Infor matiu de maig 2001 núm.78 l’economista - CEC - … · Informatiu de l’economista núm. 78 Pàg. 3 Editorial BARCELONA Av. Diagonal, 512, pral. 08006 Barcelona Tel. 93 416

SUMARI

3 Editorial

4-7 • Vint anys d’Economia de la Salut

8-9 Opinió:• Claus de la gestió d’una firma de

serveis professionals (FSP)

10-11 Notícies:• Actualització Cens Col·legial• Avís important Servei Connecta’t

12-13 Gent de casa:• Guillem López Casasnovas

14-15 Al vostre servei:• Quadern de Navegació• CISS (novetats legislatives)

16-21 Treballem en grup:• Ressenyes d’actes del Col·legi

22 Novetats de l’Hemeroteca:• L’autopista Pau Casals /

L’eix Vic-Olot / Principios contables AECA / Como liquidar el Impuesto sobre transmisiones patrimoniales

23 Agenda de maig

I n f o r m a t i u d e

l ’ e c o n o m i s t anúm.78maig 2001

C O L · L E G I D ’ E C O N O M I S T E S D E C A T A L U N Y A

[email protected]

C Col·legi d'Economistesde Catalunya


C

Col·legi d'Economistesde Catalunya


C Col·legi d'EconomistesCol·legi d'Economistesde Catalunya

C

C

C Col·legi d'Economistesde CatalunyaC Col·legi d'Economistes

de Catalunya

Informatiu de l’economista núm. 78 Pàg. 3

Editorial

BARCELONAAv. Diagonal, 512, pral. 08006 BarcelonaTel. 93 416 16 04 Fax 93 416 00 61E-mail • [email protected] Martell, 11, 1r. 3a. 43004 TarragonaTel. 977 23 31 54 Fax 977 22 98 31E-mail • [email protected] de Foix, 4 25002 LleidaTel. 973 26 80 89 Fax 973 26 80 89E-mail • [email protected] Maragall, 44, ent. 3a. 17002 GironaTel. 972 21 45 33 Fax 972 21 41 58E-mail • [email protected]

JUNTA DE GOVERNDegàJordi Conejos SanchoVicedegàArtur Saurí del RíoSecretàriaMontserrat Casanovas RamonVicesecretariOriol Amat SalasTresorerRaimon Casanellas BassolsInterventoraCristina Gil ParisVocal President a GironaJosep Pujolràs NonellVocal President a LleidaJordi Vilalta MiquelVocal President a TarragonaAntoni Terceño GómezVocals Mercè Sala SchnorkowskiJoan Ràfols EsteveJoaquín Trigo PortelaJoan B. Casas OntenienteMiguel Antonio Pérez Jordi Gual SoléAmadeu Petitbò JuanConsellersJesús Betrian PiquetGuillem Rovira JacquetAnton Gasol MagriñàNúria Bosch Roca

a Junta de Govern ha pres possessió real del Col·legi i, tal i com us deia enl’anterior Informatiu de l’Economista, si bé l’actual Junta és de continuïtat, ja que volconsolidar les principals línies d’actuació endegades per les juntes anteriors, per aixòun dels seus primers acords ha estat comprar un local com a seu de Tarragona delCol·legi d'Economistes de Catalunya, que ja en parlaré més tard, és, a més, renova-dora en el sentit que totes les institucions cal renovar-les per tal d’identificar novesnecessitats i fer front als nous reptes que la professió té plantejats. En aquest sentitinformar-vos que la Junta de Govern està treballant en dissenyar un pla d’accions,una planificació estratègica a 3 anys, que orienti els recursos del nostre Col·legi i elcondueixi cap allà on tots volem i ens mereixem.

Amb la compra del local situat a la Rambla Nova, 58-60, 5è 2a de Tarragona com anova seu del Col·legi d'Economistes de Catalunya a Tarragona, es tanca el cercle i elnostre Col·legi disposa, a hores d’ara, de tots els locals necessaris per tal que la pres-tació d’activitats i la representació de la professió siguin dignes i, a més, de propietat.

En 4 anys, des que a mitjan de 1997 es va comprar la seu del Col·legi d’Economis-tes de Catalunya a Lleida, la Junta de Govern ha seguit una política patrimonialista(el 1998 es compra l’actual seu del Col·legi d'Economistes de Catalunya a Barcelonai el 2000 la seu del Col·legi a Girona) que, l’actual Junta de Govern continua i acabaacordant, en la seva primera reunió, la compra d’un local com a seu del Col·legi d'E-conomistes de Catalunya a Tarragona. Cal dir que aquesta política patrimonialistas’ha dut a terme sense disminuir les activitats que el Col·legi tradicionalment orga-nitza i sense que tampoc hagi ocasionat tensions en la seva tresoreria, i sense reper-cutir aquestes adquisicions en les quotes als col·legiats ja que, com podeu observar,durant tots aquests anys s’ha mantingut una política d’incrementar les quotescol·legials només l’IPC de cada any, i alguns cops una mica per sota.

Des de la Junta de Govern estem convençuts que, de la mateixa manera que les seusde Lleida i Girona han afavorit les activitats i la vida col·legial dels col·legiats d’a-questes terres, la nova seu ho serà també pels col·legiats i les activitats que elCol·legi organitzi a Tarragona.

Enguany se celebra el XXè aniversari de la Comissió d’Economia de la Salut i compodreu comprovar en les pàgines d’aquest Informatiu, on hi trobareu una breu histò-ria d’aquesta Comissió escrita amb les aportacions d’alguns dels vicepresidents i pre-sidents que la Comissió ha tingut aquests 20 anys. La Comissió d’Economia de la Salutdel Col·legi d’Economistes de Catalunya és i ha estat un referent en tot allò relacionatamb l’economia de la salut no només a Catalunya sinó també a la resta d’Espanya.

La Comissió d’Economia de la Salut va ser la primera associació en tot l’Estat espanyoldedicada a aquesta disciplina i ha estat l’embrió tant de la resta d’associacions dedica-des a l’economia de la salut, com de la majoria dels principals esdeveniments que s’hanorganitzat. Ha estat, a més, la impulsora principal de la introducció de la racionalitat ide la lògica econòmica a l’hora d’establir criteris per a la gestió macroeconòmica de ladespesa en sanitat, així com en aportacions operatives en la gestió dels diversos cen-tres mèdics i hospitalaris.

La publicació dels fets que s’expliquen en aquesta història no hagués estat possiblesense la col·laboració d’un conjunt nombrós de persones, col·legiades i no col·legia-des, ja que des dels seus orígens aquesta Comissió l’han integrada economistes i pro-fessionals d’altres disciplines, que l’han fet possible i que trobareu detallats dinsd’aquest Informatiu. A tots ells els correspon l’agraïment del Col·legi i de tota laJunta de Govern.



C




C

C


de Catalunya L

Jordi ConejosDegà

Edita: Col·legi d’Economistes de CatalunyaSecretària general: M. Rosa CavaSecretari tècnic: Lluís SantalóDirector de Formació: Jesús ÁlvarezAdministració financera i Secció del REA: Montserrat Escanilla

Coordinadora editorial: Virgínia SanuyAssessorament lingüístic: Judit GasullInformàtica: Jordi IbàñezDisseny: Estudio DGFotògrafa: Mercè BelImpressió: Gráficas 94Publicitat: Bitmap S.L.Isidre Rodríguez Tel. 93 416 16 04Dipòsit Legal: B-36694-89

2

Pàg. 4 Informatiu de l’economista núm. 78

Vint anys d’Economia de la Salut

Jo vaig començar a treballar a l’Hospital de laSanta Creu i Sant Pau l’any 1974 i allà vaig conèi-xer alguns companys. En aquell temps era bastantincreïble que un economista treballés en un hospi-tal i costava de fer-ho entendre als nostrescol·legues. Suposo que va ser aquest sentimentd’estar sols en terres desconegudes que va propi-ciar que busquéssim trobar-nos per intercanviarexperiències, temors i angoixes...

...A la fi del 1978 vaig descobrir, mitjançant eldiari, que el Col·legi d’Economistes organitzavaun 1r Congrés d’Economia i Economistes deCatalunya. Vaig trucar i vaig suggerir fer unaponència sobre economia de la salut. El Col·legies va interessar pel tema i va oferir-nos un espaien el programa. Aquesta va ser la primera tascacomuna d’aquell grup d’economistes (Artells,Ortún, Costas, Sans, Masfurroll, etc.). El Congréses va fer a la primavera de 1979 i va ser un èxit.També va servir per connectar amb més gentinteressada en l’economia de la salut (Rovira,Flaquer)”.

Així la Junta de Govern va acordar consti-tuir la Comissió d’Economia de la Salut afinal de 1979, principi de 1980, és a dir fa21 anys.

En relació al nom que finalment vaadoptar la Comissió Lluís Bohigas, en elmateix article, diu “Una decisió importantque vàrem prendre en aquella Comissió va ser elnom que donaríem a l’especialitat. Hi havia duesalternatives: Economia Sanitària i Economia de laSalut. Al final va sortir la segona. El fet és trans-cendent perquè ha marcat el tarannà de laComissió. Ens semblava aleshores, i ens semblaencara ara, que Economia de la Salut cobria notan sols el sistema sanitari, sinó tot allò quepodia contribuir a la salut de la població, i prefe-ríem aquesta visió àmplia del territori a cobrir.L’amplitud de perspectiva que va significaremparar el nom d’Economia de la Salut es vatraslladar a la composició de la Comissió que deseguida va ser formada per metges i altres sani-taris a més a més d’economistes. En aquest sen-tit, era una comissió molt peculiar dins uncol·legi professional, ja que admetia membresque no eren d’aquella professió”.

Els 20 anys de vida de la Comissió d’E-conomia de la Salut coincideix amb lavida de la sanitat catalana. En aquests 20anys la Comissió ha vist passar als qua-tre consellers de Sanitat: Ramon Espasa,Josep Laporte, Xavier Trias i EduardRius.

D’aquests 20 anys Guillem López diu:

“Vint anys de vida de la Comissió equi-val, a hores d’ara, allò que ha estat bonapart del meu registre acadèmic des de lagraduació a la Universitat de York.Recordo quan vaig fer la meva primeraaparició, amb una activitat docent, enaquest ‘club’, que com diu el Dr. AlbertOriol ‘en què sorprenentment encara totssou amics’. Havia dormit fatal, suava ianava amb el corbatí posat. Predomina-ven en el moment els homes d’empresa ala sanitat: Toni Flaquer, Josep Fité, Fran-cesc Raventós... Aquesta època vaig rebreuna lliçó pràctica de l’estimat Lluch:‘Guillem, no posis molt diners a la taulaper a la sanitat: mai en tenen prou’: I joque arribava a aquest món amb una tesisobre la racionalització pressupostària!!Sort que els temps han canviat i podemparlar avui d’una economia de la salutque no és ja identificable amb l’‘econo-micisme’ (mirar només ‘la pela’). No hiha racionalitat econòmica si les qües-tions de costos (ben comptats) no es posenen solfa amb els beneficis (les millores dela salut). Ha costat, però l’esforç ha val-gut la pena. Llarga vida a la Comissiód’Economia de la Salut”

Lluís Bohigas en el seu article “10 anysd’Economia de la Salut”, publicat en el lli-bre editat en ocasió del 10è aniversari d’E-conomia de la Salut (1980-1990) situal’orígen de la Comissió:

“L’orígen de la Comissió d’Economistes de la Salutcal buscar-lo en unes reunions informals que man-teníem els anys 76-78 un grup d’economistes quetreballàvem en diferents hospitals.

2

2

Durant els primers anys de la Comissió vaser el mateix Lluís Bohigas qui es vaencarregar de coordinar-la. D’aquestaèpoca en recorda:

“A final de 1980 es va celebrar a Barcelo-na el primer Congrés d’Economia de laSalut, organitzat per la Comissió d’Econo-mia de la Salut del Col·legi d’Economistes.Aquesta va ser la primera activitat de laComissió, creada un any després del 1rCongrés d’Economia i Economistes deCatalunya. En aquest Congrés, un grupd’economistes, la majoria que treballavenen hospitals, vam organitzar una ponèn-cia sobre economia de la salut. Abans delCongrés un periodista em va entrevistar.Vaig intentar explicar-li el que jo enteniaque era l’Economia de la Salut. El titularque es va publicar va ser: "Bohigas diceque los médicos se creen dioses". Va ser laprimera vegada que sortia a la premsa ino em va fer cap gràcia. Jo havia dit allòen un context, mai m’hauria imaginatque fos el titular. Així va començar lamala fama de l’Economia de la Salutentre els metges”.

Després d’aquestes primeres Jornadesd’Economia de la Salut van seguir unesaltres, l’any 1982 a Bilbao, i a partir d’a-questa data s’han anat celebrant periòdi-cament cada any, primer dins delsCol·legis d’Economistes i posteriormentdins de l’Associació d’Economia de laSalut.

Antoni Flaquer d’aquesta primera èpocaens diu:

“Eren els primers temps de la Comissiód’Economistes de la Salut i es van desen-volupar moltes iniciatives que van perme-tre crear un grup molt dinàmic que aviatva ser la referència. I van ser tantes lesaccions que van desbordar el marc deBarcelona i de Catalunya. Per això es vagestar la idea d’exportar el concepte. Ipodem dir que l’actual AES -Asociaciónde Economía de la Salud- es va gestar enla clandestinitat de la Comissió d’Econo-mistes de la Salut del Col·legi d’Economis-tes de Catalunya.

Una altra anècdota és que els recursos delCol·legi eren escassos i la Comissió voliafer moltes activitats amb el consegüentrisc econòmic. El degà d’aleshores, Fran-cesc Raventós, sempre ens deia: no us pre-ocupeu pels diners, ja vindran sols. Allòque és important són les idees i les inicia-tives que esteu desenvolupant i que sónmolt útils per al sector sanitari i per puralògica tindran sempre una resposta positi-va. I així va ser. No hi va haver dèficit.”

2


Des del principi la Comissió va estar inte-grada no només per economistes sinótambé per altres professionals, metges,advocats, que fins i tot han arribat a sernomenats vicepresidents de la Comissió, jaque estatutàriament el càrrec de presidentha de recaure en un membre de la Juntade Govern del Col·legi d’Economistes deCatalunya. Aquest és el cas de CarlosPadula, metge, de Santiago Marimon,ESADE, i, recentment, no com a vicepre-sident però sí com a coordinador i impul-sor de les tertúlies Dijous d’Economia de laSalut, Xavier Ruiz, metge.

Santiago Marimon recorda:

“La Comissió sempre ha mantingut untarannà molt obert, des dels seus inicis. Jacom a “fundadors” hi vàrem participarpersones no col·legiades. Jo, que m’haviaincorporat al sector amb funcions geren-

cials poc abans que la Comissió comencésa caminar, havia fet els meus estudis de lallicenciatura en Empresarials a ESADE idurant molts anys, per no ser uns estudis“oficials”, els “d’ESADE” no podiemcol·legiar-nos com a economistes. Calrecordar que durant un temps Econòmi-ques i ESADE eren vistes com dues bran-ques diferents, en competència. LaComissió ha mantingut una altra virtut: elcanvi, cada any, del seu responsabledirecte: el vicepresident (el president és unmembre de la Junta). En reiterades oca-sions, en elegir el vicepresident, el fet de noestar col·legiat em va donar una bonacoartada per no assumir la responsabilitatformal de ser el vicepresident d’unaComissió d’un Col·legi de què no n’eramembre. No necessitava d’altres excuses;encara que en la pràctica mai s’ha fet cap

diferència, en aquest aspecte sí que estavaassumit que uns eren els “autèntics”: elscol·legiats, altres, sols érem “participants”.Però la vàlua i la dedicació del Dr. CarlesPadula va produir que, al cap dels anys,se superés també aquesta diferenciació. Laresultant va ser que ell en va ser el primervicepresident no col·legiat en el curs 1992-93 i jo, en quedar sense coartada, vaig ser-ho l’any següent.”

A la Comissió, des dels seus orígens, hacoexistit principalment els interessos delsacadèmics i del sector hospitalari, i, més

recentment, els interessos dels professio-nals de la sanitat que són a l’Administració.En algunes èpoques, i segons els interessosd’alguns membres, la Comissió ha entrat enterrenys de la indústria farmacèutica i delsserveis socials, i les activitats que la Comis-sió ha anat desenvolupant aquests darrers20 anys responen a aquestes inquietuds.

Tradicionalment les activitats de laComissió s’han centrat en el primerdijous de cada mes. Els primers dijouseren el dia en què la “Junta” de la Comis-sió es reunia per planificar activitats, perintercanviar informació del sector, perparticipar en conferències, taules rodo-nes,... Avui en dia la Comissió també esreuneix el primer dijous i ha instituciona-litzat les “Tertúlies de Dijous d’Economiade la Salut”

2

2

Josep Fité d’aquest aspecte recorda:

“La reunió de la Comissió el primer dijousde cada mes era gairebé tan sagrada comper alguns la "comunió" els primers diven-dres de cada mes. Encara avui, a pesarque fa temps que no hi puc assistir, a lameva agenda estan anotats aquests dijousamb la reunió de la Comissió. De fet va serun viver d’on van sortir diversos directorsgenerals del Ministeri de Sanitat (Artells,Ortún, Bohigas), diversos catedràtics d’E-conomia i altra gent que ha tingut un pesespecífic en la transformació del nostre sis-tema de salut.”

En aquests 20 anys de la Comissió, peròsobretot en els 10 anys darrers la Comis-sió ha tingut una col·laboració indispensa-ble del Servei Català de la Salut. L’any1991 el Col·legi d’Economistes de Cata-lunya i el Servei signen un conveni quefins a aquesta data s’ha renovat anual-ment. L’objectiu d’aquest conveni, quecontinua essent vigent deu anys després,era “...donar a conèixer el vessant genera-dor de riquesa del sector de la sanitat i laseva interrelació amb l’empresa i la reali-tat econòmica”. Els artífexs d’aquest con-veni van ser Jaume Roma, per part delServei Català de la Salut i Roser Esteve,presidenta de la Comissió. Des d’aquellaèpoca ha existit una molt bona entesaentre el Col·legi, la Comissió d’Economiade la Salut i el Servei Català de la Salutamb els seus diversos directors generals,Jaume Roma, Ramon Massaguer i l’actualJosep Prats. Des de dintre el Servei Catalàde la Salut han vetllat per la continuïtatd’aquest conveni i l’han avalat, i és de jus-tícia citar-los, Roser Fernández i MiquelArgente, d’entre molts altres membres dela Comissió.

Antoni Caro, recordant aquesta època, diu:

“Durant el curs 91/92, es van fer moltesactivitats importants, però dos factors pri-mordials van contribuir a dinamitzar laComissió: la col·laboració del Departa-ment de Sanitat i Seguretat Social de laGeneralitat de Catalunya, que va partici-par en vàries de les activitats desenvolupa-des, i l’avaluació per part de la Comissió


de les recomanacions de l’Informe AbrilMartorell, que va culminar en un informeaprovat per la Junta de Govern i que vatenir àmplia difusió.”.

La Comissió en aquests 20 anys ha estatmolt prolífera en l’organització de cursos,conferències, taules rodones, jornades,cursos i en generació d’opinió. En una pri-mera etapa per tal d’introduir la lògicaeconòmica en el món de la sanitat, enl’Administració Pública, àmbit acadèmic ide gestió (ha estat la impulsora principalde la introducció de la racionalitat i de lalògica econòmica a l’hora d’establir crite-ris per a la gestió macroeconòmica de ladespesa en sanitat, així com en la gestiódels diversos centres mèdics i hospitalaris,quan això era impensable i inacceptable).Posteriorment han debatut aspectes con-crets de gestió i política sanitària.

Fer una relació extensa de totes les activi-tats ultrapassaria la finalitat d’aquesta breuressenya, però a tall d’exemple senyalarí-em: el cursos d’Economia de la Salut, quees van impartir a tota Espanya, els cursosde gestió hospitalària, les Jornades d’Eco-nomia de la Salut, les tres edicions delSymposium Hospitalari, i una infinitat dejornades, conferències o debats, tantsobre les novetats de gestió com sobretemes polèmics i d’actualitat que afectinl’Economia de la Salut així com per ana-litzar i discutir la realitat de la políticasanitària a Espanya, Europa i EUA.

Com hem comentat, la Comissió d’Econo-mia de la Salut en aquests 20 anys nonomés ha organitzat diferents activitats ala seu del Col·legi o altres indrets de Bar-celona sinó que ha col·laborat en el fetque aquestes activitats tinguessin unaàmplia difusió a altres llocs d’Espanya, iha estat el bressol de la majoria d’associa-cions dedicades a l’Economia de la Salut,així com de la majoria dels principalsesdeveniments relacionats amb l’Econo-mia de la Salut tant a Catalunya com a laresta de l’Estat espanyol.

Lluís Bohigas en l’article esmentat, publi-cat en motiu del 10è aniversari de lacomissió diu: “La Comissió ha fet un paper notable de suportde noves iniciatives i de llançador al mercatd’activitats notables d’economia de la salut.

2

Aquestes iniciatives han estat recollides desprésper altres institucions que les han potenciat iencarrilat. Aquesta ha estat l’experiència amb elscursos. Aquests s’inicien en la Comissió, es con-soliden, agafen volada i després són adoptatsper la universitat.

Aquesta tasca innovadora em sembla especialmentnecessària, ja que la universitat, com altres institu-cions públiques, té moltes dificultats per experi-mentar coses noves. Que el Col·legi iniciï aquestesactivitats, però potser no és bo que les continuïmassa temps, atès que aquesta no és la seva tascafonamental; és bo, doncs, que es faci el relleu entreel Col·legi i la institució que correspongui.

Un altre paper del Col·legi ha estat el de fer d’incu-badora per iniciar noves institucions dins el mónd’Economia de la Salut. Aquesta ha estat en el casde l’Associació d’Economia de la Salut i de SOIKOS.La primera agrupa tots els economistes, i aquellsque no ho són, de tot l’Estat espanyol, edita unbutlletí, fa les Jornades, manté relacions institucio-nals, etc; SOIKOS és un centre d’estudis i serveix deplataforma per organitzar activitats com el Con-grés europeu o les reunions de l’OMS.”

I Marisol Rodríguez ens diu:

“De mi etapa de vicepresidenta, la ver-dad es que creo que recuerdo más loaccesorio que lo esencial. Me viene a lacabeza aquella sala, relativamentepequeña para el número de los que aveces nos juntábamos –la Comisión eramuy activa en aquél momento– con muymala acústica –sobre todo teniendo encuenta mi pobreza de oido– que ni unoscuadros bastante anodinos conseguíanpaliar. No sé por qué, pero también larecuerdo con humo, supongo que los nofumadores todavía no habíamos hechovaler nuestros derechos como ahora.Además de la sala, tengo el recuerdopunzante de Lluís Santaló apremiándo-me para que le enviasen a tiempo el actade las reuniones. “A tiempo” con el esta-do de la tecnología de entonces, signifi-caba al menos con dos semanas deantelación. ¡Qué suerte tenéis los vice-presidentes de ahora que disponéis deinternet y del correo electrónico! Respec-

2

to de nuestras actividades, recuerdosobre todo nuestro empeño en hacervaler nuestro tema, en defender nuestravisión de una Comisión abierta a no eco-nomistas, y recuerdo alguna cena muyinteresante con Francesc Raventós(durante su etapa en el Insalud), conEduardo Arrojo y con Alan Williams. Ytambién recuerdo la gran impresión queme causó Beatriz González –hoy amigae insigne catedrática- cuando la invita-mos a venir a Las Palmas para que nospresentase su tesis doctoral.”

Àngel García Resa per finalitzar refle-xiona:

“La darrera etapa té poc de novetat comno sigui la voluntat de tots els membres detractar de mantenir el caliu, i en la quall’objectiu va quedar definit com la neces-sitat de coordinar i potenciar les relacionsentre els tres elements bàsics relacionatsamb l’activitat: l’administració, els gestorsi la universitat.

Segurament els resultats es comencen aveure en el programa del vintè aniversarii en convocatòries com la d’ahir (5 d’abril,“Converses amb el Conseller de Sanitat”que penso va retornar al nivell desitjat alsactes de la Comissió”).

En aquests 20 anys de la Comissió moltesmés persones, que les ressaltades ennegreta, han fet possible aquesta història,alguns anònimament assistint i donantsuport a totes les iniciatives de la Comis-sió. Altres amb responsabilitat de vicepre-sidents o presidents de la Comissió, queestem segurs que els hagués agradatcol·laborar en la redacció d’aquesta histò-ria, però que la premura de temps i altresobligacions els ho ha impedit. Aquestssón: Vicente Ortun, que conjuntamentamb Lluís Bohigas van fer possible aques-ta Comissió; Llibori Casadella, l’artífexde l’organització de les tres edicions delSymposium Hospitalari; Júlia MontserratCodorniu, la vicepresidenta del Xè ani-versari; Jaume Puig; Joana Reñe; JoanJosep Artells Herrero; Pere Ibern; i elsdarrers Joan B. Casas; Eulàlia Dalmau;Ivan Planas.


Les claus de la gestió d’una firma de serveisprofessionals (FSP) són el servei al client,la satisfacció de l'equip professional i larendibilitat de la firma. En aquest esquema,l'estructura professional (ràtio entre col·la-boradors i socis) és la part central:

1. Tipus de servei al client:1.1. Servei basat en l'Expertise-Idees1.2. Servei basat en l'experiència1.3. Servei basat en el procés

A continuació ens centrarem en la carre-ra professional i en la rendibilitat del socide l'esquema.

La carrera professional

Quan un col·laborador contacta amb unafirma no ho fa per una feina, ho fa peruna carrera professional.

Per a aquesta orientació cap a la conse-cució d'una carrera professional és fona-mental realitzar contínuament un "balançpersonal", examinant de quins actius dis-posa com a professional, quin plaestratègic personal l'orienta i si l'evolu-ció de la seva carrera fa que acumuliactius constantment. En aquest punt elprofessional es troba amb el dilema buil-ding-milking, això és, "construir-mun-yir": construir actius professionals per alfutur, o munyir els actius professionalsdel passat?

L'evolució en el temps dels actius fona-mentals del professional es mostra en lasegüent figura:

El col·laborador raona d'acord amb lessegüents pautes: davant de tasques repetiti-ves s'avorreix fàcilment, necessita nous rep-tes, quan domina una tasca li treuimportància, dóna importància a rebrefeedback i una autoavaluació de la seva rea-lització professional; per això és tan impor-tant l'entrenament (coaching-tutoria) perals joves. Mitjançant aquest entrenament esproveeix al col·laborador de fites estimu-lants, feedback i recolzament perquè tinguiclar que es compta amb ell. És molt impor-tant donar sentit a la seva tasca explicant-liel què, el com i el perquè d’allò que fa. Perassolir aquests objectius és fonamental l'as-signació de tasques (scheduling).

Les característiques que ha de tenir encompte un bon sistema de programacióde treballs (scheduling) són la rendibili-tat, el servei al client, la millora d'habili-tats i la motivació i la moral delscol·laboradors.

La figura següent mostra el paper centralde l'assignació de tasques i la seva rela-ció amb les funcions bàsiques de la ges-tió de personal: el reclutament, lapromoció, la compensació, l'avaluació ila formació.

Opinió

Claus de la gestió d’una firmade serveis professionals (FSP)Aquest article s’inspira en la intervenció del Sr. Lluís Verbon, soci de CRS Con-sultors, SA, en la sessió “Retribucions i sistema d’incentius de socis icol·laboradors de despatxos professionals” de la Trobada de DespatxosProfessionals de 8 de maig de 2000 i està basat en el llibre del Dr. H. MaisterManaging the professional serves firm.

ESTRUCTURA PROFESSIONAL

Servei al client

Tipus de servei 1

Honorarisi costos

Carreraprofessional

Rendibilitat Satisfacció

Acabat de llicenciar

Sènior

Tècnica

Criteri Tècnica

Criteri

Temps

Compensació Avaluació de realització

Reclutament

Promoció Formació idesenvolupament

Assignació de tasques

– LEGISLATIUÒrgan encarregat de l’estratègia delnegoci i del sistema de retribucions.

Malgrat el que s'ha comentat més amunt,només existeix una prova possible per alsistema de compensacions: veure sifomenta o no el comportament necessariper a l'èxit de la firma. Si els socis dedi-quen el seu temps sàviament i amb ener-gia a tasques que no només els beneficiena ells, sinó també l'empresa, llavors el sis-tema està funcionant. Si els millors inte-ressos individuals no coincideixen ambels de l'empresa, el sistema necessita serrevisat. Per posar en pràctica aquesta duraprova, primer s'ha d'entendre què és elque fa que la firma triomfi. Quins són elsseus millors interessos? Tal com han des-cobert moltes firmes, aquest és un puntque cal pensar acuradament. Les deci-sions sobre compensació no poden pren-dre's de manera aïllada: formen partintegral del que defineix una firma. Posaren ordre aquestes complexitats és un art,i probablement seguirà essent-ho.

Xavier SubiratsEconomista

Aula d’EconomiaPreus especials en tots els cursos, jornadesi seminaris organitzats per l’Aula d’Econo-mia del Col·legi d’Economistes de Catalunya(Fiscal, Auditoria, Comptabilitat, Finances,Direcció d’empreses...).

Es tracta d’activitats formatives específi-ques per a economistes, amb

orientació pràctica i apli-cació immediata al

treball professio-nal.

B e q u e sp e r a

col·legiatsen els cursos

de l’Aula.

Per a més informa-ció

Tel. 93 416 16 04(ext. 214)


Rendibilitat del soci

Què suposa ser soci?

Tradicionalment, l'admissió d'un soci auna FSP comporta tot un seguit de pre-mis/recompenses:• Participació en els beneficis• Estabilitat a la feina• Autonomia• Participació a la presa de decisions• Augment dels ingressos• Reconeixement i estatus intern i extern

Això no obstant, la realitat de les firmes faque, en ocasions, calgui independitzar elspremis de la condició de soci, en el casd'alguns professionals superant les posi-cions extremes soci-no soci, per tal depoder-los mantenir a la firma en condi-cions professionals atractives mentre noassoleixin el grau de soci.

La rendibilitat del soci

La qüestió més problemàtica i que pot crearmés divisió entre els socis és el sistema deretribució dels mateixos socis. Aquestaqüestió és tan delicada que la major part deles vegades que aflora s'intenta postposar alfutur o tractar individualment cas per cas,en lloc de redissenyar el sistema general deretribucions.

En un manual sobre gestió de firmes de ser-veis professionals, el capítol que tracta de lacompensació dels socis té un títol prou sig-nificatiu: l'art de la compensació entre elssocis de les FSP. Això és, eleva a la catego-ria d'art aquesta qüestió tan delicada.

La rendibilitat està en funció de tres factors:el Marge, la Productivitat i l'Estructura pro-

fessional. El que compta no són els factors,sinó el producte resultant de l'operació.

El control de gestió no acostuma a donarinformació en aquests termes (se centraen la carregabilitat i la realització). El sociqueda valorat pel seu propi treball, no perla rendibilitat que aporta.

L'origen de la qüestió és que els sistemesde control se centren en el curt termini, iobliden l'impacte a llarg termini dels tresfactors de la fórmula.

És important no sobredimensionar laimportància del marge, perquè:– És un error confondre els marges elevats

amb els beneficis. Amb marges baixosperò amb molta delegació el beneficipot ser esplèndid.

– Uns marges elevats poden ser sinònimd'equip petit, amb un impacte de l'es-tructura més alt en els resultats finals.

– La millora del marge pot forçar decisionsa curt termini que empitjorin les expec-tatives a llarg termini.

Habitualment, els sistemes de compensa-ció dels socis es fonamenten en la senio-rity (antiguitat) dels socis de la firma. Lesmancances d'aquest sistema, però, hanobligat a buscar altres criteris que prenenen consideració l'avaluació de la realitza-ció dels socis, l'aportació a la construcciód'actius a llarg termini i la rendibilitataportada. Aquesta avaluació requereix,quan la dimensió de la firma ho permet,una estructura de 3 poders independents:

– JUDICIALComitè d’Avaluació

– EXECUTIUJunta de Socis

BENEFICIS

CAPITAL

BENEFICIS

VENDES

VENDES

ACTIU

ACTIU

CAPITAL = x x

BENEFICIS

SOCI

BENEFICIS

HONORARIS

MARGE

HONORARIS

PERSONAL

PRODUCTIVITAT

PERSONAL

SOCI

ESTRUC.PROFES.(LEVERAGE)

= x x

Actualització Cens Col·legialDarrerament heu rebut un full d’actualització del cens col·legial i de consentiment de cessió de les vostres dades al Col·legi, tal commarca la Llei de Protecció de Dades (LO 15/99 de 13 de desembre).És important que remeteu aquest document degudament complimentat i signat al Col·legi al més aviat possible. Ho podeu fer percorreu normal o per fax.

Fitxa d’actualització del cens col·legial

Identificacióóó

Nom: 1r cognom: 2n cognon:

Núm. col.: Data naixement: DNI:

Dades particularsóó

Adreça:

Codi postal: Població:

Telèfon: Mòbil: Fax:

Correu-e: Pàgina web: http://

Dades professionalsó

Empresa:

Divisió: Departament:

Càrrec:

Adreça:

Codi postal: Població:

Telèfon: Mòbil: Fax:

Correu-e: Pàgina web: http://

Activitató

Per compte propi: Professional independent Forma associada

Per compte d’altre: Despatx professional Empresa Administració Pública

Domiciliació bancàriaó

Entitat Oficina DC Núm. compte

Dades d’enviament correspondènciaó

Adreça particular Adreça professional

Indica amb una X en quin lloc vols rebre les comunicaciones del Col·legi. Les dades que ens indiquis seran les que el Col·legi considerarà públi-ques d’acord amb l’article 3 apartat J de la LO 15/1999 de 13 de desembre2

En/Na

Assabentat i conforme amb el que s’ha dit anteriorment, consenteixo expressament i autoritzo al Col·legi d’Economistres de Catalunya que tracti les dades perso-nals que voluntàriament cedeixo en aquest document, d’acord amb les disposicions de la Llei Orgnànica 15/1999 de 13 de desembre i de la directiva 46/95 dela Unió Europea limitant aquesta autorització al compliment dels fins relacionats amb les funciones legítimes del cessionari dins l’àmbit institucional, els seusdepartaments, ens col·laboradors i institucions alienes com també la cessió als estaments oficials públics i privats oportuns i necessaris per a l’eficaç desenvolu-pament i compliments dels fins del Col·legi d’Economistes de Catalunya.

1 Enviar per correu o per fax 93 416 00 61 aquesta fitxa de dades al Col·legi2 D’acord amb l’article 3.j de la L.O. 15/1999 de 13 de desembre, són dades públiques:

nom, títol, professió, activitat, grau acadèmic, direcció i indicatiu de pertanyença al grup. Signatura



C




C

C


de Catalunya

Avís important Servei Connecta’t

Durant el proper mes de maig el Servei Connecta’t a través del proveïdor de con-

nexió RECOL procedirà al canvi d’operador passant de Telefónica i Infovía+ a la

xarxa d’Airtel (Airtelnet).

Aquest canvi permetrà gaudir de més velocitat (Airtel assegura un màxim de

56Kbps per mòdems) i a la llarga poder ofertar una tarifa plana.

Els usuaris del Servei Connecta’t hauran de fer uns canvis en la configuració

de la connexió a Internet dels seus ordenadors. Canvis que properament us

avisarem de quins seran, de com fer-los i quan s’han de fer així com un

telèfon d’assistència tècnica.

Notícies


www.economistes.com


Quina ha de ser, al seu entendre, l’a-portació dels economistes a l’anàlisidel sector sanitari?

L’aportació principal a hores d’ara és lluitarper treure la nostra disciplina del parany‘economicista’ que envolta la nostra professió:no es pot parlar d’eficiència de la despesasense parlar de resultats. Els economistesde la salut defugim l’estereotip que iden-tifica els metges amb la pràctica clínica i ambels beneficis diagnòstics i terapèutics, i elsgestors amb els guardians dels costos, aïllatsa l’àrea de gerència de la realitat dels malalts.En aquest esforç, Catalunya ha tingut unatradició pionera en aquest àmbit d’especialit-zació: la despesa sanitària representa un 7,5%de la renda, i és necessari que hi hagi econo-mistes que ajudin a gestionar-la correctament.

Quina ha estat la trajectòria d’aquestadisciplina en l’àmbit universitari?

Fa 20 anys l’estudi de l’economia de lasalut estava fora de la universitat, i molt lli-

gada a l’activitat que van endegar des deposicions d’empresa economistes comFrancesc Raventós, Antoni Flaquer o JosepFité, J. Artells i Ll. Bohigas van impulsar enun primer moment la formació de gestors,per exemple, amb els cursos de formacióen gestió sanitària que es van posar enmarxa des del Col·legi d’Economistes. Jades de la universitat, amb persones com V.Ortún, J. Rovira, M. Rodríguez vam iniciarmés tard una formació més acadèmica,amb forma de postgrau primer i que s’haacabat convertint en un màster en Econo-mia de la Salut i Gestió dels Serveis Sani-taris de llarga tradició i reconegut prestigi,primer des de la Universitat de Barcelonai ara des de la Universitat Pompeu Fabra.Això ha permès estendre el nombre deprofessionals que es dediquen a l’anàlisidel sector en tasques de consultoria, ges-tió i recerca per a la política sanitària, i hadonat una formació que abans no existia abona part del sistema sanitari. L’últim pasendavant ha estat la creació d’un centreespecial de recerca en Economia i Salut(CRES) a la UPF.

Quins són els principals problemes aquè s’enfronten els gestors públics enl’àrea de l’economia de la salut?

Capacitar-se per poder ajustar-se a lesnoves circumstàncies. L’envelliment de lapoblació tindrà a mig termini efectes moltimportants sobre els dispositius assisten-cials. Ara, aquests dispositius estan moltorientats cap a l’atenció dels malalts aguts, is’hauran d’anar convertint parcial i progres-sivament cap a l’atenció dels pacients dellarga durada. De la mateixa manera, hihaurà un canvi de tendència, des de l’actualparcel·lació de serveis assistencials cap auna major integració de l’atenció de la saluti possiblement, a través d’un procés de

desintermediació a l’assegurament públic,veurem una sanitat menys monopsonista.

Aquest procés segueix criteris d’efec-tivitat?

Partim d’una situació en què els centresde salut i els hospitals tenen les seves par-cel·les molt compartimentades, tot i tras-lladant les seves factures cap al sectorpúblic. El canvi permetrà invertir el pro-cés: a partir d’un finançament públic -ambel grau de solidaritat social que es desitgi-es transferirà risc als proveïdors, de mane-ra que els serveis assistencials vetllin peruna bona assignació de recursos. Enllocde comprar serveis, l’objectiu és comprarcobertura assistencial, pel conjunt de lesprestacions sanitàries.

El debat sobre l’envelliment ha portatals grups asseguradors a plantejar unaassegurança de dependència per satis-fer les noves necessitats. Com s’han derepartir els papers el sector privat i elsector públic?

És evident que el sector públic ha deregular l’assegurança de dependència idecidir el grau d’intervenció que desitjamantenir. Atès que aquesta cobertura témés a veure amb cuidar que amb ‘curar’,sembla poc aconsellable una provisiópública pura, que ajudaria a disparar elscostos de la despesa social. Però els altscostos d’intermediació que han mostratles asseguradores a països com EstatsUnits o Alemanya fan però que tambésigui desaconsellable una liberalitzaciótotal. Sembla evident que ha de buscar-seun equilibri, mitjançant una assegurançaobligatòria o, si més no, avantatges fiscalsque afavoreixin el seu desenvolupamenta la societat, i una participació privadacomplementària en el finançament i en laprovisió de serveis.

Actualment, a Catalunya i a Espanyasón en molts casos les mateixes uni-tats familiars les que fan aquesta tasca.Com canviarà aquest punt en el futur?

La població activa femenina a Espanyaestà per sota del 40%, mentre que la mit-

Guillem López CasasnovasGuillem López, degà de la Facultat d’Econòmiques de la Universitat PompeuFrabra (UPF), és catedràtic d’Economia Pública, llicenciat en Econòmiques illicenciat en Dret. Guillem López ha estat un membre força actiu de la comis-sió d’Economia de la Salut del Col·legi, tot i que ha desenvolupat gran part dela seva tasca acadèmica en l’àmbit de l’economia aplicada en general. Enaquest moment dirigeix el Centre de Recerca en Economia i Salut i un Grup deTreball sobre el Finançament Autonòmic a la Universitat Pompeu Fabra.

Gent de casa


jana europea és del 65%. És evident queen els pròxims anys continuarà el procésd’incorporació de la dona al mercat detreball, i això provocarà un major creixe-ment del sector d’assistència de ladependència. El sector públic ha de donarels incentius suficients per tal que la deci-sió entre cura formal i informal es puguiprendre amb llibertat.

Quins són els models en què es potbasar el model espanyol de gestiósanitària?

La gestió sanitària ha donat un saltimportant en els últims anys. S’ha passatd’una presa de decisions majormentintuïtiva a un altra millor fonamentada ensistemes d’informació, una incipientcomptabilitat de costos i la millora delsorganigrames dels centres. Ara necessi-tem un segon salt per passar de la gestióintermitja -de centre- a la gestió clínica:involucrar els caps de servei dels hospi-tals i els líders en prescripció farmacèuti-ca en la presa de decisions des d’un puntde vista de racionalitat econòmica isocial. Ens hem de mirar en Gran Bre-tanya com a model de gestió micro oguia de la pràctica clínica, a través de l’a-nomenada “medicina basada en l’evidèn-cia” impulsada per agències públiquesindependents, i en països com Holanda iSuècia en l’àmbit de la gestió descentra-litzada de l’assegurament per una bandai dels serveis per l’altra.

L’Economia de la Salut ha d’entrar ales facultats de Medecina?

No sóc partidari de crear una assignaturad’economia de la salut com a part desin-tegrada del currículum sanitari. L’objectiués que els plans d’estudi incorporin, enel seu conjunt, elements de racionalitateconòmica que ara no hi són presents.En general, l’economia de la salut no espot desgranar de l’àmbit de l’economiaaplicada; no hem de buscar crear depar-taments a les facultats d’econòmiques,sinó aprofitar-nos dels coneixementspropis de la microeconometria, de lahisenda pública, l’organització d’empre-ses i d’altres branques de l’economiaaplicada per enfortir els pilars que con-

formen l’àmbit específic de l’economiade la salut.

Quin és el paper d’aquesta àrea dinsdel Col·legi?

El Col·legi ha estat pioner en un momenten què els ‘tambors’ de la importància del’economia de la salut només se sentienen països molt més desenvolupats que elnostre. Malgrat tot, el nivell de ressò noha estat sempre el més adequat. Ens hemhagut de guanyar el respecte a pols, iencara no estic segur que el reconeixe-ment que té l’economia de la salut a l’Es-tat sigui el mateix que a altres països

europeus. Però tenim al nostre favor el fetque el reconeixement institucional haanat arribant a la majoria dels estats de laUnió Europea a mesura que la despesasanitària s’ha vist com una cosa importantdins de l’estructura de despesa de l’Estat.El sector sanitari crea un valor afegit moltimportant (la salut de la població, l’espe-rança de vida lliure d’incapacitat, qualitatde vida funcional a les persones...) queresulta decisiu per al benestar social. Aixòmateix ha de succeir a Espanya. D’aquíel meu optimisme.

Claudi PérezPeriodista

En l’Informatiu 76 us anunciàvem unaremodelació de l’apartat de WEBS RECO-MANADES. Doncs bé, aquest canvi ja estàenllestit. Hem transformat aquest apartatdel web, un dels que més acceptació té pelsvisitants, en un buscador a l’estil de Yahoo!

Aquesta nova presentació classifica lesmés de 1000 adreces per categories i per-met cercar adreces en base a les paraulesincloses en els comentaris de cadascunade les webs recomanades.

Actualment estem treballant per acabar decompletar les descripcions de les adrecesweb recomanades.

Un altre aspecte que volem destacar delweb del Col·legi és la bona acollida i par-ticipació en les diferents enquestes que espubliquen quinzenalment en la portadadel web amb una participació mitjana degairebé 72 persones per enquesta.

Recordeu que qualsevol col·legiat pot apor-tar suggeriments per futures enquestes.

Per acabar aquest apartat dedicat al webdel Col·legi, volem informar-vos queestem a punt d’enllestir-ne la versió caste-llana. Aquesta versió serà idèntica a lacatalana llevat d’alguns apartats on s’apro-fitarà contingut en català (cas de la infor-mació dels cursos de l’Aula d’Economia).

Comentaris a webs interessants

Institut Municipal d'Hisenda de l’Ajun-tament de Barcelonahttp://www.hisenda.bcn.es

Dins de l’actualització del web que ha fetl’Ajuntament de Barcelona, ha inclòs lapossibilitat de fer tràmits sense necessitatde desplaçar-se a les oficines municipals.Aquest servei funciona evidentment 24hores al dia, 365 dies a l'any i no cal regis-trar-se com a usuari ni tenir una clau d'ac-cés especial.

Ja no hi ha excusa per fer un curs del MIT http://www.mit.edu

El prestigiós Massachusetts Institute ofTechnology (MIT), vol publicar gratuïta-ment a Internet els 2.000 cursos i escaig ques'hi imparteixen, juntament amb la biblio-grafia recomanada, els vídeos utilitzats, itambé els exàmens. El projecte del MIT,

batejat amb el nom d'OpenCourseWare(http://web.mit.edu/newsoffice/nr/2001/ocw.html), aspira a canviar radicalment lamanera d'entendre l'educació superiorobrint-se sense restriccions a qualsevolestudiant del planeta.

Finalment us recomanem que visiteu dueswebs sobre gestió del coneixement:

http://www.infonomia.com

http://www.gestiondelconocimiento.com


Al vostre servei

Quadern de navegació


Recull Legislatiu FiscalRecull Legislatiu FiscalAquest Recull Legislatiu Fiscal ha estat recopilat i facilitat, per a la seva publicació en l’Informatiu de l’Economista, per CISSPRAXIS.

NUEVAS DISPOSICIONES NOTICIAS AL DIA

I. ESPECIALES / I. E. MEDIOS DE TRANSPORTE

ORDEN DE 26 DE MARZO DE 2001Se aprueban los modelos 565y 567, en pesetas y en euros,de declaración-liquidación delImpuesto Especial sobre Deter-minados Medios de Transporte,el modelo 568 en euros desolicitud de devolución porreventa y envío de medios detransporte fuera del territorio ylos diseños físicos y lógicospara la presentación de losmodelos 568 en pesetas y eneuros mediante soporte directa-mente legible por ordenador(B.O.E. 30-03-2001)

I . S O C I E D A D E S

ORDEN DE 28 DE MARZO DE 2001Se desarrolla la disposiciónfinal primera del Real Decreto437/1998, de 20 de marzo,por el que se aprueban lasNormas de Adaptación delPlan General de Contabilidada las Empresas del Sector Eléc-trico, como consecuencia delos cambios operados en lanormativa del sector eléctrico(B.O.E. 29-03-2001)

I . V . A .

ORDEN DE 28 DE FEBRERODE 2001Se aprueba el modelo de soli-citud de devolución del Impues-to sobre el Valor Añadido porun empresario o profesional noestablecido en el territorio deaplicación del Impuesto(B.O.E. 27-03-2001)

Aprobados los modelos de declara-ción de Renta y Patrimonio ejercicio2000

El pasado 14 de marzo fue publi-cada la Orden Ministerial queaprueba los modelos de declara-ción del Impuesto sobre la Renta delas Personas Físicas y del Impuestosobre el Patrimonio correspondien-tes al ejercicio fiscal 2000.

Aunque los nuevos modelos apro-bados mantienen la misma numera-ción y estructura de los de lacampaña anterior, sí se introducenen cambio modificaciones para suadaptación a las novedades sustan-tivas que presenta el IRPF en el ejer-cicio 2000, establecidas por lasLeyes de Presupuestos Generalesdel Estado y de acompañamientopara el año 2000, además de lasprocedentes de la Ley 6/2000, de13 de diciembre, de medidas fisca-les urgentes de estímulo al ahorrofamiliar a la pequeña y medianaempresa.

Cabe destacar, por su importancia,el incremento de los límites generalesde reducción de la base imponiblepor aportaciones a planes de pen-siones y mutualidades de previsiónsocial y de los aplicables a las apor-taciones realizadas por partícipesmayores de 52 años y de personascon minusvalía, además de la reduc-ción adicional, por importe máximode 300.000 pesetas para las apor-taciones efectuadas a planes depensiones de que sean titulares loscónyuges que no obtengan rendi-mientos netos del trabajo ni de acti-vidades económicas, o los obtenganen cuantía inferior a 1.200.000pesetas. Asimismo, se establece unrégimen especial de reducción en labase imponible para las aportacio-nes realizadas a la mutualidad deprevisión social a prima fija dedeportistas profesionales.

Otra de las novedades reside en elámbito del régimen de tributario deganancias y pérdidas patrimoniales,al establecerse la inclusión en laparte especial de la base imponiblede las que deriven de la transmisiónde elementos patrimoniales adquiri-dos con más de un año de antela-ción, reduciéndose el tipo impositivoaplicable del 20% al 18%.

Estas modificaciones podrán seraplicadas en el supuesto de finali-zación del periodo impositivo porfallecimiento del contribuyente conanterioridad a la entrada en vigordel Real Decreto-ley 3/2000, de23 de junio, es decir el 25 de juniode 2000, cuando así lo decidanlos sucesores del causante.

La comentada Orden Ministerial tam-bién regula, como es tradicional,aspectos tales como los obligados apresentar declaración, los modelosde impresos que para el ejercicio2000 se mantienen en dos para elIRPF (ordinario y simplificado) y unopara el Impuesto sobre el Patrimonio,el plazo de presentación (del 2 demayo al 20 de junio o al 2 de juliopara las declaraciones con derechoa devolución), forma de presentación,fraccionamiento de los pagos y utili-zación de etiquetas identificativas.

Modelos de declaración del Impues-to sobre Sociedades y modificacio-nes reglamentarias en este tributo

Recientemente han visto la luz dosdisposiciones legales con inciden-cia en la declaración del Impuestosobre Sociedades para los periodosimpositivos iniciados a partir de 1de enero de 2000.

En primer lugar el Real Decreto283/2001, de 16 de marzo (BOEde 17 de marzo de 2001), por elque se modifican determinados artícu-los del Reglamento del Impuesto sobreSociedades en materia de deducciónpor inversiones destinadas a la pro-tección del medio ambiente, proce-diéndose a la unificación en un únicoy nuevo Título, de la totalidad de lanormativa reglamentaria acerca deesta materia. Se procede igualmentea determinar la parte de la inversiónque contribuye de manera efectiva ala reducción de la contaminaciónatmosférica, en el supuesto de adqui-sición de vehículos nuevos industrialesy comerciales, al efecto del cálculo dela deducción establecida en el artícu-lo 35.4 de la ley del impuesto.

Asimismo, en el BOE de 20 demarzo de 2001, se publicó laOrden de 15 de marzo de 2001,por la que se aprueban los modelosde declaración-liquidación del

Impuesto sobre Sociedades y delImpuesto sobre la Renta de no Resi-dentes correspondiente a estableci-mientos permanentes, estableciéndoselas instrucciones relativas al procedi-miento de declaración e ingreso yaprobándose los modelos paraefectuar los pagos fraccionados y acuenta durante 2001, finalizandocon los requisitos para la presenta-ción telemática de éstos.

Las Cámaras de Comercio se pro-nuncian sobre la reforma delImpuesto sobre Sociedades

Las Cámaras de Comercio han solici-tado una rebaja, hasta situarse en el25 por ciento, de la tributación por elImpuesto sobre Sociedades para laspequeñas empresas, al tiempo quereclaman la elevación hasta 30 millo-nes de la cuantía de la base de impo-nible a la que se le aplicaría estemenor tipo de gravamen reducido.

Otras cuestiones que integran elpaquete de demandas se relacio-nan con la compensación por losgastos soportados en su labor cola-boradora en la recaudación tributa-ria, así como la búsqueda de unconjunto de medidas que sitúen alas Pymes en el centro de atenciónde las medidas legislativas.

La vinculación de las Consultas enla nueva LGT

La futura reforma de la Ley General Tri-butaria, a la que nos hemos venidorefiriendo en anteriores noticias, buscauna mayor coordinación en los crite-rios de interpretación de las normas,de tal forma que todos los órganos dela Administración tributaria sigan loscriterios emanados de la DirecciónGeneral de Tributos. Para conseguiresto es preciso otorgar un mayor real-ce a las consultas vinculantes - en estesentido se manifestaba también la peti-ción de las Cámaras de Comercio enel Congreso de los Diputados– paraeliminar las diferencias de criterio quese ponen de manifiesto en diferentesactuación de los órganos tributarios.

Se complementaría esto con la posi-ble aplicación de un arbitraje endeterminado numero de conflictosde interpretación.


La tarda de dijous 5 d’abril es va celebraral Col·legi d’Economistes de Catalunyauna tertúlia amb l’Hble. Sr. Eduard Rius,conseller de Sanitat, amb la presència deldegà del Col·legi, Sr. Jordi Conejos, i des-tacats membres del món sanitari català.Moderava la tertúlia el degà de la Facultatd’Economia i Empresa de la UniversitatPompeu Fabra, Sr. Guillem López.

El conseller va obrir la tertúlia agraint alCol·legi la invitació a participar en aquestacte del XXè aniversari de la Comissiód’Economia de la Salut i va donar laparaula al degà del Col·legi, Sr. JordiConejos, que va destacar la importànciade la multiprocedència de l’audiència al’acte, així com dels professionals (econo-mistes, metges i d’altres professionalssanitaris) que pertanyen a la Comissió. Acontinuació el degà va fer un recordatoridels vint anys d’existència de la Comissió.Va fer una breu introducció explicant elsseus inicis i la seva trajectòria, senyalantque l’acte era una continuació de la tascaportada a terme durant aquests dosdecennis d’existència.

La tertúlia va començar, moderada pel Sr.Guillem López, i va consistir en una sèriede preguntes formulades pel Sr. JoanCasas, pel Sr. Xavier Ruiz, per la Sra.Marisol Rodríguez i pel Sr. Ivan Planas(membres de la Comissió d’Economia de

la Salut), i adreçades al conseller. Aques-tes preguntes es podrien resumir en lessegüents àrees: futur del sistema sanitari(sostenibilitat, copagament, assegura-ment complementari); envelliment de lapoblació i sistema sanitari (asseguramentde la dependència); política i despesafarmacèutica; sistemes de finançament(capitació); i el debat públic-privat de lasanitat.

El conseller va respondre amablement iamb gran franquesa totes les qüestionsplantejades, exposant el seu parer i lesdificultats amb què es troba en determi-nades matèries, incloses les esmentades. En relació a la ‘capitació’, el debat es va

centrar en les cinc experiències pilot sobreel tema existents a Catalunya. Quant al‘copagament’, es va parlar sobre les diver-ses alternatives i sobre els avantatges/desa-vantatges de la seva aplicació. Pel que fa al’‘envelliment’, es va insistir en fomentarno tant l’envelliment en si mateix com unenvelliment saludable, sinó en fomentartambé més una assistència integral (inclo-ent les necessitats socials) que no única-ment enfocada a l’assistència hospitalària;es va parlar també en aquest punt sobre elsavantatges/desavantatges de l’assegura-ment de dependència i les seves possibili-tats de finançament.

En relació a la ‘política farmacèutica’, esva situar la solució del problema en el seujust nivell: molt difícil a nivell macro i pos-sibilitats a nivell de la micro i de la meso-gestió; en qualsevol cas, seria fonamentalel pacte amb la indústria farmacèutica iaconseguir la corresponsabilitat del metge.

Finalment, en relació al debat ‘sectorpúblic – sector privat’, va comentar quesemblava una bona fórmula la comple-mentarietat d’ambdós i sempre serianecessària la corresponsabilitat social.

A grans trets, el conseller creu que el futurdel sistema sanitari passa per l’assegura-ment de la dependència amb un marcobligatori amb participació privada i l’estatcom a subsidiari per raons d’equitat; la cre-ació d’un marc estable i més petit de crei-xement dels preus farmacèutics, així comel control de la despesa farmacèutica ambcriteris de cost-efectivitat; el treball a mig illarg termini de l’Administració Sanitàriasense accedir a les pressions de determi-nats sectors, i el perfeccionament delmodel sanitari català amb la col·laboracióde les institucions públiques i privades.

Tot seguit es va obrir un torn de pregun-tes amb una gran participació per part delnombrós públic assistent.

L’acte va concloure amb les paraules d’a-graïment del moderador al conseller perla seva assistència i pel suport donat a laComissió en el seu XXè aniversari, i ambl’agraïment del conseller per les interven-cions fetes pels assistents així com pelcaliu creat a la tertúlia.

Treballem en grup / Ressenyes d’actes del Col·legi

Converses amb el conseller de Sanitat


Normes internacionalsde comptabilitat (IAS):l’inexorable camí cap a l’harmonitzaciócomptable internacional

Conferència organitzada perEconomistes Auditors deCatalunya, Secció del REAa Catalunya el 19 de març ique va anar a càrrec del Sr.

Rafael Farran, economista auditor, membredel Comitè Directiu del REA i soci deDeloitte & Touche.

La dècada dels noranta, en particular lasegona meitat, ha suposat un gran impulsper a les normes internacionals de comp-tabilitat ("International Accounting Stan-dards" - IAS) publicades per l’InternationalAccounting Standards Committee (IASC),una organització privada sense participa-ció de governs de cap país.

En efecte, l’acord amb l’IOSCO (Internacio-nal Organization of Securities Commis-sions) el 1995 pel qual l’IASC es vacomprometre a actualitzar i completar unconjunt de normes fonamentals ("core stan-dards") per a les emissions internacionalsde valors ha cristalitzat en la segona meitatde la passada dècada en la revisió i actua-lització d’un bon nombre dels IAS emessosanteriorment i en l’emissió d’altres de nousque cobreixen assumptes fins aleshores notractats pels IAS, però sí per les normesamericanes que són les més avançades.

Addicionalment, la proposta del ParlamentEuropeu i del Consell, de febrer de 2001,per a la reglamentació de l’adopció dels IAScom a normes comptables comunes a laUnió Europea abans de 2005, almenys pera les societats que cotitzin a borsa, repre-sentarà un nou impuls, potser definitiu, capa l’harmonització comptable internacional.Així, si es duu endavant aquesta proposta,els IAS hauran d’integrar-se en el marc jurí-dic europeu abans de desembre de 2002,els comptes consolidats de les societats quecotitzin a borsa hauran de preparar-se d’a-cord amb IAS no més enllà de l’1 de generde 2005 i els estat membres podran autorit-zar o exigir l’aplicació dels IAS als comptesde societats no cotitzats.

Si això s’aconsegueix, els IAS podrien dis-putar a les normes americanes el paper deprimer "referent" mundial de normescomptables i guanyar la plena acceptacióde tots els reguladors de mercats de valorsi financers.

El canvi que s’apropa en aquest aspecte aEspanya és important i requerirà d’un cert

El passat dimarts 20 de març,en el Col·legi d’Economistesde Barcelona a les 19,30hores, va tenir lloc l’acte depresentació de la Zona Espe-

cial Canària (ZEC). La presentació va córrera càrrec de la presidenta de la Zona Espe-cial Canària, Matilde Asián González.

La Zona Especial Canària (ZEC) és unrègim de baixa tributació o fiscalitat reduï-da, que es crea en el marc del RègimEconòmic i Fiscal (REF) de Canàries ambla finalitat de promoure el desenvolupa-ment econòmic i social de l’arxipièlag idiversificar la seva estructura productiva.

Els requisits necessaris per ser una entitatZEC es resumeixen en: ser una entitat denova creació amb domicili i seu d’adreçaefectiva a Canàries, que almenys un admi-nistrador resideixi a Canàries; invertir unmínim de 100.000 euros en actius fixosdins dels dos primers anys des de la sevaautorització i crear almenys 5 llocs de tre-ball dins dels 6 mesos següents a l’autorit-zació i per acabar, l’objecte social del’entitat haurà d’estar constituït per activi-tats autoritzades en la normativa queregula aquest incentiu.

Les entitats ZEC estaran subjectes a l’Im-post sobre Societats vigent a Espanya, auns tipus impositius reduïts que oscil·lenentre l’1% i el 5. El tipus impositiu gene-ral aplicable a Espanya és del 35%, essentdel 30% en el cas de les petites i mitjanesempreses (PIME).

Existeixen a més diverses exempcions enl’àmbit de l’Impost sobre TransmissionsPatrimonials i Actes Jurídics Documentats,en determinades operacions de l’ImpostGeneral Indirecte Canari (IGIC) i en l’Im-post sobre la Renda de no Residents.

El Consorci de la zona especial canària ésun organisme consorciat entre els

Governs de l’Estat espanyol i de Canàries,adscrit al Ministeri d’Hisenda, l’activitat delqual se centra en supervisar i assessorarles entitats ZEC; així com promoure i faci-litar els serveis necessaris per a l’adequatfuncionament de la Zona Especial i de lesentitat acollides, essent també responsabi-litat seva el Registre Oficial de les entitatsZEC (ROEZEC).

L’edició 2000 de les normes ISO 9000

Tertúlia organitzada per laComissió d’Assessors en laCreació d’Empreses el pas-sat 3 d’abril i que va anar acàrrec de l’economista Sr.

Jaume Bosch Llunell.

El Sr. Bosch va comentar que aquestanova edició de les NORMES ISO 9000 estàenfocada a la gestió de la qualitat. Desd’aquesta perspectiva, suposa un capgira-ment important respecte de l’anterior edi-ció de l’any 1994.

La definició del model de gestió dirigit asatisfer les necessitats i expectatives delsclients, supera, tot incloent-lo, l’objectiud’assegurament de la qualitat propi de l’e-dició anterior.

Els principis bàsics sobre els que fona-menta la gestió de la qualitat són:

L’enfocament a la satisfacció del client; lacaracterística de liderant empresarial,assolit a partir d’una clara visió estratègicade les seves expectatives; la participacióde tot el personal de l’empresa comptantamb un debat continuat i obert dels pro-blemes i de les oportunitats; l’enfocamentde l’organització de la gestió sobre labase dels processos interns, superant laclàssica estructura departamental; la confi-guració, des d’aquest enfocament, d’unsistema de funcions, responsabilitats iinterrelacions internes dinàmic i crític;l’objectiu permanent de millora contínua;la presa de decisions fonamentada en elsfets observats tant a l’interior de la pròpiaorganització com a l’entorn; i una relacióde benefici mutu que afecti als proveïdorsi subministradors.

A partir d’aquests trets fonamentals, quedaclar que la gestió de la qualitat implicauna cultura empresarial que compatibilit-zi la necessària perspectiva del mig termi-ni amb una continuada revisió de lesestratègies a curt termini.

Aspectes fiscals de la zona especial canària

esforç d’adaptació, especialment en lespetites empreses, que són les que comp-ten amb menys mitjans per a l’aplicaciód’aquestes normes que, en alguns aspec-tes, tenen una complexitat tècnica moltsuperior a les normes espanyoles.

És d’esperar que l’ICAC mantingui la sevalínia d’afavorir l’aplicació dels IAS (fent unprimer estudi comparatiu d’aquestes normesamb les espanyoles) i faci les adaptacionsnecessàries per arribar a l’harmonitzaciócomptable que es preconitza.


19 de març

Conferència sobre Normes internacio-nals d’auditoria (IAS), a càrrec del Sr.Rafael Farran, economista auditor membredel Comitè directiu del REA, soci deDeloitte & Touche, va estar moderada per laSra. Cristina Gil, economista auditora, sòciade FISGES Auditors Consultors. Acte orga-nitzat per Economistes Auditors de Cata-lunya, Secció del REA a Catalunya (mésinformació a l’apartat de Ressenyes d’ac-tes del Col·legi, pàgina 18).

Inici del Seminari sobre valoració d’em-preses, a càrrec del Sr. Agustín Checa,economista soci de BDO Audiberia, i laSra. Margarita Carrera, economista gerentde BDO Audiberia. Aquest seminari de 16hores de durada ha estat organitzat perl’Aula d’Economia.

20 de març

Sessió temàtica sobre Aspectes fiscals dela zona especial canària, a càrrec de la Sra.Matilde Asián, presidenta de la ZEC, i tambéva comptar amb la presència del seu vicepre-

sident, Sr. Juan Antonio Núñez i de la Sra.Lluïsa Morales que va moderar l’acte. Con-ferència organitzada per la Comissió d’Asses-sors Fiscals (més informació a l’apartat deRessenyes d’actes del Col·legi, pàgina 18).

Inici del seminari Model europeu d’ex-cel·lència empresarial, a càrrec del Sr.Josep M. Costa Estany, avaluador de l’EFQMi gerent de Costa i Associats. Aquest semi-nari de 14 hores ha estat organitzat perl’Aula d’Economia.

Conferència sobre La introducció deltèxtil en el NAFTA via Mèxic, a càrrecdel Sr. Lluís Carbonell i Pujol, directorgeneral de Grober SA, que es va dur aterme a les instal·lacions de la Universitatde Girona, i va estar organitzada per laseu de Girona del Col·legi d'Economistesde Catalunya i la Universitat de Girona.

Inici del curs Renda 2000, a càrrec del Sr.Lluís Casanellas, cap d’Inspecció Provincial

de l’AEAT de Girona. Aquest curs ha estatorganitzat per la seu de Girona del Col·legid'Economistes de Catalunya.

22 de març

Inici del Curs de control pressupostarii de gestió, a càrrec del Sr. Joaquim Cata-lán, economista i advocat, director de Pro-ducció i Qualitat de Pedro Brosa &Asociados, i del Sr. Salvador Vercher, eco-nomista consultor d’empreses i professorassociat de la Universitat de València.Aquest curs de 58 hores ha estat organit-zat per l’Aula d’Economia.

27 de març

Conferència sobre Indicadors de gestióde serveis municipals. El cas de la pro-víncia de Barcelona, amb la participaciódel Sr. Oriol Amat, vicerector de la UPF,del Sr. Javier Martínez, cap de servei deProgramació Econòmica, i del Sr. JuanRamón Pastor, cap de secció de SuportMunicipal. Acte organitzat per la Comissióde Comptabilitat i que es va dur a terme ala Fundació Pi i Sunyer.

Conferència sobre El transport de mer-caderies. Present i futur, a càrrec del Sr.Domènec Espadalé, administrador gerentde Transport Minguet SA, que es va dur aterme a les instal·lacions de la Universitat,i va ser organitzada per la seu de Gironadel Col·legi d'Economistes de Catalunya ila Universitat de Girona.

Sessió sobre Fiscalitat dels no resi-dents, amb la participació del Sr. José M.Tocomal, cap d’Unitat Provincial de l’AE-AT de Girona. Acte organitzat per la seude Girona del Col·legi d’Economistes deCatalunya.

Conferència sobre La fiscalitat de lesoperacions de reestructuració empre-sarial: el capítol VIII de la Llei de l’Im-post sobre Societats, a càrrec del Sr.Fèlix Gayà, economista assessor fiscal.Acte organitzat per la seu de Lleida delCol·legi d'Economistes de Catalunya.

Treballem en grup / Crònica

Crònica d’activitats realitzades


29 de març

Sessió sobre Impost sobre Societats, acàrrec del Sr. Joan Robleda, cap de serveistributaris estatals de l’AEAT de Girona.Acte organitzat per la seu de Girona delCol·legi d'Economistes de Catalunya.

2 d’abril Presentació del Centre per a l’Empre-sa i el Medi Ambient, a càrrec de Sr.Camil Lluch, director de l’Aula d’Econo-mia Ambiental, del Sr. Iñaki Gili, adjunt a

Direcció del Centre per a l’Empresa i elMedi Ambiental, SA, i del Sr. Robert Tor-nabell, catedràtic de la URL a ESADE.Aquest acte ha estat organitzat per l’Aulad’Economia Ambiental.

3 d’abril

Tertúlia sobre el tema La nova versió de lanorma ISO 9000, de desembre de l’any2000. Aquest acte ha estat organitzat per laComissió d’Assessors en la Creació d’Em-preses (més informació a l’apartat de Res-senyes d’actes del Col·legi, pàgina 18).

4 d’abril

Sessió temàtica sobre El web d’Hisendade l’Ajuntament de Barcelona: tràmitsmitjançant Internet, amb la participaciódel Sr. Rafael Olañeta i Fernández-Gran-de, director de Gestió Tributària de l’Insti-tut Municipal d’Hisenda de Barcelona.Aquest acte ha estat organitzat per laComissió d’Assessors Fiscals.

5 d’abril

Converses amb el conseller de Sanitat,a càrrec de l’Hble. Sr. Eduard Rius, conse-ller de Sanitat de la Generalitat de Cata-

Documents de treball a disposició dels col·legiatsEn aquest període s’ha posat a disposiciódels membres del Col·legi d'Economistesde Catalunya la següent documentacióque podeu trobar a la pàgina web delCol·legi:

– Tendències en l’assegurament deles prestacions sanitàries: quèpodem dir dels models i adrecesprincipals a Europa i Estats Units?,informe elaborat per Mireia JofreBonet per al Col·legi d'Economistes deCatalunya i el Servei Català de la Salut.

– Documentació sobre la Zona Espe-cial Canària (ZEC), que podreu trobara la pàgina web del Col·legi a l’apartatde la Comissió d’Assessors Fiscals.

�

lunya, amb la participació del Sr. JordiConejos, degà del Col·legi, i del Sr. Gui-llem López, degà de la Facultat d’Econò-miques de la UPF, que va moderar lasessió. Aquest acte ha estat organitzat perla Comissió d’Economia de la Salut (mésinformació a l’apartat de Ressenyes d’ac-tes del Col·legi, pàgina 16).


L’autopista Pau CasalsUna peça clau per a la transformació socioeconòmica de l’àrea

PresentacióPere Macias

Editorial:Generalitat de CatalunyaDepartament de PolíticaTerritorial i Obres Públiques

L’eix Vic-OlotEstudi sobre el seu impactesocioeconòmic

PresentacióPere Macias

Editorial:Generalitat de CatalunyaDepartament de PolíticaTerritorial i Obres Públiques

Novetats CISSPRAXIS

Como liquidar el Impuesto sobre transmisionespatrimonialesAutores:Javier Máximo Juárez González

Se trata de una guía ágil ysolvente que le ayudará ensu quehacer profesional. Enesta monografía se aborda elITP y AJD desde una perspec-tiva radicalmente novedosa:esquemas de consulta rápida,

esquemas de liquidación, ejemplos prácticos yuna amplia variedad de supuestos especiales.

La obra se articula como eje director en elexamen de cada una de las operaciones queconstituyen el hecho imponible; realizandosu delimitación con el IVA (no siempre sen-cilla), analizando la posible incidencia decualquiera de las modalidades del Impues-to, detallando las reglas de liquidación espe-cíficas correspondientes a cada modalidadaplicable y sin omitir aspectos de derechocivil, hipotecario o mercantil cuando tienenindudable transcendencia tributaria.

Es una obra especialmente apta para todoel que únicamente pretenda realizar conseguridad liquidaciones en el ITP y AJD ypara aquellos para los que este tributo esde uso diario y que precisan encontrar res-puesta a casos complejos y disponer deuna guía que le facilite el trabajo.

Principios contablesAECAPrólogo:Leandro Cañibano

Editorial:AECA, 1999

Desde su creación en elaño 1980 la Comisión dePrincipios y Normas deContabilidad de AECA havenido pronunciándosesobre los aspectos másrelevantes de la práctica

contable en España.

El objetivo siempre ha sido el de poner adisposición del profesional herramientasútiles, de actualidad y de general acepta-ción, contrastadas por la experiencia de lospaíses desarrollados de nuestro entorno.

Con este trabajo, AECA quiere ahondar eneste propósito poniendo en manos delusuario un manual útil para la prácticaprofesional que, de forma cómoda y rápi-da, facilite la consulta del gran número detemas y conceptos tratados sobre las par-tidas del Balance, de la Cuenta de Resul-tados y otros.

La obra incluye la reproducción de losPrincipios Contables de AECA, del 1 al 21,así como un índice analítico y un amplioíndice de conceptos con cerca de 3.000términos localizados.

Novetats de l’Hemeroteca

@Cicle sobre

La nova economiaInici 25 de maig de 2001

A Aulad'Economia

A Aulad'Economia

A

A Aulad'Economia

A Aulad'Economia

A

A Aulad'Economia Ambiental

A

Aulad'Economia

Aulad'Economia Ambiental


Generalitat de CatalunyaDepartament d'Economiai Finances

Diputació de Barcelona

Entitats col·laboradores

Agenda maigORGANITZA DIA HORA LLOC

• 4 de maig 10.00 h. 2n 6aInstruments econòmics per a la millora ambiental

• 10 de maig 16.30 h. Sala d’ActesSeminari de la declaració de l’Impost sobreSocietats de 2000

• 14 de maig 9.30 h. Aula 1Gestió per processos

• 15 de maig 18.00 h. Aula 2Curs de gestió de crèdit a clients: credit management

• 21 de maig 16.00 h. Aula 2Programa de control de gestió a l’Administració Pública

• 24 de maig 18.00 h. Aula 1Principis i normes comptables espanyoles versusnormes internacionals de comptabilitat (IAS)

• 24 de maig 19.00 h. 2n 6aCurs de control i auditoria interns

• 8 de maig 19.00 h. Sala de Reunió interna Reunions

• 8 de maig 19.30 h. Sala d’Actes“Presentació de la campanya Renda 2000”

• 3 de maig 19.30 h. Sala de JuntesTertúlia: “Reflexions sobre l’eficiènciaen el sistema sanitari”

• 10 de maig 19.00 h.Reunió interna

• 9 de maig 19.00 h. Sala de JuntesReunió interna


• 22 de maig 9.00 h. Club GúlarisIII Marató tècnica d’auditoria

• 29 de maig 14.15 h. Sala d’Actes“Fons d’inversió mobiliari: present i futur”


• 10 de maig 19.00 h. Palau de laActe de presentació del número 40: Generalitat“El paper de les caixes en la reforma del sistemafinancer”

• 7 de maig 16.00 h. Sala d’ActesDemostració línies RDSI i ADSL.(ininterrompudament de les 16 a les 20 h.)

• 3 de maig 17.00 h. Seu de Girona“Transparència fiscal”

AULA D’ECONOMIA

COMISSIÓ D’ASSES-SORS EN LA CREA-CIÓ D’EMPRESES

COMISSIÓD’ASSESSORSFISCALS

COMISSIÓD’ECONOMIADE LA SALUT

COMISSIÓD’ECONOMIADEL CONEIXEMENT

COMISSIÓD’ENSENYAMENT

COMISSIÓDE COMPTABILITAT

FÒRUM ECONOMIS-TES EN MERCATSFINANCERS

GRUP DE TREBALLD’ECONOMIADEL BENESTAR

REVISTAECONÒMICADE CATALUNYA

SERVEISCOL·LEGIALS

SEU DE GIRONA

Economistes Auditorsde CatalunyaCA


CA




Economistes Auditorsde CatalunyaSecció del REA a Catalunya

CA



Avanç de programaJornada dels Economistes 2001

Experiències pràctiques en les noves tendènciesen comptabilitat de gestióCoordinadora: Sra. Pilar Soldevila,professora de la Facultat d’Economia de la Universitat Pompeu Fabra

Ampliació i equilibris territorials: les relacions d’Europa amb el MagrebCoordinadora: Sra. Maria Àngels Roque,directora d'Estudis de l’Institut Català d’Estudis de la Mediterrània

Serveis sanitaris, serveis sociosanitaris: l'assegurança substitutiva i l'assegurança complementària. Tendències a Europa Coordinador: Sr. Ivan Planas,professor de la Facultat d’Economia de la Universitat Pompeu Fabra

Anàlisi de la Unió Europea. Grans tendències en l’àmbit econòmicCoordinador: Sr. Josep Lluís Raymond, professor de la Facultat d’Economia de la Universitat Autònoma de Barcelona

Demografia, mercat de treball i immigracióCoordinador: Hble. Sr. Ignasi Farreres,exconseller de Treball de la Generalitat de Catalunya

La reforma del Dret Consursal espanyolCoordinador: Dr. Fernando Cerdà Albero,professor titular de Dret Mercantil de la Universitat Pompeu Fabra

El paper de la propietat en la direcció i en la gestió de l’empresa familiarCoordinador: Sr. Jordi Solé Tristan,Càtedra de l’Empresa Familiar de la Universitat de Barcelona

El sector financer: les noves formes de gestió de la informació i del riscCoordinador: Sr. Anton Gasol,vicepresident de la Comissió d'Economia Financera del Col·legi d’Economistes de Catalunya

Societat Anònima EuropeaCoordinador: Sr. Fèlix González, soci de bufet Cuatrecasas

LogísticaCoordinador: pendent de confirmació

Finançament autonòmicCoordinador: Sr. Joaquim Solé Vilanova,Facultat d’Economia de la Universitat de Barcelona

Liberalització i desregularització. El nou intervencionisme?Coordinadors: Sr. Amadeu Petitbò,Universidad Alcalá de HenaresSr. Joaquin Trigo,Foment del Treball Nacional

Models de negoci en l’e-conomiaCoordinadora: Sra. Sandra Sieber,professora d’IESE Business School, Universidad de Navarra

Nous factors de competitivitat de l’empresa: innovació tecnològica,marca i capital humàCoordinador: Sr. Jordi Gual, IESE

Les facultats catalanes d’economia i administració d’empreses: com són? i cap a on van?Coordinadora: Sra. Rosa Nonell, Facultat d’Economia de la Universitat Autònoma de Barcelona

Nova Llei sobre l’Impost sobre societats i nova Llei general tributàriaCoordinador: Àngel Segarra, economista assessor fiscal

EUROPA:després de l’euro, què?

Barcelona, 22 de novembre de 2001

Hotel Fira Palace