Les vernedes de Montornès

Les plantes i animals de cada llocestableixen una xarxa molt complexa derelacions que resulta essencial per a lavida de tots ells. Hi ha xarxes inestables,on les relacions poden patir canvisprofunds en poc temps.Altres xarxes són estables i duradores.

Encara que pateixin una agressió tangreu com un incendi, una tala o unainundació, refan les relacions de maneranatural i recuperen la situació anteriorcom si no hagués passat res. Anomenemhàbitat o ecosistema aquestes xarxesestables, que s’autoreprodueixen.

Com a tota la plana del Vallès, aMontornès només hi trobem dos hàbitats:l’alzinar a les terres seques i la vernedaal llarg dels rius.Als alzinars hi creixen plantes capaces de

retenir l’aigua als mesos de sequera. A laverneda hi creixen plantes capaces d’expulsarl’excés d’aigua que xuclen les arrels.A quasi tot el Vallès s’observa unafrontera ben delimitada entre els dos

hàbitats. El bosc de riu forma frangesestretes al voltant de rius i torrents;s’estén per la plana com els dits d’unama gegantina, envoltats per l’alzinar queocupa la resta del territori.

El vern és un arbre tan característic delboscos de ribera que li ha donat nomgenèric, fins i tot als llocs on els vernsfalten. de manera semblant, anomenengarrigues o brugueres, a les àrees dematolls, encara que els arbustos mésabundants no siguin els garrics ni elsbrucs.A les vernedes de Montornès quasi no

hi ha verns; l’om és l’arbre dominantgràcies a la facilitat amb que escampales llavors. O almenys, era l’arbredominant fins que, fa pocs anys, va arribaruna plaga d’insectes que foraden elstroncs i maten l’arbre. En aquests pocsanys ha mort la gran majoria dels omsde les vernedes catalanes. Només s‘hansalvat els arbrets joves.

Què entenem per ecosistema?

Només tenim dos ecosistemes a Montornès

Per què li diem verneda, si no hi ha verns?

Fulla Om

Heura

L’equilibri de l’aigua

Restablir l’equilibri de l’aigua

Seguint els torrents

Les arrels de tots els vegetals xuclenaigua carregada de sals minerals. Ambella formen cèl·lules noves que fancréixer la planta. L’aigua sobrant ésexpulsada a través dels estomes, unsporus minúsculs que es troben al darrerade les fulles.L’equilibri entre l’aigua xuclada il’expulsada és el més decisiu a la vida deles plantes, però cada planta el solucionad’una manera pròpia. Els pins tenen unes

arrels que absorbeixen ràpidamentl’aigua dels ruixats, i la retenen durantmesos perquè les seves fulles, estretesi encerades, no l’expulsen. Per això podenviure aferrats a una roca al cim delsturons, però moririen en un aiguamoll.Les vimeteres, en canvi, tenen unes fullestendres que evaporen tanta aigua quel’arbre només pot viure si té les arrelsclavades en terra xopa. Si falta l’aigua, lavimetera no hi creix.

El volum que ocupen les arrels d’unarbre i el que ocupen les branquesestà proporcionat, per mantenirl’equilibri de l’aigua. Si apareixenproblemes, l’arbre té un marge dereacció. En setmanes de gran sequera,deixa marcir una part de les fulles; ensetmanes de pluja i calor, aprofita per

créixer i treure fulles noves.Quan se sotmet un arbre a una podaenèrgica, apareixen branques novesque creixen a gran velocitat. Sembla,doncs, que les podes rejoveneixen elsarbres. No és així; una poda és sempreuna mutilació que deixa feridesimportants. L’arbre no és rejoveneix,

sinó que reacciona a la desesperadaper restablir l’equilibri entre el volumde les arrels i el de les branques.Ara bé, els jardiners municipals treuenprofit d’aquesta autoregulació. Saben que,si mantenen reduïda la capçada dels arbresdels carrers, les arrels no creixeran gairei no acabaran aixecant l’asfalt.

A la part alta dels torrents, l’aigua noméshi circula els dies de pluja. No hi ha unazona d’humitat permanent al seu voltant,i, per tant, no hi creix la verneda.Més avall, el perfil del torrent és menysabrupte, l’aigua circula més calmadasobre un llit de sorres. Hi veiem córrerl’aigua en certes temporades, però sotala sorra circula tot l’any en forma de deus

d’aigua, autèntics rius soterranis. Aixíveiem els torrents de can Blanco, lesVinyes Velles, can Xacó, can Sauquet i elmés gran de tots, la riera de Vallromanes.Sobre les deus creixen canyes i algunsarbres de verneda. On aflora una deu esgenera una font.A la plana, l’aigua corre a la vista tot l’anypels rius Mogent, Congost i Besos.

L’aigua que aporten les deus forma unmantell freàtic subterrani (del grecphréar, pou) molt més ample que elcorrent visible del riu.Com que el Vallès és un antic llacomplert de sediments, el mantellfreàtic és molt extens; ocupa més del50 % de la plana. D’aquí la gran humitatdel clima del Vallès.

Vimetera

El riu Besòs naixia entre aiguamolls ques’estenien per Montmeló, al voltant delbaix Congost, i sobretot per Montornès,al voltant del baix Mogent, a la dreta delriu per l’actual polígon de fàbriques i, al’esquerra, per l’actual plana d’horts de

can Vilaró. Sobre les terres xopes hicreixia una verneda espessa, ben ricade plantes i animals.L’aiguamoix era un terreny perillós detransitar i poc saludable. El deMontornès ha estat infectat de

paludisme fins a començaments delsegle XX. Per això els anticsmontornesins no van edificar el pobleprop de l’aigua sinó allunyats d’ella,sobre un turó.

La verneda antiga ocupava percomplet els marges del Mogent,Congost i Besós. La construcció delpolígon industrial Riera Marsà la vareduir notablement, i avui queden

només dos bosquets al margeesquerre del riu, separats pel port delMogent: un passeig de plàtansd’ombra tocant als horts de la planad’en Vilaró, amb un sotabosc molt

pobre, i un bosc molt més divers,acompanyat d’una bardissa espessa,estès des dels xalets del Mas Caldersfins a la font de Santa Caterina i elpont vell del Besós.

Sanejar l’aiguamoix palúdic i convertir-lo en els horts més fèrtils del poble haestat una feinada d’envergadura que haexigit més de dos mil anys d’esforços.La tasca consistia a abocar-hicabassades de terra per elevar el nivelldel terrenys al voltant del riu, i, a obrircanals de desguàs pels que l’aigua

s’anés escolant.Les finques romanes van iniciar latransformació als segle segon abans dela nostra era, fent-hi treballar elsesclaus indígenes. Els senyors feudalsde Montornès es van preocupar perampliar els horts, així mateix. Elsterratinents moderns, que llogaven la

terra a parceria, incloïen als tractesl’obligació de recuperar alguns metresquadrats d’aiguamoix.La generació actual va culminarl’epopeia. Als anys 1950 i 60 es vandessecar els últims trossos d’aiguamoix.Feia alguns anys que ja no hi haviapaludisme. L’ús del DDT l’havia eliminat.

La gran epopeia històrica de Montornès

Quantes vernedes tenim a Montornès?

L’aiguamoix de Montornès

Un acord general de recuperació de la Conca del Besós

De tots els hàbitats del planeta, els boscosde riu han estat els més castigats. Hemconvertit els rius en abocadorsd’escombraries, aigües negres i residusquímics per la comoditat d’un corrent ques’ho enduia tot i per estalviar els costosd’una eliminació ben feta de les deixalles.Hem ocupat els marges del rius ambedificis, tallant abans les vernedes que

hi creixien. Encara que la forma delterreny indiqués que era una zonainundable i que la documentació històricatestifiqués antigues inundacions, lapressió especulativa ha estat tan alta quepocs ajuntaments s’hi ha resistit. Algundia vindran les desgràcies, com en unacrònica anunciada.Hem usat les sorres i graves del llit dels

rius com a material de construcció, ambextraccions més grans que el ritmenatural de reposició.I finalment estem deixant els rius faltatsd’aigua, gràcies a una infinitat de pousque esgoten els aqüífers. Amb labaixada del nivell de les aigüessubterrànies, la franja exterior de lesvernedes s’asseca i mor.

Després de molts anys d’inoperànciaoficial, les institucions actuals són forçaactives en la recuperació dels riusvallesans. El Consorci del Besóscentralitza les actuacions. La primera haestat la construcció d’una xarxa dedepuradores per filtrar les aigüesresiduals de les poblacions i lesindústries.A Montornès en tenim dues: la general,

situada a Can Buscarons de Baix, i unaprivada que pertany a la ConcentracióIndustrial Vallesana.El Pla d’Espais d’Interès Natural deCatalunya, depenent de la Generalitat, laXarxa Natura 2.000, depenent delParlament Europeu, coordinen un seguitd’actuacions sobre el Mogent i el Congost.L’Agència Catalana de l’Aigua s’ha ocupatd’infraestructures de col·lectors.

Quan apareix un abocament incontrolatde deixalles (cada vegada n’hi ha menys)s’ordenen les neteges oportunes.Com a resultat de tot plegat, la qualitatdel aigua del Besós ha millorat força.Torna a haver-hi peixos, invertebrats iaus aquàtiques. L’aigua encara no té unaqualitat alta, però millorarà en la midaque es modernitzin les depuradoresactuals.

És clar. La població de Montornès haviafet un ús sostenible del riu durantmil·lenis. Els nostres avis pescavenpeixos i crancs al Mogent, hi caçavenànecs, canalitzaven l’aigua en resclosesper regar els camps i collien als margescanyes, joncs, boga i vímet.És una qüestió de moderació i de seny.Les fàbriques poden usar l’aigua delsrius sempre que la retornin neta decontaminants. Les clavegueres de la

població no han d’abocar els residusdirectament al riu, sinó a través dedepuradores. L’Ajuntament ha decontrolar els cabals que s’extrauen pera ús agrícola, i els agricultors han delimitar els adobs per tal que l’excés denitrats i fosfats no contamini l’aqüífer.Els pagesos de Montornès deien:

“Adobar de boig és collir de savi”, unconsell que té lògica econòmica peròque resulta fatal per a l’ecosistema.

És possible un ús no destructiu del riu?

La destrucció de les vernedes

Canyimars

Són boscos clars de llum, amb unsotabosc impenetrable per la presènciad’ortigues, esbarzers i cards, i perl’abundor d’enfiladisses.Les fulles són caduques; cauen a la

tardor mentre la vida vegetal esralentitza. La verneda es veu moltdiferent estiu i hivern, al contrari que aalzinar.Les fulles dels arbres solen ser amples

i tendres, plenes d’estomes, bones perexpulsar l’excés d’aigua.Hi ha freqüència d’aments, inflorescènciesmasculines en forma d’espiga pèndula.

Les característiques de les vernedes

Om Pollancre Trèmol Àlber

Plàtan d’ombra Acàcia Desmai

L’om té el tronc rugós, amb fulles devora dentada, que reconeixereu perquèla base és irregular, més avançada enun costat que a l’altre. Floreix al marçi en pocs dies madura un fruit menutenvoltat d’una ala membranosa circular,que el vent escampa a milions per totala comarca.

El pollancre s’identifica de lluny per laseva copa alta i prima que recorda elsxiprers. A l’hivern, l’arbre nu semblaformar nusos als punt d’on surten lesbranques.

El trèmol es coneix per les fulles en

forma de cor que tremolen amb la brisamés suau. La tija de les fulles no ésrodona sinó aplanada. Alguna gentconsidera al·lèrgiques les sevesconegudes llavors, minúscules peròenvoltades d’un borrissol.

L’àlber es coneix pel color blanc, quasiplatejat, del revés de les fulles en formade palmell. Per dalt són verdes. Tambéel tronc és blanquinós, amb l’escorçatrencada per marques romboidalstípiques. La fusta és molt buscada perfer mobles.

L’escorça del plàtan d’ombra es desprèn

en plaques per permetre el creixementdel tronc. Té grans fulles en forma depalmell i forma boles plenes de llavorsque es desfilen a la primavera.

L’acàcia te punxes molt agudes en labase de les branques. Les fulles sóncompostes per un nombre imparell depetits folíols. Les flors són blanques iagrupades en penjolls.

Les branques del desmai són tanflexibles que pengen fins tocar el terra,en una imatge adorada pels poetes. Lesfulles són llargues i primes.

Els arbres de la verneda

Quan es talla o crema una verneda,creix un erm de mates baixes queanomenem bardissa, on l’esbarzercreix poderós a plena llum, amenaçantamb les punxes i oferint les saborosesmores.El sauquer, de fulles compostes,forma a la primavera grans corimbesde flors blanques, de virtuts remeieres.Les mates més interessants, però, són

les que combinen dues característiquesoposades: la duresa i la flexibilitat, unacombinació insòlita de la que els homesn’han tret un gran profit perquè permetteixir-les en malles resistents.La canya és la més gran de lesgramínies. Es reprodueix per llavor iper rizoma. S’usa per fer cistells,cabassos, parets, sostres, tanques,escales, bastides...

El jonc forma mates de tiges curtesintensament verdes. Se’n fan cistells.La boga o balca eleva feixos cilíndricsde llavors que anomenen espadanyes.Amb les fulles teixim el seient de lescadires.De la vimetera, un arbret de pocaalçada, aprofitem les branques jovesi flexibles, el vímet, per fer cistells ifrontals de mobles.

Les bardisses de la verneda

Montornès forma part de la rutamigratòria de moltes aus aquàtiques.Les vernedes del Mogent n’erenespecialment riques. Els ocellsarribaven a la tardor des dels aiguamollsde l’Empordà, procedents del centred’Europa i paraven aquí, alguns perpassar-hi l’hivern i la majoria perprosseguir viatge al sud, cap al deltadel Ebre, l’albufera de València i Doñana.Desapareguts durant els anys d’extremacontaminació del riu, des dels anys 90tornem a veure’ls.

Malgrat el nom d’ànec de coll verd,només el mascle té el coll verd metàl·lic.La femella i les cries són grises. Posa

8-10 ous en un niu fet entre les matesde la ribera. Els menut neden tot justacabats de néixer.

La polla d’aigua és una gallineta menuda,negra, amb una placa còrnia vermelladamunt del bec. Té les potes curtes ifortes i els peus amples.

La fotxa sembla una polla d’aigua ambla placa de color blanc. Els dits delspeus tenen membranes laterals que lipermeten mig caminar sobre l’aiguaquan corre per iniciar el vol.

El bernat pescaire sembla una cigonyamenor, d’un metre d’alçada. És gris i

vola majestuosament amb el colldoblegat sobre l’esquena. Fa els niusen colònies dalt dels arbres. Pesca tantal vol con a peu pla i a l’espera.

El martinet és una cigonya menuda iblanca. Sovint es posa en grupsnombrosos als camps de conreusacabats de remoure.

La becada, de la mida d’una coloma, esde color bru clar, té el bec llarg i primamb el que remena el terra moll enbusca d’insectes i cucs. Fa el niu al terra,al peu d’un arbre, amb uns ous grisosen forma de pera.

Els ocells de l’aiguamoll

Bernat pescaireÀnec de coll verd

Becada

Són molts els animals que s’acostenal riu cada dia a beure aigua, i sónmolts els predadors que els esperenper caçar-los.Quan les aigües baixaven netes esveien llúdrigues al Mogent. Excavencaus subterranis a la riba, amb unasortida sota l’aigua i una altra a terraseca. Mengen peixos i granotes ideixen un escampall de restes. Fanuna mena de tobogans als margesdel riu, als punts on llisquen perentrar a l’aigua.

La rata d’aigua és més petita que la ratacorrent. Té les orelles menudes, elmorro curt i la cua peluda. Menja plantesaquàtiques i és una gran nedadora. Enqueden poques; la rata de lesclavegueres quasi l’ha substituït.

La serp d’aigua és de color ros amb

taques negres. Mimetitza els colors del’escurçó, encara que és inofensiva. Caçapreses petites sota l’aigua.

La granota no pot viure lluny de l’aigua,doncs la sequedat de la pell li causariala mort. Pon els ous a l’aigua, dins d’unasubstància gelatinosa. D’ells surten leslarves, els capgrossos, que estransformaran en granotes adultes perun procés de metamorfosi.

La salamandra, de colors vius grocs inegres, és un animal envoltat dellegendes màgiques. Vol aigües netes itranquil·les i, com molts amfibis, suaun tòxic quan se sent en perill.

Des de fa uns anys, tornem a tenir peixosal Mogent. Abans que la contaminacióels matés, havien estat molt abundants.Hi havia barbs, grans fins a 25 cms., amb

una mena de bigotis que en realitat sóntentacles tàctils i gustatius, llíseres,nervioses i ràpides, i anguiles, d’aspectesemblant a una serp, que al final de laseva vida travessen l’oceà Atlàntic perposar els ous al mar dels Sargassos.

La varietat d’insectes de riu ésinacabable. Sobre l’aigua volen elsespiadimonis i libèl·lules, de colorsbrillants, perseguint mosquits. Lesseves larves són aquàtiques icarnívores. Les efímeres formen núvolsverticals amb mils d’individus. Elssabaters rellisquen sobre l’aigua ambmoviments bruscos. Els ditisquessemblen escarabats submarins i podenpicar les persones.Molts altres insectes com els mosquits,que d’adults viuen lluny de l’aigua,s’acosten a les basses del riu per apondre els ous.

Els animals del riuGripau Libèl·lula Salamandra Llúdriga

MONTORNÈS DEL VALLÈS

12

3

4

5

67

8

Excursió a la Font de Santa Caterina

1. Sortim de la Plaça de la Font. Calportar sabates estables perquè elterreny que trepitjarem és poc regular,i tapar-se cames i braços per tal queles ortigues no ens puguin tocar lapell i causar-nos una irritació.

MONTORNÈS NORDMONTMELÓ

11

2. Creuem el pont sobre el torrent deVinyes Velles. A l’esquerra hi ha unàlber històric, que va ser pintatdiverses vegades per Joaquim Mir. Ala dreta hi ha alguns trèmols, un aurói els troncs secs d’alguns oms afectatsper la plaga. Tots són arbres de ribera.

3. El carrer Pau Casals (abansavinguda Muntadas) es va obrir a pici pala als anys quaranta, quan elspropietaris de la Torre van parcel·larel turó Calders per fer la urbanitzacióde torretes. Antigament, tota aquestazona estava plantada de vinya.

4. Can Montserrat va ser un xaletluxós als anys cinquanta. Queden lesrestes de la piscina, la pista de tenisi la de patinatge. Després ha estatabandonat durant molt anys i okupatrepetidament. Rera el xalet trobem elcamí pel que baixarem a la carretera.

5. Caminem cent metres pel voral dela carretera en direcció a Montmeló.Passem per davant del restaurantCasablanca i tot seguit veiem a la dretael camí que baixa al riu. Havia estatun camí molt important, el camí ralpel que circulaven els vehicles i lescordades de mules de Barcelona aGranollers. EL camí creuava el riu apeu pla i s’enfilava fins al peu de laMuntanyeta (turó de les Tres Creus),on hi trobaven l’hostal de can Roina.

6. Als marges sorrosos és possibletrobar-hi caus de teixons, que cridenl’atenció per l’escampall de terraexcavada que tenen a l’entrada. Sónanimals nocturns, omnívors, de midasemblant a un gos mitjà. Una franjade color negre sobre els ulls fa quesemblin emmascarats.

7. El terra ple de còdols dificulta lacaminada. Són pedres molt diversesperquè procedeixen de tots elsextrems del Vallès. L’aigua les ha fetrodar durant segles fins que hanadquirit la forma arrodonida.

8. La verneda no és un bosc acollidor.Els esbarzers i cards punxen a quis’acosta, i els pèls urticants de lesortigues estan a punt per produir unabona coïssor.

9. Les canyes creixen en grupscompactes, com les bogues, que alcenorgulloses un bosc d’espadanyes. Elsjoncs, en canvi, formen matesmodestes, de branquetes fortes illavors dures.

10. Els voltants de la font de SantaCaterina estan ocupats per una devesade plàtans d’ombra. Van ser plantatsamb intenció de tallar-los cada tantsanys per vendre’n la llenya. L’últimatala va ser als voltants del 1.980.Podem observar la rebrotada i lanotable velocitat de creixent.El sotabosc es pobre de mates, encomparació de la bardissa espessaque creix a ple sol a la ribera del riu.

11. La font de Santa Caterina estàreduïda a un reguerot entreescombraries, per culpa de l’abocamentde terres i brossa des de la carretera.L’antic camí d’accés resta tallat.Tenia una aigua de gran qualitat, quemolta gent venia a buscar. Avui, però,encara que la zona estigués neta, noaconsellaríem a ningú que en begués,per por a les filtracions dels pous mortsde les urbanitzacions que envolten elTelégraf.

10 9

Punts d’observació

Avinguda Onze

de Setem

bre

Avinguda de BarcelonaCarrer Pau Casals

Carrer Catalunya

Manso Calders

CONCENTRACIÓ INDUSTRIAL VALLESANA

CAN PARERA

Plaça de la Font

Can Tacó Can Roina

Carrer Jaume Balmes

Carrer MajorPlaça de Pau PicassoCarrer de l’Estrella

Carrer de la Princesa Sofia Carrer de Joan Carles Primer

Zona Esportiva Municipal

Gran Vial

Avingudade

laLlibertat

RIU MOGENT

Ram

blade

SantSadurní

Ptge. de Can Martí

Ptge. de Tete Montoliu

Carrer Enric MoreraCarrer Frederic Mompou

Carrer de Adriano

Carr

erM

aest

roJo

aquí

nRo

drig

oCan Montserrat

Casablanca

Vial Centre

Vial Nord

Font de Santa Caterina

Avinguda de Barcelona

RIUCO

NG

OST

Carrer de Joan MiróCarrer del Molí

Carr

erde

Llei

da

Àlber / Álamo blanco / Populus albaBoga o balca / Anea / Typha angustifo

lia

Esbarzer / Zarzamora / Rubus ulmifo

lius

Fes el teu propi herbariPràctica de ruta

Una bona manera d’aprendre a reconèixer les plantes méscaracterístiques d’un hàbitat és fer un herbari. No costa gaire.

El primer pas és collir mostres dels vegetals. Cal fer la visitaamb una tisora i una capsa. Amb la tisora tallarem mostrespetites però ben formades de les plantes, que col·locarema la capsa per que no s’aixafin.No talleu gaire, sigueu moderats. Importa més la qualitatde la mostra que la quantitat.

Un cop a casa, absorbirem la humitat de les mostrescol·locant-les entre fulls de diari.Cal fer una premsa artesanal tan senzilla com col·locarcapes successives de full de diari i mostres i posar un pesal damunt (una pila de llibres, per exemple).És important posar molta atenció en col·locar bé les mostres,

per tal que s’aixafin en una bona posició.

Tres setmanes més tard, les mostres ja estaran seques.Aleshores podrem fer un àlbum amb elles. Enganxemcada una en un full de l’àlbum i al costat escrivim el seunom popular, si voleu en català i castellà, i la data i ellloc de la recol·lecció. També és interessant afegir-hi elnom científic.

Per exemple:

àlber / álamo blanco / populus alba

esbarzer / zarzamora / rubus ulmifolius

boga o balca / anea / typha angustifolia.