Click here to load reader

paisatges vegetals

  • View
    217

  • Download
    3

Embed Size (px)

DESCRIPTION

paisatges vegetals

Text of paisatges vegetals

  • Paisatge i medi ambient (I)

  • INTRODUCCI

    CONCEPTES: PAISATGE: fisonomia externa dun territor () el resultat de la interacci de factors naturals () i factors humans () inclou sentiments i emocions () El paisatge s un producte social Pg. 88 llibre de text MEDI AMBIENT: Conjunto de medios naturales o artificializados en los que el hombre se ha instalado, explota y cuida (medios antropizados), y medios naturales necesarios para la supervivencia. La ecologa ciencia del medio ambiente, estudia las relaciones del los organismos con el mundo exterior. El concepto de medio ambiente implica interacciones constantes entre el hombre y el medio que le rodea () El MA es, desde hace una cuarentena de aos, objeto de una atencin creciente por parte de la opinin pblica

    DURAND M.F. et alli, Atlas de la globalizacin, PUV, 2008, pg. 153

  • 1. ELS PAISATGES VEGETALS Idees: El tipus de vegetaci dominant permet identificar el paisatge. Lacci antrpica ha transformat el paisatge natural.

    Situaci:

    Extrem sud-occidental dEuropa domini atlntic i mediterrani + macaronsic a les Canries.

    Efecte refugi:

    Glaciacions nord dEuropa

    Nivell del mar baix flora i fauna africana

    Sistemes muntanyosos:

    altitud gradaci vegetal.

    1.1. Biodiversitat al territori espanyol. Idea: Espanya presenta gran biodiversitat (vegeu vocabulari) Causes:

  • 1.2. Lacci antrpica.

    Idea: la biodiversitat sha vist afectada per la intervenci de lsser hum que ha transformat el paisatge natural.

    Aquesta acci ha provocat:

    Substitusi dels boscos als camps de conreu: 43 % dEspanya.

    Tamb sha dafegir:

    Expansi drees urbanes (periurbanes, industrials i residencials)

    Construcci dinfraestructures i equipaments: 10 % del territori.

    Conseqncies :

    (pg. 76: per saber-ne ms i activitats del mapa de la desertificaci)

  • 1.3. Paisatges vegetals

    Idea: La diversitat climtica possibilita lexistncia de diferents tipus de vegetaci

    Diversitat per climes i per laltitud (relleu).

    Activitat mapa de la pg. 77. vegetaci a Espanya

    Relaciona espcies vegetals i relleu de la Pennsula.

    Elaboreu una graella amb paisatge vegetal i clima.

    (vegeu diapositives segents).

  • Climes Espcies vegetals

    Clima ocenic Roures pnol i martinenc

    Clima dinterior Meseta nord: Roure i alzina. Meseta sud: alzina surera i alzina. Depressi de lEbre: coscoll, matollar, alzina.

    Clima Mediterrani Tpic: matollar, alzina, margall. Atlntic: Alzina surera, maresmes, margall.

    Clima de muntanya Pisos p.79. Pirineus: avet blanc i faig. Sistema central: roure Sistema ibric: pi negre i roure de fulla petita, pi pinyoner.

    Clima canari

  • El paisatge vegetal ocenic

    Galcia i serralada Cantbrica tamb samplia a zones de similar climatologia.

    Condicions ambientals: precipitacions abundants i temperatures poc caloroses humitat.

    Bosc temperat- ocenic: Roure:

    150-300 anys de creixement Fusta dura bigues, parquets, carros, mobles, carb.

    Faig: Molta humitat, rosades i boires. 80-100 anys de creixement Fusta tova mobles

    Landa: a partir de 1600-2000 metres Brucs, ginebres i ginestes

  • Roure

  • Fageda

  • Landa Bruc Ginesta

  • Paisatge vegetal mediterrani

    Major part de la Pennsula

    Alzinars i suredes = bosc tpic mediterrani.

    Esclerfil: preparat per suportar calor i sequera estival.

    Desenvolupament lent (7 o 8 segles)

    Darrer bosc abans de la mquia de les zones subdesrtiques.

    Matollar en avan: mquies, garrigues i estepes.

  • Alzina

  • Mquia

  • Garriga

  • Coscoll o garric

  • Estepa

  • Paisatge canari

    Escassetat vegetal adaptada a laridesa.

    Gran varietat per:

    Insularitat

    Encreuaments

    Vents alisis i relleus.

    Analitza pisos altitudinals de les canaries (pg. 78).

  • Matollar costaner: - de 400m.

    Tabaiba Cardn

  • Per sobre dels 400:

    Drago

  • Entre 600 i 1200: muntanya verda

    Laurisilva Bruc

  • Per sobre 1500 al nord i 800-1000 al sud: pi canari

  • Per sobre dels 2000 m: matollar de cim

    Blec i ginestes Violetes del Teide

  • El paisatge vegetal de muntanya Idea: pisos vegetals segons altitud temperatura i precipitacions

    Pis subalp (1200-1400) Pis alp (2400-3000) Pis nival (3000)

  • Avet blanc

  • 1.4. La destrucci dels paisatges

    Incendis forestals: causes:

    Sequedat dels estius mediterranis > aridesa + vegetaci llenyosa = combustible.

    Abandonament de explotacions agrcoles zones boscoses sense pastoreig ni recollida de fusta.

    Segones residncies

    Gesti forestal: substituci de roures, faigs i castanyers per pins i eucaliptus (pasta del paper)

    97 % provocats per humans especulaci, obtenir ms fusta, pirmans.

  • Act 2, pg. 94: les tales sostenibles.