Hedda Gabler

  • View
    217

  • Download
    1

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Dossier Hedda Gabler

Text of Hedda Gabler

  • HEDDA GABLER

  • DRAMA

    HEDDA GABLER HENRIK IBSEN Direcci David Selvas Teatre Lliure, CAER i Teatro de La Abada Divendres 2 de mar a les 21h Preu: 28/16 Durada: 55 min

    Direcci David Selvas Intrprets Pablo Derqui, ngela Jov, Cristina Genebat, Laia Marull, David Selvas i Ernest Villegas Traducci i versi Marc Rosich Escenografia Max Glaenzel Vestuari Maria Armengol Illuminaci Mingo Albir Espai sonor Mar Orfila So Ramon Circoles Ajudant de direcci Sandra Moncls Ajudant descengrafia ngela Ribera Ajudant de vestuari Clara Peluffo Alumna en prctiques de direcci a lInstitut del Teatre Marta Guasch Alumna en prctiques dilluminaci de lInstitut del Teatre Gala Garriga Construcci descenografia Arts-cenics Coproducci Teatre Lliure, CAER Centre dArts Escniques de Reus i Teatro de La Abada

    A finals del segle XIX, quan es va estrenar aquesta obra la gent va considerar a Hedda Gabler una dona freda i excntrica. Avui, la protagonista resulta fascinant per ser una dona forta i un personatge complex. Filla del general Gabler, acabada de casar amb lacadmic Tesman, torna de la lluna de mel i sadona de lerror que ha coms: ser com els altres esperen que sigui i portar una vida que no pot ni vol assumir.

    Rere les aparences d'aquest drama modern, David Selvas desxifra l'agudesa d'una tragdia en el retorn al teatre de Laia Marull, desprs d'anys de cinema i tres premis Goya.

    Amb la collaboraci de:

  • Presentaci

    David Selvas torna a dirigir (i a interpretar) un espectacle al Teatre Lliure amb un repartiment excepcional: Pablo Derqui (Ejlert Lvborg), ngela Jov (Jlia Tesman), Cristina Genebat (Thea Elvsted), Laia Marull (Hedda Gabler), Ernest Villegas (Jrgen Tesman) i ell mateix en el paper de Brack (substituint a Francesc Orella). L'espectacle, bastit a partir d'una adaptaci de Marc Rosich, es va etsrenar el proper 25 de gener al teatre Lliure de Grcia

    De vegades magafen aquests rampells, no em puc reprimir. No s

    per qu ho faig. Hedda Gabler

    El mar se mide por olas, el cielo por alas,

    nosotros por lgrimas El aire descansa en las hojas,

    el agua en los ojos, nosotros en nada.

    Jaime Sabines

  • El director i el traductor encarregat de ladaptaci han dit

    A finals del segle XIX, quan es va estrenar aquesta obra clau del repertori universal la gent va considerar a la Hedda una dona freda i excntrica. Avui, la protagonista resulta fascinant per ser una dona forta i un personatge complex. Filla del general Gabler, acabada de casar amb lacadmic Tesman, torna de la lluna de mel i sadona de lerror que ha coms: ser com els altres esperen que sigui i portar una vida que no pot ni vol assumir. Ella, com la resta de personatges, mirar d'escapar-se de la teranyina que, tant el seu passat com la resta de decisions que ha pres al llarg de la seva vida, han teixit al seu voltant. La llibertat, la bellesa, la responsabilitat, lamor, el passat, el somni d'arribar a ser all que un somnia ser... sn alguns dels temes que circulen dins d'aquest text inquietant i vital...

    David Selvas

    Fer una Hedda davui. Aquest ha estat el principal objectiu que hem tingut al cap a lhora delaborar la versi que ara sestrena, la principal prova a superar. Per, qu vol dir una Hedda davui? Per a nosaltres, sobretot vol dir una Hedda de llenguatge directe, sinttic i condensat, en la qual sesborren els eufemismes i els formalismes socials que llasten la llibertat dacci dels personatges originals, atrapats en els convencionalismes de lpoca. Per a la nostra versi, volem posar a prova la pea allunyant-la de lpoca original per portar-la als nostres dies: una Hedda que tots puguem reconixer, propera, una dona atractiva i magntica que tots ens haguem pogut creuar al carrer, o que tots haguem pogut veure parlar per televisi. Amb aquest objectiu, i intentant no violentar la perfecci de la pea escrita per Ibsen, hem volgut treure els obstacles que frenaven lacci en alguns moments, per oferir aix als personatges les eines perqu poguessin respirar un punt menys encotillats, ms lliures, fins i tot perqu poguessin actuar duna manera ms instintiva i salvatge. Aquesta operaci, per, sha portat a terme sense oblidar els parmetres marcats a loriginal: un mecanisme destructura exemplar i frria, pel qual transiten uns retrats humans de perfecta delineaci psicolgica. Igualment, nosaltres com a espectadors avesats a uns costums de lectura ms rpids, ja no necessitem tantes crosses per entendre qu s el que passa entre lnies, de manera que en la condensaci del text no en perdem lessncia, sin que en potenciem els punts ms forts.

    Marc Rosich

  • HENRIK IBSEN, lautor

    Neix el 20 de mar de 1828 al port de Skien, una petita ciutat al sud de Noruega, i va morir el 23 de maig de 1906 a Cristiania (lactual Oslo). Ibsen est considerat el dramaturg noruec ms important i un dels autors que ms ha influt en la dramatrgia moderna, pare del drama realista modern i antecedent del teatre simblic. A la seva poca, les seves obres es van considerar escandaloses per part duna societat dominada pels valors victorians, perqu qestionaven el model de famlia i de societat dominants. Les seves obres no han perdut vigncia i s un dels autors no contemporanis ms representats en lactualitat.

    El seu pare, un prsper comerciant, sarruna quan Henrik t vuit anys dedat i la famlia sha de traslladar a una granja als afores de Gjerpen, lnica propietat que aconsegueix salvar de la fallida. All el petit Henrik ha de fer 5 quilmetres per anar a lescola i es converteix en un nen introvertit i solitari.

    El 1842 tornen a Skien i Henrik, amb 14 anys, ingressa en un collegi religis, per anys desprs, ja en plena la maduresa, es declarar ateu. Hi anir fins els 16, quan les necessitats econmiques lobliguen a traslladar-se a la petita ciutat de Grimstad per treballar durant sis anys fent daprenent de farmcia. Durant aquest perode fa poques relacions, se li accentua el carcter introvertit. Acabats els estudis de secundria, comena medicina (r no lacabar), sinteressa per la literatura i escriu els primers poemes i obres dramtiques. Sn daquesta poca els poemes Resignaci i A la tardor i els drames de carcter romntic Catilina i La tomba del guerrer (o El tmul de lheroi).

    El 1850 es trasllada a Cristiania, intenta tornar a estudiar medicina i, tot i portar una vida destretors econmiques, finalment decideix viure de les seves obres. Publica Catilina amb el pseudnim Brynjolf Bjarme, que obt una mala acollida de la crtica i no aconsegueix que la muntin. Collabora amb el diari de la Societat dEstudiants Samfundsbladet i amb la revista satrica de literatura i poltica Andhrimner. El 26 de setembre de 1851 estrena per primera vegada una de les seves obres, La tomba del guerrer, al Cristiania Theater.

    El 1852 aconsegueix fer dajudant de direcci al novssim Det norske Theater de Bergen, amb el comproms de poder estrenar cada any una de les seves obres. Ho far amb quatre: La nit de Sant Joan (1853), una nova versi de La tomba del guerrer (1854), La senyora Inga dOstraad (1855) y La festa a Solhaug (1856). A Bergen coneix Susannah Thoresen, la filla dun clergue protestant, amb qui es casar el 18 de juny de 1858. El 1857 viatja per estudis a Dresden i Copenhague.

  • El setembre de 1857 torna a Cristiania per fer de director artstic del Cristiania Norske Theater fins que va fer fallida el 1862. El 1858 estrena Els vikings de Helgeland i neix el seu primer fill, Sigurd. Ms endavant publica els poemes Paa Viddeme (A les planures) i I billedgalleriet (A la galeria dart) i escriu el drama La comdia de lamor. Quan tanca el teatre, li venen mesos destretors i sollicita a la Universidad una beca de viatge destudios per anar a lOest de Noruega recollint dades sobre les expressions folclriques de la zona. Escriu i publica el drama Els pretendents de la corona (1863, a partir dun tema concebut el 1858).

    En 1864 abandona Noruega i sen va a Roma. Lany segent shi trasllada la famlia. Ibsen considera no viure lambient luter i conservador de Cristiania i inicia un exili voluntari de 27 anys. A Roma en passar 4.

    El 1868 sen va a Alemanya, primer a Dresden (1868-75) i desprs a Munic (1875-78). Llavors ja s un dramaturg reconegut internacionalment, les obres del qual es representen en diversos pasos dEuropa. El 1869 viatja a Egipte convidat com a representant noruec a la inauguraci del Canal de Suez. El 1873 el fan membre del jurat dart internacional de lExposici Universal de Viena. El 1878 torna a Roma, on sestar set anys ms. Durant tot aquest perode dexili voluntari escriu la seva obra dramtica principal, els drames realistes i simbolistes.

    El 1891, amb 63 anys, torna definitivament a Noruega i el 1895 sestableix a Cristiania. El 1898 Cristiania, Copenhague i Estocolm (les tres capitals escandinaves) celebren solemnement el setant aniversari dIbsen. Continua escrivint: s daquesta poca Juan Gabriel Borkman (1896), per exemple. El 1900 t el primer duna srie datacs dapoplexia que li anirn minvant la salut fins deixar-lo paraltic al llit. Mor als 78 anys, el 23 de maig de 1906.

  • Lobra

    Hedda Gabler s una obra de teatre, i un dels grans xits de l'escriptor i dramaturg noruec Henrik Ibsen. Un retrat realista i psicolgic de l'alta societat de finals del segle XIX. El text teatral va ser interpretat per primera vegada a Munic, Alemanya, al gener de 1891. Ibsen va ser molt criticat al principi la particular naturalesa de la protagonista, Hedda Gabler, que no respectava els ideals i la moral de la dona de l'poca (encara que pot dir-se que tampoc respecta cap codi moral, mascul o femen, de qualsevol poca). Hedda Gabler s l'estudi d'una dona obsessionada amb el seu propi avorriment. s la histria de com es destrueix a si mateixa desprs de destruir, total o parcialment, les vides dels altres. Considerada una de les personalitats