaimuseogràfic, la Generalitat i el municipi de l’Alt Àneu han senyalizatl’anomenat “Camí de la Llibertat”, una ruta d’evasió transfrontererade la II G.M. que discorre entre Seix (a l’Ariège francès) i Alòs d’Isil.Marcat amb monuments al·lusius i amb cartells informatius, l’itineraritravessa els bonics pobles i paisatges del Parc de l’Alt Pirineu.

EL CAMÍ DE LA LLIBERTAT

Imatges actuals i foto històrica de la recuperada presó-museu Camí de la Llibertatde Sort, centre de detenció dels evadits que creuaven el Pirineu.

56

bella); un segon que ens mostra la vida ala rereguarda mitjançant el camp d’avia-ció de l’Aranyó, les obres de fortificacióde la línia de defensa militar republicana(anomenada L-2) establerta l’any 1938 peraturar l’avanç franquista al Canós, elsbombardeigs sobre la població civil,

l’Hospital Militar del XVII Cos d’Exèrcit ila fossa comuna del cementiri (els tres úl-tims a Cervera); i un tercer on s’expliquenles conseqüències de la victòria militar del’exèrcit rebel amb la conversió de la Uni-versitat de Cervera en camp de concentra-ció franquista. �

“Es poden contemplarbúnquers, trinxeres,

escenaris bèl·lics, rutesi edificis històrics...”

57

D’INTERÈS

- La línia fortificada dels Pirineus no fou bastidaper presoners republicans, com molta gent creu,sinó que principalment hi participaren militarsde l’exèrcit espanyol (aquest tema no ha estatencara prou estudiat). El projecte va comptaramb la participació d’uns 12.000 homes, quecobraven un sou d’una pesseta al mes. En general,la relació amb la població local era bona –algunsmilitars es van casar amb xicotes de la zona is’hi van quedar a viure– i, entre d’altres esdeve-niments, encara es recorda la correguda de torosque es feia amb motiu de la Festa de Sant Ferran,patró dels enginyers.

- Els murs dels búnquers foren aixecats ambciment, tot i que, probablement per raonsd’estalvi, alguns trams són simplement de pedrapicada. Les fortificacions foren construïdessense cap mena de maquinària pesant, nomésamb l’ajut d’animals de càrrega.

- La presó de Sort fou originalment una capellagòtica dedicada a Sant Cosme i Sant Damià idestinada a funcions de petit hospital, però jaa mitjan segle XIX esdevingué presó d’homesdel partit judicial de Sort.

- Els evadits que passaren per aquesta presódurant la II G.M. procedien bàsicament deFrança, però també d’altres països europeuscom Polònia, Holanda, Bèlgica, la Gran Bre-tanya, etc., com també del Canadà i dels EUA.Aquesta varietat de procedències és motivadapel fet que Espanya, un dels pocs territoriseuropeus no ocupats per Hitler, era un paísideal per desplaçar-se a Amèrica i Palestina (casdels jueus), al nord d’Àfrica (cas dels francesosque volien integrar-se a l’exèrcit de De Gaulle)o a Anglaterra (cas dels pilots abatuts al frontde guerra o militars en general que volienincorporar-se a l’exèrcit aliat per combatre).

El Memorial Democràtic és la institució creada el 2007 per llei del Parlamentde Catalunya amb la missió de desplegar les polítiques píbliques del Governadreçades a l’acció cívica de recuperació, commemoració i foment de la memòriademocràtica. Entre les seves funcions, s’encarrega de promoure la recuperaciói posada en valor del patrimoni memorial català. Els diferents espais de memòriaque s’han recuperat, conservat i museïtzat pretenen socialitzar el coneixementhistòric en l’espai públic per tal de fer-lo accessible a tothom qui vulgui conèixero recordar.

Per tal de vertebrar i coordinar les actuacions de recuperació i dignificaciódesenvolupades arreu del país, al febrer del 2010 es creà la Xarxa d’Espais deMemòria Democràtica de Catalunya. La xarxa es compon de quatre àmbitstemàtics: Espais de la Segona República, Espais de la Guerra Civil, Espais defrontera i exili i Espais de lluita antifranquista i recuperació democràtica.

A les comarques de Lleida s’estan desenvolupant actuacions destacades en totsels àmbits. Entre els espais de la Segona República cal destacar els centresd’interpretació sobre les figures dels dos presidents de la Generalitat amb arrelslleidatanes (Francesc Macià i Lluís Companys) que es construeixen a les BorgesBlanques i a Tornabous, respectivament. En l’àmbit de la Guerra Civil s’hanrecuperat espais, entre d’altres llocs, a la Segarra, el refugi antiaeri de l’esglésiade Santa Maria d’Agramunt, al tossal del Merengue (Camarasa) i a diversos espaisde batalla del Pallars Jussà (Isona i Conca Dellà) i del Pallars Sobirà (Rialp, Llavorsíi Vall de Cardós). Quant als espais de frontera i exili, s’han inaugurat dos centresde referència. El Parc dels Búnquers de Martinet i Montellà, un espai que dónaa conèixer la fortificació de la frontera durant els anys del primer franquisme, ila presó-museu “Camí de la Llibertat” de Sort dedicada als refugiats que fugientravessant els Pirineus de l’Europa ocupada pels nazis durant la Segona GuerraMundial. Finalment, en l’apartat de la lluita antifranquista cal esmentar lesdiferents actuacions de dignificació i homenatge que s’executaran a la Val d’Aranper tal de recordar el protagonisme de l’Aran en la lluita de la guerrilla antifran-quista.

Memorial DemocràticVia Laietana, 69 (08003 Barcelona)

Tel. 935 51 63 00 - E-mail: memorialdemocratic@gencat.cat - www.memorialdemocratic.net

Parc dels Búnquers de Martinet i Montellà (la Cerdanya)Ctra. LV-4055 de Martinet a Montellà (25740 Montellà i Martinet)

Tel. 648 14 10 70 - E-mail: info@bunquersmartinet.net - www.bunquersmartinet.net

Presó-Museu Camí de la Llibertat (el Pallars Sobirà)Plaça de Sant Eloi, 8 (25560 Sort)

Tel. 973 62 00 10 - E-mail: museu@camidelallibertat.cat - www.camidelallibertat.cat

SABIES QUE...

EL MEMORIAL DEMOCRÀTIC I LA XARXA D’ESPAIS DE MEMÒRIADEMOCRÀTICA DE CATALUNYA

Josep CalvetMemorial Democràtic

Generalitat de Catalunya

58

Si hablamos de memoria histórica (ode la recuperación rigurosa y reflexi-va del pasado), por lo que respecta aCataluña hay que referirse al Memo-rial Democrático, un ente creado porla Generalitat que estudia y recuperadiversos lugares relacionados con laGuerra Civil o con los periodos inme-diatamente anterior y posterior a lamisma.

Uno de los puntos emblemáticos esel Parque de los Búnqueres de Marti-net i Montellà (la Cerdanya), que al-berga algunas de las 10.000 cons-trucciones defensivas que edificóFranco durante la II G.M. para repeleruna invasión extranjera. La visita co-mentada a los 8 búnqueres de infan-

tería y artillería, precedida del visio-nado en el Centro de Interpretaciónde unos documentales que contex-tualizan el tema, resulta amena yemocionante.

En Sort (el Pallars Sobirà) encontra-mos la Prisión-Museo del Camino dela Libertad, que ocupa el que fue cen-tro de detención de los evadidos (ju-díos, resistentes, soldados y aviadoresaliados) que atravesaban el Pirineoleridano para huir de la barabarie na-zi. Para recordar aquella odisea enbusca de la libertad, se ha señalizadoel Camino de la Libertad, una ruta deevasión transfronteriza de la II G.M.que discurre entre Seix (Ariège fran-cés) y el pueblo de Alòs d’Isil.

El Pallars Sobirà ofrece numerosasvisitas como el Camino del Convoy,el Camino de la Cassoleta, losbúnqueres franquistas de la loma deSant Joan de Vilamur, el frente de gue-rra de la zona de Biuse; Tírvia, puebloreconstruido por el general Franco, yel punto de información sobre laGuerra Civil de la Vall de Cardós. Enel Pallars Jussà encontramos los restosbélicos del frente republicano de LaPosa, Isona (población reconstruidapor el Gobierno franquista) y el Mu-seo de Llimiana “Casa Bonifaci”.

En las comarcas del sur podemos vi-sitar escenarios bélicos, como la co-lina del Merengue (la Noguera) yotros de la retaguardia republicana

como los búnqueres de Foradada (laNoguera). La Segarra, finalmente,nos aporta un conjunto de espaciosde interés histórico situados en la lí-nea de fortificación militar republi-cana L-2: el Clot dels Àubens, en lasafueras de Cervera; el mundo peni-tenciario del Servicio de InteligenciaMilitar republicana, en Concabella;el campo de aviación de L’Aranyó;las obras de defensa y fortificaciónde la L-2 (El Canós); los bombardeossobre la población civil; el HospitalMilitar del XVII Cuerpo de Ejército;la fosa común del cementerio, y laconversión de la Universidad deCervera en campo de concentraciónfranquista en la postguerra (los cua-tro últimos en Cervera). �

If we speak about Historical Memory with respect toCatalonia, we must refer to the Democratic Memorial,an organism which studies and recovers various placesrelated with the Spanish Civil War and with theperiods immediately before or after it. One of themost emblematic of these places is the Bunker Parkof Martinet i Montellà (La Cerdanya), which housessome of the defensive constructions that Franco hadprojected during World War II in order to repel apotential foreign invasion. The commented visit tothe 8 infantry and artillery bunkers is both pleasantand exciting and is preceded by a look around theCentre for Interpretation. At Sort (El Pallars Sobirà),we find the Camino de la Libertad (Road to Freedom)Prison-Museum, which occupies what used to be adetention centre for escapees (Jews, members of the

resistance, allied soldiers) who crossed the Pyreneesto flee from the Nazis. To remember that odyssey insearch of freedom, the Camino de la Libertad hasbeen signposted and shows the route followed bythose who escaped from WWII via the frontier betweenSeix (French Ariège) and the village of Alòs d’Isil.

El Pallars Sobirà offers numerous visits, including: theCamino del Comboi (Convoy Path); the Camino dela Cassoleta; the Francoist bunkers at the hillock ofSant Joan de Vilamur; the war front around Biuse;Tírvia, a village reconstructed by General Franco; andthe information point about the Civil War at the Vallde Cardós. In El Pallars Jussà, it is possible to find warremains from the Republican front of La Posa, Isona(a village later reconstructed by the Franco Governemnt)

and “Casa Bonifaci”, which is now the Museum ofLlimiana. In the local districts of the south, it is possibleto visit war scenes like the Merengue hill (La Noguera)and other sites that corresponded to the Republicanrearguard, like the bunkers of Foradada (La Noguera).Finally, La Segarra provides us with an attractive groupof spaces of historic interest: El Clot dels Àubins, onthe outskirts of Cervera; the penitentiary world of theRepublican Military Intelligence Service, at Concabella;the Aranyó air field; the defensive works and fortificationsof the L-2 line (at El Canós); the bombings of thecivilian population; the Military Hospital of the 17thArmy Corps; the mass grave in the cemetery; and theconversion of the University of Cervera into a post-war concentration camp (these last four sites are allin Cervera). �

THE LANDSCAPES OF HISTORY

LOS PAISAJES DE LA HISTORIA

Lorsqu’on parle de mémoire historique (ou de la récu-pération rigoureuse et réflexive du passée), dans le casde la Catalogne il faut se référer au Mémorial Démocra-tique, entité qui étudie et récupère différents endroitsayant un rapport avec la Guerre Civile ou avec lespériodes antérieures et postérieures. Le Parc des Bunkersde Martinet (La Cerdanya) est un des sites emblématiquesabritant quelques-unes des constructions défensives queFranco fit construire pendant la IIème G.M. dans le butd’éviter une invasion étrangère. La visite commentée des8 bunkers d’infanterie et d’artillerie, précédée de laprojection d’un documentaire permettant de contextua-liser les évènements, est à la fois agréable et émouvante.

À Sort (El Pallars Sobirà), se trouve la Prison-Musée duChemin de la Liberté, qui occupe ce qui était autrefoisle centre de détention des évadés (juifs, résistants, soldats

et aviateurs alliés) qui traversaient les Pyrénées de Lleidapour fuir la barbarie nazie. Afin de remémorer cetteodyssée de la recherche de liberté, le Chemin de laLiberté, sentier d’évasion transfrontalier de la IIème G.M.qui va de Seix (Ariège française) jusqu’au village d’Alòsd’Isil, a été balisé.

El Pallars Sobirà offre de nombreuses possibilités devisites comme le Chemin du Convoi, le Chemin de laCassoleta, les bunkers franquistes de la butte de SantJoan de Vilamur, le front de guerre de la zone de Biuse;Tírvia, village reconstruit par le général Franco, et lepoint d’information sur la Guerre Civile de la Vallée deCardós. Dans El Pallars Jussà on trouve des restes deguerre du front républicain de La Posa, Isona (villagereconstruit par le gouvernement franquiste) et le Muséede Llimiana “Casa Bonifaci”. Dans les régions du sud

on peut visiter des sites qui correspondaient à des scènesde guerre, comme la colline du Merengue (La Noguera)et d’autres de l’arrière- garde républicaine comme lesbunkers de Foradada (La Noguera).

Finalement, La Segarra présente un attrayant ensembled’espaces d’intérêt historique situés sur la ligne defortification militaire républicaine L-2: le Clot delsÀubins, à l’extérieur de Cervera; le monde pénitentiairedu Service d’Intelligence Militaire républicaine, à Con-cabella; le champ d’aviation de l’ Aranyó; les constructionsde défense et fortification de la L-2 (El Canós); lesbombardements sur la population civile ; l’HôpitalMilitaire du XVIIe Corps de l’Armée; la fosse communedu cimetière et la conversion de l’Université de Cerveraen camp de concentration franquiste dans l’après-guerre(ces quatre derniers sites à Cervera). �

LES PAYSAGES DE L’HISTOIRE