Infor matiu de 79 l’economistaa la Unió Europea, acabat ja el període transitori de dos anys durant els quals ha compartit la seva existència amb la de les monedes dels dotze

SUMARI

3 Editorial

4-10 Avanç de les sessions de la Jornada dels Economistes

12-14 Avanç de programació de l’Aula d’Economia

16-17 Notícies

18-19 Gent de casa:• Entrevista al Sr. Miquel Puig

20-22 III Marató tècnica d’auditoria

24-26 Ressenyes d’actes del Col·legi

27-30 En què invertir en el segonsemestre de l’any 2001

31-33 Crònica

34 Hemeroteca

35 Agenda

I n f o r m a t i u d e

l ’ e c o n o m i s t anúm.79juny 2001

C O L · L E G I D ’ E C O N O M I S T E S D E C A T A L U N Y A

[email protected]

C Col·legi d'Economistesde Catalunya


C

Col·legi d'Economistesde Catalunya


C Col·legi d'EconomistesCol·legi d'Economistesde Catalunya

C

C

C Col·legi d'Economistesde CatalunyaC Col·legi d'Economistes

de Catalunya

Informatiu de l’economista núm. 79 Pàg. 3

Editorial

BARCELONAAv. Diagonal, 512, pral. 08006 BarcelonaTel. 93 416 16 04 Fax 93 416 00 61E-mail • [email protected] Martell, 11, 1r. 3a. 43004 TarragonaTel. 977 23 31 54 Fax 977 22 98 31E-mail • [email protected] de Foix, 4 25002 LleidaTel. 973 26 80 89 Fax 973 26 80 89E-mail • [email protected] Maragall, 44, ent. 3a. 17002 GironaTel. 972 21 45 33 Fax 972 21 41 58E-mail • [email protected]

JUNTA DE GOVERNDegàJordi Conejos SanchoVicedegàArtur Saurí del RíoSecretàriaMontserrat Casanovas RamonVicesecretariOriol Amat SalasTresorerRaimon Casanellas BassolsInterventoraCristina Gil ParisVocal President a GironaJosep Pujolràs NonellVocal President a LleidaJordi Vilalta MiquelVocal President a TarragonaAntoni Terceño GómezVocals Mercè Sala SchnorkowskiJoan Ràfols EsteveJoaquín Trigo PortelaJoan B. Casas OntenienteMiguel Antonio Pérez Jordi Gual SoléAmadeu Petitbò JuanConsellersJesús Betrian PiquetGuillem Rovira JacquetAnton Gasol MagriñàNúria Bosch Roca

om ja és habitual, l’Informatiu de l’Economista del mes de juny destina les sevespàgines centrals a presentar les diverses sessions que configuraran la Jornada dels Economistes. En aquesta VI edició hem volgut centrar la temàtica de la Jornada a deba-tre i reflexionar sobre els diferents reptes que el nostre país i, en general, qualsevolpaís de la Unió Europea tindran quan l’euro sigui una realitat, a partir de gener de2002, i el nostre espai econòmic de referència sigui Europa. Concretament el lema seràEuropa: després de l’euro, què?

En aquests sis anys, la Jornada dels Economistes s’ha consolidat com un dels esdeveni-ments més importants de la societat catalana, tant en nombre d’assistents, gairebé 1000professionals en l’anterior edició i més de 200 participants en l’edició d’aquest any, entrepresidents de sessions, ponents i panelistes, la majoria dels quals ja han confirmat la sevaparticipació, així com per l’actualitat i la importància dels temes que s’analitzen.

Sens dubte el disseny de la Jornada ha influït molt. La distribució en 19 sessions de treball,16 sessions simultànies (vuit al matí i vuit a la tarda) a Barcelona i 3 sessions organitzadesa les seus territorials, Tarragona Lleida i Girona, conjuntament amb les Universitats res-pectives uns dies abans, permeten fer un repàs i reflexionar, d’una forma pluridisciplinar,sobre els principals esdeveniments que afectaran l’economia del nostre país.

La Jornada dels Economistes és un bon aparador per mostrar a la societat què som iquè fem els economistes i què tenim en comú, l’economia, independentment de lesespecialitats i activitats que desenvolupem professionalment. També serveix per donara conèixer la nostra voluntat de formar-nos en la reflexió, defugint del dia a dia i anti-cipant-nos amb l’anàlisi i amb la recerca de solucions sobre diversos aspectes econò-mics que preocupen o preocuparan a la societat.

La Jornada és, a més, la nostra festa. En el transcurs del Sopar dels Economistes es lliu-ren, anualment, els premis Joan Sardà Dexeus de la Revista Econòmica de Catalunya,s’homenatgen els col·legiats que ho són des de fa més de 25 anys i es dóna la benvin-guda oficial als nous economistes que s’han integrat al nostre Col·legi en el darrer any.

En aquest Informatiu també trobareu ressò extens de dues activitats que s’han organit-zat els darrers dies. Ambdues, com la resta de cursos i conferències que s’organitzen,acompleixen amb una de les finalitats més importants del Col·legi com és l’actualitzaciópermanent dels col·legiats. La III edició de la Marató d’Auditoria, que s’organitza cadados anys alternant-se amb la Trobada dels Economistes Auditors, n’és un bon exemple.L’actual moment que viu l’Auditoria és complicat, amb la reforma de la Llei d’auditoriai els constants conflictes entre corporacions representatives. Davant d’aquests fets, lesanteriors Juntes de Govern del Col·legi i l’actual tenen clar que cal dedicar els esforçostant a fomentar la qualitat de l’economista auditor, com a la prestació de serveis quenecessitin per a un millor desenvolupament de la seva activitat professional.

La Jornada En què invertir en el segon semestre de l’any 2001 ha representat unaoportunitat extraordinària per escoltar les opinions i consells d’experts del món financera l’hora de buscar les millors alternatives d’inversió per als particulars i les empreses.

Finalment voldria comentar-vos la prova pilot de retransmetre una conferència per Inter-net, gràcies a la col·laboració d’On Plaza. La sessió temàtica de la Comissió d’AssessorsFiscals, dedicada a la campanya de renda 2000, a càrrec del delegat de l’AEAT de Barce-lona, Sr. Josep Costa, va ser seguida per Internet i en directe per unes 400 persones i endiferit per unes altres 300. L’èxit assolit en aquesta prova, gairebé sense promocionar-la,confirma la importància i l’acceptació d’aquest nou servei i el justifiquen com una de leslínies estratègiques que el Col·legi i la nova Junta de Govern han de continuar treballant.



C




C

C

C Col·legi d'Economistesde CatalunyaC Col·legi d'Economistes

de Catalunya C

Jordi ConejosDegà

Edita: Col·legi d’Economistes de CatalunyaSecretària general: M. Rosa CavaSecretari tècnic: Lluís SantalóDirector de Formació: Jesús ÁlvarezAdministració financera i Secció del REA: Montserrat Escanilla

Coordinadora editorial: Virgínia SanuyAssessorament lingüístic: Judit GasullInformàtica: Jordi IbàñezDisseny: Estudio DGFotògrafa: Mercè BelImpressió: Gráficas 94Publicitat: Bitmap S.L.Isidre Rodríguez Tel. 93 416 16 04Dipòsit Legal: B-36694-89

L’interès més alt

Jornada dels Economistes 2001Europa: després de l’euro, què?Poc més d’un mes després de la celebra-ció de la Jornada dels Economistes del’any 2001, l’euro serà ja una plena realitata la Unió Europea, acabat ja el períodetransitori de dos anys durant els quals hacompartit la seva existència amb la de lesmonedes dels dotze països que decidirenadoptar-lo. El lema d’enguany de la Jorna-da remarca aquest després de l’euro, perposar l’accent en que des del proper generel nostre espai econòmic de referènciaserà plenament Europa. És recollintaquest fet que bona part dels temes que estracten en els setze tallers d’estudi queintegren la Jornada s’ha volgut que adop-tessin aquest enfocament europeu. Sóntemes que es plantegen avui i de maneramolt similar tots els pobles que integrenaquest nou país, definit per una monedaúnica, que és l’Europa de l’euro. També,naturalment, hi haurà en la Jornada algunstallers dedicats a temes que ens són méspròxims i que, tal com s’ha fet en les Jor-nades d’anys anteriors, queden fora dellema que la defineix.

La relació dels diferents tallers de la Jorna-da la comencem referint-nos a aquell queporta per títol Anàlisi de la Unió Euro-pea. Grans tendències en l’àmbiteconòmic, en el qual s’analitzaran en par-ticular la convergència real entre els paï-sos, la integració dels països de l’Est i larelació amb els Estats Units. Després d’a-quest, podem formar un grup amb noutallers que tracten temes que té plantejatsl’Europa de l’euro. Un d’ells és el de Nousfactors de competitivitat de l’empresa:innovació tecnològica, marca i capitalhumà, i en ell es vol destacar que en lacompetència amb els països emergents lesempreses europees no en tenen prou ambl’eficiència tècnica, la qualitat i els costosajustats. Un altre tema és el que es debatràen el taller Demografia, mercat de tre-ball i immigració, sobre la necessitat dela immigració per a la zona de l’euro i elcorresponent balanç de costos i beneficistant pel país receptor com per l’emissor.

Un tercer taller dins d’aquest bloc és Elsector financer: les noves formes degestió de la informació i del risc, en elqual es tractarà del creixent paper de lainformació i del risc en un sistema finan-cer globalitzat, en el qual els mercatsguanyen pes en la intermediació finance-ra. Les noves tecnologies estaran presentsen el taller Models de negoci en l’e-conomia, en el qual es farà un repàs deles perspectives dels nous models denegoci sorgits tant en les relacions d’em-presa a consumidor com d’empresa aempresa. Un altre taller és el de Liberalit-zació i desregulació. El nou intervencio-nisme, que planteja la necessitat d’adequarla normativa de defensa de la competènciaals processos de privatització, a la nova eco-nomia i a la internacionalització de l’e-cono-mia. Les relacions de tercers països amb lazona de l’euro estan presents en el tallerAssociació i equilibris territorials: lesrelacions d’Europa amb el Magrib, enel qual es tractarà l’impacte de l’euro enles relacions comercials i financeres ambaquests països. Un altre taller és el queporta per títol Societat Anònima Euro-pea, dedicat a debatre el projecte de marcjurídic de la SAE, tant en els aspecteseconòmics com laborals, que facilitarà l’ac-tivitat de les empreses en el mercat úniceuropeu. Tenim també el taller Impactede la Logística com a factor de compe-titivitat per a les empreses, en el qual estractarà la necessitat de considerar que lacadena de subministraments passi de seruna mera funció de negoci a convertir-seen la columna vertebral de l’empresa.Finalment, tanca aquest bloc el taller Ser-veis sanitaris, serveis sociosanitaris:l’assegurança substitutiva i l’assegu-rança complementària. Tendències aEuropa, en el qual es debatrà com resol-dre el tema de l’aportació de recursossociosanitaris per finançar les necessitatsderivades de l’envelliment de la població.

Resten sis tallers que com s’ha dit alcomençament d’aquesta presentació,

queden més al marge del lema de la Jor-nada, per ser temes més particulars de lanostra economia. Un d’ells és el dedicat aLa reforma del Dret Concursal, ambl’objectiu d’analitzar el gran canvi quesuposarà la nova llei concursal en prepa-ració, amb la unificació legal, de discipli-na i procedimental. Un altre fa referènciaal tema de la Universitat, ja clàssic enaquestes Jornades i que enguany es dedi-ca a Les Facultats catalanes d’econo-mia i administració d’empreses: comsón? i cap on van. Un tercer tema,Finançament autonòmic, es dedicarà apresentar la revisió del model de finança-ment autonòmic i la seva adequació alsprincipis d’autonomia tributària, respon-sabilitat fiscal, solidaritat i suficiència. Unaltre taller, El paper de la propietat enla direcció i en la gestió de l’empresafamiliar, persegueix aprofundir en elque vol dir professionalitzar l’empresafamiliar, les diverses formes de professio-nalització, els seus avantatges i perills.Tenim dins d’aquest grup també el tallerExperiències pràctiques en les novestendències en comptabilitat de gestió,en el qual s’examinaran la vinculacióentre planificació estratègica i planificaciófinancera, les relacions entre el quadre decomandament integral i l’EVA (ValorEconòmic Afegit), i el control de gestió ales entitats de gran consum. Finalment, eltaller que fa setze dels de la Jornada és elque porta per títol Nova Llei de l’Impostde societats i nova Llei general tri-butària, en el qual s’examinaran aquestsdos textos legals i les implicacions pràcti-ques que es contemplen d’aquesta refor-ma legal.

La Jornada, però, com en anys anteriorstindrà també sessions a les seus territo-rials del Col·legi a Girona, Lleida i Tarra-gona. La de Girona es dedicarà a La visiódels economistes sobre l’obra públi-ca, la de Lleida a Lleida davant de l’eu-ro: factors de competitivitat i la deTarragona a Les inversions estrangeresen el nou marc de l’euro. Aquestes tressessions tindran lloc en les respectivesUniversitats.

Artur SauríDirector tècnic de la Jornada

dels Economistes 2001

Pàg. 4 Informatiu de l’economista núm. 79


Sessió1Liberalització i desregularització. El nou intervencionisme?

Coordinadors:

Sr. Amadeu Petitbò, Fundación Rafael del Pino

Sr. Joaquin Trigo, Foment del Treball Nacional

Els processos de privatització, la importàn-cia de la nova economia i la internaciona-lització de l’economia obliguen a adequarla normativa de defensa de la competènciaper adequar-la a les noves circumstàncies.

La pèrdua de titularitat pública d’empresesque presten serveis gaudint de grans eco-nomies d’escala, i l’eliminació de les restric-cions d’entrada, no genera automàticamentun mercat. Les dificultats objectives delrecent entrant i les opcions estratègiquesdisponibles per al primer instal·lat donenlloc a barreres sobrevingudes a les qual caldonar resposta amb la regulació apropiada.

La posició de domini és especialment deli-cada quan es treballa amb costos marginals,propers a zero. La quota de mercat és difícil dedeterminar quan s’opera en economies plena-ment obertes on a la competència directa calafegir la competència creuada i la potencial.

A més dels factors exposats, l’economiaindustrial i la regulació procompetitiva hande donar un tractament específic als proces-sos de concentració en sectors madurs i enels emergents. La panoràmica de proble-mes en presència i la convicció generalmentacceptada que la competència és el bécomú, incrementen la rellevància d’aqueststemes tot aconsellant l’anàlisi i el debat a fii efecte d’aportar claredat i millorar la qua-litat, sencillesa i eficàcia de la normativa.

Estan convidats a la sessió el Sr. GiusseppeTesauro, president de l’Autoritá Garante dela concorrenza e del mecato, com a ponentde la conferència inicial, i com a panelistesel Sr. Germà Bel, professor titular de Polí-tica Econòmica de la Universitat de Barcelo-na, el Sr. Antoni Brufau, president de GasNatural, el Sr. Sebastià Ruscalleda, con-seller de la Comissió Nacional d’Energia, i elSr. Lluís Cases, de Garrigues & Andersen.

Per presidir la sessió s’ha convidat al Sr.Rafael del Pino, president del Patronatde la Fundación Rafael del Pino.

Sessió2

Sessió3

Demografia, mercat de treball i immigració

Coordinador:

Hble. Sr. Ignasi Farreres, economista,

president de l’Associació per les Polítiques

Socials en el segle XXI i exconseller de Treball

La nostra població té un creixement vege-tatiu negatiu dels més elevats del món.Com que el país continua el seu desenvo-lupament econòmic, té dificultats percobrir determinants llocs de treball. Tenimun problema de demografia que generaproblemes en el mercat de treball. Totaixò deriva en un flux creixent d’immigra-ció que tendirà a incrementar-se en elspropers anys. A l’hora d’abordar aquestrepte, es posa l’accent quasi exclusiva-ment en els aspectes sociològics, culturals,sentimentals o identitaris que fàcilmentporten a veure la immigració com a “pro-blema” i no com un “repte” inevitable quecal positivar.

Poques vegades la temàtica migratòria s’a-nalitza des del punt de vista econòmic,dels costos i beneficis i del balanç quese’n deriva. L’experiència històrica ens diuque és altament positiu.

El coneixement d’aquest balanç afegiriaarguments addicionals a aquells que ladefensen sobre la base de raons ètiques ipreconitzen per tant una actitud d’obertu-ra i comprensió davant els corrents migra-

Jornada dels

J

economistes 2001

toris. Tot plegat fa que sigui del nostrepropi interès donar-los una bona acollidai propiciar la seva màxima integració.Aquí és on juguen dialècticament concep-tes com multiculturalitat, interculturalitat ien resum quin model d’integració és eldesitjable.

Per tractar aquesta temàtica s’ha convidat,com a ponent, a l’Excm. Sr. ManuelPimentel, exministre de Treball i AfersSocials, i a participar en la taula rodonaals panelistes: Sr. Jordi Gual, coordina-dor de l’Àrea d’Economia de l’IESE, Sr.Jordi Oliveres, director de l’Institut d’Es-tadística de Catalunya, Dr. Tulio Rosem-buj, catedràtic de Dret Financer de la UBi el Sr. Andreu Claret, periodista i direc-tor de l’Institut Català de la Mediterràniad’Estudis i Cooperació.

S’ha convidat a presidir la sessió a l’Hble.Sr. Lluís Franco, conseller de Treball dela Generalitat.

Reforma de l’Impost sobre societatsi de la Llei general tributària

Coordinador:

Àngel Segarra, economista assessor fiscal

La sessió sobre la Reforma de l’Impost desocietats i de la Llei general tributària exa-minarà l’estat actual d’aquests projectes dellei i dels aspectes positius i negatius quecontenen o, si escau, debatrem el contin-gut de les lleis que hagin pogut aprovarles modificacions previstes en aquestesmatèries.

Per això està previst convidar a participarels següents ponents: Excm. Sr. EnriqueGiménez-Reyna, actual secretari d’estatd’Hisenda, que ens farà una valoració delsesmentats projectes des del punt de vistade l’Administració i que, a més, serà elpresident de la sessió; Il·lm. Sr. Estanis-lao Rodríguez Ponga, actual directorgeneral de Tributs, ens exposarà les mesu-res de reforma de la Llei de l’Impost desocietats; Sr. Josep M. Lluís de Odriozo-la, delegat especial de l’AEAT a Catalunya,ens exposarà les mesures de reforma de laLlei general tributària; Sr. Ramon Lanau,economista assessor fiscal, ens exposaràles mesures que al seu entendre caldràintroduir a la nova Llei general tributària;Sr. Àngel Sáez, economista assessor fis-cal, ens exposarà les mesures que al seuentendre creu que caldrà introduir a l’Im-post de societats; i finalment, el Sr. Valen-tí Pich, president del REAF, farà unavaloració d’aquestes reformes des de l’òp-tica dels assessors fiscals, dels empresarisi dels contribuents en general.


Sessió 4El sector financer: les noves formes de gestió de la informació i del risc

Coordinador:

Sr. Anton Gasol, vicepresident de la Comissió

d’Economia Financera.

El sector financer es caracteritza per ser ungestor d’informació i un gestor de risc.

Justament l’adopció d’un mercatcomú bancari i la posterior conse-cució de la unió monetària, lairrupció d’Internet en la gestiófinancera, el fenomen de la glo-balització dels mercats, lapopularització de la inversióborsària, i, sobretot, la facilitatd’exposició al risc amb els nousproductes derivats, com també lamillor gestió d’aquests gràcies a lapotència dels ordinadors i de lainterconnexió fa que ara més quemai calgui posar de relleu les novespossibilitats de gestió de la informaciófinancera i, també, dels riscos en elsquals s’incorre.

Tanmateix, l’aparició dels portals finan-cers per part de les entitats financeres i lespossibilitats de transmissió d’informació ide transacció per Internet, requereixend’unes exigències de prevenció i de pro-tecció de la informació i, també, d’un codide conducta pel que fa al tractament de lainformació.

La sessió està configurada en dos blocs:a) Gestió del risc, i b) Gestió de lainformació.a) Gestió del risc– Visió del BIS: el Nou Acord de Capital

de Basilea (NACB), així com els aspec-tes més rellevants de revisió especial.

– Aplicacions pràctiques: mesuramentdel risc de crèdit, i de la rendibilitatajustada al risc.

b) Gestió de la informació– Contribució de les agències d’infor-

mació financera com agents de difu-sió de dades i de continguts de mercatactualitzats automàticament en tempsreal.

– Cobertures jurídiques, de seguretat,confidencialitat i codi de conducta delsportals financers.

Sessió5 Sessió 6

Han estat convidats a participar: el Sr.Fernando Vargas, director d’InstitucionsFinanceres del Banc d’Espanya que, desdel febrer de 2001, forma part del Comitède Supervisió de Bancs de Basilea; el Sr.Pablo Campos, soci director de Negoci aEspanya d’Oliver Whyman & Co, consul-tora de referència mundial en consultoriade riscos; Sr. José Ribas, analista de Mer-cats de Bloomberg, agència de distribuciód’informació financera; i la Sra. PilarLópez-Aranguren, compliance officerdel Grup Morgan Stanley Dean Witer.

S’ha convidat a presidir la sessió al Sr.Ernest Sena, director general de l’InstitutCatalà de Finances.

Models de negoci en l’e-conomia

Coordinadora:

Sra. Sandra Sieber, professora de l’IESE

Business School, Universidad de Navarra.

En l’anomenada e-conomia, els rendimentscreixents d’escala, les externalitats de xarxa,els efectes lock-in i les noves possibilitats dediscriminació de preus han causat la apari-ció de nous models de negoci. D’aquestamanera, han sorgit les empreses infomedià-ries –aquelles que posen a l’abast de l’u-suari informació útil-, en forma de portals,que poden ésser generalistes o verticals.Altres empreses han aprofitat la possibilitatde separar el flux físic del producte i el fluxde la informació necessària per la presa dela decisió de compra. En general, l’estructu-ra de costos de producció i distribució de lainformació (amb costos fixos de produccióalts i costos de variables distribució despre-ciables) els permet aprofitar-se de rendi-ments creixents, per què no hi ha límits alcreixement des d’un punt de vista de l’ofer-

ta. Per altra banda, en el costat de lademanda, les externalitats de xarxa provo-quen el desig de pertinença dels usuaris acomunitats, articulades en llocs concretsd’Internet. Com a conseqüència, els firstmovers que capten l’atenció d’un nombresuficientment alt d’usuaris, aconsegueixenefectes de lock-in que els deixen en condi-cions competitives avantatjoses.

En aquesta sessió es farà un repàs delsprincipals models de negoci sorgits tant en elsnegocis d’empresa a consumidor com d’em-presa a empresa, analitzant els seus principalsinductors, les possibles fortaleses i feblesesd’aquests, així com les potencials amenacesque existeixen a la sostenibilitat de les estratè-gies d’empreses que operen a Internet.

S’ha convidat per a la ponència principalal Sr. Juan Urrutia, catedràtic de Teoria

Econòmica, conseller del BBVA, i pre-sident del consell editorial d’Expansióni Actualidad Económica. Aquestaponència es complementa amb unpanel format per destacats directiusd’empreses del món de l’e-cono-mia: Sra. Aurora Catà, fundadora iactual directora de ContentArena, Sr.Oscar Sánchez, director general perEspanya i Portugal de Terra Lycos,

Sr. Josep Prous Jr., vicepresidentde Prous Science, i Sr. Eudald Domè-

nech, fundador de Servicom i Telépolis.

Per presidir la sessió s’ha convidat al Sr.Josep Garriga, director d’Empreses deTelefònica a Catalunya.

Associació i equilibris territorials: les relacions d’Europa amb el Magrib

Coordinadora:

Sra. Maria Àngels Roque, directora d’Estudis

de l’Institut Català d’Estudis de la Mediterrània.

L’objecte d’aquesta taula rodona és analitzarels principals reptes en les relacions d’Eu-ropa amb el Magrib i proposar fórmules perdinamitzar el Procés de Barcelona, tot pen-sant en la propera Conferència Euromedi-terrània que tindrà lloc el primer semestredel 2002 sota presidència espanyola.

D’altra banda, perfilar també l’impacte de l’eu-ro sobre els països del Magrib, tot considerantles relacions comercials i financeres entre la UEi cadascun d’aquests països (Marroc, Algèriai Tunísia), així com llur grau d’endeutamentextern i les polítiques canviàries específiques.

La Conferència Euromediterrània celebrada aBarcelona el novembre de 1995 va posar enmarxa una nova estratègia en les relacions dela Unió Europea (UE) amb els Països Tercers


Sessió 8

Sessió 7

almenys, el caràcter d’avantprojecte dellei.

Així les coses, aquesta sessió pretén ana-litzar de manera sistemàtica el gran canvique suposarà la introducció de la propo-sada unificació legal, de disciplina i pro-cedimental.

Aquesta anàlisi s’inicia amb el contrastde les solucions proposades amb lasituació jurídica actualment vigent.Així mateix convindria considerarles últimes reformes en matèriaconcursal als països del nostreentorn, i el recent règim jurídiccomunitari sobre procedimentsd’insolvència.

En segon lloc, es determinen el pres-supòsits subjectius, objectius i formals

de la sol·licitud de declaració con-cursal. Cal prestar especial atenció a les

especialitats derivades de la condiciód’empresari del deutor insolvent i, en aquestpunt, fer esment de la qualitat i fiabilitat dela informació comptable procurada.

Un tercer bloc de matèries es refereixen adeterminats aspectes processals del con-curs: en particular, la vis attractiva del con-curs (l’acumulació de totes les reclamacionsde contingut econòmic envers el deutor) iels òrgans concursals (amb especial consi-deració de l’administració judicial). Unquart apartat fa referència als efectes delconcurs sobre els crèdits contra el deutor,amb especial consideració de la qüestió dela compensació i dels efectes sobre els con-tractes bilaterals pendents d’execució.

En cinquè lloc, cal analitzar les operacionssobre la massa activa (en particular, l’apro-ximació a la reintegració de la massa) isobre la massa passiva (amb especial dete-niment en la reordenació dels privilegis).

Finalment, l’exposició farà referència a lessolucions de la situació d’insolvència, mit-jançant les fases de conveni o de liquida-ció. Particular atenció mereix el continguti la tramitació del conveni, així com elsseus efectes. Pel que fa a la solució liqui-datòria, s’han de precisar els pressupòsitsper a la seva obertura, els seus efectes iles operacions que comporta.

Mediterranis, i en particular amb el Magrib.S’hi va dissenyar un projecte d’associació glo-bal que va suscitar moltes esperances, que finsara no s’han vist materialitzades. És cert quehi ha hagut aconseguiments importants, peròtambé són moltes les frustracions acumulades. La UE ha signat Acords d’Associació Eurome-diterranis amb gairebé tots els països de l’à-rea, i la quarta Conferència Euromediterràniacelebrada l’any passat a Marsella va perme-tre impulsar l’aplicació del programa MEDAde cooperació financera amb aquests països. Tot focalitzant aquests aspectes en tot elMagrib, però més especialment en elscasos del Marroc i Tunísia, la taula rodonas’estructurarà de la següent forma: el Sr.Josep Maria Jordán, catedràtic d’Econo-mia de la Universitat de València i experten temes d’economia mediterrània, queens parlarà sobre Estat de la qüestió i prin-cipals reptes; l’Excm. Sr. Senén Floren-sa, ambaixador espanyol a Tunísia iexdirector de l’Agència de CooperacióInternacional (AECI), que ens parlaràsobre Tunísia; el Sr. Hassan Amrani,director general de l’Agència per ala promoció i desenvolupament eco-nòmic i social de les prefectures iprovíncies del nord del Marroc,que ens parlarà sobre Marroc; i elSr. Jordi Serret, director del Con-sorci de Promoció Comercial deCatalunya (COPCA), que ens parlaràsobre Les relacions amb Catalunya.

S’ha convidat a presidir la sessió al’Excm. Sr. Miquel Nadal, secretari d’Es-tat d’Afers Exteriors.

Impacte de la logística com a factorde competitivitat per a les empreses

Coordinador:Sr. Jordi Toboso, director general Consorci Zona Franca de Barcelona

El quart estudi quinquennal fet per l’Asso-ciació Logística Europea (ELA) preveu unimportant salt qualitatiu sobre el paperque correspondrà a la logística en el noumil·lenni, el treball considera que la cade-na de subministres passarà de ser unamera funció de negoci a convertir-se en lacolumna vertebral de l’empresa, i afectaràvirtualment a tots els aspectes i se signifi-carà com el conductor de totes les accions.

La nova cadena de subministraments potresumir-se en els conceptes de capacitat deresposta, flexibilitat i precisió, tots ells ambel suport d’una bona intel·ligència per com-plementar els tradicionals objectius de qua-litat, temps i cost. Aquests nous conceptescomporten el desenvolupament d’un canvide paradigma: “el reconeixement que la

direcció de la cadena de subministramentsper al nou mil·lenni requereix un canvi depas de talent organitzacional”. Això suposaque “tots els elements dels negocis han deser reconfigurats cap a l’exigència i eldesenvolupament del market of one, iadreçats eficaçment a través dels seus ciclesde vida”. Una vegada posats en pràcticaaquests principis, la logística del noumil·lenni es convertirà en el cor de lesempreses, i passarà de ser presa com uncost a considerar-se una oportunitat denegoci.

Per tal de tractar aquest tema s’ha convidata participar com a ponents el Sr. AntonioTejón, director de Logística de DADONE;

el Sr. Josep Margalef, director generald’Alfil Logistics; el Sr. Carlos Cabrera,director general de l’Institut Cerdà, i el Sr.Jaume Angerri, director general deComerç de la Generalitat de Catalunya.

Per presidir la sessió hem convidat el Sr.Enrique Lacalle, delegat especial de l’Es-tat en el Consorci de la Zona Franca deBarcelona.

La reforma del Dret Consursal espanyol

Coordinador:

Sr. Fernando Cerdà Albero, professor titular

de Dret Mercantil. Universitat Pompeu Fabra.

Aquesta sessió es justifica pel fet que laDisposició Addicional 19a de la Llei d’en-judiciament civil ha ordenat al Govern dela nació presentar a les Corts Generals unprojecte de llei concursal abans del proper8 de juliol de 2001. Cal esperar, doncs, queal mes de novembre d’enguany puguemestar analitzant un text que ja tingui,


Sessió9

Per analitzar aquests temes hem convidata participar al Sr. Luis Fernández delPozo, llicenciat en Ciències Econòmiques,registrador mercantil de Barcelona i pro-fessor de Dret Mercantil a ESADE, quiactualment està fent un estudi al voltant dela qüestió, el Sr. Ignacio Sancho Garga-llo, magistrat i professor associat de DretMercantil a la Universitat Pompeu Fabra iel Sr. Joan Rojas, economista especialistaen reconversió d’empreses.

Per presidir la sessió s’ha convidat al’Excm. Sr. José M. Michavila, secretarid’estat de Justícia.

Nous factors de competitivitat de l’empresa: innovació tecnològica,marca i capital humà

Coordinador:

Sr. Jordi Gual, IESE

Els factors de competitivitat deles empreses més avançades jano són sols l’eficiència tècnica,l’alta qualitat i uns costos ajus-tats. Aquests factors són impres-cindibles, però ja no sónsuficients si una empresa vol estarpresent i assolir posicions competi-tives en els mercats mundials mésdesenvolupats. Són factors que podenésser fàcilment imitats per empreses pro-cedents dels països emergents. El que calés desplegar nous actius que atorguin al’empresa un avantatge sostenible, quepermetin fer front a la competència depaïsos en desenvolupament i alhora ofe-reixin als empleats i als directius de l’em-presa un entorn de treball creatiu i dequalitat.

En aquesta sessió analitzarem quins sónaquests nous factors de competitivitat del’empresa, centrant-nos en allò que ano-menem els actius intangibles: és a dir, lainnovació tecnològica, el desenvolupa-ment d’una imatge de marca reconegudaen el mercat, la formació d’un capitalhumà vinculat a la cultura de l’empresa id’altres, potser menys coneguts, com lainnovació organitzativa.

Per discutir aquest tema és bo disposard’un marc conceptual que clarifiqui comaquests elements nous de competitivitates relacionen amb els factors clàssics, iquines són les estratègies que les empre-ses poden seguir per acumular aquestsactius estratègics. Per això hem pensatconvidar al Sr. Jordi Jaumandreu, de laUniversidad Carlos III, coautor del llibreLa empresa industrial en la década de losnoventa (1999), Fundación Argentaria. La

Sessió10 Sessió11

sessió comprendrà també unes interven-cions pràctiques, a càrrec d’empresaris ialts directius vinculats a empreses denaturalesa ben diversa com són el Sr.Josep Lluís Bonet, president de Freixe-net; el Sr. Antoni Zabalza, president con-seller delegat d’Ercros; el Sr. Josep M.Pujol, president de Ficosa; i el Sr. Anto-nio González-Barros, president d’Inter-com. L’objectiu és discutir si el tipusd’empresa condiciona les seves possibili-tats de desenvolupar aquests nous factorsde competitivitat.

Per presidir la sessió s’ha convidat alSr. Josep Canós, director general deRetevisión.

Anàlisi de la Unió Europea. Grans tendències en l’àmbit econòmic

Coordinador:

Sr. Josep Lluís Raymond, professor

de la Facultat d’Economia de la Universitat

Autònoma de Barcelona

L’objectiu d’aquesta sessió és analitzar lesprincipals implicacions que la Unió Euro-pea tindrà sobre la futura evolució econò-mica dels països que la conformen.

La primera ponència té com a finalitatcentrar el tema i analitzar els principalsreptes que es plantegen a la futura UE. Unpaper destacat correspon a les antigueseconomies de l’Est d’Europa i als proble-mes d’integració. Per aquesta ponèncias’ha convidat a la Sra. Carmela Martín,d’UCM i FUNCAS.

La Unió Europea suposa una política con-juntural comú sobre la base de la políticamonetària desenvolupada pel Banc Cen-

tral Europeu, restant únicament part de lapolítica fiscal (és a dir, la discrecionalitatfiscal és limitada atesos els compromisossobre dèficit zero) en poder dels governsdels països. Per analitzar els problemesque això pot plantejar des de distintesperspectives, hem convidat al Sr. Javierde Andrés, professor de la Universitat deValència.

Una qüestió clau de la UE és si això faci-litarà la convergència real entre païsosper afavorir la mobilitat de recursos pro-ductius o, contràriament, si via diversosmecanismes com les economies d’aglo-meració o les externalitats que el mateixdesenvolupament econòmic genera sobreles àrees més properes d’influència, laconvergència automàtica no està garanti-da. S’ha convidat per abordar el tema en

una ponència, al Sr. Ángel de la Fuen-te, d’IAE.

Alguns polítics i economistes hanconsiderat que una futura UEmilloraria la capacitat competitivad’Europa front als Estats Units.Altres, contràriament, considerenque Europa ha perdut la batallatecnològica i que els Estats Unitss’han reafirmat com l’economia

líder. Per ocupar-se d’aquest temas’ha proposat una ponència a

càrrec del Sr. Miguel Sebastián, delBBVA.

Per a la presidència de la sessió s’ha con-vidat al Sr. Juan Maria Nin, directorgeneral de BSCH.

Societat Anònima Europea

Coordinador:

Sr. Fèlix González, soci de Cuatrecasas

El Projecte de la SAE és hereu de la CinquenaDirectiva (estructura de les societats anònimesi poders i obligacions dels seus organismes).

L’Estatut de la SAE pretén crear el seu propimarc jurídic amb la finalitat de permetre asocietats constituïdes en diferents estatsmembres fusionar-se, formar una societatholding o una filial comú, evitant les obli-

Sessió14Sessió12

Sessió13Serveis sanitaris, serveis sociosanitaris:l’assegurança substitutiva i l’assegurançacomplementària. Tendències a Europa

Coordinador:

Sr. Ivan Planas, professor de la Facultat

d’Economia de la Universitat Pompeu Fabra

Els sistemes d’assegurança social a Europaes troben en un procés de transformació.L’envelliment de la població i l’evolucióde la societat moderna han creat la neces-sitat de donar solució al problema crei-xent de manca de recursos sociosanitaris.En aquesta situació cal donar resposta adues preguntes: tenen els sistemes deseguretat social pública la capacitat perdonar resposta a aquestes necessitats? i,

quin és el paper que poden jugar lesasseguradores públiques en la cober-tura del risc de l’envelliment?

Per analitzar aquests temes hemconvidat a participar al Sr. PhilipMusgrove, economista del BancMundial, actualment a l’OMSGinebra; al Sr. José M. Fidalgo,metge i secretari general de

CCOO; al Sr. Pablo Vázquez,assessor en matèria de benestar

social de la Moncloa i professor d’E-conomia Aplicada a la Universitat de

Cantàbria; i al Sr. Josep M. Vía, direc-tor de la Fundació Salut i Vida.

S’ha convidat, per presidir la sessió, al’Hble. Sr. Eduard Rius, conseller deSanitat de la Generalitat de Catalunya.

El paper de la propietat en la direcció i en la gestió de l’empresa familiar

Coordinador:

Sr. Jordi Solé Tristan, professor d’Empresa

Familiar de la Universitat Autònoma de Barcelona.

L’enfocament de la sessió serà aprofundirsobre què vol dir “professionalitzar” l’em-presa familiar. Hi aprofundirem des delpunt de vista conceptual però també a tra-vés de l’exposició d’un o dos casos de pro-fessionalització.

Sovint quan es parla de professionalitza-ció es vol dir que els membres de lafamília propietària deixen la gestió opera-tiva de l’empresa o que el director gene-ral és un professional que no pertany a lafamília propietària. Si bé en molts casosés així, en molts altres no. I a l’empresafamiliar, no només es professionalitza lagestió sinó també la propietat, per exem-


gacions jurídiques i pràctiques que resul-ten de 15 ordenaments diferents.

Amb les conclusions del Consell Europeude Niça dut a terme el desembre de 2000, ia l’espera d’un nou dictamen del Parlament,el Consell hauria d’assolir un acord políticpel que fa en aquesta matèria. Segonsdeclaracions de Rodrigo Rato (7/12/2000)en aquest Consell Europeu es va procediral desblocament de la creació de la SAE,pendent de fa 30 anys. A més d’Espanya,Luxemburg i els Països Baixos havien mos-trat reticències. El problema principal pera l’aprovació de la directiva radica en l’as-pecte de la participació dels treballadors.

En aquesta sessió hem convidat a partici-par a l’Il·lm. Sr. Miguel Crespo, subsecre-tari del Ministeri d’Economia que ens donaràa conèixer la posició del Govern en aques-ta matèria, i que, a més, serà el presidentde la sessió; al Sr. Cani Fernán-dez, soci de Cuatrecasas, oficina deBrussel·les, que ens parlarà sobre“La Societat Anònima Europea,aspectes mercantils”; al Sr. Salva-dor del Rey, catedràtic de Dretdel Treball i la Seguretat Social dela Universitat Pompeu Fabra, queens explicarà “La Societat Anòni-ma Europea, aspectes laborals”; alSr. José M. Àlvarez, secretari gene-ral de la UGT de Catalunya, que ensexposarà “La Societat Anònima Europea,visió dels treballadors”; i al Sr. JoaquínTrigo, director general de Foment del Tre-ball, que ens plantejarà “La Societat Anò-nima Europea, visió dels empresaris”.

Experiències pràctiques en les novestendències en comptabilitat de gestió

Coordinadora:

Sra. Pilar Soldevila, professora de la Facultat

d’Economia de la Universitat Pompeu Fabra.

L’objectiu de la sessió serà presentar siste-mes d’informació per al control de la ges-tió des d’un punt de vista eminentmentpràctic, doncs comptarà amb la participa-ció de professionals experts en la matèriaque ens explicaran les seves experiències.S’han previst tres intervencions, les tres

d’especial interès tant pel sector privatcom pel públic.

La primera ponència tractarà sobre Rela-ció entre el Quadre de comandamentintegral i l’Estat del Valor Afegit. El casparticular d’Edicions Gestió 2000, SA.Serà desenvolupada pel Sr. Oriol Amat,professor de la Universitat Pompeu Fabra.L’objectiu de la presentació serà compro-var els avantatges que aporten les novestècniques de control de gestió per a lamillora de la coordinació, motivació i ren-diment. Es tracta d’una experiència pràcti-ca que il·lustra com les millores en lagestió contribueixen a augmentar el valorgenerat per l’empresa.

La segona ponència amb el títol Vincu-lant la planificació estratègica amb laplanificació financera. El cas particularde Chupa Chups, serà desenvolupada pelSr. Alfredo Arroyo que és CorporateControlling Director de Chupa Chups.Tindrà per objectiu desenvolupar el pro-cés de planificació que segueix la com-panyia, passant pel procés d’establirobjectius i estratègies, la seva quantifica-ció i la seva aprovació tenint en comptela permanent recerca de l’eficiència.

La tercera ponència amb el títol Sistemad’informació per al control de la gestióen empreses de gran consum, serà desen-volupada pel Sr. Oscar Vela, controlerinternacional de Crecs España, SA.Tindrà per objectiu desenvolupar el pro-cés d’implantació de sistemes d’informa-ció per al control de la gestió,desenvolupant casos reals en què espodrà analitzar les dificultats d’implantardeterminades eines informàtiques i elsprincipals avantatges amb la informacióobtinguda.

Per presidir la sessió s’ha convidat al Sr.José Barea, president d’AECA


Sessió15

ple. Durant la sessió es tractarà de veureles diferents formes que pot adoptar laprofessionalització, tenint sempre presentque la professionalització ha de tenir perobjectiu la millora del rendiment de l’em-presa a curt i llarg termini. També analit-zarem els avantatges i els perills de laprofessionalització exclusivament ambdirectius no familiars i veurem els siste-mes de retenció de directius claus per ales empreses familiars que no cotitzen aborsa i que no poden utilitzar les stockoptions de què tant es parla.

Per oferir aquestes diferents aproxima-cions, s’ha convidat a participar al Sr.José Manuel Estévez, economista i socide Seeliger & Conde, a fi i efecte que facila ponència central de la sessió; i lesaportacions dels panelistes Sr. JoaquimTorruella, soci de KPMG, Sr. RamonRoca Enrich, conseller delegat deRos Roca, i Sr. Cèsar Molins, direc-tor general d’AMES.

Finançament autonòmic

Coordinador:

Sr. Joaquim Solé Vilanova,

Facultat d’Economia de la Universitat

de Barcelona

La LOFCA contempla una revisió delmodel de finançament cada cinc anys.L’actual quinquenni s’inicià el gener de1997. Per tant, cal revisar o confirmar l’ac-tual model per al quinquenni 2002-2006.En general les diferents revisions, hagudesdes que s’aprovà la LOFCA el 1980, hanservit per anar consolidant un model definançament basat en l’autonomia tributà-ria i la responsabilitat fiscal i en la solida-ritat i suficiència. Tanmateix el modelactual està lluny de ser “definitiu” perquèni el poder tributari de les comunitatsautònomes ni els criteris de solidaritat dinsdel sistema de finançament autonòmicestan ben definits, ben consensuats o benexperimentats. D’altra banda el model noha trobat el punt d’equilibri entre l’equitati l’eficiència, els estímuls fiscal i la solida-ritat entre les comunitats autònomesriques i pobres. Paral·lelament el Governde la Generalitat ha trobat sempre insatis-factori el resultat numèric del model, pro-bablement amb tota la raó. En unaprimera època això venia causat per lainfravaloració dels serveis traspassats iactualment per un model, sempre basaten la despesa garantida, que no acaba defer el salt a un model basat en els ingres-sos dels impostos “propis” com existeixen tots els països amb una estructura fede-ral de finançament. Per debatre els objec-tius, els criteris i els trets bàsics d’un

tuds que el mercat requereix? i perúltim, com es pot implicar més a lesempreses i les organitzacions en la vidadiària de les facultats. Comptarem ambla presència del president de l’Agència icatedràtic de la UAB, Sr. Antoni SerraRamoneda; i de representats del mónempresarial perquè donin respostes aaquestes preguntes, com el Sr. XavierVila, director de Qualitat del BBVA iavaluador extern, i el Sr. Josep Arcas,director general de Nestlé, responsablea la Cambra de Comerç dels temes deformació i membre del Consell Socialde la UAB; el Sr. Pedro Fontana, pre-sident del Consell Social de la Universi-tat de Barcelona, la primera facultat quees va crear a Catalunya. Per últim, hemdemanat als ponents dels diferentsautoinformes que ens expliquin elsresultats per cadascuna de les facultats

avaluades.

S’ha convidat a presidir la sessió al’Hble. Sr. Andreu Mas Colell,conseller d’Universitats, Recerca iSocietat de la Informació de laGeneralitat de Catalunya.

SEUSTERRITORIALSSeu de Tarragona

15 de novembre - 18.00 20.00 h.

“Les inversions estrangeres en el nou marc de l’euro”Coordinador: Sr. Joaquim Margalef,cap del Servei de Promoció i Estudis

Econòmics de la Diputació de Tarragona

Seu de GIRONA19 de novembre - 17.00 21.00 h.

“La visió dels economistes sobre l’obra pública”Coordinador: Sr. Modest Fluvià,professor de la Universitat de Girona

Seu de LLEIDA15 de novembre - 18.00 20.00 h.

“Lleida davant de l’euro: factors de competitivitat”Coordinador: Sr. Pere Enciso,professor de la Universitat de Lleida

Sessió16

model de finançament i per contrastar-losamb les propostes de revisió pel quin-quenni 2002-06 es comptarà amb lapresència del Sr. Antoni Castells Olive-res, catedràtic de la Universitat de Barce-lona; del Sr. Francisco Pérez, director del’IVIE i catedràtic de la Universitat deValència; del Sr. Xavier Calsamiglia,catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra;i de la Sra. Montserrat Bassols, respon-sable del Programa per l’estudi delfinançament autonòmic de la Generalitat.La sessió serà presidida d’una forma acti-va pel conseller d’Economia i Finances dela Generalitat, l’Hble. Francesc Homs.

Les facultats catalanes d’economia iadministració d’empreses: com són? i cap a on van?

Coordinador:

Sra. Rosa Nonell, Facultat d’Econòmiques

de la Universitat de Barcelona.

La sessió tracta de sotmetre a debatpúblic els resultats del procés d’avalua-ció institucional de les facultats públi-ques d’Economia i Empresa catalanes,promogut per l’Agència per a la Quali-tat del Sistema Universitari a Catalunya.És la primera vegada que les nostresfacultats rendeixen comptes pública-ment. La necessitat d’orientar les fun-cions de les universitats, en les sevesvessants formativa, investigadora i detransferència de tecnologia cap a lesnecessitats de la demanda social éscada cop més primordial. Per tant, quèpensen els professionals i el mónempresarial sobre els nous economistesque formen? estan les facultats produintde forma eficient les aptituds i les acti-


Per assolir aquests objectius l’Aula d’Eco-nomia organitza més de 100 cursos i semi-naris durant l’any acadèmic i actua en tresàrees preferents:– Cursos d’especialització pràctica adreçats

a complementar els coneixements adquiritsa la Universitat amb l’objectiu de facilitar-los el pas de la finalització de la carreraa l’inici de la seva vida professional.

– Els cursos de reciclatge i/o actualitzacióde coneixements específics en tècni-ques de gestió o en matèries concretesinsuficientment desenvolupades a laUniversitat o durant els anys d’exerciciprofessional.

– L’organització d’activitats formatives, a fii a efecte de proporcionar informacióaprofundida en temes d’actualitat o endisciplines innovadores, l’accés a lesquals és relativament difícil en els esque-mes de formació usuals a l’abast delseconomistes.

Cada àrea de formació està a càrrec d’undirector, que és un economista de recone-gut prestigi en la seva especialitat profes-sional, i és l’encarregat, conjuntament ambel director de Formació, de planificar elscursos en relació amb les necessitats de for-mació detectades en el sector, de maneraque s’acompleixin les següents condicions:– Tractar-se de cursos d’actualitat, orien-

tats a l’aplicació immediata en el treball.– Complir-se els estàndards de qualitat

exigits pel Col·legi d’Economistes deCatalunya (la qualitat és controlada pelConsell Assessor i el Consell Acadèmic).

– Impartició dels cursos per professionalsamb rigor i coneixements suficients, ambcapacitat pedagògica i que desenvolupinen el seu exercici diari allò que expliquen.

Àrea de fiscal

– Màster d’Especialització Tributària– Programa d’Actualització Tributària– Seminari de l’Impost sobre societats– Seminari sobre el procediment econò-

mic administratiu– Fiscalitat i obligacions legals de les fundacions– Seminari de fusions, escissions, aporta-

cions d’actius i bescanvis de valors– Planificació fiscal del tancament de l’e-

xercici 2001– Seminari de l’Impost sobre successions i

donacions– Fiscalitat per a auditors– Seminari sobre transmissions patrimo-

nials i actes jurídics documentats– Fiscalitat immobiliària– Seminari d’iniciació a la tributació d’em-

presaris individuals– Seminari sobre l’IRPF: campanya de

Renda 2001– Fiscalitat de productes financers– Seminari de la declaració de l’Impost

sobre societats de 2001

Àrea de comptabilitati auditoria

– Programa General de Comptabilitat Pro-fessional:

• Curs de Comptabilitat Superior (amb l’a-daptació de la comptabilitat a l’EURO)

• Curs d’anàlisi d’estats financers• Curs de consolidació comptable• Curs de fiscalitat de l’empresa • Determinació i anàlisi de costos

– Màster en auditoria de comptes• Normativa comptable professional• Models de costos ABC (Activity Based

Costing)• Seminari pràctic sobre el nou pla gene-

ral de comptabilitat per a fundacions iassociacions d’utilitat pública

• Comptabilitat de fusions i escissions• Principis i normes comptables als EUA

versus principis i normes a Espanya• Comptabilitat d’empreses constructores,

immobiliàries i UTES• El resultat comptable i la determinació

de la base imposable de l’Impost sobresocietats: implicacions en la comptabilit-zació de l’Impost

• Quadre de finançament• Seminari sobre valoració d’empreses• Pla comptable d’empreses d’assegurances• Principis i normes comptables espanyo-

les versus normes internacionals decomptabilitat (IAS)

– Cicle de Formació en Auditoria:• Planificació de l’auditoria de les PIMES:

revisió de control intern en les PIMES• Les proves analítiques. Àrea de pèrdues

i guanys: cas pràctic• L’execució pràctica del procés d’audito-

ria. Un cas pràctic global• Auditoria d’empreses constructores,

immobiliàries i UTES• Auditoria dels comptes anuals consolidats• Fiscalitat per a auditors

Àrea d’economiafinancera

– Gestió pràctica de tresoreria• Seminari d’iniciació a l’assessorament en

gestió de patrimonis• Anàlisi tècnica de mercats financers• Gestió de crèdit a clients: credit mana-

gement• Aprofundiment en el risc bancari• Estratègies corporatives: project finance

i compravenda d’empreses• Tècniques de previsió de tipus d’interès• Nous productes d’enginyeria financera• Anàlisi i gestió d’inversions• En què invertir en l’any 2002?

Avanç de programació de l’Aula d’Economia curs 2001-2002L’Aula d’Economia fou creada l’any 1986, com un centre de formació delCol·legi d’Economistes de Catalunya. La seva finalitat és la d’oferir als econo-mistes i altres professionals, en general, la possibilitat d’especialitzar-se o d’a-profundir coneixements en alguna de les àrees professionals, adequant-se a lesnecessitats de l’empresa i de les institucions.

Aula d’Economia

A

A

A

AA

A


Àrea de gestiód’empreses

– Màster en reconducció d’empreses– Programa de qualitat total als serveis– Gestió per processos– Curs Pràctic – dirigit d’implantació de la

Norma ISO 9000 per a despatxos pro-fessionals

– Capital humà– Lideratge i motivació d’equips de treball– Tècniques de negociació per a directius

i professionals– Com fer presentacions eficaces en

públic– L’empresa familiar: direcció estratègica i

planificació de la successió– Model europeu d’excel·lència empresarial

– Cicle sobre la Nova Economia:• Aspectes jurídics i fiscals del comerç

electrònic• La gestió del capital intel·lectual• Les empreses i l’estratègia a Internet• Valoració d’actius intangibles• El futur de la Net Economy• Direcció estratègica d’empreses i orga-

nitzacions en la Nova Economia

Àrea de control de gestió

– Programa d’especialització en con-trol de gestió. La moderna funció delController:

• Curs de control pressupostari i de gestió• Curs de control i auditoria interns– Quadre de comandament integral balan-

ced scorecard

Àreajurídica

– Programa de formació per a economis-tes en actuacions judicials

– Seminari d’internacionalització de l’empresa– Responsabilitat dels administradors

Àrea del sector públic

– Programa de control de gestió a l’Admi-nistració Pública

– Més enllà de l’execució pressupostària: lagestió de projectes a l’Administració Pública

– Externalització de serveis públics muni-cipals: outsourcing

– Costos dels serveis públics obligatoris,les taxes i els preus públics

– La gestió de la qualitat total a través del’anàlisi dels resultats de les experièn-cies pràctiques d’aplicació

– Auditories de gestió dels serveis públics

Altres cursos i seminaris

– Programa de direcció i gestió d’entitatsno lucratives

– Seminari d’estratègies de negoci per adespatxos professionals

– Seminari d’Internet pràctic per a econo-mistes

– Seminaris sobre la gestió de la trajectò-ria professional

– Jornada sobre remuneració de directius

– Aula d’economia ambiental:• Economia de l’aigua• Avaluació d’inversions ambientals empre-

sarials• Valoració econòmica de l’impacte ambiental• Costos ambientals de l’empresa• Instruments econòmics per a la millora

ambiental• Economia de l’energia• Economia dels residus• Avaluació econòmica de riscos ambientals

A

AA

A A

AA

AA

A Podeu trobar l’Estudi dels Honoraris Professionals dels Economistesde Catalunya a la pàgina web del Col·legi

Aquests Honoraris estan ubicats en el web del Col·legi, (http://www.economistes.com/ser-veis) per tal que tots aquells que ho desitgin puguin consultar-los, imprimir tot l’Es-tudi sencer o només els capítols d’interès o les darreres actualitzacions. Els diferentscapítols dels Honoraris Professionals estan en format Acrobat PDF. Per poder-losveure i imprimir des del vostre ordinador cal que tingueu instal·lat l’Acrobat Reade,que el podeu trobar en la mateixa pàgina.

El preu de la carpeta específica per arxivar l’Estudi dels Honoraris Professionals delsEconomistes a Catalunya, és de 500 PTA i la podeu sol·licitar a la Secretaria delCol·legi. No obstant l’anterior, la Secretaria del Col·legi podrà facilitar una còpiaimpresa i encarpetada a 2.500 PTA.

Estudi dels Honoraris

Professionals

dels Economistes

de Catalunya

Col·legi d'EconomistesCol·legi d'Economistes

de Catalunyade Catalunya

Col·le

gi d

'Eco

nom

istes

de C

atalu

nya

de C

atalu

nya

Col·legi d'Economistes

de Catalunya


Cicle sobre la Nova Economia

L’Aula d’Economia haorganitzat enguany unCicle sobre la nova eco-nomia que està orientata oferir als economistes,directius, empresaris iprofessionals l’oportuni-tat d’assolir una forma-ció pràctica pel que faals fenòmens relacio-nats amb l’e-business iel seu impacte a l’em-

presa; així com també sobre les novesestratègies i la gestió que han d’implantar lesempreses per tal de competir amb èxit enla nova etapa de la Societat de la Informa-ció (gestió del coneixement, gestió del capi-tal intel·lectual, valoració d’intangibles...).

A continuació us oferim la relació deseminaris que dins el Cicle tenim previstfer properament.

L’e-marketing i l’e-commerce. Les tècniques de fidelitzacióData: 22 de juny de 2001

L’empresa virtualData: 6 de juliol de 2001

Cicle sobre la Nova Economia (2a part)(2n semestre de 2001)

Aspectes jurídics i fiscals del comerç electrònic(Octubre de 2001)

La gestió del capital intel·lectual(Octubre de 2001)

Les empreses i l’estratègia a Internet(Octubre de 2001)

Valoració d’actius intangibles(Novembre de 2001)

El futur de la Net Economy(Novembre de 2001)

Direcció estratègica d’empreses iorganitzacions en la Nova Economia(Desembre de 2001)

Màsters i cursos d’especialització 2001-2002El proper mes d’octubre s’iniciarà el curs acadèmic 2001-2002 amb la pretensió, comcada any, d’oferir un ampli ventall de cursos dins de cadascuna de les àrees temàtiquesque tenen interès per als economistes.

De la nostra oferta formativa destaquen la realització dels Màsters i Cursos d’Especialit-zació que en la darrera dècada s’han anat consolidant com a un punt de referència i deprestigi dins de la formació en la nostra professió.

El fet que el professorat que imparteix els cursos estigui integrat, en la seva major part,per professionals que treballen diàriament en allò que expliquen, ha ajudat sens dubtea aconseguir que la metodologia d’aprenentatge sigui dinàmica i que els coneixementsobtinguts tinguin una clara aplicació pràctica en la realitat que ens envolta, tot això con-juntament amb una organització dels programes molt estructurada i amb uns horaris derealització combinables amb el treball professional, són realitats que han contribuït quecada any haguem incrementat el nombre d’assistents i que les valoracions finals delsalumnes siguin cada cop més positives.

A continuació us oferim una relació dels Màsters i Cursos d’Especialització que està pre-vist fer.

Nom Hores Dates de realització

Màster d’especialització tributàriaFormació i perfeccionament per a l’exercici com a assessor fiscal

OBERTA INSCRIPCIÓFINS EL 3 D’AGOST 300 D’octubre de 2001 a maig de 2002

Programa general de comptabilitat professional 205 D’octubre de 2001 a maig de 2002

Màster en auditoria de comptesPer a l’accés al ROAC

OBERTA PREINSCRIPCIÓ 362 D’octubre de 2001 a juny de 2002

Programa de qualitat total als serveis

OBERTA INSCRIPCIÓ 49 D’octubre a desembre de 2001

Programa d’especialització en control de gestióLa moderna funció del Controller 138 De gener a maig de 2002

Màster en reconducció d’empresesdirigint el canvi

OBERTA PREINSCRIPCIÓ 300 D’octubre de 2001 a maig de 2002

Si voleu obtenir més informació podeu adreçar-vos a l’Aula d’Economia del Col·legi, altelèfon 934161604 ext. 214; e-mail: [email protected]

A Aulad'Economia

A Aulad'Economia

A

A Aulad'Economia

A Aulad'Economia

A

A Aulad'Economia

A

A Aulad'Economia

ÀrÀrea

de

Gesti

ea d

e Ge

stió

d’Em

pró

d’Em

pree s

esses

Cicle sobre la Nova Economiae-business, e-commerce, gestió del coneixement, l’empresa virtual

25 de maig; 6, 7 i 22 de juny; 6 de juliol de 2001

A AulaAulad'Economiad'Economia

A Aulad'Economia

A

A Aulad'Economia

A Aulad'Economia

A

A Aulad'Economia

A

A Aulad'Economia

Amb la col·laboració de:


Avantatges comercialsEls centres esportius DiR ofereixen als membres delCol·legi d’Economistes de Catalunya, en qualsevol dels7 centres que té repartits per tot Barcelona, unes condicions

molt especials: inscripció gratuïta i 9% de descompte* en la quota mensual

* Si ja ets client de DiR et beneficiaràs del descompte en el proper rebut.

Els descomptes i/o promocions no són acumulables

Promoció vàlida fins el 15/09/01

Esterri Park Hotel, c/ Major 69–25580 Esterri d’Àneu (PallarsSobirà- Lleida), a 14 Km del Parc Nacional d’Aigüestortes i del’Estany de Sant Maurici, ofereix als membres del Col·legid’Economistes de Catalunya, fins al 30 de juny: 3 dies/2nits (AD+MP) per 7.750 PTA per persona, IVA inclòs (ter-

cera persona en habitació doble: 20% descompte; nens de 3 a 12 anys -compartinthabitació amb els pares- 50% de descompte; bebès de 0 a 2 anys: allotjament gratuït).

Hotel Condes del Pallars, av. Flora Cadena, 2-25594 Rialp(Pallars Sobirà – Lleida), a la vora de la Noguera Pallaresa, a3 Km de Sort, ofereix als membres del Col·legi d’Econo-mistes de Catalunya, fins al 30 de juny: 3 dies/2 nits(AD+MP) per 11.350 PTA per persona, IVA inclòs (tercera

persona en habitació doble: 20% descompte; nens de 3 a 12 anys -compartint habi-tació amb els pares- 50% de descompte; bebès de 0 a 2 anys: allotjament gratuït).

Us recordem que encara està vigent l’acord de col·labo-ració establert entre el Col·legi d’Economistes de Cata-lunya i AXESOR Grup Infotel (solucions de gestoria iinformació On Line).

Si accediu a través del link AXESOR exposat en la pàgina web del Col·legiwww.coleconomistes.com, disposeu de 1000 PTA gratuïtes per poder comprovarels avantatges d’aquest servei (utilitzant les claus d’usuari i contrasenya del trípticque vau rebre per correu).

També disposeu, cas de donar-vos d’alta, com a clients d’AXESOR, d’un des-compte de 2000 PTA, a descomptar de l’import del vostre primer consum.

NOUS ESTALVIS

A partir del mes de juny Telefónica millora els estalvisestablerts a l’acord. Tots els col·legiats que s’han adscrital conveni gaudiran directament d’aquesta modificación

Tipus de trànsit Estalvi Tipus de trànsit EstalviProvincial 38-43% Interprovincial Catalunya 44-49%Provincial corredor(1) 44-48% Internacional U.E.(2) 32%Interprovincial 40-46% Fix a mòbil 2%

Estalvis respecte a les tarifes oficials de l’1/3/01, en funció del consum mensual(1) Trucades fetes entre municipis inclosos al corredor.(2) Per a la resta de països consulti la taula de preus de l’acord.

El Col·legi signa unconveni de col·laboracióamb Amena-RetevisiónMóvil SAEl Col·legi d’Economistes de Catalunya vasignar, el passat 22 de maig, un conveni decol·laboració amb Amena-Retevisión MóvilSA. Aquest conveni, signat pels repres-

entants de Retevisión, Srs. Miguel ÁngelCastro i Francesc Lloveras, i el degà delCol·legi, Sr. Jordi Conejos, permetrà l’apli-cació d’avantatges a tots els col·legiats i,especialment a aquells que estiguin donatsd’alta de l’IAE i que decideixin adherir-s’hi.

Per a més informació truqueu al telèfon93 325 37 26

Primera retransmissiód’una conferència delCol·legi d’Economistesde Catalunya perInternetEl passat dia 8 de maig es va retrans-metre per Internet la conferència que vafer el Sr. Josep M. Costa, delegat de l’A-EAT a Barcelona. La conferència orga-nitzada per la Comissió d’AssessorsFiscals del Col·legi tractava de la pre-sentació de la Campanya de la Renda2000 i va ser seguida per Internet, endirecte, per unes 400 persones que, amés, van tenir la possibilitat de comuni-car-se entre elles mitjançant un canal dexat. Durant un mes, s’ha pogut veure laconferència en diferit amb més de 300connexions.

La realització de la retransmissió va serpossible gràcies a la col·laboració de LaPlaza (www.onplaza.com).

L’experiència ha estat valorada com amolt positiva i ja s’està treballant per tor-nar a repetir-la.

Notícies

Candidatura de Barcelona per acollir la seu del’autoritat alimentàriaeuropea (AAE)Barcelona està promocionant-se des d’a-bril de l’any passat davant la UE per tald’acollir la seu de la futura AutoritatEuropea per a la seguretat alimentària,organisme comunitari que ha d’entrar enfuncionament a principi del 2002 ambl’objectiu de realitzar assessoramentcientífic i comunicació dels riscs enl’àmbit de la seguretat alimentària.Aquesta iniciativa de la Generalitat deCatalunya i l’Ajuntament de Barcelona,coordinada des del Patronat Català ProEuropa amb estreta col·laboració amb elMinisteri d’Afers Exteriors, compta ambel suport del Col·legi d’Economistes deCatalunya.

Servei CONNECTA’TCom molts de vos-a l t res sabeu, e lpassat 26 de maig,aquest servei vadeixar de donar-sea través de la con-nexió d’InfoviaPlus(Telefónica) perpassar a Airtel coma nou operador.

Aquest canvi s’haproduït gràcies alconveni signat entreRECOL, proveïdorde connexió a Inter-net del Col·legi iaquest operadorde telefonia queha ofert unes con-dicions prou bonescom per justificar-

ne el canvi –més velocitat de connexió– ique, a curt termini, permetran oferir nousserveis com una tarifa plana.

Aquest canvi d’operador ha obligat queels usuaris del servei hagin de fer unesmodificacions en la configuració de laconnexió a Interent del seus ordinadors.Aquestes modificacions són molt senzi-lles i les teniu explicades en la web delCol·legi (www.economistes.com/canvia-ritel.html).

També s’ha posat a disposició dels col·le-giats el servei d’assessorament telefònic alnúmero 902 455 466.


Oferta d’ADSL de TiscaliTiscali, companyia líder en comunicacions i proveï-dor de serveis d’accés a Internet, ha preparat per atots els membres del Col·legi d’Economistes deCatalunya una oferta d’accés a Internet a través

d’ADSL. Aquesta solució de Tiscali permet connectar-se a Internet a alta velocitatgràcies a la seva pròpia xarxa IP.

La tecnologia ADSL (línia d’abonat digital assimètrica) permet gaudir d’una altavelocitat en les comunicacions i en el cas de Tiscali, la velocitat és més gran grà-cies al disseny de baixa concurrència de les seves xarxes.

La tecnologia ADSL amplifica la capacitat de la línia telefònica convencional perconvertir-la en una línia que garanteix un accés més ràpid a Internet sense neces-sitat de fer una trucada i gaudir d’una tarifa plana.

Gaudiu de la solució ADSL Basic de Tiscali

Solució dissenyada per fer l’accés a Internet a través d’un únic PC.Velocitat de 256/128 kbpsAssociat a subdomini: nombreempresa.tiscalibiz.com• 5 bústies de correu POP3 de 25 MB, amb 5 àlies cada bústia• 20 MB d’espai web

Addicionalment associat en aquest servidor podrà contractar:• Comptes de correu addicionals• Adreces IP fixes

Maquinari ofertat : mòdem extern 3COM Dual Link

TISCALI ADSL està actualment disponible a 10 demarcacions espanyoles: Madrid,Barcelona, València, Sevilla, Màlaga, Bilbao, A Coruña, Oviedo, Alacant, i Saragos-sa. A partir del proper dia 15 de juliol estarà disponible en les següents demarca-cions: Santiago, Vitoria, Almeria, Gijón, Burgos, Cádiz, Santander, Castelló,Córdoba, Girona, Granada, Donostia, Palma de Mallorca, Las Palmas, Múrcia, Pam-plona, Vigo, Tenerife, Tarragona, Toledo i Valladolid.

Per a més informació contactar el tel.: 902 151 149

Condicions econòmiques per al membres del Col·legi d’Economistes de Catalunya

I n t e r n e t t o B u s i n e s s

Quota ADSL Alta MòdemInst./Conf.

PVP 8.400 ptes./mes 15.000 32.000 8.000

Economistes 1r any 7.560 ptes./mes 15.000 30.500 8.000

Economistes a partir del 1r any 7.980 ptes./mes

Quin ha de ser el model de finança-ment de Televisió de Catalunya?

La televisió pública catalana té una doblefunció: fer una televisió de qualitat i poten-ciar el coneixement de la llengua catalana.El problema és que la competència en elmercat català és amb les cadenes estatals,que es beneficien de les economies d’es-cala que representen emetre per al mercatespanyol. Un programa costa el mateix siel fa TV3 o una cadena estatal, però elsingressos publicitaris són cinc vegadessuperiors en el cas de les cadenes queemeten a tot l’Estat. Per aquest motiunecessitem suport públic.

Els models de televisions públiques aEuropa són similars?

Hi ha dos blocs ben diferenciats. D’unabanda, els països nòrdics, on funcionen

exclusivament a càrrec del contribuent, viaimpostos o cànons. Els països mediterra-nis, en canvi, han optat per un modelmixt, molt criticat per les cadenes privadespel fet que utilitzen un "doble finança-ment": es beneficien de les injeccions decapital públic, però també obtenen ingres-sos publicitaris.

Quines són les justificacions que per-meten utilitzar aquest model mixt?

Econòmicament, els ingressos publicitarispermeten certa descàrrega sobre el contri-buent. En el cas català, a més, la norma-lització de la llengua catalana exigeix ques’utilitzi, també, en la publicitat.

Hi ha hagut problemes amb la UnióEuropea per les acusacions de com-petència deslleial que han fet les cade-nes privades?

La Unió Europea està desconcertada, per-què el principi habitual és que els ajutsprocedents de les administracions públi-ques es minimitzin al màxim per no dis-torsionar la lliure competència. El queestan demanant les cadenes privades ésque l’ajut sigui total per tal de no tenircompetència pública en el mercat publici-tari. I és precisament la publicitat la quepermet minimitzar els ajuts.

Després de dirigir la Corporació Cata-lana de Ràdio i Televisió ha passat adirigir Televisió de Catalunya. Quinssón els canvis més importants que haintroduït en el model de gestió?

Hem intentat renovar-la introduint dos cri-teris. D’una banda, el principi client-pro-

veïdor dins de l’estructura de la casa: cadaunitat ha d’optimitzar els seus recursosper obtenir els màxims beneficis. I tambéhem intentat externalitzar funcions: ven-dre serveis als nous mercats televisius,com les televisions digitals.

Les noves plataformes són una com-petència a les cadenes tradicionals?

Ho són en el producte final, però tambées tracta d’una oportunitat de negoci queno hem de desaprofitar. Les televisionsdigitals estan augmentant la seva quotade mercat, i les locals començaran aentrar a curt termini. Tot i que l’evolucióserà lenta, la vida de les televisions ober-tes convencionals serà més difícil. Detota manera, crec que a 10 anys vista elpanorama canviarà poc: els canvisimportants arribaran amb la televisiódigital terrestre.

Quin serà, aleshores, el paper d’unatelevisió pública autonòmica?

Seguirem sent molt necessaris, com a puntde referència d’una cultura i d’una llen-gua, i la situació econòmica tampoc no esveurà molt afectada: continuarem essentcapaços de trobar al mercat publicitari el50-60% del nostre finançament.

Quin és el seu parer respecte a Televi-sió Espanyola?

No té sentit que TVE-1 perdi diners per-què pot aprofitar grans economies d’esca-la, i tampoc no té sentit que sigui unatelevisió pública perquè la programacióno és alternativa a la de les cadenes pri-vades. Crec que després de sanejar-la ireduir el deute serà privatitzada. La 2, encanvi, s’ajusta bé al paper d’una televisiópública.

I respecte a la resta d’autonòmiques?

Telemadrid té una programació que éssimilar a la d’una televisió local i possi-blement, per voluntat expressa delGovern, acabi privatitzant-se. En el cas deles televisions de Galícia i Euskadi, la seva


Gent de casa

Miquel PuigMiquel Puig, tarragoní de 47 anys, és doctor en Ciències Econòmiques per la Universitat de Barcelona (UB), i ha estat professor de Teoria Econòmica a lamateixa universitat. Exdirector general d’Indústria i excomissionat per a la Societat de la Informació de la Generalitat, des de l’any 2000 és director deTelevisió de Catalunya, i defensa un model de finançament mixt –"amb par-ticipació pública però també finançat per la publicitat"– per a la televisiópública catalana.

permanència està assegurada com a ele-ment lingüístic referencial.

Les televisions privades són les úni-ques que estan guanyant diners...

I seguiran fent-ho mentre continuï havent-hi barreres d’entrada, mentre es restringei-xi l’accés a aquest mercat per part del’Administració.

En el passat ha estat també comissionatper a la Societat de la Informació.Quina és la situació actual de Catalunyaen aquest sentit?

Catalunya té una gran oportunitat pelmoment de canvi que estem vivintactualment, amb un bon nivell a les uni-versitats i una població àvida de novetatsi de modernització. En canvi, es constataque les infraestructures no són compara-bles a les dels països del Nord d’Europao a les del món anglosaxó. I el teixitempresarial no ha entrat prou a explotarles possibilitats de les tecnologies de lainformació.

Quin ha de ser el paper del sectorpúblic?

Potser no s’ha fet una aposta prou decidi-da per aquest nou sector, tot i que s’hacomençat a caminar en la direcció correc-ta, en àmbits com el de l’administracióelectrònica o la sanitat. I la penetraciód’Internet, sense ser la dels països anglo-saxons, és significativament més elevadaque la d’altres països europeus perquèensenyament va fer una aposta precoç perintroduir Internet a les escoles. Aquest ésun bon punt de partida.

Claudi PérezPeriodista


Reporting Advisory Group). A Espanya caldestacar els treballs sobre control de quali-tat i delimitació de les activitats de l’auditor.

Pel que fa al procés d’harmonització de lainformació financera, el Sr. Jorge Herre-ros, va destacar l’activitat de l’IASC l’any2000 per fer front a les necessitats d’harmo-nització de la informació financera a causadel procés de globalització dels mercats.

Es constata que les Normes Internacionals deComptabilitat s’utilitzen cada cop més a Euro-pa. L’any 1995, l’IASC va rebre l’encàrrec depart de l’IOSCO de preparar un joc de normescomptables adient que pogués ser acceptatinternacionalment i que va ser completat l’any1999 amb la publicació de la Norma Interna-cional (IAS) núm. 39. En aquell moment l’IOS-CO i el Comitè de Basilea varen donar el seuvist-i-plau en aquest joc de normes.

L’any 2000 la Comissió Europea es decantàper l’adopció dels IAS com a eina per l’har-monització de la informació financera aEuropa. Actualment ja hi ha set països quepermeten l’aplicació dels IAS en lloc de lesnormes locals.

A la recent reunió dels països membres aLisboa, s’establí l’any 2005 com a data d’in-tegració dels mercats de capitals. Per això esva encarregar a la Comissió Europea desen-volupar un marc comptable que garanteixila comparabilitat de la informació financera.

El juny de 2000 la Comissió Europea vaemetre un comunicat pel qual les com-panyies cotitzades a borses europees hand’utilitzar els IAS per preparar la sevainformació financera i el febrer de 2001 espublicà el Reglament que obliga que l’any2005 les empreses cotitzades a borsa uti-litzin els IAS i dóna la possibilitat als estatsmembres de fer aquesta obligació extensiva aaltres societats o a avançar el termini establert.

La Unió Europea ha suggerit a les partsinteressades constituir un comitè d’expertsper a l’adopció dels IAS. Així doncs s’haconstituït l’EFRAG (European FinancialReporting Advisory Group).

Com a projectes addicionals dins el marc delprocés d’harmonització de la informaciófinancera el Sr. Herreros va destacar també lamodernització de les directives comptablesi la introducció del “fair value accounting”.


Especial

En la inauguració de la III Marató tècnica d’auditoria, que es va dur aterme el passat 22 de maig, es va comptar amb la presència del Sr. Jordi Cone-jos, degà del Col·legi, del Sr. Jesús Betrian, president del REA, i del Sr. MiguelAntonio Pérez, president del Comitè Directiu d’Economistes Auditors de Cata-lunya, Secció del REA a Catalunya.

Després de les intervencions dels ponents de cadascuna de les tres sessions,dues al matí i una a la tarda (a continuació en teniu una breu ressenya), laMarató es va cloure amb la conferència del Sr. José Luis López Combarros, pre-sident de l’ICAC.

Sessió primera

L’auditor davant la globalització i l’harmonització de la informaciófinancera

Sessió coordinada pel Sr. Josep M. LópezMestres, economista auditor, membre delComitè Directiu de la Secció del REA aCatalunya, i amb la intervenció dels ponentsSr. José Luis Díez, economista auditor, socid’Ernst & Young, i del Sr. Jorge Herreros,membre d’Arthur Andersen.

La sessió va abordar l’efecte que la globa-lització de l’economia i els mercats tenenen la professió de l’auditor, tant en la ves-sant pròpia d’auditoria com en la d’expertscomptables. El Sr. José Luis Díez va tractarels aspectes que la globalització té en laprofessió de l’auditor mentre que el Sr.Jorge Herreros va centrar la seva interven-ció en el procés d’harmonització de lainformació financera.

El Sr. José Luis Díez destacà en la sevaintervenció que tot i que la globalització

dels mercats requereix una adaptació delsprincipis comptables, les normes d’audito-ria no s’haurien de veure tan afectades peraquest procés. Malgrat tot, la professiósent la necessitat de fer canvis i reflexio-nar sobre com adaptar la seva organitza-ció per fer front a la seva problemàtica.

Aquests canvis s’analitzen pels propis pro-fessionals i pels organismes entre els qualstrobem els treballs de l’IFAC, el Fórum deFirmas, la Comissió Europea, etc., i un delstemes marc de discussió és si cal adaptarles Normes Internacionals existents o crearunes noves normes reguladores de la pro-fessió, i si les normes han de ser una direc-triu a què els països s’hi han d’adaptar o sical fer una normativa única per a tots.

Les institucions treballen aspectes concretsque afecten a la professió. En concret laUnió Europea està treballant, entre d’altres,el control de qualitat, independència i res-ponsabilitat civil dels auditors. La FEE tractatemes com la independència, deures d’infor-mació, la responsabilitat de l’auditor, “fairvalue accounting”, control de qualitat, laconstitució de l’EFRAG (European Financial

Sessió segona

Altres informes i serveis relacionatsamb l’auditoria

Sessió coordinada pel Sr. Carlos Puig deTravy, economista auditor, membre delComitè de Normes i Procediments del REA,i amb la intervenció dels ponents Sr. Fran-cisco Suárez, economista auditor, soci deDeloitte & Touche, i del Sr. Jaume Buxó, eco-nomista auditor, soci d’Arthur Andersen.

Després d’una breu introducció, en la qualel senyor Carlos Puig de Travy va ressaltarque cada cop més es requereix a l’auditorper aquest tipus de treball i d’aquí la sevaimportància, va prendre la paraula, en pri-mer lloc, el senyor Francisco Suárez (mem-bre del CNP del REA i una de les persones

que més participació ha tingut en el desen-volupament de l’esborrany de la Recoma-nació núm. 3 del REA sobre “Altres treballsrelacionats amb l’auditoria”) per exposarde forma detallada els diversos treballsregulats per aquesta Recomanació.

El Sr. Suárez va indicar que no és objectede regulació per l’esmentada Recomanacióels treballs de revisió i verificació regulatsper la llei d’auditoria de comptes, ni elstreballs que faran els auditors en qualitatd’experts. El marc de referència per a l’e-laboració d’aquesta Recomanació ha estatprincipalment les normes internacionalsd’auditoria de l’IFAC (en concret les NIAS800, 910 i 920) i també s’ha tingut encompte les normes d’auditoria dels EstatsUnits d’Amèrica relatives a informes espe-cials, procediments acordats, cartes per aintermediaris i, fins i tot, les relatives a tre-balls de declaració atestada. Va quedarpalès que aquesta Recomanació intentaajudar a l’auditor clarificant els temes mésimportants en relació a aquests treballscom són els diferents nivells de seguretatque poden esperar-se, les qüestions quel’auditor ha de plantejar-se com a conse-

qüència de la responsabilitat que assu-meix, com ha de plantejar-se la cartad’encàrrec i, per últim, els procediments aseguir i la forma i contingut de l’informeen cada tipus de treball.

El Sr. Suárez va concloure finalment dientque l’esmentat esborrany està en un perí-ode d’exposició als membres del REA finsel proper 30 de juny, per tant qualsevol

comentari en relació a aquest ha de serdirigit al Comitè de Normes i Procedi-ments del REA abans d’aquesta data i seràestudiat com és degut.

A continuació va prendre la paraula el Sr.Jaime Buxó (auditor i expert en temesfinancers i de gestió empresarial) qui, des-prés de donar un repàs als diferents tre-balls que la legislació mercantil assigna alsauditors, ja sigui en la seva qualitat d’audi-tor o d’expert independent, es va centraren dos temes de gran importància avui endia, com són el de la valoració d’empresesi el “due diligence”.

En relació als treballs de valoració d’em-preses va indicar que aquests es podenclassificar en tres tipus atenent a la sevanaturalesa que són de caràcter legal (rela-cionades amb supòsits establerts en lalegislació mercantil), de caràcter fiscal(derivats d’un procés de planificació fis-cal) i , per últim, de caràcter transaccional(relacionats amb processos de compra-venda). Va referir-se als mètodes de valo-ració més comunament acceptats quepoden resumir-se en “valor de cotització

en borsa”, “valor de l’actiu net real”, “valorde capitalització de resultats” i “valoractual de fluxos monetaris nets”. Desprésd’explicar amb detall cada un d’aquests,va indicar una sèrie d’advertències ques’ha de tenir en compte davant de treballsde valoració com són:– Si la societat cotitza en borsa, el mèto-

de del valor de cotització és el mésidoni i, per això hem d’extremar lesprecaucions davant qualsevol altremètode.

- Hem de ser crítics en els càlculs delvalor residual, és a dir en les hipòtesisde futur, taxa de creixement projecta-des, inversions previstes, etc.

- És convenient fer una anàlisi de sensi-bilitat del model pel que fa a determi-nades variables clau.

- Per últim, la valoració sempre és millorreferir-la a un rang o interval de valor oen relació a diversos escenaris possibles.

Després d’una definició concreta sobre el“due diligence” va fer un repàs general deles principals àrees a desenvolupar enaquest tipus d’encàrrecs que comprèn desde la preparació d’un resum de resultatsfinancers històrics, passant per la descripciódel negoci i per una anàlisi de la situacióactual de l’empresa, fins a l’anàlisi d’àreescom la fiscal, personal (inclòs equip direc-tiu), immobles, assegurances, etc.

Quan els dos ponents van acabar, es vaobrir una tanda de preguntes, en la quales va tractar temes de gran importànciacom són les exigències de determinatsorganismes públics quant a la forma d’in-formar en treballs exigits als auditors,nivell d’importància relativa que ha d’em-prar-se en el treball de revisió limitada ide procediments acordats i per últim dequin tipus de valoració ha de ser requeriten casos en què existeixin fons de comerçimplícits de significació en els comptesanuals de les companyies auditades.


El Sr. Jesús Betrian, president del REA,va introduir la filosofia que s’ha seguit perpreparar la normativa sobre els procedi-ments per a l’exercici de control de qua-litat dels membres del REA. Elplantejament bàsic ha estat facilitar laqualitat del treball dels auditors a efectesque puguin complir la seva funció bàsica:generar i transmetre confiança entre elsagents econòmics sobre els documentscomptables elaborats pels administradors.Aquesta confiança només s’aconsegueixsi els professionals efectuen auditories dequalitat. Per això, és convenient l’establi-ment de procediments estrictes de controlde qualitat dels nostres membres, acom-panyats de mesures correctores, de millo-ra i de formació d’aquells que així horequereixi i l’estreta cooperació amb l’I-CAC en els plans de control tècnic i d’im-plantació de mesures correctores, si sónnecessàries.

Posteriorment, el Sr. Enrique Quintanar,director de Comitè de Qualitat del REA, vaexplicar el sistema de control que va exis-tir en el REA fins l’any 2001, basat en revi-sions informals. Davant les novesexigències de l’ICAC i de la Unió Europea,el REA ha emès la circular General1/2001.Els objectius bàsics del Pla de Con-trol de Qualitat establert en l’esmentadacircular són els següents:– Millorar el nivell de qualitat dels nostres

membres i realçar la seva imatge pública.

– Distingir els nostres membres per laseva excel·lència en la qualitat.

– Augmentar la confiança i la credibilitatde la societat i de l’ICAC.

El col·lectiu a revisar seran tots els mem-bres del REA amb activitat en auditoria decomptes almenys un cop cada 10 anys ocada 6 si tenen clients d’interès públic. Labase de selecció serà informació propor-cionada per l’ICAC. En els tres primersanys es revisarà als auditors del REA ambmés de 300 hores declarades i als auditorsamb clients d’interès públic. Durant l’any2001 es faran un total de 203 visites de con-trol de qualitat. En aquestes visites es revi-sarà que els procediments establerts perl’auditor assegurin raonablement la qualitatdel seu treball, sense que es deixi mai

constància a efectes externs dels noms delsclients, l’auditoria dels quals s’ha revisat.També va explicar els detalls de com fun-cionaran a la pràctica aquestes revisions.

Per acabar, el president del Comitè dePràctiva Professional del REA, Sr. DanielPastor, va fer algunes consideracionssobre la Recomanació de la Unió Europeasobre control de qualitat dels auditors isobre el procés de col·laboració amb l’I-CAC en aquest tema.

També va esmentar la creació del serveid’assistència tècnica per als membres delREA. Finalment va resumir, tot destacant elstemes més significatius, el document pre-parat per l’ICAC sobre els temes suscepti-bles de millora en el treball dels auditors.


Sessió Tercera

Control de qualitat

Sessió coordinada pel Sr. Miguel Antonio Pérez, economista auditor, president delComitè Directiu d’Economistes Auditors de Catalunya, Secció del REA a Catalunya, iamb la intervenció dels ponents Sr. Jesús Betrian, president del REA, del Sr. EnriqueQuintanar, director de Control de Qualitat del REA, i del Sr. Daniel Pastor, president delComitè de Pràctica Professional del REA.


Recull Legislatiu FiscalRecull Legislatiu FiscalAquest Recull Legislatiu Fiscal ha estat recopilat i facilitat, per a la seva publicació en l’Informatiu de l’Economista, per CISSPRAXIS.

NUEVAS DISPOSICIONES NOTICIAS AL DIA

I . E S P E C I A L E S

ORDEN DE 2 DE ABRIL DE 2001Se aprueba el modelo 05 desolicitud de aplicación en elImpuesto Especial sobre Deter-minados Medios de Transportesde los supuestos de no suje-ción, exención y reducción dela base imponible que requie-ren el reconocimiento previo dela Administración tributaria(B.O.E. 12-04-2001)

I . P A T R I M O N I O

ORDEN DE 10 DE ABRIL DE 2001Se establecen las condicionesgenerales y el procedimientopara la presentación telemáticade declaraciones del Impuestosobre la Renta de las PersonasFísicas y del Impuesto sobre elPatrimonio para el ejercicio2000 (B.O.E. 17-04-2001)

I . R . P. F.

REAL DECRETO-LEY 6/2001,DE 6 DE ABRILSe adoptan medidas urgentespara reparar los daños causa-dos por las lluvias y temporalesacaecidos desde los últimosdías de octubre de 2000 hastafinales del mes de enero de2001 en la Comunidades Autó-nomas de Galicia y Castilla yLeón (B.O.E. 07-04-2001)

REAL DECRETO-LEY 7/2001,DE 6 DE ABRILSe adoptan medidas urgentespara reparar los daños causadospor las lluvias e inundacionesacaecidas durante los días 21 al26 de octubre de 2000 en lasprovincias de Tarragona, Zara-goza, Teruel, Castellón, Valenciay Murcia (B.O.E. 07-04-2001)

REAL DECRETO-LEY 9/2001,DE 6 DE ABRILSe adoptan medidas adiciona-les en el marco de erradica-ción de las encefalopatíasespongiformes transmisibles(B.O.E. 07-04-2001)

ORDEN DE 10 DE ABRIL DE 2001

RESOLUCION DE 30 DE MARZO DE 2001De la Dirección General delTesoro y Política Financiera porla que hace público el tipo deinterés efectivo anual para elsegundo trimestre natural delaño 2001, a efectos de califi-car tributariamente a determina-dos activos financieros (B.O.E. 17-04-2001)

I . S O C I E D A D E S

RESOLUCIÓN DE 30 DE MARZO DE 2001

P R O C E D I M I E N T OG E S T I O N T R I B U TA R I A

RESOLUCION DE 11 DE ABRIL DE 2001De la Agencia Estatal de Administración Tributaria sobreasistencia a los contribuyentesy ciudadanos en su identifica-ción telemática ante las entida-des colaboradoras con ocasión de la tramitación deprocedimientos tributarios (B.O.E. 24-04-2001)

RESOLUCION DE 16 DE ABRIL DE 2001De la Agencia Estatal de Administración Tributaria por la que se hacen públicos losnúmeros de serie y huellas digitales de los certificados de servidor de la AEAT (B.O.E. 25-04-2001)

La reforma de la Ley General TributariaEntre los diversos puntos que son objeto de debate para la futura Ley General Tri-butaria, cabe destacar algunos que suponen una importante novedad con res-pecto a la situación actual:– Se están estableciendo propuestas en torno a la nueva figura del acta de con-

formidad con acuerdo entre la Administración y el Contribuyente, en la que lacuantía de la sanción se reducirá al 25% cuando se trate de supuestos en losque exista dificultad a la hora de interpretar la normativa vigente y se llegue aun acuerdo entre ambas partes.

– Las actuaciones de la Administración tendrán un enfoque de carácter más pre-ventivo y menos "a posteriori", facilitando los criterios para la correcta aplica-ción de las normas tributarias.

– Se potenciará la utilización de los medios telemáticos en las relaciones con loscontribuyentes, que podrían afectar a requerimientos y otro tipo de contactosmás allá de la simple presentación de declaraciones.

– Se aplicará el arbitraje, no estando aún delimitadas ni las materias objeto de estamodalidad, como tampoco las personas que ejercerían la mencionada función.

– Se contempla también la posibilidad de aplicar determinadas bonificacioneseconómicas a quien cumpla sus obligaciones tributarias dentro de los primerosdías de los plazos de declaración.

– En materia de interpretación administrativa, parece que la resolución de las consultastributarias quedaría encomendada en exclusiva a la Dirección General de Tributos.

– Las actualmente denominadas comprobaciones abreviadas podrían convertirseen comprobaciones de carácter limitado, tanto en lo que respecta al plazomáximo de su realización, como a los periodos objeto de comprobación y losdocumentos a examinar.

– Se contempla un amplio capítulo de responsabilidades para quienes cumpli-mentan las declaraciones tributarias por cuenta de los contribuyentes.

El futuro de la financiación autonómicaLos nuevos esquemas en torno a los que va a girar la financiación autonómicaamplían el marco de cesión de tributos y, en algunos aspectos, la capacidad nor-mativa de los órganos legislativos de las comunidades autónomas.– En materia de Impuesto sobre la Renta de las Personas Físicas, la cesión podría

llegar al 40%, llevando aparejada un incremento de las competencias legisla-tivas sobre este tributo.

– Importante novedad implicaría la cesión del 25% del Impuesto sobre el ValorAñadido, planteándose la posibilidad de que las comunidades autónomaspudiesen establecer tipos impositivos

– Respecto a los Impuestos Especiales, la cesión podría alcanzar el 30% en el deHidrocarburos y el 100% en el del Alcohol, Tabaco y Medios de Transporte.

Planes de pensiones en las empresasEstá siendo objeto de estudio la posible incentivación fiscal a la creación de pla-nes de pensiones de empresas a través del traslado de parte de las subidas sala-riales a fórmulas de previsión social. La ventaja de este diferimiento de la percepción de los salarios sería doble: por unlado la cobertura de futuras pensiones y por otro la eliminación de tensiones infla-cionistas por la indisponibilidad inmediata por parte del perceptor de las rentas.

Rebajas y deducciones en Renta y SociedadesSiguiendo la línea marcada por Alemania, Francia e Irlanda, podría reducirse eltipo de gravamen del Impuesto sobre Sociedades para situarse en torno al 30%para quienes no tengan la condición de empresas de reducida dimensión. Paraestas últimas, en la reforma del impuesto se abordará también la delimitación delvolumen de operaciones que da derecho a tener el tratamiento fiscal más favo-rable, que podría llegar a situarse en 1.000 millones de pesetas.La próxima reforma del IRPF contempla reducciones especiales para los contribu-yentes con hijos menores, de la que también se podrán beneficiar aquéllos quetengan ascendientes a su cargo. Esta medida se complementará con la rebaja de la tarifa del impuesto quedan-do el tipo máximo en el 46% y el mínimo en el 15%.

Control sobre la circulación de capitalesLa Ley que regulará los movimientos de capitales reducirá la cuantía a partir de laque es necesario facilitar información a las autoridades económicas cuando se pro-duzcan salidas de fondos al exterior, situándola en torno a 2.300.000 pesetas. También será preciso informar de aquellos movimientos que no guarden relacióncon actividades empresariales o profesionales. Estas medidas se complementarán con la obligación de facilitar informaciónsobre los movimientos de medios de pago dentro del país.

Aquesta conferència, organitzada per laComissió d’Economia Financera el 18 d’a-bril, va anar a càrrec del Sr. José M. López deLetona, president de l’Associació Espanyolade Capital d’Inversió i també d’Excel Part-ners SA, i del Sr. Francesc Raventós, conse-ller delegat de Catalana d’Iniciatives CR. Lapresentació va ser del Sr. Anton Gasol, pre-sident de la Comissió.

El Sr. López de Letona se centrà en l’anàlisidel capital risc en el marc europeu i espanyol,i el Sr. Raventós s’ocupà d’explicar-ne la situa-ció dins l’economia catalana, així com algunsaspectes més concrets de la seva operativa.

El Sr. López de Letona començà definintel capital risc des de tres punts de vista:per als inversors, com un actiu amb un altrendiment potencial i amb un major risc;per a les empreses, com una font alterna-tiva de recursos financers amb valor afegita mig i llarg termini; i per als governs,com una eina per dinamitzar l’economia, iper tant a incentivar fiscalment.

El mapa europeu del capital risc ve marcatper l’època en què aparegué en cada zona:el Regne Unit, on va aparèixer als anys 50,durant la postguerra, és la zona on mésdesenvolupada està aquesta forma de

finançament; la majoria dels altres païsosde la Unió Europea començaren a fer-ne úsdurant els 70; i no fou fins la dècada poste-rior que es començà a implantar a Espanya,que arrossega un retard respecte a la mitjana.

El seu nivell de desenvolupament es potmesurar amb diferents indicadors, tantquantitatius com qualitatius. Entre els pri-mers hi ha: inversió realitzada en relació alPIB, nombre d’inversors i d’empreses inte-ressades en obtenir-ne finançament, elsimports dels fons invertits, etc. I entre elssegons: grau d’especialització de les socie-tats inversores en sectors i tipus concretsd’operacions; nombre de possibles fórmu-les concretes de finançament; grau dedesenvolupament d’un mercat secundarion poder vendre participacions d’empre-ses petites i mitjanes; unes menors restric-cions legals sobre asseguradores i fonsd’inversió per invertir-hi, etc. Tots ensmostren el diferent grau d’implementaciódel capital risc a Europa descrit al principi.

A Espanya, tot i que està encara endarreri-da respecte a la mitjana europea, per al Sr.López de Letona hi ha bones perspectivesde futur. La forta inversió feta durant l’any2000, un major ritme de creixement econò-mic, la presència espanyola a Llatinoamèri-

ca i el fet que s’estan començant a recollirfruits dels esforços fets fan pensar així.

El Sr. Raventós començà a analitzar elpanorama català comentant que aquí hi hamenys nivell d’inversió en capital risc enrelació al PIB que a la mitjana estatal a causade la naturalesa del nostre teixit empresarial:petites i mitjanes empreses, molt sovintfamiliars, més receloses que algú de foraestigui en el seu consell d’administració idemani el perquè de com es fan les coses.

A Catalunya, igual que a nivell estatal, lesinversions del capital risc normalment esfan per finançar la fase d’expansió de l’em-presa (o estadis posteriors), amb la qualcosa es perd part de les empreses a què espodria arribar a ajudar.

Per caracteritzar les societats capital risc, caldir que entren a les empreses com a socis,normalment amb una participació minorità-ria, per a un termini d’uns 4 a 6 anys i obte-nir-ne llavors les plusvàlues. S’entra alsconsells d’administració de les empresesparticipades no per intervenir en el dia adia o en els temes en què és especialistal’empresari, sinó en els més generalistes,com els financers, i aportant els seus con-tactes i la formació dels seus equips. Inter-venen quan les altres fonts no ofereixenfinançament: en empreses poc capitalitza-des, sense molts actius, quan diferents fami-liars són hereus d’una empresa però algunsvolen vendre-se’n la participació, etc.

Una de les modalitats més rendibles i queaquí tot just s’està començant a implantarés el management buy-out, quan els direc-tius compren l’empresa als seus propieta-ris amb el suport de la societat de capitalrisc. Aquí és fonamental que hi hagi unbon equip directiu implicat econòmica-ment en l’operació i amb una ferma volun-tat de dur-la a terme.

El Sr. Raventós conclogué que a Catalunyaés més difícil trobar projectes de prou importper justificar els costos fixos de les opera-cions de capital risc però que, no obstant, ésun sector amb molt futur. Clars signes són elfet que es comenci a especialitzar i que esti-gui creixent el nombre d’empresaris interes-sats en aquesta font de finançament, fentmés atractiva aquesta alternativa d’inversió,sobretot amb els baixos tipus d’interès delmercat i la volatilitat de les borses.

Ramon Vallés i FortCol·laborador de la Comissió d’Economia

Financera, Llicenciat en ADE i Màster en Economia i Finances (CEMFI)

Una versió ampliada de la ressenya estàdisponible a l’apartat de la ComissióFinancera de la pàgina web del Col·legi.


Treballem en grup / Ressenyes d’actes del Col·legi

Funcions i expectatives de les societats de capital de risc:Europa, Espanya i Catalunya


Responsabilitat dels administradors

El passat 26 de febrer vatenir lloc a la seu del Col·legid’Economistes de Barcelonaun curs sobre la Responsa-bilitat dels administradors,

curs organitzat pel Col·legi i la firma d’ad-vocats i economistes Pedro Brosa & Aso-ciados. El programa del curs va tractar eltema de la responsabilitat dels administra-dors des de tres punts de vista diferents.

La responsabilitat des del punt de vista mercantil i fiscal

Aquesta qüestió va ser desenvolupadaper Fernando Mier, soci i director delDepartament Mercantil, de Pedro Brosa &Asociados.

L’ordenament jurídic vigent i, en concret, elrègim jurídic de les societats mercantilsdefineix avui múltiples supòsits de respon-sabilitat personal de l’administrador d’unacompanyia. La legislació societària imposaa l’administrador el deure d’actuar sempreamb la diligència deguda d’un ordenatcomerciant i un representant legal, cosaque implica, si més no, un estricte compli-ment de tota la normativa aplicable. Ésnecessari tenir present totes les obligacionsderivades de la Llei de Societats Anònimes(LSA) o la Llei de Societat de Responsabili-tat Limitada (LSRL), i no es pot desconèixertampoc que és també responsabilitat del’administrador fer complir la resta de nor-mes vigents a la societat que representa.

La contínua proliferació de normes jurí-diques, la complexitat cada vegada mésgran de l’activitat econòmica i la descen-tralització de les decisions en les empre-ses fa que sigui impossible estar segurde no estar incomplint una o una altranorma i, per tant, de trobar-se en unadeterminada situació de risc. En aquestescircumstàncies només es pot recomanar:

• una actuació raonablement diligent, • una completa avaluació dels principals

riscos,• l’adequada documentació de les deci-

sions i

• un assessorament jurídic complet irecorrent enfocat cap a l’avaluació i prevenció dels riscos que poden deri-var-se de l’activitat de l’empresa.

La responsabilitat des del punt de vista penal

En segon lloc, Arturo Aguado, advocatdirector del Departament Processal dePedro Brosa & Asociados, va aprofundirsobre la responsabilitat penal en què podenincórrer els administradors de les societatsmercantils en l’exercici de la seva funció.Per això, va analitzar l’article 31 del CodiPenal, que estableix una imputació objecti-va (tant per als administradors de fet comde dret) quan les circumstàncies del delictesiguin a l’empresa o persona jurídica ennom o representació de la qual s’actuï.

La ponència va repassar de manera explí-cita les conductes delictives més freqüentsen què poden incórrer els administradorssocietaris, destacant bàsicament: els delic-tes societaris i/o contra els drets dels tre-balladors i aquells delictes genèrics comels d’insolvència punible; els relatius aprocediments concursals i els delictes con-tra la Hisenda Pública i la Seguretat Social.

La responsabilitat des del punt de vista laboral

Finalment, Miguel Albasanz, advocat delDepartament Laboral de Pedro Brosa &Asociados, va desenvolupar una ponèn-cia encaminada a donar llum quant a lesqüestions laborals que el tema comporta.Els punts bàsics que es van tractar vanversar sobre: la responsabilitat per deutesde naturalesa laboral i la responsabilitaten temes de seguretat i salut en el treball.

Sobre la primera qüestió es van comentarles dues vies possibles per exigir davantl’ordre social responsabilitat d’administra-dors. D’una banda, la derivada de la ins-trumentalització fraudulenta o il·lícita de lessocietats, per ser la persona jurídica mera-ment aparent. En aquest supòsit existeixextensió de responsabilitat a l’administra-dor en nom de la “teoria de l’aixecamentdel vel”. La segona via fa referència a laresponsabilitat solidària d’administradorsen els supòsits d’incompliment de les obli-gacions previstes per la llei.

Sobre la responsabilitat en temes de segu-retat i salut en el treball, es va destacarque és l’empresa i no l’administrador la queté la responsabilitat administrativa si incom-pleix les normes establertes a la Llei de Pre-venció de Riscos Laborals de 1995. Noméses considera l’administrador responsable enels supòsits en què hi hagi delicte penal.

Què pot trobar l’auditor a Internet que li sigui útil?

Aquest acte, organitzat perEconomistes Auditors deCatalunya, Secció del REA aCatalunya el passat 25 d’a-bril, va anar a càrrec de la

Sra. Esther Soler, directora del Centre deDocumentació Arthur Andersen Barcelo-na, i el va moderar el Sr. Miguel AntonioPérez, president de la Secció del REA aCatalunya.

Amb aquesta conferència preteníem queels assistents coneguessin els diferentsmotors de cerca i les tipologies de portalsexistents, per tal de poder enfocar millorles seves cerques. Conèixer l’estructuratecnològica d’aquestes eines de cerca,ens pot facilitar molt l’obtenció de resul-tats satisfactoris.

En la segona part, vam enumerar dife-rents recursos d’informació a la xarxa,destacant la informació d’interès de lesdiferents webs citades i segons la sevatipologia:

Normativa, associacions, directoris d’em-preses, informació registral, informacióeconòmico-financera d’empreses, mercatsfinancers, premsa, informació sectorial,estadística i de països, comerç exterior,subvencions i concursos.

Per fer més entenedora la informació, vamvisualitzar algunes adreces que vam con-siderar d’especial interès, com la informa-ció d’empreses de les cambres de comerç(http://www.camerdata.es:8081/fiem-presas), la dels registres mercantils(http://www.registradores.org/mercant.htm)que permet comprar la informació pre-sentada al Registre Mercantil de la majo-ria d’empreses espanyoles, la de la SECamb legislació i informació financerad’empreses cotitzades als parquets nord-americans (http://www.sec.gov), Guía-me, amb molta informació de referència desectors espanyols (http://www.guiame.net)o Fisub, base de dades bibliogràfica ambinformació de subvencions i concursospúblics publicats al BOE, butlletins pro-vincials o al DOCE (http://www.gen-cat.es:8000/cid/owa/fisub.menucerques),així com la del Col·legi (http://www.econo-mistes.com) i la del REA (http://www.rea.es)pel seu contingut informatiu i tècnic de laprofessió.

En resum, una petita selecció de fontsd’informació que hi ha a Internet quetenen un valor afegit per als pro-fessionals.


Reflexions sobre l’eficiència en el sistema sanitari

La Comissió d’Economia dela Salut va organitzar, elpassat 3 de maig, una ter-túlia sobre aquest tema queva anar a càrrec del Sr.

Jaume Puig, professor de la UniversitatPompeu Fabra.

L’objectiu de la sessió va ser proporcionaruna breu introducció als mètodes econò-mics de mesura de l’eficiència de lesorganitzacions sanitàries. Aquests mèto-des s’agrupen sota la denominació d’en-focaments del tipus frontera (mètodesparamètrics i no paramètrics) i es basenen la construcció de fronteres de produc-ció i de costos de millor pràctica. S’hanaplicat tant a nivell macro (mesura d’efi-ciència dels sistemes sanitaris a nivell glo-bal en el darrer informe de l’OMS), anivell meso (comparació dels nivells d’e-ficiència d’hospitals i de centres d’atencióprimària) i a nivell micro (decisions clíni-ques). Pel que fa al cas, es pot consultarla revisió dels estudis sobre aquest temadisponibles per al nostre país que es vapresentar a les Jornades d’Economia de laSalut de l’any passat a Palma de Mallorca(http://www.aes.es).

A títol d’il·lustració de l’ús d’aquestsmètodes s’exposa un estudi recent de J.Puig i de V. Ortún sobre els nivells d’e-ficiència en la compra de serveis d’aten-ció primària a Catalunya. L’objectiud’aquest estudi és millorar el coneixe-ment sobre la ineficiència econòmica enla contractació de serveis d’atencióprimària al sistema sanitari català mit-jançant dos objectius específics. El pri-mer és obtenir una mesura de laineficiència econòmica dels serveis quel’agència compradora contracta a cadas-cun dels proveïdors. El segon objectiuconsisteix en quantificar les causes de laineficiència en la compra de serveis d’a-tenció primària. En aquest context, l’efi-ciència econòmica es defineix com lacapacitat de comprar un determinatnivell de quantitat i qualitat de serveisd’atenció primària al cost més baix.



C



C Col·legi d'EconomistesCol·legi d'Economistesde Catalunya


C

Col·legi d'Economistesde CatalunyaC Col·legi d'Economistes

de Catalunya

Visat d’autentificació col·legialNou

Són molts els economistes que, independentment de la

seva especialitat professional, es dirigeixen a la secretaria

del Col·legi per tal de sol·licitar una acreditació com a eco-

nomista en el moment de presentar els seus informes.

Aquests Visats d’Autentificació Col·legial, personalitzat

per a cadascun dels col·legiats que ho desitgin, serveixen

per acreditar la identificació del professional, controlar la

seva titulació i col·legiació, així com indicar la seva habilita-

ció per al treball professional de que es tracti i, es podran

utilitzar per a qualsevol tipus d’informe que un economis-

ta pugui realitzar (sanitari, medi ambient, urbanisme, màr-

queting, viabilitat d’empreses, fiscal,...).

Per a més informació i comandes truqueu a la Secretaria del Col·legi. Tel. 93 416 16 04, fax 93 416 00 61

Existe abundante información sobre losfondos de inversión: cotizaciones diariasen los Boletines de Bolsa, publicacionesde la CNMV, diarios especializados eninformación económica... Pero pocos deellos intentan dar respuesta a una pregun-ta que se formulan muchos inversores: elmejor o peor comportamiento de unfondo determinado respecto a los demás.En otras palabras, el fondo en el queestoy invertido ¿se encuentra entre losmejores, o entre los peores?. Primero, enEspaña el inversor puede escoger entrecerca de 3.000 fondos y, segundo, notodos son de la misma calidad. Para res-ponder a estas y otras preguntas han apa-recido los denominados Rating de fondos,

que ayudan a seleccionar los fondos conmayor posibilidad de ser bueno en elfuturo.

Antes de pasar a explicar cono seleccionarlos mejores fondos, se hace necesariodejar claro en el ámbito conceptual, quése puede esperar de un Rating y qué no,así como su diferencia abismal con unRanking de fondos.

El Ranking solo tiene en cuenta rentabili-dades en un período de tiempo determi-nado y el inversor a través del rankingpuede observar, a lo largo del tiempo, siel fondo elegido se mantiene en un lugarascendente en una clasificación por renta-

bilidades, indicando la conveniencia demantenerlo o sustituirlo por otro fondo decomportamiento mejor. El objetivo finalde un Ranking es el de servir de clasifica-ción de los fondos de inversión, pero noes suficiente para tomar una decisión decompra. Al ser una fotografía instantáneade un momento determinado de la vidadel fondo, sólo nos da las posiciones delúltimo período. Sin embargo los mejoresfondos de hoy no tienen por qué ser losmejores de mañana.

Para tomar decisiones de compra sobreun fondo deberemos tener en cuenta nosólo las rentabilidades pasadas, sino laconsistencia de los resultados. Esta con-sistencia es la que viene expresada en losdenominados Ratings, que son una formade calificar la calidad de la gestión de unfondo. En los Ratings no sólo se tiene encuenta la rentabilidad, sino también elriesgo del fondo y su consistencia deresultados en el tiempo.

Hágase la siguiente pregunta: la rentabili-dad acumulada en tres años por dos fon-dos de inversión de la misma categoría esla misma, un 50%; pero el primero lo hahecho a razón de un 13%, un 18% y un19% anual, mientras que el segundo ha

En què invertir en el segon semestre de l’any2001

Como seleccionar los mejores fondos de inversión


obtenido unas rentabilidades de un 10%,un –27% y un 67%, también anual. ¿Quéfondos elegiría para invertir? La respuestadebe ser que el primero, ya que su rela-ción rentabilidad/riesgo indica una ges-tión más eficiente.

Existen varias herramientas analíticas quepermiten una buena determinación de lacalidad y consistencia en los resultados deun fondo, comentaremos en este escritodos de las mas frecuentes. El primero es eldenominado ratio de Sharpe, el cual poneen relación el exceso de rentabilidad delfondo sobre un activo sin riesgo (Letra delTesoro) con la volatilidad del fondo. Enotras palabras, indica cual es la remunera-ción (rentabilidad) que ofrece el fondo porcada punto de riesgo (volatilidad) adicio-nal que asume. Cuando mayor sea esteratio, mayor será la calidad en la gestióndel fondo y por consiguiente merecerá lapena comprarlo o bien mantenerlo.

Otro de los parámetros utilizados es la Máxi-ma caída del fondo. Consiste en calcular lamáxima caída de un fondo para un perío-do de tiempo determinado, generalmentea 36 meses. Con esta medida el inversorpuede apreciar el mayor “susto” que le hadado el fondo en ese período de tiempo.

No todos los Ratings tienen la misma for-mulación, pues existen diversos tipos enfunción de para qué los queramos y contraquién los comparamos. Respecto a paraqué los queremos, no es lo mismo un Ratingenfocado a que los gestores de fondospuedan saber donde se encuentran res-pecto a su competencia, que otro enfoca-do a que los inversores privados aciertanen la selección del fondo a comprar.

Respecto contra quién los comparamos, enel caso de las gestoras de fondos se utilizancategorías atomizadas para comparar cadafondo con sus homónimos exactamente,por ejemplo, fondos de bolsa Perú contrafondos de bolsa de Perú, mientras que enel caso de inversores privados, el Ratingmas útil es el que utiliza categorías ampliasen función de volatilidades parecidas. Estetipo de Rating permite comparar entre si,por ejemplo, fondos de alta agresividadque solo merecen un pequeño porcentajeen la cartera (Biología, Internet...), o bienfondos de carácter moderado que merecenuna mayor proporción en el núcleo de lacartera (América, Europa Globales...)

Alfonso Roa y Miguel Borras, son responsable de análisis y mercados

respectivamente en solofondo

Aquesta Jornada, que es va celebrar elpropassat dia 5 de juny a la seu delCol·legi d’Economistes de Catalunya, vatancar-se amb un balanç molt positiu perpart dels assistents, que varen poder reco-llir les opinions i recomanacions delsexperts que hi van participar.

L’objectiu de la jornada era resoldre elsdubtes dels inversors, tant dels professio-nals d’entitats financeres o d’assessoriesindependents com dels inversors particu-lars preocupats pels seus estalvis. L’opiniódel públic participant i dels ponents ésque aquest objectiu es va acomplir sobre-rament, emplaçant-nos a convocar unasegona edició pel proper any.

Els experts convidats ens van oferir unavisió global i plural de l’actualitat finance-ra des dels diferents punts de vista que elseren propis; banca privada (BBVA iFibanc), societats de valors (Renta 4,Gaesco i Morgan Stanley DW), empresaindependent d’assessorament financer

En què invertir en el segon semestre de l’any 2001

(SoloFondos) i agència internacional denotícies i serveis financers (Bloomberg).Totes les intervencions es van caracteritzarpel seu caràcter eminentment pràctic ambla idea de poder aplicar els coneixementsadquirits de forma senzilla i immediata, laqual cosa és especialment interessant perles turbulències financeres que caracterit-zen els mercats en els últims temps.

Van intervenir a l’acte els següents confe-renciants:• Sr. José Ribas, analista de Bloomberg-

Londres, va fer una interessant exposi-ció sobre la correlació entre risc irendibilitat i els diferents sistemes d’anà-lisi a aplicar per a una correcta assigna-ció d’actius.

• Sr. Jordi Sullà, de BBVA Privanza, que vadonar pautes concretes per a construir una

cartera diversificada en funció del tipusd’inversor, i va establir proporcions entrerenda fixa, variable i actius monetaris.

• Sr. Jordi Jofre, de Fibanc, va reflexionarsobre les diferents possibilitats d’inversióen productes encara poc coneguts peròen una progressiva implantació; Simcavs,Hedge Funds, empreses de capital risc, etc.

• Sr. Alfonso Roa de SoloFondos, que vaoferir-nos consells pràctics per escollir iseleccionar fons d’inversió.

Posteriorment va tenir lloc el col·loqui “Oninvertir en el segon semestre de 2001”, mode-rat pel Sr. Jordi Goula, amb la participaciódels representants de tres societats de valors;Sr. Sánchez Quiñones per Renta 4, Sr. JaumePuig per Gaesco i Sr. Antonio Morales perMorgan Stanley DW. Tots tres ponents vancompartir amb els assistents les seves pre-visions i expectatives per a la segona part de

Hasta entonces...500.000 profesionales financieroscontinuarán usando el único sistemaque ya lo hace.

Tal vez algún díaInternet ofrezca información inteligentey seguridad total en las comunicaciones...

©2000 B

loom

berg L

.P. All righ

ts reserved 1

0.1

260500.H

P.IG.0

501.SPA

IN

l’any i al llarg del col·loqui van anar fent lesseves recomanacions d’estratègies i de car-teres sobre la base del comportament delsmercats previsible pels propers mesos.

En definitiva, aquesta primera jornada varepresentar una oportunitat única de conèi-xer l’opinió d’alguns dels millors expertsdel sector i de viure en directe l’actualitatdels mercats, per cortesia de Bloomberg ide SoloFondos, amb la instal·lació de pan-talles i software específic pel seguiment entemps real de les notícies, esdeveniments,sistemes d’inversió, i cotitzacions de valors ifons d’inversió dels principals mercatsfinancers internacionals.

Josep M. Riu i VilaEconomista i assessor financer

Coordinador de la Jornada


18 d’abril

Conferència sobre Funcions i expecta-tives de les societats de capital derisc: Europa, Espanya i Catalunya, acàrrec del Sr. José M. López de Letona,president de l’Associació Espanyola deCapital d’Inversió, i del Sr. FrancescRaventós, conseller delegat de Catalanad’Iniciatives CR. Aquest acte, organitzatper la Comissió d’Economia de la Salut,va comptar a més amb la presència delSr. Anton Gasol, president de la Comis-sió, que la va moderar (més informacióa l’apartat de Ressenyes d’actes delCol·legi, pàgina 24).

Inici del curs sobre Determinació i anà-lisi de costos, impartit pel Sr. Ferran Mir,economista i catedràtic de la Universitatde Barcelona. Aquest curs de 48 hores haestat organitzat per l’Aula d’Economia.

24 d’abril

Inici del Seminari sobre l’IRPF: cam-panya de renda 2000, a càrrec del Sr.Ferran Martínez, economista assessor fis-cal. Aquest seminari de 20 hores ha estatorganitzat per l’Aula d’Economia.

Inici del curs sobre Avaluació econò-mica de riscos ambientals, impartitpel Sr. Ricard Torres, professor de laFacultat de Ciències Econòmiques iEmpresarials de la Universitat de Girona,el Sr. Pere Riera, professor d’EconomiaAplicada de la Universitat Autònoma deBarcelona, i el Sr. Xavier Gabarrell.Aquest curs de 30 hores ha estat organit-zat per l’Aula Mediambiental.

25 d’abril

Conferència sobre Què pot trobar l’au-ditor a Internet que li sigui útil?, acàrrec de la Sra. Ester Soler, directora delCentre de Documentació Arthur AndersenBarcelona i moderat pel Sr. Miguel Anto-nio Pérez, president d’Economistes Audi-tors de Catalunya, Secció del REA aCatalunya (més informació a l’apartat deRessenyes d’actes del Col·legi, pàgina 25).

3 de maig

Tertúlia sobre el tema Reflexions sobrel’eficiència en el sistema sanitari, ambla participació del Sr. Jaume Puig, profes-sor de la UPF. Acte organitzat per laComissió d’Economia de la Salut (mésinformació a l’apartat de Ressenyes d’ac-tes del Col·legi, pàgina 26).

Sessió sobre Transparència fiscal, acàrrec del Sr. Josep M. Tocornal, cap d’U-nitat provincial de l’AEAT de Girona. Acteorganitzat per la seu de Girona delCol·legi d’Economistes de Catalunya.

4 de maig

Inici del curs sobre Instruments econò-mics per a la millora ambiental, a càrrecdel Sr. Juan Francisco Corona, catedràticd’Hisenda Pública a la Universitat Interna-cional de Catalunya, la Sra. Alba Cabañas,del Servei d’Estudis de Foment del TreballNacional, i la Sra. Amelia Díaz, professoratitular d’Hisenda pública a la Universitat deBarcelona. Aquest curs de 30 hores ha estatorganitzat per l’Aula Mediambiental.

7 de maig

Conferència sobre Novetats de la decla-ració de la Renda 2000, a càrrec del Sr.Antonio Pueyo Ibarz, cap de Gestió de

l’AEAT de Lleida. Acte organitzat per laseu de Lleida del Col·legi d’Economistesde Catalunya.

8 de maig

Sessió temàtica sobre Presentació de lacampanya Renda 2000, amb la participa-ció del Sr. Josep Costa, delegat de l’AEATa Barcelona. Aquest acte ha estat organit-zat per la Comissió d’Assessors Fiscals i esva transmetre per videoconferència.

Conferència sobre Una empresa cen-tenària, a càrrec del Sr. Joan Almirall,gerent del Grup Alzamora, que s’incloudintre del Cicle de conferències amb laUdG organitzat conjuntament per la seude Girona del Col·legi d’Economistes deCatalunya i la Universitat de Girona, i quees va dur a terme a les instal·lacions d’a-questa Universitat.

Crònica d’activitats realitzades

Treballem en grup / Crònica


10 de maig

Acte de presentació del número 40 de laRevista Econòmica de Catalunya, presiditper l’Hble. Sr. Francesc Homs, consellerd’Economia i Finances de la Generalitatde Catalunya, i amb la participació del’Il·lm. Sr. Josep Jané i Solà, president delBanc de la Petita i Mitjana Empresa, i del’Excm. Dr. Antoni Serra Ramoneda, pre-sident de la Caixa d’Estalvis de Catalunya,que van parlar sobre El paper de les cai-xes en la reforma del sistema finan-cer, i que va tenir lloc a l’auditori delPalau de la Generalitat.

Inici del Seminari de la declaració del’Impost sobre societats de l’exercici2000, impartit pel Sr. Àngel Segarra, eco-nomista assessor fiscal, i pel Sr. Joan deFigarolas, advocat assessor fiscal. Aquestseminari ha estat organitzat per l’Aulad’Economia

14 de maig

Inici del curs sobre Gestió per proces-sos, a càrrec del Sr. Josep M. CostaEstany, director de Costa i Associats iavaluador de l’EFQM. Aquest curs de 14hores ha estat organitzat per l’Aula d’E-conomia.

15 de maig

Inici del Curs de gestió de crèdit aclients: credit management, impartitpel Sr. Francisco Marín, director de Choi-ce Consultores Asociados. Aquest curs de15 hores ha estat organitzat per l’Aulad’Economia.

Conferència sobre Catalunya, classedirigent i classe política. Conseqüèn-cies econòmiques, a càrrec del Sr. Rai-mon Pérez Sala, vicepresident de TallersCasals SA, que s’inclou dintre del Ciclede conferències amb la UdG organitzatconjuntament per la seu de Girona delCol·legi d’Economistes de Catalunya i laUniversitat de Girona, i que es va dur aterme a les instal·lacions d’aquesta Uni-versitat.

17 de maig

Conferència sobre El cost de Televisió deCatalunya, a càrrec del Sr. Miquel Puig,director general de la Corporació Catalanade Ràdio i Televisió. Acte organitzat per laJunta de Govern del Col·legi.

22 de maig

III Marató tècnica d’Auditoria, organit-zada per Economistes Auditors de Cata-lunya, Secció del REA a Catalunya (mésinformació a la pàgina 20).

Conferència sobre La visió i l’experiènciade les dones empresàries, a càrrec de laSra. Roser Bosch, presidenta de l’Associa-ció gironina d’empresàries, i de la Sra.

Adriana Casademont, consellera de Casa-demont SA, que s’inclou dintre del Cicle deconferències amb la UdG organitzat con-juntament per la seu de Girona del Col·legid’Economistes de Catalunya i la Universitatde Girona, i que es va dur a terme a les ins-tal·lacions d’aquesta Universitat.

24 de maig

Inici del curs sobre Principis i normescomptables espanyoles versus normesinternacionals de comptabilitat (IAS), acàrrec del Sr. Rafael Farrán, economista isoci d’auditoria de Deloitte & Touche.Aquest curs ha estat organitzat per l’Aulad’Economia amb una durada de 12 hores.

Inici del Curs de control i auditoriainterns, impartit pel Sr. Ignasi J. Manza-no, economista i director del Gabinet deDirecció de Winterthur Seguros, la Sra.Mercè Colet, economista, i el Sr. FrancescRoses, economista i soci-director de RosesAuditores Asociados SL-CARD decisions-inc. España. Aquest curs ha estat organit-zat per l’Aula d’Economia amb unadurada de 24 hores.

25 de maig

Inici del cicle sobre la Nova Economia,amb el seminari L’economia digital.Del business a l’e-business, a càrrecdel Sr. Eduardo Guardino, economista iinformàtic, codirector del Cicle i presi-dent d’Infonetcom, i del Sr. Alain Jordà,professor d’e-business i e-commerce avàries universitats. Aquest cicle de semi-naris ha estat organitzat per l’Aula d’Eco-nomia amb una durada total de 38 hores.

29 de maig

Conferència sobre L’economia de lescomarques gironines, a càrrec del Sr.Antoni Hostench, presidente de la Cam-bra de Comerç, Indústria i Navegació deGirona, que s’inclou dintre del Cicle deconferències amb la UdG organitzat con-juntament per la seu de Girona del Col·legid’Economistes de Catalunya i la Universitatde Girona, i que es va dur a terme a les ins-tal·lacions d’aquesta Universitat.


5 de juny

Sessió temàtica sobre Novetats en ladeclaració de l’Impost sobre socie-tats, organitzada per la Comissió d’As-sessors Fiscals, i que va anar càrrec delSr. Àngel Segarra, economista assessorfiscal.

Inici del Curs d’anàlisi i gestió d’inver-sions, impartit pel Sr. José Miguel Vilalta,economista i director financer d’Envasesdel Vallés. Aquest curs ha estat organitzatper l’Aula d’Economia amb una durada de16 hores.

Jornada, organitzada per l’Aula d’Econo-mia, sobre En què invertir en el segonsemestre de l’any 2001?, a càrrec delsSrs. Miquel Borras, responsable de Mer-cats de Solofondos; Jordi Jofre, directorgeneral de Banca Privada i Corporativade Fibanc; Antonio Morales, director deMorgan Stanley Dean Witer; Jaume Puig,director general de Gaesco Gestió; JoséRibas, analista de Mercats de Bloomberg;Alfonso Roa, responsable d’Anàlisi deSolofondos; Jesús Sánchez Quiñones,director general de Mercats de Renta 4; iJordi Sullà, Gestió de Patrimonis delBBVA Privanza (més informació a lapàgina 27).

6 de juny

Seminari sobre Gestió del coneixement,impartit pels Srs. Alberto Almansa, ChiefKnowledge Officer Southern Europe; JuliàManzanas, Business Consultant-Insurancespecialist KM Team member; Daniel Martí,llicenciat en ADE, UPF, consultor en Ges-tió del Coneixement; Jordi Marín, econo-mista, comissionat Societat de laInformació i Coneixement de l’Ajuntamentde Mataró, director general de la FundacióTecnoC@mpus i gerent d’EUPMT; PatriciScarpino, business consultant-e-learningspecialist, KM Tean member, Gedas IberiaSA; Josep M. Viedma, economista; i JordiVintró, enginyer de Telecomunicacions,director de Projectes de Gestió del Conei-xement de GEC; i la Sra. Marta Mas, lli-cenciada en ADE, Universitat de Navarra,gerent de Negoci, Strategy Consultors.Aquest seminari ha estat organitzat perl’Aula d’Economia amb una durada de 15hores.

Documents de treball a disposició dels col·legiatsEn aquest període s’ha posat a disposició dels membres del Col·legi d’Economistesde Catalunya la següent documentació que podeu trobar a la pàgina web delCol·legi, a l’apartat corresponent a cada Comissió:

– Document tècnic 3 “El control de les subvencions públiques: novestendències”, realitzat per la Sra. Júlia Montserrat. Comissió de Comptabilitat.

– Funcions i expectatives de les societats de capital de risc: Europa,Espanya i Catalunya, transparències de la intervenció del Sr. José M. Lópezde Letona en la conferència de la Comissió d’Economia Financera del passat 18d’abril.

– Què pot trobar l’auditor a Internet que li sigui útil?, transparències de laintervenció de la Sra. Ester Soler en la conferència de la Secció del REA a Cata-lunya del passat 25 d’abril.

– Documentació que es va lliurar als assistents a la III Marató Tècnica d’Audi-toria, que es va dur a terme el passat 22 de maig:SESSIÓ 1: “L’auditor davant la globalització i l’harmonització de la infor-mació financera”, aportada pel Sr. Jorge Herreros.SESSIÓ 2: “Altres informes i serveis relacionats amb l’auditoria”, aporta-da pels Srs. Francisco Suárez i Jaume Buxó.SESSIÓ 3: “Control de qualitat”, aportada pels Srs. Enrique Quintanar i Daniel Pastor.

Tauler d'anuncisDESPATX CÈNTRIC A BARCELONA

Bufet professional instal·lat al carrer Mallorca-Pau Claris,amb tots els serveis (telèfons, fax, ordinador, biblioteca, etc.),

per desvinculació de l’activitat, desitja compartir l’ofina de 180 m2

Tel. 93 215 44 03 Fax 93 215 35 57

Advocats, amb despatx molt ampli al carrer Tuset,compartirien despatx amb economista.

Tots els serveis, possibilitat de col·laboració

Tels. 93 201 55 79 i 654 361 718

CENTRE TERRASSA, zona nova urbanització,dos magnífics despatxos per llogar, 95 m2 i 190 m2, A.C.,

instal·lacions elèctriques, orientació sud (possibilitats mobiliari).80.000 i 170.000 PTA. Per veure’ls i per a més informació:

Tel. 93 784 11 47

ASSESSOR FISCAL - COMPTABLEEs precisa per Consultoria especialitzada en Serveis Jurídics

i de Recursos Humans situada a Barcelona (zona Passeig de Gràcia), per compartir instal·lacions i complementar serveis

Tel. 93 302 02 29

“El Col·legi no assumeix ni es fa responsable del contingut dels anuncis publicats en aquesta secció”


Convergencia económica e integraciónAutor: Tomás Mancha Navarro y DanielSotelsek Salem (dirección y coordinación)

Editorial: Ediciones Pirámide; Madrid 2001;Colección Economía y Empresa

El interés por identificar losfactores que generan unamayor o menor desigualdaden el desarrollo económico delos países o regiones que con-forman un determinado espa-cio económico ha aumentado

en los últimos años con la intensificación delos procesos de integración económica.

Esta obra analiza, desde distintos ángulos,los procesos de convergencias, prestandouna atención especial a las implicacionesque, para dichos procesos, se derivan dela integración económica.

La parte primera recoge los principalesaspectos teóricos en relación con la evo-lución de las teorías del crecimiento y conespecial referencia a la convergencia y alas diferentes interpretaciones que sehacen de ella, lo que permite comprenderlos análisis empíricos globales sobre laconvergencia económica en Europa yAmérica Latina, que conforman los trestrabajos de este primer bloque.

En la parte segunda se recoge un análisispormenorizado de algunas experienciasnacionales comenzando por la española,que ayuda a comprobar la situación de laconvergencia regional en el caso de un paísinmerso en un proceso de integración eco-nómica de gran calado (Unión MonetariaEuropea), para continuar con las experien-cias latinoamericanas de tres países concre-tos del Cono Sur: Argentina, Chile y Brasil.

Finalmente, la parte tercera agrupa unconjunto de trabajos que relacionan, demanera específica y desde distintas pers-pectivas, la convergencia en el marco deun proceso de integración económica conreferencias a la situación general en Amé-rica Latina y el Caribe y en particular a lade Merco-sur, realizándose análisis con-cretos sobre Argentina y Brasil.

Introducción a la nuevaLey de EnjuiciamientoCivilAutor: Varios

Editorial: J. Mª Bosch Editor, Barcelona 2001

Esta obra es el primer títu-lo de la Colección de Dere-cho Empresarial PEDROBROSA & ASOCIADOS,editada por J. Mª BoschEditor. La Ley 1/2000, deEnjuiciamiento Civil, modi-

fica el sistema procesal civil vigentedesde hace más de cien años. A raíz deeste cambio normativo el Departamentode Derecho Procesal de PEDRO BROSA& ASOCIADOS se vio en la necesidad deestudiar a fondo el nuevo texto legal,desde la perspectiva que ofrecen los añosdedicados al ejercicio diario de la aboga-cía. Fruto de esta iniciativa surgió la pre-sente obra, que tiene como objetivoofrecer a los operadores jurídicos unmanual de consulta que resulte práctico yeficaz para comprender y aplicar la nuevaley procesal común.

Análisis de la empresa através de su informacióneconómico-financieraAutor: Julián González Pascual

Editorial: Ediciones Pirámide; Madrid 2001;Colección Economía y Empresa

Esta obra es fruto de la expe-riencia docente del autor através de su trayectoria comoprofesor de la asignatura deAnálisis Contable en la Facul-tad de Ciencias Económicasy Empresariales de la Univer-

sidad de Zaragoza. Su contenido respondea gran parte de los temas tratados en lamencionada disciplina, donde se combinanprocedimientos utilizados en el análisisestático y dinámico de flujos y fondos.

Fundamentalmente dirigida a los estu-diantes universitarios de la materia deAnálisis Contable, también es adecuadapara aquellos profesionales u otros lecto-res que deseen adquirir una amplia visiónde los procedimientos y aplicacionesnecesarios para llevar a cabo el análisis dela empresa utilizando como soporte suinformación económico-financiera.

El desarrollo del libro responde a unaorientación pedagógica y rigurosa almismo tiempo. En este sentido se incluyennumerosos gráficos y ejemplos con la fina-lidad de servir de ayuda para el mejorseguimiento y comprensión de los dife-rentes temas tratados.

Novetats CISSPRAXIS

Todo Sociedades 2001Autores:José Mª González GonzálezMª Teresa Querol García

Esta obra presta especialinterés a aquellos instru-mentos que permiten redu-cir la cuota del Impuestoaprovechando las posibili-dades fiscales existentes,para conseguir el mayor

ahorro posible que le permiten los bene-ficios tributarios vigentes, realizando unadeclaración ajustada a las exigencias legales.

El libro sigue el contenido de los modelosoficiales: Modelo 200 de empleo generaly Modelo 201 simplificado- aclarandomediante ejemplos aquellos puntos queresultan más confusos en la normativalegal vigente.

La opinión de los autores se completa conConsultas contestadas por la DirecciónGeneral de Tributos y con Sentencias oResoluciones de los Tribunales.

Dada la estrecha relación existente en laactual legislación del Impuesto entre elsaldo de la cuenta de Pérdidas y Ganan-cias y la Base Imponible, se analizan loscriterios contables establecidos en el PlanGeneral de Contabilidad o en otras dispo-siciones de naturaleza contable.

Novetats de l’Hemeroteca


Generalitat de CatalunyaDepartament d'Economiai Finances

Diputació de Barcelona

Entitats col·laboradores

Actes juny-juliolORGANITZA DIA HORA LLOC

• 21 de juny 10.00 h. Aula 1Externalització de serveis públics municipals:outsourcing

• 22 de juny 9.00 h. SalaL’e-marketing i l’e-commerce. Les tècniques d’Actesde fidelització

• En preparacióLa determinació de costos de serveis i preus públics

• 18 de juny 19.00 h. Sala “L’economia catalana a mitjans del 2001” d’Actes

• 19 de juny 18.00 h. Sala “Gestió del risc de crèdit en entitats financeres” de Juntes

• 26 de juny 19.00 h. Sala Auditoria en l’entorn e-business d’Actes

• 25 de juny 18.00 h. Seu de “Com rendibilitzar els diners” Girona

• 4 de juliol 19.00 h. Sala d’Actes“Experiències de gestió del coneixementa les administracions”

• 2 de juliol 19.00 h. Sala d’Actes “Contingut del Projecte de Llei d’urbanisme a Catalunya”

• 16 de juliol 19.00 h. Sala d’Actes“La incorporació al món laboral dels llicenciats.Tipus de contractes laborals”

AULAD’ECONOMIA

CLUB DE CONJUNTURA

COMISSIÓD’ECONOMIAFINANCERA

SEU DE GIRONA

COMISSIÓD’ECONOMIA DELCONEIXEMENT

COMISSIÓ D’ECO-NOMIA TERRITO-RIAL I URBANA

SERVEISCOL·LEGIALS

Economistes Auditorsde CatalunyaCA


CA




Economistes Auditorsde CatalunyaSecció del REA a Catalunya

CA

