Infor matiu de 89 l’economista · segon trimestre al 10,6% el tercer. En canvi, es moderà el crèdit al consum, el creixement del qual baixà del 14,3% al 10,2% pels períodes

SUMARI

3 Editorial

4-14 Interès més alt:• L’economia catalana

al començament del 2003• Situació econòmica-hivern 2003

15-18 Nous serveis col·legials

20-24 Notícies

26 Gent de casa:• Entrevista a Miquel Valls

28-29 Avantatges comercials

30-39 Al vostre servei:• Noticiari legislatiu• Noticiari jurídic• Noticiari fiscal• Noticiari mediambiental• Noticiari d’economia• Noticiari d’auditoria• Noticiari d’assegurances• Noticiari d’informàtica

40-45 Treballem en grup:• Ressenyes d’actes• Crònica d’activitats

46 Hemeroteca

47 Agenda

I n f o r m a t i u d e

l ’ e c o n o m i s t anúm.89febrer-març 2003

C O L · L E G I D ’ E C O N O M I S T E S D E C A T A L U N Y A

[email protected]

L’EconomiaCatalana en el 2003

Nous

serveis col·legials

Informatiu de l’economista núm. 89 Pàg. 3

Editorial

BARCELONAAv. Diagonal, 512, pral. 08006 BarcelonaTel. 934 161 604 Fax 934 160 [email protected] Maragall, 44, ent. 3a. 17002 GironaTel. 972 214 533 Fax 972 214 [email protected] de Foix, 4 25002 LleidaTel. 973 268 089 Fax 973 267 [email protected] Nova, 58-60 43004 TarragonaTel. 977 217 042 Fax 977 229 [email protected]

JUNTA DE GOVERNDegàJordi Conejos SanchoVicedegàArtur Saurí del RíoSecretàriaMontserrat Casanovas RamonVicesecretariOriol Amat SalasTresorerRaimon Casanellas BassolsInterventorJoan B. Casas OntenienteVocal President a GironaJosep Pujolràs NonellVocal President a LleidaJordi Vilalta MiquelVocal President a TarragonaAntoni Terceño GómezVocals Mercè Sala SchnorkowskiJoan Ràfols EsteveJoaquín Trigo PortelaJoan B. Casas OntenienteMiguel Antonio Pérez Jordi Gual SoléAmadeu Petitbò JuanConsellersJesús Betrian PiquetGuillem Rovira JacquetAnton Gasol MagriñàNúria Bosch Roca

n aquest Informatiu trobareu el resultat de l’enquesta Situació econòmica (hivern2003) que s’ha dut a terme del 13 al 31 de gener d’enguany. Aquesta és la primera deles tres enquestes que al llarg de l’any us enviarem per tal de saber quina és la vostraopinió en relació a l’economia catalana i espanyola i sobre altres qüestions d’actualitat.Com sabeu el Col·legi dóna a conèixer els resultats de les enquestes Situació econòmi-ca a la societat, mitjançant una roda de premsa a la qual assisteixen la majoria dels mit-jans de comunicació del país i en què ens manifesten un gran grau d’acceptació. Lesenquestes Situació Econòmica es consoliden cada cop més com un indicador importanti significatiu dels economistes catalans en relació a l’economia catalana i espanyola.

L’enquesta Situació econòmica (hivern 2003), ens indica que els economistes ens mos-trem pessimistes sobre l’evolució de l’economia en els propers mesos. A diferència d’en-questes passades, el principal problema que indiquem que té en l’actualitat l’economiacatalana és la inflació, destacat per tres de cada quatre col·legiats, desplaçant l’estat deles infraestructures i les comunicacions i la manca de reformes estructurals que en ante-riors enquestes s’indicaven com les principals problemàtiques de l’economia catalana

En aquest Informatiu, com ja és tradicional, també trobareu per escrit, un breu comen-tari que cadascun dels membres del Club de Conjuntura ha elaborat en relació a la sevaopinió sobre l’economia catalana i que són un bon complement als resultats de l’en-questa, ja que analitza la situació econòmica a final del 2002 i les previsions per al 2003sector per sector.

El Col·legi d’Economistes de Catalunya sempre ha estat una institució capdavantera enla utilització i promoció de les noves tecnologies de la informació. Hem estat un delsprimers col·legis de tenir pàgina web i d’oferir als col·legiats la possibilitat de tenir accésgratuït a internet i una adreça de correu electrònic. L’aprofitament de les noves tecno-logies, per a la prestació de nous serveis i de millorar els actuals, continua essent unade les prioritats de la Junta de Govern. En aquest sentit, i com ja us vaig anunciar enel passat número de l’Informatiu de l’economista, el Col·legi, gràcies a la Col·laboraciódel CIDEM, ha engegat cinc nous serveis, que trobareu descrits en les pàgines d’aquestinformatiu: Certificació digital dels economistes,que permet als col·legiats la possibilitatde signar i enviar les comunicacions que s’efectuïn, mitjançant correu electrònic, deforma segura i convenientment identificats; Visat telemàtic, que permet als col·legiatsautentificar la seva condició d’economista en els informes, contractes,... que realitzisense necessitat de desplaçar-se a la seu del Col·legi; Xarxa d’economistes online,aquesta aplicació permetrà que cada col·legiat tregui un màxim profit de cadascun delsrestants membres del Col·legi, sense necessitat de desplaçar-se (des del web del Col·legies podran accedir a d’altres economistes, degudament classificats per especialitats, pertal de compartir els coneixements o col·laborar.); i finalment el directori online i laborsa de treball online.

El passat 27 de gener és van clausurar les Jornades Catalunya Futur, que es van iniciarun any abans amb la convocatòria, per part del Govern de la Generalitat de Catalunya,dels representants de les principals institucions econòmiques i socials de Catalunya entreles quals es trobava el Col·legi d’Economistes de Catalunya, amb la presentació, per partdel conseller en Cap, Hble. Sr. Artur Mas, de l’informe Catalunya Futur. Comentar-vos,ja que dins d’aquest informatiu hi trobareu àmplia referència, que no sols el Col·legi d’E-conomistes de Catalunya ha estat l’únic col·legi professional convocat per participar enaquestes Jornades, sinó que a més ha tingut un paper actiu, elaborant la diagnosi deCatalunya, i ha fet arribar la nostra opinió en relació a quin ha de ser el model econò-mic per a Catalunya i ha participat, conjuntament amb la resta d’entitats designant unsrepresentants, en una anàlisi qualitativa sobre la situació actual i el futur de Catalunyaque, mitjançant enquestes personals, van fer professors de la Universitat Pompeu Fabra.

E

Jordi ConejosDegà

Edita: Col·legi d’Economistes de CatalunyaSecretària general: M. Rosa CavaSecretari tècnic: Lluís SantalóDirector de Formació: Jesús ÁlvarezAdministració financera i Secció del REA: Montserrat Escanilla

Secretaria Econòmica: Àngel HermosillaCoordinadora editorial: Virgínia SanuyAssessorament lingüístic: Judit GasullInformàtica: Jordi IbàñezDisseny: Estudio DGFotògrafa: Mercè BelImpressió: Gráficas 94Publicitat: Bitmap S.L.Isidre Rodríguez Tel. 93 416 16 04Dipòsit Legal: B-36694-89

El creixement mitjà del PIB a Catalunyadurant 2002 ha estat del 2,2% segons lesprimeres estimacions de l’IDESCAT i delDepartament d’Economia i Finances. Segonses presenta al quadre adjunt on es mos-tren les xifres corregides d’efectes estacio-nals i de calendari, la trajectòria ha estatdescendent durant els tres primers trimestresper repuntar a l’alça en el quart trimestre.

Pel que fa al PIB no agrari, el principalcomponent del creixement és el sector dela construcció, amb una mitjana anual del2,9%. A més del dinamisme experimentaten el sector de l’habitatge, cal destacar lesimportants obres d’infraestructura públicaque actualment es duen a terme a Catalunya,la qual cosa representa una base sòlida per a

l’evolució de l’economia catalana i impedeix,en fases de desacceleració, que el creixementglobal del PIB hagi anat per sota de l’1,9%.

La indústria ja patia a principi d’any denivells baixos de creixement i no es fins alquart trimestre que el sector dóna lleus símp-tomes de recuperació mercès al bon com-portament de l’índex de producció industrial.Per sectors destaca positivament el de laproducció d’arts gràfiques i edició, les indús-tries químiques i els productes alimentaris,mentre que s’aprecia una evolució negativaen el tèxtil, maquinària per a la producciód’oficina i el sector del material del transport.

El sector serveis no ha pogut mantenirels ritmes de creixement superiors al 3%

que es venien registrant des de fa diver-sos anys a causa del progressiu debilita-ment del consum privat, tot i que elsector turístic, i especialment l’estranger,ha compensat en part aquest factor.

Finalment, el sector agrari ha tingut unaevolució positiva del 5,5% basada, princi-palment, en les produccions de l’agricul-tura mentre la ramaderia ha tingut uncomportament més moderat.

Joan LlúriaCap de l’àrea de Programació

del Departament d’Economia i Financesde la Generalitat de Catalunya

L’evolució monetàriaEl desembre passat, el Banc CentralEuropeu va decidir mantenir l’objectiude creixement monetari per enguany,l’M3, en el 4,5%, malgrat el continuatincomplimet, per excés, d’aquesta xifra,afirmant que es tracta d’una desviaciócircumstancial. Efectivament, la pre-ferència del públic per la liquiditat,desertant de productes més rendiblesperò amb més risc, com els fons d’inver-sió, ha mantingut durant el darrer tri-mestre de l’any 2002 el creixementmonetari al nivell del 7%. Els dipòsits enbancs i caixes segueixen per tant comp-tant amb el favor del públic.

El comportament del crèdit al sector pri-vat, d’altra banda, mostrà una reducció enel seu creixement, coherent amb la dis-minució en el ritme de l’activitat econò-mica. A nivell de la Unió MonetàriaEuropea, la darrera dada disponible, denovembre, ens dóna un increment anualdel 4,6%, per sota del 4,9% de l’octubre,del 5% del tercer trimestre i del 6,1% delsegon. Quant a Espanya, el finançamental sector privat presentà el novembre uncreixement anual del 14%, del mateixordre que els mesos anteriors. Amb dadesdesagregades disponibles només fins eltercer trimestre, tenim que el principalresponsable d’aquesta forta taxa fou elcrèdit hipotecari per a habitatges, amb uncreixement del 18%, superior al 16,5% delsegon. També fou superior el creixement

Pàg. 4 Informatiu de l’economista núm. 89

L’interès més alt

L’economia catalana al començament del 2003El Club de Conjuntura del Col·legi d’Economistes de Catalunya organitza, aprincipi i mitjan d’any, dos actes sobre l’economia catalana, coordinats pel Sr.Jordi Goula, adreçats a tots els col·legiats per tal de mantenir-vos informats enaquests temes.

Seguint aquesta dinàmica, el passat 6 de febrer va tenir lloc la primera d’a-questes reunions per tractar “L’economia catalana al començament del 2003”.

Com en anteriors anys, l’Informatiu de l’economista aprofita aquest esdeve-niment per sol·licitar a cadascun dels integrants del club de conjuntura unbreu escrit en relació al tema.

Les perspectives per a l’economia catalana al 2003

Evolució del producte interior brut a Catalunya

Dades corregides d’efectes estacionals i de calendari

2001 2002 2002Total any Total any I trim. II trim. III trim. IV trim.(A)

Agricultura –7,1 5,5 2,1 7,0 8,5 4,4

Indústria 1,4 1,3 1,1 0,8 1,0 2,3

Construcció 3,0 2,9 3,4 2,6 2,6 3,0

Serveis 3,2 2,7 3,2 3,0 2,4 2,2

PIB pm 2,4 2,2 2,6 2,3 1,9 2,1

Dades provisionals. (A) Avanç

Font: Institut d’Estadística de Catalunya i Departament d’Economia i Finances

del crèdit a empreses, que passà 9,6% delsegon trimestre al 10,6% el tercer. Encanvi, es moderà el crèdit al consum, elcreixement del qual baixà del 14,3% al10,2% pels períodes esmentats.

Pel que fa a les actuacions de políticamonetària, es produïren durant el quarttrimestre les esperades decisions dereducció dels tipus d’interès oficials. LaReserva Federal, el banc central americàbaixà el seu el 6 de novembre, de l’1,75%a l’1,25%, argumentant la mesura en quèsobre la base de la inflació continguda,l’economia necessitava un impuls perassegurar la represa. El Banc CentralEuropeu també baixà el seu tipus, del3,25% al 2,75%, tot i que per demostrarautonomia en relació als Estats Units noho feu immediatament sinó al cap d’unmes, el 5 de desembre. El BCE va justifi-car la mesura en un empitjorament de lesperspectives de l’economia a la UEM, japrou clares de feia temps, coincidint ambuna millora en la inflació.

Tal com s’ha dit, aquestes baixes delstipus oficials ja eren esperades. Efectiva-ment, els tipus dels mercats monetaris ini-ciaren una línea de descens continuat elmaig del 2002, que ha portat l’euribor a 3mesos del 3,45% al 2,80% en acabargener d’enguany, mentre que l’euribor aun any passava del 3,95% al 2,65%.Aquest major descens experimentat peltipus a un any en relació al tipus a 3mesos corrobora aquesta expectativade baixa del tipus oficial.

També els tipus més llargs dels mer-cats financers enregistraren un des-cens des del maig de l’any passat.Si agafem com a representatiu elrendiment del deute públic a 10anys, l’alemany ha passat del5,30 al 4% a final de gener i l’a-mericà del 5,15% al 3,95%. L’evolu-ció a la baixa ha estat propiciada perla incertesa sobre la situació de leseconomies, l’amenaça de guerraamb l’Iraq i la poca alegria a lesborses. És a dir, la puja del preude la renda fixa ha estat a causade l’avançament de la baixa delstipus oficials però també al cone-gut paper de refugi que juga quan hiha incertesa. Cal destacar que des del

novembre, mentre els tipus llargs ameri-cans s’han estabilitzat, els europeus hanseguit baixant. Això ve explicat pel des-plaçament d’inversions cap a Europa, perpèrdua de confiança en els Estats Units,la qual cosa ha comportat a més la cai-guda del dòlar.

Quant als tipus d’interès del crèdit banca-ri, a Espanya seguiren baixant els darrersmesos, passant el tipus sintètic de lesdiferents modalitats de crèdit, que calculael Banc d’Espanya, del 5,1% el tercer tri-mestre al 4,6% el quart.

No cal dir que també han baixat els tipusdel crèdit hipotecari, per la baixa del’euribor a un any i dels tipus del deutepúblic.

Pel qua fa finalment a la previsió sobrel’evolució dels tipus, l’opinió majoritàriadels experts i la dels mercats financers ésque ni el Federal Reserve ni el BCE toca-ran els seus tipus a curt termini. Més enllàdependrà totalment de com se’n surtin lesrespectives economies de les crisis deconfiança que afecten avui tant a inver-sors com a consumidors.

Artur SauríEconomista

Conjuntura laboralEl mercat de treball català ha respost bas-tant bé davant el clima d’incertesa idesacceleració econòmica internacional.

El nombre d’afiliats a la Seguretat Sociala 31 de desembre de 2002 ha assolit unmàxim històric en un mes de desembre,situant-se la xifra total en 2.931.180 afi-liats. En comparació amb el desembre de2001, ha registrat un augmentat de68.884 (del 2,4%, en termes relatius). Pelque fa al conjunt de l’Estat, l’augmentinteranual és de 439.638 afiliats, situant-se la xifra total en 16.188.390 afiliats a laSeguretat Social.

El nombre de persones desocupadesregistrades s’ha situat en 203.532 i la taxad’atur en el 6,58%, en el mateix període.En termes interanuals han augmentat tantles persones desocupades (16.691) com lataxa d’atur (0,42 punts percentuals). Tot iaixò, aquests increments són inferiors alsregistrats un any abans (19.847 i 0,59 res-pectivament).Al conjunt de l’Estat espan-yol el nombre de persones aturades és de1.688.068 i la taxa del 9,14%. Respecte del’any 2001 la desocupació s’ha incremen-tat en 113.224 i la taxa en 0,62 punts per-centuals. Per CA Catalunya ha tancat l’any2002 amb la taxa d’atur més baixa.

En el decurs de l’any 2002 s’han compta-bilitzat 290.507 contractes indefinits, elque suposa que Catalunya concentri el23% dels contractes indefinits formalitzatsa tot l’Estat. El bon comportament de lacontractació indefinida ha fet millorar sig-nificativament l’estabilitat de l’ocupació,atès que la taxa de temporalitat s’ha situaten el 22,3%, xifra que suposa una reduc-ció de més de tres punts percentuals enun any. A més se situa 9 punts per sotade la mitjana espanyola.

L’increment salarial s’ha elevat fins al 3,56%,un cop incorporades les clàusules

de revisió per garantia salarial.Aquest increment salarial revisatse situa 0,24 punts percentuals

per sota del nivell registrat eldesembre de l’any 2001 (3,80%).

Al llarg de l’any 2002 s’han regis-trat 183.829 accidents en jornadade treball amb baixa a Catalun-ya, xifra que comporta una dava-llada interanual del 2,68% (5.071

accidents menys que l’any 2001, entermes absoluts). Aquestes dadessuposen que 78 de cada 1.000 treba-

lladors han patit un accident laboralamb baixa l’any 2002. Aquest índex

d’incidència és inferior al registrat l’any2001 (82 de cada 1.000).


Segons la gravetat, el 98,98% dels acci-dents registrats l’any 2002 són de caràcterlleu (181.958); el 0,92%, de caràcter greu(1.685) i el 0,10%, de caràcter mortal(186). En comparació amb l’any 2001, hadisminuït tant el nombre d’accidents lleus(5.087 menys; descens del 2,72%) com elde greus (15 menys; descens del 0,88%),si bé s’ha incrementat el nombre d’acci-dents mortals (31 més; augment del 20%).

Per a l’any 2003, es preveu un creixementdel PIB del 2,6% i de l’ocupació al voltantde les 37.000 persones.

M. Mercè Jou i TorrasEconomista, subdirectora general

del Gabinet Tècnic del Departament de Treball de la Generalitat

Evolució del sector industrial

Després de patiruna intensa desaccelera-ció durant l’any 2001 (quan elPIB industrial va créixer d’un 1,4%front el 3,9% de l’any anterior), el sectorindustrial ha experimentat una situació d’es-tancament durant l’any 2002, tot i que l’e-volució dels diferents indicadors assenyalauna lenta però progressiva millora al llarg del’exercici. Això no obstant, la incertesa sobrel’evolució futura de l’activitat industrial és,encara, considerable. Aquesta conjunturas’emmarca en el context de la debilitat del’economia internacional, en general, ieuropea, en particular, que dificulta la recu-peració de les inversions i les exportacions.

Aquesta situació de baix creixement, lentamillora i incertes expectatives s’expressaen l’evolució dels indicadors conjunturalsmés importants:

– el PIB industrial, amb dades cicle-tendència, va créixer en termes intera-nuals d’un 0,7% durant el primertrimestre de l’any, d’un 1,0% durant elsegon i d’un 1,4% durant el tercer;

– l’IPI (Índex de Producció Industrial) vaexperimentar una variació interanualacumulada de l’1,1% durant el períodegener-novembre, una dada molt influïdaper la caiguda de la producció de bénsd’equipament durant el període (-5,3%).El comportament més negatiu corresponals sectors tèxtil (-6,8%), maquinària(-6,5%) i material de transport (-5,5%).Això no obstant, cal assenyalar que l’IPIva caure d’un 3,2% en termes intera-nuals durant el primer trimestre, mentreque va augmentar d’un 2,0% durant elsegon i d’un 2,9% durant el tercer. Elcreixement interanual en el bimestreoctubre-novembre ja va ser del 3,5%.

– l’ICI (Indicador de Clima Industrial) evo-luciona des del quart trimestre de l’any2001 per sota de la seva mitjana a llargtermini i manifesta en els darrers mesosun relatiu deteriorament de la confiançaempresarial.

– les exportacions van caure en termesinteranuals d’un 1,1% durant el períodegener-setembre, si bé cal subratllar que,també en termes interanuals, l’evolucióha passat del -3,3% i -3,9% del primer iel segon trimestre, respectivament, al+4,6% del tercer.

– l’ocupació industrial ha caigut d’un 1,8%durant els tres primeres trimestres del’any, segons l’Enquesta de PoblacióActiva. Les dades de la Seguretat Socialtambé expressen aquesta davallada, ambun descens interanual de les afiliacionsal sector industrial de l’1,7% durant elsprimers deu mesos de l’any.

– Els preus industrials mostren una claratendència alcista durant els darrersmesos, que s’expressa en un augmententre el gener i el novembre de l’1,9%.Cal recordar la variació interanual hapassat del -0,3% durant el primer tri-mestre a 1,7% del bimestre octubre-novembre.

Perspectives de futur: les Enquestesde Conjuntura Industrial i d’InversióIndustrial

Dels resultats de l’Enquesta de ConjunturaIndustrial al llarg de l’any es deriven dues

grans consideracions. La primera, que lesexpectatives empresarials s’han mantingutestancades, la qual cosa vol dir que elsempresaris catalans manifesten una granincertesa sobre l’evolució industrial; lasegona, que l’activitat industrial s’ha anatrecuperant d’una manera lenta, però sos-tinguda, la qual cosa podria voler dir quela part més baixa del cicle industrial haquedat darrera.

L’estancament en les expectatives empresa-rials s’expressa en l’evolució de l’Indicadorde Clima Industrial (ICI), el qual es va man-tenir més o menys estable durant tot l’exer-cici en valors inferiors a la mitjana a llargtermini i va tancar l’any només quatre puntsper sobre del saldo del desembre de 2001.

Aquest estancament del clima industrial,amb un índex de confiança sistemàtica-ment per sota de la mitjana a llarg terminidurant tot l’exercici, ha estat molt similaral registrat a Espanya i a la Unió Europea,tal i com reflecteixen les respectivesenquestes de conjuntura industrial.

Per la seva part, la lenta però constantrecuperació de l’activitat industrial esdesprèn del comportament de l’indicadorsobre el nivell de la producció industrial,el qual va seguir al llarg de l’any 2002 unaevolució moderadament ascendent i es vasituar durant el desembre onze punts persobre del saldo que tenia durant el mateixmes de l’any anterior, si bé en un valorencara negatiu que recorda que la recu-peració és encara molt discreta. Aquestaidea és consistent amb l’evolució del’Índex de producció Industrial (IPI), de laqual s’ha parlat anteriorment.

Atenent la destinació econòmica delsbéns, s’observa que tots els subsectorshan alternat, al llarg de l’any, els mesos demillora de clima amb els mesos d’empitjo-rament, cosa que també posa de manifestuna situació d’incertesa sobre l’evolucióde la conjuntura. No obstant això, cal des-tacar que l’ICI del subsector de béns inter-medis ha arribat durant el desembre a unsaldo onze punts superior al que va obte-nir un any abans gràcies, especialment, auna notable millora de les comandes inte-riors. Això és important perquè aquestsubsector acostuma a ser el que anticipales etapes de recuperació econòmica.

L’actual debilitat industrial i les incertesessobre la represa de l’activitat que reflec-teixen la major part dels indicadors espalesen també en les dades de l’Enquestad’Inversió Industrial a Catalunya, segonsles quals aquesta variable hauria disminuïta Catalunya d’un 3,8% durant l’any 2002.Això no obstant, cal assenyalar que aques-ta dada és la tercera estimació sobre l’e-volució de la inversió industrial l’any


2002, i que aquest resultat millora les duesestimacions anterior, que van ser del-4,9% (tardor del 2001) i del -3,9% (pri-mavera del 2002), la qual cosa indica unalenta però progressiva millora de la con-juntura industrial durant els darrers mesos.

A més, la primera estimació per al 2003indica que la inversió industrial caurà aCatalunya d’un 0,8%, xifra negativa peròsignificativament millor que la correspo-nent al 2002, la qual cosa torna a posar demanifest una lenta però progressiva millo-ra de les expectatives industrials.

Segons l’Enquesta d’Inversió Industrial, lacaiguda de la inversió l’any 2002 ha estatconseqüència del comportament de lesgrans empreses (les de més de 250 treba-lladors), la inversió industrial de les qualss’haurà reduït d’un 11,4%. El comporta-ment sectorial més negatiu ha estat el deles empreses d’automoció, la inversióindustrial de les quals s’ha reduït d’un15%.

Pel que fa al 2003, les grans empresesindustrials augmentaran la seva inversiód’un 0,2% mentre que les PIME la dismi-nuiran d’un 1,6%. El comportament secto-rial més regressiu tornarà a correspondreal sector d’automoció, amb una davalladade la seva inversió industrial de més del15%.

Joan Miquel Hernández GascónCap del Servei d’Estudi

de la Direcció General d’IndústriaDepartament de Treball,

Indústria, Comerç i Turisme

La metal·lúrgia catalana davant el 2003

L’any 2002 els e c t o r

metal·lúrgicva experimen-

tar a Catalunyaun retrocés enles seves dife-rents magnitudseconòmiques ,

invertint els regis-tres positius d’exercicis ante-

riors. Segons l’enquesta de conjunturadel CEAM, la producció real va baixar un2-3%, mentre que la taxa d’utilització dela capacitat productiva instal·lada a lesempreses va caure uns 4 punts percen-tuals, situant-se de mitjana en un 80%, il’ocupació disminuí un 2%. El millorcomportament va correspondre als sub-

sectors de material elèctric i electrònic ide producció i primera transformació demetalls, i, pel contrari, els resultats mésnegatius foren els de la construcció debéns d’equip.

Cal remarcar, per altra part, un descens dela inversió d’un 5%. Val a dir que tant elmercat interior com les exportacions esvan mostrar el 2002 menys dinàmics queanys passats. D’altra banda, els preus icostos van experimentar una lleugeramoderació al llarg de l’any. Els preus devenda van créixer un 1,8% i els salaris un3,4%, alhora que els costos de primeresmatèries i productes semielaborats puja-ren un 2% i els costos financers menysd’un 1%.

Per al 2003 les perspectives de lametal·lúrgia catalana són relativamentpositives, encara que estan sotmeses a lesincerteses generalitzades que caracteritzenel panorama internacional. Segons l’en-questa del CEAM, hores d’ara es preveuque la producció en volum registri unarecuperació i creixi de l’ordre d’un 1-3%,però l’ocupació segurament continuaràsent objecte d’ajustament a la baixa. Caldestacar durant el 2003 que les empreseshauran de prestar especial atenció als cos-tos, atès la pujada significativa que podenregistrar els salaris, indexats per la pressióinflacionista, i els costos de primeresmatèries, que recuperaran nivells d’anysanteriors. Pel que fa les exportacions,s’anticipa un efecte negatiu provinent dela tendència alcista dels preus i, moltespecialment, de la fortalesa de l’eurofront el dòlar.

Àngel HermosillaEconomista, Centre d’Estudis

i Assessorament Metal·lúrgic (CEAM)

La construcció a Catalunya al 2002.PerspectivesLa construcció a Catalunyamanté unes bonesexpectatives de crei-xement per 2003,tot i que s’esperaque es produei-xi un reordena-ment dels sub-sectors amb mésdinamisme. L’habitatgede nova construcció probablement cediràel protagonisme a les obres d’infraestruc-tura promogudes per les diferents admi-nistracions públiques, mantenint-se peròper damunt de l’activitat de 2002. Laconstrucció industrial pot veure’s influïdapositivament per la demanda de novesinstal·lacions, en especial les lligades al’activitat logística. D’altra banda es potpreveure un creixement net en l’activitatde Rehabilitació i Manteniment d’Edificis.

Els indicadors indirectes d’activitat delsector de la construcció mostren quel’any 2002 ha estat de creixement de l’o-bra executada. El nombre de treballadorsen alta en el règim general de la Segure-tat Social al novembre, en any mòbil,mostrava un creixement del 4,1%, mentreque el consum de ciment a l’octubre(també en any mòbil) experimentava uncreixement del 7,6%. Bé és cert que


ASSESSORIAD’EMPRESES

d’àmbit nacional

BUSCACARTERES DE CLIENTSd’assessories en traspàs

Interessats trucar al: Tel. 902 365 500E-mail: [email protected]

aquestes taxes són inferiors a les d’un anyabans, però no per això deixa de ser sig-nificatiu que encara donin creixements.

També són en creixement el nombre d’ha-bitatges iniciats. Les darreres dades, quearriben fins al setembre, mostren una varia-ció, en any mòbil de +10,1% en el conjuntde Catalunya, taxa molt similar a la de laprovíncia de Barcelona, que va ser de+9,4%. En aquest cas la comparació amb lataxa de variació d’un any abans encara ésmés positiva doncs aleshores tenia signenegatiu (-14,4% i -17,8%, respectivament).

L’evolució dels habitatges acabats, però,presenten un comportament relativamentsorprenent doncs els augments notablesdels habitatges iniciats dels anys 1999 i2000, haurien d’haver tingut una traduccióen un correlatiu augment dels acabats 18o 24 mesos desprès. Així, desprès d’haveraugmentat al setembre de 2001 un 5,3%(en any mòbil) al mateix mes de 2002 pre-senten una variació negativa del -4%.

L’indicador avançat d’activitat promoguda pelsector públic, la licitació oficial, continua ambtaxes de creixement notables, un +27,4% en

termes reals pel conjunt d’administracions,d’entre les quals destaca l’increment de lalicitació de la Generalitat amb un +51,3%.

Rafael RomeroEconomista,

president de la Cambra de Contractistes

Sector tèxtil/confecció.Balanç de 2002El Sector Tèxtil / Confecció ha patit el 2002els impactes de la crisi internacional i ladesacceleració de la demandainterna, la qual cosa ha pro-vocat un clar descens de l’ac-tivitat i l’ocupació. Si bé lasegona meitat de l’any haestat una mica millor quela primera, encara ensmovem en nivells llunyansde la normalitat del mercat.

El comerç exterior reflecteix claramentaquesta situació, amb augments dels inter-canvis clarament inferiors als de 2001. Aixíles exportacions catalanes han crescut un3%, encara que centrades en les peces devestuari, mentre les importacions de pecestambé són les que han provocat un augmentdel global importat de l’ordre del 3,5%.

Els intercanvis de fibres i manufactures tèx-tils (filats i teixits) se situen per sota del nivellde l’any anterior reflectint així la situacióexistent en els mercats d’aquests productes.

La producció ha retrocedit un 6%, ambuna baixa del 3% en l’ocupació.

Una de les preocupacions és el greu dete-riorament dels preus de venda a causa dela situació del mercat, amb la qual cosas’ha produït un clar retrocés en els margesoperatius de les empreses.

La forta caiguda de la demanda i de lesexpectatives de les empreses ha provocatun fre al corrent inversor dels últims anys.

Les perspectives actuals són molt incertes,ja que la situació de l’entorn econòmicmundial fa preveure que l’esperada recu-peració serà lenta i, encara que el 2003serà millor que el 2002, és possible quel’activitat del sector es mantingui a nivellsencara baixos durant la primera meitatd’enguany, si bé posteriorment es podriaentrar en una tendència més positiva, si escompleixen les previsions formuladessobre l’evolució de l’economia mundial.

Víctor FabregatEconomista, director de CITYC


Indicadors estadístics de la construcció any 2002

Valor % variac. % variac.n/n-1 n-1/n-2

Barcelona 142.123 3,2% 5,3%

Girona 25.938 5,7% 8,1%

Lleida 15.001 7,8% 8,3%

Tarragona 32.487 5,4% 8,5%

Catalunya 215.549 4,1% 6,3%

Catalunya 5.904,9 7,6% 8,5%

Espanya 44.027,1 5,3% 10,0%

Barcelona 39.198 9,4% -17,8%

Girona 11.594 13,1% -13,6%

Lleida 4.130 -10,0% -8,0%

Tarragona 16.734 16,4% -7,4%

Catalunya 71.656 10,1% -14,4%

Barcelona 34.022 -1,1% 8,1%

Girona 10.049 8,3% 23,0%

Lleida 3.688 23,6% 12,1%

Tarragona 6.403 -34,4% -15,5%

Catalunya 54.162 -4,0% 5,3%

Edificació 144,2 1,8% 0,4%

Obra civil 141,4 4,9% -1,7%

Total 143,5 2,6% -0,1%

Barcelona 47.752 6,3% -15,8%

Girona 11.825 -6,8% -4,6%

Lleida 5.361 5,3% -6,8%

Tarragona 14.486 20,8% -11,1%

Catalunya 79.424 6,3% -12,8%

Adm. Gral. 1.385,7 8,6% 13,9%

Generalitat 2.677,1 51,3% 135,0%

Adm. Local 1.657,9 14,7% 76,1%

Total 5.720,7 27,4% 66,7%

Font: Cambra Oficial de Contractistes d’Obres de Catalunya per les dades de l’ICCC i licitació oficial; elaboraciópròpia per a la resta de dades, obtingudes de l’INSS, Oficemen, DG d’Arquit i Habitatge i Col·legi d’Ar-quitectes de Catalunya.

Treballadors afiliatsa la Seg. Social.

novbre. TAMConstrucció(nombre de persones)

Consum de cimentoctubre TAM(milers Tm)

Habitatges iniciats3r. trim. TAM(nombre d’habitatges)

Habitatges acabats3r. trim. TAM(nombre d’habitatges)

ICC CatalunyaIndex de costos desbre. desbre.de construir base desembre 1994 = 100

Habitatges en projectes visatsvisats pels desbre. TAMCol. Arquitectes(nombre d’habitatges)

Licitació oficial d’obres any anualmilions euros; variació temes reals


El sector agrari l’any2002El VAB del sectoragrari català del’any 2002provisional-ment haaugmentatun 5,5% enrelació a l’any2001. Aquestany, malgrat el boncomportament en general de les produc-cions agrícoles, les produccions ramade-res i el seu pes en el VAB català no hanpermès uns resultats més positius.

La producció final ramadera del 2002 haaugmentat lleugerament un +1,5% supe-rant la situació negativa del 2001. La bonasituació de tots els mercats ramadersexcepte el boví durant l’any 2001 s’inver-teix durant l’any 2002 on la situació méspositiva correspongué al boví amb unaugment de la producció del 7,9%. Encanvi la situació més negativa afectà els

sectors de l’aviram i els conills. El princi-pal sector ramader de Catalunya, la pro-ducció porquina, va poder augmentarlleugerament un +1,4%

En canvi, la producció final agrícola del’any 2002 va augmentar un rellevant+7,6%. El comportament de les diferentsproduccions agrícoles va ser desigual.Positiva quant als cereals (+22,3%), el vi(+8,3%) l’oli d’oliva (+172%) la fruita seca(+3,9%) i els cítrics (+14,6%). En canvi lesfruites (-8,1%) i hortalisses (-3,8%) han tin-gut un comportament global més negatiu.En el cas de les fruites per les darrerespluges de l’estiu que malmeteren les colli-tes i en especial la de pomes (-29,2%)però en canvi aquestes pluges no afecta-ren a la producció de préssecs (+8,2%)que ja s’havia collit.

Però el balanç final quant a renda ha estatnegatiu pel sector agrari català ja queaquesta disminuí un 13,7% a causa de ladavallada de preus. Així l’índex de preusagraris de Catalunya l’any 2002 es situà enun –9,6% en contraposició a la del 2001(+9,3%). Malgrat això, el comportament

de l’índex de preus de l’alimentació aCatalunya l’any 2002 va ser inflacionista ies situà en un +4,7% superior en una dèci-ma a l’espanyola. Precisament és de des-tacar aquest comportament atípicinflacionista del sector de l’alimentacióque començà l’any 2001 i que ha conti-nuat durant el 2002.

Quant al comportament del sector exteriorfins el mes de setembre del 2001 la varia-ció de les exportacions en termes intera-nuals del sector primari es situa en +3,9% iles importacions en el +1,9% essent una deles poques branques d’activitat que s’esca-paven al comportament recessiu generalit-zat. En canvi la indústria agroalimentària ide begudes ha tingut un comportamentmés dinàmic en variacions interanuals de-3,8% i +1,6%, respectivament.

Germani RincónResponsable de l’Anàlisi Sectorial

i Mercats Agroalimentaris

EconoIngressosVisqueu la vostra baixa laboral amb tota tranquil·litat, la vostra economia està a cobert

El vostre salari marca el vostre nivell de vida i us garanteix aquesta seguretat mentre exerciul’activitat laboral.

Per tal que les preocupacions no formin part de la vostra vida, hem dissenyat EconoIngressos,per què cada dia de treball que perdeu per baixa laboral continueu rebent ingressos, passi elque passi.

Assegurança de VidaEl Servei d’Assegurances us ofereix una important pòlissa de vida, capaç de cobrir fins a1.200.000,00 E.

L’assegurat comptarà a més amb les cobertures complementàries d’invalidesa absoluta i per-manent; mort per accident i per accident de circulació; així com també, d’invalidesa per acci-dent i per accident de circulació.

EconoSalutPer a la vostra tranquil·litat

Sabem la gran importància que té gaudir tranquil·lament de la vida, per això posem a la vostra dis-posició les millors cobertures.

El Servei d’Assegurances us ofereix una pòlissa de salut mixta, és a dir quadre mèdic, inclou lesmillors clíniques i centres sanitaris de Catalunya, a més lliure elecció de metges, centres i clí-niques a Espanya i l’estranger (fins a 450.750,00 r per any).

A més, aquelles famílies de 3 membres, o més, gaudiran d’un 15% de descompte en laprima anual.

SalutSeleccióEn el moment més delicat tindreu els millors especialistes mèdics.

Salut Selecció és el complement ideal a qualsevol pla de salut, tant públic com privat, capaçde resoldre els problemes de salut relacionats amb les malalties més greus, i cobreix finsal 100% de les despeses (límit fins a 450.750,00 r) per escollir els millors centres i hos-pitals del món.

La pòlissa garantitza una indemnització per diagnòstic de malatia greu amb la finalitat quel’assegurat pugui atendre les despesses derivades de la malaltia.

Queda coberta la segona opinió i gestió mèdica, així com també despeses mèdiques iassistència en viatge.

A més, aquelles famílies de 3 membres, o més, gaudiran d’un 10% de descompte en laprima anual.

Ja podeu vivistar l’apartat d’Assegurances a la web del Col·legi, www.coleconomistes.com, desdela qual podreu demanar pressupostos online.

A més, us oferim els nostres serveis d’Assessoria i Consultoria d’Assegurances per atemes més complicats i que requereixen d’un assessorament especialitzat.

A GDS Correduría de Seguros (“la Caixa” - Grupo Asegurador) comptem amb l’expe-riència dels nostres Consultors especialitzats en riscos industrials i professionals.

Per a més informació: Tel. 902 32 64 32 (Carmen Segovia)[email protected]àgina web del Col·legi www.coleconomistes.com

Un 62,1% dels col·legiats que contestal’enquesta considera que la situació actualde l’economia catalana és pitjor que fa unany, mentre que un 32,7% assenyala queés igual i un 3,7% que és millor. Segueix,doncs, destacant la valoració negativasobre l’estat de l’economia. No obstant,això, respecte a l’anterior enquesta delmes d’octubre s’ha produït un estanca-ment en la proporció de col·legiats queapunta cadascuna de les tres opcions(63,4%, 32,1% i 3,4%, respectivament).Això palesa, d’alguna manera, una mode-ració en el procés d’empitjorament de lasituació, després del deteriorament regis-trat entre els mesos de maig i d’octubrede l’any 2002.

Com és habitual, l’opinió que tenen elscol·legiats sobre la seva situació econòmicapersonal és més positiva que la que tenensobre l’estat de l’economia en general.Però, malgrat això, cal destacar que elscol·legiats opinen que la seva situació per-sonal s’ha continuat deteriorant en elsúltims mesos, seguint el procés iniciat aprincipi de l’any passat. Un 48,5% dels eco-nomistes considera que l’estat de la sevapròpia economia és igual que fa un any(percentatge que se situava en el 54,3% enel mes d’octubre), mentre que un 30,0%apunta que és pitjor (un 23,7%) i un 21,0%assenyala que és millor (un 20,8%). Encomparació amb la situació del mes defebrer del 2002 es pot apuntar que el grupdels col·legiats que valoren negativamentla seva situació personal ha crescut en 18,4punts percentuals, alhora que s’ha reduïten 7,0 punts el dels que la valoren positi-vament i en 10 punts els que apunten unestancament. Per tant, empitjorament signi-ficatiu en l’estat de l’economia personaldels economistes al llarg del darrer any.

Com en ocasions anteriors, els economistescontinuen donant un aprovat a l’evolucióactual de l’economia, amb un diferencialfavorable per a Catalunya en comparacióamb Espanya, que, a més, ha crescut


Situació econòmica (hivern 2003)Entre el 14 i el 30 de gener d’enguany tots els col·legiats van poder contestar,per correu electrònic o mitjançant la pàgina web del Col·legi, el qüestionarisobre l’economia catalana Situació Econòmica (hivern 2003), que és la pri-mera de les tres enquestes que sobre la situació econòmica a Catalunya s’a-dreçaran, al llarg d’aquest any, als col·legiats.

En total 590 col·legiats van contestar l’enquesta, preferentment mitjançant elweb del Col·legi, que representen el 10,3% dels col·legiats.

Els col·legiats que han respost a l’enquesta Situació Econòmica (hivern 2003)segueixen a grans trets la mateixa distribució dels que van respondre les anteriors.El 61,6% són assalariats vers el 38,4% que són empresaris, o exercents per comptepropi. En relació al sector de l’activitat: el 87,1% dels col·legiats treballa en el sec-tor serveis (serveis a empreses i a particulars: 48,8%); el 10,2% en la indústria; el2,4% en la construcció; i el 0,3% en agricultura, ramaderia, pesca i forestal.

A manera de titular podríem dir que “Els economistes valoren negativamentla política econòmica del Govern espanyol i que les perspectives apunten quees continuarà deteriorant l’economia catalana i espanyola en els propersmesos, deteriorament que es pot intensificar”

Estat actual de l’economia Segons la majoria dels economistes lasituació econòmica de Catalunya id’Espanya és ara pitjor que fa un any.En els últims mesos del 2002 ha prosse-guit el procés de deteriorament de l’e-conomia, però en cap cas s’han assolit

les perspectives pessimistes realitzadesla passada tardor. Paral·lelament, esdetecta que la situació econòmica per-sonal dels economistes ha patit unretrocés en el darrer trimestre de l’anypassat.

Situació econòmica personal

“Creus que la teva situació econòmica personal és ara millor, igualo pitjor que fa un any?”.

% de col·legiatsSituació personal Febrer Octubre Maig Febrer Octubre

2003 2002 2002 2002 2001Tendència

Millor 21,0 20,8 26,2 28,0 30,9

Igual 48,5 54,3 52,5 59,0 52,1

Pitjor 30,0 23,7 17,9 11,6 15,6

No tinc opinió 0,5 1,2 3,4 1,4 1,4

TOTAL 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0(núm. de respostes) (590) (650) (558) (439) (449)


Situació de l’economia catalana

“Creus que la situació actual de l’economia catalana és ara millor,igual o pitjor que fa un any?”

% de col·legiatsSituació econòmica Febrer Octubre Maig Febrer Octubrecatalana 2003 2002 2002 2002 2001

Tendència

Millor 3,7 3,4 6,3 6,4 11,8

Igual 32,7 32,1 43,7 38,5 39,7

Pitjor 62,1 63,4 46,4 53,1 47,2

No tinc opinió 1,5 1,1 3,6 2,0 1,3

TOTAL 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0(núm. de respostes) (590) (650) (558) (439) (451)


durant la tardor. Es puntua amb un 5,70sobre un total de 10 a la marxa de l’eco-nomia del Principat, mentre que es valoraamb un 5,34 la relativa al conjunt de l’Estat(5,87 i 5,74 en el mes d’octubre, respecti-vament). En aquest indicador es palesa unempitjorament de la situació en els últimsmesos, deteriorament que, segons els eco-nomistes, s’ha moderat a Catalunya, on elprocés ha estat menys intens que en elconjunt d’Espanya. Cal apuntar que en elcas del Principat no s’han assolit els nivellsnegatius que s’anticipaven per a final del’any en l’enquesta efectuada la tardor(5,51), encara que sí per a Espanya (5,39).

Segons la condició laboral dels col·legiats,es pot assenyalar que els assalariats fan

una valoració més negativa que els empre-saris i autònoms de la situació econòmicageneral i de la seva situació econòmicapersonal. Destaca el fet que el 63,6% delseconomistes assalariats consideren quel’estat actual de l’economia catalana és pit-jor que fa un any, front el 58,9% delsempresaris i autònoms, mentre que un31,5% d’aquests apunta que és igual, frontun 35,5% d’aquells. En comparació ambl’anterior enquesta del mes d’octubre pas-sat, s’observa que la desfavorable situacióeconòmica del Principat s’ha estancat enopinió dels assalariats i dels empresaris iautònoms.

Segons sectors d’activitat, s’ha d’assenya-lar que els economistes que operen en les

branques de la indústria i la construcciósón una mica més pessimistes que els queactuen en els serveis sobre l’actual situa-ció, tant de l’economia catalana com de laseva economia personal. D’altra banda,els col·legiats de la indústria i la construc-ció opinen que l’economia del Principatha empitjorat en els darrers mesos, men-tre que els que actuen en els serveis con-sideren que ha millorat lleugerament.

Problemesde l’economia catalanaLa inflació és el problema més importantque té actualment l’economia catalana,seguit de l’estat de les infraestructures i lescomunicacions i de la manca de reformesestructurals.

Segons els col·legiats, el principal proble-ma que té actualment l’economia catalanaés de forma destacada la inflació, tal i comapunten el 75,6% dels que han contestat.Li segueix en importància l’estat de lesinfraestructures i les comunicacions i, acerta distància, la manca de reformesestructurals, assenyalats per un 55,9% i un42,2% dels economistes, respectivament.Altres dificultats a ressenyar són l’atur i lafeblesa de la demanda interna.

En opinió dels col·legiats en els darrersmesos s’han produït algunes modificacionsen els problemes més importants que tél’economia del Principat. Augmenta subs-tancialment la preocupació per la inflació

Problemes de l’economia catalana

“Segons la seva opinió, quins són els tres principals problemes que téactualment l’economia catalana?”

Problemes % de col·legiatsSituació personal Febrer Octubre Maig Febrer Octubre

2003 2002 2002 2002 2001Tendència

Inflació 75,6 39,7 38,4 30,3 35,5

Infrastructuresi comunicació 55,9 62,9 62,2 59,9 43,9

Manca de reformesestructurals 42,2 49,2 50,7 58,5 58,5

Atur 25,9 21,1 27,1 22,1 16,2

Feblesa de la demandainterna 23,1 32,9 19,2 19,6 17,3

Costos laborals 17,8 23,7 25,5 28,7 31,3

Feblesa de la demandaestrangera 17,1 26,0 22,6 27,8 24,2

Preu del petroli i dels carburants 15,3 16,2 8,6 9,1 16,2

Cotització dòlar-euro 4,2 1,7 6,5 8,0 12,6

Situació de l’economia catalana i de l’economia espanyola

“Valora de 0 a 10 l’actual situació de l’economia catalana i de l’economia espanyola (0 = molt dolenta; 10 = molt bona)”

tes que operen en el sector de la indústriai la construcció és el que manifesta unesperspectives menys desfavorables.


i, en menor mesura, per l’atur. Mentrestant,es redueix la rellevància com a problemesde la feblesa de les demandes interna iexterna, així com de l’estat de les infraes-tructures i les comunicacions i de la mancade reformes estructurals.

Els col·legiats també manifesten una preo-cupació notable per la situació políticainternacional (possible guerra EUA-Iraq),per les relacions econòmico-fiscals desigualsde Catalunya amb la resta de l’Estat (dèficitfiscal, manca d’autonomia financera,…) iper problemes d’ordre productiu-tecnològic(baix nivell de productivitat, reduïdes inver-sions, manca de lideratge empresarial,…).

Segons la condició laboral dels col·legiatses pot ressenyar que per als assalariats lainflació i l’estat de les infraestructures i lescomunicacions tenen una major rellevàn-cia com a problema que per als empresa-ris i autònoms, mentre que aquests estanmés preocupats pels costos laborals i lafeblesa de la demanda interna que aquells.

Perspectives sobrel’economia a mitjand’anyEls col·legiats confien que es mantindràla situació actual de l’economia en elsprimers mesos de l’any, si bé amb unatendència a empitjorar. De fet, s’anticipaque prosseguirà i, fins i tot, s’intensifi-carà el procés de deteriorament de l’eco-nomia fins a mitjan de l’exercici.

Un 30,7% dels col·legiats espera que l’e-conomia del Principat empitjori en el pri-mer quatrimestre del 2003, alhora que un56,8% preveu que continuarà igual i un10,5% anticipa que millorarà. Per tant, lesperspectives denoten un estancament dela situació, en la qual, no obstant, desta-ca el pessimisme.

Els economistes atorguen un aprovat a lasituació econòmica de Catalunya previstaper a mitjan d’any, i lleugerament persota de l’aprovat a la d’Espanya. Consi-deren que el Principat presentarà unaevolució menys desfavorable que la delconjunt de l’Estat, cosa que permetràaugmentar la distància entre les dues. Espuntua amb un 5,46 sobre un total de 10a l’economia catalana i amb un 4,94 a ladel global estatal, valors inferiors als ator-gats a la situació present (5,70 per alPrincipat i 5,34 per a Espanya). Això indi-ca que s’espera que el procés de deterio-rament de l’economia s’intensifiqui en elspropers mesos, especialment de l’econo-mia espanyola.

Ambdòs col·lectius es mostren pessimistesdavant el futur, especialment el dels assa-lariats, mentre que el grup dels economis-

Perspectives de l’economia catalana

“Creus que l’economia catalana millorarà, continuarà igual o empitjorarà en elprimer trimestre de l’any?”

Perspectives de l’economia catalana i de l’economia espanyola

“Valora de 0 a 10 com estarà a final d’aquest any l’economia catalana i l’econo-mia espanyola (0 = molt dolenta; 10 = molt bona)”


Valoració de la política econòmica estatalLa majoria dels col·legiats valoren negativament la política econòmica que està desenvolupant actualment el Govern espanyol.

Un 70,3% dels col·legiats opina que la política econòmica esta-tal és negativa per respondre a la situació present de l’econo-mia espanyola, mentre que un 22,9% afirma que és positiva.

El col·lectiu dels assalariats és més crític amb la políticaeconòmica que el dels empresaris i autònoms, atès que un76,4% dels primers la qualifiquen de negativa front un 59,8%dels segons. D’altra banda, els economistes que operen en laindústria i la construcció valoren més negativament l’actuaciódel Govern estatal que els que estan en el sector serveis.

Efectes liberalitzadors de la reforma del sector energèticLa majoria dels economistes opina que la recent reforma efectuada a Espanya en el sector energètic no introduirà més competènciaen els mercats.

Un 67,5% dels col·legiats es mostra crític amb els efectes libe-ralitzadors d’aquesta reforma, mentre que, en sentit contrari,un 18,1% considera que impulsarà una major competència.

El col·lectiu dels assalariats i els economistes que operen enla indústria i la construcció són els que posen més en dubteels beneficis que pugui introduir la recent reforma en elsmercats (un 71,1% i un 73,9%, respectivament, considera queno introduirà més competència).

“Quina valoració fas de la política econòmica que està desenvo-lupant en l’actualitat el Govern espanyol”

“Creus que la recent reforma endegada a Espanya en el sectorenergètic introduirà més competència en els mercats?”


El Col·legi d’Economistes de Catalunyaés un dels primers col·legis professio-nals que ofereix als seus membres lasignatura digital i el visat online.

Com us anunciàvem en un anterior Infor-matiu de l’economista el CIDEM vareconèixer la trajectòria del Col·legi d’Eco-nomistes de Catalunya com a instituciócapdavantera en la utilització i la promo-ció entre els col·legiats de les noves tec-nologies de la informació i la comunicacióconcedint-nos una subvenció, a final del’any passat, per tal d’engegar una sèried’accions orientades a facilitar la comuni-cació entre el Col·legi i els col·legiats iamb la finalitat de convertir la nostra pàgi-na web, actualment un portal que és visi-tat per més de 600 persones al dia, en unmitjà interactiu de comunicació delCol·legi cap als col·legiats i viceversa enquè primarà, per sobre de tot donar eines,criteri i coneixement als economistes deCatalunya.

Així a partir de mitjan març dins de lapàgina web hi trobareu, en primer lloc,un aplicatiu, Visat Telemàtic,que permetràa tots aquells col·legiats que ho desitginfer constar la seva condició d’economistaen els informes, contractes,... que emetino elaborin des de l’ordinador de casaseva, o des del despatx, sense necessitatde desplaçar-se al Col·legi. Aquest aplica-tiu també permet que el Col·legi d’Eco-nomistes de Catalunya pugui certificar ivalidar la certesa de la realització del tre-ball professional i de l’informe resultantquant és desitgi.

Un altre aplicatiu Xarxa d’economistesonline, us permetrà entrar en contacteamb d’altres col·legiats, classificats perespecialitats, per tal que pugueu, mit-jançant l’aplicació, entrar en contacte ambqui vulgueu, i plantejar dubtes, consultes,comentaris, o fer-los arribar documentsespecífics i informació d’interès sense capnecessitat de mantenir un contacte pre-sencial ni de desplaçar-vos a la seu delCol·legi.

Finalment el darrer dels serveis que s’hanposat en funcionament, certificació digitaldels economistes, us permetrà la possibili-

tat de signar i enviar les vostres comuni-cacions, que efectueu mitjançant el correuelectrònic, de forma segura i convenient-ment identificats. En aquest sentit elCol·legi d’Economistes de Catalunya haarribat a un acord amb Firmaprofessional,per tal que els col·legiats que ho desitginpuguin disposar de signatura electrònicaemesa per aquesta entitat.

Certificació digital i firma electrònica dels economista El creixement en l’ús d’internet fa quesiguin possibles les relacions professionalsi comercials amb persones que no esconeixen (i a qui probablement no estindrà oportunitat de conèixer personal-ment). Quan aquestes relacions són depoca responsabilitat contractual (recercad’informació) o de poc valor econòmic(compra de llibres) l’actual seguretat a laxarxa és suficient. En canvi, per a les tran-saccions que impliquen responsabilitats (lamajoria que es produiran entre professio-nals) és necessària una seguretat màxima.

De fet, dels estudis realitzats sobre inter-net es treu la mateixa conclusió, que lainseguretat i la manca de confidencialitatsón dos dels grans frens al creixement dela utilització professional d’internet.

La certificació digital, ens ajuda a resoldreaquests problemes de confiança en laxarxa, i ens dóna la seguretat que els pro-fessionals faran les transaccions amb lesmateixes garanties o més grans que lesque tenen a l’entorn professional tradicio-nal. Amb la certificació digital, es garantei-xen la identitat de les parts (seguretat ques’està fent la gestió amb la persona/empre-sa desitjada), la confidencialitat de lesdades transmeses (seguretat que nomésl’emissor i la persona/entitat amb qui esticfent la gestió pot tenir accés a la informa-ció), la integritat de les dades (seguretatque els documents, motiu de la gestió sónels originals) i el no repudi de la comuni-cació (tenir la prova de la realització d’uncontracte, transacció, gestió, etc.).

Firmaprofesional, l’entitat de certificaciódels col·legis professionals, presta serveisde certificació digital i signatura electrònicaals col·legiats i als col·legis que els agrupen,emetent-los certificats digitals. El Col·legid’Economistes de Catalunya i Firmaprofe-sional han signat un acord, pel qual, elscol·legiats poden disposar de signaturaelectrònica emesa per aquesta entitat.

En aquests moments, la signatura electrò-nica a Espanya regula la seva validesa jurí-

dica pel “RDL14/1999 de 17 de setembrede 1999”, de la signatura electrònica. Enaquest Reial Decret-Llei, es defineix quansón equivalents una signatura digital auna manuscrita. Això serà així quan la sig-natura electrònica, sigui una signaturaelectrònica avançada, produïda per undispositiu segur de creació de signatura ibasada en un certificat reconegut.

A més a més, s’està preparant una novallei de signatura electrònica, de què enaquests moments hi ha disponible unsegon esborrany d’avantprojecte de llei designatura electrònica. Les principals nove-tats d’aquest esborrany són que posa lesbases per al DNI electrònic amb plensefectes i la inclusió dels certificats digitalsemesos a persones jurídiques i la inscrip-ció, només a efectes de publicitat, en elRegistre d’Entitats de Certificació per partdel prestadors d’aquests serveis.

Els tres usos genèrics de la certificaciódigital són identificar-se personalment iprofessionalment davant tercers, signararxius electrònicament i xifrar les dadesen les comunicacions. És a dir, que la cer-tificació digital, permetrà en els col·legiats,actuar com a professionals sense la neces-sitat de presenciar-se físicament en el llocde l’actuació.

Aquests usos seran diferents depenent delles aplicacions que posin a disposició delscol·legiats, els diferents col·legis, adminis-tracions, empreses, etc. Algunes d’aquestesaplicacions són l’accés al registre, el visattelemàtic col·legial, la tramitació de lesllicències davant les administracions, l’accésal testament vital, la recepta electrònica, etc.

De moment encara són pocs els serveis quedes del Col·legi d’Economistes de Catalun-ya es posaran a disposició dels col·legiatsper a l’ús de la certificació digital. El delvisat telelemàtic, que us informem àmplia-ment en el proper article, serà un dels pri-mers serveis que el Col·legi posarà a lavostra disposició. El seguirà la possibilitatde realització de qualsevol tràmit des decasa vostra o des del vostre despatx. Enaquets moments, conjuntament amb Firma-professional estem en negociacions amb laGeneralitat de Catalunya i amb el RegistreMercantil per tal d’arribar a acords d’ús dela certificació digital com a economista quea més d’aconseguir un estalvi de costosgaranteixi la seguretat i fiabilitat de lesdades i de les transaccions que es realitzin

Per sol·licitar la signatura electrònica deFirmaprofesional, us podeu posar en con-tacte amb el Col·legi, on us informaremdels seus requisits i de les seves condicions.

Jorge Bustos CastellanosDirector de Firmaprofesional

Nous serveis col·legials

Aviat estarà disponible la nova operativaper fer visats que permetrà fer tot el pro-cés de visat a través del Portal del Col·legi.Els objectius d’aquest projecte no sónmerament tecnològics sinó que entrendins d’un pla d’innovació més ambiciós isobre la base de l’aplicació de les millorspràctiques telemàtiques en el Col·legi.

Avancem així en la línia del Col·legiVirtu@l,o un Col·legi sense papers que ésel nom que des del Col·legi d’Economis-tes de Catalunya, engloba tots aquestsprojectes, per fer possible als col·legiatsl’accés telemàtic als serveis. En aquest casel canal d’internet és alternatiu i comple-mentari al presencial. És una aplicacióque permetrà als col·legiats generar enformat electrònic la documentació quehan de presentar al Col·legi per tramitarun visat i fer tot el tràmit fins el darrer pasa través d’internet mitjançant aquesta apli-cació anomenada “Vis@t telemàtic”.

El procés de visat presencial té un aspectefonamental que és garantir l’autoria del tre-ball. Aquesta garantia és necessària mante-nir-la en el visat telemàtic, per això aquestaaplicació incorpora el reconeixement del’autor mitjançant la seva signatura digitalavançada. Això ens dóna les garanties legalsdel reconeixement de qui signa. La signatu-ra digital és un sistema basat en infraestruc-tura de clau pública (PKI) amb una autoritatde certificació (CA) que emet certificats pelscol·legiats (tant particulars com membresd’associacions). La signatura electrònicaamb els certificats expedits per la CA té elmateix valor jurídic que la signatura manus-crita (Reial Decret-Llei 14/1999, de 17 desetembre).

Per això podem garantir que el tràmit esfa de forma segura i que el col·legiatqueda identificat davant del Col·legi mit-jançant la seva signatura digital. Aquestasignatura està continguda en una targetamagnètica de signatura individual per acada col·legiat. A més de la seva signatu-ra digital, pot incorporar un segon pin deseguretat i altres utilitats. Així es resol deforma segura i legal la identificació delcol·legiat. El Col·legi per la seva banda

també signa els documents amb la sevacorresponent signatura digital i estampaen el segell del Col·legi.

El procés de visat telemàtic permet que a tra-vés del portal el col·legiat sol·liciti un visat, id’aquesta manera no hagi de desplaçar-se alcol·legi ni cal que imprimeixi prèviamentcap còpia del document. Al final del procésel col·legiat podrà imprimir el número decòpies que desitgi del document.

És aquest procés completament automàticuna vegada el col·legiat sol·licita el tràmiti fins que obté el resultat, llevat en el punten què el Col·legi vàlida i accepta el visat.

Amb aquesta aplicació disposarem d’unrepositori documental en format electrònicen el Col·legi. Es resol així també la qüestióde la custòdia d’un exemplar de la docu-mentació que es visa. Això ens permet queels col·legiats que visin tinguin un exemplaren format electrònic custodiat pel Col·legi isota les corresponents mesures de seguretati que estarà sempre a la seva disposició.

El procés de visat telemàtic

Tot seguit expliquem breument el procésde visat. El visat ha de sol·licitar-se pelcol·legiat, que prèviament posseeixi signa-tura digital emesa pel Col·legi o també téla possibilitat de treballar amb el sistemausant un parell de claus també emeses pelCol·legi. Ja clar de quina manera s’identi-ficarà i signarà, el col·legiat pot:

1. Connectar-se al Portal del Col·legi iidentificar-se

2. Ja dins de l’àrea de visat, pot consultarl’estat dels seus tràmits i el seu històrico sol·licitar un tràmit nou.

Quan sol·liciti un tràmit nou i adjunti elsdocuments, aquest es signaran amb la sig-natura digital que prèviament s’ha instal·latel col·legiat. Els col·legiats que optin perno tenir signatura digital hauran de con-firmar l’enviament amb les segones clausde seguretat.

3. Els documents que s’enviïn hauran d’es-tar en format PDF. Per generar-los espot usar qualsevol programari de gene-ració de PDF (Adobe o algun altre).

4. A partir d’aquest moment el tràmit arri-ba al Col·legi, es processa, se signa digi-talment els documents i se segellen, aixíqueda timbrat el segell del col·legi.

5. Es retorna al col·legiat una notificacióque el visat ha estat concedit i les dadesnecessàries a fi i efecte que en faci elpagament. Aquest pagament pot fer-seper domiciliació o a través de la passarel·lade pagaments online que tindrà actius elservei de pagament per targeta de crèdit.


Tramitació telemàticadel visat

6. Els documents es retornen al col·legiat iaquest ja disposa d’ells. Pot imprimir lescòpies que desitgi del document segellat.

– El tràmit pot fer-lo un col·legiat o diver-sos a través d’una societat.

Algunes característiques tècniques:– L’emmagatzematge dels documents es fa

amb les seves corresponents signatureselectròniques.

– L’aplicació posseeix tecnologia oberta iestàndard, Java i web based.

Perspectives de futur del visat telemàtic

Un altre avantatge important és que ambel visat telemàtic s’obre el camí per poderfer en un futur un altre tipus de tràmitamb l’Administració, ja que la signaturadigital aquest pot utilitzar-se per fer altrestràmits, com tramitacions en el registremercantil (dipòsit de comptes, modifica-cions estatutàries…).

Sobre ISOCO

ISOCO ha col·laborat amb el Col·legid’Economistes en el desenvolupamentd’aquest projecte implantant un delsnostres productes de visat telemàtic.Actualment, l’àrea de Workflow Digitaltreballa simultàniament en nou col·legisprofessionals.

ISOCO és un spin off de l’Institut d’In-tel·ligència Artificial del CSIC en el Cam-pus de la UAB. Durant el 2002 hadesenvolupat tecnologia i solucions en elcamp de portals de coneixement, nego-ciació electrònica i agregació financeraper a clients com: la Caixa, el Col·legid’Arquitectes de Cataluny, CECA, TerraNetworks, Microsoft, Procter & Gamble,Gallina Blanca, Danone, Gas Natural,UAB, CSIC, Ajuntament de Barcelona....

Alicia Fernández BesadaGerent d’ISOCO

Xarxa d’economistesonlineEls economistes de Catalunya formen uncol·lectiu ampli i heterogeni, amb unenorme potencial d’aprofitament de sinèr-gies entre els seus membres. Aprofitant elsconeixements, contactes i experiènciesmútues, cadascun dels col·legiats potobtenir grans beneficis, tant a nivell per-sonal com professional. La tasca de facili-tar aquesta col·laboració, aquesta posadaen comú, aquest treball de networking, haestat sempre una prioritat del Col·legi d’E-conomistes.

Les noves tecnologies permeten dur aterme aquesta col·laboració a un nounivell, més enllà de les activitats tradicio-nals del Col·legi, habitualment restringidesal contacte presencial en els diversos actesorganitzats pel propi Col·legi. La pàginaweb del Col·legi ha de ser una eina clauper als economistes, un lloc on puguindisposar i prestar serveis valuosos i apro-fitar una xarxa de més de 6.000 membres.

Per donar resposta a aquesta necessitat,durant el mes de març el Col·legi d’Eco-nomistes posarà en funcionament unasecció clau a la web de www.colecono-mistes.com: les àrees de coneixement.El seu objectiu és que cada col·legiatpugui treure el màxim profit de cadascundels membres del Col·legi, amb el mínimesforç per la seva part.

Més enllà del tradicional esquema deComissions, l’organització dels contingutsde la web en àrees de coneixement per-segueix més claredat, interactivitat i con-nexió entre els diferents serveis oferts pelCol·legi. L’objectiu principal és crear un“mercat d’experts” i gestió del coneixe-ment entre els membres del Col·legi,específicament:– Crear un servei de valor afegit pels

membres del Col·legi.– Crear una plataforma que reculli la

informació i el coneixement (tant tàcitcom explícit) que existeixi o es generien el Col·legi, de manera que siguiaccessible i reutilitzable per tots els seusmembres, ara i en el futur.

– Crear una plataforma que potenciï lainteracció entre els membres delCol·legi, que faciliti l’ aparició de sinèr-gies i relacions entre ells.

El seu funcionament es molt senzill. En laweb del Col·legi, els col·legiats podranaccedir a la nova secció d’Àrees de Conei-xement, on es recullen les diferents cate-gories/unitats de coneixement definidesd’acord amb l’activitat del Col·legi; alcomençament hi haurà quatre àrees:Comptabilitat i Auditoria, Àrea Financera,

Àrea Fiscal i Gestió del Coneixement.Amb el pas del temps s’inclouran totesaquelles temàtiques que interessen alscol·legiats.

Per a cada àrea de coneixement, elscol·legiats podran:– Localitzar membres amb un coneixe-

ment i experiència determinats.– Enviar preguntes i respostes.– Emmagatzemar el coneixement generat

al realitzar preguntes.– Introduir documents en cada temàtica

per tal de fer-los accessibles a la restade membres.

– Funcionalitats de recerca de membres,preguntes i respostes i documents.

Aquesta aplicació comporta uns beneficis:poder localitzar i accedir a altres econo-mistes i professionals amb coneixements iexperiències determinades, per tal decompartir-los, crear relacions de treball ocol·laborar en projectes; i poder accedir ilocalitzar membres que treballen ocol·laboren en el Col·legi per formular-lospreguntes i resoldre dubtes en el dia a diade la seva feina.

No obstant, aquesta nova iniciativa reque-reix la participació dels col·legiats. Es basaen un principi molt simple: aportar unconeixement que té un mateix és moltsenzill i no requereix esforç, però té unenorme valor per a la persona que el rep.A mesura que els col·legiats s’uneixin aaquesta xarxa, cadascun d’ells sortirà mésbeneficiat (es produeix el típic efecte d’in-crement marginal positiu).

Aquesta iniciativa del Col·legi d’Economis-tes s’ha desenvolupat en col·laboracióamb l’empresa Xpertia Solutions, unacompanyia de consultoria en economiadigital i gestió del coneixement. El pro-gramari utilitzat permet construir xarxesde coneixement, tant de persones com dedades i de documentació. El sistema per-met a empreses, organismes públics, asso-ciacions, etc. crear de forma ràpida isenzilla una intranet o extranet que facili-ta la interacció entre persones, localitzaciód’experts, publicació de documentació imoltes altres possibilitats.

Juan José RodríguezSoci d’Xpertia Solutions



Quan el 1996 el Col·legi va començar aapostar per les noves tecnologies i va dis-senyar la primera pàgina web, la Borsa deTreball va ser el primer servei col·legialque es va oferir per aquest mitjà decomunicació ja que garantia la immediatadifusió, a temps real, de les ofertes arri-bades al Col·legi.

Posteriorment, amb el nou disseny de laweb, es va modificar i millorar el servei enquant a la presentació d’ofertes i es vanincorporar recursos de valor afegit comenllaços a pàgines web relatives al mercatlaboral, directoris d’empreses de RRHH ola possibilitat que els col·legiats publi-quessin el seu perfil professional i lesempreses i institucions hi accedissin mit-jançant una eina de cerca de dades.

Avui en dia, l’evolució lògica de les novestecnologies cada cop més presents en lescases i en les empreses; l’aparició depotents eines de gestió de dades mit-jançant internet i l’interès del Col·legi depotenciar i millorar un servei com el de laBorsa de Treball, ens han portat a realit-zar-hi un canvi radical amb la implantaciód’un aplicatiu, integrat en la web delCol·legi, que permeti gestionar d’unaforma totalment automatitzada i, a tempsreal, tant els perfils professionals com lesofertes de treball.

La versatilitat del sistema que volemimplementar va orientada que elcol·legiat, des d’un entorn intuïtiu i fàcil,tingui la possibilitat d’incorporar el seucurrículum, cercar aquelles ofertes quemés s’ajustin al seu perfil, enviar-hi laseva candidatura i fer-ne un seguimentposterior que anirà recolzat per un siste-ma d’avisos al seu correu electrònic que lipermetran saber en tot moment si el seuCV s’ha rebut, s’ha llegit i en quina fasees troba dins del procés de selecció. Aixòes complementarà amb serveis de valorafegit com els que hi ha actualment i, finsi tot, la possibilitat que tingui diferentsversions del seu CV o de les cartes depresentació.

Les empreses, d’altra banda, podrancreuar dades entre les ofertes que tinguini els perfils dels col·legiats, podran rebrecandidatures i fer un seguiment de l’evo-lució de la seva oferta fins finalitzar tot elprocés també recolzat per un sistema d’a-visos al correu electrònic.

Esperem que aquesta iniciativa tingui unabona acollida entre tots els col·legiatsusuaris d’aquest servei.

El directori col·legialagilitzarà la comunicacióentre els col·legiatsEl Col·legi d’Economistes de Catalunyaacaba d’aquirir un directori col·legial creati personalitzat per l’empresa Recol Net-works que servirà per gestionar un arxiude professionals des de la pàgina web delCol·legi, de forma senzilla i amb plenesgaranties en l’ús de les dades personals.

Les característiques d’aquest directori, quepot definir-se com una base de dadescompletament configurable, la fan ser unaeina àgil i transparent a què podran acce-dir els col·legiats des d’internet per localit-zar altres col·legues. D’aquesta manera, elCol·legi d’Economistes de Catalunya conti-nua la tasca d’introduir les noves tecnolo-gies en la gestió col·legial i d’oferir serveisinnovadors a tots els seus col·legiats.

Els col·legiats que ho desitgin, podranregistrar-se en el directori, sense inclou-re les seves dades i modificar-les poste-riorment o fins i tot cancel·lar-les enqualsevol moment, acomplint així allòestablert en la Llei de Protecció de Dadesde Caràcter Personal (LOPD). Qualsevolmodificació de les dades contingudes enel directori quedarà registrada de formaautomàtica. A més, cada col·legiat podràdecidir quines dades es fan pùbliques(visibles a la web) i quines no (roman-dran ocultes), fins que ell decideixi unaaltra cosa.

Quan els col·legiats entrin al directori através de l’accés que s’habilitarà en laweb del Col·legi, hauran d’introduir unnom d’usuari i una contrasenya. Totseguit, disposaran d’una plantilla en quèpoden introduir les seves dades perso-nals i professionals, una descripció deles funcions desenvolupades en eldarrer treball, l’àrea funcional i els sec-tors en què s’enquadra la seva activitat,principalment.

ASSESSORIA D’EMPRESES

Fiscal, laboral, comptable, legal, auditoria (+ISO)

Corredoria d’Assegurances i Recursos Humans

Amb Seu Central a Figueres (Girona)

40 oficines a tot Espanya en funcionament

INCORPORA NOUS DESPATXOS

PERFIL SOL·LICITAT:

– Llicenciats en Econòmiques, Dret, Empresarials i Graduats Socials.

– Assessories en funcionament

– Corredories d’Assegurances

Per a més informació:Tel.: 972 67 41 77 Fax: 972 67 38 10

[email protected] www.tax.es

Tots aquests nous serveis col·legials s’han fet possible amb la col·laboració de:

Borsa de Treball. Cada vegada més online

Servei d’assessorament jurídic als col·legiats

Objecte del servei: l’assessorament puntual i il·limitat als col·legiats que ho requereixin.

Forma d’efectuar la consulta:

.. Telefònicament al telèfon: 934 16 16 04 de dilluns a divendres de 9h a 14h i de 16h a 19h.

.. Per correu electrònic a l’adreça [email protected]

.. Mitjançant el formulari que trobareu en el web del Col·legi d’Economistes de Catalunyawww.coleconomistes.com

Les consultes seran ateses en un termini màxim de 24 hores. Existeix, també, la possibilitatde fer entrevista a les oficines de Millet Guillén Becares (Diputació 246, Casa Berenguer),en hores prèviament convingudes, per aquelles consultes que requereixin una atenció méspersonalitzada.

Prestatari del servei: el bufet Millet Guillén Becares que serà el responsable d’atendre lesconsultes jurídiques dels col·legiats.

Servei d’assessorament fiscal als col·legiats

Objecte del servei: assessorament puntual als col·legiats que ho sol·licitin, d’orientació, és adir aquell que es pugui resoldre per telèfon o en una entrevista d’aproximadament 20 minuts,que no requereixi preparació prèvia ni elaboració de dictàmens, de qualsevol temàtica fiscal,referida exclusivament a la fiscalitat personal del col·legiat.


.. Quinzenalment dimarts per la tarda, prèvia concertació d’hora a la Secretaria del Col·legid’Economistes de Catalunya, tel. 934 16 16 04.

.. Per correu electrònic a l’adreça: [email protected]

.. Mitjançant el formulari establert en la pàgina web del Col·legi d’Economistes de Catalunyawww.coleconomistes.com

Prestatari del servei: Sr. Ricard Viña, economista assessor fiscal

Servei d’assessorament en temes de comptabilitat i auditoria

Objecte del servei: qualsevol consulta en matèria de comptabilitat i/o d’auditoria de comptes


.. Per correu-e a: [email protected]

.. Visites concertades dimarts de 16 a 20 hores. Cal concertar hora a la Secretaria del Col·legi,tel. 934 16 16 04

.. Per consultes urgents, podeu contactar amb l’assessor telefònicament, per mitjà de la Secre-taria del Col·legi, de 10 a 12 hores del matí, haureu de donar el vostre nom i número decol·legiat.

Prestatari del servei: Sr. Josep Lluís Ferran, economista auditor de comptes.

Servei d’assessorament en temes d’assegurances

Objecte del servei: atendre les consultes en relació a qualsevol tema d’assegurances, ja siguien sectors com l’energia, el transport, l’art, la construcció, operacions d’importació i expor-tació, noves tecnologies, entre d’altres; i en rams com els de responsabilitat civil, els col·lec-tius de vida, etc.


.. Per correu electrònic a l’adreça [email protected]

.. Visites concertades dimecres de 18h a 20h. Cal concertar hora a la Secretaria del Col·legi,tel. 934 16 16 04

Prestatari del servei: consultors de GDS, corredoria d’assegurances

Serveis d’assessorament als col·legiats

@

@

@

@

El Centre d’Innovació i DesenvolupamentEmpresarial és un organisme autònomque depèn del Departament de Treball,Indústria, Comerç i Turisme de la Gene-ralitat de Catalunya. Des de la seva crea-ció, l’any 1985, el CIDEM potencia eldesenvolupament de les empreses catala-nes i posa al seu abast les metodologies iles eines necessàries per augmentar laseva competitivitat a través de la innova-ció amb criteris de qualitat i de reequili-bri territorial.

Innovar és bàsic perquè les empresessiguin competitives, és per això que elCIDEM ha dissenyat el Pla d’innovació2001-2004, estructurat en les sis línesd’actuació següents:

Gestió de la innovació

Vol fomentar una cultura de la innovacióempresarial, sensibilitzar sobre la importàn-cia de gestionar la innovació com un pro-cés estratègic. Per això, l’empresa ha deser capaç de generar nous conceptes,desenvolupar un producte en el menortemps possible i redefinir els processosde producció i comercialització.

Mercat tecnològic

Aquest pla d’acció es focalitza en la crea-ció d’un entorn favorable a la subcontrac-tació de tecnologia, tant en l’àmbit localcom en l’internacional. En aquest sentit, elCIDEM coordina una Xarxa de Centres deSuport a la Innovació Tecnològica (XarxaIT), formada per unitats i grups de recer-ca amb capacitat de prestar serveis d’in-novació tecnològica a les empreses deCatalunya.

Foment d’empreses de base tecnològica

Programa destinat a fomentar la creaciód’empreses innovadores i de base tecnolò-gica amb l’objectiu que tota idea innova-dora tingui mercat. En aquest programadestaquen com a actuacions més rellevantsla Xarxa de Trampolins Tecnològics (XarxaTT), formada per universitats i escoles denegoci de Catalunya amb capacitat de

fomentar l’esperit emprenedor i els serveisd’assessorament en la creació d’empresesde base tecnològica, així com les ajudesCapital Concepte a la creació d’empresesde base tecnològica.

Digitalització de les empreses

Programa que té com a objectiu agilitar elfuncionament intern de les organitzacionsi les transaccions amb proveïdors i clients.En aquest programa es desenvolupenactuacions de suport a la digitalització comles diagnosis digitals, assessorament en tec-nologies de la informació i la comunicacióo la posada en marxa de projectes pilot.

Logística i producció

L’objectiu és que las empreses siguin mésràpides mitjançant l’adopció de nousmètodes que trenquin amb els sistemesde producció i logística tradicionals. Enaquest programa es desenvolupa meto-dologia, projectes pilot i s’ofereix asses-sorament en les tècniques de gestió mésmodernes.

Finançament a la innovació

Per al desenvolupament dels sis eixosanteriors, que requereixen els recursoseconòmics necessaris, el Pla d’innovaciómobilitzarà 5.500 milions d’euros, ambuna aportació per part del Govern de laGeneralitat de 130 milions d’euros.

Per la seva execució, el Centre d’Innovaciói Desenvolupament Empresarial involucraels diversos agents i institucions catalans icoordina els seus esforços en les direc-cions estratègiques que determina el plaamb l’objectiu d’aconseguir un importantefecte multiplicador.

Perquè totes aquestes actuacions arribinal territori i es potenciï el reequilibramentterritorial, disposa d’una xarxa de Puntsd’Informació CIDEM (PIC) distribuïts pertot Catalunya.

El CIDEM també promociona i dóna aconèixer la Catalunya innovadora, a l’es-

tranger i entre les empreses multinacionalsubicades a Catalunya, a través de l’Invest-ment Promotion Agency, que té com amissió promoure la inversió estrangera idonar suport a projectes d’empreses mul-tinacionals a Catalunya.

Amb la col·laboració de:

Fòrum Mediambiental

Entre l’11 i el 14 del proper més demarç es desenvoluparà a Barcelona,de forma paral·lela al Saló ECOMED,les V Jornades Fòrum Ambiental ons’inclouran novetats importants comla celebració del I Fòrum Mediterranide Sostenibilitat i el lliurament delspremis Ecomed a la ciutat sostenible iel premi periodístic Fundació FòrumAmbiental.

Des que l’any 1997 es van iniciar les Jor-nades Fòrum Ambiental amb el tema cen-tral de l’Agenda 21 fins aquesta edició del’any 2003, les empreses i el mediambientdeixen de ser conceptes antagònics. Laidea que l’atenció ambiental es clau per almanteniment d’un entorn natural per alfutur i un factor a tenir en compte dins dela planificació estratègica de les empresesserveix de fons per a aquesta iniciativa.Sobre aquesta base s’han seleccionattemes i ponents de reconegut prestigi perexposar les darreres tendències i investi-gacions sobre la conservació del mediambient en relació amb l’empresa i la sos-tenibilitat.

L’objectiu, convertir-se en un punt de tro-bada per a totes les persones i institucionsimplicades de forma directa o indirecta enla relació entre empresa, mediambient iadministracions públiques.

A més de la distribució de diferentstemes al llarg dels dies, en aquesta oca-sió s’inclou com a novetat la celebració,en el primer dia de les Jornades, del IFòrum Mediterrani de Sostenibilitat, ungran projecte de col·laboració interna-cional que subratlla el prestigi fora deles nostres fronteres de les JornadesFòrum Ambiental i se celebra per pri-mera vegada gràcies a la col·laboraciód’ASCAME (Associació de Cambres deComerç del Mediterrani) i comptarà amb

Notícies


El CIDEM col·labora amb el Col·legi d’Economistes de Catalunya

la Presidència d’Honor de SAR el Prín-cep d’Astúries i la participació de dife-rents ministres titulars de la carteramediambiental de la zona mediterrània.En ell s’estudiaran les diverses iniciati-ves, tant privades com de diversos orga-nismes internacionals en l’àmbit de lesinversions productives sostenibles.

El desenvolupament de la resta de les Jor-nades, com en d’altres ocasions, se cen-trarà en diversos temes, que es distribuiranal llarg dels dies. La Transparència informa-tiva, comptabilitat i impostos, és un d’ells,tema en què hi hem col·laborat per tal depresentar la importància que té la infor-mació ambiental en les auditories decomptes, com element de sostenibilitat, ide forma paral·lela a les Jornades des delCol·legi hem organitzat una sessió d’apro-fundiment sota el títol Economia ambientali Empresa sostenible on analitzarem lacomptabilitat ambiental, els costos i lesinversions ambientals, així com la valoraciódels riscos ambientals dins de l’empresa.

Una altra de les jornades de treball ésL’impuls d’ambientalització de les empre-ses en què es presentaran diversos estudisadreçats a l’àmbit empresarial comL’Índex de pressió ambiental, L’estudi del

sector econòmic del mediambient a Cata-lunya o l’Estudi Empresa 21.

L’efecte NIMBY (Not In My Back Yard),serà un altre dels temes que es desenvo-luparan.

Aquestes sigles es refereixen al rebuigsocial que pot crear localment la implan-tació de certes instal·lacions i certs serveis,encara que el conjunt de la societat lesconsideri necessàries.

La Responsabilitat per danys ambientalscentrarà l’atenció dels assistents la tardadel dia 13, tema de candent actualitatdavant la realitat del desastre del Prestigei que planteja molts dubtes a què repre-sentants del món legal, polític i empresa-rial intentaran donar resposta.En la darrera jornada, per segon any, esdedicarà a l’anàlisi de la realitat del Medimarí des del punt de vista de la investiga-ció, incidint novament en el polèmic temadel Prestige a partir del qual es debatrà lasituació de la ciència i la tecnologia marina.

En aquesta edició de les Jornades es lliu-raran per primera vegada dos premis, el IPremi Ecomed a la ciutat més sostenible,amb l’objectiu de reconèixer l’esforç dels

municipis que en el període 2000-2002hagin fet actuacions novedoses en el marcdel desenvolupament sostenible, i el IPremi Periodístic Fòrum Ambiental, quepretén reconèixer l’esforç de divulgaciódels professionals de la comunicaciósobre els problemes mediambientals queafecten al nostre entorn i sobre les alter-natives per avançar cap a un desenvolu-pament sostenible mitjançant el diàleg i lacrítica constructiva.

Ens trobem davant d’un interessant pro-grama d’alt interès i alta qualitat que per-metrà que tots els professionals delsector es trobin al dia, de les iniciatives inovetats que en aquest món de l’empre-sa i el mediambient es produeix de caraa la consecució d’un compromís cap a lasostenibilitat.


CNEP InformaAl llarg del 2002 el Comitè de Normativai Ètica Professional (CNEP) ha evacuat 12resolucions, corresponents a escrits dedenúncia o bé a peticions de revisió d’ho-noraris per part dels propis col·legiats.

Gairebé tots els escrits, a part d’alguna de-núncia per manca de comportament ètic perpart del col·legiat, acabaven sol·licitant que elCNEP revisés l’import de la minuta d’honora-ris professionals que l’economista els hi haviafet arribar ja que entenien que era excessiva.

Es transcriuen a continuació els criteris mésimportants que ha adoptat el CNEP com aconseqüència de l’estudi dels diversos escrits:– L’existència d’una provisió de fons, paga-

da a l’economista, justifica en si mateixl’existència d’un encàrrec professional.En el cas que l’economista no pugui fina-litzar la feina encarregada, per diversosmotius no imputables a la seva personani a la seva actuació professional, l’eco-nomista liquidarà la provisió de fonstenint en compte les hores empleades i elpreu mig de facturació del seu despatxper aquests tipus d’actuació.

– Quan el client contracta un economistaper a un encàrrec professional i és cons-cient que fer-ho li comportarà desplaça-ments addicionals que la contractaciód’un altre professional, més a prop de laresidència del client, no ho comportarien,el temps del desplaçament es pot minutara la tarifa habitual que el despatx tinguiassignat pel professional que és desplaça.

– El CNEP accepta l’existència de dife-rents mòduls hora de facturació per aun mateix client i un mateix encàrrecprofessional quant en aquest intervenenmés d’un professional i el despatx potdemostrar l’existència d’aquests baremsen la seva documentació interna.

Per la mateixa raó el CNEP no certificacom a correcta la minuta d’un economis-ta en què el barem hora utilitzat sigui eldel soci del despatx i una part significati-va de la tasca realitzada correspongui atreballs auxiliars.– L’existència de provisió de fons i un pres-

supost acceptat per part del client, inhabi-lita per si mateix qualsevol reclamació queel client efectuï al CNEP en relació a hono-raris abusius per part de l’economista.

Finalment comentar-vos un cas curiós, jaque el client va demanar la intermediaciódel CNEP, no per entendre que havia hagutuna manca d’ètica per part de l’economista,ni tan sols per considerar que els hi haviafacturat uns honoraris abusius, si no solsque no eren conscients que l’encàrrec pro-fessional que li feien a l’economista tinguésel cost que finalment l’economista els vafacturar. Davant aquest darrer cas el CNEPva acordar recordar la necessitat d’informarprèviament al client del cost que pot tenirla realització del seu encàrrec professional,així com recomanar la signatura prèvia d’unpressupost o d’un full d’encàrrec de treballsprofessionals. En l’Annex 3 i 4 de la publi-cació dels honoraris professionals dels eco-nomistes de Catalunya, que trobareu a lapàgina Web del Col·legi teniu un modelrecentment revisats per l’assessoria jurídica.

HONORARIS PROFESSIONALS DELS ECONOMISTES DE CATALUNYA

En els honoraris orientadors del Col·legi, s’haoptat per la indicació d’un nombre d’horesmínim per fer amb dignitat un treball deter-minat, sense perjudici que un treball puguiocupar més hores i, òbviament, facturar-les.

Es va optar per aquesta solució, a causaque un altre tipus de càlcul d’honoraris(barems, percentatges sobre l’import,etc...) estan i estaran subjectes a con-trovèrsia (sobretot jurídica) i són honora-ris de difícil defensa en qualsevol cas.

El sistema del nombre d’hores o delvolum de treball fet (reunions, comparei-xences, hores de revisió de documents ide confecció de l’informe) sempre és demillor defensa, que la minuta del tant percent del valor o de l’objecte de la perícia,inversió, etc. Ja que en molts casos es potsobrevalorar la minuta o infravalorar-la.

Una altra qüestió és si el valor econòmic decada hora de treball és l’adequat. Però cadaprofessional amb un despatx obert al públicsap perfectament quin és el preu hora queha de calcular per primer cobrir els costos ique li permetin una retribució per viure dela seva professió. L’economista i per raonsòbvies no ha de ser una excepció.

Recentment la Junta de Govern del Col·legid’Economistes de Catalunya, ha aprovat, aproposta del CNEP, un nou redactat del’Annex 5 “Determinació del preu hora defacturació” de la publicació “Estudi delshonoraris professionals dels economistesde Catalunya”, en què s’estableix uns hono-raris mitjans situats en un interval, segons estracti de serveis basats en l’experiència, és adir aquells serveis en què l’economista ofe-reix solucions experimentades a problemesconeguts i que el seu bagatge és l’expe-riència contrastada, o serveis basats en pro-cés, és a dir serveis d’assessorament ambsolucions estàndards sobre necessitats moltcomunes i sense risc, i en què el clientespera un cost raonable, diligència, dispo-nibilitat i metodologia, per aquelles activi-tats professionals en què el client és captiu,com per exemple les actuacions pericialsper part de perits economistes designatspels propis jutjats i també per tal que elComitè de Normativa i Ètica Professionalpugui tenir un referent a l’hora d’efectuarels dictàmens sobre les minutes dels hono-raris professionals dels economistes.

PRESSUPOST D’HONORARIS I CARTA D’ENCÀRREC

És sempre recomanable fer un pressupostper escrit al més detallat possible i quepugi incloure les tasques a fer i, si és pos-sible, el nombre d’hores necessàries perfer-les. Si el pressupost el signen el clienti el professional tenim la millor garantiade l’encàrrec. Tot això sense perjudici defer-li signar una carta d’encàrrec, com éshabitual en els treballs d’auditoria.Qualsevol ampliació del treball, s’ha defer per escrit, tant la descripció de la tascacom l’import del pressupost.

El degà del Col·legi d’Economistes deCatalunya, Sr. Jordi Conejos, intervé,davant les principals personalitats dela vida econòmica i social de Catalunya,en la presentació de l’informe “Cata-lunya Futur” que va presentar el con-seller en Cap de la Generalitat deCatalunya, Hble. Sr. Artur Mas

El passat dilluns 27 de gener va tenir llocl’acte de cloenda de les Jornades “Cata-lunya Futur” amb la presentació, per partdel conseller en Cap Hble. Sr. Artur Mas,de l’informe “Catalunya Futur” que recull

la diagnosi que sobre l’economia de Cata-lunya va elaborar el Col·legi d’Economis-tes de Catalunya i les conclusions de les94 entrevistes a professionals en repre-sentació de les principals institucionsempresarials i socials de Catalunya, entreles quals hi consta el Col·legi d’Econo-mistes de Catalunya, fetes per un equipde professors de la Universitat PompeuFabra sota la direcció del professor Gar-cia Montalvo.

Aquestes jornades tenen el seu origen elpassat 6 de febrer de 2002 en què el con-

seller en Cap, Hble. Sr. Artur Mas, va reu-nir a 22 personalitats representatives deles principals institucions econòmiques isocials de Catalunya, entre les que es tro-bava el degà del nostre Col·legi, Sr. JordiConejos, amb la finalitat d’animar-los areflexionar sobre el futur de Catalunya.

Com a conseqüència d’aquesta reunió laGeneralitat de Catalunya va encarregar alnostre Col·legi que li reformulés la diag-nosi de l’economia catalana que ellshavien elaborat (consultable en la pàginaweb del Col·legi) i, conjuntament amb laresta d’entitats que van participar en lareunió, li féssim arribar les reflexions ipropostes del nostre Col·legi en relació almodel de futur per a Catalunya, i designésa uns representants del Col·legi per tal departicipar en una anàlisi qualitativa sobre lasituació actual i el futur de Catalunya que,mitjançant enquestes personals, farien pro-fessors de la Universitat Pompeu Fabra.

Per aquest motiu, el Col·legi va endegar,durant els mesos de març i abril de 2002,quatre grups de treball específics per talde tractar les temàtiques de principalinterès per a Catalunya, com són les infra-estructures econòmiques i de transports icomunicacions; l’ocupació i la formació;l’empresa (dimensió i internacionalitza-ció); i la innovació i la sostenibilitat. Enaquests grups hi varen participar econo-mistes experts en les diverses matèries. Apartir de les reunions de treball es va ela-borar un document conjunt que va serlliurat al conseller en Cap de la Generali-tat, Hble. Sr. Artur Mas, en una reunió detreball celebrada el dia 16 de maig de2002. Podeu consultar aquest documenten l’Informatiu de l’Economista número85 o bé a la pagina Web del Col·legi

Reproduïm a continuació la intervencióque el degà del Col·legi, Sr. Jordi Conejos,va efectuar en la Jornada de presentació del’Informe “Catalunya Futur”.

El Col·legi d’Economistes de Catalunya es posiciona com una de les principals institucionseconòmiques de Catalunya

BARCELONESA DE AUTOMOCIÓN - C/ D, 41, sector B. Pol. Ind. Zona Franca - Tel.: 93 336 31 00 - Barcelona

Nuevo Peugeot 307 SW. Imagina tu espacio. Hemos abierto un camino. Está más lejos que el horizonte y más cerca que elpunto de partida.Y es el que te lleva donde quieres estar. Está lleno de luz y posibilidades. Las que tú quieras inventar. Hasta siete asientosy más de 50 formas de combinarlos. Un techo panorámico que amplía la visión del mundo y lo más importante, la integración de lasformas dinámicas con la capacidad del monovolumen. Sigue imaginando... seguro que hay más.Gama 307 SW: Consumo mixto (L /100 Km): entre 5,4 y 8,3. Emisiones CO2 (g/Km): entre 143 y 194.

Imagina por un momento que un turismodevorase un monovolumen.

Honorable conseller en Cap, honorables consellers, sen-yors i senyores, amics tots

Cal en primer lloc, agrair l’oportunitat que m’ofereixen de participar enaquesta cloenda de les Jornades “Catalunya Futur”. Impulsem l’econo-mia catalana que ara fa aproximadament un any (la primera sessió vaser el 6 de febrer de 2002) va iniciar-se amb una convocatòria per partde la Generalitat a les principals institucions econòmiques i socials deCatalunya amb la finalitat d’elaborar una diagnosi precisa de la situa-ció econòmica de Catalunya, identificant els principals colls d’ampolla,així com els nostres avantatges competitius, i elaborar un conjunt de pro-postes per tal que el Govern de la Generalitat, en primera instància, iel conjunt de la societat catalana, la coneguessin, les poguessin ferseves, si estaven d’acord, amb un marc de responsabilitat compartida.

Aquesta característica –la de la responsabilitat compartida– ha estatparticularment positiva en la història econòmica de Catalunya.Quan ha existit consens entre els poders públics i la societat civild’allò que era important pel país, i s’ha comptat amb la participa-ció activa de moltes de les institucions que avui són en aquesta sala,la possibilitat d’encert ha estat molt més garantida.

És evident que les prioritats i les sensibilitats de tots els que aquí hisom, no són coincidents en molts aspectes, i també és cert que lareflexió que ha originat la diagnosi i de les propostes que se’n deri-ven no suposen un compromís de programa electoral d’aquest od’un altre govern, però el que sí és cert és que el treball i la partici-pació que s’ha fet en aquest darrer any pot orientar i aclarir l’acciópolítica present i futura i pot haver servit per a moltes institucions –iaquí he d’incloure al Col·legi d’Economistes de Catalunya– de tenirel compromís més explícit vers la nostra societat.

El procés seguit, pot ser discutible però ha tingut la virtut de no haverpromogut moltes reunions –tan sols tres de caràcter general– ha estatel següent:

A la primera reunió (del 6 de febrer de l’any passat) se’ns va expli-car pel conseller en Cap l’objectiu de les Jornades que és el que hetractat de resumir fa uns moments, i molts dels assistents van veurenecessari elaborar en primer lloc una diagnosi de partida detalladai, si em permeteu, menys condicionada pel poder polític. Es va acor-dar fer aquest encàrrec al Col·legi d’Economistes de Catalunya quel’ha elaborat amb una participació directa de més d’una cinquante-na d’economistes de molts àmbits professionals i sensibilitats ideolò-giques. Aquest primer document es va lliurar a totes les institucions,que al seu torn varen escollir unes persones per tal de fer unes entre-vistes en profunditat sobre la situació de partida de l’economia cata-lana i sobre les propostes i les prioritats a dur a terme.

Aquesta segona part, la dels resultats de les entrevistes, que ha supo-sat la participació de 94 persones (empresaris, executius, professio-nals,...) complementa la diagnosi inicial, a més d’identificar prioritatsi propostes concretes.

Els resultats els comentarà el professor de la UPF i director de l’equipd’investigació.

Cal afegir que en el darrer trimestre de l’any passat, s’ha elaborataquest document de síntesi que avui es presenta a la Jornada.

Em permetran que més que fer un resum de la diagnosi, que totsvostès coneixen i que amb la intervenció posterior del professor Gar-cía Motalvo, i derivat de la fabulació de les entrevistes s’extreuenconclusions, prioritats i propostes pels propers anys, amb limiti a ferunes reflexions més de caràcter general:1. L’economia catalana ha tingut i té un gran dinamisme en la cre-

ació de riquesa. Agafem la dada que es vulgui (producte interiorbrut, exportacions, inversió, inversió estrangera, inversió catalana

a l’exterior, creació d’ocupació, creació d’empreses, renda percàpita,...) la situació i el que hem aconseguit és satisfactori. Peròtambé és cert que els reptes i les amenaces són molt importants:el procés de globalització, l’ampliació d’Europa,... i els elementstradicionals de competitivitat s’estan modificant de forma accele-rada, i hem de tenir unes empreses, unes organitzacions, i unasocietat conscienciada i preparada per a la nova situació.

2. L’empresa ha estat i continua sent la base més sòlida de l’econo-mia catalana. El teixit empresarial i els centres de decisió sónpeces que la competitivitat en una societat desenvolupada i queho vol ser més en el futur.

3. Les infraestructures que han suposat en altres èpoques un element clauen el nostre major desenvolupament relatiu en relació a altres territo-ris, ho ha de continuar sent en el futur. Cal pensar en les infraestruc-tures físiques, però també en les noves infraestructures i xarxes. I s’hade pensar i reclamar el finançament públic (absolutament necessarien moltes d’elles) però també en el finançament i en la gestió priva-da d’algunes d’elles. No hem d’oblidar que la nostra història està far-cida d’experiències exitoses en l’àmbit del finançament i gestióprivada (autopistes, xarxes d’aigua, gas, sanitat, ensenyament,...)

4. Hem de tenir un mercat de treball en sintonia europea a nivell dequalificacions professionals amb coherència amb el que som ivolem i podem ser. I hem de tenir una societat cohesionadaeconòmicament i socialment, com un element clau de progrés id’acord amb el model de societat europea que hem d’escollir.Però hem de ser també una societat àgil i flexible i amb capaci-tat de reacció als reptes. Aquest factor serà determinant per guanyarnivells de prosperitat en l’entorn competitiu que ja hi som.

5. Catalunya és un país petit (territorialment i poblacionalment) i hade ser un país equilibrat socialment i econòmicament, tot mante-nint la riquesa que suposa la diversitat. A més de just, és un valoreconòmic de gran relleu.

6. La nostra competitivitat no vindrà ni ha de venir per avantatges encostos laborals. Hem de ser un país molt més productiu, més efi-cient, on la recerca, el desenvolupament i la innovació siguin pre-sents arreu: a les empreses, a l’Administració i a la societat engeneral. Sobre aquestes qüestió es fan un conjunt de propostes,moltes d’elles a curt termini sense massa despesa, i d’altres reque-reixen canvis socials de més calat.

7. Som un país d’alta qualitat de vida. És un valor a preservar perla gent que hi vivim, per atraure a d’altres que ens facin millorari per estar permanentment en el mapa on es decideixen qüestionsessencials per al nostre futur.

M’agradaria acabar amb tres comentaris: 1. Al llarg del 2002, i en paral·lel a aquesta iniciativa de les Jornades,

han estat moltes les veus des de les institucions catalanes (moltes d’e-lles presents avui aquí) que han reclamat solucions als colls d’ampo-lla, que han presentat propostes i iniciatives. Això és bo, i crec quenecessari per fer possible i realitat la realització de projectes vitals,que no es plantegen per avui sinó per l’horitzó de 15 o 20 anys.

2. Per dur a terme algunes iniciatives cal un finançament públic ade-quat i coherent amb allò que demana l’economia i la societat cata-lana i sobre tot allò que vol i potser en un context europeu. Lasolidaritat versus el dèficit fiscal (amb Europa, però sobretot amb laresta d’Espanya) reclama que en les agendes de les forces polítiquesrepresentatives de Catalunya existeixi un denominador comú perreclamar un millor tracte financer –un tracte més just–. Nosaltres coma part de la societat no hem de deixar de fer el que ens pertoca (isegur que no sempre ho hem fet), però calen més recursos per fer noel que ja ens fa falta avui, sinó el que necessitem per al futur.

3. Per avançar, calen estratègies i objectius compartits. Als anys vuitanta inoranta varen ser: la consolidació de la democràcia, l’autonomia perCatalunya, Europa com a nord econòmic i social, etc. Avui hem de con-sensuar també nous grans objectius. Els nous reptes els demanen i elpaís s’ho mereix.

Moltes gràcies


En els últims mesos, les previsions dela major part de les organitzacionsinternacionals han anat ajornat l’a-nunciada recuperació econòmica.Arribarà aquest any o hi ha factorsgeopolítics que poden afectar les prin-cipals economies occidentals?L’amenaça d’un conflicte armat a l’Iraqestà generant una gran incertesa a escalainternacional que està deteriorant la con-fiança dels agents econòmics i, com aconseqüència, frena els plans d’inversióempresarial i la recuperació econòmica. Amés, les conseqüències d’una guerra sónara per ara imprevisibles. En aquest con-text és molt difícil fer previsions econòmi-ques. De tota manera, cal confiar que elsestímuls monetaris i fiscals als Estats Unitsi a la zona euro, juntament amb un dina-misme creixent d’algunes economiesemergents, pot impulsar l’activitat durantl’any 2003, si bé, no podrem parlar d’unaveritable recuperació fins que no s’aclarei-xi la situació a l’Iraq.

Com evolucionarà l’economia catalana?La confiança dels empresaris catalans,recollida en les enquestes que realitza laCambra a 2.600 empreses, mostra una certamillora els darrers mesos, el què podriaestar indicant que la recuperació econòmi-

ca està pròxima. Per sectors, la millora deles perspectives de negoci de les empreseses dóna a la indústria, a la construcció i alsector hoteler. La incipient recuperació deles exportacions contribueix a explicarl’impuls de la confiança industrial. L’atrac-tiu de la inversió immobiliària com a valorrefugi, alternatiu a la borsa, i les perspecti-ves de manteniment dels baixos tipus d’in-terès segurament estan a l’arrel de lesbones expectatives dels constructors. Lamillora de les perspectives del sector hote-ler probablement ha estat impulsada perl’evolució positiva del nombre de turistes,principalment a la ciutat de Barcelona. Encanvi, els comerciants han manifestat unlleuger empitjorament de les seves previ-sions de negoci, en concordança amb lamoderació del consum.

Un altre dels factors que preocupen aCatalunya és la falta de mà d’obra enalguns sectors d’activitat. Vostè s’haoposat al sistema de contingent. Perquè no ha estat la millor solució?És cert que Catalunya ha esgotat ja lamajor part del seu potencial de poblacióactiva per als propers anys. Les úniquesdues vies possibles per augmentar lapoblació disposada a treballar són laplena incorporació de la dona al mercatde treball i, sobretot, l’entrada d’immi-grants estrangers. En aquest segon aspec-te, al meu entendre la legislació nopermet incorporar la mà d’obra estrange-ra que requereix el teixit empresarial,sobretot en sectors com l’agricultura, l’ho-teleria, la construcció i els serveis domès-tics. Des de la Cambra hem definit uneslínies d’actuació prioritària d’integració dela població immigrant, que s’haurien decentrar, primer, en adequar la normativa ala realitat laboral del mercat laboral i faci-litar la integració plena dels immigrants,segon, de garantir la integració total delsestrangers en situació irregular.

L’economia catalana enregistra tambéun diferencial d’inflació que llastra lacompetitivitat, tant amb altres comu-nitats autònomes com amb la UnióEuropea. Com es veu aquest diferen-cial des de l’òptica dels empresaris?La inflació és el principal desequilibri de l’e-conomia espanyola. El diferencial amb lazona euro posa de manifest l’existència deproblemes estructurals en l’economia espanyolai catalana, sobretot la dèbil progressió de laproductivitat. Per impulsar la productivitatcal actuar sobre les mancances que en elsdarrers anys estan amenaçant la competitivi-tat del nostre teixit productiu. I això vol dir:més inversió en infraestructures, per millorarla nostra dotació de capital físic; i més inver-sió en formació i innovació, per millorar lanostra dotació de capital humà i tecnològic.

El debat sobre la pèrdua de pes de Bar-celona respecte a Madrid tampoc noperd actualitat. Quina és la seva visió?En els darrers anys, l’economia catalana haexperimentat una evolució més favorable queel conjunt de l’Estat en molts aspectes clau,com són: l’obertura exterior, la inversió al’exterior, la reducció de l’atur, la incorporacióde la dona al mercat de treball, la despesa enrecerca i desenvolupament, la inversiópública de l’Estat i del govern autonòmic, eltransport aeri i marítim de passatgers, la for-mació universitària, la penetració de les novestecnologies, etc. Però, alhora, també hi haaltres aspectes fonamentals que no es podenvalorar tan positivament com són: el peseconòmic valorat en termes de PIB, les inver-sions procedents de l’exterior, la despesa enrecerca de l’Administració Pública o el trans-port de mercaderies. És a dir, que el debatsobre si l’economia catalana perd pes enfrontde Madrid té una resposta diferent segons laestadística o la font que s’utilitzi. Per tant,aquesta no és la qüestió important. El fet relle-vant i sobre el que ens hem de qüestionar éscom pot l’economia catalana avançar més,com pot ser més competitiva, més dinàmica,més productiva?. Cal identificar quins són elselements que obstaculitzen el nostre progrési intentar eliminar-los. Un d’aquests obstaclesés, sens dubte, el dèficit d’infraestructures.

Quin és el paper dels economistes a laCambra? S’han d’enfortir els lligamsamb el Col·legi d’Economistes o enaquests moments ja són els adequats?La polivalència dels economistes permet quedins la Cambra desenvolupin una àmpliavarietat de tasques al servei de les empre-ses, des de la promoció del comerç exteriorfins a l’elaboració d’estudis econòmics. Elspunts en comú amb les actuacions d’altresinstitucions, com el Col·legi d’Economistes,justifica la col·laboració entre nosaltres, pertal de reforçar el suport, la qualitat i la pro-jecció de les nostres actuacions.

Claudi PérezPeriodista

Gent de casa

Entrevista a Miquel VallsEscollit recentment com a nou president de la Cambra de Comerç de Barcelona ensubstitució d’Antoni Negre, Miquel Valls –de 59 anys, casat i pare de cinc fills– és eco-nomista i empresari metal·lúrgic. Ocupa la presidencia honorífica del Grup Fichet,del qual la seva família va ser accionista fins al 1999. I al marge de les seves activi-tats institucionals –ha afirmat que el seu màxim objectiu és convertir la Cambra “enel parlament de l’emrpesariat català–, col·lecciona llibres antics, esquia i juga al golf.

a l’igual que vostè, com a mínim, altres

6000 economistes llegeixen aquest anunci...

aprofiti-ho

l ’ e conomis t a

l’economista és l’Informatiu més idoni, efectiu i rendible per a difondre el seu producte o servei dins del seu propi sector d’activitat

• Major efectivitat publicitària cost-impacte. Temes especialitzats per a un clar perfil del lector.

• Possibilitats d’insercions publicitàries coincidentsamb temes monogràfics (consultar programació).

• Subscripció i recepció a domicili gratuïtament perals 6000 col·legiats.

• Doble efecte publicitari: incideix tant en l’àmbit personaldel lector com el derivat a la seva pròpia empresa.

• Edicions mensuals (la informació precisa en el precís moment).

• Publicació oberta a la inserció d’articles d’interès.

Informació:

Col·legi d’Economistes de CatalunyaTel. 93 416 16 04 Fax 93 416 16 04Bitmap, SL Isidre Rodríguez

http://www.economistes.com(a/e): [email protected]


Avantatges del carnet col·legial

AC Hoteles ofereix avantatges amb la tarja de client d’Ac Hoteles,

la Preferent Card.

Per a més informació: Tel. 902 292 293

L’empresa Amena, ofereix un descompte per a col·legiats amb IAE

del 15% sobre la facturació amb tarifa Tempo.


ARGOS, Academia Náutica, Escuela de Navegación,ofereix un descompte del 10% en els seus cursos teòrics.

Per a més informació: Tuset, 8, 3r 2a 08006 Barcelona

Tel. 902 160 508 [email protected] www.argosacademianautica.com

A3 Software, ofereix a tots els col·legiats un descompte mínim

del 5% per cada compra que es realitzi.


Barna House ofereix a tots els col·legiats un 10% de descompte

en el moment de concertar el servei.

Per a més informació: Roger de Llúria, 123 08037 Barcelona

Tel. 934 880 080 Fax 934 880 169

[email protected] www.barnahouse.com

CCCB ofereix un 20% de descompte en les exposicions que organitza.

Aquest descompte s’aplicarà per a dues entrades màxim.

Per a més informació: Montalegre, 5 08001 Barcelona

Tel. 933 064 100 www.cccb.org www.coleconomistes.com

Centro Médico Dental, ofereix a tots els col·legiats condicions especials

i en tots els tractaments un 20% de descompte.

Barcelona: Pg. Maragall, 25-27, bjs. Tel. 934 360 989

Indústria, 298-300, bjs. Tel. 934 503 111

Pg. de Gràcia, 100, entl. Tel. 932 157 382

Calella: Església, 202-208, 2n 1a. Tel. 937 690 961

Girona: Joan Maragall, 44-46 Tel. 972 200 126

CISS, editorial, ofereix a tots els col·legiats un descompte mínim del 5%per cada compra que es realitzi. Per a més informació: Tel. 902 250 500

Clínica Baviera Corporate ofereix a tot el nostre col·lectiu i els seus

familiars revisió ocular gratuïta, descompte del 50% en la primera visita,

20% de descompte en correcció làsser (miopia, hipermetropia i astigma-

tisme), 20% de descompte a altres serveis (glaucoma, cataracta...)

Per a més informació o demanar cita: Tel. 933 624 990 Ganduxer, 71

Els centres d’esport DIR ofereixen un descompte del 10% en la quota

mensual, en tots els seus centres.

L’empresa Disseny i Grafisme ofereix als col·legiats un descompte

del 15% en els seus serveis: disseny gràfic, identitat corporativa,

publicacions empreses, catàlegs, memòries, etc. Pòsters, packaging,

infografia, disseny pàgines web. Per a més informació: [email protected]

Litografies i escultures d’artistes catalans procedents del Fons d’Art

d’Enciclopèdia Catalana, a preus especials (descomptes d’un 15% de mitjana) i possibilitat de pagament a terminis. Per a casa o el despatx.

Per a més informació: Tel. 902 16 10 35 [email protected]

Entrada gratuïta per al titular i un acompanyant presentant el carnet

de col·legiat a la recepció del Casino i un descompte del 10% en el sopar dels nostres restaurants.

Per a més informació: Marina, 19-21 08005 Barcelona

Tel. 932 257 878 www.casino-barcelona.com

Imprescindible DNI, permís de conduir o passaport.

Només passaport per als ciutadans que no pertanyen a la Unió Europea.

Només majors de 18 anys.

Climatització H&H Tofret ofereix en tots els seus articles d’aire

condicionat i calefacció un descompte del 10% i la instal·lació gratuïta.

Per a més informació: Tel. 933 189 779.

Hotel Rutllan, ofereix un descompte del 5% sobre el total de la factura.

Per a més informació: Av. de Ravell, 3 LA MASSANA

Principat d’Andorra

Tel. 376 835 000 Fax. 376 835 180

[email protected]

L’Auditori ofereix, en la programació dels cicles “Auditori XXI”

i l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, un 10% de descompte per la compra d’entrades a les taquilles de l’Auditori.

Per a més informació: Lepant, 150 08013 Barcelona

Tel. 932 479 300

L’Aquàrium ofereix a tots els col·legiats i dos acompanyants

un 10% de descompte en la compra de les entrades.

Per a més informació: Moll d’Espanya del Port Vell, s/n 08039 Barcelona

Tel. 932 217 474 [email protected]

La Casa del Llibre ofereix un descompte del 5% en tots els seus articles.

Per a més informació: Pg. de Gràcia, 62 Tel. 932 723 480

[email protected]

La botiga Magda Planellas de bosses, sabates i articles de viatge ofereix

un descompte del 10% en tots els seus articles. Rbla. de Catalunya, 95

de Barcelona.

El Celler Mas Saloni ofereix un 5% de descompte en els seus articles.

Per a més informació: Enric Granados, 68 08008 Barcelona

Tel. 934 534 358

Poliesportiu Marítim centre de Talassoteràpia, ofereix un descompte del

50% en la inscripció i fins un 20% en les quotes mensuals.

Per a més informació: Pg. Marítim, 33-35 08003 Barcelona

Tel. 932 240 440 [email protected] www.claror.org

Flors Navarro, ofereix un 10% de descompte en tots els seus productes.

Per a més informació: València, 320 Tel. 934 574 099

NH Hoteles ofereix un descompte del 15% els dies laborables

i del 20% els festius en tots els seus hotels d’arreu d’Espanya.

Les reserves es poden fer al telèfon 902 115 116.

Occidental Hoteles ofereix un descompte del 10% sobre la tarifa

oficial en tots els seus hotels d’arreu del món.

Les reserves hauran de ser efectuades a través del telèfon 900 100 149.

Us informem dels acords a què ha arribat el Col·legi d’Economistes de Catalunya amb empreses, establiments i entitats diverses que oferiran descomptes iavantatges comercials als membres del Col·legi, presentant el carnet col·legial.

NAVARRO

Ona Joies ofereix un 10% de descompte en tots els seus articles.

Per a més informació: Bulevard Rosa, local 72

Pg. de Gràcia, 55 08007 Barcelona Tel./Fax 93 215 83 07

C.C. La Maquinista, L.C-102

Ciutat d’Asunción, s/n 08030 Barcelona Tel./Fax 933 608 190

Roselló, 242 08008 Barcelona Tel./Fax 932 151 182

València, 272 08007 Barcelona Tel./Fax 934 881 095

Parking David ofereix una tarifa especial de 4,50 t (1/2 dia), 7,50 t (totel dia), presentant el tiquet prèviament segellat pel Col·legi d’Economistes.

Entrades: Aribau, 230-240; Tuset, 19-21 i Trav. de Gràcia, 62

L’empresa Pragma ofereix a tots els col·legiats un descompte del 15%,per al moblament o renovació de les seves oficines (mobiliari, cadiratge,

accessoris...).

Per a més informació: Llull, 48-52, 6è 1a 08005 Barcelona

Tel. 933 000 153 Fax 933 000 887

Planet Music ofereix un 5% de descompte en la compra dels seus articles.

Mallorca, 214 08008 Barcelona Tel. 934 514 288

Rbla. Catalunya, 99 08008 Barcelona Tel. 932 152 129

Paddock Center, Eix Macià 08205 Sabadell Tel. 937 230 299

Nou servei de Quali Medic! Tarjeta QMCard ofereix grans descomptes en

diversos serveis mèdics: Salut dental, urgències mèdiques, segon diagnòstic

per malalties greus, medicina esportiva, fecundació in vitro, anàlisis clíniques i

un accés com a client preferent en el Centre Mèdic Teknon i l’Hospital General

de Catalunya. Preus especials per als col·legiats del Col·legi d’Economistes.

Telèfon d’informació: 902 158 940 – www.qualimedic.net

Viatges Eroski ofereix un descompte del 5% en paquets turístics.

Per a més informació: Comte d’Urgell, 224-226 08036 Barcelona

Tel. 933 215 402 Fax 934 108 265.

GIRONA

Geieg-Mifas, ofereix unes tarifes especials en el pàrquing.

C/ de la Creu, s/n (17002 Girona) de: 2 t (fins a tres hores) i 3 t (tot el dia) presentant el carnet col·legial a la caixa.

Optica Rueda, ofereix un descompte del 15% en la compra d’ulleres de

sol i ulleres graduades.

Per a més informació: Pujada St. Fèlix, 3(Girona) Tel. 972 20 39 11

Bisbe Lorenzana, 33 (Girona) Tel. 972 20 62 26

Migdia, 47-49 (Girona) Tel. 972 22 45 45

Plaça dels Horts, 1 (Anglès) Tel. 972 42 05 05 www.opticarueda.com

TARRAGONA

El Grup Roc Blanc ofereix avantatges pels col·legiats. Podeu consultar-les

a la pàgina web del col·legi.

Per a més informació: H. Roc Blanc (Andorra) Tel. 00 (376) 871 400

H. Panorama (Andorra) Tel. 00 (376) 873 400

H. Termes Montbrió (Montbrió del Camp, Tarragona) Tel. 977 814 000

Tamoto, SL ofereix un descompte mínim del 5% segons vehicle.

Per a més informació: Crta. de València N. 340, km 1159,700

43006 Tarragona Tel. 977 540 810

LLEIDA

Floristeries Piñol, us ofereix un 10% de descompte en tots els seus

productes.

Per a més informació: Av. Garrigues, 29 25001 Lleida Tel. 973 201 573

Magdalena, 39 25007 Lleida Tel. 973 238 030

DAVID, S.A.P


Notic

iari

legi

slat

iuNuevas disposiciones

IMPUESTOS DIRECTOS, INDIRECTOS, LOCALES Y TASAS

LEY 52/2002, DE 30 DE DICIEMBRE (BOE 31-12-2002)De Presupuestos Generales del Estado para el año 2003 [arts. 57 a63; disp. adicionales 6 y 11, disp. transitorias 1 y 2; anexos VIII y IX]

LEY 53/2002, DE 30 DE DICIEMBRE (BOE 31-12-2002)De Medidas Fiscales, Administrativas y del Orden Social [arts.1 a 38 y 104; disp. adicionales 2, 4, 5, 6, 8, 13, 16, 22, 24,27y 28; disp. transitorias 1, 2, 6 y 7; disp. derogatoria única;disp. finales 1, 2, 3, 7 y 9]

IRPF / SOCIEDADES / NO RESIDENTES

ORDEN HAC/2895/2002, DE 12 DE NOVIEMBRE (BOE 19-11-2002)Se establecen las condiciones generales y el procedimientopara la presentación por Internet de las declaraciones corres-pondientes a los modelos 182 y 188, y se modifican las con-diciones de presentación por Internet y por teleproceso dedeterminados modelos de declaración

LEY 46/2002, DE 18 DE DICIEMBRE (BOE 19-12-2002)De reforma parcial del Impuesto sobre la Renta de las Perso-nas Físicas y por la que se modifican las Leyes de los Impues-tos sobre Sociedades y sobre la Renta de no Residentes

IRPF

ORDEN HAC/2760/2002, DE 4 DE NOVIEMBRE DE 2002(BOE 08-11-2002)Se amplía el ámbito de aplicación de la Orden HAC/1500/2002,de 17 de junio, por la que se reducen para el período impositivo2001 los índices de rendimiento neto aplicables en el régimen deestimación objetiva del Impuesto sobre la Renta de las PersonasFísicas para las actividades agrícolas y ganaderas afectadas pordiversas circunstancias excepcionales y se amplía el ámbito terri-torial de aplicación de la Orden de 14 de junio de 2001

ORDEN HAC/2894/2002, DE 8 DE NOVIEMBRE (BOE 16-11-2002)Se establecen las condiciones generales y el procedimientopara la presentación telemática por Internet de la declaraciónajustada al modelo 111 a presentar por las Administracionespúblicas, incluida la Seguridad Social

RESOLUCION DE 23 DE OCTUBRE DE 2002 (BOE 07-11-2002)Dirección General de la Agencia Estatal de Administra-ción TributariaSe aprueba el modelo 030, de comunicación de cambio dedomicilio o de variación de datos personales o familiares, quepueden utilizar las personas físicas y se determinan el lugar yforma de presentación del mismo

LEY 45/2002, DE 12 DE NOVIEMBRE (BOE 13-12-2002)De medidas urgentes para la reforma del sistema de protec-ción por desempleo y mejora de la ocupabilidad [disp. adicio-nales 2 y 12; disp. final 1]

IRPF / SOCIEDADES

LEY 49/2002, DE 23 DE DICIEMBRE (BOE 24-12-2002)De régimen fiscal de las entidades sin fines lucrativos y de losincentivos fiscales al mecenazgo

REAL DECRETO LEGISLATIVO1/2002, DE 29 DE NOVIEMBRE (BOE 13-12-2002)Se aprueba el texto refundido de la Ley de Regulación de losPlanes y Fondos de Pensiones

RECAUDACION TRIBUTARIA

ORDEN HAC/2816/2002, DE 5 DE NOVIEMBRE (BOE 13-11-2002)Se desarrolla el artículo 41.3 del texto refundido de la LeyGeneral Presupuestaria, en relación con determinados recur-sos de derecho público recaudados por la Agencia Estatal deAdministración Tributaria

ORDEN HAC/2901/2002, DE 12 DE NOVIEMBRE (BOE19-11-2002)Se modifica la Orden de 15 de junio de 1995, por la que sedesarrolla parcialmente el Reglamento General de Recauda-ción en la redacción dada al mismo por el Real Decreto448/1995, de 24 de marzo, en relación con las entidades dedepósito que prestan el servicio de colaboración en la gestiónrecaudatoria

SOCIEDADES

LEY 50/2002, DE 26 DE DICIEMBRE (BOE 727-12-2002)De Fundaciones

SUCESIONES, TRANSMIONES PATRIMONIALES Y MATRICULACION

ORDEN HAC/3163/2002, DE 5 DE DICIEMBRE (BOE 16-12-2002)Se aprueban los precios medios de venta aplicables en la ges-tión del Impuesto sobre Transmisiones Patrimoniales y ActosJurídicos Documentados, Impuesto sobre Sucesiones y Dona-ciones e Impuesto Especial sobre determinados medios detransporte

IVA

ORDEN HAC/3134/J2002, DE 5 DE DICIEMBRE (BOE 13-12-2002)Sobre un nuevo desarrollo del régimen de facturación telemá-tica previsto en el artículo 88 de la Ley 37/1992, de 28 dediciembre, del Impuesto sobre el Valor Añadido, y en el artí-culo 9 bis del Real Decreto 2402/1985, de 18 de diciembre

PROCEDIMIENTOS TRIBUTARIOS / RECURSOS Y RECLAMACIONES

REAL DECRETO 1377/2002, DE 20 DE DICIEMBRE (BOE 21-12-2002)Se desarrolla la colaboración social en la gestión de los tribu-tos para la presentación telemática de declaraciones, comuni-caciones y otros documentos tributarios

RESOLUCION DE 9 DE DICIEMBRE DE 2002 (BOE 13-12-2002)Secretaría de Estado para la Administración PúblicaSe establece el calendario de días inhábiles en el ámbito de laAdministración General del Estado para el año 2003, a efec-tos de cómputos de plazos

TRIBUTOS LOCALES

LEY 48/2002, DE 23 DE DICIEMBRE (BOE 24-12-2002)Del Catastro Inmobiliario

LEY 51/2002, DE 27 DE DICIEMBRE (BOE 28-12-2002)De reforma de la Ley 39/1988, de 28 diciembre, Reguladorade las Haciendas Locales


Notic

iari

juríd

ic

REFORMA DEL RÈGIM JURÍDIC DE LES CAIXES D’ESTALVI.LLEI 44/2002 DE 22 DE NOVEMBRE

Les caixes d’estalvi són una figura rellevant dins el sistemafinancer espanyol i amb un pes específic a l’economia catala-na. Des dels inicis han tingut una naturalesa jurídica canvianti en evolució. La Llei 44/2002, de 22 de novembre, Llei demesures de reforma del sistema financer espanyol, dóna unaltre pas amb l’objectiu de flexibilitzar el mercat i adaptar lalegislació interna a les diverses directives comunitàries.

Un dels punts destacats que regula és el règim jurídic dels òrgansrectors de les caixes d’estalvi. Per aquest motiu, es tracta d’unareforma molt debatuda i d’un ampli ressò mediàtic. Aquestsòrgans compten amb una regulació específica d’àmbit estataldes de l’any 1985, la Llei 31/1985, de 2 d’agost, de Regulació deles normes bàsiques dels òrgans rectors de les caixes d’estalvi.

Catalunya, en virtut de la competència exclusiva en matèria decaixes, es regula per la Llei 15/1985, d’1 de juliol, i el ReialDecret Legislatiu 1/1994, de 6 d’abril.

La normativa catalana i estatal han generat diversos conflictesdavant el Tribunal Constitucional, en destaquen la STC 48 i49/1998, que han fixat els límits competencials de l’estat, res-tringint les disposicions que tenen caràcter de norma bàsica.

En aquest marc, la Llei 44/2002 aporta com a novetats mésdestacades les següents modificacions:– Composició de l’assemblea general de les caixes d’estalvis.– Marc legal dels consellers generals.– Regulació del consell d’administració.

Als aspectes essencials cal afegir el reconeixement explícit a lapossibilitat d’establir aliances entre les caixes d’estalvi i dedelegar funcions en la Confederació de Caixes d’Estalvi.

COMPOSICIÓ DE L’ASSEMBLEA GENERAL DE LES CAIXESD’ESTALVIS

L’assemblea general és la màxima expressió dels interessoscol·lectius de les caixes i per tant la seva composició és unaqüestió determinant.

El nombre de membres de l’assemblea general resta invariablei continua regint el principi de lliure fixació de membres en elsestatuts, entre 60 i 160 fixat a la Llei.

La Llei 44/2002 modifica substancialment la composició del’assemblea general, i estaran representats, com a mínim, elsgrups següents:

Percentatges Grups representats Llei 31/85 Llei 44/02

Entitats de dret públic 40% Màxim d’un 50%

Impositors 44% De 25% a 50%

Entitats fundadores 11% Sense determinar

Empleats de la caixa d’estalvi 5% De 5% a 15%

La nova regulació manté el criteri de remissió als estatuts quanta la determinació del nombre de membres de l’assembleageneral i deixa invariable els límits històricament establerts,però introdueix un canvi qualitatiu en incorporar les entitatsfundadores de dret públic dins el grup d’entitats de dret públic.

La Llei 44/2002 flexibilitza el sistema de representació, quepassa de tenir uns percentatges invariables al criteri fixat alsestatuts, dins els límits previstos legalment.

A Catalunya, de conformitat amb els articles 16 i 17 del RD1/94, estaran igualment representades fundacions, associa-cions o corporacions de caràcter cultural, científic o benèfic dereconegut arrelament dins l’àmbit territorial de la caixa.

MARC LEGAL DELS CONSELLERS GENERALS

Els membres de la junta general tindran consideració de con-sellers generals de la caixa. Els consellers generals seran nome-nats pel període previst als estatuts socials i en cap cas per unperíode inferior a 4 anys o superior a 6.

De conformitat amb la doctrina del Tribunal Constitucional, elsperíodes dels nomenaments no tenen consideració de norma-tiva bàsica i per tant a Catalunya els mandats seran per perío-des de 4 anys, segons el previst al RD 1/94.

Malgrat això, la Llei 44/2002 introduiex un límit 12 anys queserà d’aplicació a les caixes catalanes, en tant no hi hagi unrecurs i posterior sentència en contrari del TC.

Una altra novetat de la regulació és la possibilitat que els con-sellers siguin separats del seu càrrec per justa causa, previacord de l’assemblea general. La definició de la justa causa ésa l’art 10.2 de la Llei 44/2002.

La incorporació de la justa causa com a motiu de separació delcàrrec vincula l’activitat del conseller amb els requisits d’hono-rabilitat professional necessari per exercir-la.

La Llei reforça el criteri de garantia i transparència dels òrgans degovern i els seus membres, alhora que dota al sistema d’unaimportant eina jurídica –separació– amb l’objectiu de corregir unapossible gestió incorrecta dels membres de l’assemblea general.

REGULACIÓ DELS VOCALS DEL CONSELL D’ADMINISTRACIÓ

El consell d’administració és l’òrgan de govern que té enco-manada l’administració i la gestió financera de la caixa d’es-talvis i l’obra social per l’acompliment dels seus fins.

Els membres seran designats per l’assemblea general i tindran laconsideració de vocals del consell d’administració. El seu nombreserà el que determinin els estatuts, entre 10 i 21, segons el RD 1/94.

Altra novetat, potser la més comentada, és la d’ampliar el límit d’e-dat –70 anys– a la totalitat dels membres del consell d’administració.

La Llei 13/1985, preveia el requisit de ser menor de 70 anys pelsvocals que representessin als impositors i no fossin membres del’assemblea general. Amb la Llei 44/2002, s’ha ampliat a la tota-litat dels vocals, sense distinció del grup a què representen, toti que no és directament d’aplicació a les caixes catalanes.

La normativa aplicable a Catalunya és la Llei 31/2002, de 30de desembre, Llei de mesures fiscals i administratives del Par-lament de Catalunya, que d’una manera indirecta deixaaquesta regulació als estatuts de cada caixa, i a manca deregulació s’aplicarà el límit màxim de 70 anys.

Enric Fort LabordaMillet Guillén Bécares, Advocats i Economistes

Responsabilitat dels administradors


Notic

iari

fisca

lLa gran quantitat de normes tributàries aprovades a finalde 2002 (Llei 46/2002 de Reforma Parcial de l’IRPF, i modi-ficació de l’Impost sobre societats i Renda no residents; Llei52/2002 de Pressupostos Generals de l’Estat; Llei 53/2002de Mesures Fiscals Administratives i de l’Ordre Social; Llei31/2002 de Mesures Fiscal i Administratives de la Genera-litat de Catalunya; Llei 51/2002 de reforma de la Llei39/1988 Reguladora de les Hisendes Locals) amb efecte peral 2003 ens obliga que el noticiari fiscal del primer Infor-matiu de l’any no contingui, com es feia altres anys, totesmodificacions tributàries. Les hem hagut de separar endiversos Informatius. No obstant, si algú desitja tenir totl’informe que l’assessor fiscal del Col·legi, Sr. Ricard Viñaha elaborat se’l pot baixar de la pàgina web del Col·legihttp://www.coleconomistes.com (dins de l’apartat d’as-sessors fiscals).

Aquest noticiari recollirà les principals modificacions que ésimportant conèixer a principi d’any i es deixaran per a propersInformatius les restants modificacions. En aquest noticiari solshi constaran les modificacions principals i us adrecem a lapàgina web del Col·legi http://www.coleconomistes.com(dins de l’apartat d’assessors fiscals) per tal que pugueu con-sultar les taules i la resta de modificacions.

I. IMPOST SOBRE LA RENDA DE LES PERSONES FÍSIQUES

• Obligació de declarar Per a la renda del 2002 es mantenen els mateixos imports icriteris que per a la renda del 2001. Es produeixen modifi-cacions per a la renda del 2003 que podeu consultar a lapàgina web del Col·legi (annex 15)

• Increments i disminucions patrimonialsS’actualitzen els coeficients per a transmissions de bénsimmobles, que podeu consultar a la pàgina web del Col·legii és manté el règim transitori (annex 1)Els coeficients aplicables als béns immobles afectes a activi-tats econòmiques seran els previstos per a l’Impost sobresocietats i els podeu consultar a la pàgina web del Col·legi(annex 2).

• Compensació fiscal als arrendataris de l’habitatgehabitualEs manté el mecanisme de compensació per a la renda del2002.

• Compensació fiscal per deducció en l’adquisició del’habitatge habitualEs manté el mecanisme de compensació per a la renda del2002.

• Règim d’estimació objectiva per mòduls– L’Ordre Ministerial que regula aquest Règim de l’IRPF i el

Règim Especial Simplificat de l’IVA, per el 2003, s’haurà depublicar en el BOE en el termini d’un mes a partir del dia12-01-2003.

– El termini de renúncies, a què fan referència els articles27.1 i 31.1.a) del Reglament de l’IRPF i l’article 33.2 delReglament de l’IVA, així com la revocació d’aquestes, quehan de sortir efecte per a l’any 2003, comprendrà des deldia següent de la publicació en el BOE de l’Ordre esmen-tada, fins el 28 de febrer de 2003.

– Les renúncies per al 2003, presentades durant el mes dedesembre de 2002 als règims especials Simplificat i de l’A-gricultura, Ramaderia i Pesca de l’IVA, al règim d’estimacióobjectiva o a la modalitat simplificada del règim d’Estima-ció Directa de l’IRPF, es podran modificar durant el terminiprevist a l’apartat anterior.

• TarifaPodeu consultar a la pàgina web del Col·legi la tarifa aplica-ble tant en tributació individual com en tributació conjunta(annex 4)

• DeduccionsPodeu consultar a la pàgina web del Col·legi les deduccionsde la quota íntegra (annex 5)

• No residentsPodeu consultar a la pàgina web del Col·legi el tipus de gra-vamen per a persones físiques no residents durant el 2003(annex 6)

• Taula de coeficientsPodeu consultar a la pàgina web del Col·legi la taula de coe-ficients de correcció monetària comunes per a renda i socie-tats (annex 2)

• Modificacions en l’impost sobre la renda Relacionem a continuació les principals modificacions intro-duïdes en la Llei 46/2002 de 18 de desembre de ReformaParcial de l’Impost sobre la Renda de les persones físiquesque afectaran a les rendes obtingudes l’any 2003. La restade modificacions les podeu consultar a la pàgina web delCol·legi (annex 17).

• Atribució de rendes (Art. 10)S’atribuiran als socis d’acord amb allò que s’estableix a la Sec-ció 2ª del títol VII de la Llei que abans estava destinant a latransparència fiscal. Els nous articles 72,73,74 i 74 bis, estandestinats al càlcul de les rendes per atribuir als membres de lesentitats de l’article 33 de la LGT, així com les obligacionsd’informació de les entitats en règim d’atribució de rendes.

• Percentatges de reducció en determinats rendimentsdel treball (Art. 17)– La reducció del 30% en el cas de rendiments del treball

generats en més de 2 anys i els qualificats com a irregu-lars, passa al 40 per 100.

– Només es limita la base de la reducció del 40% peral cas dels rendiments derivats de l’exercici d’opcionsde compra sobre accions o participacions pels treba-lladors.

• Rendiments íntegres del capital mobiliari (Arts. 23 i 24)– No s’integren a la base imposable els dividends percebuts

de societats patrimonials.

• Deducció per Maternitat (Art. 67. bis)– De la quota diferencial es podrà minorar en 1.200 euros

anuals, per cada fill menor de 3 anys, en el cas de donesque tinguin dret a l’aplicació del mínim per descendents(Art. 40 ter), que treballin per compte propi o aliè i estiguindonades d’alta en el règim corresponent de la SeguretatSocial o Mutualitat.

– Es podrà sol·licitar, amb el model 140, a l’AEAT, l’abona-ment d’aquest deducció anticipadament (Ordre 16/2003,10 de gener BOE 13-01-2003).

Principals modificacions tributàries per al 2003

Notic

iari

fisca

l

• Tributació dels partícips d’Institucions d’InversióCol·lectiva (Art. 77)– La gran novetat és que no s’integrarà a la Base Imposable,

el possible guany o pèrdua patrimonial que s’obtingui perla venda o reembossament de participacions o accions, sies reinverteix, l’import obtingut, en la subscripció o adqui-sició de participacions d’un altre fons d’inversió o d’ac-cions d’una SIMCAV que tingui més de 500 accionistes.

– Les noves participacions o accions conserven el valor i l’an-tiguitat de les reemborsades.

II. IMPOST SOBRE SOCIETATS

A la llei 46/2002, de 18 de desembre, de Reforma Parcial dela Llei de l’IRPF, també es modifica la Llei 43/1995, de l’Impostsobre societats.

Aquesta modificació es concreta substancialment en la necessà-ria adaptació de la Llei 43/1995, a conseqüència de la supressiódel règim de transparència fiscal i de la seva substitució, en part,per un nou règim especial regulat en el Capítol VI de la Llei i titu-lat: SOCIETATS PATRIMONIALS. Dins de l’Informatiu de l’Eco-nomista núm. 86 trobareu les característiques més importants.

III. IMPOST SOBRE TRANSMISSIONS PATRIMONIALS IACTES JURÍDICS DOCUMENTATS

Podeu consultar a la pàgina web del Col·legi la taula i lesmodificacions hagudes en aquest impost (annex 16)

IV. IMPOST SOBRE EL VALOR AFEGIT

Esmentem a continuació els canvis més importants introduïtsi deixem per a un proper Informatiu de l’Economista uncomentari més extens de totes les modificacions hagudes.

• Tipus impositiu reduït (Art.91)S’aplicarà el tipus del 7 per 100 a les compreses, tampons iprotectors de calces.També s’aplicarà el 7 per 100 a les execucions d’obra, ambo sense aportació de materials, conseqüència de contractesdirectament formalitzats entre les comunitats de propietaris,d’edificacions o part d’aquestes, destinades principalment ahabitatges, i el contractista, que tinguin per objecte cons-truir places de garatge complementàries de les esmentadesedificacions, sempre que les obres es facin en terrenys o localsque siguin elements comuns de dites comunitats, i el nombre deplaces de garatge a adjudicar a cada propietari no passi de dues.

• Règim simplificat (Art. 122)– Queden exclosos del règim simplificat aquells empresaris

o professionals que el volum d’ingressos a l’any immediatanterior superi qualsevol d’aquests imports:

– 450.000 euros anuals pel conjunt de les seves activitats.– 300.000 euros anuals pel conjunt de les activitats,

agrícoles, ramaderes i forestals.– Queden exclosos aquells empresaris o professionals que,

les adquisicions i importacions de béns i serveis pel conjuntde les seves activitats, excloses les relatives a elements del’immobilitzat, hagin superat en l’any immediat anterior,l’import de 300.000 euros anuals, exclòs l’IVA.

– Es regulen per llei alguns aspectes d’aquest règim especialque es recollien en el Reglament i a la ordre de mòduls.

V. IMPOST SOBRE ACTIVITATS ECONÒMIQUES

– Estaran exemptes d’aquest impost totes les personesfísiques.

– Estaran exemptes les persones jurídiques i les entitats de l’art.33 LGT, la xifra de negocis de les quals, el penúltim any anteriora la data de meritació de l’impost, no hagi superat el milió d’eu-ros. La xifra de negocis es calcularà conforme a allò disposat enla normativa vigent, i s’haurà de tenir en compte si es forma partd’un grup de societats. En cas de diverses activitats, es tindràen compte el seu conjunt per determinar la xifra de negocis. S’establirà la presentació per part de les societats d’una comu-nicació dirigida a l’Agència Tributària en què es faci constarque es compleixen els requisits per a l’aplicació de l’exempció.

– També gaudiran d’exempció, durant els dos primers perí-odes impositius, les empreses que iniciïn una nova activitat,les quals quedaran obligades a presentar una comunicació al’Agència Tributària l’any següent al posterior del seu inici.

– S’estableixen bonificacions de fins el 50 per 100 de la quotaper als subjectes passius que tributin per quota municipalen els següents supòsits:a) En els cinc anys d’activitat posteriors a la conclusió del

segon any del seu inici.b) Quan existeixi creació d’ocupació amb contracte indefinit.c) Quan s’utilitzi o produeixi energia a partir d’instal·lacions per a

l’aprofitament d’energies renovables o sistemes de cogeneració. d) Quan s’obtingui una renda o rendiment net negatiu de

l’activitat.

– Les empreses que no resultin exemptes, calcularan la sevaquota aplicant un coeficient de ponderació en funció de laseva xifra de negoci. S’unifica en un únic coeficient de situa-ció els fins ara vigents municipal i de situació. La superfíciedestinada a guarderia dels fills d’empleats i clients i a altresfinalitats socials es deduirà de la superfície total utilitzada idesapareix del càlcul l’element tributari “nombre d’obrers”.

VI. L’INTERÈS DE DEMORA S’ESTABLEIX PEL 2003 AL 5,50%I L’INTERÈS LEGAL DEL DINER AL 4,25%

VII. RETENCIONS I PAGAMENTS A COMPTE DE L’IRPF PERAL 2003

A la pàgina web del Col·legi, trobareu el text complert detotes les modificacions (annex 17). Aquí ressaltem les quecreiem que són de major importància.

• Exclusió de l’obligació de retenir (Art. 76 RIRPF)

Situació del contribuent Núm. de fills i altres descendents

en euros amb dret a mínim familiar0 1 2 o més

Contribuent solter, vidu, divorciat o separat legalment(1) 10.750 12.030

Contribuent amb cònjugea càrrec(2) 10.600 11.825 13.135

Contribuent sense cònjuge a càrrec i altres situacions(3) 7.515 8.215 8.965


Notic

iari

fisca

lNo existeix obligació de retenir quan les retribucions no supe-rin les quanties que s’indiquen en el quadre següent i no tin-guin tipus fix o mínim de retenció.

Aquests imports s’incrementaran, en 600 euros per a pensionsde la Seguretat Social i de Classes Passives i, en 1.200 eurosper a prestacions o subsidis per desocupament.

Els fills i altres descendents a computar són els solters, menorsde 25 anys o majors discapacitats, que convisquin amb el con-tribuent i no tinguin rendes anuals superiors a 8.000 euros,excloses les exemptes.(1) Contribuent solter, vidu, divorciat o separat legalment,

amb fills menors de 18 anys o majors incapacitats sub-jectes a pàtria potestat que convisquin exclusivamentamb ell i no tinguin rendes anuals, excloses les exemp-tes, superiors a 8.000 euros, (unitats familiars monopa-rentals)

(2) Contribuent amb cònjuge a càrrec és aquell, que estantcasat i no separat legalment, el seu cònjuge no obté ren-des brutes anuals superiors a 1.500 euros exclosos lesexemptes.

(3) Contribuents que no es troben en cap dels casos anteriors,per exemple casats el cònjuge dels quals obté rendes supe-riors a 1.500 euros, solters o vidus sense fill, divorciats oseparats amb fills que convisquin amb ambdós pares, etc.També es computaran aquí els que no manifestin estar encap de les situacions anteriors.

• Mínim personal, familiar i reducció per ascendents

• Tipus especial i mínims

• Retencions sobre rendiments del capital mobiliari,d’activitats econòmiques, guanys patrimonialsi sobre arrendament i subarrendament d’immboblesEn els quadres sinòptics següents, relacionem les retencionsaplicables per als rendiments distints del treball personal idel tipus de gravamen aplicable en els pagaments fraccio-nats d’activitats econòmiques.

Ricard ViñaAssessor fiscal del Col·legi

Mínim personal

General 3.400

Majors 65 anys 4.200

Majors de 75 anys 4.400

Discapacitats:

Entre 33% i 65% 5.400

Igual o superior al 65% 8.400

Per despeses d’assistència 2.000

Mínim familiar descendents

Primer 1.400

Segon 1.500

Tercer 2.200

Quart i següents 2.300

Aquestes quanties s’incrementaran:

Menors de 3 anys 1.200

Discapacitats (qualsevol edat)

Entre 33% i 65% 2.000


Reducció per ascendents

Per ascendent + 65 anys 800

Per ascendent + 75 anys 1.000

Discapacitat:

Entre 33% i 65% 2.000


Per assistència +65% discapacitat 2.000

Especials 2002 2003

Cursos, conferències, col·loquis,seminaris i elaboració d’obres literàries,artístiques o científiques sempre que se cedeixi el dret a explotació de l’obra 18% 15%

Administradors, membre del Consell d’Administració i altres òrgans representatius 35% 35%

Endarreriments imputables a exercicis anteriors 18% 15%

Rendiments obtinguts La meitat La meitat

a Ceuta i Melilla del que del quecorrespongui correspongui

Mínims 2002 2003

Relacions laborals especialsde caràcter dependent Mínim 18% 15%

Contractes o relacions de duradainferior a l’any o retribucionsper peonades o jornals diaris Mínim 2% 2%

Retencions i ingressos a compte Tipus

Rendiments del capital mobiliari

Tots els rendiments de capital mobiliari 15%

Rendiments del capital immobiliari

Arrendament i subarrendament d’immobles urbans 15%

Rendiment d’activitats professionals

Activitats professionals (tipus general)(*) 15%

Representants garantitzats de Tabacalera SA, agentsi corredors d’assegurances, recaptadors municipals,delegats territorials procedents de l’extinguit PAMDB 7%

Activitats agrícoles o ramaderes

Engrossiment de porcs i avicultura 1%

Restants casos (inclosa l’activitat forestal a partir del 2000) 2%

Retencions i ingressos a compte Tipus

Guanys patrimonials

Institucions d’inversió col·lectiva (societats i fons d’inversió) 15%

Premis en metàl·lic 15%

Drets d’imatge i altres rendes

Cessió del dret a l’explotació del dret d’imatge,persones físiques 20%

Cessió del dret a l’explotació del dret d’imatge, societats 20%

Arrendament de negoci per persones físiques,societats i altres rendes 15%


Notic

iari

med

iam

bien

talEmpresa, informació ambiental i corresponsabilitat

Les empreses del Grup Agbar que tenen la responsabilitat degestionar serveis locals com els relacionats amb el cicle integralde l’aigua o els compromesos amb la recollida, el tractament il’eliminació de residus mantenen un compromís vers els seusclients en dues vessants: la d’oferir un servei de qualitat, segur,pels clients i pel medi que suporta l’activitat humana, i la d’in-formar i sensibilitzar sobre l’ús sostenible dels recursos. La tascade sensibilització i informació ha de permetre la corresponsabi-lització en un camp que fins ara es tendeix a contemplar comuna competència pràcticament exclusiva de l’Administració,com és el dels serveis locals “mediambientals”.

I si anem més enllà i ens fixem en l’emergència de les actitudslligades a la cerca del desenvolupament sostenible, encara pre-nen més valor l’educació i la informació ambiental que assu-meixen un paper dinamitzador del canvi. Per exemple, quinssón els consells per al consumidor que el poden fer correspon-sable de l’ús sostenible de l’aigua? Hi ha dos de fonamentalssobre els que el Grup Agbar insisteix que inclouen el que podrí-em denominar bones pràctiques diàries:• Consum responsable: fre al malbaratament, gràcies al conei-

xement de la despeses associades als consums més fre-qüents a la llar.

• Evitació de la contaminació per sòlids, olis, excés de deter-gents, pintures, dissolvents i altres productes que s’aboquensovint per aigüeres i sanitaris.

Quan tractem aquest tema des del punt de vista de la corres-ponsabilitat, hem de tenir en compte que aquestes actitudsindividuals no serveixen per si soles, cal que estiguin integra-des en d’altres més generals i que formin part de plans rigo-rosos de reducció i racionalització del consum que incloguinprogrames a llarg termini.

Anna BolañosGrup Agbar

Apunts de legislació• Resolució del 25 de març 2002 de l’Instituto de Contabilidad

y Auditoría de Cuentas, per la qual s’aproven normes per alreconeixement, la valoració i la informació dels aspectesmediambientals en els comptes anuals.

• L156 CE. Recomanació de la Comissió del 30 de maig de2001, sobre el reconeixement, el mesurament i la publicacióde les qüestions mediambientals en els comptes anuals i enels informes anuals d’empresa.

• Directiva 2001/CE del Parlament europeu i del Consell, d’accéspúblic a la informació mediambiental i amb què es deroga90/313/CEE i la 14/1/2002, d’actes legislatius i altres instruments.

Notícies d’interès• El 2003 és l’any internacional dedicat a conscienciar sobre

l’aigua potable, segons les Nacions Unides (EFE 13-12).

• Madrid i Paris impulsaran a la UE la definició de delicte MAParis (EFE 10-12).

• Només 6 països de la UE compleixen les Directives d’ener-gies renovables. Madrid (Energies renovables 12-12).

• Les “responsabilitats socials” són a les recomanacions delCodi Aldama. L’empresa pot assumir compromisos dedesenvolupament sostenible, com el triple balanç econòmic,social i ambiental. Madrid (F. Entorno 9-1).

• El Govern podrà tancar indústries i empreses si superen elsnivells de soroll. La nova llei obliga a les principals ciutats atenir mapa de soroll. Madrid (Expansión 21-1).

Cursos i esdeveniments• Col·legi Economistes de Catalunya: Instruments econòmics

per a la millora del medi ambient, 3 març a 7 abril, dilluns idimecres 16,15 a 19 h.

• Economia de l’Aigua, 4 març a 8 abril, dimarts i dijous de16,15 a 19h.

• Diplomatura Post Grau en Gestió Mediambiental, CambraComerç Sabadell, 7 gener a 10 de juliol, dimarts i dijous de 18,30a 21,30h. (Tel. 93745125, [email protected]

• V jornades Fòrum Ambiental i I Fòrum del Mediterrani deSostenibilitat, de l’11 al 14 de març a la Fira de Barcelona(Montjuich 2) en el marc del Saló de l’Energia i Mediam-bient, ECOMED-POLUTEC. Per a més informació: www.foru-mambiental.org. El Col·legi hi pren part el dia 12 amb“Transparència ambiental, informació i comptabilitat”, i eldia 13 amb “Economia ambiental i empresa sostenible”

• Per iniciativa del Ministeri de Medi Ambient i el suport de laFundació Entorno, es pot visitar la primera oficina virtual d’in-formació ambiental a la PIME,www.empresasostenible.inf.

AjutsLa UE dins el 6è programa marc d’Investigació i desenvolupa-ment, convoca 6 subvencions per a projectes integrats, xar-xes d’excel·lència, projectes específics d’innovació focalitzats,accions de coordinació, terminis i accions específiques desuport,dins del subprograma de desenvolupament sostenible,adreçat a tots els ens.Es poden presentar les sol·licituds desdel 18.03.03 fins el 08.04.03 segons programa.

Cafès mediambientalsLa Comissió d’Economia del Medi Ambient organitza cadames els Cafès mediambientals, d’interès econòmic on hi soutots convidats. La tertúlia del mes de febrer “Noves obliga-cions d’informació ambiental de l’empresa”, va anar a càrrecde la Sra. Mari Luz Castilla. El 20 de març es farà un acte obertals col·legiats sobre “La catàstrofe del Prestige: el paper de lapredicció” a càrrec del Sr. Agustín Sánchez-Arcilla, director delLaboratori d’Enginyeria Marítima i del Centre Internacionalper a la Recerca de Recursos Costaners.

En l’apartat de la Comissió d’Economia del Medi Ambientdel WEB del Col·legi d’Economistes de Catalunya:www.coleconomistes.com hi trobareu més informacióde les referències legislatives, notícies i ajuts

Pàg. 36Informatiu de l’economista núm. 89

Notic

iari

d’ec

onom

iaRepresa econòmica per al 2003

A final de 2002 diferents organismes i analistes van publicarpronòstics econòmics per al 2003 i, en alguns casos, fins i totper al 2004. Els registres revelen que l’economia mundial va créi-xer a nivells inferiors que altres exercicis. Però, per a molts expertsaquest exercici suposa la fi del cicle d’alentiment, i situen la fasemés baixa en els últims mesos de l’any, en què es va tocar fons.

L’ONU estima que el 2002 l’economia mundial va créixer un1,7% i el comerç internacional un 1,9%. En l’àrea de l’OCDEel PIB va augmentar un 1,5%. A la UE el creixement s’estimaen un 0,6-1%, pitjor registre des del 1993, alhora que als EUAse situa en un 2,4% i al Japó en un -0,4%. D’aquest panora-ma se salva la Xina, seguida de països del sud-est asiàtic i del’est europeu. Durant el 2002 els EUA han sabut redreçar laseva economia més ràpidament que no s’esperava, mentreque la UE no ha aprofitat la situació per convertir-se en elmotor internacional, arrossegada per la difícil conjuntura d’A-lemanya, on el PIB va créixer un 0,2%.

Per al 2003 s’ensuma un canvi de cicle. No obstant la recupe-ració del dinamisme econòmic no s’entreveu rápida, ja quedurant els primers mesos s’espera que es mantingui l’atonia ique l’encefalograma sigui pla. Segons l’OCDE es produirà benentrat l’any i més lentament del previst, mentre que el BancCentral Europeu (BCE) assenyala que es pot retrassar fins al2004. Amb tot, els resultats que es pronostiquen pel 2003 sónmés positius que els assolits al 2002. Així, l’ONU anticipa uncreixement de l’economia mundial d’un 2,75% i del comerçinternacional d’un 6,25%. L’OCDE preveu que els països mésindustrialitzats registrin un augment del PIB d’un 2,2% el2003, que arribarà al 3% el 2004. Per la seva part, el BCE pro-nostica que a la UE el creixement serà entre un 1,1% i un2,1%, percentatge que podria arribar a l’1,9%-2,9% el 2004).

La recuperació econòmica del 2003 apareix llastrada per nom-brosos condicionants. Els conflictes políticomilitars, la marxadels mercats borsaris, l’evolució de les economies alemanya,japonesa i llatinoamericana o el preu del petroli són alguns delsfactors que mantenen deprimides les expectatives. A més, desde la UE cal estar atents a la marxa de la cotització entre E i $,atès que durant el gener l’E ha superat el nivell d’1,08 $. De fet,la CE ha estimat que en el quart trimestre del 2002 l’aprecia-ció de l’E front les principals monedes internacionals va reduiren un 1% la competitivitat de l’economia de la zona euro.

En aquest context internacional, l’economia espanyola va man-tenir una desacceleració al llarg del 2002, que sembla haverassolit el seu punt mínim entre el segon i el tercer trimestre. Fentla mitjana de les estimacions es pot apuntar que l’any 2002 el PIBva créixer un 1,9%, amb un augment de la demanda internad’un 1,9% i un increment de la formació bruta de capital fixd’un 1,4%. I l’ocupació va registrar una pujada d’un 1,1%, isitua la taxa d’atur en l’11,3%. Val a dir que les exportacions iles importacions van fer una contribució negativa al PIB. El dina-misme del consum públic i de l’activitat constructora van per-metre el creixement de l’economia espanyola el 2002. Es mantédel diferencial de creixement respecte de la mitjana comunitària.

Les perspectives per a l’any 2003 apunten una recuperació del’economia espanyola, que serà més intensa segons l’escenarimacroeconòmic elaborat per als Pressupostos Generals de l’Es-tat(PGE) que en els pronòstics efectuats per organismes diversos.Una previsió mitjana basada en les projeccions d’aquests últimssitua l’augment del PIB del 2003 en un 2,5%, taxa inferior al 3%que estima el Govern, però en tots dos casos superior a la corres-ponent a la UE. S’espera una reactivació de la demanda interna,tant del consum com de la formació bruta de capital fix, així comun creixement dels intercanvis comercials amb l’exterior.

No obstant, l’escenari de l’economia espanyola del 2003 no estàexempt de riscs, i a la incertesa provinent del context internacio-nal cal afegir altres factors singulars de la nostra realitat, com perexemple, les pressions inflacionistes, que han fet disparar l’IPCfins al 4% l’any 2002, , escalant molt per sobre dels preus de laresta de països comunitaris, cosa que implica una pèrdua decompetitivitat. Per al 2003 es preveu un lleugera moderació enl’alça dels preus, però, no obstant, l’increment serà important.Això crea una espiral inflacionista per la via de la pujada de sousi per la via de la revisió de preus en general, que en alguns casosja han començat a incrementar-se . Finalment, cal fer-se ressò del’escàs dinamisme de la productivitat. Impulsar-la esdevé bàsicper fer front a l’escalada de costos i preus i per assolir una millo-ra en la competitivitat internacional de l’economia. Això exigeixposar en marxa unes veritables reformes estructurals i dedicarrecursos i atenció de manera continuada i eficaç a les infraes-tructures, a la innovació i al capital humà.

Àngel HermosillaResponsable de la Secretaria Econòmica

PIB real 1,9 1,8 2,1 2,2(2)(4) 1,8 (3r trimes.) 2,5 1,9 2,6 3,0(4)

Demanda interna 1,9 1,8 2,0 2,1(2) 1,8 (3r trimes.) 2,6 1,8 2,8 3,1(4)

Formació bruta de capital fix 1,4 0,9 1,9 1,7(2) 1,5 (3r trimes.) 3,3 2,1 4,4 3,8(4)

Ocupació 1,1 1,0 1,3 1,1(2) 1,8 (3r trimes.) 1,5 1,2 1,7 1,8(4)

Taxa d’atur (% població activa) 11,3 10,7 11,6 11,3(4) 11,4 (3r trimes.) 11,2 9,9 12,2 11,0( 4)

IPC 3,5 2,8 3,6 3,5(3)4) 4,0 (gen.-des.) 3,0 2,4 3,3 3,1(3)(4)

Exportacions 0,6 –0,5 1,5 –0,6(4) 3,9 (3r trimes.) 4,7 2,5 6,3 4,0(4)

Importacions 0,5 –0,5 1,5 –0,6(4) 3,8 (3r trimes.) 5,0 2,2 7,0 4,4(4)

Any 2002 Any 2003

Magnituds econòmiques Estimacions diverses(1) Estimacions Darreres dades Previsions diverses(1) PrevisionsMitjana Mínim Màxim PGE-2003 disponibles(2) Mitjana Mínim Màxim PGE-2003

(1) S’han contemplat les estimacions efectuades per AFI, BBVA, Caixa Catalunya, Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona, Caja Madrid, CE, Con-sejo Superior de Cámaras de Comercio e Industria de España, FMI, FUNCAS, IEE i OCDE.

(2) Taxes de variació interanual. Font: INE.(3) Deflactor de la despesa en consum final de les llars.


Llibre blanc

INTRODUCCIÓ

L’anomenat Llibre blanc de comptabilitat és un informe sobrela situació de la comptabilitat a Espanya i les línies bàsiques perassolir la seva reforma. Està elaborat per l’ICAC, que va comp-tar amb un nombrós col·lectiu d’experts en tots els àmbits dela comptabilitat i que es va publicar el 25 de juny de 2002.

El Llibre blanc és un conjunt de recomanacions i d’opinionssobre l’efecte de la Comunicació de la Comissió Europea del’any 2002 que parla de l’harmonització comptable. Aquestaharmonització es farà, segons dicta la Unió Europea, seguintles Normes Internacionals de Comptabilitat (NIC) que elaboral’International Accounting Standards Board (IASB).

Aquestes normes internacionals són diferents de les espanyo-les, sobretot destaca que donen més rellevància al valor actualde certs elements que al seu cost i que assignen més importàn-cia a una informació actualitzada (Valor Raonable) que al crite-ri de prudència (Cost Històric). El Valor Raonable és aquell queve definit pel preu de mercat o per una estimació que s’acostiprou si no existeix el primer. En concret es pot definir com laquantitat per la qual s’intercanvia un bé o es cancel·la un deuteentre parts ben informades. Es justifica en part amb la necessà-ria utilitat de la informació financera per a l’usuari.

La posició de la Unió Europea és la de poder comparar estatsfinancers de diferents països, ara sota diferents principis decomptabilitat, des dels exercicis que comencin a partir de l’1de gener de 2005. Això afecta a les empreses que cotitzen al’hora en diferents països de la Unió Europea.

L’estudi de l’ICAC està fet analitzant com és la normativaespanyola, com és la proposada per la Unió Europea, quinessón les coincidències i quines les diferències.

Fins ara els professionals de la comptabilitat comptaven ambla tranquil·litat que els canvis en la normativa comptable tri-garien molts anys. Cada país té diferents maneres de calcularels impostos de societats sobre la base de les normes compta-bles de cadascú. És un tema de principis legals, l’anomenatprincipi de la Reserva de Llei de cada país.

Les possibles posicions d’Espanya davant de la Comissió Euro-pea eren en principi tres:• Que tothom segueixi les NIC, i apliqui directament allò que deter-

mini l’IASB, el càlcul de l’Impost de societats es definirà cada any.• Que només els obligats segueixin les NIC, i només per informar a

les Borses, internament se seguirà comptabilitzant com fins ara.• Una posició intermèdia. Aquesta és l’opció que pren l’ICAC.

L’ordre actual de les normes espanyoles comença amb lamateixa Constitució, el Codi de Comerç, les lleis de societats.El Pla General de Comptabilitat (PGC), les ordres ministerials(plans sectorials), i les resolucions de l’ICAC.

Les principals característiques del model espanyol són: que ésde regulació pública, sense criteris alternatius, adaptable i adap-tat a matèries i sectors específics, que els òrgans supervisorsactuen com a reguladors i controladors, i que les entitats nomercantils i públiques segueixen els criteris de les mercantils.

La posició presa per l’ICAC en el Llibre blanc és la d’adoptarles NIC en la normativa espanyola, començant pel Codi deComerç. Directament per les empreses cotitzades als mercats

europeus regulats. Indirectament per totes les empreses en unprocés gradual i continu.

La idea general és que les NIC siguin filtrades per l’ICAC, pas-sin a la normativa espanyola, i siguin, com ara, la base perpagar l’Impost de Societats.

CONCLUSIONS DEL LLIBRE BLANC

– Que els estats consolidats es preparin segons les NIC i elscomptes individuals es preparin seguint el PGC, que alhoraes reformi per adoptar les NIC.

– Que es reguli el criteri del Valor Raonable, en particular la norepartibilitat que resulti de la seva aplicació. La primera vega-da que s’apliqui el criteri del Valor Raonable, o qualsevol altrecriteri recollit en las NIC, pot aparèixer un benefici extraordi-nari molt important. Aquest benefici i el que surti cada any, nocom a conseqüència de resultats de negoci, sinó per l’aplica-ció de criteris comptables no ha d’estar subjecte a distribució.

– Que es limitin les opcions que permeten les NIC, a una sola.Sovint les NIC donen més d’una opció, una recomanadaperò altres possibles.

– Que es creïn dos nous estats financers, un de canvis en elpatrimoni net, un altre de fluxos de tresoreria, aquest segonsubstituiria l’estat d’origen i d’aplicacions de fons.

– Que s’ampliïn les notes de la memòria especialment en qües-tions referents a operacions amb tercers vinculats i en les expli-cacions dels administradors en quant a que la societat segueixels criteris d’una gestió continuada. Els administradors han de serclarament responsables de la gestió continuada de la societat.

– Que els quatre emissors actuals de normes comptables esredueixin a un de sol, que serà l’ICAC.

– Que es modifiqui d’acord amb tot l’anterior la legislaciócomptable i fiscal. Tot començant pel Codi de Comerç.

– Que es creïn els mecanismes adients de reforç i de control.Preferentment dins de l’ICAC.

– Que s’estableixin quatre formats de presentació de comptes: nor-mal i abreujat com ara, i a més un format desenvolupat, amb notesmolt detallades per a les empreses que cotitzin a Borsa, i un formatsimplificat per a les petites empreses amb un sol llibre que ho regis-tri tot i sigui la base per omplir totes les obligacions legals i fiscals.

– Que es facin més senzills el balanç i el compte de pèrdues iguanys, els detalls es faran a les notes a la memòria.

– Que pèrdues i guanys tingui format vertical i mostri els dife-rents marges de benefici.

– Que s’ampliïn certes notes de la memòria.

ALGUNES CONCLUSIONS PERSONALS

S’obre un llarg procés en què les NIC passaran a formar partde la normativa espanyola, i s’adaptarà allò que calgui. Calveure com es fa l’adaptació.

És una revolució per a tothom, gran o petit.

Molts economistes veuen la seva feina afectada pels canvis.L’ICAC tindrà funcions d’emissió de normes, de vigilància enl’aplicació, i de jutge en cas de conflicte, cal veure com esdemocratitza tot això.

Josep Lluís FerranAssessor de comptabilitat i d’auditoria del Col·legi

Notic

iari

d’au

dito

ria


Notic

iari

d’as

segu

ranc

esResponsabilitat civil d’altres càrrecs

Atès que ens trobem en un món empresarial enormementcompetitiu, els administradors i alts càrrecs de societats esveuen obligats a prendre decisions significatives i en algunscasos arriscades pel seu desenvolupament i, fins i tot, super-vivència de l’empresa.

Decisions fonamentals en el món empresarial actual com lesadquisicions, fusions, entrada de nous socis, sortides a l’es-tranger, canvis accionarials, préstecs o línies de finançament,canvis d’estratègia, contractes, proveïdors, logística, gestió derecursos, relacions laborals..., generen un gran risc personalper aquells que les prenen.

El rigorós règim de responsabilitat civil que, tant la legislacióespanyola com la comunitària, estableixen pels administradorsde societats, ha afavorit un increment de les demandes judi-cials interposades contra aquest, obligant-los a desemborsarelevadíssimes sumes en concepte de despeses de defensa,costes judicials i possibles fiances i, en el seu cas, les indem-nitzacions fixades judicial o extrajudicialment.

Aquest fet, fa imprescindible la contractació d’una assegu-rança de responsabilitat civil que proporcioni, a l’equip direc-tiu, la protecció necessària que els permeti desenvolupar elseu treball amb la tranquil·litat de no arriscar el seu patrimonipersonal.

A més de la cobertura principal del pagament de les indem-nitzacions fixades, l’asseguradora pot atorgar altres garantiesaddicionals com l’avançament de despeses de defensa i cos-tos judicials una vegada presentada la demanda, no-exclusióautomàtica de reclamacions que provinguin d’accionistes prin-cipals, no-exclusió de reclamacions entre assegurats, extensióde la cobertura als seus cònjuges en reclamacions conjuntescontra ambdós, llibertat d’elecció d’advocats...

Alguns exemples de demandes interposades i les seves conse-qüències són:

Un banc va demandar als directius d’una companyia per nocomunicar una informació rellevant en el moment d’acordarun finançament per valor de 13,6 milions d’euros. Els movi-ments de tresoreria projectats per la filial mostraven que elpréstec era insostenible. El banc va acusar-los de proporcionarinformació enganyosa.

Un fabricant de televisors va signar un contracte de subminis-trament amb un venedor d’electrodomèstics (A), per uns tele-visors sota la marca (B), i es va comprometre a no vendre atercers cap material amb la marca (B). No obstant, el fabricantva vendre a tercers materials amb aquesta marca. Com a con-seqüència de l’incompliment d’aquesta clàusula relativa a lapropietat industrial, (A) va decidir no pagar al fabricant elstelevisors subministrats. El fabricant va formular una demandacontra (A) i als seus administradors reclamant el pagamentdels subministraments efectuats.

El Jutjat Social, partint de l’existència d’una lesió a la intimitatpersonal de la treballadora, va condemnar a la companyia aindemnitzar-la amb 9.000 euros, però va absoldre al directiu.No obstant, el Tribunal Superior de Justícia va considerà quel’assetjament sexual vulnerava els drets fonamentals contem-plats a la Constitució i va entendre que podia ser demandatno només la companyia sinó també qualsevol persona físicaque tingui vinculació amb aquesta, i que amb la seva conduc-

ta vulneri els drets fonamentals. Per això, va condemnar aldirectiu conjuntament i solidàriament amb l’empresa.

Un treballador d’una fàbrica de plàstics va morir quan li vacaure una màquina destructora de plàstic. Es va interposaruna demanda que involucrava als dos directius. En una prime-ra lectura, això pot semblar una òbvia reclamació de respon-sabilitat civil contra la companyia per la vídua o la família deltreballador per la seva pèrdua d’ingressos. No obstant, un ins-pector de Salut i Seguretat en el Treball havia estat a la fàbri-ca una setmana abans i havia precintat i prohibit l’ús de lamàquina. Els dos directius van ser personalment demandatsper no haver proporcionat al treballador un lloc de treballsegur.

Un creditor va iniciar procediments de fallida contra una SA.Els creditors, com a condició per a poder assolir un acord enel procediment concursal, va exigir que la societat presentésuna demanda contra els anteriors administradors per no haveradoptat les mesures econòmiques i jurídiques necessàries quehaurien pogut evitar la fallida.

Els socis d’una SL entaularen acció social de responsabilitatcontra el seu administrador únic per la compra de totxos icomponents telefònics per un import molt superior al del mer-cat. El tribunal va entendre que la compra per aquest preu nopodia qualificar-se de diligent i que, per tant, l’administradorhavia de respondre davant de la societat. L’administrador vaser condemnat a rescabalar a la societat per l’import de laquantitat que es va pagar de més.

Carlota SuárezConsultora d’Assegurances

Protegir els fills és una constant per alServei Assegurances del Col·legi

És una assegurança de vida, en què la cobertura no s’estableixen forma de capital, sinó com a renda anual amb la finalitat deprevenir millor l’objectiu perseguit.

Cada fill o filla pot percebre entre 3.000 i 9.000 e per any,en cas de mort del pare o mare, i fins als 23 anys, edat en ques’estima el final de la formació universitària.

Podeu sol·licitar pressupost des de la web del Col·legi:www.coleconomistes.com/serveis/asseg

Per a més informació: 935 053 331 (Carmen Segovia)[email protected]

Pla Protecció d’Estudis(orfenesa)Pla Protecció d’Estudis(orfenesa)


Notic

iari

d’in

form

àtic

a

QUADERN DE NAVEGACIÓ

La web del Col·legi

Durant la primera quinzena de gener heu rebut els codis per-sonals que, a partir d’ara us permeten entrar en l’àrea privadade la web del Col·legi. Com us informàvem, aquests codis sónpersonalitzats per cada col·legiat i permeten l’accés a determi-nada informació i serveis que s’ofereixen o s’oferiran des de laweb. De moment la paraula clau (password) no es pot canviarperò ben aviat ho podreu fer. Properament (en trobareu mésinformació en aquest Informatiu) implantarem en la web nousserveis com són el visat electrònic i la signatura digital i, estemtreballant per modificar i millorar molt l’actual àrea de les Comis-sions de Treball i també en un directori de col·legiats online.

Els deu millors programes del 2002

El personal de Download.com (www.download.com), el prin-cipal portal de descàrregues de programes d’internet, han fet lallista dels deu millors programes del 2002. Encapçala la llistaSereneScreen Marine Aquarium, un salvapantalles en tres dimen-sions, i el segueix MP3 Voyeur 1.2, un cercador d’arxius d’àudioa la xarxa. A la selecció hi ha programes amb llicència de gransempreses, com Microsoft Money 2003 Deluxe, però també undels emblemes del programari lliure, com és el navegador Mozilla.

Estadístiques d’Internet al nostre país

L’Asociación para la Investigación de Medios de Comunicación(http://www.aimc.es) ha fet públic recentment el resultat de la 5aenquesta sobre l’ús d’Internet a Espanya. Segons aquests resultats,Catalunya és, avui per avui, la comunitat que més es connectaa Internet seguida de Madrid. Per edats, la compresa entre els 25i 34 anys és la que més fa servir la xarxa. Per serveis, la consulta awebs i el correu electrònic són els més utilitzats. Per contra, l’úsde les News (grups de discussió, fòrums,...) és el menys fet servir.

Aquesta associació realitza periòdicament aquest estudi entreels internautes espanyols. A la seva web es poden consultarels resultats dels anys anteriors.

Truco

El botó “AVUI TINC SORT” del Google

Aquest botó és una de les peculiaritats més interessants queaporta Google. Un cop emplenada la casella amb allò que vul-guem cercar, aquest buscador ens permet dues opcions. Laprimera és fer la cerca normal o bé prémer el botó “AVUI TINCSORT”. Si optem per aquesta opció, Google carregarà direc-tament la primera pàgina web que trobi i que més s’ajusti a lanostra búsqueda. D’aquesta manera ens estalviem, si és quetenim sort, llegir diferents referències que ens pugui donar elbuscador referents a la nostra consulta.

Les FAQ (Les preguntes més freqüents)

En aquest apartat farem constar les preguntes més freqüentsque es reben al Departament d’Informàtica per part delscol·legiats en quant a l’ús de la web del Col·legi o a temesd’informàtica més generals.

Els fitxers PDF

El format PDF creat per Adobe permet crear documents amb untamany reduït per poder-los transportar fàcilment i, qui diu trans-portar, també permet posar-los a la web. A més incorpora dispo-sitius de seguretat per tal de protegir el contingut del document.

L’accés a aquests documents és summament senzill. Noméscal instal·lar en el PC el programa Adobe Acrobat Reader queés gratuït. Aquest programa permet poder veure per pantallai imprimir el document però no manipular el seu contingut. Amés s’integra de tal manera en el navegador que si cliquemdirectament sobre un fitxer PDF automàticament se’ns carre-garà el programa i podrem veure directament el contingut delfitxer. Podeu trobar aquest programa en la següent web:http://www.adobe.es/products/acrobat/readstep2.html

Accedir a les conferències

El Col·legi està retransmetent diferents conferències en vídeo perinternet. Aquestes conferències a més, queden dipositades en laweb per ser visionades posteriorment. L’opció escollida pel Col·legiha estat la tecnologia oferta per RealMedia ja que el grau de com-pressió i de qualitat és molt bo. Per poder veure i escoltar aques-tes conferències cal que l’ordinador tingui instal·lat el programaRealViedoPlayer i evidentment disposi de tarja de so i altaveus.Aquest programa hi ha dues versions: una de pagament i unaaltra gratuïta. En l’apartat SERVEIS->PROGRAMARI de la web delCol·legi teniu a la vostra disposició una còpia de la versió gratuïta.

El correu web

Per utilitzar correctament el correu electrònic del Col·legi (quefacilita el servei Connecta’t) des de la web del Col·legi, cal queabans s’hagi accedit a la bústia de correu, com a mínim unavegada, mitjançant un programa client de correu tipus Outlook,Netscape Mail, Eudora,... Una recomanació a fer és que el correuweb sigui una eina d’accés al vostre correu electrònic en cas denecessitat extrema (estar fora del lloc habitual) i no sigui l’eina degestió diària del correu electrònic. Entre d’altres coses perquè tot ique té una fiabilitat molt alta, tota la informació queda emmagat-zemada en el servidor i no pas en el vostre PC (cas de fer servir unprograma client de correu). Això vol dir que qualsevol problemaen el servidor pot portar a la pèrdua de les dades que hi tingueu.

Quadern de navegació


El passat 20 de novembrela Comissió d’EconomiaFinancera reuní represen-tants dels cinc partits polí-tics que tenen diputats

escollits des de Catalunya al Congrés(PSC, CiU, IC-Verds, ERC i PPC) perquèfessin una valoració de la Nova Llei Finan-cera tal com s’havia aprovat finalment el31 d’octubre. L’acte fou presentat pel Sr.Artur Saurí, vice-degà del Col·legi.

La Sra. Maite Costa (diputada del PSC)digué que la norma té unes deficiènciesmolt importants. D’una banda, amb lareforma del mercat de valors no hi hauràcompetència real entre les tres societatsintermediàries, de no tenir tarifes regula-des; i en alguns casos hi haurà conflictesi problemes d’inseguretat jurídica, comara quan dos òrgans inspectors compar-teixen competències.

L’altra gran crítica fou contra la normativade caixes d’estalvi, per considerar incons-titucional que una norma estatal regulitemes de limitació de mandats i de l’edatper a exercir-hi càrrecs (articles 8 i 14 dela Llei): són competències autonòmiques,i la Llei serà vigent en les autonomies queno legislin al respecte.

Per això el grup parlamentari PSC-PSOEva votar contra la Llei i espera presentar-hi un recurs d’inconstitucionalitat.

El Sr. Josep Sánchez-Llibre (diputat per CiU)digué que en general la norma reforça el

sistema financer, la seva eficàcia, i facilitael finançament de les PIME. Destaca coma especialment favorables per a les deCatalunya la flexibilització en la normati-va d’inversions per a cooperatives de crè-dit i les societats de capital risc; i per a laGeneralitat que els seus organismes espuguin finançar amb factoring.

Pel que fa a la regulació de les caixesd’estalvi, l’èxit de CiU és que la part de laLlei sobre edats i limitacions temporalsdels càrrecs és aplicable només en absèn-cia de norma autonòmica. I sobre lesquotes participatives, que la nova Lleipermet emetre a les caixes, el Sr. Sán-chez-Llibre creu que poden ser un recursimportant per a finançar l’ampliació delsseus camps d’activitat i caminar cap a laseva internacionalització.

El Sr. Agustí Colom (coordinador de Pro-grama d’IC-Verds) se centrà en el tracta-ment de les caixes d’estalvi, pel seu granpes en el sistema financer català. Es mostràcontra la regulació de les quotes participa-tives (amb remuneració lligada al resultateconòmic) que la Llei permet perquè nosón necessàries, i poden reduir l’interèsper l’obra social en favor de maximitzarbeneficis i ser la primera pedra de la pri-vatització d’aquestes entitats.

El Sr. Colom aprofità per reclamar la reo-rientació de la seva gestió cap als finssocials, que haurien d’incorporar en elsòrgans de govern agents socials amb caràc-ter cívic, i fer que se centrin més en les per-

Treballem en grup / Ressenyes d’actes del Col·legi

La Llei Financera: valoració des de Catalunya

sones i en les PIME que tenen difícil accésals mercats financers, i en inversions ecolò-giques o de reequilibri territorial, enlloc deprioritzar l’expansió i la internacionalització.

El Sr. Alfons Garcia (secretari d’Economiai Treball d’ERC) igualment es fixà en lalegislació de caixes d’estalvi, pel mateixmotiu que l’anterior ponent, amb quitambé comparteix l’opinió sobre les quo-tes participatives. De la mateixa forma sesumà a les crítiques del PSC sobre lainconstitucionalitat dels articles 8 i 14, perenvair competències autonòmiques.

Pel que fa al model de caixa d’estalvi queproposà, a més de reclamar més inversionsen PIME i en el reequilibri territorial (criticàque aquí a Catalunya totes, excepte la mésgran, ho compleixen), demanà més trans-parència, democratització i control en laseva gestió i en la seva fundació, i que esdoni prioritat d’accés com a finançadors ales institucions públiques catalanes.

El Sr. Pedro Lecuona (secretari d’Econo-mia del PP de Catalunya) féu una defensade la nova Llei per dos grans encerts.D’una banda, afronta la necessitat dedesenvolupar el sistema financer espanyolamb mesures com l’enduriment de la nor-mativa sobre informació privilegiada i lacreació de dues noves societats interme-diadores en el mercat de valors, queactuarien (en contra del que va dir la Sra.Costa) amb tarifes regulades, i que arriba-rien a ser competitives a nivell europeu.L’altre gran encert és facilitar la canalitza-ció de recursos cap a sectors emergents iPIME: entre d’altres, dóna més llibertatd’actuació a les cooperatives d’estalvi i ales societats de capital risc.

Finalment, en el referent a caixes d’estalvii quotes participatives, coincidí amb elcomentat pel representant de CiU.

Ramon Vallés i FortCol·laborador de la Comissió

d’Economia Financera

Una versió més detallada de la res-senya està disponible a l’apartat de laComissió Financera de la pàgina webdel Col·legi


Al Cafè Mediambiental delpassat dia 28 de novembrede 2002 va venir el Sr.Alfons López Salgueiro,director general de Qualitat

Ambiental de la Generalitat de Catalunya.El Sr. Alfons López ens va parlar dels ajutseconòmics que l’Administració autonòmi-ca destina a les empreses compromesesamb el medi ambient.

En funció d’elements com, entre d’altres,la grandària de l’empresa, o el sector aquè pertany, existeixen dos tipus d’em-preses: les que davant el factor ambientaltenen una conducta ‘reactiva’, és a dir,que consideren el medi ambient com unadespesa i actuen quan ja s’ha produït eldany, i les que tenen una conducta ‘pro-activa’, que aprofiten la legislació vigentper prevenir possibles desastres ecològics,i interpreten el medi ambient com un fac-tor estratègic que els permet incrementarbeneficis i oferir una bona imatge. És pertant, aquesta segona tipologia de conduc-ta ‘proactiva’ la que premia l’Administra-ció a través del règim d’ajuts i deduccionsfiscals.

En primer lloc, el Sr. López ens va parlarde les subvencions que durant l’any 2002el Departament de Medi Ambient de laGeneralitat de Catalunya ha concedit a lesempreses que havien realitzat una Avalua-ció Mediambiental segons el model esta-blert per la Llei 3/1998, d’IntervencióIntegral de l’Administració Ambiental(IIAA). Aquesta Llei va néixer amb l’ob-

jectiu de simplificar els tràmits administra-tius en la creació de noves empreses o béen tot canvi substancial de les existents iha suposat un repartiment de funcionsentre Administracions i un nou règim decontrols periòdics de tots els vectorsambientals. La Llei agrupa les activitats entres annexos, segons la potencial incidèn-cia de l’empresa sobre el medi ambient.Les activitats incloses en l’Annex I són lesque tenen un risc d’afectació al medimajor i, per tant, requereixen la presenta-ció d’una ‘autorització ambiental’ per partde la Generalitat. Per això, han de pre-sentar els valors límits d’emissió (d’aire,aigua i residus) i, si s’escau, elaborar unaDeclaració d’Impacte Ambiental. Les acti-vitats de l’Annex II necessiten l’obtenciód’una ‘llicència ambiental’, per part de l’A-juntament o del Consell Comarcal enqüestió en funció del número d’habitants,el contingut de la qual ha d’incorporar lesmesures previstes per a la protecció delmedi ambient. Per últim, les activitatsincloses a l’Annex III (tenen poca incidèn-cia ambiental) únicament estan sotmesesa fer una ‘comunicació’ a l’Ajuntamentamb un mes d’antelació al seu inici.

Les activitats de l’Annex I que ja estiguinlegalitzades tenen temps d’adherir-se a laIIAA fins el primer dia de gener de 2007,les de l’Annex II fins l’1 de gener de 2004i, per últim, la Llei no estableix una datalímit d’adhesió per les empreses de l’An-nex III ja que aquestes depenen de l’Ajun-tament i, és aquest òrgan qui pot establirun termini a través d’una ordenança muni-

cipal. Per a més informació referent a laLlei 3/1998 d’Intervenció Integral de l’Ad-ministració Ambiental es pot consultar lapàgina web de la Generalitat de Catalunya(www.gencat.es/mediamb/).

Del període comprès entre 1997 i 2002 laGeneralitat de Catalunya ha concedit ajutsa les empreses que han presentat l’Ava-luació Ambiental verificada per una entitatdegudament acreditada, per un total de3.132 milers d’euros.

A més, les entitats acollides al sistema d’E-cogestió i Ecoauditoria de la Unió Euro-pea, EMAS (que estan exemptes del règimde controls periòdics esmentats anterior-ment) també han rebut subvencions perimport de 7.250 euros per a cada empre-sa que porta a terme activitats compresesa l’Annex I, 5.450 euros per les de l’AnnexII i 3.650 euros per les activitats de l’An-nex III. Per últim, hi han hagut ajuts perles empreses acollides a la norma ISO

Incentius a les empreses per a la millora ambiental

El Col·legid’Economistesal teu servei

Participació en Comissions, Grups de Treball,Conferències, Fòrums, Jornades / Formació d’opinió

sobre temes d’actualitat /Serveis assessorament personalitzat gratuït / Publi-cacions / Formació / Accés gratuït a Internet amb

e-mail propi / Borsa de treball /TAP Torn d’Actuació Professional / Productes financers

i assegurances /Altres serveis: · Avantatges del Carnet Col·legial

· Conveni amb l’AEAT · Visat d’autentificació col·legial

· Servei Posa’t en línia · Servei Fax Registre

· Retransmissió de conferències per internet

· Recull legislatiu · Registre de Societats del Col·legi d’Eco-

nomistes de Catalunya


La segona edició de LasClaves, va ser presentada alCol·legi d’Economistes, elpassat dia 12 de desembrede 2002. Dirigida pel Dr.

Vicente Donoso, catedràtic d’EconomiaAplicada de la Universitat Complutense deMadrid i director del Dep. d’AnàlisiEconòmica Internacional de l’InstitutComplutense d’Estudis Internacionals, ésuna obra de referència imprescindible,eina de consulta i de treball per als expor-tadors i en general per a tothom que vul-gui tenir una idea de les condicions enquè es realitza el comerç i la inversiómundials.

Es tracta d’una obra dinàmica, en renova-ció constant que està constituïda per doselements. Per una banda, el llibre en for-mat tradicional, per una altra, un CD-Rommés exhaustiu i detallat en quant a con-tinguts. El CD Rom inclou la totalitat depaïsos abastats (195 estats sobirans i 60perfils de territoris considerats depen-dents o àrees de sobirania especial) –elmés gran nombre de països en una publi-cació d’aquest caire a Espanya–, i unespecial tractament de les estadístiquesque permet l’accés, mitjançant una basede dades, a onze variables econòmiquesper cada país, que facilita les compara-

cions entre ells, i possibilita l’establimentde rànquings de països per una determi-nada variable.

Dins de l’estructura de l’obra, la primerapart està dedicada, com en la primera edi-ció, a presentar la situació internacional,ara amb un tractament especial de lesconseqüències de l’Onze de Setembre.S’analitza també en detall distints aspectesdel tràfic internacional, com ara els costosde transport i es dóna marge a la inter-venció de quatre empresaris destacats enel camp de la projecció internacional delsseus negocis.

La segona part està dedicada ja als països(255 països sobirans i àrees dependents)agrupats en 14 regions, cadascuna de lesquals té un tractament específic. Aquestdetall, que segueix un cert esquema uni-forme de presentació de cada país, per-met per exemple posar-se al correntràpidament de països com les Illes Salo-mon, però també entra a fons en el conei-xement de l’economia alemanya perquèles connexions amb les bases estadísti-ques i les diverses institucions alemanyessón molt àgils i completen l’informeextens però treballat, la fitxa-resum, elmapa, i sempre la possibilitat de connec-tar amb l’Oficina Comercial d’Espanya.

Presentació de la publicacióClaves de la Economia Mundial.Nova edició

14001, menys restrictiva que l’EMAS,(4.550 euros per cada empresa que realit-za activitats de l’Annex I, 3.350 euros perles de l’Annex II i 2.450 euros per lesempreses de l’Annex III).

El Sr. Alfons López també va parlar delsajuts de l’Administració cap a les empre-ses que utilitzen l’etiquetatge ecològic,per entendre que són instruments quepromouen la fabricació, l’ús i el consumde productes i serveis, amb un impactemés baix sobre el medi ambient. Alhora,són també una eina d’informacióadreçada al consumidor, el qual potreconèixer amb facilitat aquests produc-tes i serveis i, per tant, mitjançant el seuconsum responsable, orientar al mercatcap a unes pautes més sostenibles. Enaquest sentit, Catalunya disposa de dossistemes d’etiquetatge ecològic amb lagarantia del Departament de MediAmbient: el distintiu de garantia de qua-litat ambiental, per a productes i serveis,i l’etiqueta ecològica de la Unió Euro-pea, només per a productes. Per a l’any2002, l’import de la subvenció ha estatfins a un 75% del total de despeses ori-ginades per la realització dels assaigs i/ocontrols per a l’obtenció del distintiu degarantia de qualitat ambiental o de l’eti-queta ecològica de la UE, amb unmàxim de 3.000 euros per a cadasol·licitud.

L’últim tipus de mesures que es van trac-tar per a les empreses respectuoses ambl’entorn, són les deduccions fiscals perinversions amb objectius de milloraambiental. Es tracta d’una deducció de laquota íntegra de l’impost de societats pervalor d’un 10% de la part de les inversionsrealitzades en béns de l’actiu material, quees consideri destinada a la protecció delmedi ambient. A petició de l’Administra-ció Tributària, el Departament de MediAmbient ha d’emetre un certificat acredi-tatiu que els nivells de protecció ambien-tal assolits es continuen mantenint durantla vida útil dels actius afectes, amb unmàxim de 5 anys. Del període que va del1997 al 2002 hi han hagut 1.603 sol·lici-tuds, de les quals el 65% han aconseguitla desgravació fiscal.

En conclusió, ser una empresa que enténel medi ambient com un factor estratègicno només permet aconseguir una gestióinterna més eficient, incrementar els bene-ficis i enfortir la imatge de marca, sinó quetambé evita possibles sancions i permetobtenir ajuts de l’Administració, i deduc-cions fiscals, que permeten fer-la méscompetitiva.

Neus ColomMembre de la Comissió d’Economia

del Medi Ambient


28 de novembre

Tertúlia dels Cafès mediambientals sobreIncentius a les empreses per a lamillora ambiental, organitzada per laComissió d’Economia del Medi Ambient ique va anar a càrrec del Sr. Alfons LópezSalgueiro, director general de QualitatAmbiental (més informació a l’apartat Res-senyes d’actes del Col·legi, pàgina 41).

Seminari sobre Societats patrimonials iel règim fiscal de transparència fiscal,a càrrec del Sr. Pablo Torrano, soci deGarrigues Abogados y Asesores Tributa-rios, organitzat per la seu del Col·legi d’E-conomistes de Catalunya a Girona.

3 de desembre

Sessió temàtica sobre Modificació de laLlei de Renda. I part, organitzada per laComissió d’Assessors Fiscals, a càrrec del Sr.Ramon Lanau, economista assessor fiscal.

4 de desembre

Retransmissió per Real Video, amb lacol·laboració del CIDEM, de les conferèn-cies sobre Llibre blanc de la comptabili-tat, a càrrec del Sr. Josep Lluís Ferran,economista auditor, soci de Ferran Téllez yasociados, i sobre International Accoun-ting Standard: Diferències entre elsprincipis comptables internacionals ila normativa espanyola, a càrrec de laSra. Esther Oliveras, economista professo-ra de la UPF. Acte organitzat conjuntamentper la Comissió de Comptabilitat i la Sec-ció del REA a Catalunya, i que va moderarel Sr. Joan Amat, president del ComitèGestor de la Secció del REA a Catalunya.

9 de desembre

Conferència sobre Conseqüències eco-nòmiques i financeres del conflicteamb Iraq, organitzada per la Comissiód’Economia Financera, que va anar acàrrec del Sr. Joan Clavera, catedràtic d’E-conomia Aplicada de la UAB i degà de laFacultat de Ciències Econòmiques de laUAB, i del Sr. Francesc Granell, catedràticd’Organització Econòmica Internacionalde la UB, i que va comptar amb la presèn-cia del Sr. Xavier Ferrer, secretari de laComissió, com a moderador de l’acte.

10 de desembre

Tertúlia sobre Els emprenedors actuals:l’economista com a emprenedor, orga-nitzada per la Comissió d’Assessors en laCreació d’Empreses.

Casos pràctics d’auditoria, es van trac-tar, temes com els canvis en la nova Lleid’auditoria, incompatible la valoració ambel valor raonable, auditories conflictives iarbitratge o equitat, formació augment deles sancions, responsabilita, rotació d’au-ditors, organitzada per la Secció del REA aCatalunya.

Tertúlia dels Cafès mediambientals sobreInstruments econòmics per a la millo-ra ambiental, organitzada per la Comis-sió d’Economia del Medi Ambient i que vaanar a càrrec de la Sra. Mariona Coch,directora de Recursos de l’Agència Catala-na de l’Aigua.

Sessió sobre Principals mesures fiscalsde la Llei de pressupostos i d’acompanya-ment per al 2003 i de la Llei de reformade l’IRPF amb especial referència a lessocietats patrimonials, a càrrec del Sr.Àngel Blesa, economista assessor fiscal,organitzada per la seu del Col·legi d’Eco-nomistes de Catalunya a Lleida.

12 de desembre

Presentació de la publicació: Las cla-ves de la economía mundial, a càrrecdel Sr. Antoni Montserrat, director regionalde Comerç a Catalunya, del Sr. VicenteDonoso, catedràtic d’Economia Aplicadade la Universidad Complutense de Madrid,i del Sr. Ramon Torrent, director delObservatorio de la Globalización UB. (mésinformació a l’apartat Ressenyes d’actesdel Col·legi, pàgina 42).

Treballem en grup / Crònica

Crònica d’activitats realitzades


Seminari sobre Tancament fiscal de l’e-xercici 2002 i novetats per al 2003, acàrrec del Sr. Joan Robleda, cap de ServeisTributaris Estatals de l’AEAT de Girona,organitzat per la seu del Col·legi d’Econo-mistes de Catalunya a Girona.

16 de desembre

Assemblea ordinària de col·legiats, pera l’aprovació del pressupost del Col·legiper a l’exercici 2003.

Sessió sobre Declaracions informatives2002, a càrrec del Sr. Joan Robleda, capde Serveis Tributaris Estatals de l’AEAT deGirona, i del Sr. Ricard Tetas, responsablede Declaracions Informatives, organitzadaper la seu del Col·legi d’Economistes aGirona i que es va dur a terme a les ofici-nes de l’AEAT a Girona.

17 de desembre

Sessió temàtica sobre Modificació de laLlei de Renda. II part, organitzada per laComissió d’Assessors Fiscals, a càrrec delSr. Àngel Blesa, economista assessor fis-cal, i que es va retransmetre per video-conferència.

18 de desembre

Dinar col·loqui sobre Warrants en elnou mercat-SIBE/Warrants, amb la par-ticipació del Sr. Rodrigo Manero, directorde Formació i Desenvolupament de

Negoci de Warrants, i del Sr. Carlos Sala-zar-Llombart, executive director deWarrants. Acte organitzat pel Fòrum Eco-nomistes en Mercats Financers i coordinatper la Dra. Montserrat Casanovas, secretà-ria de la Junta de Govern del Col·legi.

19 de desembre

Conferència sobre Indicadors de capitalintel·lectual de la ciutat de Mataró.Projecte Tecnocampus, organitzada pelGrup de Treball d’Economia del Coneixe-ment, i que va anar a càrrec del Sr. JordiArderiu, cap del Departament d’Estudis iPlanificació de l’Institut Municipal i Pro-moció Econòmica de Mataró, del Sr.Marco A. López, economista doctorant dela UAB, del Sr. Xavier Subirats, membredel Consell Assessor de Tecnocampus, idel Sr. Josep M. Viedma, economista i pre-sident d’Intellectual Capital ManagementSystems.

9 de gener

Mòdul sobre Fiscalitat estimació objec-tiva 2003 i qüestions més rellevants, acàrrec del Sr. José Pinto, dels Serveis d’Ins-pecció de l’AEAT de Girona, organitzatper la seu del Col·legi d’Economistes aGirona.

14 de gener

Sessió temàtica sobre Novetats fiscals2003, organitzada per la Comissió d’As-sessors Fiscals, a càrrec dels economistesassessors fiscals, Sr. Antonio Cepa, Sr.Àngel Sáez, i Sr. Xavier Solé.

Conferència sobre Aspectes bàsics sobrela Llei de protecció de dades de caràc-ter personal (Llei orgànica 15/1999 de13 de desembre), organitzada per la seudel Col·legi d’Economistes de Catalunya aTarragona, a càrrec del Sr. Josep M. Cid,economista, i de les advocades Sra. IreneLópez i Sra. Núria Grau.

15 de gener

Conferència sobre Els canvis recents enla informació estadística a Espanya:interpretació dels indicadors econò-mics i financers, organitzada per laComissió d’Economia Financera, a càrrecdel Sr. Josep Oliver i Alonso, catedràticd’Economia Aplicada de la UAB, i que vacomptar amb la presència del Sr. XavierSegura, vicepresident de la Comissió, coma presentador de l’acte.

16 de gener

Dinar col·loqui sobre La reforma delsmercats financers espanyols a la llumdel pla d’acció de serveis financers dela Unió Europea, amb la participació del’Il·lm. Sr. José M. Méndez, subdirectorgeneral de la Direcció General del Tresori Política Financera. Acte organitzat pelFòrum Economistes en Mercats Financersi coordinat per la Dra. Montserrat Casano-vas, secretària de la Junta de Govern delCol·legi.

21 de gener

Casos pràctics d’auditoria, on es vantractar, entre d’altres, temes com la uni-formitat de criteris per omplir els impre-sos 02 i 03, i el proper reglament de laLlei d’Auditoria, organitzada per la Secciódel REA a Catalunya.

Documents de treball a disposició dels col·legiatsEn aquest període s’ha posat a disposició dels membres del Col·legi d’Economistes de Catalunya la següent docu-mentació que podeu trobar a la pàgina web del Col·legi, a l’apartat corresponent:

– Documentació aportada pel Sr. Ramon Lanau, amb motiude la sessió sobre Modificacions de la Llei de Renda. Ipart, del passat 3 de desembre organitzada per la Comis-sió d’Assessors Fiscals.

– Resum de la intervenció (en format Real Player) del Sr.Ramon Lanau, en la sessió sobre Modificacions de la Lleide Renda. I part, del passat 3 de desembre organitzadaper la Comissió d’Assessors Fiscals.

– Documentació aportada pel Sr. Àngel Blesa, amb motiu dela sessió sobre Modificacions de la Llei de Renda. IIpart, del passat 17 de desembre organitzada per la Comis-sió d’Assessors Fiscals.

– Intervenció (en format Real Player) del Sr. Àngel Blesa, enla sessió sobre Modificacions de la Llei de Renda. IIpart, del passat 17 de desembre organitzada per la Comis-sió d’Assessors Fiscals.

– Documentació aportada pel Sr. Antonio Cepa i el Sr. XavierSolé, amb motiu de la sessió sobre Novetats fiscals 2003,del passat 14 de gener organitzada per la Comissió d’As-sessors Fiscals.

– Resums de les intervencions (en format Real Player) del Sr.Antonio Cepa, Àngel Sáez i Xavier Solé, en la sessió sobreNovetats fiscals 2003, del passat 14 de gener organitza-da per la Comissió d’Assessors Fiscals.

Activitats realitzades per l’Aula d’Economia (28/11/02 al 31/1/03)

Nom del curs Data d’inici Durada Professorat

Planificació fiscal del tancament de l’exercici 2002 28 novembre 2002 5 h Àngel Segarra, economista assessor fiscalJoan de Figarolas, advocat assessor fiscal

Impost de transmissions patrimonials 9 desembre 2002 9 h Modesto Huertas, cap d’Inspecció Tributària del Departamenti actes jurídics documentats (2a edició) d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya

Armando Fernández, inspector de Tributs del Departamentd’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya

Planificació fiscal del tancament 9 de desembre 2002 5 h Àngel Segarra, economista assessor fiscalde l’exercici 2002 (2a edició) Joan de Figarolas, advocat assessor fiscal Principis i normes comptables 10 desembre 2002 12 h Rafael Farrán, economista. Soci d’Auditoria de Deloitte & Toucheals EUA versus principisi normes a Espanya Alejandro Bernal, gerent d’Auditoria de Deloitte & ToucheFiscalitat i obligacions legals de les fundacions 11 desembre 2002 4,5 h Núria Bretos, economista, Intervenció General

de la Generalitat de CatalunyaÀngel Sáez, economista assessor fiscal

Comptabilitat d’empreses constructores, 13 gener 2003 16 h Antoni García Castellví, doctor en Ciències Econòmiques i immobiliàries i UTE (3a edició) Empresarials. Professor titular de la Facultat de Ciències

Econòmiques i Empresarials de la UBSeminari pràctic de consolidació comptable 16 gener 2003 16 h Agustín Checa, economista auditor. Soci de BDO AudiberiaTècniques de negociació per a directius 16 gener 2003 21 h Antoni Valls, consultor d’Human Succesi professionalsCurs d’anàlisi d’estats financers 20 gener 2003 32 h Ramon Roger, auditor. Soci de BDO Audiberia El resultat comptable i la determinació 20 maig 2003 8 h Antonio Garrido, doctor en Ciències Econòmiques i Empresarials. de la base imposable de l’Impost sobre societats: Professor titular de Comptabilitat de la UB. Soci del Gabinete implicacions en la comptabilització de l’Impost Garrido AsesoresQuadre de finançament 28 gener 2003 6 h Pere Lluís Fos, economista auditor. Soci de DF Economistes AuditorsSeminari de project finance 28 gener 2003 4,5 h Xavier Farriols, doctor en Ciències Econòmiques.

Cap de Finançament de Projectes de Caixa CatalunyaElena Jordà, llicenciada en Administració i Direcció d’Empreses. Responsable de Projectes de Caixa Catalunya

Programa d’especialització en control de gestió 30 gener 2003 138 h Jordi Casals, soci de Faura Casas Auditors ConsultorsJoaquin Catalán, economista i advocat. Director de Producciói Qualitat de Pedro Brosa & AsociadosIgnasi J. Manzano, economista. Director de Sales Support Dis-tribution de Winterthur InsuranceRamón Roger, auditor. Soci de BDO AudiberiaFrancesc Rosés, soci director de Rosés Auditores Asociados,SL. CARD decisions-inc EspañaSalvador Vercher, economista, consultor d’empreses. Profes-sor associat de la Universitat de València

Curs d’anàlisi d’estats financers (2a edició) 30 gener 2003 32 h Ramon Roger, auditor. Soci de BDO Audibera


Francesc Cambó: laforja d’un policy makerAutor: Alfons Almendros Morcillo

Editorial: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona 2000

Francesc Cambó iBatlle és un políticprou conegut de lanostra història. Laseva trajectoria bri-llant però plena declarobscurs ha estattractada per molts lli-bres, articles i escritsen general. Tot i això,les seves idees i la

seva evolució com a economista no doc-trinal i com a prenedor de decisionseconòmiques (policy maker) no havienestat estudiades de manera especialitzadafins ara.

El llibre Francesc Cambó: la forja d’unpolicy maker d’Alfons Almendros editatper Publicacions de l’Abadia de Montserratanalitza el pensament econòmic deCambó i el contingut de la seva políticaeconòmica. Representa una tria entreunes sis-centes pàgines del Diari de Ses-sions del Congrés de Diputats, més dedos-cents cinquanta articles de diaris irevistes publicats en català, castellà,francès i anglès, i una seixantena de dis-cursos i conferències.

De fet, aquest llibre és la versió adaptadad’una tesi doctoral que va ser dirigida pelDr. Fabià Estapé. A la seva última partpodrà trobar una guia detallada, una peruna, de totes les polítiques, específiques,sectorials o generals, de caire econòmicsobre les que Cambó va dir alguna cosa.

Novetats CISSPRAXIS

Atlas fiscalEditorial: CISS

Se trata de un pro-ducto que combinalo mejor de las basesde datos con la faci-lidad de manejo deun navegador deInternet. Su funcio-namiento, basado enuna interfaz exclusi-va diseñada porCISS, el navegador

WK Explorer, garantiza que sin práctica-mente ningún conocimiento de informáti-ca, pueda sacar el máximo partido a todaslas posibilidades de ATLAS FISCAL.

Con ATLAS FISCAL el usuario encuentraperfectamente integrados todos los servi-cios necesarios para resolver cualquierconsulta en materia fiscal.

Su completo contenido le ofrece más de21.000 documentos de acceso inmediatocon Normativa, Comentarios, Jurispru-dencia, Doctrina Administrativa, análisis,esquemas, tablas, modelos e impresos detodo el sistema tributario español.

Asimismo, se puede acceder diariamentea las novedades fiscales que se publicanel B.O.E. ya seleccionadas por especialis-tas en la materia, evitando así el trabajoadicional de lectura y selección por partedel usuario.

Combinando el soporte electrónico enCD-ROM o DVD (a elección del cliente),con servicios online a través de Internet,y un boletín mensual en papel, ATLASFISCAL es, hoy por hoy, la mejor reco-mendación que podemos hacer a empre-sas y asesorías cuyo trabajo se veaafectado por la materia fiscal.

Entre sus características más destacadasestá la completa interrelación entre todossus contenidos.

Gestión de Tesorería de la A a la ZAutor: Juan Carlos Cortés Ibàñez

Editorial: CISS

“Gestión de Tesoreríade la A a la Z” ha sidoconcebida como unmanual que ofrece lasindicaciones precisaspara que el departa-mento de tesorería dela empresa se con-vierta en un centro debeneficio más.

Para ello, el libro responde a las nuevasnecesidades creadas por la tecnología ylas tendencias más modernas (e-banking,cash-pooling, centros de servicios com-partidos...), y muestra el potencial prácti-co de gestión a través de estas nuevasherramientas. Y todo ello sin olvidar lostradicionales sitemas de gestión, enfocán-dolos desde el punto más adecuado paragenerar ahorro.

La obra tiene como particularidad elenorme esfuerzo que su autor ha hechopara presentar una estructura de sencillí-sima consulta, a través de 41 conceptosclave que, ordenados desde la “A” a la“Z”, se interrelacionan entre sí para per-mitir aunar la consulta agilísima de cual-quier cuestión con la posibilidad deprofundizar en el tema hasta donde ellector desee.

Sin duda, un libro recomendable espe-cialmente para aquellos que piensen quees imposible hacerlo mejor. Con su lectu-ra, probablemente se lleven una gratasorpresa.

Hemeroteca


Despatx d’advocats, conegut i consolidat en les àrees civil i mercantil busca economista (o economista auditor) amb un mínim de 10 anys

d’experiència i cartera de clients pròpia, per incorporar-se com a professional autònom. Condicions econòmiques a convenir,

en funció de les possibles col·laboracions professionals.

Telèfon: 933 012 022 (Sra. Araceli)

Entitats col·laboradores

“El Col·legi no assumeix ni es fa responsable del contingut dels anuncis publicats en aquesta secció”

• 10 de març 19.00 h Sala d’ActesFiscalitat immobiliària

• 11 de març 17.30 h A-2Aprofundiment en el risc bancari

• 17 de març 17.30 h 2n 6aSeminari sobre la valoració d’empreses

• 17 de març 19.00 h A-2Curs de fiscalitat de l’empresa

• 27 de març 18.00 h 2n 6aCurs de control de gestió. Control pressupostari

• 28 de març 18.00 h 2n 6aTècniques de cobrament i gestió d’impagats

• 11 de març 19.00 h Sala de“Els emprenedors actuals. Qui crea empreses a Catalunya?” Reunions

• 18 de març 19.30 h Sala d’Actes“Consultes i sentències tributàries”Inscripció prèvia a través de la pàgina web del Col·legi

• 20 de març 19.00 h Sala d’Actes“La catàstrofe del Prestige: el paper de la predicció”

• 11 de març 14.15 h Sala d’ActesDinar col·loqui:“El moment actual del sector immobiliari”

• 13 de març 19.00 h Sala de JuntesReunió interna

• 11 de març 19.00 h Sala d’ActesPresentació RASI:“Pros i contres del sistemes d’informació de les empreses”

• 24 de març 19.00 h Sala d’ActesAssemblea ordinària de col·legiats

• 25 de març 19.15 h Sala d’ActesSessió informal: “Casos pràctics d’auditoria”

• 11 de març 19.00 h Palau de laActe de presentació del número 44: Generalitat“Formació, empresa i competitivitat”

Agenda marçORGANITZA DIA HORA LLOC

AULA D’ECONOMIA

COMISSIÓ D’ASSES-SORS EN LA CREACIÓD’EMPRESES

COMISSIÓD’ASSESSORS FISCALS

COMISSIÓD’ECONOMIADEL MEDI AMBIENT

FÒRUMD’ECONOMISTESEN MERCATSFINANCERS

G. DE TREBALLD’ECONOMIADEL CONEIXEMENT

JUNTA DE GOVERN

REVISTAECONÒMICA DE CATALUNYA