Fundador: Lluís Companys

Red. i Administració, Pelai, 56, 2 .• 11

Telèfons 16407 I 16408

Impremta: Carrer Sardenya, 202

Anyil Barcelona, .3 de març de 19.3:l Núm. 99 Telèfon 55758 ____________________________________ I ____________ .=· ... SI ___________ ~ ______________________ _

REVOLUCIÓ I EVOLUCIÓ

REFLEXIONS SOBRE L'HO·RA PRESENT En ordre als mitjans susceptibles de modificar ¡'estructura social i 9<)­

litica dels pobles, evolució i revolució són enfrontats, sovint, com termes Ant itètics; com dues concepcions distintes i fonamentalment divergents dels mUjans més adequats p,"ï a transformar Te cívUitzacfó.

Les dues, peró, recolzen sobre una mateixa base, encara que en pro­porció diferent: la cultura, puix que, sense ella, és a dtT. sense una tns­trucct6 í particular coneixement dels lets històrics, mancarta l'esttmul mo­ral (jue, ferint la sensibilitat eoUectiva del poble, crea l'ambient; saturat d'energia potencial, on es forja el llamp de la revolta o bé-amb molta freqüència, quastbé sempre, darrera d'aquella-l'organitzacfó d'una: cultura superior, més perfeca que la passada, base, al seu torn, de noves revolu~ Cio~¡:. .

En prendre coneixement d.els seus drets, es podria dir com si el poble, obeint a un impuls irrefrenable, a una llei natural que propendeix a trans·· formar en actes totes les Idees, tendís a exercitar-los immediatament per tal ele gaudir-ne sense demora llurs avantatges.

El problema, aixf considerat, tendeix a estimar la influènlJia sopre la mentc.lifC1.t poliUca de la nació, com l'objectiu infciv.Z rie la cultu~v., p1ax qu!', en. resum, tota civilització és una forma de cultura i aquesta és, fi­nalment, qui possibilita i condiciona la gestió dels negocis pUblica i el sen­tit t l'amplitud de llur desenvolupament, tant com la confiança del poble en una evolució paetfica de l'estructura arcaica de l'Estat, que repugna o feretr: la consdè71cia nl"..cwnal,· és també, peró, aquesta mateIxa cult1.:ra la (lue, atorgant 0 1 floble el coneí.t:em.ent de la seva h'l$tór¿a, n n~,"$tra, e71n.b llurs defectes, les qualitats que avaloren el seu caràcter f l~ "onen tremp, assei!yalant-lf, en mIg de les claudicacions i el general servtlisme, el cami desllturador de la revolta, el deure de l'heroisme, la necessitat del sacrifici.

En La corona, de Manuel Azaña, l'heroi del drama, esperonat pel des­enc~s d'un amor que s'allunya, crida a l'estimada esquiva: "La ocasión nun­ca PegA para el que no t1enc voluntnd de sacrlficl0. Halr que sa.Ur a su en­cuentro." Ta1 I., la mts8i6 fonamental de la cultura tu l'esde~)eniu.or dels pob7C1, la d'ésser la idea motriu de llur transformació, la de sortir a l'en­contre de la realitat ambient per a endegar-la pels viaranys del progrés i amb ra6 ha pogut dir Oswald Spengler, estudiant la morfologta de la ht3-tória universal, en el seu fam6s Uibre L~ decadència d'Occident, que "10, cultura és el protofenomen de tota la història universal, passada 1. futura".

Erra-:-f.e", totolm~nt, pecant de simplistes, aquells (JUR dtue<;!'Ín e;.s ini­cis de la Revoluclé Trancesa a l'any 179S, perquè les canses determi nants d'aquest gran trasbals vénen de més lluny. Daten, en efecte, del 1751, en qu~ el gefli entusiasta de Diàerot iniciA els treballs per a editar la famosa Enciclopèdia o Diccionari raonat de Ciències i Arts, prestament seguit pel denominat Partit Filosófic que aplegava, amb Voltaire al cap, la represen­t ació mbt t1n,luosa c'l!. l'i71teHectU'llita.t francesa: D'Alembert, Buffon, Mon­tesr:;ute1'" C07I.dm~r., Necker, S(f.f~t LC1?tbt>rt, etc.

Foren, t han. e&tat sempre, les mentalitats selectc..', els esperits cultf­t:.ts t sen.stblel. com a representants autóctons de la cultura, aquells que, en tota circum.tàncta, han tingut el coratge de carregar sobre 1.es pròpies e8patlIes-sacrtlicant-li la plaCidesa de l'estudi, la calma de les medita­c¿ons. o simp1ef11.ent la tranquil·Htat de llur vida i ZIl felicltat de la familia, que 10, é:tl mo1t-"':¡a fle~ada missió d'iHustrar al pnb7! st'lbre llur 41:cntrl sobre la transce7TrJ.èncta del moment hU!tòrlc, sovint .nca1nJ;""és pr. Ics masses, sobre eLs deurel i les obligacions de "hora fugt8sera... Q'ue la voluntat de la nació podia fer definitiva.

Recordem fets recents. Quan ara fa poc més d'un an1l el r~gim borbò­nic. opressor i centenari, afirmava l'estulttcia dels seus homes declarant, com semrre que "en España no 'pasa nada" i coz.zocava davant del poòle, com rC'ravcnt de llur descomposwi6 repu!s{vCt, els entor:r;ot:: ò'vn general tncapa.ç, la, guerrera del qual està tacada amb 10' sang de' tQts els ?norts dI Annual, Josep Ortega i Gasset---escriptor emèrit, la clara. serenitat de Q'ual pmtSament va sintetitzar, en més d'una ocastó, l'esperit indignat de "la dcc,\ncia nacional"---denunciava la grolleria insultant de la temptativa Berenguer i sentenciava, sense possible apel-lació, l'ensorrada definitva del s~tema amoral que havia. Ciest:-u.ft rEtia!, om!! cUtl;ell~s -prolttiques i col .. pUtores parau~s (15 novembre 1930): Delenda est Monarchta.

1 a Catalunva? Quina, doncs, sin6 una significació idèntica, va tenir el clam" ple d'emoct6, del veU cabdill de les llibertats catalanes Francesc Macià, n a4reçar-3e al nostre poble per a declarar arribada l'h~ra magna de l'alliberament?

Una cultura nova es destaca de l'aigu.abarrefg soctal, quan es limiten l ftren els. contorn d'una modalitat va .. ticula~ del pensament ht.mu\, ofe­rtnt soluctons determinades als problemes, l'agudització dels quals ame­naça la vtda d'un poble i el seu esdevenidor en el món. QUin valor, doncs, sl no aquest-de defintr i acotar un nou programa de vida nacional-va t~ir la, Conferència d'Esquerres, celebrada en març de l'any passat, on va nèz:rer l Esqyerra Re!,ublicana de Catalunya? 1, en ei panorama politic de C~talunl{a ¡ àdhuc a.'Es;mnya, com a factor indiscutible que va contribuir efJca;fssr;n!lmeTlt a er.àerr,,<:ar la. Mor.:a.rquia l, en la jorncda histórica e7el 14 ~ ~br,l, a accelerar, ar"bada l'hora decisiva, la precipitació dels fets, antlc/pant-se a la capital de l'Estat en la proclamació de la República­el gest de Lluis Compan1ls constituirà sempre la nota essencialment revo­l~ionàrta j profundament emotiva amb qué l'Esquerra va iniciar el com­pll7nent de les promeses fetes al pOble-, en el panera·ma poltttc de l'Estat espanl¡ol, repetim. aban~ i despr~ fe l'Qdveniment d€- lc' .Re¡:níbltcC', ¿no é&, per vl!ntura, el mèrit millor de l'Esquerra Republicana t.Z d'haver es­tru~turat, a C'!talunya, els fonaments d'un nou règim polític, autèntica­ment democràtw 1. posat al servei d'una gran democràcia els fruits primers del q~l destaquen ~a, en l'ordre màxim de la cultura, dmb la inauguració repetida . d'es~oles publiques i d'institucions fonamentals per a la formació del j,!a:ioJt cn?

Certament que si. I d'ai3;ò es deriVí l'OO; contra Z'Esque11'¡J i ets (r'acs amb què esmercen inútilment les seveb forces aquells que voldrien a,';or­rear.~la, per tal d'~vttar que el programa del partit pugui plasmar-3e en realttzac.ions pràcttques, estabUnt a casa nostra una ftOVa cultura ço és 'Una 1:anant de la civilització, més humana i menys egoista que aqu~lla 8ot~ el s.igne de la qual .l'~stat ! el Govern 1lan estat, merament, instruments dóc~ls de la plutocraClQ o d una burgesia rossilíZem.er..t catòlic", peró abso­lutament materialitzada.

La batalla, peró, pot donar-se per jugada. A impulsos de mil factors diversos. molts d'ells exótics, que no obstant graviten sobre el nostre poble en la mesura que ell forma part del món í víu Wgat als sem problemes he~ en~rat--a resultes, principalment, de la revolució russa t de les con~ teqüènctes de la guerra-en un nou cicle evolt'.tiu de la histórk universal f~ domina, li? vu.;gum ( ne les d~eter, le polfttca part~"Ular èels Astets

fua, per anttcfpat, llurs directives fonamental.!. "'Uè~ bé ft dir-se que si, darrera la Revolució Francesa i UUTI conse­'III. ~s, a humanitat corregué entusiasmada a la conquesta dels drets ~~i~! l pOl!ttcs,. a~ui. eZ8 pobles del món, sotraquejant l'equüibri econòmic

~s nactOns 1 mflltrades les conscièncte3 per nom idearis pugnen es ~enclalmcnt, fer ~a. conruesta de~ dreh hum~as. o sigui, del dret a la ~id;'

mb cap altra ltmtto.ct6 que Zexigida pel aret í6.bztlc del pròxim, aeme pcròp cap eS,clavatge dissimulat o declarat. ' o mil~ a I Esquen;a, doncs, qt;e és la seva hora histórical Darrera d'ella, evolució' en lloc d ella, si algu.· erradament, volgués brusquejar la normal favor de ~ {fts, pensant poder .des~iar-Ios de llur trajectòria f sentit, en Un G v eg~ arcaic.s, no vmdna un nou predomini de les dretes o com overn. rt:a("(~wnari, 8in~ Que, Jrritat per ÇCl que ell tstimcrr:a f:t1.altrient tract~';: acció

Z Q;levo~ll-Com un mancament a l'estipulació, tàcitament Gon­

conseqUè e~ e d decurs d'una lluita secular, de jugar net i aternlre's a les carni nc e& el. re.sultat-el poble no es desviaria nt un àtom del seu tOlu~l'fc;,!~s~n~l,llt de tota evolució gradual i mesurada, faria la re­cc.nseqütncie" i~~~it I~~cla":ent el poder en les seves mans, amb totes les ció, ha de fer-?ú! 1': es d aquell qu€., no havent exercit mai una tal luf¡-

Evolució o Tt'VOI:;;~ne::ta.tge a les expenses Set;CI i dels altret. PDU.-nos a escriure. La' cu~t::~~ a:tite~t sorgeix de bell nou com en dis­la sol.'eló dels conflictes i eu que a:;n:apaç quan es confia a les arme~ el CCU t:ir:gués que les flames no respe t Z foc convé que s4pfguen, per Sl

Si 'b l ' . e en ningú .3 l' S acu.litza la normal evolució d'una '.. ,

cordar a ·es dretes, cal dir al capitalisme cal polttlCa d esquerra, cal re­el ~munf:' f1le pot es~ever.tr una realitat 'tang~~enlr el la burgesia qke

antu vegadeS' governar és transigir.

JOSEP A. TRABAL

A Xang-Hai, és mort el cèlebre n~dador Tsuruta ha Xrng-Hal, S.-EI conegut nedador Tsuruta el campió olimNc la-'-, e" at mort a Xa7lg-lIai ' ,.6 ~,_

T :.ruta ~olda.t j è' 1 . tema. 1ze 'a~y apon s, ¡aVia guallVat el tEtol de campió olfmpic quan Il4eJonso. s, CI Amsterdam, batent l'aZeman~ Rademacher i a Philipf"

Era un. dels mUl. . món t ea creia qUg ors r.edadors 1apone80S. Havia estat recordnan del a le. Olimpfadea ;._ eLit el mes d'aV08t vinent, hauria conservat el Beu títol

w.c:; 08 Anoeles.

••• Butllet( del lemps

Un cel carreaat t!~ n!1voz.,,· un.! ,ul .. vols amenaçadors i escenogràfics que, de tant en tant. travessava la llança d'un raig de sol.'

L'angúnia de sl plour4 o no plour4. Sobretot al mati.

Continues mirades de consulta al cel, cada vegada més negre, més car­regat de nUt'ols.

Peró, a pesar d'aquests núvols ne­gres, les colles han sortit cap a Sant Medi. Aire de festa i de xala. Alegria de poble.

Nosaltres ens havem posat l'imper­meab!e " ú,dca manera. que no plogui. única manera que faci sol, un sol que estavellt les pedres.

C,RONICA POLITICA I PARLAMENTARIA

El senyor Aza1\a ha obtingut un altre èxit parlamentari. una altra ve .. bada els aplaudiments de la majoria de la Cambra han enfortit el Govern. Són aquestes Constituents, segons Ja hem dit altres vegades, extraordinà­ria.ment senz:mes o l'emoció republicana i, com tal, a la nece5.<;itat de de­fensar la República. I el senyor Aza1\a va saber ahir interpr!$ar aquests sentiments.

El projecte sobre els generals i la premsa militar va obtenir l'aprova­ció del Parlament pzr gran nombre de vots. Es varen abstenir de votar-lo varen votar en contra, els radicals, els agraris i monàrquics amb Gil RabIes 1 general Fanjul, i les que es diuen extremes esquerres o siguin el senyor Balbontin 1 demés. Repetidament aquests grups voten junts; és cosa. que succee1:c gairebé cada dia, sobretot en assumptes pol1ties, social o religiosos, que fa encara més estranya la coincidència. Es clar que aquesta coincidèn­cia la j.Istitlca cada un d'aquests grups adoptant un raonament diferent. Però el fet és aquest.

La República no vol molt Foroll

A XINA

Molt bé AZ:u"'ía, en el seu discurs. Molt bé quan parlava de la força. corruptora que s'ha atribuït a la representaCió de l'exèrcit, i que s'han aca~ bat ja les subvencions del Ministeri a la premsa militar; molt bé quan recordava les intromissions dels militars a la pol1tica, en un sentit coac­cionador, atribuint-se la representaciÓ de l'exèrcit, en nom tan sols de l'o­ficialitat, però no dels soldats; molt bé quan deia que l'exèrcit s'ha de reclo1r a les casernes i aprendre a obeir i callar.

- Ep! No hi ha nlnl'6, per aqw? Porto una. cuta de Ginebra! (De "Lu", de Paris)

Abans, en temps de' la Monarquia --'temps que no enyorem pas-o la gent cridava i xiulava i exterioritzava llurs sentiments d'una manera més o meny3 expreSSiva i sorollosa.

Ara, a.mb Z(1 República, tot ha can­v.at. A un" senyors que d'lsejorGn unit Tt:cada de Muñoz Seca, el governador, senyor Anguera de Sojo-no: volem dir senyor Moles-els ha fet pagar dues centes cinquanta pessetes. A un altre. que xiulà al senyor LeJïoux, li feren pagar a1tres dues centes pesse­tes i se l'endu~ué, amanillat, le po~ licia.

Es veu que la Republica no vol so­roll. I les dretes encara es queixen!

Segrestament Han segrestat el fill del coronel

Lindbergh. Froced:ment de film. Nord­amèrica no es ¡-iva de res. Peró és que Norti.amèrica és un pafs rtc i pot permetre's aquests fullet~ns.

Al pare li demanen cinquanta mil dólars. I la policia li aconsella que els aongui. Policia de film.

Aqut, aquest segrestament és un r.rQcediment en el qual encara no s'ha pensat. ¡ tan bé que an~riaJ Temta amenitat que donaria a la polf.tica de Catalunya!

L'ESTADíSTICA D'UN SOPAR

Els homes, queviures i matérial del. banquet 'del dissabfe al Ritz

El dissabte passat, l'hotel Ritz, de la nostra ciutat, va batre un curiós rè­cord. El del nomb¡'e d'assistents a un banquet dintre del seu edifici. Mil tres­cents comensals assistiren fl, l'àpat c;!'er1. al senyor Lerroux i toU: \I",l'en ésser serviU: amb el màximum de re­finament i amb subjecció a un menú delicat. Diem això, perquè no és pas tot u, servir un dinar a mil tres-centes persones si el menú és a base d'urroç amb peix i badella amb suc, o !:i ho és 8mb plats QC luxe. D:;;sitJo:::os de dona . als no. ~res ledcrs una impr,:,ssió del que un sopar d'aques mena significa, hem acudit, en cerca de dades, al director del Ritz. Aquest, amablement, accedí a contestar a les nostres preguntes.

--BlF c:lnco~r¡mt.!:: n' bi;i""qU~t al se­fiy~;- Ler.rou~ er ~\'i"~t:L en \'ui:; tales diterentes. A l'haU baix, hi soparen cent deu persones; a l'haU gran, cent vu1tant, al saló de festes, tres-centes quaranta-tres, als balcons i llotges, no­ranta; al saló del jardi, cent vint-i-set, al saló de tap!ço~, 174, al saló de Cor­re':,:, 41 : , .. 1 reEt('lT&D, l~ resta Pot~nts altaveus que requeriren una instaha­ció acuradisslma permeteren El. tothom escoltar els discursos amb tota. per­fecció.

-Quant personal va ésser empleat? -El següent: sis insp(!ctors de con-

trol; 1e ma1t=es d'hot'!!l, 125 cambrers cie torn i 60 ajud::..nts per a üns.

A les cuines, varen ésser emprats, un cap general amb el seu secretari; un eap de les cuines c>:!ntrals; dos caps de cuina; quinze caps de sortida amb els sem respc:ct1us ajudants; 43 "pin­ches"; 6 past~lel's; 6 hodegucrs 1, a mé::, t?t e: SI!: ve! llormaI de la r.asa.

-El material que es devia emprar seria considerable ...

.;.;;...;fo~a~d=-e~m..;;..;;;:ftl:;;. XINESOS I BOERS

L'entcssiasme que els actes amb què els xinesC'r han pGlz.<;;at llur heroisme coHecttu ha. vingut despertant aquests darrers dies en les masses, molt espe­ctabnent entre la gent jove i l'element infantil, ens retrotreu als temps, at las, llanyans en què nosaltres érem cria­tures. Aleshores la simpatia popular és Itesoc,ràavc, er. feva- dels boe:-s i les cestt:s C':aque~s ere't. segutde" C1f:b an­sietat per tots els que anavem a es. tudi i, fins i tot, per molta gent adul­ta. Aquells soldats improvltzats, peró excez.lents, amb llurs grans barrets ne­gres i la indumentària civil modifica­da per les cananes en bandolera, amb ur .. e& llargues barbes i UnI ffl,&eUs en-

-Fou aquest: 6$00 plats trinxers; S.500 plats entremesos; 1.600 taces 1 plats petits, altrer; tantes ts.ces 1 plats de cafè, 1.600 copes de Sau ternes, de xampany, de B01gonya, d'aigua i de licor, l tot el material accessori en consonància.

-La quantitat d~ queviures ... -Aqu1 la tinc anotada. Va ésser la

següent: 325 litres crem ... de pèsols. Per a fer

ditr! crema s·cr .. p¡·arer.: 1.500 quilOS 113 r~\SQt'i lr::y:". ~. lltre3 crema de llet, 20 quilOS múni.ega de vaca, 120 llt ... ·cs caldo blanc.

Altres' queviures: 300 qul10s llengua­do, 150 quilOS llagostins, 40 litres sa1-f.Q tàrtara, 175 quilos amanida russa. 300 quilos filet de bou, 135 quilos fa­ves en gra. 200 quilos patat~s ~O\'e­lJ~s, 300 capons, 80 quilOS pernil de York, 45 quilos gelatina..

Per a fer el "Soufflê Torton1"', s'em­praren: 200 litres nata, 500 rovell d'ou, 50 quilOS de sucre, 30 quilos fruita con­fitada.

A nlés 4.00n pc.stels 1 200 litres cafè, i el gran consum de carbó, gel, etc. -I els vins? -Apunti: 800 botelles Sclecte Bach,

500 botelles MQl·quès d'Argentera, 400 botelles xampany Codorniu, 600 bote­lles aigua mineral i 80 botelles de conyac.

La mo~mtzació d'sCi.u.esta munió de gent i d'aquesta quantitat de queviu­res ens permetria fer curoses esta­dístiques comparatives. Les botelles em­prades, per exemple, posades en :file­ra, farien la llargària de dues "man­çanes" de l'Eixampla. I els plats grans i petits, posats en una sola pila, anl­ba.lien a l'alçària de la torre de Jau­me I ...

cara més ilargs, impressionaven a des­dir la nostra tenàTÍ1Jola imaginació. Els mots Kimb'?rle.y, Sp10n's-Cop, .Ma­feking, barrejats amb els de Kruger, Dewet, Botha, DMrey, etc., etc ... . sor­tien a totes les converses, auriolats per la pública simpatia. No podem dir el mateix de Cecil Rhodes, Chamberlain, Lord Roberts i altres primats angle­so.' Que els m~nut, ens miràvem com es mira els maçons l'inefC!ble mOS$~n Tusquets... A "Can Napoleon", cine­ma important d'aquella època prehis­tòrica, recordo que, en una sessió, des­prés d'aplaudir frenèticament un simu­lacre de victória boer, vàrem xiular una vista fixa. només perquè hi aparei­xia la E.eir~c. Victòria ... Els brivalls d'a­quells temps no estàvem per llangote­ries ...

Avui veiem reprodUïr-se quelcom semblant, i això ens rejoveneix. Da­vant la inqüalificable actitud de rapi­nya del Japò mmtar~sta -- que volem creure que no és el JaptJ autèntic --

- M1rl que dJa aqu.h que ell japonesoa han ocupat Wu-Xing-HaI, l han Jx,abardeja1 U-Ua-P4'q, I X~-Xa1-Wo, i que tenen assetjat Wa-Wu-XfDJ' I que aVU<:eJ1 per Xan&'-Xan,.-Ba, Xhan-Fu-Sek, IJ-Wu-XIn I :X: •• Fbu­Man, .•

- Veurà.. P"'" "... ell __ putl ....

la. reacció pública és unànime i eategó­rica. El pOble de Barcelona, en bloc, desaprova un acte de pirateria inter­nac¡on:zl i es posa, d'una man~ra pla­tónica i decír!ida, al costat de l'a?redit i enfront de l'agressor. La immensa majoria dels barcelonins simpatitza avui amb Xina, i els propugnadors me!.> entussiastes d'aquesta tendència són precisament els fills i algun nét d'a­quells que a les darreries del segle pas­sat sfmulavem batalles en les quals no teníem contrincant, ;a que cap de nas·· altres es resignava a fer d'anglès ...

També molt bé quan, referint-se als oficials que s'han retirat amb la paga completa i que ai'::\ conspiren, els diu que la República no pot costejar la vida dels seus enemics.

Ens plau veure el Govern atacant tot el sistema oligà.rquic de la mo­narquia. El nostre dolor era que es fos sever en ofegar totes les pertorba­cions de l'extrema esquerra 1 en canvi no hi hagués la mateixa resolució per a sancionar el gest displicent, l'actitud boicotejadora de les jerarquies privilegiades.

Els homes de la dreta, en fer l'enemiga a la República, no donen la cara; els generals dubtosos, l'oficialitat monàrqUica, no presenten el cos; es dediquen a difondre el descontentament. Ca'!, pel mateix, anar-los a cercar.

Això vol dir que els sentiments dc dignitat i justícia són encara latenh entre nosaltres, com hi eren en 1899, Es cert que s'han prodUït altres guer­res d'aleshores. Però l~s seves caus,~: no han estat tan clares ni el seu proc~~ tan simplista. I el poble com els in . fartts - poble mateix és un infant _ no s'entrega a les emocions fortes mé:; que quan el sol·liciten jmperattus que

L'exèrcrt a les casernes ! A callar 1 obeir. A ésser respectat 1 estimat p~l poble que el constitueix i el forma. A ésser l'instrument aimat de la nació mentre reminiscències de la barbàrie el facin, com el fan encara, necessari per a la defensa del país.

Però l'exèrcit, com tal institució, ben lluny de la poUtica i molt més lluny de la pol1t1ca intrigant, d'avant~sala 1 d'amenaça.

Recordant el que passava abans, i llegint ara el discurs del cap del Govcrn, hom albira la gran transformació que la República està operant en la Vida espanyola.

no t i nguin dues cares. Per. dis01"t, tota la nostra simpatia

pretènta, de res no va servir als boers com la nostra simpatia aclual de res no servirà als :rine.s os. El llop en vir­tut de la raó de la força, seÚUirà de­voran,t el xO;i, que ~o té altra força que la rao ... Qw sap S1 nosaltres mateixos. e~s catalans, no trigarem gaire a sen~ tir els efectes d'aquest principi anti­moral... Tan debó quc així no sigut!."

Tanmateix no és tot perd,ut. All¡; que hauria de revoltar-nos la cons. ciència i la sensibilitat, fóra que l'ho­me, en general, s'hagués despres de tota norma ètica i fes escarni de la decència t de la rectitut. No és aLr ; l.·home encara és redimible, tota 'Ve. gada que sap execrar les coses execra ­!JI:.:.~ . Quan (,'l¡f.:i. deplwat;c l'abranda. ment que les nostres multituds safo la dictadura, posaven en les ccn7~peti­cions esportives, nosaltres no ens su­mà.vem a aquest plany. - Si el pOblt' sap reaccionar - deiem - davant d'un ofí-side injust, és perquè conser-ve. facultats reaccionatives. Un dta u

També sembla que don Alfons Carles d lr1gf una carta a l'ex-rei d'Espanya, .a qual ha estat contestada per aquest, :i bé en termes no molt concret" per a urlbar a un acord.

Igualment es diu que els manifes­tos publicats per la premsa francesa són certs, encata que no es tracta de documents llançats a la publicitat, sinó de borradors que es guarden en es­

. pera, se¡rurament, que les circumstàn­des justifiquin llur publicació.

Sembla que el dit manifest ha sor­)1'ès sirnU1cades personalitats monàr­luiques, le5_ quals el desconeixien en ~bsolut.

Als cemres tr&diciona,hstes de Sant 5eba.stb\ s'a5Segura, si bé amb caràc­'er oficiós, que les autoritats d'amb­clues branques tendeixen aribar a un f\cord per a una acció conjunta.

altre sabrà fer~ne millor us. El que cal Ir"''''',-------------;---, és que no .cs petrifiqujn aquelles facul~ ~ tats. - Atxí va ésser. Un dia el poble va escandalitzar-se davant d'un fuse­llament a traïció, i enlloc d'enva:¡r el camp i apallisar el referee va curullar els comicis de paper, i foragità la mo­narquia ...

Saludem, doncs, el redreçament pro­Justícia del nostre poble. Si fa trenta­tres anys va manifestar-se pels bòers i avui es manifesta pm' la Xina, pot venir un dia que, si cal, es manifesti per Catalunya.

J. M. FRANCES

L'actuació conjunta de l'ex-rei i dori Alfons

Carles de Borbó Sant Sebastià. - Sembla que es con­

firma Que a Munie s'ha celebrat una entrevista entre l'ex-rei d'Espanya i don Alfons Carles.

- Sembla que sortiran les proces­sons, a Sevilla.

- Quin disgust pels catòllcsl

LA TERRA

UNA NOVA OFENSIVA DELS PROPIETARIS RURALS

Un telegrama de Saragossa ens informa que els propietaris rurals d'a­questa provinCia han celebrat junta general i acordut demanar l'ajut de les entitats similars de la resta d'Espanya a l'objecte de sol·licitar del Pre­.{dent de la República la dissolució de les actuals Corts ConsUtuents.

Auò l1ue és a simple vista un telegrama com molts n'hi ha a qual­.evol diari. porta dintre seu una significació ben dubtosa.

Una associació agrària no pot pas demallar tal cosa baix uns fins po­Iltic •.

Són causes socials les que mouen tot aquest estat d'opinió. Analitzant la situació actual es facil veure els motius que impulsen a

aquests senyors a demanar mesures de tanta importància per a la Re­pública.

La reforma agrària és una de les coses que més fondament ha de mo­dificar l'estructura social del pafs.

Es la reforma agrària el que té de fer a Espanya una Revolució, però en lletra majúscula, ;a que és l'anhel de la majoria.

Peró aquesta Revolució la volem dintre d'una legalitat que potser ens costarà un xic cara, peró que sempre vesteix.

El poble triomfant el 14 d'abril, acceptà el vestir-se d'etíqu.eta, el po­sar-se un trajo que potser li és una mica incòmode. peró que l'accepta amb la condició que acabat d'això es podrà posar en cos de camisa.

El poble, peró, no acceptaria una sofisticació dels seus desigs. El poble confia en l'actual Cambra, que és la portada per ell mateix;

confia en uns diputats elegits líb~TTimament (potser per primera 1:egada a la Península) pel poble, i confia en què Iu actuals Corts donaran sa­tisfacció a les fdec::J esqucrristes i li.beral.! que varen portar la Republica .

1 es per això que els propietaris de Saragossa ara criden I clamen per­qu~ les Corts es dissolguin.

Veuen prou clar el [.erUl de què elles legislin ço referent a la terra que és el punt neuràlgic del país.

Si la reforma agn\rUz-prou retrassada ja-va a les actuals Corts és aegur que els elements proptetaTÍ3 rebran un fort sotrac.

No serà potser, i les realitats aconsellen que aix! sigui, tan radical com tindria d'ésser, peró serà SUficient per tal d'obligar ~ belluçar-se a una colla de panxacontents que fins ara havien viscut amb l'e~quena dreta. explotant la terra, icualmellt que altres exploten una' dona.

Cada ciutat de primera o segona categoria dóna un coelicient gran de gent que, sense cap capftal d'import4ncia, viu sense treòallar. l aquest miracle sols era possible mitjançant l'esclavatge 'lnieu de les c!a..~es treba­lladores del camp.

I és contra tot això que ara s'aixequen els propietaris de Saragoua demanant l'ajut dels similars de la resta d'Espanya ..

Pot esperar-se que Unstitut de Sant Isidre es sumarà aviat al movi­""",t. - J. M.

Madrid. 2.

~omeDt4ris

La calumnia per sistema Es altament enco1'atjador que l'ar­

ma més vil de totes les armes, a saber, la calúmnia, s'hagi incorporat, com ele­ment de combat, a sectors de l'opinió pública que haurien d'esser els pri­mers en bandejar-la de les seves ccs4 tums. Pel novembre prop-passat, quan la rancunia de certa genteta invcnt4 amb p-emeditació f alevosia el b7uff Bloc", un amic i company de Redac­ció, amb el qual ens lliguen llaços molt directes, recordà en aquestes planes l'aigument de El grà de mesc, la mes­trívola comedia de Ferrer i Codina, on amb una ironia plena de finor, hom blasma i condemna aquest pecat con­tra natura, que consisteix en llençar acusacions uratu/tes, sense fonament de causa i amb mires tèrboles i incon­fessables.

No pretenia el nostre amic que la se­va veu fos escoltada. Sabia per enda­vant que no hó seria. Tanmateix ell va descarregar la seva consciència de la manera que va creure més delicada i cortès. Enlloc de sumar-se a les vio­lències polemtstiques es limità a re­

l treu-re una prova documental -- tota comèdia que satiritza un vici és un document -- contra la irregularitat dels procediments calumniosos. Aquests peró, no lIan deixat de formar part dels recursos combatius de certes persones i els ,e"corsons de l'infundi i del penja­ment segueixen enroscant-se per les converses púbHques i privades i, no con ten t s amb aixó, escupen de tant en tant, llur veri damunt per~ sonalttats i institucions que tot just ara és el moment més inoportú per a posar en tela de judici. Mes i mé3 quan aquesta tela és d'aranya negra de cripta soterrània.

Si tingur.ssim de catalogar totes las coses que han estat dites del nostre partit i dels seus homes, ens caldria omplir un volum de l'extensió del Rig­Veda. Si tinguéSsim de recollir i con­testar una per una totes les invectives que impúdicament ens han estat en .. gegades damunt, no acabaríem en un any. Val més que no ens hi encapar­rem i deixem que el mesc vagi lent de les seves. Ja sabem que, en defini­tiva, els 1nateixos que han curullat el sac hi trobaran. les engrunes.

Mesos endarrera fou la Lliga, l'arcài­ca i caduca Lliga Regionalista, la Q1UJ va semblar d'esp~cies insidioses el ter .. ritort nacional, fent còrrer a mitja veu que Francesc M adà vivia com un sà­trapa, al Ritz, mentre els obrers en atur forçós es morien de gana. Aix/) ho deia la Lliga! ... La del pacte de la fam, Seu del conservadurlsme més rf­gict i resclosit, dirigida per un Hlustre amic. La Lliga, com les maturran­gues, té un amic - que s'ha enriquit d'una manera tmpUdica, a l'esquena dels que l'han fet home, sense qU4S mai se li hagi acudit desprendre's d'un sol milió per a etxugar llàgri1nes. ni atendre els desvalguts ni els òrles!".

Més endavant fou Acció Catalana 1" que. per mitjà del seu orgue, avui ver­gonyant, va promoure aquell lamenta­ble escàndol periodfstic, que anava d4 dret contra la persona del nostre Com- ' panys i, de retruc, contra altres persa-. nes respectables. No volem retreure. an­tecedents que estèn a la memória cU! tots. Ningu. ~gnora Que el mesc que pre4 tenia empudegar el! homes de l'Es­querra, va acaber per impregnar un signijU:at prO-h01"1enet d'aquest parti' de centre fn.'d1}id, incolor i inodor.

Ara és l'extrema dreta la que, pa' boca d'un capellanet saberut, ttra a tocar amb malevolença de sacristla, que és la pitjor de les malevolenct.s. DiIL que Mac1à és maçó. 1 aixó, qzu sl hagués resultat cert no tindria r('-$ de: parttcular, ho diu el cavernicolc de torn amb ànIm de desacreditar el Pre­sident de Cata1mtya davant les corpo­radons de U4.:'OS f filles de Maria, i, alhora. p{!r p"sar en entredit ln In!ltt­tudó MCKóntca. que és tan honorable! pd cap baix, com la dels ca¡:dlers de Sant Sepulcre o la Cofrarja c!e la Sang .•. No fóra hora que la calúmnia i la tn.~idia dei:rtssin d'ésser considera­des armes de combat i hom ll's resU­tuti a alló Qi1e són en realitat, é$ li du, llagues de la ciutadania i CTanu de l'humana con vi vencia?

SCARAMOU(;HE

•

Pàgina

Els concerls d'aqueslmes de La Culiural

Associació de Cultura Musical, se­llUeix captant triomfs en cada nou con­'terts que celebra. El darrer l'ha acon-egu1t amb el gran guitarrista Segòvia,

el'leltat a tots els socis de la Cultural b la màgica del seu art excel.

I Volent l'Associació de Cultura Mus1-cal correspondre a l'interès de tots els

I filharmònics de Barcelona, s'ha asse­rurat el concnrs de dos grans artis­tes per les reunions d'aquest mes.

Es tracta de dues figures de gran

EeStigi a tot Europa. La gran cantant ega Alexandra Trianti, l'anterior

oncert de la qual mereix els més

18ns elOgis. i el gran vlolonceH1sta aspar Cas:-:ldó, els recents èxits del

ual a Londres l'han coBocat en prh erissima 11nia dels intèrprets actuals. El mes d'abril hi haurà dos concerts,

un d'ells de gra!1 interès musical, en-

~manat a dos intérpl'ets anglesos 1

'altre a càrrec de Rubinstetn i f1na­tzarà el curs amb un concert d'or­uestra amb un .solista de fama mun­al.

Josep Palel cap a llàlia, i Budapest

Ahir, a la tarda, amb el "'Conte Ver­di". va sortir en direcció a G~nova el tenor Josep Palet, que va a Milà., on passarà uns dies de de~.::,l.l1S abans d'emprendre el viatge a Budapcst per tal d'acomplir un contracte.

Josep Palet és Ja. un nom fixe al car­tell del teatre de l'Opera, de Budapest, on com !Sempre esperem que l'acom~ panyarà. l'èxit.

Palet ha dit. poc abans de la seva sortida, que l'absència. aquesta vegada, serà per un any· quan menys.

UN TRIOMFADOR DEL FILM SONOR

Deu minuts de conversa amb Robert Ray

AL TEATRE DE L'OEUVRE

El dimarts passat, Paul Reynal, el cèlebre autor del "Tombeau sous l'Arc de Tr1omphe", ha estrenat una altra cbra a París.

DespréS de vuit anys sense haver es­trenat reSi ara ens ofereix una obra en la qua només hi prenen part tres personatges 1 es titula "Au soleil de l'instinct ...

L'obra és una lluFa continua entre l'amor fraternal i l'amor sensual

UNS PERIODISTES FUNDEN AL

EL TEATRE DEL TRÀPECI

Un grup de Joves plens de fe i de coratge ha crear a Paris el "'teatre del trapeci".

Li hau donat aquest nom, perquè creuen ClUC el moment de fundar-lo és vertaderament mal escoll1t.

El dirigiran dos p~l'iodi.stes: Jean Amo!'etti i Perran Poney, i debutaran amb lc::> obres següents: "L'Ephéme­re", cor.lèd~a fant.asmagòrica, de R. Vl­tra..::. i una comèdia de Max Jacob, ti­tulada "Dos d'Arlequi··. A més una es­cena d'un g¡'nere, encara inèdit. i un altre d'un gènere ja conegut.

. la humanItat

I • \ .. LA FIRA DELS LLIBRES LOBAGOLA. Autobiografia de un aal- Altrament, l'autor ha volgut ésser

Unes quantes coses d'escenari

vaJe. 6 ptes. Editorial Cenitt I quelcom més que l'evocador d'un aèpo­ca morta. I ha tractat els homes d'a- Els autors cato.lans estan d'enhol'a-

Heus ac1 un llibre força interessant, quella època amb el seu temperament bona. un llibre força original. No és una no-\ d'home d'avui, amb el seu tempera- Sabem d'un - molt popular, per cert, vella 1 té tota la força d'una novel- ment que no abdica l'avui en el qual al teatre, al periòdJc, a la novella _ la. No és un llibre d'aventures i té tot viu. No és una qüestió d'estil 1 de que té tres comèdies enllestides, co­l'encís d'llil llibre d'aventures. llenguatge: és una qüestió de tem- mèdles que estan molt bé i que per

Lobagola no és un autor famós, no perament, de psicologia. &ques motiu precisament no estrena.

r.-,...ny II.- Núm, 99

ment ben presentat, una obra sen­cera dels nostres millors autor

Una palesa demostració del que Hem és que la primera obra que "Ca 10ya Teatral" publicarà ho é.s una del ma­laguanyat Rus1ñ.ol. Per avui ens callem el titol.

Catalunya nece"'...s1tava d'una pu­blicació així. Hi ha un sens fi de co­mèdies exhaurides que no es troben ni per casualitat. Despres n'h.1 ha unes altrt's que perquè tenen un cert caire lleuger, fnvol o llur títol és atrevit, no poden ésser publicades en segons quines revistes teatrals.

"Catalunya Teatral" no fa pudor d, capellà, ni té predilecció per cap nutol ni pel' cap empresa, 1 donarà al públic tot allò que sigui digne d'ésser collec­cionat; tot allò que aporti un valor al nostre teatre; tot allò qUl: pugul tenir un interès per als aficionats.

Una revista com "Catalunya Teatral" convenia molt entre nosaltres.

• • • és un gran productor de literatura. Llon Fenchtwanger, escriptor alemany L'altre dia 11 vàrem aconsellar que Lobagola és un salvatge "nascut al l1o- ressuscitat una època: hi ha bastit WlB les asainetés o bé que hi fes posar uns gm'ret de Nodaghasa, situat a sis cen- novella sentint viure en llur vida d'a- compassos de música. segurament aix1 tes milles al nord de Abornei Catari, vui la dels personatges d'ahir, homes arribaria a estrenar-les. en altre temps capital de Dahomei i a i dones, d'una manera magniftca. L'autor ens va mirar d'Una manera A Romea, després de l'Aymerich, la unes cinquanta Jornades a peu en di- Irònica 1 amb tro· SO Morera. AIa en Carles Sold~v11a. ,} recció al nord dl!l golt de Guinea, i TREBALLS EN PROSA. Ignasi IglesLa.s. rigué no menys rua, m- qui 11 tocarà. el torn, després? J;;:. en' tres nI sud de la ciutat indígena de PròleK's de Venutra GMsoI i Josep . agradarà veure com s'ho arranjA, en F1nbuktu·'. Llur pals "és comprès a la Pous 1 Pal'èI. Obres Completes. Se- -Al pas que anem - va dtr·n08 - Pep Maria Folch i Torres pel' a tor-regió del SUdà, que està. actualment tò volum. no em quedarà. mé8 remei que fer-ho. nar als seus bons temps de "venta~ sota la influència. de França'". Convertiré la protagonista en una do- focs ", l ja ens agradarà. veure com.

Lobagola surt del seu llogarret, viat- Les característiques de l'obra d'Ig- na de cabaret 1 el primer actor en un 111 ho diuen Maria Vila i Pius Davf ~ ger per Europn 1 Amèrica. ~ escriu un nasi Iglesias són l'amor 1 la plet,.t. pres1dent de ministres. I en lloc d'es- "criaturer" Jord1 Canigó Que s't'nre­ll1bre. En aquest llibre explica la seva Per tant, la bondat. Bondat inefable trenar-ho la X1rgu 1 en Borràs, ho tiri una mIqueta. vida, els seus viatges. i purissima que hom troba arreu en donarem a UDJ\ "girI", més o menys

Cal llegir aquest llibre. Cal veure l'obra del poeta.: en "Jm"entut", en anglesa, i a un tenoret d'aquests que ...... com reacciona un selvatge enfrontat ,. LI cor del poble" - una de les co- es crien per la Rambla ... amb la clv1Utzació. El contrrust és vlo- mèdies més belles del teatre català-, lent i dur 1 no en sU\'t massa ben pa- en "Els vells", en "Les garcoo", en radn. c.questa. clv1l1tzacló de la qual «La barca nova ... en "Els emigrants'·.

• • •

Era el capvespre d'un d'aquests dies te pluja 1 tred. Parlàvem amb Robert lt,ey darrera el finestral d'un cafè de J.a Plaça de Catalunya. a l'hora en que Aqueixa comença a decorar-se d'aquests .,nuncis lluminosos que semblen di­buixats amb regalims d'aixarop de JrOsella 1 "pipermlnt",

Crespo, Landa ... A Hollywood hi ha la. Maria Alba ... .................... :II .. ;¡¡ •••

L'ENCIS D'üOLLYWO<")

Com a. d~coradorl:i hi coopuaran Pe­re W. N. Grave, Paul Ferpac 1 Henri

.... ouler. Pêr cotnP-nçar. don;¡ran representa-

: s tot ~ de; dl<;<::ab~e.') a les tardes, al

tant ens enorgullim. El salvatge, el ne- en "La festa dels ocells", en "L'home Dilluns: Diuen que la companyia de gre, és un ésser instintiu. pur, rect1U- de palla", en ··Oirassol". VLsitació López debuta en un teatre ni. No coneix la mpntida, ni els con- En aquest sc-tè volum de les "Obres del ?arallel vencionalismes dels blancs, dels CiVI- Completes" hi sén recollides les seves 01mart..s·· V1s1tacló Lópel no va al

Sa.bem que aquest estiu, s'apl1-carà el sistema del cèlebre doctor Vo­ronoft a un dels més vells teatres de Barcelona. Ens referim a un dels més vells, no dels més antics, que no és el mateix.

El teatre en qüestió està situat a la "in més popular de Barcelona., i és un dels que fms ara ha estat el més ferm baluart de les astracanades 1 1mbeci­lltats de certs autors nmdl'1lenys.

t~atre Deufen Roehereau.

CHALIAPINE CANTARA PELS SENSE FEINA

litzats. proses. I en aquestes proses, prologa- ParaEel. En aquest llibre hom viu la vida des per Ventura Gassol i Josep Pous Dimecres' Diuen que Visitació López

aspra 1 misteriosa de la selva, els cos- 1 Pagès, sap destacar, per damunt de debutarà en un teatre de Oràcia tums de les bèsties més ferotges, els tots els altres mèrits, el de la seva Dijo~' Visitació López no va a' Grà.-

Robert Rev té cura de no irritar la aeva gola, 1 -beu cafè amb llet. Nosal­tres bevem cognac, qu també té color d'anunci lluminós. I, entre glop 1 glop, iniciem la conversació.

I en el curs de la conversa, hem do­nat un gran salt tra.satIàntic. Estem parlant d'Hollywood.

_ Hollywood - ens diu - és el pafs més encisador del món. El seu encis, són les dones, puix l'ú són reuni­des les més boniques del món. Les do­nes d'Hollywood, fan més passadora la vida del treball esgotador que té de re~lst1r-se als estudIs. Jo he treballat vint-i-tres hores seguides, sense sortir de la galeria. Creieu que no tot són flor 1 violes en la vIda de l'actor de cinema.

El mes formld:_ble baix, que existeix en l'actuaUt.at, el celebre rus Chalia­pine, creador únic del "Boris Goudo­noff", cantarà el dia 16 d'aquest mes, a favor deIs seuse feina russos i fran­cesos.

rites i supersticions delR lndíg(~nes. Cal bondat, aquella. bondat tan caracte- cl . destacar tamb~ la seva part folklòrica, rfstica d'rgnasi Iglesl9.s. que fou la se- 1.. d'un gran interès. Però ço qUE' val va grandesa_ Per aquE"sta bondat, no D1'!endre<:: dissabte i diumenge: La més són tres reflexions i comentaris "hi ha hagut cap altre escriptor cata- companyia de Visitació López eill3 té que fa. Lobagola a l'entorn df,! Ja nos- là. que tingués el poble al seu costat intrigats. On treballa la companyia de tra civilitzaciÓ. com l'hi tingué sempre Ignasi Igleslas. Visitació López?

Sabem també que el tc·\tre quedarà r{"Joven1t 1 canviat per co::r:plet. Es d~ desitjar Que Junt amb el rejoveniment de les seves parts hi vagi avui el de les obres que es re~)!e.senten en l'es ... mentat teatre.

A BUENOS AIRES AMB UNA "TROUPE" DE GIRLS

Això sol, va.l la lectura del llibre. Adhue qilan els empresaris, per estu­pidesa 1 mala fe, 11 barraven les por­tes del teatre, el poble no l'oblidava.

• • • •••

_ Crec restar pocs dies a Barcelona _ ens diu -, els justos per acabar de formar e! conjunt de giris, amb el que penso fer una tournee per Espanya i Amèrica.

- I totes aquestes dones tan precio­ses, com Norma Shaerer, Marlene Die­trich, Clara Bow, ho són en renIltat com semblen a la pantalla?

L'iHustre cantant es presentarà al teatre de l'Opera C;omlque, amb la re­presentaCió d~ "Don Qnichotte".

El mes extraordinari d'aqlle~ta repre­sentació de beneficênda, és que el bit­llet d'entrada només costarà dos francs.

Diem el bitllet, car totes Ics butaques s'atorgarR.'t'). per mitjà d'una rifa, per la qual cosa, es creu que el dia 16 se­I an alguns milers, els francs que grà­cies a la generositat de Cha.liapine. elltl'aran a les caixes dels sense feina d'aquells dos països.

LA DU.Q'l7ESA FEA, NoveHa de !Jon FenC'ht",a.nger. Editorial Cenlt, 6 pessetes. Una novella històrica, una novella

d'ambient històric. A1¡'ll1 el gènere té pocs conreadors. D'entre eUs, recor­dem Klabund, el m?gn1:ftc autor d'''Els Borgies ". Sinklewlch, Merejowski, Vfc­tOl' Hugo havien construït grans u ma_ ch1nes" en aquest gènere. sense citar-

I éos que Ignasi Iglesja.o; tenia mrussa A Madrid s'ha. oetebrat la funció personalitat per a ésSl.'I" oblidat i no centenària de l'obra de Muñoz Beca necessitava el recurs vergonyós del re- '~La oea". clam diari. A Madrid, com a Barcelona, es pen-

Llegiu aquestes "Proses". llegiu sen que liure sense to ni so és la mi­aquest recull de proses. Hi trobareu, llor manera de prendre's la vida. - troballa magnifica -- [tquella inefa- D'aques": públic tan "intclllgent" ble i purisslma bonda.t de sempre. La. nosaltres en èiero públic idiota. I per tr07areu en "El vell carrilaire". en les a un púbilc d'aquesta condició, res

El mes d'abril debutarà al teatre Còrnic una companyia sud-americana.

Es tracta, doncs, de la comp~­nyin. de Lupita Rivas Cacho, que pro­cedeix de Mèxic, on és coneguda pèl nom de "Peladita de Oro".

_ Penseu deixar el cinema? - Mireu, hi ha molta. gent, espE:c:al­

ment dones, que m-euen que el ma1,ui­llatge pot fer guapa una cara lletja. No ho cregueu pas. En el katre un bon maquillatge pot embellir un rostre. però la pantalla no admet ai­Xò, perquè són les faccions les que ges­taquen. El maqUillatge pot amalgar les taftUes de la cara, de la. mateixa ma-

o. -De cap manera; tan bon punt

tomin a obrir les portes els estudis de JOlnville, deixaré l'escenari, però men­tre estant. aprofitaré el temps en aquest afer que em té força. 1lus10-nat.

,.. __ ... __ .... _______________________ ., més apropiat que un autor de la. ma-teixa categoria.

•• Para un canar1o, un loro H, que diu LI· d d" 1 Paso en HEl orgullo de Albacete~. eglu, ca a IJOUS a ACABA DE SORTIR

• • • RAQUIiL ~mLLER A PARIS - Quan penseu debutar? - El dir ;<jl",te de glò:i.a E1J Teatre Go-

ya, de Sm b.J ,lo Després faré, enca-De tots els èxits obtinguts a Pa­

r is per la nostra compatriota Raquel :r.~e~ler, el més simpàtic 1 els que 1'8r-

li! prò~lmil guerra noslra plana de Teatre,

Música i L1ibl'es , :ta n'està més orgullosa, és l'obtln­~ ut el diumenge passat entre els m9.-1 la;ts del cèlebre doctor Tolosa.

El diumenge passat a les dues de 13-tarda, Raquel Meller acudí, malgrn. t I les altes temperatu!'ts de febre d'a­(!uells malalts, a compl1r la. promcsa feta per ella. d'anar a portar Ulla mica de Joia al cor d'aquells desgra­ciats.

Abans de sm'tir de'! cas::,. seva, un al­t":> nrt1sta amiga li féu veure la im­prudència que representava el cantar n aqueU lloc. Davant la insistència de "~ista 1:11 voler-hi anar, li féu pro-

r·l . re que nemés can~aria unes quantes c.inçonetes.

--Estigueu tranqu1Ha - respongué il"jqucl - no en cantaré més enllà de C.lianuüa.

l com sigui, que l'ami¡;a 11 expressà ";! f:.~U astorament, la nostra vedette 11 cl".ltestà i::..gi:nuament: .

-No pll~ r3S cantar-ne menys. Pen­seu que sQn més de dos-cents .....

UN ALTRE MUS[c·HALL SACRIFICAT

Un de més a 'la llista ... Un dels mes f;l.'anS músic-halls de varietats de Pa­r:~. serà convertit ab~ns dè la fi de tempo:'nda, en tcmpl,> cln··matogràflc. Despr!;:::; de l'Olympia i el Palace, el c.:lnema pot apuntar-se una tercera conquesta.

Es una

INTERESANTISSIM LLIBRE de

K,A,BRATT (Comandant de l'Exèrc1t .sufs)

v1sió aclaparadora del que serà la propera guerr!Í un crit d'alerta a les democràcies de tot el món

I:\ undial I

Sembla que molt aviat sortirà el pri­mer volum de "Catalunya Teatral". "Catalunya Teatral" és una nova pu~ bl1cac16 que cada quinze dies ens do­nm, en forma de rubre, magnUlca-

On • anIrem a

•

pa ar? -------------------------------------' ne d'altres - com Duma~ 1 l'espanyol "Slluetes cilt.adanes", a.lgunes d'elles,

Fernàndez i Gon:làlez-, que cauen de esplèndides: la d'''El 'sarlcti di guixi", Aquest...a és la pregunta que constantment¡ es fan els bons aflcionatl ple en el fulleU. la d'I· El memorialista", la de ~'La ba- al te tr

Una època morta ressuscitada. i vista llarina coixa", la d'aquells dos obrers a e, ls tre tat ls tea-per un temperament d'avui. I que si- sense teina d'''El duo ca1lalà..... Hom ha~ pogut observar que en e nos s res, en e pocs gul d'ahir, és a dir: que la reproduc- Altrament. aquest recull de OIPro_ tres que tenim de català.. s'hi representen obres que res no tenen a veure ció, que la 1nterpreta<'ió ~igui fidel i ses" té Interès perquè és una aP.CrL·· ... "- amb l'art. tingui vitalitat. Anato'!e }o'rence ho ha (;ió que pot serVir a l'estudi :;;... ~._ A aquest paa no sé on anirem a parar sl el bon sentit del públic no aconseguit en "Les dieux. ont solf". sonal1tat d'Ignasi Iglesias al qual, Its .·imposa 1 sent preferència per una altra mena de producciolJ.s. I ho ha. aCOlH'ogult aq,uest merllli.~im coneixen unicament com home d ca- No volem, no pretenem ferir la dignitat d'empresar!v i autors Cy es-Llou Fercht\,,':lnger, escrip:.or alemany tre. er1urJ aquestes rat .~s. Uns i altres vetllen pels seus lnteresso:;.---ql¡(· per pCl·senalissim. Dels dos pròlegs que .cr\lté ~'dòra, . ò d'é ia1s-1 é ural

La novella històrica, o d'ambient preferim cI d~ Pous 1 Pagi!.\. ésser art1st1cs no deixen, per QlX , sser comerc . ,com 3 n.;!.; , històric, ofereix grans dificultats i són Obra altament patriòtica la d"'Ed1- es decanten per allà on l'èxit és més probable i major el rendimec~. Nos­pocs els que hi exceHeb:en. Es difícil cions Mentora". en donar-nos aques- altres mateixos hem escrit més de dues i tres vegades cOlnèdies d'_aq~eltes fer reviure una èpo,~a passada que hom tes Obres Completes d'Ignasi Igleslas, lleugeres; però les hem escrit forçadament; per a guanyar·nos Ull..'; die~ coneix únicam~nt a. través de les pin- el gran dramaturr de Catalunya. uns dies, només- la vida. turcs i els arx.ius. Generalment. sem- Però és el cas que quan escrivlem 'lQuestes comèdies, en dos teatres pre queda. un2, cosa freda, de museu. ALPH_\ de la ciutat se n'hi representaven unes altres de categoria. unes que pre-

L'autor de "La duquesa fea" és una _________________ 1 sumien d'ésser de bon to. Aquestes comèdies, per la seva cursileria, per la excepció, una de les poques excepcions. - 1 Evocant una època passada. ha escrit seva grisor, per l.e. seva "saviduria."-veritables tra~tats gram.a~icaJ..s- ee Ull,; 1 ..J\ pH.:. mO"':' .• rni:;si:na. Un!:\' novel- L'A P REN E N T D E havíem criticat en mantes o('asions. Eren unes comèdIes que nelXlen mor-Ia. intcHigellt, apassionant, en la qual tes, unes comèdies que no deien res. No obstant, a d\:!spit de les merescu-únicament el t~ma és vell. Tema trac- CAR BON E R des censures de què born les feia objecte, aquella insistència d'estrenar-ne tat per un home d'avui quc ha sabut d'altres per l'estil, ens demostrava que teníem dos teatres region.a.li, dqs arrencar als arxius les vides d'ahir, 1.. b I d bona voluntat i una. mica. menys cosa no gens fàcil. El veureu cada dia, a tota hora, amb' teatres en els qua~, arn una. m ca e

la senalla al cap. Quan la. porta plena de partidismes, capelletes i miraments, s'hi hauria pogut donar. acolliment ------------------------------ de carbó, amb tot i el seu embalum no a altres autors que, si bé no eren tan "savis", potser en d1spo.:.iCló escèni.cà.

ROBERT BEY CONVERSES l'aguanta mai amb les mans. SÒSté, haurien avantatjat als que el públic estava ja cansat de veure i rebutjar. amb admiració dels xicots, l'equilibri i El teatre català es va anant debilitant, perdent les forces que li res­camina gansonerament, xiulant una taven i, naturalment. aquell malalt de sravetat, que havia arribat a la seva I

c~mçó picaresca, o s'atura a fer llen- agonia en més d'una ocasió, acabà. per tra.spusa,r d'una manera. lamen­gotes davant de casa les planxadores table. ra, un recorregut per Espanya, abans

d'embarcar 'cap a Buenos Aires. Tinc una oferta per anar a Lonrtres, però p.t~f~~dXQ allar a l'Argenti'la. A Lon­dres l'ambient 110 m'és simpàtiC, se,'1~ pre m'ha costat molt d'acostumar-m·hi.

Buenos Aires ja. és una altra cosa, tinc vertaderes ganes d'anar-hi, hi ha en mi un motiu que justifica aquesta atracció. Jo sóc fill de Valpal'aiso, pe­rò els primers catorze anys de la me­va Vida vaig passar-los a Buenos Ai­res. A part això, crec que el meu tre­ball pot tenir allè. molt d'èxit.

nora que la pantalla fa negre el pèl I roig de la Clara Bow .1 Adolf Men- Carme jou, p~rò res més que aIXa. Carbonell, la gran

tah.na ens diu .. actriu ca- Que troba al seu pas. t t 1 al d t

Es Ull vailet raqu1tIc, de pocs anys .Aix! hem vist com ha acabat el Teatre Nove a S. e qu , uran anyal i bon cor, llest i entremaliat com una molts a.nys-anys de lluita pollUca, anys en què no era permès d'escr1~ modesta, mofeta t desvergonyit amb en català, en què gairebé eren perseguits els qui amb destí a aquest tea­ler masses, 1 àdhuc amb els homes tre escrivien-havia pogut l'esist1r honrosament el temporal.

ELS SEUS MILLORS FILMS CONE­GUTS I ELS ENCARA INEDITS

- Creieu que la solució de la crisi que atravessen les produccions cinemà­tiques va per llarg?

- Crec que no. Tant ho crec, que aquest projecte de tOllrnce, està ba­sat en un termini de dos a tres mesos. Els que jo suposo trigarà en soluclona1"­se aquest afer.

- On vàreu començar a fl1rmar? - A Paris amh la Pal'amount. Des-

prés de les primeres proves, varen en­Viar-me a Hol1ywood, i allà vareix fil­mar El príncep gondoler, i Gent ale­gre. De retorn a Paris, varen contrac tar-me per D. dos noves peUicoles. L'ho­me del/rac, que encara s'ha d'estrenar, 1 La duquesa t el cambrer. Però aquest tipus va agradar a Adolf Menjou, i se'l va endur cap Amèrica.

- QUins creieu que SÓn els mllors ac­tors de cinema espanyols?

- De les dones: Imperi Argentina. Ladron de Guevara, Roseta Moreno, Poseta Dlaz Gimeno i Glòria Guz­man. Dels homes: Rivelles. Pereda,

CORREU òE L'ESTRANGER El CELEBRE MEYERHOLD, CONS-1.RUEIX UN TEATRE ULTRA-MO­l.'ERN A ~lOSCOU : l'ORTARA EL SEU NO~l I VEURA EL TRIOMF DE'

LES OBRES GENIALS D'AQUELL GRA.."1 DIRECTOR

UNA DECLARAClO D'A ·0:( ESCRI-TA, POT OBLIGAR AL CASORI O A

UN!\ INDEMNITZACIO

- Què hi ha de cert de la ll€:genda de Ics artistes d'Hollywood?

- Mireu ,allà la dona és més lliure que enlloc, i aquesta libertat d'acció, la fa invulnerable al romanticisme. Una dona amerl(,'lna, una dona I\me­ricana d'HOllywood al menys, és una companya, una amiga, que us parla­rà de tot menys d'amor. Això, a l1f)~al­tres, que tenim una altra manera de sentir ens fa estranyesa. I mireu, allà,. que és on la dona dl::;fruta de més lli­bertat, és on està més protegida per les lleis. Un petó o una declaració d'a­mor feta per carta, pot oblig:u-vos a un casori o a una indemnizació cres~ cuda. Hi ha moltes noies que han anat a Hoilywood atretes pel cinema 1 que s'han tingut de confonnar en no poguer passar d'extres o de comparses, i que són professionals del truc del pe· tó i de la declaració d'amor per es­crit.

- Llavors anar a Hollywood és peri-llós? •

- Aquesta mena de trucs, s6n els primers que descobreixen els amics en arrivar, pet:què no tl.nguèu la candide­

S3. de posar els dits en el plat de èon­fl.tura que ús ofereixi la companya.

Hem posat fi a la conversa, dema­nant a Robert Rey una fotografia. Ens l'ha dedicada, 1 després ens hem acomiadat.

LLUIS MELENDEZ

un teatre vertaderament extraordi­nari.

El pÚblic després d'haver passat pels "estuaris de baix, pujara per amples i monumentals esea1~ a la sala d'es­pectacles.

L'esclat de llum. contribuirà a fer un efecte 1mpre.c;s1onant.

La sala disposada. en forma de fer­radura, serà CApaç per a 2.000 pla­ces. A l'entrada l'espectador quedarà. impressIonat pel nombre enorme de fi­leres, disposades com un amfiteatre

Dintre pocs dies tindrà lloc a Mos- A més, el preu d'entrada serà únic per t1i, la inauguració del nou teatre que tots els seients. L'orquestra estarà a )Crtarà el nom de Meyerhold. el gran l'alçada del tercer pis, 1 dintre una ro­J'evoluc1onar1 de resmena, que es féu quUla de vidre. El plafó del teatre es­eèlebre per les seves audacioses con~ tarà ple d'una xarxa de riells 1 grues tepcions teatrals. mecàniques que. en un moment donat,

El nou teatre .serà ultra-modern 1 podran tra.s11adar els decorats i els està constru\t sota un pla. tan orlgl-baI com atrevit. sense que .s'assembli actora a quaJ:seval altre lloc de la &l:. res als altres teatres existents avui sala.

Els seus ulls nc:zrcs, nt:gr1ssims, te­nen Wl pude~' ò'at¡:acc1ó meravellós. Aquest gran ocmperamen!. d'artista que és Carme Carbonell, té en els seus ulls magnifics, cI do de totes les eX A

r ':cs,L"'!'i:;. Pioren, riuen, dt!s1tgen, esti­men, odien.

Acaba d'en~la!' al camerino. Vé de reke els aplaudiments del pú.blic, aca­bada la fepresentació d'''Ulla conqU1s­ta dific1", el dia de I·C3trena. Està. èontenLa., satisfeta, i l'iu. Per tots els que van a feli~itar-l:\ té una rialla p1e-1l~1 d'agraïment 1 df~ simpatia.

-Està contenta d~ l'èxit? - 11 hem pregl.lnta~.

-Contenta perquè l'obra ha agra­dat.

-Ha agradat l'obra i el treball de vostè i dels seus compnnys.

Canne Carbonell, parla el català com Jo mateix.

-Sóc catalana - ens diu - f111& de Barcelona, i cregui que els dies més fe1iços- que passo, són aquests de tre­ball a Barcelona. M.'atreu tant el meu poble!

-Ha fel teatre català alguna ve­gada?

-Mai. i a fe que vaig començar Ilo treballar amb Margarida X1rgu, però ella fa anys que només cs dedica. al castellà.

-Va. treballar molt temps amb la Xlrgu?

-Vuit anys. Ella fou la meva mes­tressa. Ella sl que és una gran artis­ta una gran artista per a obres grans. Jó 11 resto molt agra'ida, perquè el que sóc li dec a ella.

-Va deixar a la Xirgu ,per anar a la companyia del Teatre Lata?

-Veurà. Estant jo amb 1& X\rgu, VI­co va parlar-me Ja del seu projecte de formar companyia els dos. però a ell 11 va sortir la proporció de poder entrar a la companyia del Lata, 1 và­rem deiXar córrer el projecte. Però pel que es veu, el destí estaba Ja traçat, i al cap de poc temps, Vlco va fer·me entrar a la mateixa companyia, 1 d'e­lla vàrem sortir els dos, per realitzar el pas dec1ss1u. Formar aquesta com­panyia. que porta una vida curta, pe­ro crec que ja ha arribat a consoll­d&,r-se.

-Ran reunit un excellent conjunt. -Veritat Que sl? Un bon conjunt,

-El mes d'octubre a. Valladolid. -l".eia temps que no havia treba-

llat a Barcelona? -No: l'any passat al maieix '"Bar­

celona", amb la companyia' de Lara. -De les estrenes que porten, quines

creu que són les que millor se li adap­ten?

-Que 11 diré. Cl'ec que l'estrena d'a­,'ui, m'escau molt bé.

-Es un paper que sembla escrit per a vostè.

- Doncs no ho és, però el sento. Des­prés també em va molt bé "Entre to~ das las mujeres", de Serrano Anguita. En fi, portem un repertorI molt ben escollit i. sobretot, assajat amb tota honradesa.

Entren dIverses persones a fecilltar­la per l'èxit. Més estretes de mans, més rIalles 1 més mostres d'admiració i agraiment.

ROGER

RADIO PHONO

~LlMO

PREU

900

PTS;

IWION

fets, als quals, sense cap respecte i l aquest teatre ha deixa.t d'existir quan Catalunya estA en vigilies de t~mbé sense cap malicia, tingui o no la seva autonomia! Quan el català el parla 1 escriu tothom sense que nin ... raó, quan per res l'amonesten, acostu- gú ens ho privi! Quan en tots els teatres s'haurien precisament de repre-ma a plantar eara.. sentar obres de casa nostra!

La seva indumentària com de crei- No ens desviem i tornem a. la p~'nt& d'abans, fonament d'a nucS xença, la. faixa de llana negra ben en- ""'0"'_ tort.oll1gada al cos, i les espardenyes 1 article. els mitjons fora de mIda, el fa sem.. On anirem a parar? l>~ar, vist del darrera, un carreter pe_ El nostre teatre, pel que ve1em-no diAriament, sinó durant tempora-ut i rabassut, com aquell del por;. des senceres-viu només que d'obres ximples i absurdes. Quan no l'infecta

A la carboneria n'estan molt con- un enfilall d'escenes escdte5 amb pretenc16 de plasmar la. vida. del carrer lt'nts. A més e. més de portar el car- t llA... d sa1n t Dé bó per les cases, té l'encàrrec (cosa -1 que l'autor pomposamen quallUl,i& e e , sense encomanar-se a V. que fa amb molt gu,')t) de donar cada 1 a Emili Vilanove.-l'infecta una obra d,"'espectacle per a. infants"1 UD4 dia de menjar al mussol i la. gars:;¡, que altra bestiesa inspirada en un conte qualsevol de l'any de la picor i que el seu amo. per ornament 1 reclam ha d'ensenyar i instruir als nostres ftlls. de la botiga, llueix al peu de la porta. Un sol teatre hi havia a Barcelona on s'hi donaven oures que valien

La seva mare, una pObra dona, Ja. la pena de veure i parlar-ne després. L'Espanyol L'EspanyOl d'aqueU temps. v(-lla. vidua d'un guàrdia de consums, L'F.spanyol successor del Nou. L'Espanyol de l'Amichat1s, de Capdevila, de viu, anguniosament, de fregar rajoles. Lluelles. L'Espanyol del teatre popular. L'Espanyol del teatre que feia pen­~~, f:~rova d'estimació, 11 proporcio- sar una mica_ L'Espanyol 011 les obres s'estrenaven sense fer-les passa.;

Però, com que la majoria de xicots, prèviament per la censura de la "intelUgènc1a", i omplien ~'~ocló el cor l'aprenent de carboner és molt afi- de l'espectador, i arribaven a l'ànima del públic, d'aquell public demòcrata cionat a jugar pels carrers. El seu joc i senzill que amb la mateixa facll1tat en què s'entrek8va al plor. escla­p¡'etertt és el de saltar i parar. Però tava en franca r1al1a.d.a quan el x1sto brollava en els llavis de l'actor pre­(tot té un però en aquest món). a cau- d1lecte seu. sa. del seu dimoni d'oIlci, els nois no On és, ara, aque.st públic que feia tant per al teatre català? Per qu6, el volen per company; perquè s11a de no les enyora les obre~les seves obres-d'aquells temps? pilar s'embruten les mans a la. seva . . " . " I esquena 1 sl fa de saltador els emmas- Deixant de banda comptades excepcIons, el no::>tre teatre--: mo petit

j cara. ' i migrat que en diuen el nostre teatre-viu d 'unes quantes traduccions, una I ha de cercar-se un afi, un corre- llastimOSOS sainets 1 unes obres de "darrera fornada" a les quals hi ha

; l~gionarl seu en poca netedat. Ja en música de cabaret, noies lleugeres de roba 1 unes vistoses decoracions. troba algun de vegades. El més a pro- Repetim que no és propòsit nostre censurar els empresaris o els autora pòsit acostuma a ésser l'aprenent de que, seguint les eX;1gències del públic, es veuen obliga.ts a presentar obrea pintor de pareds, que porta a la brusa sta f ,_< tot un mostrari de colors. Sinó que d'aq\1e 8L:iU. s'avé més amb l'aprenent d'en~u1xa- Nosaltres no fem més que preguntar, no ens cansem de preguntar: on. dar. un "si m'embrules t'enmascaro". anirem a parur? com ell. molt rebec, que quan Juguen I encara afegim.: Què faran eIo que escriuen per al teaLre? tots dos l'emmascaren de blanc, però Al teatre castellà també hi han obres amb música de cabaret, amb a qui ell emmascara de negre, i aix1 noies lleugeres de roba i decoracions d'efecte sorpre!lent. Però Benavcnte alternativament, com si fessin entre- escriu. I escriuen els germans Quintero. I cscr .. ;.. Martincz Sierra. I escriu ma:iadures d'Innocentft: tant, que allò, .Arn1ches. I escriu Mufioz Seca. que ja és dir! I no contents d'c~riure 1 es­nlés que saltar i parar, sembla jugar trenar les seves comèdies, nosaltres, aquí. Sl Barcelona. les veiem i les aplau .. a blancs 1 negres, "'A

Però el nostre aprenent de carbo- dim. I anem al teatre sempre. I sostenim-com fem en aqu~ momcnwt­uer, bordegàs del cor tendre, almenys companyies de comèdia castellana al Poliorama, al Barcelona 1 al Goyà, una vegada a l'any, per amor als del si convé. I a tots els altres teatres. sl tant els empresaris s1li empenyen. gremi. ~ renta ben bé tot ell 1, com S'ha posat tan malament el teatre a la. nostra terra. que només ea si ho fes per un germà seu. es <i1rI- recorda a Guimerà. Iglés1as 1 Rusifiol en quatre sales 1 alcoves de barriada.. eeix al cementiri a deixar un pom de Només o. "La Violeta". "La Margarita" 1 a "EI PensU" recorden al poble flors a la tossa d'aquell trist carbone- -1 encura molt de tant en tant-que""Maria Rosa", "La mare eterna" 1 Iet que es deia Clement,e Garcia. "El paU blau" són obres que honoren l'escena catalana.

IGNASIIGLESIES De PTwes, volum vm de les Obres Si aquests autors avui Visquessin, a què s'haurien de ded1car.? A fer

Compleles d'IgnasI Iglésiea.> gènere de revista? A morir-se de fam?

que a més treballa amb un entusiasme molt grllIr Tots tenim desigs de triom-far, I jo crec que ho assolirem. Estic El nou llibre de Jaume francament Ulusionada.

Bé està que hi hagin espectacles per a tots els gustos. PelO hem de tenir present que el teatre, el teatre digne, el teatre honrat, el \&.tre del poble. el teatre popular, no pot morir així com aixi. Per molts esport~ que s'inventin per increment que prengui el cinema parlat, per moltes Que sl ... ¡uIn les ~ntrar\etats que ea presentin .. 1& vida lògica I natural d'aquea art no devem ma! obUdar el teatre.

-ALxò farà assolir l'èxit. ~ •• ,_ ~ __ I, .00 Aguadé -AIxò I el talent de Vlco, que és un ~ - ~ -

gran actor, un dels actors jows que (Jan$ ... QranadQl) ~ .... posat a 1& venda, • les tenen m1llor pervindre, I un gran dI- Wbrerlea, HL'eloI! dels metgeo I de rector. W'elèfOD ~ 1& medicina", de Jaume Aguadé t

'De no fer-ho a1xf, on anirem .. parar? QuIn """""Ple formaran de nosaltn16 ell que pre¡untln OIl _ el _tre català? lii:

. nou teatre Meyerbold no _ A 1& sala podrt. fumar-a'h11 durant _ ni DI'DI!Cen1. ni rampa nil ell entreactes c!reularan una cotxets D .. ' 18Ier1è3. 1.1UIlpoc tindrà,' tu- als quala l'anomenaran buffeta ex-

\ bua.&. SD 1IO&.wraul&..... _ -Quan "'" debutar tQllllloQ$ 0010- Mlr6. ~uesta obra inau¡ura 1& "Col-nanv!&t ... ____________ ~ leccl6 IIlquel Benft", ,. t .., \ t t \- l 'I AQUSTI COLLADO ¡~

l2 (

I~_--------------------------------------------------------------------------------------------

~ u. - Núm. 9lJ

la polític~ UN ALCALDE PENYO.BAT

El governador cIvil de Tarragona ha nenyorat amb 250 pessetes l'alcalde d'Espluga de FrancaU. per haver-se oposat el dit senyor a la celebració d'un enterrament per l'esglésIa. a des­pIt de les ordres de tolerància que han estat donades respecte els en­terraments.

CONFERENCIA A L·A. E. P.

A l'Ateneu EnciclopèdIc popular", avui dijous. a les 8 del vespre, donarà en Fèl1x Duran 1 Canyameres la sisena conferència del seu curset sobre, .. La Reptibl1ca; la reina feta. i la fema a fer" en Ja qual es referIrà als punts segU~nts: "Els Jornalers. EIs jornalers han de passar a arrendataris. L'arren­dament i l'apariència. Formes de pa­gament. ¿L'apariència és un ,contracte de societat? Taxa de les penslOn~. ~loc de pagament. Termini: per canvI dar: rendador, per canvi de l'ar;endatarl (el laudemi en els censos), I arrenda­ment per anys, concessió per u~ ter­mini més o menys llarg, per Ja Vida de la plantació (rabassa morta), perpe­tultat (els censoij). Redilmbilitat. L~ dIvisió del predi acensat. _ El tanteig l retracte en les enagenaclOns a favor de concedent i concessionari. AboDa~ ment de millores. Els subarrendaments contribució del propietari o les pèrdue~ que hi puguin haver en el cultiu."

GRUP SOCIALISTA DE LA CAS.\ DEL POBLE

El proper diumenge, dia 6. a les 6 de la tarda, donarà una conferència a l'es­tatge social d'aquesta entitat. ca;rer Nou de Sant Francesc, 11, pral, 1 ex­conseller de la Generalltat, en Salva­dor vidal RoseU, qui dissertarà sobre el tema: .. Els Obrers de Catahmya 1 I"Estatut".

FELICITACIONS El "Centre Republicà d'Esquerra de

Vallearca", ha renovat la seva adhe­sió al venerable President de la Gene­rnlitat, amb motiu del compliment del primer aniversari del seu preuat retorn a la nostra Pàtria, i amb flquest moti.u també ha acordat nomenar-lo PresI­dent Honorari de l'entit.at, per a la qual cosa hom prepara un acte on se 11 farà ofrena de l'esmentat nomena.­ment, 1 a l'ensems fer palesa l'admi­ració que sent la. barriada pel senyor Macià. Ha cursat també una felicitació al PresidE"nt de la Comissió de Cul­tU~'a, senyor Comes, amb motiu de la concessió d'una cantina al Grup Es­colar de "La Farigola", concessió per la qual el Centre ha. treballat amb molt d'interès.

UNIO SOCIALISTA DI! CATALUNYA

La secció del districte XIII de la Unió Socialista de Catalunya anun­cia per el vinent diumenge a les sIs de tarda, en el seu estatge, Montseny, 35 pral., una conferència. pública, a càrrec de la senyora AngeIa Grau­pera, sobre el tema "La dona, Ja guerra. i el soclal1sme".

CASAL D'ESQUERRA ESTAT CATALA

Avui d1Jous, dia 3, a les deu de la vetlla, el nostre consoci en F_Orau i nos, donarà una conferència al nostre estatge social, carrer del VIdre, 6, so­bre el tema: -'El llacionalj:;me d'Eu­ropa" Ompressions de viatge),

CONFERENCIA D'EN ROC BORONAT

Avui a. les deu de la vetlla, el nos­tre amic, el publicista Roc Boronat, donarà al Centre Català d'Esquerra del dIstricte IV (passeig de la Repú­blica, 71), una cQnferència, el tema. 8 desenrotllar de la qual serà: .. El nostre catalanisme".

A TA.BBAGONA

Un greu accident a bord d'un vaixell

petroler

Es té la temença que hi hagi dos morts

Tarragona. - Ha ocorre¡ut una des­gràcia a bord del baixeU-tanc petroler .. Hyrkanla", de la mataricula de Gè-nova fondejat al port de Tarragona,

Tróbant-se treballant a la bodega

li liumanltaf

GUANYEU DINERS COMPRANT ELS VOSTRES

NEUMATICS a la casa que posseeix indiscutiblement el millor assortit en preus i qualitats

SERVICE S T ATION S. A. CASA CENTRAL: ARAGÓ, 212 - Telèfons: 11550 i 11559

teeAv:¿;;~lo~st~~'\~~~~i;.a~~~~l~& p~: ~.v.D.tifl*l#'.NWH~~ ......... ~~j mer Andrea Brischi, germà del que es

Grani descomptes, per partides, als Revenedors

trobava a la bodega, desoïnt les ad-vertències que se U han fet per pa.rt I d d'altres companys, s'ha llançat a la bo-de~a, amb ànim de salvar el seu ger- •

m~visats els bombèrs, aquests s'han I ~ gue IU personat immediatament al mall, co-~e~I~~S e~a~~~~~~sErse;r~~~I~~e~r~~ ___ _

LES PENSIONS I L<, REPUBLlCA Copiem de "El Libera}"', de Madrid: "No hay quien pueda convencer a

nadie de que la República no tiene de­recho a defenderse. No hay qUien co­mulgue con esa "rucda de mol1no" que se nos quiere hacer tragar ha­blàndonos de "fascismo" y de "dicta­dul'a republicana", porque se amenaza con quitar las pensiones que se les con­cedieron a los militares retirados que

amb dUlcultat a causa dels s1mptomes d'asfixia que els bombers experimen- EL CAS DELS MrLITARS A LES PORTES DE LA GUERRA ten en baixar a la bodega del vaixell, on els gasos acumulats fan impossi­ble l'estada. Han estat pUjats a co­berta alguns bombers desmaiats, que s'han tevifat aviat.

Es tem per la. ,vida dels dos germans, creient-se que hauran mort.

Al vaJ.xel1 s'han personat metges, in­dividus dels Cossos de Vigilància, Se­guretat, Guàrdia urbana, i bon nom­bre de treballadors, cOllaborant tots en els treballs de salvament.

Els ferits en l'accident d'automòbil de la pro víncia de Girona, conti-

nuen en greu estat EE un auto-ambulància, foren tras4

Badats el nostre company Valent! Mo­ragas Roger i el seu amic Ramón Mari Pina, víctimes del greu accident d'au­tomòbil ocorregut al Pont de la Tor~ dera, a la provincia de Girona.

Acompanyava els ferits el Dr. Mal­donado, i en altres autos partiCulars els faromars i am1cs.

El nostre company Moragas fou por4 tat a la Clinica del Dr. Ginecos, 1 el senyor Ramon Marí a la del Pilar.

Immediatament després d'arribar a la cHn1ca, el senyor Moragas fou exa­minat pels doctors Pàmies 1 Moido, dictaminant que a més de la forta conunOCió cerebral que sofria el nos­tre amic, tenia una profunda ferida al front, i el maxllar esquerra fracturat.

Es creu que també té una lesió al temur, però fins que no s'hagi fet una. radiografia de la cama, no se sa­brà sj hi ha o no fractura.

Fins a primeres hores de la tarda, el ferit no recobrà el coneixement.

. Dins la gravetat en què es troba, el ferit pogué passar la tarda dintre una relativa tranquillitat.

El senyor Marí, degUdament recone­gut pels metges de la clinica del Pi­lar, presentava una fractura completa del fèmur.

El senyor Mart ha experimentat una lleu millora en el seu estat.

Són molts els amics que han des­filat a assabentarse de la salut dels des ferIts.

Els presos socials que hi havia a la prEs6 de Ma­tar6, han estat traslladats

a Barcelona

De «El Diluvio": conspiran contra le República, sl lle-Del nostre volgut coHega "L'Opinió··: "La flota americana ha recibido 6r- garan a caer baja las sanciones de "De què poden, doncs, queixar-se els denes de reallzar grandes maniobras en la ley de Defensa. ¿En qué parte del

l!'ilitars? De no poder lluir els uni- el Pacifico. Digàmoslo màs francamen- mundo hay un Estada que pensione f\ formes i anar a les parades? Es que no te: la flota nortcamericana ha sido mo- los que contra êl conspiran? ¿Qué con­en tenen prou amb seguir cobrant per vi11zada. En el tablero internacional ya cepto tienen de la propledad los que no fer res? Es que no els satisfà. el fet es sabido que estàn trente a frente el dicen que esas pensiones son un patrl­de cobrar per un servei que no pres- Japón y los Estados Unidos, y cU'Uldo monio inconfiscable? Si son una. pro­ten? Què volen, els que els defensen? el Jap6n ha comenzado su expan::;ión piedad, un patrimonio inconftscable,

Volen, simplement, que aquests capl- en Asia, improvisando una Repúbll- pOdràn dlsponer de elias libremente, tans aquests coronels, aquests gene- ca manchuriana baja la influencia ja- como se dispone de una finca, y es­rals' que han estat acomiadats i que ponesa e invadiendo China, los Es- peramos que se nos diga cómo podràn cobren integres les pagues que cobra- tados Unidos no han tardada en pro- venderlas los pensionados y cómo po­ven abans, puguin dedicar-se tot el yectar sobre el Pacifico las sombras de dremos adquirirlas, por traspaso, los temps que tenen per a no fer res, a la sus cañones, enfilados hacia Ohtna. que no las tenemos. Son, zencll1ameu­conspiraci6 1 volen encara que en el Parece que desde Gineb¡'a ha. trata- te, 10 que su uúsmo nombre indica: cas que siiutn descoberts com a tal do de imponerse por prc~ión diplomà- pensiones; esta es, concesiones que conspiradors, no perdin el reUr, i l'Es- tica una suspension de host1Udades. Si hace un Estada a Ics que les sirvie­tat els continUï mantenint perquè va- ella resulta cierto - lo que no cree- ran, y que duran mielltras 10 consien­gin vivint amb l'esquena dreta. Això mos-, si los japoneses no pueden con- te la leaItad de los pensionados con el és el que volen els diputats que els de- tinuar la invasión par temor al cer- Estada mismo. fensen 1 la premsa de dreta que els co diplomàtica, hemos de congratu- Esto no quiere decir que la pens1611 empara. larnos, porque el pesimismo que envol~ obligue a pensar en l'eligión o poU­

Naturalment que el Parlament repu- via a la labor de la Sociedad de Na- tica de una manera determinada. ¡No blicà no és d'aquest parer, sinó que en- ciones tal vez se dicipe y 10 que he- confundamos! Aun siendo laica el Es­tén que al mi1ltar ctue conspiri el prl- mos convenido en llamar el Parlamen- tado, sus pensionados podrim oir m1.sa mer que ha de fer-se-li, és retirar-li to del mundo recobre el prestigio que cuando quieran y confesar y comulgar la paga. Diuen: -Això és una excep- se iba evaporando ante su ineficacia. cua.ndo les plazca. Aun slendo republi­ció irritant. No; l'excepció serIa per- Cabe la sospecha de que la actitud cana el Estado, sus pen.<;ionados podràn metre que continuessin treballant con- de los japoneses sea debida màs a los ser monàrquicos. Lo que no pOdràn tra l'Estat que els paga perquè no movimientos de la escuadra nOl·teame- hacer es conspirar para levantarse en facin res. ricana que a las sugest10nes de Gine- armas contra el Estada que los penslo­

Altrament, ta.nt els militars que es bra. En este caso tendrfan raz6n aque- n6,porque esta no es licito, porque es­queixen, com els civils que els defen- llos que quiel·en dar al Del'echo el arma to no puede hacerlo nadie ~ln com­sen, faran bé de cercar un derivatiu de la. fuerza, creando un ejército in- prometer su vida y su llbertad, que més pràctic a les seves activitats. Tota. ternacional que 1mpus1ese las deci- son algo màs que una pemión."

i è siones y las sanciones de Ginebra. Des-aquesta gent que s'enterne x perqu graciadamente, habrà sida màs eficaz LES COPLES DE TAPIA els diaris francesos diuen que qualse-vol dels dos Alfonsos ha fet un ma- una. amenaza que un razonamiento; "r.a Libertad" publica les següents nifest, està perdent el temps. Alfons pera, de todas maneras, quedarà evi- coples, de Llllis de Tapia: xm és mort com tots els morts. L'al- denciado que sin la existencia de un 01'- "¡Muy pronto las Cortes tre Altons, el dels jaumins, és cosa pu- ganismo como el de la Socledad de Na- (aunque alguno bufe, rament d'imaginació. Es una. llàsti- ciones no habría sido po~ible 1mponer se indigne, se enfade, ma que homes fets esmercin llur ac- un acuerdo a los beligerantes de se agite y se atufe) tivitat a intentar convèncer uns i al- Shanghay." van a hacer difícil tres que és possible una restauració EL FUTUR DEBAT PARLAMENTARI cualesquier enchujel ... i que aleshores aniríem tant i tant bé. ¡Y el proyecto, amigos, Els militars retirats que es figurin que Diu el corresponsal parlamentari bueno es en verdad!. .. s11a República era subst1tuïda per un de "El Día Gràfica": ¡República debe dels dos Alfonsos, aleshores pOdrien "Lo que parece indudable es que ser austeridadl tornar a anar per les "processons car- se acerca un importantc debate politi- i ¡ Muy pronto en las Cortes

ca en la Càmara. El sefior Azafia. tie- hall à d f regats de medalles i tornar a passar no al' n e em'a pel carrer esguardant els altres ciu- ne el prop6sito de plantear abiertamen- los que varios cargos tadans per damunt de l'espatlla, són te la cuestión polttica y acIarar las tengan en despensa! ... simplement malalts. Treguin-s'ho del s\tuaciones. Hay quines dic~n que es- (¡Seràn muchos menos cap, perquè no ho tornaran a veure. perarà a que desde fuera e su gru- de los que se piensal) El militarisme, s'ha acabat. S'ha aca- ~~;-d~ ~~~~~c~~a~~~a. c7~ i:yP~~~~tt !Y ya terT~ada bat, i no el tornarem a deixar surar. tutiva del TI.iLunu.l de Garantias o an ~ana a or, La. República té el seu exèrcit, abso- cualclUier m~dida de gObierno _ se otra. emprenderemos lutament compenetrat amb el poble, ¡::romueva un deiJate, de tipa espectJ.- que serà mejor! diSCiplinat 1 eficient amb U'll! sola cular, que el Présidente aprovecha- ¡En el Parlamento, missió a complir: la d'obeir. Els mili- rà para. definir la posiclón del Go- con ojos sutiles, tars que creguin que dintre de la Re- bierno, la de sus adictos, el programa visnremos luego pública poden opinar, en tant que ml- a des:\J.-rollar, sus puntca de ;rista so- los contrstos mlles l1tars, com en els temps de la l\:1onar- bre la vida de las Cortes, las probabill- con la Telef6nica, quia, no tarden gaires dies a veure com dades de sustituciones próXimas y to- los Ferrocarriles, s'han equivocat. López Ochoa i San- dos los demàs aspectos que rodean la las altas Empresas jurjo són dos exemples, i de pes. actuallda<i, en estos mamentos . .Bay Y Consejos cien,

Pel;" això està també molt bé en el qUienes ur.egw·an, en cambio, que serà que al pueblo ser pueden pla del Cap del Govern la supressió el propio jefe del Gobierno quien pro- gravosos también! radical de la premsa miNar que no mueva la cuestión aprovechando a dis- ¡Asi pl'obaremos

)

tingui un cart'1.cter purament tècnic. La. cusi6n de los proyectos de amplia- en cercano dia, Ahir a la nit varen ésser traslla- RepúbItca no pot permetre que hi hagi ci6n de la ley de Defensa de la Repú- con pruebas palpables

NOVA JUNTA dats a la Presó de Barcelona el¡:; pre- un diari que amb el nom de "mllitar" blica o la misma deliberaci6n presu- y Justícia fria, La junta directiva del Casal Repu- sos socials que es trobaven a w de a la capçalera e!: dediqui a fer pol1- puestaria. De un modò u otro. hay ex- que hubo màs enchujes

bUcà de Sarrià ha quedat· constituï- Mataró, en la qual inrtressaret' proce- tica. I per exemple, com en el cas de pectación y curiosidad. Los aficiona- en la monarquia! .. , da de Ja següent manera: dents del vapor" Antonio López·'. "La Correspondencia militar" tingui dos a la política de vibraciones, los ¡Y que los Roldanes

?resident, Josep Escatet; vlce-presi- Per tal d'efectuar el tmsllat es pren~ per programa fer ambient per la revl- profesionales del "hule", esperan, con de la flor de lis dent, Pere Sariola; Tresorer, Josep Cor- gueren grans precaucions a la carre- sió de la Constitució que la República alguna confianza, acontecim1entos pró~ no siempre buscaran coll; Comptable, Baldomer Vives; se- tera de Mataró, que anaren a càrrec de acaba de donar-se." ximos. " el bien del pafsl cretari, Esteve Trespi; vice-secretari, la guàrdia civil. \-. • _________________________________________________ _ Josep Artign~; vocals, Jaume Casano- Els preso~ foren traslladat a la Pre-vas, Gayeta Nogués, Salvador Espijol. s6 de Br.ïcclona en trrf autòmnibus

requisats per la Prefectura Superior de de 1 tal' que recordà les concomitàncies indig-L'ACTE PATRIOTIC DE Pollcia, custodiant els presos parelles ra-. • du nes d'aquell partit amb la Dictadura.

L'AVENÇ O. C. de la St'ccló d'Assalt, que s'1nstallaren ~!tA En acabar-se aquest debat, s'entrà En l'acte que se celebrarà a L'A- en els referits vehicles i en les dues en l'ordre del dia. Ocupnva la presi-

venç Obrer Català (Plaça del Comerç, camionetes de la Prefectura Superior dència el doctor Aiguader. numero 3), que anunciàvem en l'edIció de Policia, una que precedia als autòm- LA SESSIQ D'AIDR El senyor Beusili defcl8a una pro-8ptetior, es representaran les següents nlbus 1 l'altra que tancava la marxa po¡;¡ci6 que quedà damunt la taula oures: "Via a fora, lladres!", "Drama d'aquests. S'obri sota la prc,ldèncJa del ~~nyor en la qual es demana que .n ca~; que d'humil" 1 «Jordi Erin". Ultra aques- Els presos traslladats són 60, 1 en la Ventós, el qual, així que fou llegida 1 les Certs aut.oritzin totalment o parcial tA. part del programa la notable can- seva majoria estan pr~ssats pels suc- aprovada. l'acta de h s".':;lÓ anllt_lor, els trïout~ suHicitats en la reunió de ta.triu senyoreta Francesca Nogués ob- cessos ocorreguts al Sindicat de la s'aixecà per a expressar davant el con- mUniCipis, que el consistori no pro­se.quinrà als concurrents amb belles Construcctó del carrer de Mercaders, sistori el sentiment de la ciutllt per cedirà a la fixaci6 dels comptes sem:;e cançons del seu repertori 1 experts amb motiu d'una de les passades va- la mort de dos c.atalans iHustres, el abans hlver estudiat les càrregues rapsodes de l'Agrupament Art1stic de gues generals. pintor Ramon Cases i el doctor Jau- que pasen sobre la propietat, la in-l'entitat, recitaran vibrants poesies de Els autòmnlbus en que s'efectuà el me Collell. Demanà que const: en l'ac- dús~ria i 'è!l comerç:. cadà.cter patriòtic i social. trasllat sortiren de la Presó de Matar6 ta el condol del consIstori. El senyor Ca.sn.noves p1'oposà que se-

La Joventut d'Esquerra "Estat Ca- prop de tres quarts de dotze, arribant Així fou acordll.t després d'unes pa.- gueixi damunt la. tauln, però el fie­talà" (secció Sant Andreu) prega a a la presó ceHular a dos quarts de dues raules d'adhesió pronuncIades per tots. n~'or Bausill, '''rimer " n"nt de la tots nIs ml1itants contribueixin a l'èxit ls dl·· P ls r d rals " V

.... de la matinada. e caps e es mmorJCS. e e e 'proposició, s'oposa a l'ajornament de d'aquest acte i al mateix temps ~a avi- com te d'adhe l 'hi 1 senyor Bont que si hi ha alguna seCCIó que Durant el trasllat no es registrà ni en p s l' r-s e la discussió, puix que es porta un no ha estat invitada en particular, pot el més l1eu¡er incident. Santamaria, ho féu el senyor VelllIs. llarguíssIm i inacacable di:c¡curs après. ".onar-se per convidada des d'aquest .________________ Aqueda actitud del senyor Santa- El disr,urs del senyor Baus1ll dura

maria quedà immediatament aclarida \mes dues hores'. els regidors que no moment. d I I d I I . A la taqu11la. de l'Avenç Obrer Ca- en ec arar e cap e fi m n011..1. rB- han sortit del saló 1 ha.n quedat sot-

talà facilitaran les localItats a 1 pes- Del Jurat Mixle del Tre- dical, abm d'endinsar-se en l"o,dre del mesos a .qucota dur. prova de I"ora­IE:ta la butaca. di;¡, que el fins a.r'l republicà autònom, tòria mirirtc!\, martellejant, rublerta

LLEGIU

L~OPINIO

La festa de Sant Medí

Avui s'ha celebrat la festa tradicio­nal de Sant. Medi, amb l'animació i gatzara de :sempre. El carrer de Sal­nlC!'on, des de les nou del maLi, s'ha Vist concorregut de gent que e:,perava la dc..sfllD.dn de les colles. les quals amb l'eseusa del sant, van a fer dinars su­culents 8 dlverso,;> restorans dels \.01-tants d.e Barcelona.

ball en Hotels, Cafès i aclscrit a la minorIa redelOl, senyor de xifres, de millan,. de tants per cent, SantamarIa, prtssava des d'aquell ma- fer-se escàpols inútUment, adoptant to­Similars de Barcelona ment a engruixir de nou les rues del tes les actituds que permet adoptar partit radirsl, 1ngressant a l'E:smen- l'ex1giütat de l"esc6. Fins el senyor

El Ple ordinarl d'aquest Jurat M1:xte, teda mit;oria. ,Cabré, de la minor~a. regionalista, re-c:!lebrat el d:a últim del passat febrer, El senyor Pell1cena, després d aques- colzà. el cap damunt el pupitre 1 es va. prendre l'acord de fer públio per tes paraUles del SC'!lyor Giralt, prov~ posà a dormir, amb la natural COllS­mitjà de la Prem:c¡a ¡/)Cal el següent amb ~!l poca traça, un debat polftic, ternació dels COn"r.lig1onaris. ,': •• vt'ni que, per tal de resoldre les sosterunt que el &enyor Santrunaria no El cap de la majoria, president de _[¡cuItats que l'apl1cac16 del Regla- pot 1ngressar a al m1noria radical per la. comissió d'flist:l1d.a. contestà al se­

mL"llt de v~cances hivernals havia. sus- tal com fou ekgit amb una. altra lSig~ nyor Bamlli, retl'R.gur.nt l'o}:c.sició sis­llt. t entre le'3 '1tit:lts obre¡'es de cam- nif1c8ció. temàtica de la Lliga a la polltica eco­brcrs d'aque.zta ciutat, varen signar les El senyor Velil1a. li respongué que el nòmlca de 1'3.c":tual Ajuntament. Pro~ represeIlt:lcions llurs amb data sis de fins ara. ('omll~ny I)~U de minoria, po- nuncià un discurs magnffic; breu, clar resmentat mes. dia lngrcssnr n la. fracció que li plaw i el1t('ncdor

"Primera. A partir d'aquesta çlata., gués, puix que hU\ii~ estat elegit sense S'ha esvaït l'atmosfera sospitosa. El : Slt., els cambrers i ajudants que facin cap pro~rnma, solament en qualitat s~nyor Casfmov('s responent a les in­I s vacances hivernals :;cran substi- de> !epubllcà. sinuacions del scn;yor aBus1ll, diu que LUlts p'~r tr:dlvidus pertanyents a llurs També respongueren degudament a en el pre5f>upost Gue he. cOllteg1t hi respectives entitats. 1::1. maniobra de la Lliga Reg1.onallsta I ha economies i hi ha eqUilibri, i serà

Segona.. En aquelles cases que hagin t!~ senyors SantamD.ria, Casanoves 1 pres:cn.tat a to~ els compoo .... nts de la comcnç!lt les l'acances hivernals i en GlInlt. coml,S.';.lÓ dí' F'nances i després a la qu • ..lles on els cambrers i ajudants de Tots coïncidiren a retreure les des- c0!lS1deraci6 del Consistori, al qual de­

Ies quals siguin substituIts per 1nd1- honest1tats polftiques de la Lliga, ex- mana serenitat per a discutir-lo de­v!dus pprtanyc:1ts a una altra entitat, xeHint en aqu~sta tasca d",?urnèora gudament.

mimetisme llaunístic diu, o mUlar dit, repeteix tot el que Ja ha. dit abans el senyor Baus1ll.

Intervingué també el senyor Santa­maria, parlant per encàrrec del senyor Giralt, en nom de la. minoria radical. Féu l'elogi de la majoria i del senyor Casanoves, i després d'extendre's en atinades reflexions sobre la convenièn­cia d'establir un front únic republicà, prometé la cOHaboracló dels radicals per a l'aprovació dels pressupostos mu­nicipals, dels quals en glossà la pre­visió demostrada. per la majoria d'Es­querra Republicana de Catalunya.

Després d'una breu rectificació del senyor Bnusll1, rectificà també el se­nyor Casanoves, i insisteix ,~n què el proper dimarts, en reunió lxtraordi­nària, sotmetrà els nous pre lSUPOStas a la comissió d'Hisenda. Celebrà 1 agraí l'elogi que 11 féu la min~ria ra­dic..'\l.

Es procedí a votar, per con:iiderar­la ja prou discutida, la prOPJslció, 1 aquesta fou rebutjada per 30 'ots con­tra 12.

Amb mitja hora passà tot lordre del dia. Foren aprovats els dicti.mens se­güents:

ReorganitzacIó dels serv'!1s tècnics municipal~; canyj de noms d'alguns carrers; el premi del COnCllI8 de cara­melles; la contribl"t:ió per m1l10res per a les obres dEl fen-ocarrll de Sar­rià.

Cap als finals d ~ l'ord'·e del dia, fou llegit un di<"tamell d~ r,lrculació, pre­sent.ant recurs de coin'.petèncla sobre l'autoritat judicial, cI qual donà mo­tiu perquè intervinguts el senyor Se­garra, de la Lliga, qlÚ, amb lea seves u jocundas·· imatges 1 pallassades di­vertí extraordinàrianent el Consistori.

Posat a votacio, fou acceptat per 28 vots c.:>ntra 11.

Enguany han stat moltes les colles ,.u han sortIt, rivalitzant totes en lu­

I atxcnd ria, els serà respectat. a aquests la mettat el ('sp de la majoria senyor Casano\o'CS" En SOlà de Cafi1zares, amb el de Ja setmana de vacances, venint obli­gats o. cedir la rcst3 a favor de l'en­titat a la qual pertanyin els primers, 8MlSe perJudici però, de complimentar la resta d.1 personal de cambrers les

S'arribà després a. llnes factures de Parcs 1 Palaus dE MOJltjuïc, I toca el torn per a l'opoticló torollo.<;!'I. el se­nyor Llcpart. ])¡! 1(5 pa.raules d's­qu~st regidor, e'J <:IesP!:Èt1. una ret1cèn­

seu cia ofensiva per a un regidor redu-cal.

id?'S d ls cor::-1.bu" iD\ill!cipals i de I! :ornet.ea ue avalle ..

d'ell eLo:; C{)mlX" nl.:: de ...us fantas1 .;o reent

an . do'" i els seus p lY.ants. 1 m landós eIs demés

la co~uUva, hm deSfilat pels car-t:! Gràcia al D d'atr,JSes marxes.

d·a1 gr'.;t els llocs per on ""en. La qUltxalla, ada1erada. \ oI-

a els C3Volls J els Vehicles a la re~ rea d c.aram -ls, que enguany IlO ::l ~ .cassos. L nnlp· ::.nYR, prls voltants de la ve­

Ja_ rr.J ,h3- estat molt concorreguda. -\ .'har. de cunar. n sota cada Pi, una

ta. ola rwnc <U:... 1 una !am1l1a saUs-

-\ l"hora que tanquem aquesta ed1-,L! e cat retom è . les eol1es,

... a u_ ~ pr ...... l€ .. ~_r molt llUlt.

vacanCt.:¡; i:J.v::>rnaIs. r Tercen.. Ambdues entitats podran , totes aquelles .setmanes hivernals

que es presentin a les cases, el persa_ n .1 de !(.., quals essent ubllgat a conl­¡:illllentar .Ics vacances hi1t'ern9~s, no estigui atlliat a cap entitat professio­nal'".

Igualment va acordar l'esmentat Ple que per m1tjà de la premsa. local així mateix fp.r avinent a. tots els patrons' I obrers Que finint el termini de rea­lització de les vacances hivernals, el dia darrer del mes corrent, procurtn compUmentar-Ies durant el mateix per tal d'evitar greus perjUdicis als obrers en atur fOI'ÇÓ'3 i al mateix temps les sanc1Cins que la llei prescriu.

DEMOUNTABLE L'ímlca miquina d'escriure que porta

palaDqaes d·aeer cromat

"TIM" i "UNITA8" Les millors calculadores, de

fama universal

Cup, s. SERRA

DUJp, .... TeIèloJl BARCELONA

19861

E! ~nyor Girà.t recul1mina els re­gionalistes aquest), tàctica tortuosa de callar a l~s com ssl0ns per a aixecar l'escàndol a les sezsi(lns consistorials.

El cap de la mnor.:.a. radical jutja el senyor Llopart, djectlvant-Io de sei­cretari dei senyor Pellicena. Aquest in­terromp i prou sta desofradament 1 mou un aldarull ID,)lt poc seriós.

La presidència a.rrb una energia ad­mirable, dE'tensa el~ drets de l'orador i el senyor PelticE"na segueix, lamen­tablement irat, f'emostrant que l'adjec­tiu del senyor e ira.,t ha tingut la vir­tut de tocar el t'oraviu.

El senyor Sr nta.ml)ria rec1ama no­blesa 1 denuncia la pr,lítica d'insldies i brometes de la minoria regionalista, que supedita l'obra ad:llinistratlva i els interessos municipals tols focs d'arti­fici d'una oposició tan teatral 1 absur-da corn inetlca~

Conferències social-pe­dagògiques organitza_ nes per la S. A. M. O.

Seguint la tasca empresa d'activitat cultural, la Societat d'Aspirants al Ma­gisteri Oficial té organitzada per a de­mà, divendres, a les set del vespre, a l'Ateneu Barcelonès, la segona de les conferències d'orientació social pels mestres, a càrrec del doctor Josep A. Trabal, diputat a la. Generalitat. el qual parlarà .e "La higiene escolar i Ja futura organitzaci6 sanitària de Ca­talunya ",

Homenatge a en Josep Terradelles

Pàgina J

noticies (llrtfs En el Centre Republicà Català del

districte sisè (Esquerra Republicana do Catalunya) s'ha constituït la Secció de Benficència, formant part de 13-comissió directiva els socis Lluís Su­birós com a president; Eduard Lle­get, Secretari; Antoni Garcia, caixer; Rafael Permanyer i Rafael Enric, va .. cals. • • •

La Societat de Cuiner «La Arti.sti­ca Culinaria de Cataluña" ha pagat. en concepte d'atur forçós, 45.341 pes .. setes des del primer de desembre de 1931 'al 29 de febrer de 1932, havent­se repartit dita quantitat entre 204 obrers.

• •• La Societat de "Profesiones y Ofi­

cios Varios" (U. G. T.l convoca als Dissabte vinent, dia 5 del corrent, obrers de fabricació de pastes .l?cr a

a les deu del vespre, l'Avenç Obrer Ca- sopa i simpatitzants a la ~eumo ge­talà de Sant Andreu (plaça del Co- neral extraordinària que tmdrà lloo rr_C¡'ç, 3, homenatjarà amb un v1 d'ho- avui a les set de la vetlla, en el SC'u nor el seu distingit soci Josep Terra- estatge social, carrer Nou de Sant dellcs, actual Conseller de Governa- Francesc, 11 1 13, praI. (Casa del .Po­ció de la Generalitat. ble) a fi de tractar del jurat m;xte

A comptar per les moltes s1mpaUes del treb311 i les normes a seguir pelS qu~ gaudeix l'homenatjat, hom preveu vocals que siguin nomenats. q,le la concurrència a l'esmentat acte * * * se,à nombro~1ssima.

Es un quart i mig d'una. L'alcalde demana que en vista de l'hora s'a­jornt ppr a la sessió vinent la discus­sIó dels re~lament d't.mpleats, 1 la Lliga, com és natural, no desaprofita aquesta nova avin~nre~a per a fer més obstrucci6, que aqu':!st cep no prospera.

Es pasa a proposicions i la sessió s'acabà. prop de la una de la ~it, des­prés d'haver-sp aprovat les seguents:

Una deJs senyors Casano\'€s, Ulled i Giralt: "Que s'acordi concedir gratul­tament a la vídua de Salvador Segut el nínxol en què el su&dit Seguí està el:tterrat .. ,

Una al~ra fj>;>ls senyors Casanoves. Duran i Guàrdia, Santamariu. UlIect Griso, Vel1Jla i Puig Monné: "Que es procedeixi a la continuació de les obrcs que per administració s'executen al cementiri de l'Est, rE"ferents a ls. reconstrucció i reparació de les fa­çanes de diversos grups de n1nxols que es troben en estat ruïnós 1 que con¡:;titueixen un constant i evident perill."

Una altra dels senyors Cacanoves i Uned: "Que l'Ajuntament acordi sub­venir amb la quantitat necessària les avaries ocastonades pels aiguats a la barriada de Pequin, 1 auxiliar els seus ocupants, fent-se la dita despesa amb caràcter a la partida d'Imprevistos, pel car",cter que ha tingut el fet que la motiva, 1" qual quantitat es posarà a dispOsició cie l'Aalcaldia. Aprovada posant a disposició de l'Alcaldia 6.000 pessetes. ,.

Una altra delc; senyors Casanelles i Puig 1 Alfonso: "Que per tal de cons­tituir el Comitè d'Assistència Social es nomenin els següents vocals: Josep Agell i Agell, Francsc Esteve, Josep Bo­nifaci, A. Oliva i Francesc Muntanya.."

CONDOL DE L'ALCALDE

L'alcalde ha tramès ;1 seu colega de Vic un telefonema donant-U el més sentit condol en nom propi, de l'A­juntament i de la ciutat de Barce­lona pel traspàs de l'illustre escriptor Dr. Jaume Collell.

COMENCAMENT DE LES OBRES DEL GRUP ESCOLAR "COLLASO I

GTI."

La comissió de cultura de la Carn .. bra de Directors, Majordoms i Encar­regats de 1'Art Tèxtil posa cn conei­xement dels seus afSOclats que la con­ferència que, segons el programa del cicle que ha organitzat havia de do­nar a Manresa el vinent diumenge el senyor Daniel Blanxart, director dels Laboratoris de l'Acondiciona!nFnt de Terras::a, queda ajornada, donant­se en el seu lloc la que Josep Rius Prats havia d'haver donat el dIa 24 del passat gener, 1 que, per les cir­cumstàncies anòmales perquè traves­SAva Manresa, fou suspcse llavors. El senyor Rius desenrotllarà el tema "Importància del factor regular_to.. .. a les filatures".

La data de la conferència del se­nyor Blan.. ... art serà anunciada opor­tunament. • • •

La Societat Catalana d'Urologia es reunirà demà, divendres, a les deu de la nit, presentant-se les següents co­municacions:

"Retenci6 vesical d'origen ul'esra.l anterior no estenòsic", pel doctor Ser­rallach, i "Exploració de vesícules se­minals", pel doctor Puigvert.

• • • Demà, dia 4, a dos quarts de deu de

la vetlla, tindrà lloc a l'Ateneu Po­pular del Poble Nou, carrer de Ma­rian Aguiló 27 <Centre RepUblicà De­mocràtic Federal), baix l'organització de la Secció d'Estudis Econòmics, Po­lítics 1 Socials d'aquest Ateneu, una conferència pública que anirà a càr­rec de la senyora Angela Graupem, qui parlarà sobre el tema "La immo­ralitat del vell codi". Degut al caràc­ter de la conferència es prega 1'a.<;sis­tència de les senyores a aquest acte.

• • • El pròxim dissabte tindrà lloc en la

Casa de València (plaça del Teatrel 2, principal) un ball de gala en honor de "Miss Espanya", presidenta del tren "fallera". De la beutat catalana rebrà el titol de "Miss Casa Valèn­cia." la senyoreta Maria Salcedo Pé­rez, que ha d'acompanyar-la com a dama d'honor fins trobar-se amb "Miss València ...

• • • El "Comitè Català de Luminotèc­

nia" seguint la tasca que s'ha imposat de difondre la necessitat de donar la màxima atenció als cada )lia més aprcmiants proòlemes que planteja la necessitat d'una periecte i bona iHu-

Dlumenge....ldnent, dia 6, a les onze minació, ha organitzat pel proper dia del mati, tindrà lloc l'acte so;cmne de 7 la segona conferència del cicle que la inauguració de les obres d endcrro- ha de composar el curset d'ensenyancC3 cament de la Caserna de Sant Pau, luminotècniques i la qual conferència emplaçada a l'angle del carrer de Sant a.nirà a càrrec del publicista professor Pau I carrer d'Abat Zafont, per bastir- mencantU i campanet del Comitè Ca.-. hi el Grup escolar «ColIssa 1 GU". talà don Didac Montaner el qual des-

A aquesta festa han estat convlda- enrotllarà el tema "Bene!!clos que re­des especialment totes les entitats po- porta a los pueblos un buen sistema Htiques, culturals i recreatives del dis- de alumbrado". . tricte cinquè que han portat a. cap La vetllada tindrà. lloc, en la salt\. darrerament una campanya de ca.ient d'actes de l'Associaci6 d'Indústria Elec .. popular per tal de wHicitar de l'A- tricista, Trafalgar, 14 pral, a les 7 de juntament l'establiment en el d1strlc- la tarda amb assistència del Comitè f'n te cinquè de les escoles necessàries a ple, l'epresentants de les autoritats, cor­la seva densitat de població, les quals poracions oficials i totes aquef!es per­han promès la seva assistència amb sones que ,cnteresen per l'electricitat. les corresponents banderes I esten- * •• dards. I 86n "n gl. : I nombre les persones que

També hi concorreran els infants de acudeixen diàrIament al domicili del les escoles públiques d'aquell barri, els ¡"casal de Reus i la seva Comarca" quals tindran· dret a assistir-hi pre- AVinguda de la Porta del Angel, 6 ferentment, l:ill c,op acabades les obres principal, a l'objecte de estampar la de construccl6 d aquest nou Grup Es- seva signatura als plecs que dita en­colar. . tltat té obertes per a tributar un ho-

Per assistIr a aquest,. ac~e, .no cal- mCllatge de sImpatia al locutor de drà presentar tarJa, d lDVltaCl6 a la "Radio Barcelona." En Josep Torres porta del carrer de 1 Abat Zafont per (Toreski) per la seva obra benèfica en on s'entrarà al clos on tindrà. lloc la favor dels hospitals 1 cases de bene-festa. ficència d'aquesta ciutat.

SITUACIO DELS EXPEDICIONARIS CATALANS A L'AFRICA

• • • Amb motiu de la commemoració del

centenari de Goethe, .. Agora" ha pro .. jectat dues interessants conferències.

Segons un telegrama. reexpedit des a càrrec del doctor Diego Ruiz, a l'A­de Oao, els expedicionans catalans se- tneu Castellonense, plaça del Teatre nyors Rubi6, Botey, Vallès ~ Puig, que número 2, primer, els dies 8 i 11 del emprengueren fa alguns dIes la tra- corrent, a les 7'30 del vespre. El tema vessia del Sah3:ra per a nar a caçar genèriC de les mateixes serà: "L'anti .. prop del riu ~lger, es troben actual- Goethe". A la primera. parlarà de ment a uns cmc-cent·3 quilòmetres al "Una vida que no deu imitar~se". La Sud de Gno, als mal· ges del Mecrou, " A -t i t ats., afluent del Niger, prop de la frontera segona.: n.l pensamen super • de Dahomei. L'aiguaba.rreig del N1ger ••• amb el Mecrou és a 12 graus sobre l'e- La nova Junta Directiva de l'Ass~ quador i a tres graus a l'est del meri- cinció Musical Hispània la formen elA dià de Barcelona. companys:

PresIdent, Ramon Miravell; vlce-pre .. UNA PETICIO JUSTIFICADA sident, Antoni Burés; secretari, Lluís

Oonzàlez; tresorer, Carles Valls; comp­tador, Salvador Glbert; vlce-secretarl, Francesc Orrico; vocals: Josep ~{man, Antoni Barceló, Josep Bruna, Joaquim Castelló, Jaume Isern i Francesc Pa .. lacin.

El G. E. Joventut Cf.ta1ana, ha di­rigit a l'alcalde de Barcelona la següent petició:

lO Al ciutadà Alcalde ·je Barcelona: Els sotasignants president 1 secretari del Grup Excursionista. Joventut Ca­tahma, establert a aquesta cIutat, car­rer Floridablanca, 37, baixos, recollint \m acord pres pel Consell Directiu, es dirigeix a Vós, recol11nt una aspiració dels pares d'infants assistents al grup escolar "Mn. Jacint Verdaguer", del carrer Lleida-soci~ de l'entitat i veïns de la. barriada-davant el per111 que representa per a llurs fUls haver d'a­travessar una via de tan trànsit com és el ParaUel, sense que hom puguI evitar accidents dissortants com el que fa poc esdevingué a una nena mortal­ment atropellada per un camió.

Per dit motiu demanem a. Vós, com a Batlle de la Ciutat i pel vostre pa­lesat amor als infants, influïu amb la vostra valuosa autorItat prop del Cos de la guàrdia urbana, ¡¡er tal que a les hores d'entrada j sortida de les es­coles esmentades, sigui fi:::at un urbà a la via de referència, bé a la sortidu del can-e de Tamarit o de Lleida, per a acompanyar els infants d'una banda a l'altra, o per a fer parar la circulaci6 rodada quan sigut precís. •

Aquesta meusra de precaució i tan humanitària us l'agraïran moltes fa­m.Ules i us la tindran en pregona re­coneixença els que us dirigeixen &.que;st prec. "

-EL GRUP ESCOLMt ("OLL~SO--

El vinent diumenge, dia 6, a les onze del mnti, tindrà lloc la col-locació de ]a prjmera pedra del grup escolar 00-lI~o, que transfonnarà l'edifici que fins ara ha estat. la Caserna de Sant Pau, en una bella Escola per als infants barcelonins.

President nat, el mestre Daniel Mo­l'E"no; secretari, nat, el mestre Antoni Niubó.

OFICiAlS Foment d'obres i cons-

truccions (Societat Anònima)

En compliment del disposat en l'ar .. Uele trenta.-sis dels E~tatuts d'r\Ol1e'ita SocIetat. es convoca els senyors AccIó ... llistes per a la celebr3ci6 de la J:.!llta General ordinà.ria que tindrà lloc d dia 14 d'aquest mes. a les setze, al low cal d'aquestes oficines, carrer de Bal­mes, núm. 30.

Tindran dret d'assistència a. la Junta els senyors Accionistes quC', amb Q-ua­ranta-vuit hores d'anticipaci6 a l'as-6enya1ada per a cE:'lebrar-i:.~, dlpoc:H1n a la Caixa de la Companyia, a aqu sta Chlt.at, Balmes, núm. 26, o a les ofici­nes a Madrid. Plaça de les Corts, nú .. mero 7. primer, vint accions, quan Dlenys, de la ma telxa, o el resguru. ci Qercditatlu d'ésser-ne posseïdors 1 de trobar-se dIpositades a la Caixa d'al­gun Banc o SocIetat de crèd!t 1('f;al .. m~nt constituït, ha,'ent-se d'expressar necessàriament el resguard el número conesponent a cada una de les &c­cians. Cada Vint accions pròpies o re .. presentades donen dret a emetre ¡ro vot.

Barcelona, 2 de març de 1932. Per acord del Consell d'Administra_

ció. - El secretari, Tomàs !.tiera J Saus.

Pàgina 4 la liumanitaf rA-.M.ny II.- Núm. 99

AL PARLAMENT EL CAP SUPERIOR DE PO-LlCIA DE BARCELONA, SE-

Una nota L'AVANTPROJECTE DE LLEI PER A L'ELECCIO DEL

I LA PRESIDENT DEL TRIBU-

Esclaten dues bombes a Madrid EL DECRET DE LES INCOM­

PATIBILITATS EL TEXT DEL DECRET o corporaciones. con caoltal superior

a cinco mmones de peseta.s.

NYOR MENENDEZ HA ES! ELS VITIVINICOLES TAT NOMENAT DIREC-¡ REFORMA TRIBUTARIA I NAL SUPREM

TOR GENERAL DE SEGU- Madr,d. - La mmCrIa v,l!vln!cola Madrid. - El ministre de Justícia ha facllltat la sl"güent nota. oficiosa: ha fet lliurament 0.18 periodistes d'un RETAT UEsta ma;ñana lo' tras laboriosa dlS- exemplar de l'avantprojecte de llei d'e­cus16n y dilatada cambio de lmprc- lecci6 de president del Tribunal Su­sIenes, ha quedada resuelta la bata- prem, en el qual s'han tntrodult lleu­llena cuestión de la reforma. tributaria gcres modiftcacions.

LES EXPLOSIONS PRODUEIXEN GRANS DESTROCES

LA PRIMEKA NOTICIA DE L'A­TEl\IPTAT Madrid. - El President del Con­

sell l1egi al Congrés el següent pro­Jecte de llei:

u Articulo 1. _ El cargo de dipu­t ado a Cortes es incompatible:

1. - Con toda otro carga de elec~ c16n popular. .

2. - Con toda otro cargo gratUlto o retribufdo de la administración provincial municipal o de las rcgio­ne8 autod.omo.s, cuo.lesqulern. que sean las corporuclones y autoridades com­pc-tentes para hacer el nombramipnto y forma de regular en su caso la re­tribuci6n.

Tampoco puu. au ::.l., ...... "'bados ni de­fender en juicio las personas o inte­reses pertenecientes a toda clase de so­ciedades patronales y obreras, ni ser abogado o defensor de aquellas empre­sas o socíedades admintstrativas y mo­ncpol1os del Estado que tengau el ca­ràcter de empresas públicas, se hallen intervenidas pol' aquel o 10 adminis­tren cualqu1er clase de productos o scrvicios.

Madrid. - El senyor Azatia digué a darrera hora de la nit que havia sotmès a la signatura del president de la República 40 decrets de diver­sos depf.<.rtaments i que entre ells figu­rava el del nomenament del director general de Seguretat a favor del se­nyor Artur Menéndez, cap superior de polIcia a Barcelona, 1 un altre desig­nant els senyors Zulueta, Madariaga l Araquistain per a representar Espanya en l'assemblea extraordinària que ce~ lebrarà la Societat de Nacions, per a tractar del conflicte xino-japonès.

en lo que afecta a los proyectos de El Alb . alcahales y rég1men de devoluciones ' senyor ornoz ha afegIt que

A . tl '6 1 l' lesmentat avantprojecte es propo~a SIS eron. a la reum n os m n1s- llegir-lo aquesta setma 1 e t

tros de Hamenda. y Agricultura y los . . na a es _or ~ Sres. Garcia Berlanga. y Manteca, en- A continuaClo ha manifestat que trc otros màs en el Consell celebrat ahir, havia. estat

Se lle 6 . 1 aprovada la combinació de magistrats g a un. ~cuerdo en e que se pe::- a cobrir les vacants existents al

recogen y conCllian las asplraciones Tribunal Suprem i ha dit que per a de los sect~~es de la producción y de la sala primera. d~ causes conteI1ciose~ la e~ortaclOn vínica, ~ara lo cual sc per jubilació del senyor Vellver, havÚ': cO;IlVlno en la presentaclón de una en- estat nomenat don Marian d'Azcoiti mIe~da q1!-~ resuelvc el problema ~e la oficial lletrat del Consell d·Estat. pp~ cqUlparacwn en los alcoholes de VInO Y a la sala primera de cases civil': pe' r

Madrid. - Aproximadament a les deu de la nit, feren explosió a la casa número 19 del carrer del Conde de Chi­quena, donUcUi del jutge d'Instrucció del districte del Congrés, de Madrid, senyor Ildefons Bellen dos petards col­locats damunt una finestra a l'altura d'un metre i mIg del carrer.

amb esglai que estaven destroçades les fustes, i trencades i a punt de despren­dre's les vidrIeres, puix que havien caigut els ferros del mur, sobretot en les parts que les reixes estan adossa­des a les tanques.

L'ACTUACIO DEL JUTJAT

Madrid. - El jutge de guàrdia inter. rogà, el senyor Barroso, el quel no ha­via sortit encara del seu nerviosisme.

Art. 5. - El carga de concejal o dJputado provincial, es incompatible con el de abogado, consejero o propie­taria, de empresas que trafiquen en servlcios, articulos o productos que ut1licen o consumau las mentadas cor­poraciones.

El soroll prodUït per la detonació, fou formidable, l alarmà els escassos tran­seünts que transitaven pel lloc on ocor­regué el let.

Després de l'interrogatori, en el qual s'expressà en forma semblant a la res­senyada, el jutge practicà un reco­neixement I s'examinaren els danys causats. AprecIà que havien estat tren­cats eIs vidres dels balcons, així COll. les portes del portal. També sofriren desperfectes algunes de les finques pro­peres; quedaren trencats els vidres del departament d'un billar lnstaHat a un cafè immediat 1 altres aparadors si­tua.ts davant d'on ocorr.egué el succé,'i.

4. - Son todo cargo grautito o re­tribufdo en los Municipios, del Estado, en las compañías, concesionarios de obra¡; y servicios, sean nacionales, re­gionales o locales, y con las mancomu­nidades hidrogrà.ficas y otros servi­cio~ anàlogos.

resíduos en la forma que t1enen soli- t d' .." citada el grupO vitivinícola y de acuer- mor el sensor ~ecet, ha estat nome-

d'incompatibilitats donada l'extensió d 1 1 nat el senyor DImes Cama.rero, ma-que es diu que aquest té. o con a a coholera vínica. gistrat de l'Audiència Territorial de

No hi hagué desgràCies personals, La policIa treballa activament per a

esbrinar els autors de Ja col1ocació dels artefactes,

Art. 6. - Las sociedades patronales y obreras llevaran su contabll1dad de forma que la adm1nistración pública pueda conocer en toda momento el por­menor de sus ingresos y gastos, 1 se­ràn inspecclOnadas por los profesares mercantHes al serviclo de la Ha­cienda.

COllffiNTARIS A LA LLEI D'INCOllfi'ATmILlTATS

Asi sc elevarà a diez pcssetas el 1m- Madrid, i per a la sala segona de puesto de alcoholes vínicos o a 40 el (''' .ot: c";mmf\ls per jubilacIó del sc­que g:ava los de maleza o sean los ln- nyor Oarcia. Va.lladares, senyor Josep dustrlRle~. JJ[l~on uneca, catedràtic de dret penal

El jutge de guàrdia es presentà al lloc de l'explosió, i prengué declaració al llogater de la finca 1 practicà ges­tions sobre les quals es guarda reserva.

Articulo 2. - El cargo de ministro o de subsecretario es incompatible:

1. - Con todo cargo de elección po~ pular, salvo de diputado a Cortes.

El réglmcn de las devoluclones ha dO} la Universitat de Sa.lamanca. qupdado proporcionalmente igual que El senyor Albornoz ha afegit que antes. per a la vacant produïda a la sala se-

2, - Con los que 1igU1"Bl1 en los es­calafones de la adminlstración del Es­tado, las reglones autónomas, las pro­v1ncias y los Municipios, en las condi­ciones que determinan para los dipu­tados a Cortes los números 2 y 3 del articulo primera de esta ley,

Art. 7. - Se crea una lnspecclón de la contabi11dad de las empresas de pe­rl6d.icos y publicaciones periódicas.

Madrid. - Després de la sessió, di­versos diputats s'aproparen al banc blau i tingueren una llarga conver~a. amb el cap del Govern i amb els mi­ll1stres de Finances 1 Obres publiques sobre el projecte de llei d'incompatibi­litats que havia estat llegit pel senyor Azaña.

Uno de los elementos que màs se gona de l'Audlència de Madrid, per han destacado en la defensa de estos jubIlació del senyor Cafiabcte, ha es­lntereses ha sido el Sr. Nlembro, se- tat nomenat el senyor Antoni Falcon, cundado pOl' los Sres. Armifio y Azorín. presIdent de ¡'Audiència proVincial d'O-Estas deberàn facilJtar a la 1nspec­

ción el permenor de cuantas partida.s, gastes o ingresos estimen pertinentc examinar.

Es digué $.i després d'aprovada la llei els diputats als quals afecta hauran d'optar entre el càrrec de que gaUdei­xen o la representació parlamentà~ ria.

Finalmente, la minorIa vittvlnfcola viedo. ha adoptado el acuerdo de invitar a los informadores de la premsa. a un banquete que se celebrarà mafiana, ala HA DIMITIT EL GOVER­una y media de la tarde en el hotel Los que hubiesen sido ministros o

subsecretarios no podran ocupar has­ta dos años después de su cese nin­guno de los cargos n que se ref1ere el número 4 del artículo primero de esta 1ey, salvo que fucren designados por les mi.smos cn representación del Es­tada,

La 1nspeccJón podrà recabar igua1-mente de cuantas personas o entida­des contribuyan con donativos o sub­venciones al sostenimiento de las antes mtadas empresas, los detalles que esti­men oportunos respecto n su contabili­dad patrimonio, rentas y haberes.

Sobre això respongué el senyor Aza­fia, el Parlament serà, qui decidirÀ., però el Govern no podia demorar la n presentació d'aquest projecte.

Florida y a este !in ha sida publicada NADOR DE SANTANDER una nota en la Que se ruega a los di­putados de dicha minoria que as1s­tan al mencionada acto,

La f6rmula que resuel\'e el proble­ma. de la exportación recogc las aspi­raClOnes que desde hace tiempo sos­ttenen los representantes catalanes y andaluces de acuerdo con la ponenc1a de Tarragona, efectiva. por el Sr. G11 Vernet.

Madrid. - Per discrepàncies amb al­gum; representants de Ja provínCia de Santandrr, ha presentat la dimissió d(>l seu càrrec, el governador civil d'fi· quella provincia, amb l'objecte del qual va arribar ahir a Madrid, Los ex-m1n1sh'OR de Justicta no po·

«ritu abogar ante los trlbunales de la República. hasta dos años después de su cese,

Articulo 3. - Es apl1cable a los di­putados provinciales y a los concejales lo dispuesto en el articulo primera de esta ley.

Las publicaciones peri6dicas que ti­rell menos de cinco mU ejemplares, se hallaràn exentas de la inspección, a no ser que la admin1stración pública estime que hay desproporclón entre el número de ejemplares 1 la cifra de gastos.

S'aHegava per alguns diputats que quan es convocaren les Corts i presen­taren llur candidatura, no podien pre­jutjar que es pOg\Jés declarar després la incompa.ttbUit<>.t.

Es parlà també del cas dels directors generals, que en el projecte es conside­ren incompatibles amb el càrrec de diputat a Corts i aquesta incompatibi­litat la justifiquen els ministres dient que a la pràctica s'havia demostrat que els directors quc són diputats no po­dien dedicar-se al despatx dels as­sumptes i de la sotsdlrecció, Bmb Ja in­tensitat necessària.

Con este motivo, el Sr. Gil Vernet està recibiendo muchas fel1citacioncs,

Reunió

Articulo 4, - NingÚD funclonario pú­blica podrà percibir màs de una remu­neración por el desempeño de las fun. ciones propias de Sll cargo.

Art. 8. - Un Reglamento aprobado por las Cortes, desarrollarà los ante­rlores preceptos, y cuidarà de las pe­nalldades a los contraventores."

LA REORGANITZACIO UNA COMISSIO DE V A- DELS COSSOS POLlTICO­

LENCIA A MADRID Ningún funcionario que tuviere asig­

nada en el presupuesto una retribu­c16n anual de siete mil qUinientas pe­setas o màs podrà percibir dos remu­neraciones por el desempefio de otro cargo sea o no de plantilla, ni en el lU1smo Ministerio a que esté adscrito ni .en Minísterio distinto.

Lo dispuesto cn los pàrrafos ante­r!ores ~e entiendc sin derecho n. per­clbir dletas ni indemnizaciones cuan~ du asi proceda, conforme a las leyes orgànicas y al reglamento de los res­pectivos servicios.

Se exceptuan asimismo los funcio~ nal'ios públlcos que fuesen designados ":l~ra fonnar pru'te de los consejos téc~ mcos o consultivos. La remuneración para estos dos servicios no POdrà ex­ceder de la mitad de la remuneración a.signada a la función principal.

Este a;:tfculo es aplicable a los fun­cionarlos de la adminlstración pro­vincial, municipal o de las reglones autónomas.

Articulo 5. - Sul.Jsiste la excepción consignada en el pàrrafo segundo del articulo primero de la ley de nueve de julio de 1885, respecto de los fun­cionarios en las Cortes.

Articulo 6. - Los funcionarios pú­bllcos que sirvan o hubieran servida en algún departamento de la administra­cl6n del Estado no podràn aceptar em­pleo o destinos en empresas y servi­cios privados que tengan relación con los departamentos en que aquéllos sirw van o hubieren servida.

Esta. incampatibi1idad subsistirà has­ta pasados dos afios de haber cesado.

Articulo 7. - Los diputados a Cor­tes que fuel'en nombrados para algu­na de los cargos a que se reitere el articulo. primero de esta ley debel'àn manifestar por escrito a la mesa de' las Cortes, dentro de los oeho días siguientes a la fecha del nombramien­to, si lo aceptan o 10 rechazan.

La aceptaci6n equivale a la renun­cia del acta de diputada, de la que se darà cucnta a las COl'teS en los tér­minos fijados por el reglament<1.

LI') transcrito en el pàrmfo primero produce loS' m1smos efectos que la aceptación del carga incompatible.

Art. 8. - Los que estuvieren ocupan­do un cargo de los comprendidas en el articulo primera de esta ley y fue­ren ele~Idos diputados a Cortes debe­ràn optar por uno de los dos cargos en In. forma prevcnida en el artículó antertor.

Las Cortes no aprobaràn el l'cta de àipub>.do mientras no conste por mo~ do auténtico que le ha sIdo admitlda la renúncIa del cargo incompatible.

Articulo 9. - Lo estableCldo en el articulo anterior es aplicable a los di­putados provinclales y a los conceja­les cuando incurran en 1ncompatibili­

ciades, quienes deberàn pl'oceder re:3-vecto de las corporaciones a que per­tcn:.>zcan en forma anàloga a lo esta~ blecldo por los demà.s acuerdos rela­cionados con el procedim1ento.

Articulo 10. - Los monopolios, em­presas y servlcios a que se refiere el numero 4 del articulo primero de esta lel' fac1l1taran al Ministerio de Hacien­da unas relaciones sobre los fU!lCio~ narios de todas clases y ca.tegorías, asi como de sus consejeros, abogados y 8Sesores.

Tamblén ,lleval'àn al Ministel io de lfacienda nota detallada de las altas y bajas que ocurran ne el personal comprendido en aquellas relaciones.

EL QUE Dru AZANA

Madrid. - El president del Con­sell parlant amb dlver.sos diputats re­ferent al projecte de llei d'incompati­bilitats, ha manifestat que si s'apli­qués l'article primer de la llei de ju­liol, de 1855, no cobraria n1ngún, ab­ment ningú,

Després comenta l'abast d'aquesta llei, i un diputat afecte a l'agrupa­ció "Al Servei de la República", indi­cava que en l'esdevenidor es creara.n els professionals de la pollUca, si és que s'aplica estrictament el projecte

El senyor RodriR'J.ez Pérez recorda que en el projeote de Constitució fet per la comissió juridica assc!:SOra fi­gura un article en el que} en preveu­re's les incompat!tilitats s'autoritzava als funcionaris tècnics. perquè pogu(-s~ si!~ recabar info:mr de les Corts.

Finalment es pn.rlà també de les condicions en què han d'actuar les co­mis::;ions permanents de la Cambra, li­mitades a informGr sobre els projectes que el Gov.ern prc<;enta, però, sense facultat fiscalitzadora.

Les Coris Constituents LA SESS IÓ D'AHIR

ES APROVAT EL PROJECTE DE LLE~ REFERENT ALS MILITARS

MILITARS

Madrid. - La. comissió de València Madl 'd. -- La comissió permanent que ha vingut a Madrid per a invi- de G~cr. a, s'ha reunit per a estudiar tar el President de la. R(;publlca. a els proje:ctes de llei de reorgan1tza­aquesta ciutat, amb motiu de les pro- c1ó d~ls cossos polítics militars prcsen­peres festes de Sant Josep, ha con- tat pel c;enyor Azaña. fcrcnciat amb el senyor AZa.fia i ha Va assistir tot el temps que va du­eX?reSf.~.t el. seu desig que acompa- rar la reunió informant àmpliament n~ és el s~n~or Alcalà. Zamora, i em~ a la comissió de les raons de la re­p;f'nguessm el viatge els dies 18 ó 19

1

forma I dels motius per a portar a. d aquest mes. cap les motif!cacions proposades.

E.I senyor Azafia els ha anunciat que La. comissi6 va acordar aprovar ín-en el Consell que se celebrarà demà tegrament el projecte al qual sola­es tractarà del viatge del President de I ment va. introduir lleugeres modifica-la Republica. clons de detall.

no es ~efer.eL'{ al pressupost del 00-

1

que aquest es refereix a causes diverses vern, smó al fOl'mulat pel propi Tri- de l'actual i que, en conseqüènCia, el bunal de Comptes, jo 11 diré que amb àIctamen queda aDl'ovat. relació !"- ~quest.. darrer, el dictamen dc El CAP DEL GOVERN ocupa. la tl'l­la comISSIó presenta una rebaixa per buna per a llegir un projecte de llei 50-valor de quaranta mil pessetes. bre incompatibilitats, el qual passa. a

~l senyor ALBA: -Jo no he de rec- 1ft, ComissIó corresponent. tifIcar res, perquè he llegIt les xifres Es dóna compte a continuació d'al­del dictamen i em consta que en gunes <oubstitucions que la minoria ca­aq.uest hi h1. un augment de setanta t~\lo.na proposa per a diverses Comis-mIl pessetes. sions i aquelles són aprovades.

Unlcament, afegeLx. vull assenyalar El f.:ot ql~~ el !/!'imer pressupost que L.\ INTERPRETACIO DE L'ARTICLE anem a "otar, portarà un augmer.t 108 DE LA CONS'I'ITUCIO molt e'.)r,>iderable.

El sen~or B'ESTEIRO prega. al .Ee-.. I l:yor Alba qu~ 11 remeti el númel"O

Comença la sessió a les quatre de posa que sig~i r~tlrat el dIctamen fl~' de la "Gaceta." en què ha llegit aques­la. tarda, sota la. presidència del se- que sigui dlctaQ1~ una llei rwrganh- I tes xüres

Es dóna compte d'una proposició in­cidental per tal que s'interpreti l'al'­hcle 108 d~ la Constitució en el sentit que la Comissió de Pressupostos pu­gni plopos~r augments de despeses als ploJectes del ministre de Finances, per bé que aquestes modificacions nc­cessitaran, després, l'aprovació de la dèclnla part dels dipulats.

nyor Besteiro. zaI"!t .e~ Tl'~bunal de Comptes. que t'st(l- El .senyor ALBA 11 envia la "Ga-El PRESIDENT comunica que la co- bleIX I ertlcle 120 de la Constitució. ctta" de referència. al senyor Bes.

missió encarregada de dictaminar en El senyor VIDflRTE, en nom de la teiro les incompatibilitats dels diputats ha comissió, li contesta opos:mt-se a l'es- El' senyor BESTEIRO, després de demanat que la. sessió en la qual es mena. , . . . veure la. "Gaceta", diu: -Aquf hi hn discuteixi aquest assumpte se celebri El se¿l:yol. ALBA demana la palaul? les mateixe.3 xifres a què m'he refe-dimarts o dimecres de la setmana en- contra el dIctamen. rit trant, . El PRESIDENT DE LA CAMBRA li Èl senyor ALBA: -Jo m'atinc sola-

S'acorda que sigui dimecres. dIU al senyor Alba que malgr:::.t que no ment a les del dic\.am"n El senyor OSSORIO l GALLARDO cre~ el mome~t parlaII"!-~Hb) 1 oport~ El senyor BESTEIRO: '-però si eG-

defensa una proposició de llei sobre P~¡. a .la seva. mtcrvenclO, no obstan... teu argumentant amb les xifres del delictes contra l'ordre socIal i polit1c. a1xo, 11 concedirà la parauh1.. pre¡:;supost de l'any passat! (Riallen.)

Es pI'esa en consideració i passa a la El sen~or ALBA creu que el moment DIVERSES VEUS: -Ja ho sabh j'l comissió corresponent, és oportu per a lnt~rvemr en el debat, ho sabia. '

El senyor VAZQUEZ (don Daniel) ja que encara no s ha discutit el dic- El senyor ALBA: -Però aquell pres-defensa una altra proposició en la qual tamen. supost .el prorrogà. el Govern l'eval1-e.3 deman~ l'amnIStia pels delictes elcc- El senyor ORTFGA I GASSET (don dant. 2.que!ls augments. torals. Eduard), defensa una nltl ~ esmena. El senyor BESTEffiO: -El cenyor

També és presa en consideració. El senyor VIDARTE, 11 contesta Alba planteja ara una qüestió a part, Es. posa a debat el dictamen de la breument oposant-se a l'esmena. que en aquest moment és improc(.­

comIssió de govern interior sobre ~~ I El senyor ORTEGA l GASSET ree- dent. pressupost de despeses de la SeCCI'), titica I diu que si no pot fer-sc to- La pròrroc:ra. l'acordà. el Govern tIes tercera, de les obligacions genera~ d·; talment justicia, al menys que es faci Corts, i no té cap relació amb el que l~tat, en la part que es refereIX !lI en la part que sigui possible, millorant ara s·exam~na . 'ITlbunal de computes de la Repu- el que es pugui. bUea. L' d I El senyor GUERRA DEL RIO parl~ esmena. que a .re usada, , . en contra de la total1tat del d1ctamen. aE} ~enyOl ALBA, -Em pcrmeto C;l-

Prega a la Presidència que es repar- d l 1 atenció de la. Cambr~ s~bre 1 ç,­teixi entre els diputats el projecte de xe.mple que donarem a lopm16 pu­pressupostos perquè puguin assaben- b~lca votant aquest pressupost amb tar-se'n degudament, aug,ments prl!lclpalment d~ personal.

Combat aquest dictamen que es pre- S ha de te.mr en compte 1 article 108 senta ara, 1 demana. que sigUi augmen- de la Co~StltUClO. ,. . tat, perquè creu que, havent-hi set ra- 'eRom .dIU que aquest pressupost, pel dicals a la comissió de pres.:;uposto~, o. penqle .del Congrés, n~ ~é relacIó hi ha nombre suficient per a presen- amb 1 artIcle 108, però ru.Xl no està tal' un augment com el que es sol- d'~cord amb l'es~erit que mformava licita. els que votaren :. ~mentat article.

Creu que aquc:;~., pagaments cons~ El PRESIDENT contesta al senyor tltuiran un lamentable exemple i que

Guerra del Rl0 al qual promet de fel la Cambra no podra neg~r-:se a votar un esforç per tal de repartir amb altres augments, especialmeut els que temps no solament ~l projecte de pres- fan referència a millorar la condició supos~s, sinó el dIctamen de la co- dels funcionarL>. u:nssio per a ~a qual cosa es farà un El senyor BESTEIRO ocupa. la prc-esforç econòrruc, sidènc1a del banc de la comissió per

El ministre de Finances creu que a contestar com a president d'a­el senyor GUERRA DEL RIO no té questa. Iaó Nega, d'una. manera terminant, que

El se!1yor FRANCO (don Gabriel) oiu que aquesta. proposièió és de mol­to. Importància i que s'haurà de sot­metre a l'mforme de la. Comissió Cons­titucionoJ, però vol avançar que aquest ~!XUcle de la Constitució tendeix a evi­tar 1;1 vella pràctica. que a. última ho­ra es porteSSin als pressupostos aug­m~llts per atendre els comIJlomisos dels diputats, cosa que en molts casos re­presentu\';:>. S:.une3 cOllsiderables.

DLI que c:::l tenir en compte que l'ar­tIcle 10a no eo:) referen, als dIpUtüts que \ulguill prc::.ental· esmenes, Sll!Ó nls que cOl:.stuueixen la Comissió dICtaminn.· c.~'la, puix que el dictamen de 1:~ COJc.!&io es l'Úllic que va a la Can:­bra 1 a'lUCsLa no pot saber q1..la¡~ són e~s augments que s'hi han lnrl"cdmt en l'elació amb el projecte formulat pel ministre,

Naturalmrnt, afegeix, qu" 1..:. corL1Í:,­si6 pot, pOL tar el dicta.rr..t!n que tingt.'i pel' mes convcn1cnt.

El senyor GUERRA DEL RIO dl:l que el que ell vol aclarir (s ~i un mem­l'l'e de h comissió té O no el dret que es l'ecol1E:L'!: a tot diputat de p!"esen~ tar esmenes,

El senyor FRA~rcO dlU que els di­putats de !3 cOl!l!s.:.;ió el!; queda seIn­lh c el l'ecurs que ll.."1 uiputat del ma­tel.:,,: crup formuli l'I~:l esme!l.a en la qL::.l \':1[;1 el quc tra~~o.va de prODosnr com a vot pt-.o"Uculc.r &

El sen:ror LLURr creu q:.lC la inter­pretRdó que el senyor Guerra del Rio tracto. de donar al text COlli)tltucional, no ha de serVlT pel' a res.

A més. creu que no s'ha d'abusar pel' par' de la comtssió dels yot.; pal ticu­l",~, que dl..ficultarien en\. ncment In disc~b les pressupostos.

Articulo 11. - La intervención ge­neral de la Hacienda no autor1zarà los monopolios en que se 1nfrinja al­guno de los preceptos de esta ley.

El senyo¡' GUERRA DEL RIO diu ¡.'Cr la comissió s'hagi mtroèuit calJ que aquesta declaració del ministre augment en el pressupost. .enclou una greu qüestió, perquè la Aquest projecte de la comissió és Constitució és ben clarl!. sobre aquest el mateix que publicà a la "Oaceta" el assumpte, no tolera esmenes sobre aug- Govern. ments de crèdits, però els membres En aquest preS!iupost del Govern ft~ de la comiSSIÓ no presenten esmenes, gurava ja el nomenament fet pel pro­sinó un vot P:l.1·ticuJar. pi Govern de les fiscal1en, de manera

El president de la Cambra, senyor Bes· tdro, qui ahir a.ctU3 com ~ president de la. Comissió de govern interior, sos· tenint un viu "tetc a. tete" amb el

El senyor BAEZA MEDINA"'bn nom dc la minoria radical-socIalistn., opi­na que el precepte constitUCIonal no pot referir-se :lo la. pròpia comi:sló de pressupostos.

Es dóna compte d'una altra propo~ sició en la qual es demana que la que e3 discuteixi passi a informe de la comISsió contitucional.

Dada en Madrid a dos de marzo de 1!J32. - El Presldente del Consejo de ministros, Manuel Azafia.·'

El PRESIDENT creu que és precís que aquests nomenaments no els ha arribar a una interpretaciÓ clara del fet la. comissió.

senyor Alba

NOUS DETALS DE L'EXPLOSIO

MadrId. - Es coneixen nous detalls de l'explosió de dues bombes ocorre­guda aquesta nit al carrer del Duque de Chiquena,

L'habitant del pIs baix de la dita finca, anomenat Barroso Pérez faclll­tà una versió en la qual es rènecteix l'esdevingut.

El dit senyor estava dedicat, junt amb la seva esposa i la minyona, a l'o­peració de traslladar els mobles 1 efec­tes que contenia.

L'habitació consta de dos balcons, que són els ÚI'.1cs del costat de la fa­çana que comuniquen amb els altres pisos, i per consegüent són dues .aa­bitacions que interiorment es comu­niquen.

Aquests balcons estan separats per ferros.

Quan a l'expressada. hora. es tro­bava el senyor Barroso a la segona habitació, o sio a la dreta, mirant cap a l'exterior, observà que es produïa a la pal-t de fora una lleu soroll, l, mi­rant, veié com si s'introduís per la reixa quelcom com un bastó,

Se n'al!'à a ¡'altre balcó, qu,J obrí, 1 mirà a I exterior, i com que no veié res, tancà, aix.f com els flnes~rons.

Llavors es dirigí a les habitacions interiors, i continuà l'operació del tras­llat de mobles.

No havien transcorregut cinc m1~ nuts, quan es produí una espantosa de­tonació.

Tant el senyor Barroso com Ja seva esposa quedaren esg!aiats i eixordits i encara no s'havien refet, quan als cinc minuts escassos es produí una altra explosió, també sorollosa,

Quedaren estemordits, però al cap d'una estona obriren el balcó 1 veiren

El senyor ALBA creu que el més sen­z1ll seria que els diputats que vulguin un augment fessin una proposta, Creu també, que el Govern és l'ÚlÚC Que ha de dirigir la discussió.

El senyor CORDERO explica perquè alguns diput~ts socialistes han 1l'0tat en pro i altres en contra.

Diu que els que votaren en pro ho feren creguts que aquesta interpreta­c.ió no havi:l d'utilitzar-se en detriment oci Govern.

pt(\posa, pel' tant, que s'efectuï vota­ció llon~nal sobre dita propOSIció.

ES TRACTA D'UN ATEMPTAT ANARQUISTA?

Madrid, - Després de practicades les diligèncIes, el jutge conferencià a.mb el comIssari general senyor Maqueda, per a canviar impressions sobre les in­vestigacions a seguir,

En la mateixa tinca habita el jutge del dIstricte del Congrés, senyor nde­defons Bellon.

Alguns han relacionat l'atemp­tat amb aquest fet, però no té justifl.ca­c16.

El senyor BeUon interve en el co­negut fet del llançament d'una. pe­dra a l'hem.1scicle del Congrés, pel qual se segueix procés contra Ange! Escriba­no, i en el succés que s'originà en Ien proximitats de l'Hotel Palace en el qual com és sabut es feren úns àis­pars des de l'interior d'un automòbil a uns agents que intentaven escorcolla1' els ocupants del vehicle,

Sembla, per tant, que es tracta d'un atemptat de caràcter ana:rquista.

UNA SENYORETA QUE NO VOL MENJAR

Sant Sebastià. - El gerent d'un ho­tel d'aquesta capital ha denunciat a la Comlsaria que en el seu establiment està a cüspesa des de fa cinc dies W1fl. senyoret.a. ben vestida la qual es nega. a prova.r allment 1 que no vol di¡' una paraula sobre la seva personalitat ni de la seva procedència.

Altrament, sembla que vingui de França. Es espanyol!l i posseeix uns quans mUers de francs. Sc SU¡"''\Qsa que té pertorbades les facultats mentals.

EL PALAU D'OSUNA S'ESFONDRA

València, - L'arquitecte auxilial' de la Comissió Provincial de Monuments ha anat, en visita d'inspecció, al palau d'Osuna, a. la poblaçió d'Oliva, el qual es troba en estat ruïnós per l'acció del temps i les pluges, amb evident perill per als seus moradors. El governador civil ha ordenat urgentment a l'alcal­de que invItI els moradors del palau a què el desallotgin immediatament, PrObablement, donat el seu mal estat, no podrà ésser restaurat i caldrà en­derrocar-lo,

El MJNISTRE DE FINANCES diu que el Govern entèn que la comissió no té dret fi fer un augment de despe­ses, però que si la comissió vol asse­nyalar alguns augments en aques pres~ supos!t han de venir avalats pel quo­rum en la forma establerta per la La reunió de la Conússió de Res­Comissió.

Creu també que està mal redactada la proposició del senyor Guerra del Rio, puix que en la primitiva re~ dncció I}s dem~nava, tan sols, que la comisslu tingues la facultat de propo­sar augments.

Acaba demanant al senyor Guerra del Rio que retiri la seva proposició.

El senyor GUERRA DEL RIO asse­gura que no ha tingut la més petita intenció política al presentar aquesta proposició.

El senyor GUERRA DE LRIQ fa constar que la proposició ha estat apro­vada.

ponsabilitats

Madrid. - A dos quarts de nou s'ha. reunit la comissió de responsabilitats, 1 ha. estat reunida solament durant mitja hora.

En sorUr ha. manifestat el senyor Cordero que havlrt. canviat impressions sobre el cas del senyor Mar i que s'ha.­via acordat citat per a demà, a dos quarts de quatre de la tarda, l'es­mentat senyor, per tal de llegir-li la declaració que prest:), dies enrera i in­yitar-lo a signar-la.

Assenyala el fet que s'acaba de ce­lebrar una votació I no s'ha donat. EL VOT PARTICULAR DEL conèixer encara el resultat,

Davant d'aquesta anomalia, vol fer I SENYOR MATIES PEf'lAL­la declaració que la primera redacció de què parlava el senyor Carner era VA AL DICTAMEN SOBRE la seva 1 la segona, de la que ara el senyor Carner diu que no té sentit, RESPONSABIUTA TS fou proposada pel propi m1n1stre de Pinances 1 acceptada per la minorin socialista.

No obstant, el senyor Carner ha parlat ara d'una maniobra, ¿on està aquesta maniobra?

Diu que si un servei a judici de la comissió està indotat, com ho va fer aquella per a proposar la seva votació.

Opina que resulta absurda aquesta Um1tacló de la comissió parlamen­tària.

No obstant, afegeix, n'hi ha prou que el Govern ho d1~ perquè jo retiri In proposició despres de pregar a la Pre­sindència que doni compte de la vota~ ció anterior.

El PRESIDENT diu que hi hagué vae1llacicns en dita votació 1 que per [l això anava. a repetir-se nominal­ment.

Quant al resultat fou de 96 vots :to fa VO!.· i 86 en contra.

Si els diputats volen, afegeiX, pot procedir-se a una altra votació.

El senyor GUERRA DEL RIO: -La ¡:roposició .està aprovada i el Govern és el que deu deCIdir.

El senyor BALLESTERO fa constar que no s'ha pogut efectuar normal­m~nt el recompte perquè s'observaren dubtes entre els que prengueren part en la. votació.

Madrid. - En el vot partiCUlar que el Sr, Maties Pcñalva presentarà el dictamen de la comú:sió de responsa­bilitats, dels director3 mtlito.rs i govern de la dictadU1"a, es qualificaran cls ac~ tes comesos per ells, com de scgrcsta­ment de la sobirania 1 es dem~.na per a. ells .amb algunes excepcl:ons, la penn d'inhabilitació absoluta per a l'exercic! de càrrecs públics.

UNA REFEREN CIA DE L'IN­CIDENT PASCUAL-AZAf'lA

Madrid. - Diversos diputats Hldi­cals comentaven als passadissos un in­cident ocorregut a. la sessió d'~hir amb motiu d'una interrupció del sem'l.i: Elola, en parlar de les cinc mil fa­milles afectades per la llei Clue es dis­cutia.

El senyor Pascual Leone, digué que l'actitud del senyor Azafia ero. de to un xic menys liberal.

-No sóc liberal - contestà el prc­sident.

UNA PROPOSICIO DE LLEI COllfi'LEMENTARIA

Madrid. - Un nombrós grup de di­putats pcnsa presentar a la mesa del Congl és, la següent proposició de llei complementària de la. d'iI).compatibiliw tats:

precepte constitucional per a evitar No pot quedar en l'ambient de la confusions posleriors. Cambra el que PC!' la comis3ió s'hagi

El senyor GUERRA DEL RIO ofereix introduït cap a!lgment en aquest pres-presentar una. proposiCIÓ incidental per supost. J

a flxar aquests aclariments. El senyor ALBA: -No m'han C01~-El senyor LEffiAOLA consumelX un vençut els arguments de V. S,nI qual

altre tOl'U en contra, perquè no creu agraeiXo hagi baL"C.at al banc de la co­que s'hagi de discutir per separat missió,

El PRESIDENT DE LA CAMBRA, s"nvor Marraco, pregunta. sl s'aprovfl el dictamen,

Els diputats de lc:i fraccions navar­l"f'sas, agrària i federal i el senyor Al4 ba demanen votació nominal contra la resta de l'opinió de la Cambra.

El senyor FRANCO (don Gabriel), defensa aquesta. nova proposició.

Diu que encara que votada una ve­gada \otada la Constitució, la comis­sió constitucional haVia desaparegut, no hi ha cap inconvenient perquè in­forme sobre aquest assumpte.

El senyor ALDASORO diu que era molt difícil comptar aquesta votació ordinària. perquè molts diputats s'al­xecaven i s'assden.

El MINISTRE DE FINANCES creu que nixó no té importància, perquè no s'arribi a res possitiu, ja. que no hI ha cap difeY"ènCl:l entre la proposi­CIÓ del senyo!' Guerra del Rio 1 l'ar­ticle Constitucional ..

-L'esperit de la. República és la lli­berta t - afirmà el senyor Pascual.

-Ara - a.firmà el senyor Aza.ñ.:l -governo jo. Quan ho faci Vostra Se­nyoria ...

-Això és la dictadura - acabà dient el senyor Pasqual.

Aquesta interrupció, diuen els radi­cals, no consta. al "Diari de SesslOns", i manifesten que fou tal com ells !a descriuen.

•

.. Articulo 1. - El cargo de dif>uta­do es incompatible con el de conseje­ro de cualquier clase de sociedad mer­cantil que tenga un capital superior • cinco mi1lones de pesetas, y con el de abogado de dichas socledades

Cuando cese un consejero en alguna de las empresas previstas en el pà­nafo anterior por haber recibido la Snvest1dura parlamentaria, no podrà Ger sucedldo por persona que se halla4 se con aquel relacionada en parentes­cc comprendtdo en el tercer grado,

Art. 2. - Las dlsposlclones anterlo­res son apltcablcs a los m1n1stros que DO 6can diputn.dos.

Art. 3. - Los mln1atros no podrIm ¡er conseJeros ni a.bo¡ados de socte­dad.es, hasta que transcurran cinco mos, de.sde el momento en que ce­aaren o nla gest1ón mln1sterlal.

Art. •. - El diputada que elercle­l'' la pro!eal6n de abogado no podrà

~der ple.1toe d1rectamente. por me­

di puante o par1ente, que tuvle-001> 6! relacl6n de parentesco da

rra4o. en ... 1oc1a.des, empre.eas

aquest pressupost, del general de des- Insisteix que un ciutadà qiJe estigui peses. :;l les tribunes, l'únic que veurà és QUC

El senyor CALDERON consumeIX un ~l pressupost que anem a votar porta altre torn en contra, i diu que la una esmena. Constitució s'ha infringit dues vega- No creu que el president de la Cam­des: Una :l l'augmentar la comissió les bn. hagi baixat als escons de la co­despeses assenyalad'!s pel ministre de, m!ssló amb el propòsit d'ext'rcir una. Finances, 1 una altra per no ha.\.'er pre~ i coacc1ó. (Interrupcions dels soc1a­cedit a aquest dlctamer~, la no\'a 01'- hstes.1 gamtzació del Tribunal de Comptes. ¡ Diu que el que no vol t's que f;o!relXi

El senyor VIDARTE, pzr la comissio, el prestigi de la Cambra. votant un contesta als discursos oposicionistes v.ugment en el primer pressupost que pronunciats. es ,"ota quan tots coneixem l'estat de

Nega que la comissió hagi augmen- l'economia espanyola, í princIpalment tat les despeses projectades pel mi- de la clas..,e obrera que vosaltres voleu nístre de Finances. representar.

El senyor MARTINEZ DE VELASCú El senyor BESTEIRO rectifica. f diu que s'ha infringit la Constitució diu: amb aquest projecte, segons han af1r- No sé la gaseta que té V. S" però mat els oradors anteriors. puc dir-li que no existeix deferència

Fa constar també que malgrat ha- entre el proposat pel Govern 1 el dic­ver-se dit que aquest pressupost seria tamen de la comissió. inspirat en grans economies, apareix Llegeix xifres de la • Oaceta·· 1 del amb una porció de noves places remu- Dictamen, per a demostrar que no hi nerades. han augments, i es produeiXen rumors

El senyor LOPEZ GOICOECHEA de- a. la Cambra. tensa una esmena. en la qual es pro- Sl V. S., afegeix el aen,or Beste1ro,

Queda aprovat el dictamen per 214 El senyor GUERRA DEL RIO esti­ma que la. urgènCIa d'aquesta lntcr­

\-ots contra 20. prctacio de la COnst1tUC1Ó que es trac-VOTACIO DE LA LLEI REFERENT t, Impedeix realitzar el proposat pel

senyor Franco. .4LS l\"IILITARS I A conunuació la Cambra refusa la.

Es posa a votació nominal definiU- proposició del senyor Franco. va el projec~e de lleí relatiu a la 51·1 El senyor MARTINEZ DE VELASM tuació dels oficiels generals i a Ja CO, en noJm de ia minoria agrària, de­premsa anomenada milltar fC-l1S:l l'exposat pel senyor Guerra del

El sc:tyo:- GUERRA DEL RIO pre~ RIO. gunta si es necessària, per a l'aprova- Es posa o. votació la proposiclO del ció, la majoria absoluta. s~nyor Guerra del Rio i voten a f:l.-

El PRESIDENT contesta afirmat!- vor els radlcals, els agraris i en con-vament. trn. la majoria,

El senyor GUERRA DEL RIO diu El senyor ALBA diu que desitjar1e. que així lo. minoria radical votarà, fer una pregunta, al senyor Guerra del per bé que en contra, per tal que RlO i una altra al m1n1stre de Fian­hi hagi el nombre precís de dlpu- ces. (Rumors). tats. El PRESIDENT adverteix que enca-

La votació dóna. un resultat de 164 ra no ha pogut efectuar el recompte vots a favor 1 64 en contra. de diputats d"una 1 altra. part, puix que

Com que el quorum són 234, el nom- hl ha hagut alguns que s'han posat bre de diputats que han votat és su- drets per a seure's després, i s'han vlS~ flctent. vaciHacions; aIxò ha fet que els se-

El senyor MADARIAGA llegeix l'ar- cretaris no estan segurs dels nombre t1cle del reglament que estableix la de diputats que ha votat en pro i del majoria absoluta per aprovar deter- que ha votat en contra, per la qual minats dlctàmens I la Presldencla dlu cosa es repetirà la V!'taclÓ,

Diu que ell no s'ha referit a possi­bles man!obres del senyor Guerra del Rio, sinó a. aq¡;elles maniobres dels antics parlaments.

Al1ega que aqu~'St precepte Consti­tUClQnal no ha fet més que ressuscitar un ar:t1cle del vell reglament de les AIJtlgues Cambres que prohibien el proposar augments sense la interven­ció del Govern.

El senyor GUERRA DEL RIO diu que lamenta que s'hagi perdut el temps tan lamentablement, perquè la seva proposició obeXa a una indicació del president de la Cambra.

Acaba manifestant que retira la se­va proposiciÓ.

El PRESIDENT fa constar que ell solament 11 digUé que concretés el seu desig en forma de proposició inclden· tal.

Se suspèn aquest debat 1 s'aixeca la sessió a les nou meDfS deu minuta de la niL

UNA ESMENA AL PRO­JECTE DE LLEI D'AUG­

MENTS TRIBUT ARIS

Madrid. - El <: lyor I.luhí Vallcscà pre!Oenta. una etw.ent~ al proj,:!cte è~ llei d'augmr-nts tnbutar~ de d~u ec;".­tims sobre el litr~ de !jasol'cna, en el sentit que els ajuntam:~l:S que (7': l'ac­tualitat tinguin un impost :soble el co!'­sum de gasol111a, se'ls rcspect~. 110 oN :; l'impost, sinó també la s:}va. p .. (tg!"~s::J.l:.

En el cas de no prosp;:Y.1r .u'¡UC¡;t", esmena, la uniran el¡. repr& ... ntantl catalans a la Que s'ha p:-~.,~_l~at pr !a diputats de Madrid, en nom d l'A­juntament de la capit:::..:, amb 1 fi (TU>! es completi amb la d~ \'o~uc!.¡; :El - AjUn-taments. per part del mono~r' • ~~_ 11('­trol1s, que havien redu¡ v l'a!'!:' H\'l1l en comptes del que es ¡¡;:::opúsa ~ OI. projecte.

::

PLS MILITARS SEGUIRAN TENINT BITLlETS GRA­TUITS PER AL FERROCAR-

RIL Madrid. _ El ministre d'Obres Pú­

bUquI's, al1ud1nt !'abast del decret 5,0- I bl'e passis de frrrocarr1ls i bitllets a preu l;'€'duit, ha manifestat que la pro­hibIció no afectava els carnets mili­t~rl;j, deIs qualS L 1li ha uns trenta DIil.

VaixeU espanyol en perill

Londres. _ L'estació de T~ 8. F. de J,:ancis End ha captat, tl les 12'56, ~n tnlssatge del vapor espanyol "Euseb18 \tel ValleJO, de la matricula de Bilbao, ,J qual missatge diu:

'4Vla d'aigua inunda les bodegues. pem9.nem roco~. Posició 47'55 Nord longitud 6'12 oest.~

El Japó no parla dar

Tokfo. - El ministre de la Ouerra. ,enyor' Al'ak1, ha dit que donava la benvinguda a Ics propostes de M. Boncour, que serien a.cceptades en principi, però que el acord final fóra JA. cosn diferent; 1 en això, el Japó no desitjava que W hagués malentés, puiX que els xinesos havien abussat de banderes i incumpler tregües amb 'freqüència. de manera que es reque­ria Incondicional 1 simultània reti­rada, sn~e lo qual no serien possi­bles negociacions de avenèllc1a.

LES MARTINGALES JESUITIQUES

Ho pagaran uns infeliços funcionaris

Brusselles. - A la Cambra s'ha des '.' n\'olupat una interpellac16 sobre l'assumpte de l'arendament de la pro­pietat de Mameffe a una comunitat de jesuItes espanyols.

La propietat, que havia estat desti­nada primitivament a ésser una. casa de repòs per a. empleat de Correus, fou llogada als jesuïtes, per un termini de dos anys, sense consentiment de l'Estat, que, així mateix, havia gastat més de cent milions en l'acondicio­nament de dit immoble.

·Al. Cambra ha reclamat sancions contra elR funcionaris culpables del feL

Robatori important

Breukelen (Holanda, 3. - Un robo 1mportant,fi ha estat descobert al cas­tell de Nreurode.

Set quadros d'un gran valor han han estat robats, tallant la tela dels be.stlmcnts 'en què estaven enclavat.

Han també desaparegut cinquanta miniatures i un gran nombre d'objectes d'or 1 d'argent.

Una, recompensa de deu mll flQl"1ns, ha estat promesa per als prop:(etaris del c:J:::tcl1, a la persona que pugui do­nar indicis que fac1litln la captura. dels culpables.

Anglaterra reemborsa a Amèrica

Londres, 2. - A la Cambra dels CO·'ll'J:P.S Mr. Newi1le Charnberlain, ha a"Ln .. l.t ~l.le cI proper divendres s'e­f\."Ctunria el reemborsament de 150 mi­lions de dòlars sobre el crèdit ame­r icà, el que reduirà. el muntant d'a.­quest de 40 a 10 mmons de lliures.

LES INUNDACIONS A LA XINA

Un dirigible per a 80còrrer les víctimes

Nova York, 3. - Els xinesos dels Estats Units, Canadà, Mèxic i Cuba, estan constituint tul fons per tal de comprar el dirigible "Los Angeles" el q1f~! ~ervirà per portar socorsos". 'les nct!mes de les inondacions xineses.

• -I ,o'Vern f:1'V1 EL SENYOR MOLES MARXA AQUESTA NIT A MADRID

la llumanitat Pilgirt.t 5

auc1ienci.a e I s esporis erets sotmesos per eU. durant el Con­seU a la !!rma del President de la Repúbllca.

Són les següents: Disposant que les quantitats con­

zignades per a invertir en el corrent any en les obres de dragat 1 moll de costa del port d'Algecires, es dest1n1n

A MONTPELLIEk

Explosió d'un automòbil pòlvora

carregat de ASSENYAJ,A.~S PER A DEMA

Audiència territorial

Bala primera. - Menor Quantia. -Maties Tugue contra Josep Augue. Testimoni, Joan Cunill contra Dolors

Casabosca.. sala segona.. - Incident. - Angela

Bertran contra Pere Puig. Menos quantia. - Jawne MasÓ con­

tra Mercè Mas.

Audiència provincial

Seec1ó primera. - Dos orals per le­sions 1 danys contra Miquel Perieas i Genal' Berrero.

SeccIó segona. - Vista. per jurat pel delicte de Violació contra Josep Pa­üizo.

Secció tercera. - Dos orals per es­tafa 1 lesIons contra Joan Manama 1 Joan Fabregat.

Secció quarta. - Una vista per ju­rat pel delict-e d'aOOrt contra Trinitat Vilardera 1 altre.

VISTA DE CAUSES

Totes les vistes assenyalades per aquest maU, s'han vist per jurats 1 a porta tancada.

-A la secció primera el fiscal va rctirar l'acusació que mantenia con­tra Josep Martínez Ros per un delicte de rapte. . -El Jurat va dictar a la sessió se­gona, un veredicte d'inculpab1Htat a fa­\'01' d'Isidre Eatlle Punyol, acusat d'un delicte de temptativa de violació.

-Per lncomparescència dels testimo­nis s'ha suspès la. Vista asenyalada. a la. secció tercera.

-A la secció quarta Antoni Alba­cete Fernàndez s'ha conformat amb la pena 6OHic1tada pel fiscal.

MORT D'UN SONAMBUL

El barraquer d'una obra en cons­trucció del carrer de Marian Cubi, va tenir la dissort de caure aquesta nit passada pel forat destinat a l'ascen­sor i en el qual encara no existeix la barana.

De resultes de la ca.!guda va quedar mort a l'acte.

Segons sembla el desgraciat barra­quer que es deta Francesc Gabarró, va aixecar-se a mitja nit en un acte de sonambul1sme.

UN OFICIAL DE L'EXERCIT DIS­PARA CONTRA UNA DONA

Ahir a mitja nit, va tenir lloc un 12mentable succés del qual van ésser protagonistes un jove oficial de l'exèr­cit 1 una dona ben formosa.

Segons les nostres 1n!ol1'nacions 1'0-fidal de l'exèrcit, que s'anomena Pe­re Caugas, sostenia relacions amoroses amb la protagonista del fet i ahir ~s trobaren al bar .. Ideal", de la Plaça de Francesc Macià.

Entre ambdós va originar-se una dis­puta en la qual, segons sembla, el Caugas atribUïa. a la seva promesa determinades actituds feridores pels seus sentiments.

La discussió va violentar-se fins el punt que el m1l1tar, en un moment donat. va treure una pistola i féu dos disparts contra la dona, sense que afortunadament cap dels dos projec­tils fessin blanc.

Al soroll de les detonacions i crits ele l'agredida, acudiren diversos agents dE' l'autoritat que procediren a la de­tenció de l'A.gre~or portant-lo a la De­legaCiÓ de policia i d'alli al jutjat de gUàrdia on el jutge del districte de l'Oest, que es trobava. cn funcions, va ordenar l'ingrés del m1l1tar als cala­bossos del Jutjat.

Aquest mati el jutge de la Llotja s'ha fet càrrec de les diligències i del de­tingut, a favor del qual s'ha dictat aute de llibertat.

DENUNCIA PER ESTAFA

AHIR NIT AL NOU MON a les que s'han de realitzar en el troç zegon del trenca ones d'Isla. Verde.

Autoritzant el ministre d'Obres Pú­bliques per 8 subhastar les de cons-Al' f trucc!ó o reconstrucció de ponts i de-

lS OU declarat guanyador després :¡;,ésl'~~{:t. ~n!t~1~:s ao l~~ =~~ d . . ció i en camins veïnals. e cInc represes emOCIOnants, quan un Jubilant a l'ajudant major de pri-

mera classe d'Obres Publiques, don

COp de cap mutu, posà terme al combat J"J~~U:~a!l~~~~9-X~inb!nlstruCIÓ CI-u d b t t S t uI vil de segona classe, de la Secretaria . n e u an. an e aria. En la confia en el triomf. Santos mira del AlnUsterl d'Obres Públiques. don

pnmera represa el seu clJ:-a.~ge 1 amb un xic de recel. Guants, pre- Francesc Sànchez López. entusiasme li fa porta~ el cr.Jm~ paratius, instruccions de l'àrbitre Autoritzant al ministre d.'Obres Pú-bat. Aquell, però, s'acaba. Cabrera. que és Rizzo. l sona. el gong... òliques per a presentar a les Corts un el seu adversari, boxa més en lí- • • • projecte de llei, pel qual passa als en-nia. pega fort i té també me's t'e- I ginyers caps de les respectives pro-... comença el combat. L'ambient In i 1 t'b' té s1stència. Cabrera. s'adjudica el é v c es es a rI UClOns que en ma -

S d'expectació. Alís encaixa una ria d'ob . bli te tualm t combat per punts. res pu ques nen ac en ç-- dreta fulminant de Santos, des- els governadors civils.

prés una altra i sembla que Santos , , ,

S1cU1ano-Morales. Un somriure d'escepticisme en Uavls del públic. Preparatius. Sona el gong. Comen­cen a canviar-se cops. La veloclt:\t que imprimeixen ambdós adversa­ris es gran, durarà poc, hom creu. El públic aplaUdeix. Segueix la se­gona represa i la tercera i la quar­ta i a!xi fins la vuitena. El públic s'entuslasma i aplaudeix Uarga­ment a vencedor i vençut. Aquell és Morales. que ha causat gran admi­ració pels seus pl'ogresos de poc temps ençà. Siciliana demana la revenja que li és atorgada per Mo­l'ales. , , ,

Parlant del combat. direm que Morales des del pt1mer moment ha portat la iniciativa, encara que Si­ciliana bon batallador també no s'ha deixat imposar pels cops pre­cisos que han arribat a la seva cara. A la tercera represa ~orales ha fet un gest de dolor. Hom creu que és un cop de Ciclliano. Després. però, hom veu que la seva mà dre­ta resta aturada. Un .. lesió que. en­cara. que creiem sense importàn N

cia, li priva guanyar el combat abans del límit. El com bat ha es­tat el millor de la vetllada i trac­tant-se de pesos forts hom no hau­fia dit mai que poguessin aguantar durant vuit represes la mateixa ve­locitat i r.apidesa del primer as­salt.

va a imposar-se. No es aix1, tota vegada que Alís d'una dreta enor- DE L'ESTRANGER me tomba a Santos, encara que no arriba a ésser contat, La sego-na represa segueix de manera bas- Aquesta tant igualada. Una dreta d'AIís ar-

tarda \

a Paris ribà als ronyons, però Santos se­gueix el combat. , , ,

Santos, es veu ben clar, s'ha dei­xat impressIonar per la dreta d'A­lis. El tren del combat minva. Alís cereca el cop definitiu i Santos també, encara que ho fa sense donar massa la cara. En la quar­ta repre.sa sembla que Alis acaba­rà per imposar-se, però dura molt poc. Per cansancl, o pel que 81-qui, apareix com dominat neta­men pel seu adversari, donant una impressió d'inferioritat moral. , , ,

El cinquè round. La baralla és confosa. HI ha moments de perill per ambdós adversaris. Sembla que Santos acabarà per imposar-se ja d'una manera definitiva quan tro­bant-se arreconat a les cordes és escornés per Alís i es produeix un xoc de caps, caient Santos que es veu ha rebut dur. , , ,

RED-STAR, 1 BARCELONA, 1

París, J. - Aquesta tarda, a. l'Estadi de Búffalo, 1 a presència d'uns l5 roll espectadors, s'ha celebrat l'anunciat partit de futbol entre el Red Star Olymplque i la selecc1ó del F . O. Bar­celona..

Aque3t encontre en esperat amb gran interès, puix que feia pocs dies que l'equip francès havia batut a l'At­lètic de Bllbao per 4 gols a. l,

Els equips s'han arrenglerat, .. les ordres del belga Degoutte, de 1& se­güent manera;

Barcelona. - Jaguaré; Rafa, Mas; Ma.rtí, Dos Santos, Font; Diego, Bes­tit, Sastre, Ramon 1 Parera,

Red Star Olymplque. - Thepot; Dlaz, Capelle; Mairese, F1nanmore, La lloué; Chantl'el, Finel, Varhtp, Bour i Langlller.

l acl bé el bó. L 'àrbltre comp- A poc d~ començar el partit. els ta fins a sis. Demana sl és fould i I catalans inicien diverses an'encades, quan hom li confirma fa retirar mostrant.se part1cula.n:n.ent perillosos, Santos pels seus segons. El gOJ}.g: la qual cosa obliga Thepot a. emprar-se

• • • sona. entretu.nt. Santos no retorna I a fons en diverses ocasions. Després del combat Slclliano-Mo- en Sl. El k. o. ha estat formidable. L'interior Pinel després d'una brl­

raIes, pugen ,e.l ring Torres-Riam- Passa e~ minut de descans. Alís S'ai-lllant internada, fa un passi que ~s bau i des del primer moment sem- xeca dISposat a la lluita. El seu recollit pel centre Verhap, qui d'un xut bla que no puguin bellugar-se. Un a~versarl segueix damunt de la ca- molt fort marca el primer gol. estudi perllongat que fa que el pú- dira sense ?~nar senyals de trobar- Els espanyols repJt~en 8 m b bUc demani lluita. Per fi aquesta se en condiCions. Rizzo compta, fins . s i iniciant fort dom1n1 El arriba, però sense arribar a entu- deu. A1xequen a Santos, pera és Vlve a. un . siasmar a ningú. Es canvien bons inútil. El comptar fins a deu sembla Joc es desenrotlla davant el gol pari­cops i es lluita durament, però no indicar que Santos és vençut per senc perï la defensa d'aquests és molt plau. En el cinquè round i a conse- nocaut. tancada i a més pequen els davanters qüència d'un fort cop Torres co- • • • barcelonistes da manca de decissll6 en mença a sagnar de l'ull i és tanta La decisió del combat és aquesta. r.mntar. la sang que el públic impressionat "Per un cop de cap mutu. Alís és El joc és molt agradable distinglnt-demana l'abandonament. El metge guanyador de Santos per abando­

Montpell!er. 3. - Una formidable exploal6 e. !,roaul .. , .. c,,".ura a. Loedeve.

En alguns poblets, situats al voltant del lloc on ocorregué el let, ht hagué OTan trencadissa de vidres, i en un castell que hi ha prop de dita carretera, el desplaçament d'o, "e resultant de la lorm,.ldable detonació, ha causat danys d'importà.ncia.

Els gendarmes acudiren al lloc citat t pogueren donar-se compte que un automòbil carregat d'explosius havia explotat. L'automòbil estava re ... duU a bocins f no es trobà rastre del xofer.

Investigacions que s'han fel han pogut precisar la càrrega que por­tava l'automòbil, que era de cent quilos de dinamita; aquest auto era propietat del senyor CavaiZle, contractista de treballs públics a Perpinyà.

Es creu que el senyor Cavaüle ha estat literalment pulveritzat encara que no s'ha trobat el més petit rastTe del seu cos nt dels seus v~its.

ESPECTACLES PÚBLICS

Tcatrc Còmic Companyia. de revistes i vodevils. Primer actor i director, ARTURO LLEDO. Vedettes. LAURA PINI­LLOS i SARA FENOR. Altre pri-

mer actor .. CAST'tITO"

Darrers dies de LAS LEANDRAS i Harry Wills

Avui nit, a les deu: Primer. SE NECESlTA UNA nlE­CANOGRAFA. .. FEA. Segon. L'èxit bomba de la tem­porada,

Las Leandras amb el .cu popularíSSim PICRI 1 prenent part el rei del ball ex­

cèntric

Harry Wills Demà tal da, a tres quarts de e.nc: LAS LF.ANDRAS i Bany Wills. Tot seguit, grandiosa funcIó Ho­meno.tge als autors de Las Lean­dras, amb motiu de la seva 150 representació. Molt aviat, sensacio­nal estrena de la revista dels mes­tres Benlloch i Soriano:

LAS SECUESTR .... nOitAS Es despatxen 10fRlita.ts a la Cen­

tral de la Placa de Catalunya

TEATRE NOU GRAN COMPANYIa LmICA

Avui dijous, nit a les deu: DEBUT l.er EL SANTO DE LA ISIDRA 2.00 ESTRENA de la sarsuela ca­tala.aa. en dos :.lCreS, llibre d'Anto­ni Casabella i música del mestre Prancesc Hernàndez:

El conte de l'avi \ Per Francesca Rodoreda, Joan Riba \ i P. Font Mola ,

TEATRE POLIORAMA Cólmpan.f.a. de comèdies còmiqueI

CASIMIR ORTAS

Avui nit, a un quart d'onze:

L. .... OCA Demà divendres. tarda: LA OOA.

Nit: LOS CABALLEROS - ~.

Cinema Urqulnaona Avui nit, ~ les deu:

Isabel de Solls per Custòdia Romero

A les onze, actuació personal Custodia Romero

_ Sensç ~ugment de preus.

Collseum ---"

AVUi, nit, a lt!s deu: Revi~ta Paramouut (el~ espanyol); Dcspué3 que te fuiste (dibuixos) 1 El tenientc scductor

1 amI) .. nur!cl Cheval1er. Claudette Colbcrt 1 Miriam Hopk.ins. Direc­

¡ ció Lub1tsch.

Rosselló Cinema Ros<>cUó, 25'1. - Telèfon 76110

Avui nit, a tres quarts de deu: US PROVINCIANO EN PARTS (en francès); l\fU:REQUI'l':\S POR'l'E~AS (primera pcHlcula ar­gentina) 1

PAZ Proper d11luns, dues grans produc­ctono;: ANNY, CHOFER i BESAME OTRA VEZ.

de la Federació aconsella fer-ho nament". No sabem d'on ha po- so els oa:calon1sted pel seu control de a Torres, el qual ho fa essent ven- gut treure l'àrbitre un abando- pilota però pecant; sempre d'lnef1cà­cedor Riambau per l'abandonament nament d'un home inconscient i a cia a les moltes ocasions que se'lò de Torres. El fi del combat ha es- conseqüènCia d'un cop fouI. Ningú }Jresenta per a rematar la jugada, 1---____________ _ tat en consonància amb el desen- està conforme amb el fallament. Encara que amb major domini bar-

l i"'OUItdJ.\IA UNIC Avui nit, a tres quarts de deu:

volupament del mateix. ! Es produeixen les protestes i el pú- celonista, s'arriba al desoana 8.IQ.b el 1--------------' , , I blic surt decepcionat. resultat d'un gol a zero a favor del Gran Teatre Espanyol I I arribem al combat '·clou". Si ., •• Red Star.

diem que aquest combat no havia Nosaltres seguim creient que Alís Avui. nit. a les 10. L'èxlt mal vist desvetllat interès, no diríem la ve- és esgota.t. Conserva, no obstant, la En reanusar-se l'encontre es veu en 9: Barcelona ritat. Encara hi ha el que creu en dreta que en un temps el féu fa- els espanyols una major impetuosi­Ricard Alís. l també hi ha el que mós. l després posseix tambégl'ans .tat i cercen el gol amb afany, ata~ no hi creu. Les opinions es dlvl- coneixements, fruit de la seva llar- cant amb gran energia.. deixen. L'speaker anuncia els pe- ga pràctica adquirida als rings. Thepot molt brillant de forma salva sos. Paulí en el seu recó observa Però apart d'això no creiem en res diverses ocasions perilloses en què el atentament Santos. Alís no està més. gol semblava imminent. Finalment, un gens afectat. Tranquil, sembla que MARIUS VIVES tret curt de Ramon entra amb for-

La reina ha relliscat Ovuciona delin'l.nts a la DllU.ica, d.

~ la CQmpanyia, al tenor Guitart, etc. Demà tarda: Corrido per força. La daITt"ra conquista i La bacanaL Nit I cada rut: LA REINA HA

Re't""ista Par.unowli {en espanyol Bern1ce Claire en la fa<ltuosa op~ ret.a en tecnicolor

BESAME OTRA VEZ La inc.vnprü·able 1\larlf'ne Dietrich en la seva gran creació

FATALIDAD amb Victor .\iac Laglen. Lew Codi,

Warner Oland i Barry Norton PREUS: Preferència, 1.50 ptes.

Especial, 0.80 ptes.

l''entitat bancària fi Societé Generale .""''''''''''' __ • ___ ... _ ... ''''' .... _ ... _______________ _ de Banque", ha presentat al jutjat - I ça a la porta francesa i és el gol de

RELLISCAT Es despatxa a la gUixeta per a la sesstó numerada de diumenge, a les 6 de la tarda.

una querella contra dos individus als l'empat. quals acusa. de l'estafa de vint mil DARRERES INFORMACIONS pEssetes que realitzaren fingint crèdits t Poc abans d'acaba.r, el Rcd Star, en que no tenien. una desesperada ofensiva, torna a ac-

PROCESSAMENT

El Jutjat de la Ooncepció ha dictat aute de processament contra el xofer Sebastià Fonseca, que fa. dies va cau­sar greus lesions a. una dona amb l'au­to que conduïa, mentre intentava evi­tar la topada amb un camió.

DE L'AGRESSIO A UN EMPLEAT MUNICIPAL

DE MADRID

I PROVINCIES

CONSELL DE MINISTRES PRESIDIT PER ALCALA

ZAMORA

Madrid, 8. - COm a pl'imer dijous del mes, el Govern celebrà, [l. la res:­dència oficial del president de la Re~ pública, Consell de Ministres, que pre­sidi el cap de l'Estat.

Gairebé tot el temps l'Invertí el se­res més que de nyor Prieto i no es parlà d'altres coses que de pantans, camins i ponts.

-Han acordat vostès quelcom sobre el viatge del senyor Alcalà Zamora a València. segons desitjOS de la comis­sió que ha vingut a convidar-lo a les festes de les falles?

tuar sobre el camp barcelonista, però els "backs" ct:..i.alar.s saben allunyar e"J. perill i de nou el domini torna A. ésser dels barcelon!ste3 els quals boUt­bardegen materialment el marc fran­cès encara que amb poca fortuna.

Acaba l'encontre amb el susd1t re­sultat d'empat a un gol.

L'encontre ha. estat del gust dels milers d'espectadors i posà de relleu la major habilitat i major tècnica del futbol barceloní, encara que la inefi­càcia dels seus davanters els hagi tret molt del relleu que podien haver 10N \ grat.

TEATRE NOVETATS Gran conrpanyia. líric..'l tJe

LLum CALVO .Avui nit, .¿.les deu: "Tertúlia Bar­

celonina" EL PERRO !:H1CO

pel gran Palaci:>s

LOS CLAVELES pels grans artistes l\:aiiIàe Vàzquez

i Pep ltomeu BOHEMI OS

debutant el tellor Martí Gràcia Demà., tarda i nit, Gran fe5tfval, organltzat pel Cercle de Belles

Arts, a profit dels hospitals

Dilluns vinent: Clara. Bow en AMOR ENTRE .M1LLON ARIOS. i el grandiós superfllm "Ufa", CON~

CmRTO HlSTORICO

Fantàslo

Avui nit, fi, les deu: Revista Pn:amonnt. - Por una ma.­jf-r \ àibu1xQS) i GRAN EXIT de la producció r1J.DSa

I El cftlllÍno dc la vidtl

Broadway Cinema {;uió, 7. - 'l'elèfon 19944

, .. El senyor Moles, governador civil de Bru'celona, en rebre aquesta tarda els periodistes, els ha notificat el nome­nament, per pD.rt del Govern de Ma­drid, de Direct.or General de Seguretat a favor de l'actunl cap de policia de Barcelona, senyor Artur Menéndez, la qual noticia contlrma el que nosaltres adelantò.vem ahir.

El senyor Moles ha fet grans elogis del senyor Menèndez, dient que aquest càrrec, amb el qual el Govern pre­mia els seus bons serveis, és un cà.r~ rec que se'l mereixia.

AI Jutjat de Llotja han declarat. aquest mati diversos testimonis de l'agressió de què fou victima un em­pleat municipal per part d'alguns xo­fers de la casa David. Aquest fet ocorregué un dels dies de Carnaval, amb motiu del ll1urament de patents de circulació.

DENUNCIA PER ESTAFA

Començà la reunió poc després de les onze del mati, i acabà a tres quarts de dues de la tarda.

El cap del Govern facUità l'acos­tumada referència, dient als perlodIstes que la major part del Consell havia estat dedicada. a escoltar el ministre d'Obres públiques, el qual havia fet una exposició molt detallada per a ex­plicar els plans d'obres públiques, en tots els seus aspectes.

-No, el president no anirà. ara a Va~ lrncia. Hem parlat del viatge del pre­sident de la República, però com a. ca M

ricter general, sense haver acordat res. Unicament hi ha. acordat que rea­litzi un viatge per a visitar Múrcia, Cartagena, Balears! València per aquest ordre, però sense senyalar la la data. en que ha de realitzar-se, que sens dubte no coincidirà a.mb la de les festes que a ValènCia se celebra­ran ara. -I de negociaCions com«!rcials? -Ei, també s'ha parlat quelcom d'ai-

L'home que mayor impressió ha cau­sat ha estat el mig centre DosSantos el qual per la seva. manera de ;'epar N l ,-------------- I tir el Joc i la vaUa que constam ment TEATRE BARCELONA , ha posat als esforços iiI'! la davantera 1

COf .... »a:oyia de co;nèrl\a

Avui: NO ... NO ... NANETTE. r«< Alexandl'e Gray, Bernice Claire i Loisc Fazenda. - EN LA FRON­TERA' per Aun1da, John L1tell 1 Walter Miller, N Dibuixos i NoU­ciari. Nicasi Mercader ha presentat una

denúncia per estafa contra un agent de ncgor-is, al qual culpa d.'haver-se­U quedat amb mil pessetes, que 11 do­nà. per al pagament d'uns rebuts a lA. H1s:enda.

xò, de les negociacions comercials amb França.

francesa han estat un dels pr1nc. pals ANT ON:! V J C O factors de què els parisencs no po­gues1n tampoc millorar el resultat.

Ha dIt que ho celebrava molt, per bé que ho sentia al mateix ten~ps, ja que això li costa separar-se d'un col­laborador excepcional.

En acomiadar-sc dels periodistes, el governador senyor Moles ha anunciat que aquesta nit sortirà. cap a Madrid.

fetsd.eldia LLADRES A UNA SASTRERIA

Això ha estat el Consell.

Canvis Oficials

-S'ha nomena.t cap superior de Po­llcla-

-L'hem nomenat ahir, el senyor Me­néndez.

-El senyor Menéndez. és d1rector de Beguretat. ~ert - respongué el senyor

Azafia. Del cap superior de Pollcia no hi ha

hagut res, e lque hi ha hagut un1-cament, Ja ho he dit. Obres públiques, camins, ponts 1 pantans. Molta pan­tans.

El porter Jagua!"é en general hJ. ac­tuat poc 1 en els primers momer.ts ha demostr9.t excessiva nerviositat. De la davantera poc h.:\. pogut aprfcia.. -se com elements xutadors però e·.l canvi ha agradat per 1& SEva constant fili­grana 1 les seves comb1naclous. Diego i Sastre han estat els m1llr,rs.

El Rad Star ha opcsat al Bl'rcelona un equip conslderab~emen·.t reforçat,

Avui nit, a un quart d'onze: GRAN I DEI!'INITIU EXlT de la comè­dia en tres actes ,de ~<fel López

de Haro,

Una conquista dificil Demà divendres, tarda: UNA l\ru~ JERCI'J:A SERIA. Nit. 1unclO a honor de TRESETA D A N I E L, "MISS ESPANYA": UNA CON·

QUlSTA DlFIClL

, _ ...• Frontó Novetats

A vu1 dijous, mt a un quart d'onze : I&lGOYEN I - UGARTECHEA contra LARRUSKAIN - BERRON­DO Il. Demà tard.: ONAlNDIA I - EI,OLA 11 contra UltANGA -LORENZO. Nit: JUARISTI I - , ECENARRO 11 contra mlGOYEN ¡

I 11 - UGALDE. - Detalls per car­tells

El senyor Lerroux sorlí ahir nit, cap a

Madr Per l'estació de França. sortí anit

~er a M adl'id el cap dels radicals Ale­landre Lerroux.

A una sastreria del carrer Alda.na, propietat d'Otello Roca, entraren ahir a la nit els lladregots i s'emportaren tots els vestits confeccionats i per con­feccionar.

El valor dels gèneres puja a tres mil pessetes.

Dia 3 de març

Francs , Lliures • Dollars ,

· ·

de 1932

51'40 45'55

DECRETS SOTMESOS A LA FIRMA PRESIDENCIAL

Madrid, 3. - El &enyor Prieto faci­lità als informadors l'1ndex dels de-

~.:~ a n~!:~~e~~a~:es~~ ~c:~:~~ \ A n U n e l' trincants els quals es mostl'aren com Joc. bastants superiors. ~ U a "} a h U III a n i t a t"

OT' Acudí a acomIadar-lo una. concurrèn­

c'a nodrldissmia entre els que recor­dem els I>('nyors segUents: governador elvl\ s.('.n}'~r Moles; aicalde, senyor Ai- DOS TIl\IATS PEL PROCEDIMENT tuadet, I f'x~go\ernador, st'nyor AD- DE LES MISSES rlJ~-ra de 6lljo; t:1 rom\ssari general de r~~teta, s('ll}'Or 16pez Uam3s; el con- Al Passeig de Sant Joan, dos des­~ ,er a la Oenerallt."lt, St'n. ..... Or Comf's' conQguts s'aproparen R Po.tto Carma i " delegat del. Govern al }lort Franc' el convenc..~r¡ n de deixar-se t1mar pel .tnror "-Torale.::. Pareja; "'13 ex-regidorS vell procedirnl"nt de les misses 300 pes-'enyors Domtnech Cardó. P01o, Jun- setes que po!"tava. ' "al, BJ.tal1a i a!t:.es: .. ~ preSIdent d(: Un altre t1mo igual ocorregué al li Junta \1unlc1p\¡. senyor .'\ntmú carrer de l'Arc del Teatre La victima

Lires, • , • Francs Suissos. Francs Belgues, Marcs

· 13'06

· 67'85

· 253'00 , 182'00

· 3'08

"'tuntan~r; 1 ~x~" ernador de Palén- rou Josep Vilar, el qual tenia 100 pesN .Ia. se~}or .\ Inaila; el ('.:op de Dua- setes per tornar al seu poble de Oali- reaUtza.nt gestions a instàncies de la t'..s~ 1 c,'(-d.¡PUlnt pro\'1ncial, se.l1yor ela i es qUedà sense elles. policia francesa, amb objecte de com- I r~c : senyors Pérez de Rozas, Ma- • _____________ '!""_ provar s1l'agressor està en relació amb

bé Per • menJAr

BAR ONA51RE Us el recomanem 58 (tocant a "El Barato")

~~t~~g, d~Q~~a~b.r~~dr~~~:~n,~~~~¿>r • la banda que per espat d'algun temps ~ RIERA ALT A, núm. ~~. I .1 ..,n)·or Galàn Hpmàndez p r e f e e I u r a estigué actuant a Barcelona i que es ~, uda Ba ata "'" 'à I PI' d,:dl.ca\"a a cstnfar grans quantitats, f=::~::::~:::::::~¡~:::::::::::::::. ' r ,~ .... aCl .. nas de l'A~ figurant la constitució d'une-.: partides ~ ligiiilJC!!Ii!E.Ii!!Ji21~J5!I&lt!!Ii!!Jf!!R!Ili!!n PUMI

'~~es~d1cnl dt!l districte setè 1 molts de joc. Per aquest procediment la re-I A. les andanes 1 a l'exterior de l'es. ferida banda estafà 20.000 j)essetes a 11

"'""'" cuIdava d.1 am.1 de vigilància G~TJ~fS ADt"'~A~~~EEB.A- ~~à';'iamerc\ant est.blert al Passeig de • Compra mobles ~-:'~T'Ó d~ cubdl'" d'ar.salt sota el FRANCESA Un dels ind.i\1dus detinguts per , 'ft:"Ol' Lók1tJ.en del comluart aeneral se· TOTA CLASSE O ARTICLES

1. ""-~-U~aa. I el .ecrelari del Al cafè Madrid. de Paris ocorregué ;mupoessltaiódadrrel"' est] talt ald~n lou ~.:_a ¡ ....

V"'I~ ...... o.tI poUeta, senyor Oa- dies passat un "~ant -UCC'IS. que cos~ c e JU a - COD~;:,c- HOTEL SEGUR _.. o e II la llibertat provisional marxà'" Pa-~a IJTI.ncar .'" tà la vida a tres súbdtts argentins que r1S, declaran t-se'l en rebel(\Ja, '

,,,: - rea¡ .(0.. (l'tsíti:::oat f , ,- ag dl'- t ts ::uur Lerroux amb fOllv ,¡¡pl'.i lo) Lo re I..;;t a re per un compa- La policia francesa creu Que d1t 1D­Llenà. . V - trlota ~t'u. div1du és amic de l'autor de la mort de

'f ,a poil~ja espanyola està actua1men~ tres compatriotes seus a Parts.

CLARIS, 8 - TELI:.fON 21525

Es1Òmae, In-..o, _leo, ...

Aliments espec!alI vegetariana

CASA SORlUBAS

LaurIa, 62, I _ ..

Especlfic de \'

I ~ ~. (MAN}AS!~NJ~G~~N~!~~AHMPOTENCIA) D. la eyaeulacló prematura (pfrducs seminals); de la Feblna V

molt elleàs per a combatre III NEURASTENIA, en totes Ics seves manlfesusclons. .

Es el més poixanr eSlimulaol de. Pacliviuu ne.uro~spino-médulo-geDIUtI. Sinértlic i homo·e.slimulasa de lea g16ndules interslicials. Producle p[u

rlglandular. complelemenlinorenaiu. Mili perjudica, ni lesiona cap orgue, ni ci funcionamenl dels mateixos.

No conlt!:. ni catricnlne. ni rosrurs. ni can16rides, ni Clip 311re medico· ment cxcilanl . PRODUCTE MAONE E INSUSTITUIBlE PER A RECOBRAR LA PERDUDA F ELICITAT CONJUGAL. PROSPECTES GRATiS

Ltlbort"ori~ rl1rm6Co/ógk$ del Dr. W Dufrem Alrd.S.ntPo .... 'O.SARCELONA-Td.'O;186Jl Preu: 21'75 ptes.

Diu el "Lavoro Fascista" LA GUERRA

" I ,

PREUS DE SUBSCRIPCIÓ Barcelona, un mes . .. ... ~. . o.. . .. P en!nsula, un trimestre •.• •.. . .. Amèr!ca, un trimestre .. . ..• • •• Altres països, un trimestre ... • ..

Ptei. l'50

NO es tornen els originals ni es manté correspondèncIa sobre ho hagin • .stat demanats.

" 'l'50 • S'50 .. 25'00

els quo

Tota la correspondència, excepte l'adm1n1.strat1va, deu d1r1g1r-se al Dl .. rector.

Un testament dactilogràfic no té cap valor

Un'a a d vertèn cia als antifeixistes XINO - J APONESA Aquest fall, priva a Marsella d 'una Roma, 3.-El Lavoro Fascista c0fZ.3tata que la crisi econòmica provoca

maniobres antifeixistes que, segons ell, mereixerien severes sancions. Segons el mateix diari es tracta de la impaciència, a penes dtsstmu­

lada, que es manífesta en certs sectors italians davant el r~gim sever que imposa la crist

"El moment ha arrlbat-diu ell-de preocupar-nos seriosament de certs estats d'ànim, moZt poc feixistes, i que es noten en diverses classes de la societat sota diversos aspectes, però igualment perillosos.

Les murmuracions a flor de llavi; les insinuacions esc~ptiques; l'aire de lassitud que prenen certes persones en escoltar els discursos sobre les condicions econòmiques d'avui i les aUusions al pafs on es viu millor, es desenrotllen d'una manera que no és deu haver de permetre.

El feixisme, avui, és més viu que mat entre el poble anònim que no entre les classes superiors; és necessari tenir el coratge de reconèixer-ho."

COSES D'AMERJCA

Del segrest ament d'un fill de Lindbergh LIVITNOFF. delegat soviètic a Gine· bra., , ac ha retornat a l\Ioscú per tal de rebre instruccions directes del go-

vern de la. U. R. S. S.

L'elecció presidencial

EL PARTIT POPULISTA A FAVOR D'HINDENBURG

Berlin. - El Comitè director 1 la Comissió Central del partit popUlista alem~ny han publicat un manifest in­vitant els populistes a votar la candi­datura del mariscal Hindenburg per a la presidència de la República.

En el manifest es declara que en­çara que el partit populista combat el Govern actual, amb ocasió de les elec­cIons per a. la Presidència de la Repú­blica ha decidit, per .dauiunt dels in­teressos de partit, el reconeiXement, la fidelitat 1 l'amor a la pàtria,

Acaba dient que el partit populista em¡:. !'arà. totes les seves forces per a la reelecció del president actual, la figura del qual constitueix un símbol de la cohesió de totes les forces per a. assegurar el renaixement interior i exterior de la nació alemanya.

La candidatura dels cascs d'acer

Magdeburg. - L'associaci6 naciona­lista dels Cascs d'Acer ha. organitzat una reunió general a Magdeburg, a la qual únicament han estat invitats 8 .000 membres de la dita organització.

S'assegura que en la reunió s'ha acordat que els Cascs d'Acer no votin Hitler per a la presidència de la Re­pública, per comptar amb la candida­tura del coronel Dusterberg.

Els comunistes contra el mariscal

Berlin. - El periòdic "Bandera Ver­mella", òrgan del partit comunista alemany, publica un manifest en el

. Rual es presenta el mariscal Hinden­burg com un símbol de la guerra i com president del Reich per set anys, du­rant els quals, d'ésser reelegit, Alema­nya es convertirà en una gegantina fà.brlca de material de guerra per als imperialistes japonesos que es propo~ sen atacar per sorpresa els SOviets.

A Ginebra

REUNIO DEL PLE DE LA SOCIETAT DE NACIONS

GInebra. - Demà es reunirà el ple de l'Assemblea a les tres de la tarda per a estudiar Ja qüestió de l'Extrem Orient, en c1rcwnstàncies poc favo­rables degut a les gestions pendents per a la. soluci6 d'aquest conflicte.

Es creu, generalment, que el delegat belga Hyams, serà elegit president de l'Assemblea, encara que el comitè exe­cutiu estarà format pels representants d'Alemanya, França, Anglaterra, Bèl­gica, Itàlia, Suècia, Pèraia 1 Mèxic.

Hom té la impressió que la sessió inaugural estarà destinada a l'elecció dels llocs de l'Assemblea 1 a altres tre­balls formularis, i no s:espera que co­menci el debat fins dlvendres, en el qual dia parlaran els représentats xi­nès senyOl" Yen, i el japonès Matsu­dalrs .

Es procedirà al nomenament d'una comissió en la qual tinguin representa­ció tots el~ països representats al Con­f;eU de la Societat de Nacions a. més dels representants de Bèlgica, Holanda 1 Portugal, com a participants al trac­tat de les nou potències.

Durant aquesta reunió, els delegats de la conferència del Desarmament no celebraran reunions, i alguns delegats ho aprofitaran per a marxar a llurs respectius paisos per a informar direc­t amen t llurs governs de la marxa de la d.1ta conferència.

Es coneiXen nous detalls del segres­tament del fill del famós coronel de l'aviació nordamericana L1ndbergh.

Es tracta d'un nen de divuit me­sos. A les vuit de la nit, la dona posà la criatura al llit i, a les deu, en en­trar novament a l'habitació, veié amb sorpresa que la finestra estava oberta i la criatura havia desaparegut, Tota la policia de l'Estat s'ha posat en ac­tivitat. Tots els automòbils que circu­len per les carreteres són detinguts.

Els malfactors han deixat, no lluny de la finestra, l'escala de la qual s'han servit per a entrar en l'habitació. Al jardf s'han observat senyals de cal­çat d'home 1 més lluny de calçat de dona..

Els primers en donar alguna orien­tació sobre el segrestament han estat uns treballadors que diuen que els ocupants d'un automòbil negre, tipus "sedan", preguntaren, a la tarda, on es trobava la residència de L1ndbergh.

La senyora Llndbergh està descon· solada. L'aviador es disposa a realit­zar un vol d'exploració i la policia actuarà per tot el districte. Es té con­fiança que es trobarà el nen, En el llit de la criatura s'ha trobat un pa­per escrit pels lladres en el qual de· manen 50.000 dòlars per a retornar el segrestat. El coronel L1ndbergh di· rigeix els treballs del nombrós exèr­cit de policies posats a les seves or­dres i sembla disposat a tractar per­sonalment amb els bandolers. El de­partament de jusUcia ha posat a la seva disposició quants mitjans poli­cíacs cregui convenients. El governa­dor de l'Estat de Nova Jersei ha ofert 10.000 dòlars per la detenció dels mal­factors. Sembla que la policia ha acon­sellat a. L1ndbergh que pagui els 50,000 dòlars, si arriba a entrar en contacte amb els lladres. S'ha rebut una tar­ja postal en la qual es diu que el nen es troba bé i cs donen instruccions per a lliurar els diners. Aquest fet sembla que precipitarà. el que es voti favorablement la llei federal contra els segrestaments.

• • • Nova York, 3. - Tota la premsa

dedica. grans espais a donar compte del sensacional rapte del fillet del coronel Lindberg, fet ocorregut a la casa on viu aquell a Hopewell (Nova Jersey) .

Es pot dir que totes les qüestions del dia han passat a segon terme da­vant la importància que es concedeix al rapte en qüestió, que demostra l'au­dàcia dels seus autors.

L'opinió nord-americana, per a la qual Lindbergh segueix essent un fdol, se sent profondament emocionada da­vant el fet i immediatament han sor~

Mac Donald, operat

Londres. - El primer ministre, se­nyor MacDonald, el qual es troba bas·

~IAC DONALD

tant recuperat en el seu estat gene· ral, ha sofert avui una operaCió per un oculista. S'ha declarat que el resul­tat ha estat plenament satisfactori,

EL PLET DE MALTA

LES aUESTIONS DE LA CONSTITUCIÓ DE L'IDIOMA

Londres.-El secretari de les ColÒo- s'ensenya igualment als alumnes 1'an­nIes, conte .. Jant a una tnterpeHació, glès 1 l'italià, ço que dificulta el pro· ha declarat que es prestaria la major grés educatiu. Aquestes consideracions atenció a l'informe de la COllússló de han estat tingudes molt en compte Malta. pel Govern i s'ha decidit Eotmetre a

Es restablirà. la constitució de l'illa, la Cambra la propoSició amb altres d'acord amb c¡Utes recomendaclOns de proposicions suplementàries relatives a la. Comissió reial i s'estudiaran altres l'idioma, Hi ha també un ~l~re punt mesures proposades, ja per mitjà d·or· sobre el qual el Govern deSItJa apar­denances i patents especials, ja pre- tar-se de les recomendacions de ~a sentnnt a l'efecte un projecte en ell Comissió: és el de la matèria judi­~)t\rlament imperial. Tot això es pro· cial. Segons la Comissió els nomena­curarà a la major brevetat, tan aviat, ments Judicials no deurien en el suc­com la fundó legislativa parlamentà.- I cessiu recaure excluss.ivrunent sobre ria ho pcrmcti. maltesos, sin6 acceptant altres pro-

Hi ha un punt especial-ha decla- i posicions amb referència als jutges rat el secretarI-en el qual dec ate· de Sa Majestat britànica, El Oovern nir-me expl'·"~s.'l.ment. La Cambra sap I entèn que aquesta pellUca no hauria que sobre l'ús de l'Idioma, la majoria d'ésser adoptada. drls c(\.nlsslon"!' s'e¡;lJrc<:'~en en sen· Contestant a una 1nterpeHac16 dels tit f'avCluiJle e c.tUlvi de pla d'estudis treballlstes ha contestat el secretari Clrmcnto.~; en les escoles. E:; tracta de les ColÒnies que és correcta la de­de c;uè 1 unlet¡ llengua. que s msen:t:l, claractó sobre idiomes 1 que en el suc. a lXlrt h Lmar:lc dels lllalte.:los, Sl- '. ....A l'l'-H' les gui l'rt!lgh~~ C~SSlU no !. ensenycu.a ~ en

Ac1.ualnlent en Ics escoles superiors escoles elementals.

git oferiments de tot el pals per al descobriment dels malfactors o per al rescat del petit Llndbergh.

Les informacions sensacionals se se­gueixen als diaris. Per exemple el "New York Journal Pht1adelph1a" anuncia que un dels seus redactors re­bé un misteriós encànec per telèfon. dient que el nen és objecte de totes les atencions i cuidat per una "nurse" diplomada, però en arribar aqui la comunicació es tallà i el mlsterlós informador no tornà a donar,. senyals de vida.

En mig del seu dolor, el coronel Lindbergh no ha perdut la seva sang freda i a preguntes dels periodistes, ha dit que com que ell mai no havia fet mal a ningú. no podia creure en cap acte de venjança ni d'enemistat, pel qual esperava que avui 11 serà tor­nat el seu fillet.

El ministre de la guerra mexicà, senyor Calles, aix1 que tingué noti­cia del que havia ocorregut a Lind­bergh 1 dels rumors que circulaven que els autor.:: del segrestament intenta­rien passar la frontera mexicana per tal de salvar-se, donà ordres a les autoritats militars de la frontera per a que exerceixin la més rigorosa vi· gilància per als viatgers que procedei­xin dels Estats Units,

També a tots els ports la policia nordamericana exerceix un sever con­trol sobre els passatgers per tal d'e­vitar que els segrestadors portin el nen a l'estranger.

L'emoció pel rapte 5110. traduIt en I totes les classes socials. Des del pre ~ sident Rooyer que en assabentar-se d'aUò, celebrà una detlnguda enttev1s­ta amb el fiscal general de la Federa­ció, fins el famós "gangster" Al. Ca­pone, el qual es troba complint con­demn3. a la presó de X1cago, I que féu pública la recompensa que oferia de deu mil dòlars per a qui suministrés qualseVOl informació que permetés des­cobrir el lloc O!l es troba el nen, i la captura del sf'grestador. Sembla tam· be que Al. Capone ha indicat als seus amics de Nova York que dediquin ara totes les seves activitats a fac1lltar el descobriment d'una pista que permeti recupt'rar el nen robat.

L'ofici de "pocketters" com es diu als raptadors a Nord-Amèrica és bas· tan freqüent 1 precisament per a evl· tar el desenvolupament que r n aquests darrers temps havien adquirit els se­grestamcnts seguits de demanda de rescat, s'havia presentat ara un "bm" federal per a la repressi6 severa d'a­questa mena de delictes. Es a les mun­tanyes de Texes 1 de l'Arizona, on ge­neralment els rapta dors tenen els seus refugis 1 maten les seves vfctimes. _ Fabra.

A Alemanya

Una probable escissl0 dintre el partit

populista Berlin. - El Comitè executiu del

partit populista es reuni p2r tal d'o­cupar-se de la situació del partit, que es troba amenaçat d'una escissió molt greu, que pogués àdhuc provocar la dissolució completa d'aquesta formació política, el president de la qual fou durant molts anys el senyor Slresse­mann. Com se sap, la declssió adopta­da pel Comitè executiu del pal·tlt de votar contra cI Gabinet Brün1ng ha donat lloc a vius debats en el sl d'a­quell. L'ala dreta triomfà i l'ex-minis­tre d'Afers Estrangers senyor Curtius i el vice-president del Reich, senyor Kardoff, el qualS es negaren a votar contra el Gobinet, foren cxcloIts del partit.

Aquesta nit s'ha sabut que un altre membre molt important. l'exwm1nls­tre Von Raummer, ha dirigit una car­ta de dimissió al Comitè executiu. De­clara en dita carta que comparteiX Completament el punt de vista del se­nyor CUrUus, i que en aquestes con­dicions li sembla impossible romanc1re més temps, membre del partit, la ma­joria del qual, s'ha pronunCiat contra la. cOHaboració amb l'actual Gabinet.

A WestfaUa I Ruhr s'afronten ten­dències contràries. S'entén en els cer­cles populistes molt infulïts per la gran indústria J¡enanowestfal1ana que la po­llUca practicada fins ara pel Comtiè executiu és massa moderada 1 exigeix una orientació més acusada IV la dre­ta. Un cert nombre de Comitès no­menats del Ruhr han tramès ja la seva dimissió a l'Executiu oferint la seva adhesió al partit alemany nacional d'Bugenberg.

S! el Com!tè dretlsta del part!t no logta posar terme a les desel'cions, és probable que la major part dels popu­listes, passin al partit alemany nacl0· na!.

AL PERU

Seran desterrats vint-i-dos diputats

Lima. - El min1stre de l'Interior ha notificat al Congrés que seran des­terrats vint-i-dos diputats compromes­sos el l'última revolta contra el Go­vern. El president del Congrés ha nombrat una COm1ssió que estudU la situació dels diputats complicats, dels quals els aprtstes O decentraJIstea es­tan en majoria

Operacions militars acabades

Xang-Ha!, 3. - El cònsol general del Japó a aquesta c!utat, ha comunicat que a dos quarts de tres de la tarda havien acabat totes les operacions mi­litars. - Fabra.

Es farà la pau?

Ginebra, 3. - El senyor Bato, ha tramès una· lletra a Paul Boncour, dient que l'almirall cap Japonès a Xang-Hai havia donat a conèixer a l'almirall anglès les condicions japo­neses per a la pau a Xang-Hai I que a bord del nav1l1 anglès "Kent" es celebraria una reunió per tal d'ultimar les negociacions de pau. - Fabra.

~oo~ung ocupat

Xang-Hal, 3. - El corresponsal de Reuter diu que els japonesos han anun. ciat oficialment que a les vuit del ma­tf, hora local, ha vien ocupat els forts de Woo-Sung.

La població de Xapei ha estat ocu­pada pels Japonesos i fusellers mariners asseegurant el servei d'ordre. Xapel està totalment dcsvastat pel foc des­tructor dels incessants bombardeigs a què ha estat sotmès. - Fabra,

La barbarie dels japonesos

Londres, 3. - Al Dal1y Herald li te­legrafien de Xang-Hal que l'entrada dels nipons a. Xap'!i s'ha assenyalat per escenes de barbàrie sens fi. Les tropes japoneses volent revenjar-se del malhumor pels seus constants fracas­sos davant les tropes xineses, passaren a saqueig les cases dels xinesos 1 mi­lers de paians xinesos, sense ésser resw pectada la seva condició de vells, do­nes i infants, foren durant més d'una hora, objecte d'un esgarrifós foc d'a­metralladora per tots costats.

A més els japonesos a pretexte de destruir el camp guerrer, calaren foc

PAUL BONCOlJR, les proposicIons de pau del qual, fetcs a Ginebra.. han

trobat un general assentiment

a més de nou quilòmetres quadrats, sense consideració als milers de perso­nes no combatents que alU vivien.

Diu el citat corresponsal que entre els elements europeus i nord-ameri­cans, la indignació contra els nipons és molt gran, puix que els seus indi­,'idus en tots moments han violat les lleis de guerra 1 han obrat sense cap sentiment d'humanitat.

La guarnició xinesa. de Woo-Sung, es negà a secundar l'ordre de rcti1'8da, preferint morir sota el foc dels japo­nesos abans d'evacuar les seves posl~ cions, - Fabra.

Nomura i Shirakawa

Xang-Hai, 3. - A l'almirall Nomu. ra, comandant del destacament naval japonès ha declarat que l'Objectiu j ' ~_ ponès que es perseguia, ja havia estat Iograt I que per consegüent havia or. denat la cessació de les hostilitats a les 14.

El general Shirakawa comandant cap de ljes tropes jDponeses. ha donB.t la mateixa ordre a l'exèrcit, que co­mençarà a executar-se a Ics 2.30 de la tarda.

Els japonesos s'han detingut en el seu avenç i consoliden la seva Unia a Li-Hu, Tait-Sang, Naziang 1 Xcnju.­Fabra.

Els xinesos es planyen

deixa important A1x-en-Provence, 3.-La cort d'apeUació ha fallat sobre la validesa d'un

testament, en virtut del qual M. Honorat del:tava a la vüa de Marsella una coHecctó de quadros del pintor ],f ontícellt.

El seu fall ha reformat enterament el judici rendit pel tribunal civil de Marsella, el qual havia don(!t per vàlid el testament.

La cort ha estimat que, per a ésser vdlid, el testament tenia d'ésser escrit a mà i pel mateix testatart t no per mit1à d'una màquina d'escriure, com succei'a en aquest cas.

Amb aquest fall, doncs, la ciutat de Marsella. es veu privada d'una remarcable collecció de pintures que queden propzetat dels hereus de la famflia Honorat.

UNA CONFERENCIA DE LLUIS ALlBERT

LA LLENGUA D'OC A LA CATALUNYA FRANCESA

Ahir a les set, tingué lloc a l'aula on acostuma a donar la seva càtedra de català el senyor Pompeu Fabra, la. conferència del llenguadocià unifica­dor de les variants dialectals france­ses de la llengua d'Oc, senyor Lluis Allbert.

A l'hora assenyalada entraren a l'au­la plena ja d'oients, el professor se­nyor A1ibert acompanyat dels senyors Bonaventura Gassol, Pompeu Fabra, Jaume Bofill i Mates, Alexandre Oali, Josep Carbonell, J. M. de Sucre, J. V. Foix I altres.

El senyor Fabra prengué la paraUla per a presentar el filòleg llenguadocià, amb breus paraules, plenes de consi­deració 1 afecte per l'obra que realitza el senyor A1ibert entre els occitans d'enllà dels Pireneus.

Continuà. posant de manifest les di­ficultats de tota mena que l'intent del senyor Alibert haurà de vèncer, però està segur que no es tracta de cap 1m­pOSSible i que el reeiximent del tUò­leg llenguadocià obrirà a l'esdeveni­dor de Catalunya un camp de possibi­litats insospitades.

Sl l'Alibert reïX, haurem aconseguit una aproximació que farà una parla meridional perfectament entenedora per nosaltres i a l'ensems contribuirà a l'expandiment del nostre idioma que es farà més comprensible pels nostres gennans del Migdia de França.

l adreçant-se al senyor Alibert aca­bà:

-Sl reeixiu, no solament sereu dig­ne de l'agra¡ment dels vostres com­patriotes, sinó de nosaltres els cata­lans.

El professor llenguadocià començà agraint al seu collega català els con­ceptes elogiosos que havia merescut la seva obra. l entrà en la matèria de la seva dissertació q'Je comprengué dues parts: en la primera, tractà de de­finIr la unitat lingüistica occitano-ro­mana i la francesa o gaBo-romana. Ni el català, ni el llenguadocià, ni l'al­vernès, ni el provençal, formes d1alec-

Els vells carlins pro:testen

Els carlins, els vells carlins, han re­dactat un document del qual copiem les següents línies:

tals d'una mateixa unitat no són n11be. ro-romanes, ni gaBo-romanes, són oc­citano-romanes fonnen una nacio­nalitat lingüistlèa. El senyor Alibert re­treu en aquest punt les opinic.ns adver­ses de filòlegs espanyols i francesos com Amado Alonso, que en llurs estud1s clentffics es deixaren influir per les ar· tificioses realitats estatals.

Segui després el senyor Alibert to· tes les vicissituds històrIques de la llen­gua occitana des .dels temps més re­mots i fou verament emocionant sentir en llenguadocià i en una aula de la Universitat de Barcelona, tot just con­(luerIda per la cultura catalana 1 ja cu­rosa de la nostra expansió cultural, la condemna de la mala politica meridio­nal de Jaume I, que ja havia meres­cut de l'opInió occitana contemporània dicteris I anatemes iradíss1ms.

La segona part de la conferència, el senyor Alibert la dedicà a estudiar de manera especial el llenguadOCià, la va­riant dialectal, que parla un grup més nombrós d'occUants - 4.000,000 d'àni­mes - i a posar en relleu les seves consonàncies i les seves diferències amb els altres dialectes d'Oc, molt més influènclats- que el llenguadocià per la invasió del francès. Fou la part sà­via de la conferència que fóra dificil transcriure. El S, Alibert féu patent un coneixement pregonisslm de la. ma­tèrIa 1 un criteri segur per la reforma que ha de portar a terme. l acabà re­marcant que la. seva obra I la de la "Societat d'Estudis Occitans" recolzen i no volen sinó amplificar la que ha acomplert En Fabra i 1"'Institut d'Es .. tudis Catalans".

Aquests darrers mots del professor llenguadocià arrancaren una càlida ovació de la concurrència, despres de la qual 'el conseller de Cultura, senyor Gassol, agrai en nom del President MacIà., 1 en nom de la Generalitat, l'o­bra de mèrit incalculable que realitza el senyor Allbert.

El senyor Allbert retornarà demà a Tolosa.

El banquer Lowenstein es mata

Noruemberg. - El banquer Max Lo­wenstein ha resultat mort en caure des d'un balcó del seu pis.

No se sap encara si es tracta d'un suïcidi o d'un accident.

Troziki, Txec ,slovaquia

"Divulgadas - y no por nosotros -clel'tas dificultades que por ahora no debieran ser del dominio pública, des­córl'Bse el velo por completo, pues no hay mayor mentira que la verdud a a medias, y la publicldad de todo no puede sonrojarnos a nosotros. Pero sé­pasc, y que todo el mundo lo tenga entendido, que a los carlistas de siem­

Praga. - El periòdic "Ceske Slovo" anuncia que el Govern de Txecoslovà-

pre a los tradicionalistas de verdad, no nos separan difcrencias de nInguna cla~e, sino que estamos estrechamente unidos. LM dificultades y los diSgustos son entre los carli$tas de abolengo in­tac hable, inmaculado, y los !>eudo tra­dicion!:\listas, que invocando una a.ft­nidad que no existe, pues nosotros dc­fendemos la MonarquIa españòla que todo lo ha gamada, y ellm la que toda lo ha perdido, han venido a nuestro lado se han puesto como antifaz cI tradicionalismo y pret:mden dirigirno~ a todos para restaurar la MonarquIa de la pérdida de las colonias y de los desastres de Cavite, de Santiago y de Annua}".

YosllÏma Shlrakawa, nou comandant de les tropes japoneses a Xang-Hal

ARGENTINS CONVIDATS A VENIR A ESPANYA

Madrid. - El sots-secretari de la preSidèncIa I director del Turisme, se· nyor Ramos. ha dit que per Iniciativa del Patronat ha sortit de Buenos Al­res cap a Espanya, un vaixell que por­ta nombrosos lntel1ectuals 1 turistes d'aquell pafs que vénen a retre home­natge a la República espanyola 1 es­pecialment al senyor Alcalà Zamora.

LA SECRETARIA TECNICA DEL MINISTERI D'INS­

TRUCCIO

Madrid. - Don Fernando de los Rios fac1lltà la següent nota:

"El ministro de rnstrucc!ón Públi­ca quiere hacer constar que al hablar el domingo en la conferencia del cine de la Opera sobre la necesidad de crear en el Ministerio una secretaria. técn1ca, pensaba no sólo en que ella es indispensable al Ministerio y a los órganos dircctivos, sinó también al Consejo de Instrucclón Pública, como órgano supremo asesor con el qual ha de mantener dicha secretaria la co~ nexión que exigen el ser un 6rgano del mismo.

Este, asi como el ministro, subse­cretario y directores, reclbiran de la secretaria técn1ca la documentaclón' y los dictàmenes precisos sobre cada problema, tanta de lo que hubiese lle~ vado a la pràctica como de lo que se propone especlaL'nente en orden a cada cuestión. es decir, la secretarlll técn1ca. gracias a esa su mls1ón podrà facilJtar la. obra del Min1ster1o."

Visita al senyor Carner

EL REGIM DE TREBALL A LA BANCA

Madrid. - Visità el m!nistre de FI­nances una comissi6 de la Banca d'Es. pnnya per a comunicar-li que no són certes les notícies referides al recent Congrés d'empleats de Banca, en el qual es dtu que aquesta no compleiX les condicions de treball imposades pel Comitò Paritari, 1 s'afegeix que les di­tros proposicIons es compleixen amb tot rigor des de la seva implantació, perO al mateix temps feren observar al se­nyor Carner que les esmentades bases de treball SE'ran denunciades per no poder-se complir.

També fou visitat el ministre, per una comissió d'obrers de l'Eskalduna, de Bilbao. que 11 féu observar que per l'escassedat de treball Que existeix als taper~, l'empresa es veurà Obligada a rcalltzar acomiadaments.

Per a remeiar aquesta situació, sol­licitaren del ministre, .. que es conce­df" lxl a l'esmentada empresa la cons ... tt:ucció d'un vaixell petroler per a la C. A. M. P. S. A.

}O~l sE'nyor Carner els prometé que estudiaria amb tot afpcte l'assumpte.

EL NOU DIRECTOR GENE-RAL DE FERROCARRILS

Xang-Hai. - Sembla que la diplo- --------------­màcia xinesa, en \'ista de l'escàs ajut que ha trobat en Ics potênclcs euro­pees i amer icanes, tracta d'estrènyer les seves relacions amb els soviets.

Madrid. - A les onze del maU ha pres possessió del seu càrrec el nou director de ferrocarrils, senyor Mon­tilla Escudero.

Persona molt auti<Jritzada ha decla­rat que les potències europees i. els Estats Units han demostrat poca no­blesa envers Xina, puix que han per­mès que la flota i l'exèrcit japonès prenguin com a punt d'ajut les con­cessions estrangeres de Xang-Hai per atacar els xinesos.

Les altes autoritats xineses creuen que una estreta amistat xino-soviètica donarà molt a pensar a les potències que tenen interessos a Xina.

Els dos Governs accepten assis­tir a una conferència

Londres. - Comuniquen de Xang~ Hai, que prossegueixen les converses iniciades per tal d'aconseguir l'aca­bament de les hostilitats xino-J.po­neses.

Mentrestant, el Japó ha comunicat al Consell de la SOCietat de Nacions que accepta assistir a una Conferèn­cia qeu tindrà lloc a Xang-Ha1. XIna ja havia acceptat prèviament l'esmenw tat oferiment.

Xapei, destruïda

Xang-Ha1.-A Xapei solament es ,euen enñlar al cenor enormes colum­nes de fum 1 flames dels incend1s pro­vocats pel bombardeig japonès.

No es considera possible l'existència en aquella soferta ciutat d'un sol és­ser vivent, puix que les fiamcs s'han apoderat, de tota. l'edificaci6 i Xape1 solament és un infonne munt de ru­nes, però no obstant se sap que de tant en tant rurten dispars de les ru· nes, en les quals continuen habitant centenars de patriotes xinesos que no tenen la menor esperança de salvar les seves Vides I les sacrifiquen llui­tant contra els Japonesos 1IDa l'últim moment..

Després del discurs Lerroux

de

Els vells i els nous radicals

L'acte s'ha fet al despatx del ministre d'Obres Públiques, amb ¡l'assistència del so~s-secretari 1 de tot el personal de la d!recf!ó.

CONTRA EL CONTROL OBRER

Madrid. - VIs!tà el m!nlstre del Treball, una representació de la de­fensa mercantil i patronal, que 11 féu prf'scnt que en assemblea recebtment

"Fuk". el corresponsal de "Luz" a Barcelona. publica a aquest rotatiu ma­drileny una crònica de la qual copiem els següents paràgrafs:

"En el momento mismo que pro­nunciaba el señor Lerroux su discurso en el R1tz, cesaba de publicarse "El Progre::;o", que, desde su fundactón, ha sido el órgano del partido radical. y en el que el señor Lerroux ha heeho &us màs brillantes, entusia;¡tas y apa-

qula ha aprovat la petició formulada relebrada per dita entitat, s'aprovà pel comissari roig Trot. ... ki. autorItzant- una conclusió contra el control, i una lo a fer una cura d~ tres mesos a altra que també afecta el Ministeri Tcnciansque Teplice. del Trcball.

Les condicions de detall seran tlxa- El senyor Largo Caballero els digué d"s d'acord entre els ministeris de' que quan arribin al seu poder les dites l'Interior i de Negocis estrangers. conclusions els donarà el curs degut.

sionadas campañas. Bien que muy re­ducido su tiraje, y sin encontrar eco en la opin1ón barce~o!,e~a ninguna de sus campañas o 1nlclatlvas, por me­

EL FEIXISME A FINLANDIA ritorlas que éstas fueran, "El P:I:ogre- DA ESTAT DECLARADA LA LLEI 00" era un recuerdo de aquella hoja l\IARCIAL de combate de los tiempos de solida· ridad catalana. Su dcsaparición ha apenado a los viejos rad1cales. Y o.un­que parece que no .tardarà en salir un perIódico quc, segun se asrg\ll"!l. sos· tendràn los ca~cúmenos del lerrou­xismo setiores Mateu y Màs B:lgà, la vieja 'guardia radical hace remllgos a dar su asenso a la nueva hoja pe~ riod1sUca, sin parar mlentcs en Que, en rea1idad el señor Lerroux no ne­

Hels1ngfords. - Ha estat declarada la llei marcial a tot el pals. El Govern ha llançat un ultimàtu.n als feixistes de rorganitza.ció "lappo" perquè es lliu­rin a les forces del Govern.

DISCREPANCIES EN EL SI DEL GOVERN

ceslta que se cree un sustituto a "El Helsinfords. _ La situació po1itlca Progreso", cuando estos dias varios és molt confusa. La dimissió dels tres perlódicos de larga. historia, que han ministres conservadors. el de Finances, logrado el beneplàcito de sectores 1m- Treball l Interior, per dlsconfonnltDt. portantes de la opini6n neutra y mo- amb els seu~ companys en rapnda­nàrqulca, dedican al Je!e del partida ció del moviment ·'lnppo", df.' cal.'àc-radical ditirambos. , ter feixista. continua ~ell~e resoldre ~.

La v1eja guard1a radical o tendrè.' El ple del partit con1'Hvador, en 1m3 que ceder el p:\Sü a los redén l1egal!os reunió celebrada despre!l de la dlmil'~~o o serà arrollada. Esta. vez sc cwnpli-¡ dels seus ml:mbrc!o d.fl gablllf't, h& UA­ri. la profecia de que los últ1mos le- mè, una commJuRc:6 al C}o\"eTn per­ràn los prim..".". què pre .. ntl !a d!m1Sló totà! ! Wurl el

poder als elements francament dret1J­tes.

FIns ara el president de la Repúbl1-r ~ n'\ f'embJa inc!lnar-~e a prendre una decisió en aquest sentit. S'ha fet car­re.; del comandament suprem de les forces de la Repú.blica 1 h~ ordenat qua en tots els punts estratègics es ccl1o­quin canons i ametral1adores per a reprimir qualsevol movimen.t q1fe es pugui intentar. S'han prohibit totes les conferè11cJes telefòniques i s'exer­ceix una rjcoro::.n cenmra en tota clas se de telegrames xifrats.

EL ~roVJMENT SEi\IJlLA SUFOCAT

Londres. - Despab:o~ èe He1singfora Indiqufo que el GO\frn finlalldts ha BI; ·,n~¡:uit dominar gn!reW ¡¡er com· plet el mO"imenl fe1XJ~tB dels "lappO".

El Oonrn flnlandè."! e:-pen C!ue avui mateix quedarà totalmtu, lufoe.\o el movlmtnt !eimta.

b: lo u

n l, q

p:

" d,

e.

•

v e: c d,

el ci E u c: g d ~

q e

1

!l P U

h

" e n