2
" ........ PORTANTVEU d' 2' EPOCA - ND 71 •• · dnl QUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA adherida a SOLIDAR ITAT CATALANA 8 DE JULIOL DEL 1947 Fundador L1uis COMPANYS Ad.m.1Juatn.e:!o : ' 1, do", J..JOU1"a-' PER.PIGl'iAN TrMorerla : &A.NTlAGO VIU , .. , rouu d'ZlDe. PI.RPJQSAN 1.P...o, OolllpoM de 1 tQ lo. ITA"I I catalans han I recullit SAludEM, AMb EMoc io, T OTS AQUEUS QUE El 19 dE juliol dEl lluiTAREN PER lA llibE RTAT CONTRA EL ' fEixisME. Dir ector Emili VICO PREU 5 francs el " I . EDITORIAL s'han a rep te l'afront (ATALU NYA, ca pd ava n tera A questa edicio de « la Iwm.ar¡ilat » conlè una cronica de Cata· lunya interessanlissima, Els nostres companys de [' interio r hi expliquen amb tota mella' de detalls la gr(itt Jarsa que acab'a de tenir lloc a Espanya , les vergonyes que l' han precedit, ' la indi- gni/ai emb que s'ha dcscnvolupat, el falsei'g que lia caigui introduir-hi després de celebrada, Una vegada més ha pogui posar· se dI! relleu tot el que d'abjecle el totalitarisme. Pero si en la cOfljirmacio dels mèlodes 1/0 podia haver- Iii causr¡ de sarpl'e&a; si cl règim frunf/uista, fidel a dL mal .e ix, havfa de fel de la conccio i el falseiy Iu seva arma preferida, per c.olltra 1/(, podem deiJ:iQ,. de registrar la magniJica reaccio de la chlladania catalana·davant la maniobra del feixisme espanyol. 1 és aixa el que ens interessa subratllar. Cronica de Catalunya ELS FALANGISTES I MOLTS INDUSTRIALS CONTRA ELS. ABSTENCIONISTES . EL BLOQUEIG DE LA CIRCULACIO. - CAMPANYA CONTRA EL REFERENDUM. - MANCA D'ENTUSIASME I VOTACIO SENSE CONTROL. - HOM DIPOSITA LES PAPERETES QUE - LES DADES DELS ESCRUTINIS NO CONCORDEN NI AMB EL CENS NI AMB EL NOMBRE DE VOTANTS. - ELS FALANGISTES ESTRIPEN ELS RESULTATS ADVERSOS . - MALGRAT AMENACES I TUPINADES , ELS ESCRUTINIS ABANS D'tSSER OFICIALITZATS EVIDENCIEN LA REPULSA POPULAR. - ELS « NO» I LES ABSTENCIONS TRIOMFEN DE CATALUNYA. CONTRA . El REFERENDUM N,D.L.R. - A les envistes de la celebració def referè ndum franquista .1 Consell Exe cutiu deman à al Consell Directiu de l'interior orllnllzés un servei especial d'Informacions de manera que pos uéulm obtenir el més rapidament pOSSible totes les Incldencles sobre la ma niobra frl\nqu l sta. El pr n del nostre orlanlsm. dirigent ha estat até. amb tota diligència I entusiasme. No hi ha hagut cap COI.le81 electoral de Barcelona sense un agent cl andesti del nOltr. Partit que--'iJeUava . Is Inoldents. Les Comarques tamb é es mobilitzaren I d' aquesta manera ens él pOSS ible avui donar lis nostrel lectors una part de l'amplíssima informac trame sa. PosseJm dades de tots els CoUelts I tlmb é tenim una Inftnitat d' antecedents I documenti que proven que .1 referèndum del dia 6 no ha estat més' qu. una bruta ml sUnolc lo d ., la voluntat popular. Cal fer observar qUI .1 nostrès am ics han desenrotllat una febrosa aotlvltat abstencionista per mitja de fullets ' I tota mena de pro- paga nda 65 crita I verbal. El nOl tre Consell EX8(luttu havia advertit que es donl rien les darreres instruccions a Catalunya per mitja d' una nota radiada. En efecte, .1 dl. 5 de Juliol Ràdio Parli donava t ompt. que el nostre Partit aconsellava l'abstenció electoral I el bolcot.is: del referèndum. Ens diuen de Catalunya que escoltaren la nostra recomanació I a ella l ' atin gueren. Tanquem Iquesta Iniclll de la erOn loa fent constar que els nostres amics d. Catalunya oferiren el més absolut reoolzament per a manlfestar·se espectaCUlarment pels carrers el dia del referèndum. Dissortadament no fou pOSSible obtenir la unanimita t que requereixen aquestes protestes I calgué prescindir d'aquell prop4slt. Convencuts que expressem el sentlmant de totl els nostres amics eXiliats, « La Humanitat )) es complau en manif estar la més fervorosa simpatia a tots els catalans I als nostres organismes I militants de l'Interior per la prova de civisme i de confiança que acaben de dona r. No cal dir que també expressem el nostre alr .lment als corresponsals de « La Humanitat ) a l'Interior. , PR ELI MINA RS Isitat de tenir les actes fetes per 8. 11 105 prOductores de esta fàbrica: ¡contra el referèndum . La nota ra· DE LA ({ GRAN JORNADA » moment de tancar la vot.Qclo per 11 0. Que el ejerciclo del voto no es diada. pel Govern de Ja j tal, segons manifestà. de no perdre tan solo un derecho sino un deber; de des de Paris, t aixi Ili ha hagu t unanimitat, per part cie tots els oposants al rè- gim, li recomanar l'abstellcio. El T/ostre . Partit fixà tol seguit el seu criteri de manera que no pogués haver-hi cap mena el' equi- VOc i e,n el decurs d'aquests dies l'Esquerra digué, de martera reiterada, als seus rnililor1ls de ' tot Catalunya, la posicio que s'esqueia. Si la ulIanimitat pogué fer-se, de manera implicita, entre Iols els oposants, per contra hi havia un veritable interès a veure fins a quin punt serien seguits els mots d'ordre. Car calia comptar amb Uf/a campanya rabiosa, per part dels adicle& al règim. En efecte, el que es temia s'esdevingué i lola ar ma 110 estal bona per obliga,. la gent a volar. Convocats per la fins aquest mo- j t.emps amb papereigs inUtils. ,y 2 0 Que todos cuantos lo ejerzan, co m els fullets impresos repartits ment inèdita primera- aut .oritat ci-¡ Una alt r a. de .les indicacions . que I guarden ello, hacien- per la mateixa a l'interior, causa.- I vil de la « provincia » dies a.bans va fer als reumts, afectava dIrec- , dose contrasenar el documento acre- ren gran entusiasme. El nostre En aquest punt és altament encoratjado,. el conslatar com ha del referendum va una. ta!1lent els elements que, en deter-¡ ditativo de su personalidad, a Partit llançà a una cam- reaccionat la ciutadania calalana. Lps abstencio1ls han estat reunio d'alcaldes i secretaris dels mmats moment5, podrIen altert\l' 1005 efectos legales. - Barcelona. :¿ panya actlvISSlma de tot el qual I moll més nombroses del que hom podia e$IJerar sobretot tenint Ajuntaments de les l' ordre del comici durant el trans- I de J uiio de 1947». n'han sortit uns resultats encorat- barcelonines. curs del mateix, Insinuà, també. Aquest« Aviso» fou enganxat a jadoTS per a Catalunya i franca- erí com ple les amen.aces adreçades a a 'J ueUs que 110 anessin a El senyor Baeza Alegria, explicà la necessitat de conéixer el nom¡la. majoria de fabriques i. .1e ment desastrosos per a.l règ1 m les u'rnes . A les abstencions s'hi hall ullit ur¡ continf/cnt veri- a ls presents els motius pels Quals dels presump!,es perl.orbadors (?) Catalunya. Altre: El Ministeri de opressor. tablement important de vots negatius i en bla1lc provinents havien .. donant-los- a l'objecte de estatge, la. Governacio envià a l'organ.itzacio Amb tot l'aparell repressiu, amb d'aquell& que materialment no podien desertar les urnes. 1 pe,. hi les següents instrucCions: .un cert nomble de dies, al ma-¡ de cecs de un.a .c.lrcular totes les coaccions provinents dels « Camarades : el percentatge de gmflc Hotel (1.) que el .Govern del en la qual es. : «Advlrtlendoles organismes oficials o depenents que no hi hagués cap mena de cOlllrol i que es fessill toles les votants de les vostres localitats ha Franco posseeiX al caner d'En-j que se les eXigira la pl:ueba de ha- d'ells l'eleccio començà. cues irregularitats possibles en l'e:rercici del sufragi, a l'hom de l'es- d'assolir la proporcio del 85 per tença de Barcelonl\... bel' votada para e.1 perclbo de deter- son esclarissades i en molts llocs crutini els veritables resu.ltals no cOflstíluren, ni de llUfi)', el cent del Cens. éssent de necessitat nova veu feu 011' tal, minados qUe concede Inexistents. Les dones foren les que triomf esclatant que els franquistes esperaven . Llavors s' h agllé que percentatge el 80 per d afirmar que vela molt di.hcII ell· est.a ». , més s'influenciaren pet." les represa- cent SigUI d.e votoS favorables a la poder assolIr: els col.legls elec-. El reglm.es duna manera lles anunciades prodigalment. de recorrer a una nova elaboracio de resultats que s'adiguessin llei de successio ; el 12 per cent, torals es VeleSSIn concorreguts, ja desvergonYIda I brutal a una.tor- als desigs dels amics del règim. Era mass¡J tard, car els no,,,lres de vots negatius i el 8 per cent qt.te - son pURule.s -:- de La.. votacio es feu amb normalitat . . restant, haurà de considerar-se 1U nostres mateIxos "artldar E15 pubJlcaven les sanclo. ns sense entlJ6iasme. EI.s electors "0- ttÚ8t per A. ROVIRA I VIRGI LI QUines ganes de molestar la ge nt amb aque st pretès referèndum aspanyol ! Els franquistes podien haver-se estalvi at feina, i podien haver·ne estalviat als altres. Tot l'enrenou de propaga nd a I da coaccions que han ors an it zat a les te rr es h is pàniques, ha es t sobrer. Tothom, a dins i a fora, sabia per endavant que entra el resultat real de la vota cl o i el result at ofi cial no hi h au.rla ca p relacio nrit ' ble. Les sumes no depen ie n de les qua n titats sumades. L'arltmètloa, com e stava previst, ha cedit el pas a la màgica. La famosa llei de successlo havia d'ésser a pr ova da triomfa lm ent amb tots els milions de si que l'ar gume nt de l'obra requeria, I amb l'ap o- t_sosi final de ben ga le s, mus iq ues, crits I cants. Fins acl l'espleta c le tea tr a l. Ca da sou, amic o enemic del règim, ,' adona qUe aquest es troba a les acaba ll es. El referèndum és com la revifalla de la mort. Sainet tri st a l' hora de la posta. La Union PaLriotica Inven tada pel general Prlmo de Rlve ra en el temps da la seva dictadura, va ésser, fa vint anys, més discreta que no ha estat ara la Falange. Aqu ell referèndum va ésser fabrioat sense molèstar al pUblic. No es va coacciona r la gent . La jornada va passar desapercebuda, I a l'endemà la premsa publicà els resul .. tats màR lcs : ml1tons de vots pel d ic tador, amb una misèria de vots negatiu!. Els prestidisltadors van fer l'u ll et, I el publlc va somriure. No va arribar a riure, perquè el Joc de mans era d'u na perfecta VUlgaritat. AI cap de dos dies ja no se'n parlava en llo c. Avui s' ha fet soroll, s' ha Intentat po rt ar gent a les urnes, s'ha provat de donar una a par ença de realita t a la fi cclo. Ev identment, hi ha ha 8 ut més votants que en el referèndum de Primo de Rlve ra , perquè aleshores, fora dels qui vetllaven les urn es bui des quasi ningu va votar. Pero la superio rita t del s pr lmorriveristes sobre els falangistes consiste ix en el fe t que aque ll s no pr etenien enga nyar els propis ni el s estran ys. I el d ict ador alegre, tot I no ésser un home de 8ust depurat, no va tenir el mal gust de prendre seriosa - ment la votaclo I ma g in ària. No tots els dictadors son Ig uals, és oiar. Ta mentre els dictadors hi ha classes. Bé que era 8e n iOr, Primo sabia somriure I riure. Era mes un taram bana que un br èt ol . Deixem oorrer, pe ro, aQtlesta com- par ança. No ens proposen fer en el present article. un estudi com· paratlu de la psicologi a dels dictador s. Encara que hi hag i ha gut electors, I més encara electores, que hagin donat el ({ sl II a Franco, la quantit at de ls vo ts afirmatius no haurà a rr ibat, de bon tros, a la meitat de la xifra oficialment do .. nada. I dels vo ts depos ltats efectivament a .Les urnes, més de la meitat han es tat produc tl de la por. companys s havlen orgOltitzal de manem que tS cvnegllessin els com a corresponent a paperete$ no votaran, entre altres ra01lS Que serien aphcades als abstencID- taven tant com volien, car els pre- ¡----.¡..;""."' .. ,u.J..td.s- ('''cnt/;ni." lolsro"il rI'}¡al'pr nIn' tfecluats. a.n:..!.lades. CClmprelH' perQue la gent dels pobles est,. Els. sindicals en de taula. els invitaven 11 vo- Polser els mateixos franquistes se n'adonaren quan, m.algrat considerereu diflcil l'assollr aquest molt dlsgustaaa p el. t emp! q d .. · Lrcba.ll i el:; a6'eot.s Ar itmèticamen t, la quan tita t vera re p resenta una minoria. PC' lIt1. representa una massa d 'a pr ofitadors i de poruc s. Dema crà., lIeament, no represen ta rel : tot sumat, fa zero, U, ¡ greus adulteracions in t roduïdes ell les Xiifres, confessen quI,} resultat, tot, seguiu les que. no $e'ls reparteu: el cupus lan g1Stes en les penyes de caf 1 . , suggerènCies que vaig 11. don lll'-VOS, farma que els correspon. en els mercats feIen correr TumC?rs Immediatament li feien dipositar alli on el nombre d.' abstencions i de bntlletins negatius i en ' conVindreu amb nH que son molt nostra flamant , J?rimera, aU: ! 80 bre de la ta.r- les paperetes ¡de tots els compo- blanc lla estal més elevat, és a Calalunya. relatives, En efecte: Què succeirà va convencel' a ja de dlficulta.ts per nents. D'aquesta manera es van si, sense estridències de cap mena, fet publIca aquella a obl('nlr .. alvoconductes, perdues anar inflant el nombre de sufragis- Volem recollir el Jei : Catalunya, fidel a la seva trajecloria, feu correr la veu que les tarjes de CIO i, com un.. preStldIglta- de &!lul-lacio de ¡.es pagues tes. En moltes ciutats de Catalunya continua ocupant)a capdavantera pel moviment de lliberlat. racionament seran estampillades i aor an.uncla amJ?ulosaJ del 18 de Juliol, sub- es donaren grans facilitats als vo- , El pòbie català segueix com sem. pre oposat a toles les tiranies · que, amb tota seguretat, Quan arri- : « Doncs, tmdreu farma...1». sid lS familiars, etc. a to.tes aquelles tadors del SI. S'arribà inclussiu 11. . bi l'hora de .la renov.acio les que l v, a ésser : al cap. <;le dos dIes, voteSSln. Els sin- la filigrana de - repartir paperetes i, en la pr i me ra avinentesa en q ue li It a est" /, donat pronunciar- no portin e l .segell nq seran no- els abastos» faCIlitaven les dlcats lcploduuen amena- amb el SI imprès, oom fou el cas se, ha sapigllt fer-ho d' una manera inequivoca. El jet és d'un vament concedides ? Mediteu el Quantitats necessàries. ces en tot·s els talle.rs, fàbriques i - entre al:res - de Cassà.. Un I · l't' , d'· .'. ]' l d' cas' est'c convençut Que convil'. A"," comen'- la xarlot.da Que empreses. Les gerencle ,s de «MB:gat- cop les coaccions en marxa i els graTI va or l. cons L uelx una li! ¡caClO prec . losLsslma. o (f 'Y'" . Itt l ' . dreu en Que, davant aquesta possi- en els dies que s'acostaven aniria rems «MartI 1 Martt)t i e ec ors emorencs a s col-Iegls, la que Catalun.ya ni ha perdut el pols ni lla perdul la dignitat i blUtat, la major pllrt de gent ani_¡gUanyant més importància. moltes daltres ad.ven1ren els v)gilància activa dels contrOladors' que de cara a les lluites que s'apropen Gatalanya continuarà rà. a votJ.J", pl"imera i essenclaf fi- Per.Ia banda no. presenttessm .el certificat de l'Estat feien fàcilment determi-¡ jugant un rol preponderant. A queslarealitat obliga a Iols nalitat que nOS!lltres ens hem del alxl Ja d havel votat perdrien el dret a nar la voluntat del votant en fa- I l ' d 1ft d I I l 't ' assol; " lI, II .m posaren, ais lunclonari. la p.rtl- percebr". el per centatge sobre les v?r del S¡, car les paperetes ote- a p an elar-nos, e cara a u ur e a rlOS ra te r ra , Q neceSSl at -.,.' u . d J". fien tots i a ot t Davant aquesta mostra del con- QipaClo lDCon dlClonal a l, referen .. es. , . ., e s ve a ges .. per- de saber correspondre al seu sentiment amb una Ullia pqlitica cepte que mereix a les te jcrar- dum. Apart. les instruccions de A slmpedI sortIr , a .a la seva verificacio mo- fermament establerta, pres idida pel!; idedls de republicanisme i Qu i as,. falangistes alio que abans I caire verbal _ que circularen fins I gent dE: la poblaclo sense vo.tar. A t de votar. de catalanitat consubsl.(1ncials amb la manera d 'ésser de [I) se'n deia la Llei un dels assistents al moment del plebiscit - cada Coll-Blanc no es deixaven CIrcular A Barcelona hi hagué un gran' I P' t' A " 'l' e I b b a aquell Bate ...:.... ens reservem el funcionari municipal rebé una els cotxes els ocupants dels quals nombre de col-legis Que .només re- ¡ nos ra a na. VUl que mal ca senu ala unya arn a ne· nom per motius que tothom ja pot fe Circular no. 298 ,. signada pel no que hf:\- colliren un 35 o 40 per cent de vo - gócio i amb intransigència. 1 cal esse1li fidels a una suposar _ considerà· que ell no« Secretarlo Interina» Enrique de exerctt el s.ufragl. Guardl.a , tants, i malgrat aixa sortiren pape- trajecloria s'ha reafirmat ara d·una manera altamcllt enco- podia subscriure-la puix qúe afiàva Janer, en la qual recordant la CIVIl nd permete la sortIda c!e vUlt I retes per un 80 per cent. Aixi tenim raljadora. Caialunya continua essent, calalanisla, republicana i contra els seus principis catolics l Llei Electoral de 1907 menaç a va auto..ears del Centre ExcurSIonista les dades següents : Districte 6 lliberal . Es sola aquestcl bandera i d' ncord amb anuesls posiu- aquests no admeten digué la amb càstic aquells que no votessin. de Coll-Blanc. A. una porte.ra del .seccio 8: d istricte seccions 105 \I sedat , ' ," I NV IT A C IONS carrer de que ,te i 109 i 114 les xitres oficials suma- lats que hel1l. de seguir la lluita. Le& tergiversac'ions i les gira· El nostre Governador es deso ' filla Que d a I hospl.tal, des donen un major nombre de vots ganses, ara més que mai, serien injusliJicables. Car en l'aclítud penja , aleshores, amb un dlscul.s I AM ENAC ES el metge 1 advertl de. la necessitat del. total Que elles mateixes atri- adoptada per milers de catalans, hi ha definida, moll clara i d'inflamats tons patrioters i re Ii- No acabariem d'esgotar mal els vot .. r, per. a ;to tlobar inconve- buelxen com a votants. Moltes Al- t l , è l't' I I I dl· glosos, que- feren emmudir l'ocellet Innombrables casos demostratius nlen.ts d hospltalltzacio. Els soldats tres seccions donen un nom,bre cte concre a, una 111 a po t Lca a a qua Iem e man cm,.-Tlos i d sortIren en !ormaclo de les casernes volants J I d I onar la conformitat a ço que del cuinament del reterèndum, Do- . .. ma or a e propI cens. ,obstinadorl"!efll fidels. . havia expressat la primera auto- nem, pera, els més caractertstlcs i sota Ja mIrada mqulsl- En bastants escrutinis l-- - ____ ____________________ ...l ridad provincial . .. Tot sigui « ad dels quals tenim en el no· stre poder caps. no fo ren comUnicats 1. en els Que majorem gloriam Dei » ! proves documentals . . Un cartell diu els escrl!-pols no saplgueren fer DE Contin uaren escoltant les lns- aix1 : «Aviso: El proximo domin- EN MARXA Lrampa I resulta.rcn amb votac.ions truccions del Sr. Baeza AlegrIa, go. dia 6 de juHo. se votarà en rete- . Es de justícia remarcar Que iotes adverses al règim _els falangIstes recomenant als Se;cretaris munici- l'endum . la Ley de Sucesion. Ante les organitzacions anti-feixistes de anaren a arrencar-Jo::., . pals presents a la reunia la neccs- tal acontecimiento, recordamos .a Catalunya treballaren ardidament (Passa a la plana) LA LLIt;O NUREMBERG El President, ' el Govern de per A. NOCUES I PAMIES e . ' taluny .' .- el refere' ndum El nom de Nuremberg er a fins I menys t. or l05 , de savis I ara pac alliçonador per als dema- lis tes del Dret Publlo, ans bé, amb Clr . tes del mon. Els Congresos que 11 obres, amb rea li tats que serVeixin el nazisme hi oelebrava, les CO· d'exemple. Car , què vol la noia loasals mani festacions d. massa , de Nuremberg en tendènc ia de que provocaven, les fotografies demo cratltzacio '1 La fe ! No en d'aquell ordre nou qUil ,'anomenada prou amb comprendr e la Idea,! premsa podrida . 'apressava a pu- cal que .1 m és ¡"tim d'ella ma- bUcar. feien ballar el cap I molts telxa, la rel del l eu propi esperit, I dels c( ben pensants ", I perve,- creg ui en el seu Ideal. I el Jove ¡ t¡en sobretot, I una Jov entut amb que ha a nat .1 maquis; 61 que ha .fany d'acclo. retornat de cinc an ys d 'l nterna· 1 Pera, els temps canvien, i ar a. ment ; el que ha vist la baixesa acaba de tenir lloc a Nur.mberg !de certes conductes, n.c esslta, per , un Congr èl de la Joventut Demo- a la se VI desintoxlcaclo, que II I cratlca Allemanya. Un Congrès de retornin la Il.Ius10; necessita, fitant joves que, convençuts o per força. l'esguard en l'esdevenidor, sentir f. tres anys encara cridaven una convlccio tan Intensa com la « Heli Hitler » cada mati I que d'aquI II company seu que an a va han pa tit la guerra, els camps de al suppllcl amb aquells mots : concentraclo, la fam i la misèria. « sl fos a refer, refer ia el mat,l x Qu è ens d iu en aquest s noi s I no ies caml )l. de la nova Allemanya ? Parlen en Les condicions de l' hora son presènC ia de pedagogs de tot el massa dur.s per a con ncer amb mon que observen la tasca de el simple raonament pur fred del portada a lerme pels profenor de 108 ioa . I, per aix o, Ahats, i una nola de 19 anys, com 'o lem a punt ar com I perill ¡nnea aquall que no diu res par la de gable un a lt re to ta litarism. que Faust 1 exclama. « Demo cràcia, vol su pla ntar a' que hem vencut, democràcia l -Compren c el teu amb . Is ma te ix os mètodes pera m is satge, pera em ma nca la fe I) . a mb diferents paranys. HI ha un gran escàndol en l'As· La Democrà Cia ha de salvar • emblea, pera la frase esta feta I enca ra la human ita t I té, nalu ral- el dit posat al bell mig ' de la me nt , una responsabilitat enorme "aga. Car aquella noia - hem de a sobre, Ha de galvanitzar, al cos· tenir el coratje de confesar-ho - tat d'e ll a, un a fe , El Crist convenç Interpreta els dubtes d'una epoca. per la paraUla, pera per a fer Els qu e hem sofert l'ocupacio creure fa el miracle del pa I del s aleman ya llom vic(fmes de la pe ix os I ressus ci ta Ll àt zer. La tirania franqu is ta , sabem que no 8ent cr. u amb mlsttea, Les cal justlno. r la democracla contra noves mlsUques pa l anes prometen la d!ctad ... ra. Que la democracla un paradls que emmiralli els pel sol fet de no ésser a lio (és a ndels laics de la nova rellgio. La dir : els homas penjat s, els cl.mps Democr àoi a, ell a, no ha de pro- de concentraolo, les deport ao lons metre paradisos Irrea litza bl es, ni en ma ssa) Ja és superior a la dlc 4 ha d'a pel. lar als fanatismes da les t adura sota la qual, sense l'l mpe· multitu ds Inco nscients. Ha de fer I rati u d'una tasca alli be ra do ra a més : ha de fer miracles, La De- I comptlr, fora impossi bl e vlure·h l, mo cràcta 81 Ju stifi ca con tr a la dic- ' Pero, t anm at ei x. aquesta fora tadur. perqué és m il iar que elJa, una jusUncacio d_ ca ràcter ne8 a- La Democràcia es Justinca e nVers tlu, La democràcia ,' ha dt j UsU· alia ma t eix., sl és eflolO I n tots El President I ria, s'lla adreçat per radio al ]l0- ble de Catalunya. Ha di t : «Cata lans: « La forma 3mb què s'ha portal a terme el re- darrerament ce l ebra I a Espanya, amb prolllblClo de tota lI iber lat politica. sola uua atmos- f ?ra de. menaça col.lectiva i sense cap garantia li a utentICI tat, confJJ'Jlla , demostra abasla m ent cI seu car àcter de maniohl'U au ti demoerà tiea, Hi ha !,roves més que suficie n ts - que seran reco ll ides 1 opor t unament exposades a l'opinio naciona l i ill- - dels "ieis de uul.litat en l' origen i rea ll tzaclo que 11 t"euen lot valor , la sem ce le- braeio pot donar-se per l ida ni els seus resu tats pren dre's eOI11 a verid ics, Pel'o hi ha casos - i aques,t n'és un - en què Ics real itats, quan SO li fortes I profundes. Lranspuen fins en les combi- lIacions mes habilment arranjades. Es el que ara s'ha esdevingut; la grollera mistificaeio no ha pogut ev i tar que de les maLeixes xifres donades com a oficials ell ressorgis un feL que honora els caLa lans: el que sigui Cata l unya on ha estat ma- Jor el percentatge d'abstencions i vots contraris , Tot i no fent cas de les xifres. " no deixa d'csser interessant i significatiu constatar el reeoneixe - que fa el propi règim f ranquista de l'hosti · Il tat que envers e ll sent el poble de Catalunya. gats a volar i ho h a ll fet en Llanc o negaLivament. a tots els que han cooperat a forjar un ambient genera l d'e re pulsa i de m enyspreu que pren nués un caracte,' de resistència col.lectiva. ts l l an acolJlplerL un acte de dignitat patriut ica i ciuta- dana, , «Ar¡uest acte col.lecliu té una l'cal jmporlàn- eHl en cl J matelx 1 pero pot assolit'- lI c multa més enCara pel curl'ent I )rpfu n? '- Iu,e revela j que posa de re ll eu la possd.J1htat , I eflcacia de les man if es- tacions con j un tes de la voluntat nac i onal. Aquest resultat 110 pertuny fragmentàriament a partits . grups o organilzacions : és la lnanifeslacio ric l' acord implicit de tot un poble. Junt amb l'ex- p resslO d e con tra d regim hi batega una clara aflrmaclO de solIdarItat catalana. Compa l'- tln[ I esl1mul ant aquest esperit, en la declaracio q¡'¡e el Govem de Catalunya féu abans del refe- rendulll. expl'cssa va l'esperança que l'abstenciu prengués també ci sentit d'ull gest comÍ! assenya . lador de l redreç naciona l i democràtic , Ara que d gest s'ha 1)I'oduit i amb l/na significacio tan prometedura. vull adreçar-me als catalans per a demanar-los que perseverin en la patrotica orien- tacio empresa, Que la seva actitud resolta faci sempre. com cn el dan'er casI que les maniohres del règim f ranquista es tom in contra ell matei" i apressin la seva caiguda, Que el pob le de Cata· Innya es junti CI1 Ull d'alll/ells abrandats impulsos nacionu ls qUe l1Iultipliquen la seva fOl'ça. i que un geueros alçament de la voluntat catalana llU tl'igui a l'etornal'·nus la Ilibel'tat i la Pàlria, > Aquest missatge ha estaL profusament repar- t a la nostra terra , Les amenace que Pèsen damun t el r èl lOl franqui sta, s ub si ste Ixen després del referè ndum f$lslficat. I va n pel oa mi d'ag reujar·se. El termini de la Q. N. U. pot esdevenir, en qualse vo l moment, un termini peremptori. El silenci ofr clal que plana fa allu ns m as os a que st afer, pot molt be n ésser un presagi de gr e!Js decisions pro xl mes. En el ca mp In ternacional, le s coses no han anat ni van encara com . caldr ia que Pera Fr anco i els seus s'erra r ie n de mig a mig sl es refieSSIn mas sa de cert es benevolences, els di u res, per exe mpl e, l'haver estat exc losa l'Espanya fran- QU i sta dels organismes int ern acion als ? No els diu r es el cop sec 1 directe que han reb ut en no ésser Invitats a les reunions relati- ves al pla Marshall ? No se nt en a lnima les punxades del me- nysnreu universal, agudes I penet rants con les d'un espasi ? Molt m's tr àgica encar a que comlca. l'Espanya falangis ta no al mon a", lcs desinteressats, ni esp ec tadors benèvols, Si és t ol erada per .I.un., no és estimada per n lngu. Per a suport ar el dem eny I .Ia re. pulsa del mon, " oal un enorme gru ix de pe ll, I s'acosta el dl. 'IU, ni aixa li valdrà. I mlnys " valdr à enca ra la representaclo -de l'ui tim sain et trist. CULTURA CATA LAna Pau CASAL S, ' ciutadà d1honor de Fo ix (Del nostre corresponsal Manuel Companys \ Maldonado) A l'igual Que altres ciutats del Migdia de França. Foix s·lIa honorat designant el Mestre Pau Casals Ciutada d·Honor d'aques- ta vila. 1 .. es cerimOllies celebrant aquest senzilles cordialissimes. alhora, han reu- nit un contingent nombros1ssim d'admiradors del Mestre, tant francesos com eatalaM t espa- nyols, LA CERIMONIA Foix, Mr. Faur tributa un calid homenatge al gran music i « al ciutadà del mon que sempre ha rom.às fidel al seu sentiment de jrulteia: a l'home de cor i al gran amic de França. En la vos- tra persona - afegeix - adre- cem el nostre homeltatge a tots els vostres compatríotes, sobre- tot als Que caigueren per l'alli- berament de la nostra ciutat ». Llavors cl Maire de FOix evoca la nostra guerra i el nostre exili t girant- se cap al Mest re ret raça la seua vida de refugiat a França. « Sou a Prade& - pro- clama - on el poble de la vos- tra serlona Pàtria us parla la vostm llengu.a, on 1a veieu el cel de la vostra bella Catalunya », 1 Mr. Faur acaba dient que Pau Casals ha. fel dues parts en ld seua vida : runa per l'art t l'al- tra en ajut als seus eompatrur tes dissortat s. Tot seguit , i enmig grans aplaudimellts, Mr, Faul lliura a Part Casals el d.iploma de ciu- tadà d'honor de Foix, deposttat CII tul nrtistic cofret de fusta del pois Es un perpami ricament enluminat. a l'e!ttil del segle XIII, embolicat amb les cintes barrades de Catalunya i del Comtat A la coberta. ornada a.mb els escuts Cat(llunya i Pau Casals. acompanyat o'r! el comtat de Foix, lli ha la sc- Jnan Al(lvedra. IOIL g¡¡ent inscripcio : « La ciutat de acullit a l'entrada de l'Hotel de Fob: a Pa li . Casals, ciutadà Vtlle la Municipalitat en ple d'lronor ». A l'iuterior en quatre f diverses Que s'en- pà.gines de paper Japo es escri- caminaren tot seguit al despaLr. ta, ert gotic, la deliberacio del de l'Alcalde on. e,'iperalla a Consell municipal l'U.lustre Me st re el Prr.fe' de El Prefet de l'Arlège Mr. Fev- l'A.riège Mr Feyl(mt. Al!i vaig fallt saluda en primer terme les pogue r dirigir-fi la paraula: personalitats « que fomum en- « Me .'i tre, tinc. fhonor de salu- torn Puu Casals U11J1 cadena en nom. dels lectors de . d'lmlo i fraternitat ». S'inclina, la HlIman itJ:tt . 1). Pnn ens després davant la seva bondat regracià. SfIJl1 r ;,n! mpntre un re- digna del seu geni artistic. t « la. porter fUmafJa l'escrna. Tot .!e- dignitat política d'aquest magni- guit l'alcalde en" pr egà de fic resistent Que posà el yelL art sar al Salo on tinuué lloc al .'!ervei de l'alliberamcnt ». la r.erim01lia offcin.I. « A crua vostra hi mauca UilQ Momtieur Fnllr. alcalde de vell - afegeix el Préfet. La del Foix, pre.,!"nlà les ollloritah i lJo ... tre dil }! violoncel». 1 Mr. el! di1Jer. 'if1.'! oraanL'imp!f catalans Feyfanl acaba saludant en Fau i franceso'! « Tols - (UU - u.! Casal.'! tots els refugiats que ;z(.:.1L tenim una (]r(¡n sim. lmtia l (Jd- combatut per lel llibertat. miracio. Pern hi 110. tamhé utla Es pronuncien despré.'; altrf!.l altra .dmpatia molt lflLnJlanfL, al.locucions, entre elles una del .obretot entre CatalunJlft i 11.0- Sen.llor PasL"u.al Tomas, su!y- salt res J>. I després de recordar secretarf de la Presidc!w:ia (Í.;;l breument eLJ lligams que unef- Govern de la near envers ella ma teixa. f no¡t e"1Ps I t n tot llo c, lotament amb motius. mes o (Pass a a. la segona plana) • No podia esser menys, Catalunya, sempre tan gelosa de manifestar la se\'a voluntal demo- cràtica. ha sabuf valdre's fins d'aquest falseja- ment de democràcia per a convertir-la en vertadera mani festado de disconformitat al rè- gim. Cal felicitar i encoratjar els Cata l ans que hi han contribuït: als que s'han abstingut, als que sota les pressions i les amenaces s'han vist obli- (Passa a. la segona plana.) ¡..;,.x _,_ ,,_C_"_tal_u_nv;," __ a_1 _C_o_m_t_a_t _de ___

EDITORIAL (ATALU NYA, a ttÚ8t - memoriaesquerra.cat · relleu tot el que té d'abjecle el totalitarisme. Pero si en la cOfljirmacio dels mèlodes 1/0 podia haver-Iii causr¡ de

Embed Size (px)

Citation preview

" ........ ~~.

PORTANTVEU d'

2' EPOCA - ND 71

•• ·dnl

QUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA adherida a SOLIDARITAT CATALANA

8 DE JULIOL DEL 1947 Fundador L1uis COMPANYS

Ad.m.1Juatn.e:!o : ' 1, n» do", J..JOU1"a-'

PER.PIGl'iAN

TrMorerla : &A.NTlAGO VIU , .. , rouu d'ZlDe.

PI.RPJQSAN 1.P...o, OolllpoM de 1tQ CICIH"~ lo. ITA"II ~ WoD'~UlU

catalans han I recullit

SAludEM, AMb EMocio, TOTS AQUEUS QUE El 19 dE juliol dEl 19~6 lluiTAREN PER lA llibERTAT CONTRA EL ' fEixisME.

Direc tor Emili VICO PREU 5 francs

el • " I . EDITORIAL s'han redre~at a

repte l'afront

(ATALU NYA, ca pd ava n tera

• ~-r.'--------------

A questa edicio de « la Iwm.ar¡ilat » conlè una cronica de Cata· lunya interessanlissima, Els nostres companys de ['interior hi expliquen amb tota mella' de detalls la gr(itt Jarsa que acab'a de tenir lloc a Espanya , les vergonyes que l' han precedit,' la indi­gni/ai emb que s'ha dcscnvolupat, el falsei'g que lia caigui introduir-hi després de celebrada, Una vegada més ha pogui posar· se dI! relleu tot el que té d'abjecle el totalitarisme. Pero si en la cOfljirmacio dels mèlodes 1/0 podia haver-Iii causr¡ de sarpl'e&a; si cl règim frunf/uista, fidel a dL mal.e ix, havfa de fel de la conccio i el falseiy Iu seva arma preferida, per c.olltra 1/(,

podem deiJ:iQ,. de registrar la magniJica reaccio de la chlladania catalana ·davant la maniobra del feixisme espanyol. 1 és aixa el que ens interessa subratllar.

Cronica de Catalunya ELS FALANGISTES I MOLTS INDUSTRIALS CONTRA ELS. ABSTENCIONISTES. EL BLOQUEIG DE LA CIRCULACIO. - CAMPANYA CONTRA EL REFERENDUM. - MANCA D'ENTUSIASME I VOTACIO SENSE CONTROL. - HOM DIPOSITA LES PAPERETES QUE V~L. - LES DADES DELS ESCRUTINIS NO CONCORDEN NI AMB EL CENS NI AMB EL NOMBRE DE VOTANTS. - ELS FALANGISTES ESTRIPEN ELS RESULTATS ADVERSOS. - MALGRAT AMENACES I TUPINADES , ELS ESCRUTINIS ABANS D'tSSER OFICIALITZATS EVIDENCIEN LA REPULSA POPULAR. - ELS « NO» I LES ABSTENCIONS TRIOMFEN ARR~U DE CATALUNYA.

CONTRA .El REFERENDUM N,D.L.R. - A les envistes de la celebració def referèndum franquista .1 Consell Executiu demanà al Consell Directiu de l'inter ior

orllnllzés un servei especial d'Informacions de manera que pos uéulm obtenir el més rapidament pOSSible totes les Incldencles sobre la maniobra frl\nqu lsta. El prn del nostre orlanlsm. dirigen t ha estat até. amb tota diligència I entusiasme. No hi ha hagut cap COI.le81 electoral de Barcelona sense un agent clandesti del nOltr. Partit que--'iJeUava . Is Inoldents. Les Comarques també es mobili tzaren I d'aquesta manera ens él pOSSible avui donar lis nostrel lectors una part de l'amplíssima informació tramesa. PosseJm dades de tots els CoUelts I tlmbé ten im una Inftnitat d'antecedents I documenti que proven que .1 referèndum del dia 6 no ha esta t més'qu. una bru ta mlsUnolclo d ., la voluntat popular.

Cal fer observar qUI .1 nostrès amics han desenrotllat una feb rosa aotlvltat abstenc ionista per mitja de fullets ' I tota mena de pro­paganda 65crita I verbal. El nOl tre Consell EX8(luttu havia advertit que es donl rien les darreres instruccions a Catalunya per mitja d'una nota radiada. En efecte, .1 dl. 5 de Juliol Ràdio Parli donava t ompt. que el nostre Partit aconsellava l'abstenció electoral I el bolcot.is: del referèndum. Ens diuen de Catalunya que escoltaren la nostra recomanac ió I a ella l 'atingueren. Tanquem Iquesta Iniclll de la erOnloa fent constar que els nostres amics d. Catalunya oferiren el més absolut reoolzament per a manlfestar·se espectaCUlarment pels carrers el dia del referèndum. Dissortadament no fou pOSSible obtenir la unanimitat que requereixen aquestes protestes I calgué prescindir d'aquell prop4slt. Convencuts que expressem el sentlmant de totl els nostres amics eXiliats, « La Humanitat )) es complau en manifestar la més fervorosa simpatia a tots els catalans I als nostres organismes I militants de l'Interior per la prova de civisme i de confiança que acaben de donar. No cal dir que també expressem el nostre alr.lment als corresponsals de « La Humanitat ) a l'Interior. ,

PRELI MINARS Isitat de tenir les actes fetes per 8. 11 105 prOductores de esta fàbrica: ¡contra el referèndum. La nota ra· DE LA ({ GRAN JORNADA » moment de tancar la vot.Qclo per 110. Que el ejerciclo del voto no es diada. pel Govern de Ja Generalit.a~

j tal, segons man ifestà. de no perdre tan solo un derecho sino un deber; de Ca ~alunya, des de Paris, t aixi

Il i ha hagu t unanimitat , per part cie tots els oposants al rè­gim, li recomanar l'abstellcio. El T/ostre. Partit fixà tol seguit el seu criteri de manera que no pogués haver-hi cap mena el' equi­VOc i e,n el decurs d'aquests dies l'Esquerra digué, de martera reiterada, als seus rnililor1ls de ' tot Catalunya, la posicio que s'esqueia. Si la ulIanimitat pogué fer-se, de manera implicita, entre Iols els oposants, per contra hi havia un veritable interès a veure fins a quin punt serien seguits els mots d'ordre. Car calia comptar amb Uf/a campanya rabiosa, per part dels adicle& al règim. En efecte, el que es temia s'esdevingué i lola arma 110 estal bona per obliga,. la gent a volar.

Convocats per la fins aquest mo- j t.emps amb papereigs inUtils. , y 20 Que todos cuantos lo ejerzan, com els fullets impresos repartits ment inèdita primera- aut.oritat ci-¡ Una altra. de .les indicacions . que I guarden cons~ancia d~ ello, hacien- per la mateixa a l'interior, causa.- I vil de la « provincia » dies a.bans va fer als reumts, afectava dIrec- , dose contrasenar el documento acre- ren gran entusiasme. El nostre

En aquest punt és altament encoratjado,. el conslatar com ha del referendum va cel~brar-se una. ta!1lent els elements que, en deter-¡ ditativo de su personalidad, a todo~ Partit tam~ ~ llançà a una cam-reaccionat la ciutadania calalana. Lps abstencio1ls han estat reunio d'alcaldes i secretaris dels mmats moment5, podrIen altert\l' 1005 efectos legales. - Barcelona. :¿ panya actlvISSlma de tot el qual I moll més nombroses del que hom podia e$IJerar sobretot tenint Ajuntaments de les comarqu~s l'ordre del comici durant e l trans-I de J uiio de 1947». n'han sortit uns resultats encorat-

barcelonines. curs del mateix, Insinuà, també. Aquest« Aviso» fou enganxat a jadoTS per a Catalunya i fra nca-erí com ple les amen.aces adreçades a a'J ueUs que 110 anessin a El senyor Baeza Alegria, explicà la necessitat de conéixer el nom ¡ la. majoria de fabriques i. t~l1ers .1e ment desastrosos per a.l règ1 m les u'rnes . A les abstencions s'hi hall ullit ur¡ continf/cnt veri- als presents els motius pels Quals dels presump!,es perl.orbadors (?) Catalunya. Altre: El Ministeri de opressor. tablement important de vots negatius i en bla1lc provinents havien es~at co~,'ocats .. donant-los- a l'objecte de do~ar-los-~l estatge, la. Governacio envià a l'organ.itzacio Amb tot l'aparell repressiu, amb d'aquell& que materialment no podien desertar les urnes. 1 pe,. hi les següents instrucCions: pe~ .un cert nomble de dies, al ma-¡ de cecs de Ba~celona un.a .c.lrcular totes les coaccions provinents dels

« Camarades : el percentatge de gmflc Hotel (1.) que el .Govern del en la qual es. ~Il!- : «Advlrtlendoles organismes oficials o depenents bé que no hi hagués cap mena de cOlllrol i que es fessill toles les votants de les vostres localitats ha Franco posseeiX al caner d'En-j que se les eXigira la pl:ueba de ha- d'ells l'eleccio començà. Le~ cues irregularitats possibles en l'e:rercici del sufragi, a l'hom de l'es- d'assolir la proporcio del 85 per tença de Barcelonl\... bel' votada para e.1 perclbo de deter- son esclarissades i en molts llocs crutini els veritables resu.ltals no cOflstíluren, ni de llUfi)', el cent del Cens. éssent de necessitat ,u~a nova veu ~s feu 011' J):e~ tal, minados ~en~fiClos qUe concede Inexistents. Les dones foren les que triomf esclatant que els franquistes esperaven . Llavors s'hagllé que d'~qu.est percentatge el 80 per d afirmar que vela molt di.hcII ell· est.a 0!'i~nizaclOn ». , més s'influenciaren pet." les represa-

cent SigUI d.e votoS favorables a la poder assolIr: q~e els col.legls elec-. El reglm.es l~ançà. duna manera lles anunciades prodigalment. de recorrer a una nova elaboracio de resultats que s'adiguessin llei de successio ; el 12 per cent, torals es VeleSSIn concorreguts, ja desvergonYIda I brutal a una.tor-als desigs dels amics del règim. Era mass¡J tard, car els no,,,lres de vots negatius i el 8 per cent qt.te - son pURule.s textua~s -:- mlda~le .camp~ya de coacCl~ns. La.. votacio es feu amb normalitat

. . restant, haurà de considerar-se 1U ~ls nostres mateIxos "artldar E15 dla~ls pubJlcaven les sanclo.ns sense entlJ6iasme. EI.s electors "0-

• ttÚ8t per A. ROVIRA I VIRGI LI

QUines ganes de molestar la gent amb aquest pre tès referèndum aspanyol ! Els franqu istes podien haver-se estalviat feina, i podien haver·ne estalviat als altres. Tot l'enreno u de propaganda I da coaccions que han ors an itzat a les terres hispàn iques, ha estàt sobrer. Tothom, a dins i a fora, sabia per endavan t que entra el resultat real de la votaclo i el resultat oficial no h i hau.r la cap relacio nrit' ble. Les sumes no depen ien de les quantitats sumades.

L'arltmètloa, com estava previst, ha cedit el pas a la màgica. La famosa llei de successlo havia d 'ésser aprovada t riomfa lment amb tots els milions de si que l'argument de l'obra requeria, I amb l'apo­t_sosi final de bengales, musiques, crits I cants.

Fins acl l'espletacle teatra l. Ca dasou, amic o enemic del règim, , 'adona qUe aquest es t roba a les acaba lles. El referèndum és com la revi falla de la mort.

Sainet t rist a l'hora de la pos ta. La Union PaLriotica Inven tada pel general Prlmo de Rlvera en el

temps da la seva dictadura, va ésser, fa vint anys , més discreta que no ha estat ara la Falange. Aqu ell referèndum va ésse r fabrioat sense molèstar al pUblic. No es va coacciona r la gent. La jornada va passar desapercebuda, I a l'endemà la premsa publicà e ls resul .. tats màRlcs : ml1tons de vots pel d ictador, amb una misèria de vots negatiu!. Els prestidis ltadors van fer l'ull et, I el publlc va somriure. No va arribar a ri ure, perquè e l Joc de mans era d'una perfecta VUlgaritat. AI cap de dos dies ja no se'n parlava enlloc.

Avui s'ha fet soroll, s 'ha Intentat portar gent a les urnes, s'ha provat de donar una aparença de realitat a la fi cclo. Ev identment, hi ha ha8ut més votan ts que en el referèndum de Primo de Rlvera, perquè a leshores, fora dels qu i vetllaven les urnes buides quasi ningu va votar. Pero la superioritat dels prlmorriveristes sobre els falangis tes consiste ix en el fe t que aquells no pretenien enganya r els propis ni els estranys. I el d ictado r alegre, to t I no ésser un home de 8us t depurat, no va tenir el mal gust de prendre se riosa­ment la votaclo Imaginària.

No tots els dictadors son Iguals, és oia r. També entre els dictado rs hi ha classes. Bé que era 8eniOr, Primo sabia somriure I riure. Era mes un tarambana que un brètol. Deixem oorrer, pe ro, aQtlesta com­parança. No ens proposen fer en el presen t a rtic le. un estudi com· paratlu de la ps icologia dels dictadors.

Encara que hi hag i hagut electors, I més encara electores, que hagin donat el ({ s l II a Franco, la quanti tat dels vo ts afi rmatius no haurà arribat, de bon tros, a la meita t de la xif ra oficialme nt do .. nada. I dels vo ts deposltats efec tivament a .Les urnes, més de la meitat han estat productl de la por.

companys s havlen orgOltitzal de manem que tS cvnegllessin els com a corresponent a paperete$ no votaran, entre altres ra01lS Que serien aphcades als abstencID- taven tant com volien, car els pre-¡----.¡..;""."' .. ,u.J..td.s- d~h ('''cnt/;ni." lolsro"il rI'}¡al'pr nIn' tfecluats. a.n:..!.lades. CClmprelH' qt~~. pot~I', perQue la gent dels pobles est,. nl~,s. Els. «enlace~, sindicals en .siden~6 de taula. els invitaven 11 vo-

Polser els mateixos franquistes se n'adonaren quan, m.algrat considerereu diflcil l'assollr aquest molt dlsgustaaa pel. temp! q J~";5 d .. · Lrcba.ll i el:; a6'eot.s la~ ~~.ie~b~d~~::b~t. ~~naque !~:iWr¡

Aritmèticament, la quantitat vera re presenta una minor ia. PC'lIt1. c~men t rep resenta una massa d'aprofitadors i de porucs. Demacrà., lIeament, no representa rel : tot sumat, fa zero,

U, ¡ greus adulteracions in troduïdes ell les Xiifres, confessen quI,} resultat, M~lgrat tot, s~ seguiu les que. no $e'ls reparteu: el cupus d~ lang1Stes en les penyes de caf 1 . , suggerènCies que vaig 11. donlll'-VOS, farma que els correspon. en els mercats feIen correr TumC?rs Immediatament li feien dipositar

alli on el nombre d.' abstencions i de bntlletins negatius i en ' conVindreu amb nH que son molt ~a. nostra flamant , J?rimera, aU:! 80bre supo~ades retirà~es de la ta.r- les paperetes ¡de tots els compo­blanc lla estal més elevat, és a Calalunya. relatives, En efecte: Què succeirà torl~at, va !ia~r convencel' a QU~ ja de raccl~nament, dlficulta.ts per nents. D'aquesta manera es van

si, sense estridències de cap mena, ~~vla fet publIca aquella la!1l~~la- a obl('nlr .. alvoconductes, perdues anar inflant el nombre de sufragis-Volem recollir el Jei : Catalunya, fidel a la seva trajecloria, feu correr la veu que les tarjes de CIO i, talm~nt com un .. preStldIglta- de jonla~s,. &!lul-lacio de ¡.es pagues tes. En moltes ciutats de Catalunya

continua ocupant)a capdavantera pel moviment de lliberlat. racionament seran estampillades i aor fanta~usta., an.uncla amJ?ulosaJ ext.raordm~nes del 18 de Juliol, sub- es donaren grans facilitats als vo-,El pòbie català segueix com sem. pre oposat a toles les tiranies · que, amb tota seguretat, Quan arri- me~t. : « Doncs, tmdreu farma...1». sid lS familiars, etc. a to.tes aquelles tadors del SI. S'arribà inclussiu 11.

. bi l'hora de . la renov.acio les que l ~1~1 v, a ésser : a l cap. <;le dos dIes, ~rsone~ ~ue ~.o voteSSln. Els sin- la filigrana de - repartir paperetes i, en la primera avinentesa en que l i It a est" /, donat pronunciar- no portin e l .segell nq seran no- els d« abastos» faCIlitaven les dlcats lcploduuen aque~tes amena- amb el SI imprès, oom fou el cas se, ha sapigllt fer-ho d 'una manera inequivoca. El jet és d'un vament concedides ? Mediteu el Quantitats necessàries. ces en tot·s els talle.rs, fàbriques i - entre al :res - de Cassà.. Un

I · l't' , d'· .'. ]' l d' cas' est'c convençut Que convil'. A"," comen'- la xarlot.da Que empreses. Les gerencle,s de «MB:gat- cop les coaccions en marxa i els graTI va or l. cons L uelx una li! ¡caClO prec. losLsslma. o (f ~. • 'Y'" . Itt l ' . dreu en Que, davant aquesta possi- en els dies que s'acostaven aniria rems Jo~ba)t, «MartI 1 Martt)t i e ec ors emorencs a s col-Iegls, la

que Catalun.ya ni ha perdut el pols ni lla perdul la dignitat i blUtat, la major pllrt de gent ani_¡gUanyant més importància. moltes daltres ad.ven1ren qu~ els v)gilància activa dels contrOladors' que de cara a les lluites que s'apropen Gatalanya continuarà rà. a votJ.J", pl"imera i essenclaf fi- Per.Ia .sev~ banda l'Aju~tameJ?t q~e no. presenttessm .el certificat de l'Estat feien fàcilment determi-¡ jugant un rol preponderant. A queslarealitat en,~ obliga a Iols nalitat que nOS!lltres ens hem del ~alanglsta, alxl co~ Ja Dlputacl~ d havel votat perdrien el dret a nar la voluntat del votant en fa-

I l ' d 1ft d I I l 't prop~ar ' assol;" lI, II.mposaren, ais lunclonari. la p.rtl- percebr". el percentatge sobre les v?r del S¡, car les paperetes ote-a p an elar-nos, e cara a u ur e a rlOS ra te rra , Q neceSSl at -.,.' u . d J". fien tots i a ot t Davant aquesta mostra del con- QipaClo lDCondlClonal a l, referen .. v~n es. A· , . ., e s ve a ges p~r .. per-de saber correspondre al seu sentiment amb una Ullia pqlitica cepte que mereix a les te jcrar- dum. Apart. les instruccions de A Man~e~a slmpedI sortIr , a .a ~e;;e la seva verificacio ~n ~l mo-fermament establerta, presidida pel!; idedls de republicanisme i Quias,. falangistes alio que abans I caire verbal _ que circularen fins I gent dE: la poblaclo sense vo.tar. A ~ t de votar. de catalanitat consubsl.(1ncials amb la manera d 'ésser de [I) se'n deia la Llei un dels assistents al moment del plebiscit - cada Coll-Blanc no es deixaven CIrcular A Barcelona hi hagué un gran'

I P' t' A " 'l' e I b b a aquell Bate ...:.... ens reservem el funcionari municipal rebé una els cotxes els ocupants dels quals nombre de col-legis Que .només re- ¡ nos ra a na. VUl me.~ que mal ca senu ala unya arn a ne· ~ nom per motius que tothom ja pot fe Circular no. 298 ,. signada pel no pogue~in demostr~r que j~ hf:\- ~ colliren un 35 o 40 per cent de vo­gócio i amb intransigència. 1 cal ~e,.vir-la esse1li fidels a una suposar _ considerà· que ell no« Secretarlo Interina» Enrique de vi.e~ exerctt el s.ufragl. ~a Guardl.a , tants, i malgrat aixa sortiren pape­trajecloria qu~ s'ha reafirmat ara d·una manera altamcllt enco- podia subscriure-la puix qúe afiàva Janer, en la qual recordant la CIVIl nd permete la sortIda c!e vUlt I retes per un 80 per cent. Aixi tenim raljadora. Caialunya continua essent, calalanis la, republicana i contra els seus principis catolics l Llei Electoral de 1907 menaçava auto..ears del Centre ExcurSIonista les dades següents : Districte 6 lliberal . Es sola aquestcl bandera i d 'ncord amb anuesls posiu- aquests no admeten digué la tal~ amb càstic aquells que no votessin. de Coll-Blanc. A. una porte.ra del .seccio 8: districte ~, seccions 105

\I sedat, ' ," INV IT A C IONS carrer de Ca~~brla que ,te ~na i 109 i 114 les xitres oficials suma-lats que hel1l. de seguir la lluita. Le& tergiversac'ions i les gira· El nostre Governador es deso ' filla Que h~ d m~essal' a I hospl.tal, des donen un major nombre de vots ganses, ara més que mai, serien injusliJicables. Car en l'aclítud penja, aleshores, amb un dlscul.s I AMENACES el metge 1 advertl de. la necessitat del. total Que elles mateixes atri-adoptada per milers de catalans, hi ha definida, moll clara i d'inflamats tons patrioters i re Ii- No acabariem d'esgotar mal els d~ vot .. r, per. a ;to tlobar inconve- buelxen com a votants. Moltes Al-

t l , è l't' I I I dl· glosos, que- feren emmudir l'ocellet Innombrables casos demostratius nlen.ts d hospltalltzacio. Els soldats tres seccions donen un nom,bre cte concre a, una 111 a po t Lca a a qua Iem e man cm,.-Tlos i d sortIren en !ormaclo de les casernes volants J I d I onar la conformitat a ço que del cuinament del reterèndum, Do- . .. ma or a e propI cens. ,obstinadorl"!efll fidels. . havia expressat la primera auto- nem, pera, els més caractertstlcs i ~ vot~ren sota Ja mIrada mqulsl- En bastants col-~egis ~ls escrutinis

l-- - ____ ____________________ ...l ridad provincial ... Tot sigui « ad dels quals tenim en el no·stre poder L~ É.tEeclscïous caps. no fo ren comUnicats 1. en els Que majorem gloriam Dei » ! proves documentals . . Un cartell diu els escrl!-pols no saplgueren fer

DE Continuaren escoltant les lns- aix1 : «Aviso: El proximo domin- EN MARXA Lrampa I resulta.rcn amb votac.ions truccions del Sr. Baeza AlegrIa, go. dia 6 de juHo. se votarà en rete- . Es de justícia remarcar Que iotes adverses al règim _els falangIstes recomenant als Se;cretaris munici- l'endum . la Ley de Sucesion. Ante les organitzacions anti-feixistes de anaren a arrencar-Jo::., . pals presents a la reunia la neccs- tal acontecimiento, recordamos .a Catalunya treballaren ardidament (Passa a la ~€gona plana) LA LLIt;O

NUREMBERG El President,' el Govern de per A. NOCUES I PAMIES e .' taluny .' .- el refere' ndum El nom de Nuremberg era fins I menys t. or l05, de savis I e5pnl.~

ara pac alliçonador per al s dema- lis tes del Dret Publlo, ans bé, amb Clr. tes del mon. Els Congresos que 11 obres, a mb realitats que serVeixin el nazisme hi oelebrava, les CO· d 'exemple. Car, què vol la noia loasals mani festacions d. massa , de Nuremberg en tendènc ia de que provocaven, les fotografies democratltzacio '1 La fe ! No en d'aquell ordre nou qUil ,'anomenada té prou amb comprendre la Idea,! premsa podrida . 'apressava a pu- cal que .1 m és ¡"tim d'ella ma­bUcar. feien balla r el cap I molts telxa, la rel del l eu propi esperit, I dels c( ben pensants ", I perve,- cregui en el seu Ideal. I el Jove ¡ t¡en sobretot, I una Joventut amb que ha anat .1 maqu is ; 61 que ha .fany d'acclo. retorna t de cinc anys d'lnterna· 1

Pera, els temps canvien, i ar a. ment ; el que ha vist la baixesa acaba de tenir lloc a Nur.mberg !de certes conductes, n.cesslta, per , un Congrèl de la Joventut Demo- a la seVI desintoxlcaclo, que II I cratlca Allemanya. Un Congrès de retornin la Il.Ius10; necessita, fitant joves que, convençuts o per força. l'esguard en l'esdevenidor, sentir f. tres anys encara cridaven una convlccio tan Intensa com la « Heli Hitler » cada mati I que d 'aquI II company seu que anava han patit la guerra, els camps de al suppllcl amb aquells mots : concentraclo, la fam i la misèria. « sl fos a refer, referia el mat,lx Què ens diuen aquests nois I no ies caml )l.

de la nova Allemanya ? Parlen en Les condicions de l'hora son presènC ia de pedagogs de tot el massa dur.s per a convèncer amb mon que observen la tasca de el simple raonament pur fred del re~ducac lo portada a lerme pels profenor de 108ioa. I, per aixo, Ahats, i una nola de 19 anys, com 'olem apuntar com I peril l ¡nnea aquall que no diu res parla de gable un a lt re tota litari sm. que Faus t 1 exclama. « Democràcia, vol suplantar a' que hem vencut, democràcia l -Comprenc el teu amb . Is ma te ixos mètodes pera missatge, pera em manca la fe I) . amb diferen ts paranys. HI ha un gran escàndol en l'As· La DemocràCia ha de salvar • emblea, pera la frase esta feta I encara la humanitat I té , nalural­el dit posa t al bell mig ' de la ment, una responsabili tat enorme "aga. Car aquella noia - hem de a sobre, Ha de galvanitzar, al cos· tenir el cora tje de confesar-ho - tat d'e ll a, una fe , El Crist convenç Interpreta els dubtes d'una epoca. per la paraUla, pera per a fer

Els que hem sofer t l'ocupacio creure fa el miracle del pa I dels alemanya llom vic(fmes de la peixos I ressusci ta Llàtzer. La tirania franqu ista, sabem que no 8ent cr. u amb fè m lsttea, Les cal justlno.r la democracla contra noves mlsUques pal anes prometen la d!ctad ... ra. Que la democrac la un paradls que emmiralli els pel sol fet de no ésser a lio (és a ndels la ics de la nova rellgio. La dir : els homas penjats, els cl.mps Democràoia, ella, no ha de pro­de concentraolo, les depor tao lons metre paradisos Irrea litzables, ni en massa) Ja és superior a la dlc4 ha d'apel. lar a ls fa natismes da les tadura sota la qual, sense l'lmpe· mul tit uds Inconscients. Ha de fer I rati u d'una tasca alli be rado ra a més : ha de fer mirac les, La De- I comptlr, fora impossible vlure·hl, mocràcta 81 Justifi ca contra la dic- '

Pero, tanmateix. aquesta fora tadur . perqué és mil iar que elJa, una jusUncacio d_ caràcte r ne8a- La Democràcia es Justinca enVers tlu, La democràcia ,'ha dt jUsU· alia mateix., sl és eflolO I n tots

El President Iria, s'lla adreçat per radio a l ]l0-b le de Catalunya. Ha di t :

«Cata lans: « La for ma 3mb què s'ha portal a terme el re­

ferend~l~l darrerament celebra I a Espanya, amb prolllblClo de tota lI iber lat po litica. sola uua atmos­f?ra de. menaça col.lectiva i sense cap garantia li a utentICI tat, confJJ'Jlla , demostra abasla ment cI seu ca ràcter de maniohl'U au ti demoerà tiea, Hi h a !,roves més que suficien ts - que seran reco ll ides 1 opor tunament exposades a l'opinio naciona l i ill­

tern~cional - dels "ieis de uul.litat en l'origen i rea ll tzaclo que 11 t"euen lot valor, ~i la sem cele­braeio pot donar-se per vàlida ni els seus resu l· tats prendre's eOI11 a verid ics, Pel'o h i ha casos -i aques,t n'és un - en què Ics real itats, quan SO li fortes I profundes. Lranspuen fins en les combi­lIacions mes habilment arranjades. Es el que ara s'ha esdevingut; la grollera mistificaeio no ha pogut ev itar que de les maLeixes xifres donades com a oficia ls ell ressorgis un feL que honora els caLa lans: el que sigui Cata lunya on ha es tat ma­Jor el percentatge d'abstencions i vots contraris, Tot i no fent cas de les xifres." no deixa d'csser interessant i significatiu constatar el reeoneixe­l~lent q ue fa el propi règim franquista de l'hosti· Iltat que envers e ll sent el poble de Catalunya.

gats a volar i ho h a ll fet en Llanc o negaLivament. a tots els que han cooperat a forjar un ambient genera l d'e repulsa i de m enyspreu que pren nués un caracte,' de resistència co l.l ectiva. Tòts l lan acolJlplerL un acte de dignitat patriut ica i ciuta­dana,

, «Ar¡uest acte col.lecliu té una l'cal jmporlàn­eHl en cl J matelx 1 pero pot asso lit'- lI c multa més enCara pe l curl'ent I)rpfu n? '-Iu,e revela j que posa de re ll eu la possd.J1htat , I eflcacia de les man ifes­tacions conj un tes de la voluntat nacional. Aquest resultat 110 pertuny fragmentàriament a partits . grups o organilzacions : és la lnanifeslacio ric l' acord impl icit de tot un poble. Junt amb l'ex­presslO de pr~ t es t a contra d regim h i batega una clara aflrmaclO de sol IdarItat catalana. Compa l'­tln[ I esl1mu lant aquest esperit, en la declaracio q¡'¡e el Govem de Catalunya féu abans del refe­rendulll. expl'cssa va l'esperança que l'abstenciu prengués també ci sentit d'ull gest comÍ! assenya . lador de l redreç nacional i democràtic, Ara que d gest s'ha 1)I'oduit i amb l/na significacio tan prometedura. vull adreçar-me als catalans per a demanar-los que perseverin en la patrotica orien­tacio empresa, Que la seva actitud resolta faci sempre. com cn el dan'er casI que les maniohres del règim franquista es tom in contra ell matei" i apressin la seva caiguda, Que el pob le de Cata· Innya es junti CI1 Ull d'alll/ells abrandats impulsos nacionu ls qUe l1Iultipliquen la seva fOl'ça. i que un geueros a lçament de la voluntat catalana llU

tl'igui a l'etornal'·nus la Ilibel'tat i la Pàlria, > Aquest missatge ha estaL profusament repar­

tí t a la nostra terra ,

Les ame naces· que Pèsen damunt el rèl lOl fran quista , s ubsisteIxen després del referèndum f$lslficat. I van pel oami d'agreujar·se. El termini ~aonabJ e de la Q. N. U. pot esdevenir, en qua lsevo l moment, un termini peremptori. El silenci ofrcla l que plana fa a lluns masos so~re aquest afer, pot molt ben ésse r un presagi de gre!Js decisions proxlmes.

En el camp In ternacional, les coses no han anat ni van encara com . caldr ia que ~nessln. Pera Franco i e ls seus s'erra rien de mig a mig sl es refieSSIn massa de certes benevolences, ~o els diu res, per exemple, l' ha ver esta t exc losa l'Espanya fran­

QU ista dels organismes internacionals ? No e ls diu res el cop sec 1 directe que han rebut en no ésse r Inv itats a les reunions relati­ves a l pla Marshall ? No senten a l'ànima les punxades de l me­nysnreu universal, agudes I penetrants con les d'un espasi ?

Molt m's tràgica encara que comlca. l'Espanya fa langis ta no té al mon a", lcs desinteressats, ni espec tadors benèvols, Si és tolerada per .I.un., no és estimada per n lngu. Per a suportar el demeny I .Ia re.pulsa del mon, " oal un enorme gru ix de pell, I s'acosta el dl. 'IU, n i a ixa li va ldrà.

I mlnys " valdrà encara la representaclo -de l'ui tim sainet t rist .

CULTURA CATALAna Pau CASALS, '

ciutadà d1honor de Fo ix (Del nostre corresponsal

Manuel Companys \ Maldonado)

A l'igual Que altres ciutats del Migdia de França. Foix s·lIa honorat designant el Mestre Pau Casals Ciutada d·Honor d'aques­ta vila.

1 .. es cerimOllies celebrant aquest e,~deveniment, senzilles cordialissimes. alhora, han reu­nit un contingent nombros1ssim d'admiradors del Mestre, tant francesos com eatalaM t espa­nyols,

LA CERIMONIA

Foix, Mr. Faur tributa un calid homenatge al gran music i « al ciutadà del mon que sempre ha rom.às fidel al seu sentiment de jrulteia: a l'home de cor i al gran amic de França. En la vos­tra persona - afegeix - adre­cem el nostre homeltatge a tots els vostres compatríotes, sobre­tot als Que caigueren per l'alli­berament de la nostra ciutat ». Llavors cl Maire de FOix evoca la nostra guerra i el nostre exili t girant-se cap al Mestre ret raça la seua vida de refugiat a França. « Sou a Prade& - pro­clama - on el poble de la vos­tra serlona Pàtria us parla la vostm llengu.a, on 1a veieu el cel de la vostra bella Catalunya », 1 Mr. Faur acaba dient que Pau Casals ha. fel dues parts en ld seua vida : runa per l'art t l'al­tra en ajut als seus eompatrur tes dissortats.

Tot seguit , i enmig grans aplaudimellts, Mr, Faul lliura a Part Casals el d.iploma de ciu­tadà d'honor de Foix, deposttat CII tul nrtistic cofret de fusta del pois Es un perpami ricament enluminat. a l'e!ttil del segle XIII, embolicat amb les cintes barrades de Catalunya i del Comtat A la coberta . ornada a.mb els escuts d~ Cat(llunya i

Pau Casals. acompanyat o'r! el comtat de Foix, lli ha la sc-l'e.~criptor Jnan Al(lvedra. IOIL g¡¡ent inscripcio : « La ciutat de acullit a l'entrada de l'Hotel de Fob: a Pali. Casals, ciutadà Vtlle p~r la Municipalitat en ple d'lronor ». A l'iuterior en quatre f diverses persanalitat.~, Que s'en- pà.gines de paper Japo es escri-caminaren tot seguit al despaLr. ta, ert gotic, la deliberacio del de l'Alcalde on. e,'iperalla a Consell municipal l'U.lustre Mest re el Prr.fe' de El Prefet de l'Arlège Mr. Fev-l'A.riège Mr Feyl(mt. Al!i vaig fallt saluda en primer terme les poguer dirigir-fi la paraula: personalitats « que fomum en-« Me .'itre, tinc. fhonor de salu- torn Puu Casals U11J1 cadena dar-1Jn.~ en nom. dels lectors de . d'lmlo i fraternitat ». S'inclina, la HlIman itJ:tt. 1). Pnn Ca~!ll.~ ens després davant la seva bondat regracià. SfIJl1 r ;,n! mpntre un re- digna del seu geni artistic. t « la. porter fUmafJa l'escrna. Tot .!e- dignitat política d'aquest magni-guit l'alcalde en" pregà de pa ~·· fic resistent Que posà el yelL art sar al Salo d'Acte.~ on tinuué lloc al .'!ervei de l'alliberamcnt ». la r.erim01lia offcin.I. « A crua vostra hi mauca UilQ

Momtieur Fnllr. alcalde de vell - afegeix el Préfet. La del Foix, pre.,!"nlà les ollloritah i lJo ... tre dil}! violoncel». 1 Mr. el! di1Jer.'if1.'! oraanL'imp!f catalans Feyfanl acaba saludant en Fau i franceso'! « Tols - (UU - u.! Casal.'! tots els refugiats que ;z(.:.1L tenim una (]r(¡n sim.lmtia l (Jd- combatut per lel llibertat. miracio. Pern hi 110. tamhé utla Es pronuncien despré.'; altrf!.l altra .dmpatia molt lflLnJlanfL, al.locucions, entre elles una del .obretot entre CatalunJlft i 11.0- Sen.llor PasL"u.al Tomas, su!y-salt res J>. I després de recordar secretarf de la Presidc!w:ia (Í.;;l breument eLJ lligams que unef- Govern de la .~epIli,:tcC1. near envers ella mateixa. f no¡te"1Ps I t n tot lloc,

lotament amb motius. mes o (Passa a. la segona plana)

• No podia esser menys, Catalunya, sempre tan gelosa de manifestar la se\'a voluntal demo­cràtica. ha sabuf valdre's fins d'aquest falseja­ment de democràcia per a convertir-la en un~ vertadera mani festado de disconformitat al rè­gim. Cal felicitar i encoratjar els Cata lans que hi han contribuït: als que s'han abstingut, als que sota les pressions i les amenaces s'han vist obli- (Passa a. la segona plana.) ~ ¡..;,.x_,_,,_C_"_tal_u_nv;," __ a_1 _C_o_m_t_a_t _de ___ .!!~~~~U!..:~a~~~

\llir\'" r N071

¡Cultura (Ve de la prtme:ra plana;

1 I nal ne tt s aixeca Pau Car .salS S expressa sc LSe amagar la seva e hocio e L un Ira cès molt pur M heu pa.ssc1at e t un bell 1ardi - dtu - o l cada flor porta u ~ no r. i tL ta sat slacclO Jo ta nbé voldria passeJar vos pel meu Te flors wlt bo t ques l rams molt bells EstiC 1 tassa emOClo tat per a a1 01 te tar lOS les totes Només e t dtre dues sensibllttat t afeccto M ht>1.L adoptat t a r.b qUI a alegrw. 10 tlunbê us adopto Us ofereixo el mdlor de 1 H mateix la neva pa.ssio que ~s la passw de l!l tOr que m ha l do ~at tote! les tn1uS tictes »

Catalana poguer celebrar l alhberame tt de Catalunya e t 1948 Defxeu-­me dzr ca n el President Compa tys 1 tort per la llibertat d aquel

la terra al ttga Per Catalu tya I de :ceu 1te ta nbé afe­

gir Per França I Despres d aquesta allocucto

molt aplaudIda el grup folklor c de « La Jouve teta de Celles va 1 tterpretar dwersos balls t ca tÇO s del Pirt1 eu artegés que prese tten 1 tOltes analogIes a tb les de casa nostra

L esce ta fou llavors deixada als no s t flOteS de l Esbart de Dansaires de Tolosa Amb u a gracia t u t di ta nlsme be l cata lans executru en u t 1 zagmflc e tfllail de da /..Ses de les nostres comarques So n hagueren de repet r gra t no tbre en tig I entusias ne I I admtracio gene rals A re larcar dues cançOlLS

I fa h"~~JÍHàt

L'ACTUALITAT POLI TICA :

I Els ({ electorers » q ue han CU inat els re!Ultats electorals han pell'dut mes de mig mlllo

de vots - No hi ha cap diari estranger q e s' hagi pres seriosament la farsa del 6 de Juliol - Anglaterra I Nord Amerlca reb t gen la legalitat del referendum I inSisteixen en llull' pollh ca de blasme - Els problemes que planteja l'absenc la d' Espanya del Pla Marshall - Indaleclo Prleto a França - Per una ({ Junta Suprema» d'unitat espanyola - La propera reunu) de les Corts republicanes El PreSident Truman les condiCions indispensables per a una pau Internaclonaf

EL REFERÈNDUM CIUSSIO franquista la qual dec~o das Segons els 5 gnatans del constitueIX un nou i molt s i man rest ni els repubI cans lli els

Malgrat que els nostles lectOlS r catm blasme mternac onal o monàrqu es poden afer rIes ga trobat an una mes ampla nfOl ma es perd de vista la. lmportandla rant e~ d aque ta. umta pels recels e o sobre la ma xlganga franquista eeonom ca de la penmsula l 'cs que els separa Entenen Que la

de bona voluntat per part de tots els grups es podrien conc llar aquestes dues obl1gaclons Reu n o de Corts i despeses m1nunes

187-47

El P~esident, el Govern de Catalunya

e l referèndum • I

(Ve de la prt nera plana)

Arran de la convocatorta del pleblSCLt de la Llet de SuccessLO aprovada per les Corts tranqulStes el Molt Honorable Sen)or Pres dent de la GenelOlltat de Catal!Lnya Josep Illa ha tet les seguenls manlfeslaclOns ,

El Mestre q te afIrma que volem un mon da nor de bellesa t de 1ustEcia parla molt se ~llle ment per fxpressar la seva reco­neu:ença I la seva a nstat « Voldna que se lhsSIU que te t u en 1ta Ut anic un compa7y 1 acaba dient Espero que e t una altra avi te ltesa us podre e Menyar 1 altre 1Zettat de 1 ~i mateix la 1 tusica El meu VIO­lo lcel ha callat e t s g e de dol pera espero que av at podre tornar a Foix ca n a tuSlC

« El Russinyol» ca tada per Ernes 1 la Dalmau 1« La Pepa per Matilde Bertran La lesta va acabar se a tb una r01 da dels artistes arlegesos t catàlans Sl nbol de la u t o dels nostres pobles

del da 6 de Jut ol a la eranlca veUliR 8mb sat sraee o que fos g.. soluc o ha de ven per damunt UNA NOVA AFIRMACIO de Catalunya ere em canven el t eoItada 1 opm o dels têcn es o dels partits 1 de les organ tZR posar algunes marg naIs a la ma franQu sres en vLSres a concre I clons i invoquen 1 entus asme de Tanquem aquesta cron ca su te xa quest o Es absolutament so- el Iol que Espanya ham à de jug r tots aquells capaços d mflu r d ns bratl1ant les declaracions fetes pel brer evocal les c rcumstànc es en tan avat com est1gu all bela a 1 fora dels part I.s per a poss b I tar Plesldent TI umnn Aquest ha in

Ten m un concopte molt enla rat dels bornes lhures de I. nostra terra I <i::abcm que d acord amb llurs <i::enttment~ tots udn pi es una resoluc o amb referènCia a I actItud a adoptar el 6 de Juhol data d un relerendum que larà honor als plocedl ments bab tuals en els règ ms totahtarI' \mb tot per 'SI ,Igun dels nostres amIcs I ngués qualse'ol duble ,olem dIr II que en el darrer paragral de I. nota leta publIca pel Cm el n de Cata lun)a el I7 de maIg d enguau) pot trobar b el carnI a 'egulr Em permeto recordar el c:.eu cant ngut per creure que e:; ajusta perfectament a I actual sltuaclO D u El Gqvern de Cala lUJl)a no pot acceptar que es dec:.laL IrahtZl la C&rmula paclfl cadora aprovada per les l\';¡clons Un des I la consulla honec;;ta I ga l antlzada de la volUl tat popular El Ca el n de Cnt.lun va s oposarà a I wtent de fi ustal ~ span)u d un GO\ern democrà tIC El Go\Orn de Cal.lun\3 d aCOld an b el seni lment perdu ,able del seu poble llu larà conlra la cont!DUaclO mamlesla I la apenes d lc:.[ressada del règIm d exter mm8CtO persecuclO 1

md gn lat - del negre. Isolament d Esp..'ln'ia Crec que no cal afeg ir res més car la nostra pOSI CIO és ben clara I concreta

• L ovacio que aculli aq testes pa raules fou ventableme tt e oc 0-na tt ALTRES ACTES

A la tarda després del ban quet ofictal o/ert per la Mu u clpctlltat va desenvolupar se la festa popular el be le!zcl de la qual sera repartit entre Hospl tal VarSOVla de Tolosa 1 a can Una escolar de FOIX

La festa fou presentada per Mr Palmade representa tt del Fe íbr ge dD l Anege qui d.esprel d exaltar les dots de Pau e a sals expressa el seu des g de

A la 1 t la Colo L a cataZa a l espa Lyola oferi un banqt4et al Mestre al qual aSSistIren també les autontats franceses HI re g ta un amblent de gran cordza lztat z en el curs del mateix es lliura a Pau Casals un dlploma d ho lOr

Resu1 u tt aquest 29 de 1uny fou una bella dtada d amistat e ttre els nostres dos pobles

•••• El Preslde tt de la GeneralItat

se ~yor Josep IrIa ha fet arrtbar a Pau Casals la seva mes Sl t cerc fel mtaclO per la tova dIS tl cu; de que acaba d esser ol ecte

q è s ha efectuat el lefe èndu n Entèn el Consell Execut u que r aqueixa n ciat va sistit en què la pau ha de recol com també ho és I espec f ca la a qt an ~sdcv ngu aquesta c zar se en quat e Inelud bles pre-I fm tat de coacc ans que I han c mstànClQ la ep esentac o e Els flrmants procl!:\men la ne- m sses dues de les quals afecten preced t Els.detalls més picares I Espanya demacrat ca no haU! a cess tat d abandonar els detalls per cIa ament el nostIe cas Els pobles cos son els que fan lefelèncla a de fer mès que mcorporar se a a a escomet e el conjunt del pro- han de tenIr un govern d acord I arranjament prevI dels esultats un tat europea i api ca les mes~ blema el qual no és altre que el amb la voluntat dels governats I Al Govern no I fou fàcil p~ar se res comerc als l econom ques que de 1 endeI ocament de F anca cal que slgu respectada la 11 ber d aco d El mm stre de la desgo- la conferènCIa de Par s ja haUria « No dlstraigamos la atenc on en tat 1 el resPecte dels c utadans. vernac o volla fer votar tot el cens d haver Incorporat al seu pla d scut.1r en torno a los lImites de Donas Franco no pot continuar per a no desd r els sistemes totaU las autonomias egionales cuando sense contradir la pau mternaclo-tar s mentre que Mal tin A ta o ACTIVITATS todavta no hemos recobrada la naI es mostrava més hale i vol a prop a autonomia nac ana l » El REACCIONS donar les apa ences d una certa REPU BL ICA N ES cronista no pot ev dentment subs-verac tat per m tjà d unes xl! es Es amb vertadera satisfac~lo que tltU r en aquesta. ocasio 1 opm o del DIPLOMA TIQU ES

Igualment RadIO Pam ha dIfos ell calal< la seguent /Iola del Govern de Catalunya adreçada al nasI e poble

Jocs Ftorals de la llengua Calalana

mes modestes amb les quals h.:s conf mem als nostres lectors la nostre Part t pela és ev dent que El Forelgn Oiflce ha declarat que tranger haur a. pogut oposar hi popera arr bada a Franca del els catalans no podem considerar el l eieI èndum franquIsta no tenia nenys repars El paIsos basc i ca lider soc allsta senyor Indalecio el nostre problema nacional com cap val a La votaClO _ afegeIX tala foren objecte duna. espec al Pr eto De fa temps que ven em un detall negl g ble S ha v ngut sobrepassa. cn falsetat els plebi.,­atenclO car preocupava sens bIt'- demanant aquesta presenCIa car repet nt que cap partIt pot atr cits sense garanties celebrats en ment I amb ent cre xent d aquell$ celem qu.e d ella en sorthà la tap buir se la voluntat de Catalunya d altre.:. parts p Europa Aque:.ta nac anal smes La formlla final des tjada un fIcac o de la polit ca car democrè..t cament son els seus decIaraclo t ndr a més mportancl1. queda en mans del Caudillo del PSOE Sempre que hem par i lIs els que han de dec dir el re SI es té en compto que els agents

aquest feu cone xer les s mpat es lat d aq lesta. quest o ho hem fet gim Conc;ideIem aixa Sl qUe la d plomatlcs anglesos dins d Espfi. que 1 haven d afer rIes d felents ten nt en compte de respectar a autonomia nacional és nsepa nya ja han tramés al Fo eign Of

provinc es espanyoles Per la jur sd cc o d aquell part t s bé rabie de I autonomia dels po- fice el.:. mformes sable la jo nad :t

En aquests diCS que pi ecedelxen la celebraclO del referen dum de I anomenada Llet de St ccese:; o quan Itt lIltens11at I la mpudlcla de la campan)3 Cela Lnn <i::ols al c:.enet del franqu s

me confirma a bastament la I1nahtat de plopaganda d aquesla Carsa poltllca 1 el seu C8ulcter completa nent anti democràtiC el GO\ern de Cata1UIl)8 lecolzant la poc:. CIO Ja fixada en nom seu pel P lesIdent de la Gcnerahtat tnSlste x en demanar al poble ealaIa que s abst1llgUi que no es prest I n mdlrectament a res que p I gU reprec:.en lar col laboraclO al referendum lli reco ne lxemen t del d ret del r/>g ma organ tzar lo Cap all ra podrà é¡;;ser 1 ac l tud a p cnd l e per tOL calalà democrala T mée:; avUi de¡;prés d havel , olglll rer se rvIr el ' Ialge del d clador a Cala La Commlssio

dels J ocs Florals prega d lnsel r notes

Organ tzadora d enguany ens les seguents

« S ha l et public el cartell dels Jocs Florals de la L le tgua Catalana que es celebraran a Londres I Onze de Setembre d engua Ly El Cartell del nzt u conjtrrna els premIS 1a a tu l ciats e t el cartell provlswnal amb indicacio de les e llitats t persones que els han concedIt

« Figuren en el Cartell dos premis nous

« Premi dotat amb deu lliures esterlm.es per la Delegacio Basca a la Gran Bretanya a la millor composic!O en vers o en prosa que es re/ereixi al tema Guer mca »

« P remI dotat amb deu lltures esterltnes pel « Fo tent de la Sarda ta de Perpl tya a u t treball en prosa que glaSt al[IUn fet relleva tt realltzat per cata lans e t la darrera guerra 11tU1t dial o en les llultes de la reSIS tencta e l els patsos ocupats

Punt i tteressant a destacar del Car tell es que prorroga la data l!rnit en què pOdra ¡" re bre s a Londres t a l adreçada anunciada ISenyor Secretari dels Jocs Florals de la Llengua CataZa ta 36 Morela td Cour t - Lo do t N W 2) les composiCions destl l¿Jdes als Jocs Florals I, clalme r la data era la del 31 de ,ullol t ara queda Ilxada en la del 8 d agost »

londres 1947 PremI Freder c M stral dotat

a nb CI tC mil fra tCS a la 1 ullar poeS1a escrita per u 1. autor car tala del Rossello

Prem dotat a tb deu mil Ira ICS a la nillor obra. teatral escrtta per u t autor catala del Rossello

A dIferènCia dels altres aquests dos pre n s estan con sig lats en francs per haver de lla tat el Comlte Llenguadoc­Catalunya el poder ler el lllu-­rament dels mateixos als gua nyadors sempre que aquests ta s hagm prese ¡"tat a recullir los en l acte de celebraclo de la Festa

L es normes relatwes a la prese ttacio de ca tposlcio tS per aquests dos pre us so l 1 atural me t les ~ateixes q te les flXa des a b caracter ge teral e L ~l Cartel dels Jocs Florals

seva pa tels govelnado s i els a xo no ens ha pr vat de fer a l bles que composen I Espanya de- del lef~rèndum jeral cas ta nbé ded caren es guns comenta s que escapen a la moc àt ca Quant a ls deta lls Per la seva part la. Casa Blanca

pec al atenc10 al cu lament de qüestio orgànica plan eJada L n nmgu no ha tractat d mposar los m&n festa que el resultat del plebis-percentatges D aquesta manera. és di c b e a €cende q e e e ni d scutir los car corresponen als Clt franqu sta. no mod ficarà I aet com el reg m en pelsona pogué Pr eta té en la pol tica exil ada pObles mtelessats tud d aversIO del Gove n envers el anar se n a. dormir tranqu l lament fa que les seves declarac ons I ac rég m espanyol Contestant a pr '" conf at de 1 ex t de 1 emp esa I tituds depass n 1 esfera del seu LES CORTS guntes dels periodistes el portan t-es va votar I es feu votar sense part t Per tot a xo confIem que veu nord americà. M Norman !\r mancar h nI un mort n n ngu la. seva vinguda. Iesoldrà esperel1')- REPUBLICANES maur digué que no hi havia cap altre Ind ets on n en les elecc ans ho a x al menys la d sclepàncill prova que la premsa. espanyola ha mun c pales mes apassionades no que ex steiX entre els soc al stes Es torna a parlar ns stentment gués tingut llibertat pe a dIscut r es depassava el 60 % tothom anà de Mèx c els de França de la properà reun o de les Corts la. LleI amb anter or tat al refe-e. les urnes amb aquella absència En els m tjans pol t es ex 1 ats republ canes La m noria soc aHs- rendum 1 q e tampoc el poble ha de presencia flS ca car els « elec de PaliS es dIU que estan apunt ta de Mèx c hlJ. aprovat per una tmgut lhhertat d express o torers cu daren de votar cons de 1 esoldl e s les dlscrepànc es or n m tat eXigir la convocatori a de c enClosament per ells I vingué gàn ques entre elements de la U les mate xes Ens consta que la A MENA D ACLARIMENT I escrut ni a porta tancada i e!t GT I del PSOE els quals han v n Diputaclo Permanent i el Govern

I m ya com a mollU de propaganda El. catalans han d. recullI r el repte I redtcçar ~ a I af ant Calall lVa que es caraeler tZS'3 per les man lrestaclOns d entusiasme Cl\ IC en les hores de ver ladera consul ta a la volunta t populilr ha de palesar ara com tots els catalans e:;cnsc d iferènCIeS d dcologles o de mat sos responen a aquec:.ta man obra ant democràtica amb una dIgna aet lud de condemna 1 menvc:.preu d mtenslficaclo de la llu ta I de la leS stèncHl El Go\ern de Calalull\R: ec:.pera que I actuac o solIdarIa que agermant a tots en aquee:;la hora t ndrà e l sentit d un gest patnollc comu que sen)al el carn del redreç naqonal I democràtiC

nostra subscripcio donaren solemn alment les x fres gut fins ara d scutmt-se llur auto-- se n venen ocupant de fa temps Endavant » el portan~veu del Què n ha resultat ? Llegim ho ntat Sembla que els arn es del La dificultat es troba en el senya M S de C publica un editonal de rnscr ts 14454426 votants S grup Gonzalez Pena estar en dis lament del lloc de reun o El nos tons moderats en el qual es du 12628983 No 643501 Blancs posats a tornar a la (Use pi na s n tre Consell Executiu s ha ocupat que els nostres amics de 1 ntenor 295208 1 nuls 2" 669 vots Sumem? d cal i po tlca a enent la. propos d aq 1esta qüestio i entèn que con s han separat del CanseU de la LLISTA DE DONATIUS Sumem Resulta. que d acord amb ta de la can!elènc a de Zur ch v ndr a fer els possibles per a que Democràc a Catalana perq e les mate xes dades anc als han N'o podem assegurar aq esta 1nfor a reun o t ngués lloc a F -ança aquesta no feia actE' expl Clt d ~ Roux 100 fr Dungelar 35 fr

Josep Serra 400 fr J oan Pómès 200!r tots dos de Pér a:ueux els mil tants de 1 Esquerra de la G and Combe 300 fr en el Se gon an, ersar de la mort dè An 86106:J paperet s Es el p opr 00- em que fos certa cons republ canes Pera lS ste x tal com estava constIt t P~r la Prats 50 fr DI Meo 20 fr

vern qu adverti pub I cament Els senyo s R Sanchez Guel a d una manera concreta en que nostl a part helTl d aclarir que no Ma.laf oste 50 fr And eotl 50 fr aquest er or el qual se a ca reg t Mont lla Ca eaga han publ e,a I api cac o del pr nc p democlat c es tractava de I adhes o a un;,.;rO T'u ca 20 fr Massalé T 50 fr toni Puch 70 fr J oan V la de

desaparegut de d ns les rnes mac o Per la nostra part celeb a~ lloc de res dènCla de les Instltu catament al Govern de Catalun ya Robert 30 fr Slmond 50 fr

d ac el 25 de jul ol s D os quic- a L Espagne Republ ca ne d de la p esentac o del Govern a les vern determinat ans a Ja Inst tuc o Sus né 15 fr Francesché 20 fr HOMENATGE e La cu na doncs ha fallat po- Tolosa un man fest ad eçat a tot Corts no ha de reportar una des governamental I semp e afegint Marcantett 20 fr Daniel 30 fr

A DEODAT DE SEVERAC sant d aquesta manera en rld cul els antI! anqu stes en VIstes a una pesa que contraè gu les p,"sslb I que es cons derava necessàr a una Paul 20 fr Bourdos 30 fr Cam

St Vall er 100 fr Comlté Depa.r tamental de la Dordogne ¡¡OO fr Comlté Departamental del Lolr-et Cher 500 fr F Hernandez 100 fr T moneda 100 fr tots dos de Chà. teauroux '.1_ Josep Glrbent de 8t CI ques 10u francs

El Casal de Catal u tya de els èmuls de Ramera Robledo un tat de combat contra. el règ m tats econom ques del Govern n ampl aCIO del mateix Q lan esd b aggl 100 fr G lratoné 50 fr Pans celebra dISsabte passat La premsa i les agenCies han franqu sta Es declaren partldarl~ les necessitats de propaganda I v ngué aquesta d s 1SSl0 un delc- Roghe 50 fr Massari 100 fr una 1 tag ufica festa a la sala I d cul tzat el refe èndum L Agèn de la const tuc o d una Junta d ajud a llnter or En en el Con gat po1it c declara que un cament Mazzé 20 fr Lc GI on P 50 fr Chopm (Pleyel) d home tatg ca Reuter posa a la. capdevantera Suprema» - a la. manera de 1808 sell Executiu que s nolts art cIes es pod a acatar el Govern SI aq\ <><;t Forc ol 50 fr Tass es 20 fr al gra t musIc llenguadocla dels abstenc omstes Catalunya i - o nucleo de org&n zacton \ de la Constltuclo I del Reglament repudiava la polItica desenrot.lIada Jugl anenc J onzel 20 fr Siané

Deodat de Severac Euzkadl Cal destacar la unanlm anàlogo en cuyo sena se hallen Inter or de les Corts han d é~e du ant la guerra clv I Posades les 20 fr Rossi 50 fr Exposlto E tcara que SigUI e t u ta breu tat de la p emsa Intemacionll.l representados todos los cspa 10leS¡ rOrçosamcnt negl g ts per les c r coses en aquest te reny no era po 50 fr F gueres ?O fr V sané

nota de darrera hora volem re contra l"s trampes franquistes host les a la cant nuac on del ré cumstanc es no h ha cap rao s ble 1 av nença Tanquem I acIl. 40 fr Malet 50 fr Eloube 50 fr 1 tarcar l extt esclata tt que asso- «Da Iy Herald » comuruca que en gimen actual y dlSpuestos al aea d aferrar se a d altres el campI r ment I quan s e",caigm es fa an Mollet A 40 fr Camb aggl Geor

Total 13 515 !r Suma anter or 900391 !r 70

Total 913 903 !r 70

lt aquesta f~sta He r ette Fa l votar es segellaven les cartes de tam ento sm leservas de la vol I nent dels quals representar en una les man festac ans ad ent~ sobre el ge 100 fr Armand 50 fr re plamsta I tterpreta a1 tb u ta I acc anament la qual cosa féu tè tad soberana. de la nac on expr 1espesa quant osa com és ara els conjunt de Incident Ofic als 1 Mar nel s de Remarca

.. preclslo un se tin¡"e tt i una el mer represàl es al nentàrles Se tlnda en su d a por n ea o d tl. ges dels diputats Cal troba UN PLE DEL PARTIT ge de Marse Ue Casimir Ba des Respo te tt a nombroses con- ga tCla vertadera? te tt r emarcn gons« Da ly Ma 1 les grans elecciones generales const tuyen I una for nula que pel met als con 500 fr Agustl Calol 500 fr Ra

l~ lLI{U-llf: sultes t demandes rebudes en bles dues magnifiques ca nposl empreses declara en que exigirien tes De esa Junta saldna el Go- vocats la delegac o del vot de la En el moment de tancar aquesta fael G menez 100 fr Ramon el sentit que no los estnctament czo ts de Severac Cerdanya el certlf cat del vot per a pagar la blerno P OVIS ona} que por fin 10-1 mate xa manera que es ve efec edlc o se ns comm nlca que en es Prat 50 fr Joan Solé 50 ft NUR(ME(R~ obllgatoria la condlC1O fIxada t« Sous les launers roses v lA setmanada Le Monde també grar a reun r las as stencias pre- tuant en cI p op par amen fran reun ans que el Con;:,ell ExecutIU Esteve Rocamora 50 fr Artur en el Car tell d haver de t rame na Walls Ca? ta a tb èxtt dlv~r ha denunc at la farsa 1 no es C SB,S para acabar y obtener el cés Aquesta fa mula o la que es del Pal t t ha celebrat aquests dies Benejan 50 fr Armengol VIa tre t r es e:r:emplars de tota com ses ca tçons del oompos¡tor llen senyala cap excepc o en la p emsa apoyo deClsivo de las grandes de ~cregu més convenient pera sem a Par s ha acordat convocar un P le <>0 fr EmU V la 50 fr Joan posleio o treball destmat al! guadocla francesa favorable a la valua. de mocrac as y su eventual recono pre redu nt sensiblement la quan del Partit Els nosttes organismes Bo xo 100 fr J oseph Deulofeu (Ve de la pn mera fZ(f.na) Jocs Florals aquest Secretanat FI tal ne tt el Cor Nac o te l 1 acte del d a 6 de juliol cimlento por las Nac ones Un tltat a esme çar Amb una m ca rebran les oportunes mdlcaclons 100 fr Melc or Besa 50 f Mel AVUI la Democràcia s vol reve es complau e L aclanr que la CataZa sota la dlreccio del toS Acabem donant una mostra de ----__________ . _ _ _____________________________ -; c or Bnsas 50 fr Miquel Fel I lar la seva fe a una joventut nor ma es te ttada té per ob1ecte tre estimat a ntc Josep Fontber la s ncer tat electoral A Las Pal 00 fr Joan Sacau 100 fr Em Ic a rdent i assedegada d Idees noves el f actlitar la tasca del Jurat nat nterpreta ca tÇ01/..S popu.- mas un funcionar jud c al ma J e . d e I Dom ngo 50 fI J oan Su eda ha de provar que esta a I alçada i que aquesta pugut portar se a lars Era la primera actuacio e I sobtadament en el moment de- ro n I ca e a ta un ya 50 fr Joan Roule 50 fr J oan de UtS con tlngencles h lsfor ques Es terme amb la urgènma reque publ C del Cor pan.senc í l èxit metre el sufragi Aquest c utada 80namosa 50 fr Féllx Jofre a d r que po1 ésser I Instrument rida 'que esse Lt natural d a que assalt fou esclatant Ta tt no pogué superar la coacc o i ho 50 fr J oan Garc a 50 fr Ra de govern estable que enlairi un plicar la a les poesies 't reballs en Fontber lat ro n els seus ca t pagà amb la seva v da mon Roca 50 fr Giocanti Anton pals H a de provar que per a fer cur ts no obstant SI alguna rnr talres escoltaren entusiàstiCS 50 fr Cots Rafaela 100 fr Tots forta una nacio no es neoessaria vella obra tetatral o assa g aplaudlme ~ts per una tasca ple EL PLA MARSHALL corresponents a Esquerra Republ la ooerc o ni la força abassega presentats no han pogut esser na d encert de bon gust í d en cana de Catalunya de Marsellle dora Ha d ensenyar que en rèlim copiats , tramesos en tres tuslasme Els nostres lectors ja coneIXen (Ve de la pn.mDra plana) abstencions F xeu vos qu~ les x rona de Taragona. 1 poques de Francesc Marcet 100 fr Igna civilitzat de la disciplina s en diu exemplars no sera aixa mottu L asslúenC1a fou 1lomOrosisu I exclusslva llançada per França i LA COMEDIA fres no s avenen de molt Més tard L e da Esperem les d aquesta da c Monclus 100 fr Em 11 Serra clv sme I que el joc de partits no per et que els esmentats tre ma. I entre la mateixa s hi re Anglaterra contra I Espanya fran arranjaren les coses i llavors fe ren rrera c rcumscripcto A Barcelona 50 fr Ramon Verdaguer 50 fr és I equ Hbn de forces que Impe balls quedm exclosos de marcava ultra I Ho arable Prc qu sta El cop és duriss m Franco DELS ESCRUTI N I S passar el percentatge al 80 % C rcumscripcl0 les abstenc ans son Antoni Masculet 50 fr R Ribé deix fer obra duradora sino I es concurs stdent de la Generalitat senyor no podra atr buir lo a la voluntat Segons les nostres referènc es on força. crec:cudes El districte de V 50 fr R Montserrat 50 fr J pira l que en les seves variants

.. Josep IrIa la Sra Vldua del de la URSS car aquesta no ass s Naturalment amb els escrutin s les abstenc ans I els vots negat us lairanca va al davant amb un Amalot 50 fr Batlle Esteve dona sempre voltes a un mateix « Publicat 1a el Cartell dels Presldent Companys I els 1I-OS tirà a la conferència de Par s Un passaren coses molt dIvert des En - NO 1 blanc - foren mes nom 366 % El segueIxen Sant Feliu 50 fr J oan Sabaté 50 fr R Le punt En el nostre cas el punt

Jocs Florals de la Llengua Cata tres a ntcs Josep Tarradellas cop més Espanya es veurà Isolada la ma.jor a de col leg s de Barcelo bloses fou en les barr ades obreres (335 %) Terrassa. (335) I Saba vy 20 fI Llapis 2" fr Vidal és el respecte a I autoritat leSlt lana qu.e es celebraran a Lon Car les Pi , Spnyer M quel Scm per culpa de la permanenc a del na s esdevingueren els fets para del D StflCte IV l del VII Al quart deU 334 o) El conjunt fins ara OrUs 50 fr F Gr mau 50 fI mamant esta blerta dres ll1 de set! nbre d enguany talo Ve ~ ura Gassol A tto tt Xl SIstema total tar Bandejada da doxals que relatem més amunt o en réal tat hi hagué el següent per conegut de la clrcumscripclO de Escobedo 50 fr ConsolI Manuel La Democràcia ha de probar ha estat comunicada a la Co- rau etc quest plan econom c europeu les slgu el de llevar tota publICitat a centatge Si 38 % No 37 <Jo 1 Barcelona porta sobre 670000 \la 100 fr R Ma cllIa 100 fr Ma que per ella i dintre d ella el pro musto Organitzadora. la con- La Radtodifusto francesa re repercuss ans seran d mportàncla loperacio Pera allt on els fets de- abstenc ans ')5 ~o Al VII hI hague tants Hi ha un 44 7 70 de si 1 11.'1 nuel Perez 100 fr Just Boella blema soolal pot I s ha de resoldre ce!sto de dos nous pre nt8 la glstra aquest concert que fOU car Sl hi ha encara una m ca de passaren de molt limpudor fou un 325 % de Sl 361 % no 1 31 3 % 5:J 3 % de no i abstencions 50 h Sebastià Ve daguer 50 fr La Democràcia ha de repetir que qual s apressa a fer publica tra tsmr.s pe París I tter el 17 log ca en el mon els Estats Units quan començaren a dOl a.r se resu d abstenc ans A G rona les a bsteIfc ans oscil tots de Montauban Batlle de la Llibertat sense I Equitat és un

L entitat que els co Lcedeix és de 1ullol , que el,) nostres lleg no haur en de concedir crèdits f tats fets a m da pels hero s de a Alli on U~s abstenc ans foren més Ien entle el 276 a la Cap tal i el Ma ssac 50 fr Vid a Arquès de mite I ho ha de repetir en aotes el « Comtté Lle tguadoc-Cata dors podran escoltar dIumenge nancers a l marge del pla Ma jornada El cas del D str cte I V és nomb oses fou en ei D str cte 11 31 2 del D str cte Al distrIcte cie Montauban a la memo la del seu conorets en real tzac ons Immedla lunya de Ma ttpeller dels Vt te t d (1. 20 de 1ul al de 11 a syall caracte Istlc En el pr mer mamen on a soBren el 348 per cent En e s Pulgcc da h han t n 308 % d abs fUl 50 fI Anton D chel del tes no on frases domagoglques premis so r. 12 del nati per Radio-Tolosa El nostre Consell Executiu ha dona en els seguents percentatges dlstr ctes obrers del IX i el XIcs tenc ans a Pu gcerda un 302 % a Tam-et Garonne 50 fr J osep La fé que la Democràola ha de ~~~~~===;===========~======~=~~e~.~u~d~l~a~t~~~s~r~e!~~r~c~u~s~s~0~n~s~d~e~l~e~x~6~3~a~~~V~0~r~d~e~3~6~I~e~n~M~n~b~a~~1~7~7~U~C-fu-~nl%ldMF-M=W%a~B~~U~~~~-~ L-lli-W~ ~r.~~rMhad~',r~ ~ - 339 lespectivament 283 % a Olot I un 273 % a Santa re 50 fr p oducte d une lecapta d un dogma ni la vls lo d un

Les dades que donem a contrnua Coloma Els «NO o.:c1l1en en re feta en la festa commemo at va de Eldorado utop c Ha d esser la

VIDA cio es refelelxen als escrutmis fai 182 % al d stricte de Santa Coloma la proclamac o de la RepUbllca Es que les rea litats impostn a qu i s ficats 1 abans d esser super v sats al 208 % al distr cte de Girona panyola a Cava llon 1 050 fr vulgui veure I tocar Davant car es donaren compte que resulta Sra Carme Temple de Oabau les mis t ques total tàri es quo ma \ en massa magres Les x fres que Les dades que ten m de Taragona 100 fr F rancesc Bou de Barlleu lauradament encara hem de pati r

DEL PA R TIT Missatge del Parllt liberal d'Anglalerra a Esquerra RepUblicana de Galalunya

B ÉZIERS ten m en el moment d escr ure son encara molt fragmenta.ries 50 fr JOsep Garc a de Escata en el mon de la post guerra. el aquestes ratlles i que no han de &eus a al davant de les absten Iens 100 fr Francesc Sancho de que cal és no ten ir antls estbrlJs var ar senSIblement de cara als to e ans amb un 283 % A Lleida t.e- Vlmontlers 50 fr Ramon San I negatius El que cal _ com de ia tals adulterats ac sen per Barcelo olm les dades de la capital Sobre eho de V monUers 50 fr Lluts un II lustre pol ti c franc és _ es na un 47 1 70 amb 384990 al SI un cens de 32015 votants 1 1)a Martmez de A} nés 100 fr Com oposar a una obra una altra obra un 529 % d abstenc ans blancs I un 272 % d abstenCIons I 182. % te Departamental de 1 Aude :l07 fr a una esperança una a ltra espe {IJllfÈnmda f lsidrE fi ramt~~ contra (171990 no I blancs 262180 negat us I blancs Félix Canal 100 fr Antoni Ma rança a una fe una a ltra fe

El Partit Liberal brltanlo assa I ara que so m pormetl perso Ha tmgu noc a Bézler la segona blntat del magnlft o esforo que nalment I en nom del Comité f re i d I I 1 d::; d I realitza Esquerra RepUblicana de ExecutIu Central del Partit Liberal con e nc a. e c c e e IVU gac o Catalunya tant a I exili com a de Ja Gran Bretanya adreoar voS'" organitzada pel Comité dE R de

Ana a carrec del Secretar Ge­Ilnterlor en pro de la llibertat a vos al Consell Executiu d Es neral del Comlté Isidre Granada I de Catalunya ha volgut testlmo querra Republicana de Catalunya el qual tractà del tema «L Excur niar 11 la seva solidaritat amb la i tots els militants del vostre par sionisme Català nostra oausa por mitjà de la carta lIt un missatge de solidaritat que adreçada el Secreta ri del Con Estem In toressa ts on el progrés de sell Directiu de ERC a la Gran la causa de la lliberta t a tot el Bretanya firmada pel Secretari mon I us des itgem molt ex lt en la General del Partit Libera l brltan ic vostra tasca i un rapid triomf (ols Mr Philip Fotherglll La copiem a vost res Ideals oontlnuaclo tradulda al oa tala Cordialment

« Senyor Josep PI Sunye r sec re tari d,t C O d, ERC a la Ph Up FOTHERGtLL Gran Bretanya Secreta ri Genera l del Partit

« Va ésser un plae r tenir OC8sl0 Liberal de la Gran Bretanya

La pr mera part fou dedicada h.

les muntan~s catalanes Comen çant pel Pireneu evoca les serres I muntany€s - digué el conter en tenen pel trIangle català Aquestes munta 1yes - dIgué el ca fere e ant - han contr bu tal expandl ment de la practica excursionista j aquesta ha estat un factor impor

d. oonèlxe r vos amb motiu de la _ ______ _________ _____________ _ r.cent ConferènOia Internac ional de parti ts libe ra ls I democrates orsanltzada pel Grup Liberal In t.rnaolonal Brltan lc a Oxford pOluer constata r la gran tasca que port, a terme en mig de ci r oumstànoles ospeolalment d lfi clls E. querra Republloana de Catalu

I . E . R a E. C . Gomlte executIU de les l,E. R.E,C, a França

nya el part it libe ral oata la La darre ra se tmana tal oom els aoords presos realitzant tots els Sens dubte estarà en terat de anunc iàvem en I ul lim numero de sac rifIcis que la s ituaolo exigeiX

lexlt del darrer Congròs dé l Parti t La Humanitat )l els Comitès Amb un espen t de sacrifi ci cada Liberal BrItanlo oe lebrat a Bour Exeoutlus do les J E R E C i del dia mes acusat es vigor itzarà I ao nemouth I de la resoluc lo rad ac Parti t ce l ob raren una intoressant! cio I s accentuara I a jut a I lnto tada en la fo rma quo a continua ss ima entrevista Aques t primer rior La confiança ¡ les facil itats 010 transorlt I que va ésslfr apro contacte de ls dos organismes des acordades donaran el seu fr uit Una vada unamlmament pels nostres prós de I oleoolo do l nou Comitè tasca oada dia més intensa es ne del e@ats Executiu transcorregué en un am cessAria I els nostres militants fa

L Assòmblea del Partit Li bera l blent de cord ialitat pe rfecta i de ran sentir la seva presència arreu dlXa la Gran Bretanya reunida a mutua comprens lo examinant se empesos d un daleros patrioti sme Bournemouth saluda amb emoclo els diversos aspectes de I actualitat Ens ho mana Catalunya preolsa ela li bera ls d a rreu del mon Sa pol tica I tam bé els d ord re orga ment perque I hora es mes greu luda espeolalment a aque ll s que nlc S ha pogut oonstatar I ens El Com itè Executiu en reoordar sofreixen sota re81ms de ti rania plau remarcar ho la colnoldeno la a tots la neoessl tat d ampliar els I opresalo al s quals env ia un i compenetraclo dels organismes di donatius desti nats a la SUbsorlpolo mlsaat8e d encoratjament A 'Jlls rlgents del Partit I de les Joven oberta per als nostres germans em els dIem la oausa de la llibe rtat tuts I la decidida vo luntat que e ls presona ts i perseguits de Ilnterlor dau t r iomfar L esperit lliu re de ls anima de fe r ar ribar a ls nostres fa constar d una manera espeo la l homes no pot permanèlxer perma germans que ll uiten a Catalunya I esforç rea lItzat per la Depar te nentment esolavl tzat Cal anar tot I escalf I les rea li tzaolons que men ta l de ls Pirineus Orientals endevant 'a vostra causa es la els moments Imposen Aques t Co E'i perem dels Comitès que no nostra oausa Jun ts avançarem mite Exeoutlu fent se resso dels h!thRn fel la oonfirmac o de lIurl cap un mon en e l qua l la toleràn neguits de ls nostres mil tans I de adreces cia I la Juatlola la pau I la 11 ber l e~ excellents dlsposlc ons de la Reoordem a tots que la corres tat benefi olln per Il ual a tote la Dlreoclo del Partit no esoatimara pondencla ha d adreçar se a Josep humanita t esforços per por tar a la pra tl ca Llecha 10 rua Chr lstlne Pari s 6

abstencions) Tenint en compte els A remarcar que els vots de co ull 100 fr J G Blanca 100 fr L aparlclo de la nova fe la tè tantlss m del renaixement de Ca falsos esc ut ms les coaCCIons les marques han estat senSiblement Josep Florenza 100 fr tots de salvadora la realitzarà la Demo talunya amenaces les falslficac ons de vots adultela s En ~fec e aUi on el ~ SI Gu oure Magi Oriol de Sallent. oràcla amb dos miracles el del

Féu la h storla del mOVIment ex la nanca. absoluta de control en son majors és en els pObles rurals 200 fr Antoni J u:;¡to de Rouvres pa J els peixos O sigUi la sol u curslonista des dels seus m elS en el decurs de la votac o no podra on les actes ja estaven fetes molt te.:. Boi 100 fr M quel Guirao cio del prOblema social I el de la en segle passat fins el moment d es negar se que aquests I eSlltats ca 15- abans de la fi de 1 escrutini Per de Mmes de Sals gne 450 fr ressurrecc lo de Llàtzer O sigUI la clatar la guerra CIVIl Exposà el t1tuelxen una magnifica repulsa contra en les petites ciutats i viles Joan AntoneU de Chevy 50 fr rossurrecclo de I home que d Un sentit d aquesta practica la qual no contra el règim el nombre de no Pere Tut 1saus de T relnze 150 fr costat I altre ve éssent tan mal tenia altra final tat que enla rar e De comarques tenim moltes dades és molt important Joan Raf01s 50 fr Tolnà Caro- me.~n~ac:t';:;:-:-;-::_:__;_:--::_::~:7:c:_:_::_:_ nivell de cultura del poble català Ildre_B;;a;;r;ce;;I;on.a_c;;;;rc;;u.m.sc;;;;r;:IP;;c;;;o;;:.;d;;;e;.;;G~1 Aquestes son les pr meres Impre m nas :JO fr tots dos de Ajacclo GO"VERN DE LA REPUBLICA ~~¡;n~~~~la~ls c~ntfmeren~onnèaXceIOrn~! ssions que podem comun car vos En Delegaclo Departamental del

~ NECROLOGICA I t S O t L 95 fr Leandre M ini steri d Emlgraclo aquests per m tja del contacte d J e nos re proper correu us dond.- a ne-e Olre recte les belleses de la nostra Pa rem molt més detalls En conjunt. Suau 20 fr Albel t pelegri 25 fr Hem rebut amb prec de publica tr a I les v rtuts dels nostre poo e Ens ha es ta t comunicada dar pero hem de dir vos que este n DelegacIO Lot-et Garonne 140 fr cio les següents notes Es refer a I epoca de la D ctadura rera ment la tri sta nova que molt satisfets I que el cop que el Joan CasteIJvJ de Bollière 50 fr «Existeix la possibilitat que 1.1 l de Prima de RIvera durant la qua Joan GUARD IOLA (a ) Espar referendum porta al prestigi dei Lluls Brugalle de Gteny 2000 fr nombre redu t dexlliats pugui anaT I Excursionisme prengué propor denyer vell mi li tan t del nostre reg m franquista aCata unya és Joan Vall de Aix les-Ba ns 100 fr a treballar a Anglaterra en les ac cons enormes Els Centres Excur Partit resident a PUlgcerdà ha considerable Josep Rovira de Bordeaux 2000!r t1vltats següents ServeLs domes sionistes es const tuiren en fogars posat fr als seus dies Ramon Masoliver del departament ties enginyeria en general mine!!; dels catalan sme I des dels ButJle En e ls da rrers temps de la de 1 Aude 20 fr CrIst na. Aran grangers camperols 1 collidors tlns s Irradiaven els sentiments de nostra guerra Joan Gua rdiola Creu ROJa da de Valence-d Agen 50 fr Fre S Invita els partits i organItza catalanitat Dedica un homenatge tmgué la dissort de cau re pre deric Bou de Pau 70 fr Fran slons que ens trametin a manera als excursiOnIstes més em nents j i soner de les forces franqu istes de la Re p ubllca cesc Grané de Paunlfi 25 fr Llo- d a~ aIg una lliSta d af J ats que no traspassats uns altres redu ts lJ, Identifica t immediatament com renç Giner de Lud sur Mer 100 fr pass de 6 per cada professio per I esclavatge a Catalunya I altres un home esque rrà fou Jutja t I E I Ramon Costa de Castanet 50 fr que aque.'it minlsten la sotsmeti a ex1Hats a França Anglaterra I condemnat a 30 anys de preso spanyo a Is dre Jacas de V lleneuve 100 fr 1 entitat anglesa que ens ha fet Ja, Amèr ca I descr u la tasca dels Després d haver hi passat qua Sens prega la msercto de Pauh Colet de Nlssan 50 fr Se- suggerència per a veure- sl efecu Centres.1 Agrupac ans més destaca tre anys va ésser Indultat pero gent nota la se bastlà Bofill de Montpell er 100 fr \ament és possible que alguns ex.: des i la imporcanc a de les publIctl. no encara per a gaUdir de la )jats res dents a França 1 que est cons excursionistes lli be rtat Incorpora t a una com La Cruz Raja de Ja Republ1ca BIBLIOTECA CIRCULANT guln mancats de treball poden

panya de treba lladors hi ro ~pal ala cuyo Comité Central en guanyar se la v da en el pals vei Ded cà un capital a Jacint Ver mangué dos anys més De re Francla re::;ide en Toulouse pesI PAR INTELECTUALS Per tractar se unlcament d un

daguer al qual qualificà de primer torn a l seu Ipoble nata l en III d do por el Doetor Martl Feced y assa g duna posslb1l1tat no seran excursiOnIsta precursor màxim bertat vlgi llda havia de presen cuya Delegaclon General dom ci la TEGNICS I OBRERS ateses les petlc ans individuals I mel moviment i c tà exemples de la tar se dià riament a ia gUàrdia da en Parb en el 36 de R rue d A El Serve d Ajuda els Refugiats només es cursaran a Anglaterra les seva literatura en espec al el poema civil sas osten a el Doctor V lar F ol es EspanYOls de J Y M O A nat llistes de 6 persones per cada una

Can gO» on Verdaguer es lIiur:l Tanta misèria tanta persecu la un ca reconoclda por el Goblerno fica a totes les Associacions d exi des les activitats c tades rebudes de apassionadament al Pr neu el cio anaren mina nt la .¡norai de l de la RepubHca V Que depende delI ats que posa a l seu servei la les organ tzaclOllS anti feixistes qual admira com a màx m expo nostre amic I corh llglonarl M n sterlo d o> Emlgraclon Solo« B bl oteca Circulant » per Inte responsables» nent de les serres catalanes portan t lo a un es tat d àn im pue.:. esta Ins Itucion sus Orgam::; lectuals Tecnlcs I Obrers com El mate" Ministeri adverteix que

Acabà la conferènCia amb uns ta lment deprimit que fin alment ma Dlrec ivo;:, y qU1enes lo::. repre posta. de 6000 volums en lrancés no es pot propulsar oficialment a mots enaltint lobra realItzada 'Per el 30 de juny da rrer es donA la senten es an autorlzados para uti i ingles tractant d ferentes matè corrent emigrator vers les republ1 1 Excurs omsme catala I la necessl mort I Ur el nombre de Cruz ROja de la ries filosofta literatura sociOlogia ques de 1 America del Sur perQue tat que tenen tots els excurSIOnistes Ens Inclinem adolo rits davant Republ1ca E::.pañola a actuar en su técnlea clencla art agricultura e Govern de la Republica. no ha de reemprendre la tasca nterrom la despulla del malaguanyat r.ombre y a usar c:u emblema s y otic s, ect) per us dels seus renunciat ans ben al contran a puda per tal de guanyar per la Pa Joan 'G uardiola home idealis ta d st1nt vos afillats treballar act vament per la recQn tr a les generac ans nascudes du que hav ia defensa t sempre el -;:;;:;;:;;:;;:;;:;;:=;;:=====.-1 Tots els refug ats espan) ols que questa de les lUbertats republIcanes rant I actual colapse nostre Partit encara una vic r desltg n consultar el Cataleg de I pel retorn de tots els que s exlla

An b unes paraules de Ramon tlma de l franqu isme I adrecem IMPRIM~R~ DU MIDI I esmentada Bibloteca {loden dlrl ren per haver defensat la llei 1 li:!: Castellà el qual presidia l acte Pj als seus fam iliars el nostre més __ PCltJttQ,NAN __ gir se a les seves Assoc ac ans les Republica Don~ no es fara cap donà per acabat El conferenclan sent it oondol qual:!, poden demanar lo al Bervei gestio per a aquella einigraclo sl bé fou feliCItat per la nombrosa asslS-- Que la terra 11 s igui ll eu a Espanyol de 1 Y M C A rue de recone x el dret que té tot clQtB.dà tènclll que omplen ava la sale d ac Joan Guardiola I El ~erent SANTIAGO VILA Metz Grand HoLel TOu1ouse (Hté a cercar a residència Que MUlar 11 tes del Café Glac er '::;;.;;;;;...;. ____ ____ _ ~ Num d exemplars fi 000 Gne) sembli