,

ori·

AJ'JS Il : Núm. 141 Barcelona, %2 d'abril de 1932

Redacció i Administració, Pe!;:7o, 56, se:on Telèfons 16407 i 16408 Impremta: l\oIuntaner, 49 : Telèfon :'aS18 Fundador: LLUIS COMPANYS

• Parlant amb l'advocada Elionor Serra no

LES SEVES OPINIONS SOBRE INTERESSANTS EXTREMS

Les tres figures principals de la del Désarmament

Conferència

ELio¡¡,or Serrana de Xandrt, un nom i tm prestigi dintre del nostre món inteHectual. En honor seu bastaria <tir Que va ésser una víctima de la dictadura i tots sabem que s'havien de reunir qualitats d'honradesa i ｩｮｴ･ｬｾ＠

ljgência per a merèixer l'atac d'aque-lla carrucada.

Inspectora de primera ensenyança va ésser desterrada per no doblegar-se a les imposicions t capricis dels dic-tade . Ella va saber afrontar amb la màxima dignitat l'atac que ho era al 'ftateix temps a la 1usticfa.

Avu.i lla informat per primera ve-gada Elionor Serrana a l'Audiència. Es el l,rimer cas d'una dona que ves· teix la toga per a e:r:ercir una missi6 de iustícia i a nosaltres ens ha sem-blat interessant poder oferir als nos-tres lectors unes manifestacions d'ella. Vegeu el que ens ha dit:

-Les meves íHusions han estat les que m'han portat al camp de la ju.stícia per interpretar qu.e ella és el mes ｳ･ｾ＠

riós i el de més eficacia per a poder arribar a humanitzar les condicions de la vida, especialment de l'obrer, per la qual sento totes les meves sim· patie.;.

- ... ? -No podria dir que tinc com a mes-

- ... ? -Conceptuo l'organització ;udicial

com excessivament complicada. En· tenc que seria prects portar a terme una simplificació en els costums pro· cessals. Per altra part, crec que els ma-gistrats haurien d'ésser molt millor retribUïts.

- ... ? -La meva afició a l'advocacia va

prendre increment amb motiu de la reacció que en mi :'a operar-se en com-prendre com era fàcil que uns dicta-dors desaprensius podien causar tani:$ de mals.

Especialment vaig identificar-me amb el poble en el qual hi vaig tro-bar tants de valors.

A mi el criminal nat no m'apassio-na, tampoc m'interessa el jet civil, pe-rò en canvi m'emociona i em lliuro amb tot el meu romanticisme a aqueUs casos en què veig que el po-bre, per la seva pròpia misèria i man-ca de facultats, pot ésser víctima ､ＧＱｴｾ＠

na jus!icia de la qual pOdrà lliurar-se un gran ､･ｬｩｮｱｩｩ･ｮｾＮ＠

- ... ? -Avui la dona, entre nosaltres, es

troba en inferioritat amb relació als estrangers. Es precís una cultura per a poder llançar-se a ｡｣ｴｵ｡ｲｾ＠ i aquesta cultura es la que hem de posar a mans de la dona espanyola.

MAC DONALD STIMSON TARDIEU

Encara que la CC!lferència d . Desarma.ment no ha desvetlla.t J'expeela.ció que hom esperava, potser per ,--eu .. rc's arreu impossible que les grans potències arribin a un acord definitiu en la compaginació dels seus interes-sos, no cal dubtar de la importància de les conver.:aeions suara començades, eix de les qua.ls són Tardier l\1ac D*:tald i el delegat nord-americà Stimson. Amb tot i que Alemanya., Itàlia i el Japó pesen el seu en la balan!;a internacional, una entesa. entre Anglaterra, França i els Estats Units podria dona.r un caire de quelcom sblld

als treballs de la Conferència Una fórmula més o menys eficaç, en aquesta alçada representaria el fracàs definitiu d'allò pel qual s'ha vincmt

treballant tant de temps I no creiem que la situació econòmicll mundial permeti els formidables ＺＭｾｓ＠ :;!os militars d'abans de l'an,. 1914

tratge espiritual el de Francesc Giner de los Rios, que en tan bon nom va posar l'Escola Correccional a la qual pertanyo. Es clar, doncs, que la meva preparació pedagògica i filosòfica és correccionaltsta.

La dona espanyola, en general, s'a-

passiona per la vida social en els seus! -----------------------------------------------

- ... ? -Si quelcom pot aportar el ｭｯｶｩｾ＠

ment jemenf a la vid(' social, és aques· ta humanització de què suara parlava, fent que com 1"'equItat" que perse-guien els pretors romans s'arribi en ia vida de la classe treballadora a Un desenvolupament que no vingui ｳｵｰ･ｾ＠ditat a unes necessftats que obliguin a accionar en contra de la pròpia vo-ｬｵｮｾ｡ｴＮ＠ Encara més, hauriem de pro-curaT que cada trebal'lador pogués mi-rar les grans possibilitats que en rela-ció amb el futuT porta amb ell.

detalls, però encara no ha copsat la mateixa en la grandiositat del seu conjunt. Per tant, la dona pot actuar en 2es direccions democràtiques que s'inicien com el sufragi, el divorci, etc.

- ... ? Catalans! Manifestacions del cap del partit radi-

cal -Podeu assegurar que jo estic molt

Diumenge assistiu a la nifestació per l'Estatut.

ma-

- ... ?

satisfeta de la meva primera actuació com a advocada. Ho remercio i estic encisada amb la noblesa dels magis. trats i el fiscal. Les felicitacions ｔ･ｾ＠

budes despres de l'informe, per part de gent del poble, feien que jo em ｲ･ｾ＠afirmes en la meva creença de què és en els extrems de la societat on es troDen els seus millors elements. Aque· """,<:"":y">,,,,,"<::,,,<:::,,,<:,,,,:Y">',,,,"<::'..<:::"'<:"":Y">',,,,"-<:>..<:::"'<:"":Y<:>,,,,"-<:>""""""·

-Els sistemes carcelaris actuals els considero una equivocac'ó. Per als pe· tits delictes realitzats per delinqi¿ents, encara no habituals considero que mi· llor que la presó podria ésser eficIent Una llibertat Vigilada i controlada pels propis Sindicats obrers i organismes socials adequats.

Amb relació als criminals ;a habi-tuals considero que el treball agrícola, en plena naturalesa, podria ésser d'uns resultats molt més efectius que no els que s'obtenen en l'actualitat.

Un dels consellers del zar condemnat Havia emès un xec sense

provisió ｂｯｵｬｯｧｮ･ｾｳｵｬＧﾷｭ･ｲＮ＠ - Al moment de

baixar de l'avió que arribava de ｃｲｯｬｾ＠don, ha estat detingut el senyor W1a-d.lmlr Ber, nascut a Odessa. el 21 de jUliOl de 18'72 1 domlcil1at a Londres.

La detencIó ha. estat efectuada en virtut del jutjament dictat pel tribu-nal de Montreul1 sur mer, ｣ｯｮ､･ｭｮ｡ｮｴｾ＠lo a un any de presó, i 6.000 francs de lnulta, per haver posat en circulació un xec de 25.000 francs, sense la pro-:visi6 necessària.

L'Inculpat d'avui, fou llorejat de la Universitat de Moscou.

Va marxar molt jove cap a Austrà-ｾｴ｡Ｌ＠ on esdevingué propietari de mines ｾﾷｯｲＮ＠

Retornà a Rússia 1 fou propietari de mines d'or 1 de plaU. El zar el no-!nenà conseller d'Estat. .. Amb la. revolució russa, la seva for .. ... :una. Va gairebé desaparèixer. . Tres vegades Wlad1m1r Bes, és con-ｾ･ｴｮｮ｡ｴ＠ a mort 1 pot escapar tres ve-gades als seus botxins. . S'evadí de RússIa 1 fixa la seva resl-Tèncla a Londres, on esdevé director de

lles atencions dels magistrats i ｬＧ｡ｬ･｣ｾ＠

te dels meus c01npanys els treballadors compensen abastament les tristeses i sofl"!.ments dels anys de Dictadura ...

••• Parlar amb l'advocada Elionor Ser-

rana, és tant com no cansar-se de sen-tir conceptes interessants. Per la pre-mura del temps hem hagut de posar fi a les seves manifestacions, que oferim avui als lectors, tot fent constar el ｔ･ｾ＠merciament a la genttlesa de la. seva autora.

Però en aquest lapsu de temps, el tribunal havia ja fallat aquest afer.

Es per aquest motiu que la. pena de l'any de presó, i de 6.000 francs de multa ha estat canvIada amb una condemnació de principi, és a dir, amb una condemna condicional de 500 francs.

LARGO CABALLERO

EL VAIXELL FANTASMA

ELS INDESIT J ｾｂｌｅｓ＠ DEL "CHACO" Un transport de guerra argenti. el

"Chaco" va sortir de Buenos Aires, carregat d'homes que ningú els vol, perqUè són comunistes 1 anarquistes que els seus propis pa'lsos rebutgen 1 els consideren indesitjables.

LlegInt la premsa d'EUl'opa, ens ･ｮｾ＠terem que avui són davant de 11;\ 111a d'Elba, ､･ｭｾ＠ a Gènova I ､ＧＮｬｬｾ＠ al Bàl-tIc i del Bàltic a Londl'es! Aquesta pobra gent. con'en de port en port, carregats de mIsèria 1 a la seva esta· da a Barcelona ens enterem que la major part d'ells estan malalts.

Es una vergonya pels homes que ｧｯｾ＠vernen Europa, tolerar un moment més que aquest viatge continuï. Aquests comunistes 1 ana,rquistes, tots ｰｲ･ｳｯｾ＠

\

ners poUtics, tenen dret d'exigir jus-ticia. Sl el seu pals respectiu, no creu convenient que aquests homes vagin

I

pel carrer, els té de jutjar 1 aplicar la pena que correspongui a l'acte delin· qUent.

Aquest vaixell, no pot continuar cor-rent per les mars d'Europa, cercant un port que V1Jlgul recollir uns homes que esdevindran desferres humanés. l sl algun dIa llegisslm, que ha passat una tragèdia al mig de la mar, tin-dr1em raó d'acusar els dirigents dels pobles, per haver abandonat uns ho· mes i ｨ｡ｶ･ｲｾｬｯｳ＠ posat fora de la lleI.

La República Argentina tindria de decidir quelcom respecte la sort dels presoners del "Chaco". Aquest vaixell misteriós que corre per la mar com sl anés a la deriva, actualment, ja és un hospital infecte. Ben aviat, serà un cementiri lamentable 1 els anarqu1s .. tes tindran uns màrtirs més, dels quals faran bandera, per tal d'aturar el pas de la llibertat i de la democràcia.

IMésd'unmetred'a-Un aviador· japonès es rena c'ubreix l'avió venja d'una manera

del capità Ciria cruel i inèdita El personal de la tercera esquadra

divisionària, dirigit pel capità d'avia-ció militar senyor Terri, continua els treballs per a extreure del fons de la mar les restes de l'avió que pUotava el capità. Ciria i que es troba en el lloc Que ocorregué la topada amb l'apareU del sergent Naranjo.

Aquests treballs s'efectuen amb un dels vaixells de la Companyia Arren-datària de Tabacs, diverses embarca-cions de le ｾＧｬ｢ｲ･ｳ＠ del port 1 un esca-fandrer de l'Aeronàutica.

Aquest pogué comprovar que ｬＧ｡ｰ｡ｾ＠reU es troba sota un metre 1 mig d.'a-rena i es té la certesa que dintre s'hi troba el cadàver del dissortat aviador.

Londres. - Un aviador japonès,

s'ha acusat voluntàriament d'haver

mort una jove serventa de restaurant

executant amb ella. acrobàcies ｡･ｲｩ･ｾ＠

nes. La noia havia ofès mortalment el

pUot durant un banquet, on ella havia

públicament refusat les relacions amo·

roses que l'aviador li proposava.

Au' F1nanc1al General Trust Llmlted.

6. al Tonquet, on donà un xec de ｾＮＮＺＮｾ＠ francs, sobre W1a banca de Lon-'u.n;::;s, que en aquells moments es tro. bava en dificultat 1 el xec no fou pa-Irat, però WUllam Ber, en sabar que ministre del TrebaU de 1& República, ｾ｡ｮ｣｡Ｎ＠ no havia fet honor a la 8e\'a et qual en UD. discurs pronunciat a :r a, v. indemnitzar el Casino de, Ginebra ha dit quo ha tet t .........

olll¡uet. ｾｉｯ＠ sln4lcallaleto

L'arena serà xuclada per un extrac-tor fins que sigui possible alxecar les desferres.

El capità Terri ha dit que no de1-xarà de treballar fins haver aconse .. guit l'objectiu o quan aquest sigui considerat del tot 1mpoSlllble.

L'enamorat vexat, va oferir alesho-

res a la jove serventa una passejada

amb avió. l sense donar-li l'ind1spen·

sable cinturo de protecció per tal de no caure, va començar a fer àcrobà-

eles tant ! tant bé, que la nola va cau-

r. d'una alçària de 600 metres 1 queda

completament esclafada. ｾ ｾ Ｎ＠

Madrid. - "Heraldo de Madrid" pu-blica una. conversació amb el senyor Lerroux sobre la informació p'lbllcada ahir per "El Pueblo Vasco". de San Sebast1an.

El cap del partit radical, manifestà:

"'

-De ml es diu cada dia una cosa diversa, 1 a la fi faré el que em sem-bli.

-Bé - respongué el redactor de l'''Heraldo'' -: per ara es parla Cie vós com sl a.nessiu a ésser elegit Pre· sident de la Re¿úbllca en acabar el present any.

-AiXò em sembla una manca de respecte per al Cap de l'Estat - con-testà. el senyor Lerroux - puiX que no és cap ninot al qui se1 posi O se'l tregui. M'indigna absolutament aquests pro· cediments 1 aquests comentaris.

PEL MON

ｾｬ＠ gosdeLindbergh Sembla que dintre la cambra OIl hI

havia el liU de Llndbergh, en el mo-ment d'ésser robat. hi havia un gos que no va dÚ' res. llavor. qlte el .eu deure era. lladrar t dOnar ralarmll lX la casa.

El cèlebre aviador, h4 rebut mUGn ae cartes, dient-li gIL< mati czquut tlos I II olerelxen altr .. animals que tenen més bon .. condicioni lIe tluardi<l.

Lln<lbergh no /ui VOlgut ae'ler-i. 4e la pobr" béstia, que té .eguram.n' clret a Ie. circumstàncies atenuant..

La .enyora Llndbergh, mú Intranol-gent, no tJOI veure "qu .. t l/OS, fi ... QUe e! Ｎｾ＠ fill/I ,.rA rffo!:"Gt.

Pà:;ina 2 LA HUMANlTA'" A.IY Il. - Número 14¡

me (t

ulo s 1 es ec:tador LA MÚSICA NACIONAL

El senyor Morera diu que cal repre-sentar òperes catalanes

Hem rebut la següent carta del m'es- pero. espanyoles i de PedrelI, sí. De tre Enric Morera, que tenim el gust totes passades volien fer representar de publicar: "Els Pireneus", d'aquest músic dolent

Sr. Ratael Moragas que de tota la mancn d'ambient musj-Benvolgut amic: En el diari "La No- cal. ell n·é.s el primer culpable. Espa-

che" del dia. 16, vaig llegir Wl article nyoles i d'ell, si. Feu-ll, doncs, d'una 5ignat per tu en el qual deies que Sa- vegada les "òperes" al Liceu que, en-, garra t jo volfem convertir l'obra ,. An- cara que es llancin els diners. tareu dreu el Navegant" en .òpera. un gran bé. ｰｾｲｱｵ￨＠ tots els catalans es

No se qui ｳＧｊｾ｡ｵｲ￠＠ empescat aques- convenceran que totes les lloances que ta nova, perquè ni Sagarra, me n'ha,s'han fet i ｾｳ＠ fan d'aquest "portento" parlat, ni jo no hi he pensat. L'obra tot ,és ｮｾ｣ｮｴｬ､｡Ｎ＠ . fa cinc anys Que està llesta i fins ara L aml..nent desfavorable que hI ha a no se n'ha adoaat ningú. ｃ｡ｴ｡ｬｵｮｹｾ＠ contra tot el que té vida,

D'òperes en tinc set. que estan es- que portl empenta, costarà molt de 11

perant que els a1'l1bi el torn. Doncs t. .. cure. , sl d'.l.quzstes ningú no se'n recorda, com No els agrada als catalans que un ' IOls que encara en faci una altra? COIl"'IJatriota sobressurti. I ?ostarà de

" .. treure perquè els que hau nen de sa-L ulthna. temporada del ｾｩ｣･ｵＬ＠ .... ｾ｢Ｍ nejar-ho són els mateixos que han eu-

ｾ･ｮ｣ｩｯｮ｡､｡＠ per la Generallt.at 1 1 A- darrer1t el moviment musical, i és co:n J';1ntnment, en els,cartells banen .anlUl- una maledicció que plana sobre molts CIat una òpen d ｵｾ＠ ｾｵｴｯｲ＠ catala,_ Pa- c2.tal:ms, que el de forn, sigui el que ｨｩｾ｡Ｎ＠ :::0 ｬｾＬ＠ fc;en. ｾ＠ .... rò, en cam:i er: sigui, és millor que el dz casa. feI en tres d autor.:.. espanyols. ａｱｾｬ＠ Llegiu un solt que publica el catala-s'Jm alxf. El de casa l, segons de ｾｕｬＬ＠ nlssim ｰｾｲｬ､ｩ･＠ "Nosaltres Sols" del ja té ｣ｾｰ｣ｲＡＡＬ＠ per? el de ｾｯｲ｡＠ ｾ＠ Ca "a- din 13: que diu: "Senyor Ga.ssol: po-lunya, no. Això JO és mes senos. drierr. saber a què aspira aquest se-

TEA TRE APOLO Companyia lírica de

Josep LLIMONA Avui, divendres, nit a les d .. ｾ ｵＺ＠FUNCIO DE GALA, amb motiu de la FESTA DE SAN'r JORDI. Pd¡oó de Catalunya, amb nssltèn-cia de l'Honorable President de 1;1

Generalitat

Francesc MAClA i del batlle de Barcelona

Jaume AIGUADER L'èxit delirant del Teatre Lirlc-

CatAlà,

L' Aliga Roja La millor obra de VICTOR MORA

i MARTlNEZ VALLS Triomf de JOAN ROSIeu, SOFIA VERGE, ALEXI QUERALTO, "lERCEDES GAROlA, OARI GO-MEZ, JOSF .... n LLIMONA, ALBERT COSIN i JESUS ROYO.

L'eminent t.enor JOAN ROSSICR cantarà la seva creació

HIMNE A L'AVI

TEATRE NOU Companyia líd(,3 (1(: Grans Espec-

tacJes SAUS DE CABALLE Direcci.ó ･ｳ｣￨ｮｫｾＺ＠ l'ERE SEGURA Idem ml!<::cnJ: ｉ＼Ｎｬｾａｾｃｅｓｃ＠ P.'\LOS

fsui, divcndrm.:, tm'da i nit, NO HI HA FUNCIO per tal de donar

lloc als 2SSS:igs generals de

CARITA DE EMPEAORA Demà, dissabte, im'da a Ics 4'30: Matinée popular: Butaques 1"50; Generel, 0'50. Localitats regalades. LOS DE ARAGON. LOS CLAVE-

LES i LOS FAROLES Nit, a les deu: Estrena a Barce-lona de la sarsuela en dos acter .... el segon dividit en dos quadros, originnl de Quintru'o 1 Quillén, mu-

sica del mestre Calleja:

CARITA DE EMPEAORA A l'estrena hi Assistiran llurs

autors. Es despatxa a la gutxets i Cen-

tres de Localitats.

GRAN TEATRE ESPANYOL ---- ＭＭｾＭＭ

Avu:i, dijous, nit a les deu: L'èxit dels èxits

LA REINA HA RELLISCAT

FANTASIO ----Avui, nit a les deu:

REVISTA PARAMOUNT - DlBO!-XOS; PASSATEMPS SONOR, \ GRAN EXIT de Robert MONGO-MERI en la divertida comèdia,

AMOR RABIOSO Es despatxa a la gUixeta t Centre de Localitats per a la sessió nú-

merada del diumenge 6 tarda

--COLlSEUM -----Avui, nit a les deu:

REVISTA PARAMOUNT; DmUI_ XOS i

CIELO ROBADO per NANOY CAROLL

Demà, dissabte, tarda 1 nit:

UN CABAlLERO DE FRAC i actuació personal de

U1PERIO ARGENTINA amb la PARAMOUNT CARLTON

GIRLS

BROADWAY CINEMA I Unió, 7 -- Telèfon 19944 )

No serveix. de res l'ha.ver anat a nyor SC:l0enberl". que es diu com po-fora a cercar-hi el que aci, enga- sUor, de qoines muses "iu a casa nos-nyan-te, no saberen ensenyar-te, per tra, i el perquè tot això es fa. a es-al tornar dedicar-te a l'ensenyament i quena. de la Ｂｶ･ｲ､｡､ｾｲＲＢ＠ opinió ; au-a la ('om posició amb tota l'ànima i torita.ts més valuoses i catakmes en Ta tot l'amor a Cata.lunya. No serveix de música? Caldrà que cridem l'atenció l'es haver fet un brillant estol de dei- als llostres musics per a. que segueixin 1.-______________ 1 xêbles que gairebé s6n els únics 1111.1- amb uUs aflmirats la vostra gran obra.". sics de debó que hi ha a Catalunya i Això confirma el que dèiem abans.

Dema. Pi..:;tivitat de S:mt Jordi. Tarda i nit: El més gran èxit del

Teatre LírIc Català., L'ALIGA ROJA

Demà, tnrda i nit, i diumenge, tarda i nit:

Avui, CINEMA SONOR: BUE-NAS INTENCIONES, NOTICIARI. DIBUIXOS i

EL VALlENTE que, els tenen Rrrccoaats. Es evident que amb revolució i sense

No servcix de res haver fet obl'es i revolució, p::!r segons qui, es difícil sos-més obres amarades de catalanitat i, treure's de les paiums. Això serà el amb elles, contribuir eficaçment al que es vulgui, però no té res de pa-､･ｳＮＢ･ ｴｾｬ｡ｭ･ｮｴ＠ patr1òi1c. Tot això no trlòtic ha d'ésser prou per a que, qui tenia Ara, amic Moragas, ja saps perquè el deure de ter-ho, hagués influït prop no faig una alt.ra ｰｾｲ｡Ｌ＠ i agraint t'ha-de i'empresa del Liceu per a que es gjs recordat de mi, rep una bona en-fes, com tu molt bé dius en el teu caixada del teu esmentat article, una òpera meva o E. MORERA d'alclUl altre autor catala. Meva. no, Abril 1932.

vida IRUsiml ｏｊｾｙｍｐｉａＮ＠ - Aquest vespre estrena. a Espanya. de "La. flancée da '.fzar·'. per la eompanyia d'òpera russa. "L'O-

pere Russe a Pa.rís

Corresponent a la tercera ítmció del p:.imer torn d'al" "'ment, avui di-vendres a Ics deu del vespre, tindrà lloc a Olympla restren2. a Espanya de l'ò,cra en quatre actes i quatre qua-dre::;, música de Nicolau Rimsky Kor-sal;.o\'l "La flo.ncee du ｔｾ｡ｲﾷＧＮ＠ La p:lrt coreogràfica es arranjament de l'emi-nent mestre de ballet Mr. Theodore WassilJcf; el decorat del mestre I\"an Bilibine i el vestuari, sota dib'.lixosd'I-van Bilibine, es eon1ec-.:lonat als ta-llers de 1'0per lL.."Se a Paris; la nOffi-t ··,.. orquestra del Sindicat Musical de Catalunya, serà dirigida pel' l'emi-nent mestre Ml'. Michel Steiman.

OONCERTS INTrMS

Presscguint la seva campanya de ｾｬｩﾭfusió musical uConcerts InUms", na organitzat per a demà passat, diumen-ge, a les onze del ma.tí, a la Sala Mo-Zal"L, una audició a càrrec del Quin-tet Català.

Aquest agrupament integrat per OuH1erm Garganta, piano; Eduard Bosquet, violi; Ratael Ｍｾｲｲ･ｲＬ＠ "iolí; Jo-sep Julibert, \iola; Josep Trota, vio-loncel; és aba.5tament conegut perquè calgui fer-ne ara el seu elogi.

Per altra part. el programa escollit, el detall del qual donem a. continuació constitueiX una garantia de què ha de satJ.ster a l'auditori ca.rla dia més nom-brós d'aquesta entitat filharmònica.

"' Dos trios" per a dos violins i pia-no, TarUni; "Sonata .. , a quatre, wle-llet (piano, violi, viola 1 violoncel>; I< Quintet" en la major op. 8, Dwora.k. (plano, dos violins, viola 1 violoncel).

Les lnscl'ipcions per a. assistir a 'es audiclo>lS organitzades per «Concerts Intims" pOden fer-se a la mateixa Sa-la Mozart, Canuda., 1f.

SEGON FESTIVAL HA.YDN

Demà passat. diumenge, a la tarda, tindrà. lloc el segon Festival Haydn a càrrec dels mateixos intèrprets que ahir assoliren al Palau de la Música Catalana un èxit tan definitiu; Or-questra Pau Casals, Orfeó Català, An-dreua Fornells, Em1ll Vendrell, Ricard Fuster.

Començarà el concert amb la Sim-fonia en ml bemoll, sota la direcció del mestre Pau Casals, 1 omplenaran

la resta del programa la tercera 1 quar-ta part.! (Tardor-HIvern), de l'Oratori "Les Estacions" . • dirigit pel mestre

Llu!. MiIlet.

Teatre del Proletariat Joan Vallespi'lóS, del Comitè Direc-

tiu, pJ.rlarà <lis.:abte vinent, a les deu de la nit, al microfon de In. Ràdio Bar-celona, versant uns minuts sobre "Com es presenta el Teatre del Proletariat".

TEATRE AMATEUR

Aquest vespre a la Sala Caprir

Organitzat pel "Quadro Escènic" del Club de Cultura i Esport de la Gene-ralitat de Catalunya, tindrà. lloc aquest vespre a la ｾ｡ｬ｡＠ Capsir. un festival la. .tlnalit.at del qual es la de recaptar cabals per la suscrlpció pro"';Hospita1s.

Es posarà en escena la bonica co-mèdia catal:m3. en tres actes, d'am-bient mariner ortg1nal d'En Josep Ser-ra, "Encara diuen que el peix és car ... !", 8IOb un escollit repartiment.

Durant llutcrmedl del primer al segon acte, l'Agrupació Choral "El Si-gla XX". 6e 1:. Barcc.loneta que diri-geIx el ｭ ｾ＠ Jtre Joscp Costa. cantarà dues escollides ,:omposicions. acom-pan:-;.ts de tonclalla de guitarres i bandunies "La Concba".

Hi haurà un acte de coucert a càr-rec de diversos ru-tist.es que s'han ofert desInteressadament, entre Us, els a-plaudits tenors arcial Zaragoza i Joan Riba.

Com • .final de ';esta i en obsequi a les senyor"'tcs tindrà lloc un lluIt bal1.

Es d'esper'U' que donada la 1inaJ.itat que persegueixen els organitzadors i l'interessant progran ... que s'ha con-feccionat, : urà molt concorregu-da la Sala Capsir.

Llegiu cada ves¡ne

"la hunlanitat'l

ESPECTACLES PUBLICS

ｾＭ ＭＭ ＭＭＭＭＮ＠

TEATRE POLIORAMA Companyia de comèdia PINO - THUlLLIER

- -AVUi , nit, a un quart d'oI1..ze:

Gran èxit de la comèdia

LA RAZON DEL SILENCIO Demà, dlssabtA!, tarda i nit: LA

R..o\ZON DEL SILENCIO

- •• ----------" LA REINA HA RELLISCAT ＬＬｾ｟･｟ｮ｟･ＮＮＮＮ［ｳｰｾ｡ＮＮＮＮ［ｮｙ｟ｏｬ｟ｰ･］｟｟ｲ｟ｊ｟ｏ｡ｮ｟ｔ｟ｯＮＮＺｲ･ＮＮＺＮｮ｡｟ＮＡ＠

ｔｾｾｾｾＡｹｩｾａ､ｾｃｾｾｾｾｾ＠ I ｕｒｅｾＧｅ＠ LOPEZ HEREnIA ｾＧＭＭＭＭＭＭＭＭＭＭＭＭＭＭ ＭＭＭＭＭＭＭＭＭＭＭＭｾ＠ GRAN CINEMA AMERICA !

Ｍ ｴ Ｍ ﾡ ＭＭ ｾ Ｍ ｪ Ｍ ｾ ＭｩＭ ｛ Ｍ ｾ Ｍｾ Ｍ ＿ Ｍ ｴ Ｍ Ｇｾｯ Ｍｻ ＭｾＺ Ｍ ､ Ｍ ｾ Ｍ ｬｭ Ｍ ｾ Ｍ ｮ､ ＭｃＭ ｾＭｾＭＲ＠ I ａｶｾＬｾＺｾｾｲｾｾｉｾＺｾｾｾａ､･ｵＺ＠cint Benavente, Primer. L'entretenIment e o IU o

Marquès del Duero. 121 ｾ＠ Tel. 33367 NO\'a Empresa

Local dotat de novíssim aparell sonor, darrera paraula de la téc-ruca moderna, prOjecció clar1ssima

LOS INTERESES CREAOOS L." LUZ Segon. 20 representació del gran-diós èxit de més gran actualitat

a Barcelona,

Crispin: MurilIn Asquerino D.::mà, dlssabtA!, tarda: ERA UNA VE'.l EN BAGDAD .. Nit: LOS IN-ｔｅｒｅｓｾｓ＠ CREADOS. Dilluns BE-NEFICI d'IRENE L. HEREDIA

TEATRE NOVETATS Gran Companyia LLUIS CALVO

Avui, nit. a un quart d'onze: ¡,OS FRESCALES i grandiós èxit

d'Interpretació de

Doña Francisquita per llurs millors intèrprets:

Vazqtte'Z, Gubert, Romeu, Palacios, Baraja

Deroà. tarda, EOHI:MIOS; LOS CLAVELES, per Và.zquez....Romeu. I QUE ES GRA1'r, BARCELONA. Nit, grandiosa funció a honor i homenatge del popular "locutor" de "Radio Barcelona" TORESKY. QUE ES GRAN BAROELONA, LOS CLA VELES 1 estrena del sainet de Llabrés i Cast1ll0, música. del mes-

tre Roma Reventós:

LAS NIETAS DE CASCORRO Diumenge, tarda: LOS FRESCA-LES, LAS NIETAS DEL CASCO-RRO, LA MUSA GITANA I QUE ES GRAN BARCELONA. Nit: LAS NIETAS DE CASCORRO, LOS CLAVELES i QUE ES GRAN.

BARCELONA Es despatxa als Centres de Lo-

calitats. - Pròximament estrena del sorollós èxit LUISA FERNANDA

amb un colosa! repartiment

TEATRE COMIC Companyia de Revistes i vodevils_. Primer ador 1 director: Artur . Lledó.-Vedettes: Laura Pin.ilJos i Sara Fenor. - Altre primer actor,

Llucià Ramallo ---Avui , divendres, nit a les deu: EL OARTELL MES ALEGRE 1. ¡AGUA! ¡AGUA! ¡AG"UA!

BegOll. SENSAOIONAL DE B U T de la famosa ballarina danesa

Eisa LlLLlEGREEN amb la revista de grandiós èxit,

en dos actes i dotze quadros:

las secueslradoras Demà, tarda.. Festa de Sant Jordi, ¡AGUA. AGU.... AGUA! i LAS LEANDRAS, amb EIsa. IJlliegreen Propvinent dimarts, grandiosa. fun-ció li honor del primer actor i

director ARTUR LLEDO

El HUEVO DE COLON Magist.ral interpretació de Pepet3 Huerla, Teresa Silva, Julita Ra-mírez, Eduard Gómez. Pep Aeuaw viva.. !Uanuel Prada.s i les 35 for-

moses segones tiples, 35 Demà, dissabte, tarda 4'30. Gran-diós vermut amb motiu de la festa de Sant Jordi. patró de Cata.hmya: CHA.TEAUX ｾｉａｒｇｏｔＬ＠ per COn-chita ｐ｡ｮ｡､ｾ［＠ EL TENlENTE FLORICEL, per Pepeta Huerta. i EL DlABLO CON FALDAS, In-supZl'1!blc creació d'Eduard G<lmez. Nit i totes les rits, a dos quarts d'onze, comença el major ck'ls

èxits frívols a Barcelona,

EL HUEVO DE COLON

Aviat, aviat, en vermut de tarda ESTRENA de l'opereta revistada en 1 acte SIN NOVEnAD EN EL FRENTE

CINEMA PARIS Avda.. pta. Anse., 11-13. Tel. UM4-

Avui, nit a. tres quarts de deu: EXTRAORDINARI PROGRAMA

Revista Paramouut (en espanyol)

Imperio Argentina en

¿CUANDO TE SUICIDAS? Gran èxit de WILLY FORTS i

Avui programa monstre:

Su noche de bodas completament parlada en espanYOJ insUperable creació d'Imperio Ar-

gentina i Pepe Romeu L'emocionant producció parlada

en espanyol

La llama sagrada gran creació de Luaua AlcañÏz i l\"Iartí Garralaga

La grandiosa. superproducció so-nora en tecnicoJor WOOPEE per Edd;e Cantor. EIs colosos del riure Stnn Laurel i Oliver Hardy en RADIOl\IANIA gran film còmic, tot parlat en espanyol. I

PUBLI- CINEMA Passeig de Gràcia, Si. - Tel 79681

El primer en projectar la dar-rera notícia. El mateix programa: del Cineac de Paris. PROGRAMA FOX ·SONOR.

FRONTO NOVETATS ! Ｍｾ ｖｕｩＮ Ｍ ｾｾｾｮｾｾｳＬ＠ nit a un qUBrl r

d'onze: IRIGQYEN 1I-0AZALIS 11 • contra QSA-GUILLERl\IO. Demà, I tarda, AZlJMENDI- AREITIO t contra GURUGEAGA - BERRON, I DO I. Nit: ERDOZA menOr-UGAR-,

'- TECHEA contra JUARISTI 1-ｾｌＴＮｒｃｅｌｉｎｏＮ＠ Detalls per cartells.

LILIAN HAID en la deliciosa ope- I reta, GRANS CARRERES A L'AUTO- I

El secretari o de madame ｰｲｾＡｾＡｾＡｾＺＧｾｒａｍａｒ＠Preus: PREFERENOIA: l '50 ptcs. 1tIOTOS _ COTXES _ AVIONS

ESPECIAL: 0'80 ptes. Despatx d'entrades en els ceo-F..s despatxa a la. gu1xeta per a la tres de Localitats a. preus de car-

sessió numerada del diumenge tell.

tarda a les 6 II ｾＭＺＭＺＺＺＺＺＺＺＺＺＺＺＺＺｾ＠Prox¡m dilluns: Rarold Lloyd en __ ¡AY QUE ME CAlGO!

i el super.film de Frit Lang "M" -ROSSELLO CINEMA

Avui. nit a tres quarts de deu: Dues grans produccions, dues en

un programa:

CONCIERTO HISTORICO ("Ufa ">, per Otto Gobhur

I Montañas en lIamas emocionant produccló, per Llu1s

J Trenker. i DIBUIXOS

BRAUS- MONUMENTAL

Diumenge, dia 24, tarda a UN

QUART DE OINC: GRANDIOSA CURSA DE BRAUS

6 braus de GRACILI.ANO 6 PEREZ TABERNERO

ESPASES:

Marcial LALANDA Oomingo ORTEGA

Jaime NOAIN ENTRADA: 3 PESSETES

•

Any D. - Número 141 LA HUMANITAT Pà,Ina J

•

la humanitat: ｦｏ､､･Ｇ･ｾｃｊｩｬｬ｡＠LA BATALLA DE DEMA El

OPINIONS

senyor Can9ns ja respira cm • En *

AnyIl Barcelona, 22 d'abril de 1922 Núm. 1<11

INTEL"lECTUALISME

ANTIUNIVERSITAT

La diada imminent - sols ens se-tnren d'ella unes hores que passaran vzrt¡g¡noses - fiXeu-vos bé que te mol-tes de les característiques d'una gran batalla. No pas d'una senO!Ula batussa o renyina sino d'una ofensiva en re-gla, que comprèn un ample front i que reclama i obté mobilitzacions considc-rabIes.

Cada tlibreria, gran o petita, serà, demà, una base d'operacions. Cente-

El volum "L'obra de cultura", publicat per la Generalitat de Catalu- nars i milers de volums, acuradament nya (Consell de Cultura), planteja i formula el projecte d'Eetatut de ta arrenglerats equivaldran ala ejectius Universitat de Barcelona, que haurà de regir, tan aviat com. sigut aprovat que han d'escometre l'enemic. Els car-l'Estatut do.: Catalunya, la marxa i desenvolupament de la nostra vida teUs virolats i les instaHacions sump-acadèmica. Dic "n08tra" rejerint-me ala catalans. Car Os evident que tuoses vindran a é8scr, respectivament, aquest acad.emismc universitari no té ni el més mt:ni1n punt de contacte coets lluminosos i camps atrinxerats. amb el nostre aeadcmisme sistemàtic, anti-universitari fonamentalment. Les bomòes perforadores, els terribles

El nostre assenyat i metòdic fabri-cant o botiguer; aqueU clàssic senyor Canons que si un petit defecte tenia era el de ､ｩｲｾｳ･＠ catalanista i haver estJ.t del sometent, hà. tret el ventre de pena: ha tingut noticies d'en Fra.n-clsquet. El seu déu de la pol1tica el va deixal' tan desorientat amb aque-lla estranya "guillada" d'ara fa un ｡ｾｹＬ＠ que el bon senyor Canons, du-rant aquest temps, ha. passat tota mena. d'angúnies, tota mena de so-friments.

anar al teatre, no fer-se mai car vestit, i dir mal de molta. gent.

Gent que de botiguers no n'eren Gent que se 11 venia a imposar per· què la. raó els sobrava . . Gent que sempre havia callat 1 ara, també d'u· na manera sobtada, venien a fer-li la llei.

El bon senyor - ¿quin remei 11 to· ca.va? - va callar.

l amb aquest silenci ha viscut ur quant temps.

Ara, però, Quan ja començava E ｲ･ｳｩｧｮ｡ｲｾｳ･＠ i veia que tot allò anavr de veritat, i que, vulgues que no, ha-via de seguir aquells corrents d'airf que -mai 110 li havien provat: ara repetim, l'home té noticies fresques rep ordres d'en Franc1squet 1 es re· vifa. i rexinxola.

.Ran d'at1uesta. pròxima aprovació, s'han organitzat conferències per a explosiu.s que han de clivellar la resis-estudiar el nou pla definitivament estatuït. Tots els homes que l'han es- tència de l'adversari obligant-lo a ca-tudint han rebutjat, amb molt bon acord, la ｦ｡ｾ｡＠ tactica de les revolu- pitular, seran, d'una banda, els des-cions violentes en els o.ganismes docents. Allò que ha de fcr la universi- comptes i de l'altra l'eloqüència escrita tat perjecta, s6n els homes perfectes. l 'ta naixença de la República, tot i o parlada que l1umtes plomes o verbs, "' seva magnifica tranecenàència, no pot pas tenir la màgica virtut de d'autoritat indiscutible, posaran en joc crear genis ?n amb prou Jei.nes hi h'1 talents. Una universitat modèlica per tal d'impresswnar l'ànim de la na és pas un edifici, una organització, un claustre i un continvent d'alum- multitud en favor de la cultura. nes que emplenin les cinc facultats. Es, per damunt de tot, l'esperit ､Ｇｵｮｩｾ＠ Es evident que la producció i venda versali .. ［Ｉｾ･＠ (pcr això ";s Universitat) que anima als homes que hi treballin, de llibres, a Catalunya. travessa, cl'en M

professors i estudiants. l 10 pregunto: on és aquest universalisme de la ça que vivim sota el nou règim,' un nostra pobreta universitat? Tots sabem perfectament que la Universitat període comatós, els perills t resultan-de Barcdcna ha estat sempre una inZassable incubadora de pedants semi- ces del qual deuen, per força, preocu-analfabets. Els nostres l:omes representatius us confessaran, amb el cor par-nos. La producci6 escrita cientf/i-a la mà, que els veritables estudis tingueren de ｣ｯｭ･ｮ｡ｲｾｬｯｳ＠ després d'a- co-literaria equival a la respiraci6 d'u-provar la carrera a em.pentes i rodolons, extram.urs de les aules univer8Ï- na cultura. Si aquesta no respira o tàries. Un canvi de règ:m no representa pas, obligatòriament, un canvi respira molt poc vol dir que està mor-de ｭ･ｮｴ｡ｾｩｴ｡ｴｳＮ＠ l no creiem. que a Catalunya s'hi hagi prod:uït cquest mi-.¡ ta o a punt de morir. Tota la literatura racre. tan profusa i abundosa, de caire ･｣ｯｾ＠

Concretament: per a nosaltres, literats inteHectualtstes, quins guanys I nòmico-social, que avui es despatxa representa la renovació de la universitat barcelonina? ｃ｡ｰ ｾ＠ si tot es re- amb caràcter gairebé únic, és cosa for-dueU: a organitzar una vasta 1f.da tmiversitària només per donar fe de la ça interessant i transcendent, quan es seva exIstència. J.lozts, si representa un aUf/ment de comprensió del nostre mou dintre una florescència cultural ordre sistemàtic i sl augmenta les possibilitats t les garanties de la creaci6 que comprengui totes les mantjesta-inteHedual catalana. No ens acaba d'interessar una cultura general su- cions de l'esperit. Que 1wm 1lO compri ficient per ajudar la formaci.6 pTo/essionaL. i no pensar-hi més, com pas- ni escrigui altres Uibres que ela de 8a avui. Un contingent d'estudiants més o menys patriotes que només va tema polític o .revolucionari, detmn.ina a aprovar cursos, no ens interessa. Exigim l'im.p:tls i el rendiment creador, I en la cultura ajecta d'aquest mal una arnb totes les conseqüències. Per damun.t de tot, la ¡dea catalana. La ｕｮｩｾ＠ pertorbació semblant a la d'aquells ｏｔｾ＠versitat de Barcelona ha d'ésser catalana en ｰｲｩｮｾｩｰｬＮ＠ Però quan ho sfgui, ganismes on una víscera determinada s'ha de permetre ｰｲｯＯ･ｳｳ｡ｲｾｨｩ＠ i treballar-hi en totes les llengües. l cal adquireix enorm.es proporcions a cos-obrir-la als obrers. La universitat barcelonina ha d'obrir les portes, cada tes de les altres ... vespre, als obrers catalans. No ha d'ésser mai un luxe per als fills de ｢ｵｲｾ＠ Alló que convé, pel damunt de tot, gès. L'home que es guanya la vida de dia, té el dret de poder estudiar t és que la gent compri llibres. L'enemic aprovar una carrera se!luint els curses de nits. Pensem que a Catalunya contra el qual deuen convergir tots els gairebé tot allò que realment val ha estat obra d'autodtdactisme, feta he- trets és la inapetència de lectures que ròicament al marge de les universitats. Si llOm hi va només a aprovar afecta avui sentir la immensa majoria cursos, preferim l'autodidactisme. Un autodidacta és sempre, si menys no, del poble. Aquesta fnapetència és In· un home de voluntat pri,ada. D'altra part : tot home de creació perso- 1mtificada. No concebem com en un nal, universitari o no, és, per definició, un autodidacta. l a Catalunya so- país que titulem civilitzat, la gent no bretot, tothom és autodidacta mentre no es demostri el contrari. vacili en de.spendre cinc pessetes per

La universitat encarrila, però deforma. Els literats catalans universi- anar en taxi a un espectacle qualse-taris act uals no podran treure's mai del damunt, per anys que visquin, vol i per contra, trobi cars llibres que la marca de foc del plec professora!. S6n pedants per sempre. Els manca venuts al preu que es venen signifiquen aquella agilitat de reacció cordial i mental que teni1n nosaltres, els anti- un esfOTç heroic per part d'aqueUs universitaris. l davant la vida, reaccionen sempre ｨｩｰ｣ｲｩｴ｡ｭ･ｮｴｾ＠ pensant que el.! han editat. Es prects que el.! en el parell de carrilets més o menys culturals que els catedràtics van catalan.s reaccionin. vigorosament con-clavar·los a Z'unima, quan eren estu.diants... tra aquest estat de coses. La recupe-

Jo he tingut sempre un somriure à'ironia davant les organitzacions. raci6 de la nostTa llibertat, no ens du-UlI.ivenritàries. l l'!s qu.e ;0 he vist sempre, a la Universitat de Barcelona, un ria enlloc sinó sivnifiqu.és 'la reincor-fogar de cultura de munició. L'home que s'ha format a les biblioteques, poraci6 de Catalunya a la Cultura Unt-nO enyora gaire les universitats. I si aquest home és un literat, un pur versal. 1 perquf! Catalunya sigui culta creador, encara ｬ･ｾ＠ enyora menys. Per això em revoltr. tant la grotesca no n'hi ha prou amb ｱｵｾ＠ ho sigui una pedanteria provinciana dels joves estudiants actuals. Aquests noiets, ｡ｴ｡ｾ＠ infima minoria d'especialistes o privi-cats d'això que ;0 en dic la pedanteria dels vint anys, tenen Un concepte legiats. Cal que sigui culta tota la nul de la gran tTagèdia nacional de Catalunya. QulsevoZ ínteHectual 1ne- massa popular i, perquè ho sigui, li diocre castellà els interessa més que els grans creadors catalans. La ｭ｡ｾ＠ cal comprar llibres, llegir-los i assf-iaria d'ells ignoren la progressi6 sistemàtica del nostre procés renaixentis- milar-se'ls. Heu':V08 acl com la batalla ta, i mesuren la marxa de les nostres coses, en canvi, amb un esquifit de demà no és un simple romantfc!s-criteri provinciiz., de noi que sent, pensa i viu al marge de la catalana me, de literats que freturen vendre, vida inteHectual. 110 fa pas moUes setmanes que, des de les inefables ｰ￠ｾ＠ sin6 que enclou una importància capt-gines provincianes del peri:)dic injar:til "Mirador", hom parlava de "ela talíssima per a l'eficàcía de la nostra nostres clàssics" referint-se a Lope de Vega, Calder6n, G6ngora, etc. D01U!S llibertat. bé: això d6na la pauta dels estralls que causa en ela nostres C3tuàia:nts la Si tal dia com demà cada ciutadà formació estèrilment casteUanista que reben a la Universitat de ｂ｡ｲ｣･ｬｯｾ＠ o ciutadana torna a casa seva amb un 114. Si aquests joves pedantets són educats així, com voleu que fructifiqui, paquetet de llibres, tal i com per Nadal i quins resultats volen que doni, la Jutura creació literària de CataZunya? hi torna amb un farceU de turrons, Qualaevol mosseta de quinze anys està més documentada que els joves demostrarem que Catalunya no té pas estudiants que parlen de les nostres coses amb una saberuda sujicif!ncia... el cervell inferior a l'e8t6mac. lent de eomur..istes (!) cada vegada que el papà burgès els pD8a ctnc ｰ･ｳｾ＠setes a la butxaca ... J. M. FRANCES.

Hf ha t'ents de renovació, a la Universitat de Barcelona. Però nosal- . _______________ _

tres, autodidactes de tota la vida, ens ho seguim mirant amb un cert aire d'escepticisme. 1 no ho creurem fins que en toquem els resultats. N'hem sentit bufar tants, de vents renovadm's, d'ençà que som al món, i des-prés s'han convertit en no res! No ens interessen ela homes que aproven carrere8 per guanyar-se la vida. Exigim homes que facin feina de pUTa creació ｦｩＮｾＳ＠ a la mort, com nosaltres. Entre Z'universitarisme mecanic i l'autodidactis7ne animador, ens quedarem sempre amt aquest darrer. El (.entre espiritual de Catalunya, és Barcelona. l no tolerarem mai aquests ｣￠ｮｾｩ､ｳ＠ estudiants, més o menys metecs, que es pensen encara, Tidfcula-m.mt, que el centre del món és Madrid. Detestem els provincians universi-taris. I si la imminent universitat catalana no desterra dels seus progra-mes d'estudis els noms i les obres de les mediocritats i Iu nuUitats de més enllà de l'Ebre, i si no s'ensenya ala futurs estudiants de Catalunya la vasta i magnijica complexitat de la nostra obra à'escriptOTs catalans nor-mals, la nostra irlmica expectació actual es convertirà en una homèrica riallada de menyspreu i de revolta. 1 la nostra Escola ineHectualista, pro-pu.gnadora sistemàtica de l'autodidactisme, alçarà ben alt el cartell ver-mell de l'anti-universitat.

A. E.

---------------------------t:om.entaris

ca o dela polítics més anomenats. Quan ｓ｡ｧｩｾｂ｡ｲ｢｡＠ va anar a A7M1'ÏCa per primer cop, la gent s'hi va lUurar amb tant d'entusiasme que aparegueren sa-bons, COTbates i cigarretes "Sagi-Bar-ba" ... Això, en el fons, no és cap delic-te i els homes eminents no e8 donen. per ofesos ..•

Allò que no havíem vist mat ni crèiem veure és que per cantar les ez-cellències d'una producció industrial, hom acudís a triar el personatge més nefast, més odiós, més tètric1 més san-guinari que mai hagi conegut el ｰｯ｢ｾ＠invitat a adquirir aquel13. Peró és aul. L'amic que aHudíem en començar ha. rebut un fmprés proclamant la insu-perable qualitat de determinades ma-tèries ignifugues i incombustibles. 1 per tal de garantitzar degudament que va de debò i que és cosa bona, una fotografia de regular tamany, repro-dueix les proves de la matèria en qües-tió fetes en presència de ... Don Seve-riana Martínez Anidol ..•

L'haver perdut d'una manera. tan sobtada a un amtc de l'ànima com per a ell ho era en Francisquet, 11 havien fet perdre també l'humor 1 la gana. Li havien enterbolit l'ente-niment.

Aquell home reposat, tradicional en extrem, que el diumenge en sortir de missa d'onze i comprar el seu tortell, anava a donar el tomb pel Passeig de Gràcia lluint la senyora i les nenes a les quals no deixava parlar el català perquè no feia "senyor", havIa canviat com una mitja. Tenia mal d'enyora-ment.

Els aires de democràcia i de ｬｬｩ｢･ｲｾ＠tat que va escampar la República, no li provaven pas gens. Eren aires que el urefredaven ", Que li feien perdre el Utemperament90

•

Ni amb escopeta ni sense, mai més no podria tornar a ésser del ｳｯｭ･ｾ＠lent.

E! senyor Canons - abans alegre i grassonet - es tornava trist 1 es-canyolit. Estava a règim. Però a. un règim inventat per ell. Un règim que consistia en gastar pocs diners, no

(:4 ••• 1a ••• Butlletí del temps

Ahir, una nit de Uuna, però d'una lluna de postal iz.luminada. A pedral .. bes, cantava un rossinyol. Ja ho veteu: lluna, rossinyol ..• No ens podem pas queixar.

El senyor Canons ja respira; per fi ja sap el que ha de fer.

DIr-se catalanista de veres, com abans havia estat amic de l'ex-rei Parlar bé dels homes que governen Convenir en què el català és una. llen· gua. elegant 1 bonica, sobretot par-lada en societat. Anar al teatre cada dia. Comprar teles de Terrassa 1 Sa-badell. Concórrer a tantes manifes-taclon'i com se facin amb les bande-res Que Vulguin eUs.

Perquè, si bé és cert que moltes -per no dir totes - d'aquestes coses el nostre assenyat 1 metòdic senyor Ca-nons no les sent, per ell no hi ha més que aquest lema:

-Tot sigui pel retorn de Francls-quet!

AGUSTI COLLADO

La prèmsa francesa comenca a veure la ,

veritat Copiem de "La. Depeche" de Talo'

el fragment dO. n article que ha apa-regut al gran diari meriltona.1 I ho fem amb gust per tal de reconèixer que certa premsa. francesa emprèn el bon cami de .1 amistat i de la cordialitat Ｑｮｾ＠

Als carrers negres del districte cin-què un noiet tot pintat i afemellat deia

l amb un gemec còmic, que can-

viaria el temps. A mig matí d'avui, un cel gris. A ternaciona1.

les dotze, el sol. Diu així: "La. jove República espa-

Llibres Demà, Diada del LUbre. Demà, els

carrers de Barcelona seran plens de parades de llibres. l els llibres donaran to f categoria als carrers de Barcelona.

Demà és dissabte: la gent que com· pra lHbres - els obrers, els treballa-dors - tindrà més diners per a ｰｯｾ＠der-ne comprar. Els obrers, però, , els petits empleats, ;a en compren sempre que poden. Els que en podrien com .. prar, els rics, no en compren ni el Dia del Llibre ni cap altre dia.

Demà, penseu que tot el que no vagi amb un o més llibres a les mans, 110

és una persona honrada. Això, però, penseu-ho dentà I cada

dia.

nyola, que ha. fet moltes coses 1 que ｧｾｌｬ･ｲ｡ｬｭ･ｮｴ＠ les ha fet bé, té el deure absolut de resoldre aquesta. qüestió ca-talana, amb ('. més grar esperit de li-beralisme i de bona voluntat. Es m-dispensable una solució definitiva, fe-ta de lleialtat i de sinceritat, que in-tensifiqui el més aviat possible, per-què dintre el quadro de la nació (>.8-

panyols, un dels pobles de la. famí-lia ibèrica, netament ind1viduaHsta pel temperament, la llengua. i la forma de la seva. ｡｣ｴｬＮﾷＱｾ｡ｴＮ＠ pugui organ1tmr ｬｬｩｵｾ＠rement i sense trabes de cap mena. 1 segons les seves mateixes tendènct->..s. La República espanyola. s'honorarà 1r Catalunya les concessions més generoses. ｣ｯｮｱｾｴ｡ｲ￠＠ per ella. els es-perits i el cor de tots els catalans."

ｾｾｾｾｾｾｾｾｾｾｾｾｾｾｾｾｾｾｾｾｾｾｾｾｾｾｾｾｾｾｾｂｾｾｾ｀ｾｾｾｾｂｾｂｾｂＸｂｂｾｂｂｾｾ＠!El !El

ｾ＠ HOMENATGE A I I LLUIS COMPANYS' I I!l ｾ＠

ｾ＠ 24 ABRIL 1932 ; !El I!l I!l I!l I!l I!l I!l I!l I!l I!l

ｾ＠ Acudiu al'Apat I I!l 1 I!l ¡¡j Popu ar ｾ＠I!l I!l ｾ＠ que tlndñ noc a la una de la ｾ＠t€1 tarda, al Palau de Belles Arts, ｾ＠ｾ＠ de Barcelona, amb rasslstènc1a e ｾ＠ del President de Catalunya. Bo-- ｾ＠!<;.J norable senyor Francesc MaclA.. ｾ＠ｾ＠ Preu del tiquet: NOU pessetes. l!::I I!l. I!l I!l I!l

Sl Subscriviu-vos i!l I!l I!l ｾ＠ per modest que sigui ei vostre ｾ＠ｾ＠ coneurs, a la Ulsta d'aportacions te

PROPAGANDA INVER-SEMBLANT

Un bon amic nostre, que per ra6 ::z 'eu càrrec és sovint sol·licitat per díaPropaganda comercial, ha rebut, un 14 à'aquests, una circular iHustrada t ｱｾ＠ pondera les exceflèncf.es de de-ernunat producte. Això de què el nos-

tre amic rebi circulars de propaganda no té res d'extraordinari. El que no anuncia - o àdhuc envia circulars -no ven, diu la gent assabentada.

que no podem passar per alt és la foto-grafia que acompanya la circular, fo-tografia que ens hem hagut de mirar molt fixe i fi1ts f tot fregar-nos ela ulls, ;a que no podíem donar crf!dit al que vèiem.

Es sabut que la popularitat dels ho· mes púbücs ha estat sovint explotada pels mercaders com element auxiliar de le.s seves propagandes. Quan un per-sonatge qualsevol ha èxceHit en l'exer· cici de la seva missi6 damunt la terra, les cases de comerç, que anuncien, 8e'n apoderen t fan servir indirectament el prestigi del nom benvolgut pel poble perquè aquest piqui l'esquer i compri la mercaderia, associant el seu ús a la veneració que sent per l'ídol.

Es de creure qu.e tots els catalans, tots els republicans i home8 de lliber-tat que encara queden, no s'hi pensa-ran gens ni mica i adquiriran tot 8e-gu.U una provisi6 de l'esr¡umtat fgnifug, tota vegada que en preconJtza les vtr-tub un baró tan iHustre i tan ben vist de les actU!lls generacfons com és el filantròpic instaurador de la "Llei de fugues" ...

ｾ＠ per costejar la Placa d'AB- 12 ｾ＠ GENT I MARBRE, commemora- ｾ＠ｾ＠ Uva de l'aete, que serà llIIttada !El ｾ＠ I!l 1W.J a l'homenatjat. la I!l I!l

i!l;/ I!l \fi Poseu la vostra Sl ｾ＠ P I!l

l Ｂ＼ＢｾＭ signatura I 1W.J en les fulles d'adhesió I aviseu 18

Peró hi han coses que fan rodar el :'P. La circular de referf!ncta, és, en p matef.%a, quelcom d'extraordi7UJri. , rescindirem del nom dels que l'envien .. de cftar qUina cosa fabriquen. AqUe8-

BeccI6 no fa reclams gratuits. AUò

Aizó Guimerà, I glésias, M adà t tants altre! grans homes (Ü 14 nostra terra, han tingut que suportar-ho. A Paris és IreqUent que vegeu ala apa-radors dels sastres maniquins amb la tes"",la del president d. la Repúbll-

Amics, no U3 sembla que el meu co-municant té ra6 d'escandalitzar-se?_ Que a l'altura que ens trobem un norn tan odtóB f de.sacredftat trobi enc4r4 un industrial que l'invoqui com a ga-rantia, ultrapassa el concepte que te-niem tots de certes mentalitats ignl/u-g ... ¡ Incombustlbl ....

SCARAMOUCHE.

! ｾ＠:: els .- ami.. perqui bI ｾ＠

ｾ＠ ｾ＠ ｾ＠I!l ＼Ｚ＾＼ＺＺ＾Ｍｾ＠ Il' I!l ｾ＠

'" Il' i!l Oficina ae la Comissió organitzadora: ｾ＠i!l TBAJi'ALGAB, 18, ENTRESOL, SEGONA: TEL. '9331 I BARCELONA ;

Ｇｾｂｂｾｂｂｂｾｂ｡｡ｾ｡｡ｂ｡｡｡ｂｾｾｾｾｾ｡ｾｂｾｾ｡ｾｾ｡ｾ｡｡ｾ｡ｾｾｾｾｾｾｾｾ＠

/'lny Il. ｾ＠ N6mero

• -Un bon ilibre

és el milior

amic ... lLa. festa del llibre-1932 I Els il ibres c on& titueixe n l' inde d e la cultuti d 'un pobie.

EL LLIBRE CA T ALA LA ｄｉ ａ ｄ ｾ｟＠ ｾ ｅ ｌ＠ LLIBR E I Demà, dissabte, di:' 23, diatl de'}

La Fe:òta del Llibre i:Cl'ia pretext. pel' driell asseguuu'-sc ben bé un milcr Llibre, h L1ibl'erín Espanyola, Ram-a ｰｾｲｬＺｴｲ＠ ｮｯｱＺｴｭｾｮｴ＠ del problema del ､Ｇ･ｸ･ｭｰｨ｜ｾＧｳ＠ ai? cada edició, Aleshores II bla del lVdg, 20, estarà adornada pel llibre cctalà. Cal, ｰ･ｾＧＬ＠ que aque.5t l'editor, amb la certo33. de què !!l Go- mestre de l'e'cenog"rnfia Salvador A-problema sigui d\!str:at en un rei:,.:: vern de Cu[alunY;l li adquire1x una' larma, A més, hi l1am'à ー｡ｬＧｬ｡ｭＨＧｮｾＬｳ＠ des de petits ｰｲｯｾｉＨ［ｉｮ･ｳＮ＠ causes i concau- part de l'eò!eió, i a l'ensems el sUb-1 de les onze del. matí fins a les \ult de .ses que ca! resoldre lentament si h'Jm ",mclona, podda JH.urar-3e a un cài- la vetlla pels hteraLS Ventm8 Gassol, vol arr!bar a una pel'fcct:l soluci.ó fi- cul mínim de dos mIl exemplars per n:sclasans, Ramon Vinye::, Ambrosi Cal' na1. En p:'imer lloc, cal separar bell ob¡'a. l damunt aquesta base eccnò- n on, An:;:! Samblancat, Lluf.; Cap-bé la polfUca dc la 1ileratul'a, Res mica ja li fóra possible editar ｳ･ｮｳｾ＠ Ｇｾ･ｾｩＱ｡Ｌ＠ ..Jo?,ènec Ouansé, Angcl Pes-més irnmornl quc comprar llibres per pOl' ､Ｇ｡ｮｵｩｮｾｲＭｳ･Ｌ＠ tana, Ennc Lluelles, ｰ｡ｴｬＧｩｯｴｩｾｬｬｬ･Ｌ＠ Si hom no té gana. no El ｰｲｯ｢Ａ･ｭｾ＠ de l'autor, en canvi és De dotze a. dues del migdia, les pri-menja, I si hOlll no t.é seti, no ｾｵＬ＠ molt diferent. L'e:::>('riptor català' si meres ctrius dels teatres de Barce-Pcr tant., si el ｮｾｬｩｬｬＧ･＠ públic no ｦｲｾＭ \"01 sfl.lvar di t'> nlm::-nt el !Oeu drct ｾ＠ la lona, s-nyores Irene López Heredia, tU1'8 llegir, no lIegeb:. El problema creació Ｑｬｩｵｲ･ｾ＠ ha de propugnar· la crca- del teatre ｂｾｲ｣｣Ａｯｮ｡［＠ __ osario. Pino i de la formació dels lectors catalans cio d'una Editorial d'Estat, ¿Pel' què ｊｯｓ･ｾ｡ＷＬｔ｡ｰｬ｡ｳＬ＠ del teatre Pohol'ama; és, en principi, ｕｾＱ＠ afer d'escola. El no s'insiaHa Ulla impremta a la Uni- Maria,' lla, del tcatre CaLalà Ronl:ea; dia ｱ｜ＮＺｾ＠ la nostra gent sàpiga llegir \'crsitat de Barcelona com ja Ja te 1. n ｅｾｰ｡ｬ＠ Saus, del teatre Nou; ｍ｡ｴｊｬ､ｾ＠en català i posceixi el scntit crític que totes les Brans ｕｮｩ｜ＧｾｬＧｓｩｴ｡ｴｳ＠ del ｭｾｾ＿＠ ｾ｡ｺｱｬＬｬ･ｺＬ＠ del teatre Novetats; ｒｯｾ･ｴ｡＠

é " Hernaez, del teatrc Espnnyol' Laura nom s pot donar-li l'ass;dua lectura ¿I pe: qUe el Govern. ､ｾＮ＠ Catalunya PínUlos i Sara Fenor, del ｴ･ｾｴｬＧ･＠ CÒ-en calalà, aquell dia' li caldran lli- no plen ｾｬ＠ negoci edltollal pel .seu mic; Pepeta ;'¡ue¡'tas, del teatro Vic-bres cnta!ans Ctlm el pa que menga, ｾｯｭｐｴ｣Ｌ＠ ｰｬｯｴｃｧｬｾｴ＠ :statalment el l!te- tòria I Loreto Prado del teatrc Goya Es inútil obligar a llegir quan ho:n lat català? ｾ｡Ｎ＠ htelatUl"a catalana 110- \'endran llibres a la Llib' ,. E _ no en té ganes, Pel' això jo crec que més serà alliberadora de la penúria i l 'ola, 1 ella spD. la producció editorial) pel' a ésser fo- la mort el dia que el nostre Govern ••• mcntada, lm de fel' una mica cas omís en faci cosa propia. No hi ha altra

r c\J:;.

LA DIADA D EL LL I BRE dcls lectors. Sl cada editor, àdhuc solució, cada aulor, sap fer-sc el seu públic, Però tot això són captimcnts par-crec que Ja és tot el que pot acon- cials. Jo Cl'ec que la veritable manera ｳ･ｧｵｩｬＧＭｾＬ＠ Deixcm, doncs, que cada total de resoldrc el problelna del llibre editorial compti i es refiï del seu pú- català és l'an·ar recÚlInent, decidida-｢Ｑｩ｣ｾＮ＠ ｰｾＺｊｴ＠ o gran, l anem a veure ment, amb un perfecte aphm estatal, com pot ésser fomentada l'edició del a la fundac:ó de 1''' Acadèmia de Ca-llibre _ c<l.talà, talunya", Mai, absolutament mai, la

La Societat de Cultura Literària (Dumn i Bas, 8 pra!.) celebrarà el Pfo-I---------------------------------per Ｌ､ｩｳｾ｡｢ｴ･＠ a les set de la. tarda una \'etllada amb motiu de la Festa ､ｾｬ＠Llibre,

••• A l'Ateneu Enciclopèdic Popular,

a\'ui, dissabte, a les deu del l'espre, i en celebració de la Diada del Llibre, Und¡')' lloc una sessió pública en la qual hi prendran part els senyors Joan P Fàbregas. Andreu Nin. Josep Pa-runella, Josep Maria de Sucre i Gui-ilem Torra,

En prinCipi, hi ha dues menes de literatura catalana no tindrà una pro-producC'Ïó cditorial: la literatura in- ductiva vida normal .si 1:1 Generalitat dustrial i la literatura pura, La pn- de Catalunp. no es ､｣ｾｩ､･ﾡｸ＠ a la pro-mera ec ven, molt o bastant, La se- tcceló ccO!:òmica dels nostres escrip-gona mai no s'ha \'enut gaire. I, tant- tor.5, Allò que féu Richelieu a França, mateix, el que salva la literatura d'lm en fundar l''' Acadèmie Frcnçaise"; poble, és· i ha estat s(;mpre la segona, això qu .. ｾ＠ hft feL ara Mussolini, a Ità- EL VENTALL DEL POE Ens (rob,m novament amb el prob:e- lia, en fundar l''' Aeademia d'Halia ", . TA ma pJr..ntejat per Goethe en el prò- és allò que cul fel' a casa nostra fun-Jeg de ·'Faust.": "El llibre ocasional, dant 1'" Acadèmia de Catalunya". Cal fet de pressa, que plau el públic, no fixar un sou als literats catalans I fa mp.i hC!10r a una literatura, El obligar-los a produir i a lliurar llurs HiQre ben escrit, en cam'i, fet lenta- obrcs sense altra rccomp::msa que la ment, sensc pen:.ar en el públic, ser- remuneració acadè:nica, Pensem que vint llc:nés un alt ideal de bellesa, és és un problcma de vida o mort. I que l'únic que serà tlli.61lt en compte pel' si la por d'enfocar el problema en la història literària, El llibre perfecte, tota la seva vastitud p::!l'siGtelx, quan per tant, ｳ･ｲｶｾｩｸ＠ la ｬｩｴ･ｲ｡ｴｵｲｾ＠ per la voldrem posar-hi remei ja no hi se-llteratu1'3. l cap dels autors que són rem a temps, tinguts per clàssics d'una litel'atul'a, La literatura és una simple qüestió no ha obtingut mai guanys econòmics d'Estat.. 1 la protecció als escriptors ｪｭｭ･､ｩｾｴｳＬ＠ només pot \'enir des de dalt. La fun-

La litcl'r.tura catalana, ayui, pateix dació de l'''.Acadèmia de Catalunya", una crisi economica agreuj::tda com la imt.itució de rcmuneracions als li-mai. Els :l.utors produeixen, i. no tro- terats per pf.rt del no:::tre Govern, la ben cdit.ors. L'escriptor català, per ｴ｡ｮｾＬ＠ creació de la impremta a la Universi-es troba coaccionat per la penúria tat de Barcelona i l'organització de la ambient. Els editors no poden fer sa- r::ostra EdiLol'!al d'Estat, són un mag-c!'lfiCis econòmics, tota vegada que le:5 nffic programa que cal estudiar de ･､Ａ､ｯｮｳｾ＠ forçosamcnt reduïdes, no els pressa, i resoldre sense perdre temps, deixeñ cap remuneració honrosf\. l l'e- si encara volem evitar que la literatura ditor català que compta edicions per catalana s'esfondri i que els nostres sota de mil exemplars, perd diners. l escriptors s'anuHin en la indigència ...

Els organitzadors de la poètica Fes-ta. d'El Ventall del Poeta tenen molt ayançats els treballs preparatoris rIe la d'enguany,

Aque.5ta festa fundada en mame.us tràgics per <..tatalunya amb el propò-sit de portal' un ajud als qui sofrhm per la pàtria, seguirà semp:'e la seva tradició benèfica procurant aporta:i'-la en els llocs on, al sofriment mate-rial s'hi ajunta la dolor moral del qui es veu infeliol' als seus semblants, Per això la festa del \'ent311 <l'enguany anl-Joan de Déu, Ja casa on tants dolors l'à dediCada a l'A .. ,.-Ho:-pital de Sant són guarits i tantes llàgrimes ｴｲｯ｢ｾｮ＠el consol i l'ajut pel' a soportar-les.

Entre els poetes que s'han conipro-mès a posar llur ｡ｵｾｧｲ｡ｦ＠ als yent.alls de l'exposició d'aquest any n'U han de Mallorca i València ultra els que, ele tots els anys, vénen coHab<.rant i apor-tant el llur valuós apoi en aquesta festa de poesia.

LEC'rOR'CA'rALA SÓn tan rars els llibres catalans dels I Cada edllor crea ｾｬ＠ seu púb:lic, Però qual">, avui, se'n venen mil exemplars! l'editor, pel' honest que sigui, és sem-Crec, doncs, que cal emprar l'emei3 pre un home de negocis, i, per tant, Pensa que cI llibre que desitges urgents si l'olem sah'm' encara el lli- pOS3. el negoci editorial per damunt de quirir demà,

ad-

bre català ... i l'economIa dels nostres tot. Només la protecció estatat pot Diad a de Sallt J ord i literats, l afirmo que l'editor català fom,cntai' l'obra de literatura pura, sal- el trobaràs a les OBRES COMPLETi!:S només pOdrà salvar-se si, en' planejar va.nt el liu-rat de la misèria, i apla-les edicions, pot comptàr amb una part nant-li e lcamí per tal que pugui del total' dc volums assegurada abans seguir produint en pau, a major glòria de llançar l'obra a llum. La Genera- de Catalunya i d'ell mateix, Pensem-hi litat de Catalunya hauria de preocu- bé, ara que encara hi som a temps!

D'IGNASIIGLESIAS. TEATRE: PROSES: POESIES

par-se d'adquirIr una certa. qUaI1tltat Ev:tem, cntre tots, que "l'avara po- LA' I A . d'exemplars de cuda obra, subvcncio- vertà. di Catalogna ", aquest vers d'a- « es ris l e s rbsles» nant l'edItor. Si ｮｱｵｾｳｴｳ＠ exemplars fos- cer del Dent, no caigui al damunt sin rcpo.rtits pel' les Biblioteques po- de la nostrí! creació literàrIa com una pulars, i com a premi als alumnes de vergonyant marca de focL, les Escoles de Catalunya, crec que po- A, ESCLASANS.

Obres escolars en català La casa editorial DALMAU CARLES PLA, S, A. o fereix als mestres de Catalunya les obres següents

BON COMPANY, primer llibre, edieió a tot color (dotzena).

BON COMPANY, primer llibre, edició econòmica (dotzena).

LLIBRE DELS INFANTS, segon llibre (dotzena) ." ....... ..

LLIÇONS DC CnSES, tercer llibre (dotzena),., .. , LA TERRA CATALANA, Quart llibre (dotzena) ... APLEC. Models en vers i prosa Cdot?enaJ .. , ... ... TRIA. Selecció d'obres de Joan Marr.gal1 (dotzena)

GARBA, Antologia catalana (dotzena) .. ,

ENCICLOPEDIA ESCOLAR CATALANA.

<dotzena)", ." ... '" ", ... ,., Grau

... " . ...

... ... '" ... , .. . .. ." ". ... elcmental

GRArvfATICA, LLE)lGUATGE l EDUCACIO (dotzena) ."

. ARITMETICA, GEOMETRIA I CIEN CIES (dotzena)" ... .

HISTORIA l GEOGRAFIA (dotzena):" ........ " ........ .

RESUM D'ORTOGRAFIA (dotzena) ... ... ... .., .. ,

EL MEU CARTIPAS. CoHecc1ó de 5 quaderns, lletra vertical norciameri:ana ('el centenar) ... '" ................ ..

17 ptes. 11 ..

19 ..

15 ..

26 ..

20 lO

10 ..

20 ..

33 ..

13 ..

13 ..

13 "

11 "

12 ..

ａ､ｱｵｩｲｩｵｾｬ･ｳ＠ a totes le, llibreries de Catalunya

Demà, dia 23, serà inaugurada, a La Pinacoteca, una exposició de pin-tura, escultura i dibuix, dels artistes que integren actualment el grup de Les Arts i els Artistes, Els artistes ex-positors Són els següents: Carles, Co-lom, Elias, Espinal, Junyent, Ln.barta, J . Mercu<lé, LI. Mercader, Monurú, Pascual, Pruna, Ràfols, Sunyer, 1n-glada, Borrell Nicolau, Casa navas, Ciarà i Dunyac,

Donat el reUeu i el lloc avantatjós que tenen guanyat dins de les arts catalanes, els artistes esmentats, aques-ta exposIció promet constituir un exit,

La Festa del Li bre a l Po-ble Nou

L'equip d'oradors que col·laboren a la Festa del Llibre del Poble Nou són, per ara, els següents: Pere Gabanó i Garcia, Miquel Clivlllé, Josep Font-bernat, Lluïs Capdevila, Josep Turon, Jaume Comte, David Soler, Maria. del Carme Nicolau, Lluís COl'tés, S. Roca i Roca, Teresa Lluró de Closes, Marc-Aureli Vila i Agustí Mateu,

Els parlaments seran de sis a nou ､ｾ＠ la t.arda a la Rambla poblenovina, entre els carrcrs de Pujades i Llull,

Els cartells editats per "lcaria" (re .. , .. ista, organitzadora dc la Festa del llibre en aquesta populosa barriada, criden l'atcnció dels poblenovlns in-dicant el lloc on seran emplaçades les parades,

LA JOVENTUT I ELS LLIBRES La ne. ,ra jnventut. ho hel de l'e-¡ l aquesta joventut té defectes? Nc:

rò la que no és nostra, en -:ar en té El sol f. d'haver prestat el ｳ･ｾ＠

més, La joventut de fora casa és xim- ajut d'U.1a ｭ｡ｾｾ･ｲ｡＠ tan entusiasta ｾ＠ple: la d'ací és inconscient. Totes les una festa com la del llibre, la. per. salvatjades que han vingut de les ciu- dona a bJ.stament dels pecats en que tats que nresumen de cultes han estat ho repetim, inconscient hagi pogut in. llastimosament imitades per les gents joves d'aci: així hem vist desfilar el futbol i la boxa entre crits, raons i quelcom més. Així en els balls hom ha vist l'etorçar-s'hi les pareUes com si estessin atacats d'un mal csLrany que els fes moure ventre i cames d'una ma-nera grotesca,

Però no venim disposats a citar de-ｦ｣ＬＭｾＧＧＧＬ＠ meny defectes així: im:· tants.

Volem consignal' la prova de civis-me que en un dia. com el de :a. ｐ･ｺｾ［｝Ｌ＠del Llibre. dóna la nostra joventut.

Aquest dia compren llibres homes i dOll!" · l ) per l'egOisme del preu, no, Els compren pel' tradició. El lli-bre, ｦＧｾ＠ aque::::ta diada _ deixant a part la importància que sempre té -n'adquireix una altra: la importàn-cia d'esser llibre.

Portr!' en un dia així un llibre a 12s mans, es portar unes flors un diu-menge àe primavera; una alfàbrega la nit de bant Joan .. ,

Aquelles parelles que passen i parlen de llib:·es, oh, si ｲｾ＠ essin que bonic que fan!

La noieta ､ｾｬ＠ vestit ｴ ｾ＠ blanc que cada tarda veig passar, amb la seva cara pàHida, els ulls tristos, l'aire in-dolent .. , Avui no sembla la mateixa. Duu un llibre obert, de tapes roges, enceses, i l'examina, Llegeix el final. Es \"eu que li plau i sc'n va amb aque-lla taca rOja ･ｮｾ･ｳ｡＠ damunt del vestit com un cor posat per la part d'en-fora.

També passa un home. Passa cada dia, Passa cap al tard, Compra un dia-ri. Con' ＬＬ ｾ＠ uns resultats, i allà sota el fanal maleeix i renega, Avui, quan ha ｰｾ＠ sat, duia un llibre. I h.... lle-git més que mai. l l'he vist que mar-

xava alegre.

córrer durant l'any. Anim, jovent:..lt! Avant :.mb el vos·

tre ･ｮｴｵｾＺ＠ ［ｲｾＱ･ Ａ＠ Heu de demostrar L

aquells senyors que s'aprofiten - s, pOden - de la rebaix.1. ueI preu d'un llib re pel' adquirir- lo "Diario" o «Ma, : or" -- els dos u"'ics llibres que D16,¡

no ｲ･ｃｏＺ｟ｬ｡ｮ｡ｾ＠ em-o, que sense neces. sitat de tenir els seus diners ni sense necessItat de ｽＺｾＬｲ｡ｮｧｵ･ｳＬ＠ envelats, tren$ especials, fo .: d'artifici i bunyolets ó( vent, heu creat ol Festa Major ｭ￩ｾ＠gran de l'any: la del Llibre.

Festa de cultura i de clvUitzacló. Festa que els -"'verns de tot el m. haurien d'obligar celebrar a les ciu, tats per a que així els homes apren· guessin a es!;i!:lar els seus germans l en ells no hi hagués aquest innoble es· perit d'enveja i rancúnia, d'odi i bai, xa passió: aquest esperit que, malau· radament, predomina en els pobles qUt no estimen ni llegeixen, - A. C.

La fesla del llibre a Madrid

Els articles premiats

Madrid. - El jurat cncarre "3.t d'e, xaminar els treball spresentats -al con· curs d'articJesg periodístics conVOC¡lt per la Cambr::o Oficial del Llibre C!fl commemoració de la Festa del Llibre ha acordat, per unanimitat, l'E, \l'tir el

premi entre els següents articles: "!.J, bros y Películas en España", "ltlnen. rio del pliego escrito. El libra por carni· nos de España" i "Mi club '. Els atl' tors dels treballs premiats són els se· nyors Jiménez Caballero i Pérez Fe!'· rero, de l''Heraldo de Madrid, i Fer· nàndez Cuenca, de ,. La Epoca. ...

Demà, dissabte, dia 23, en obsequ \ als seus amics i clients 1 com l'o contribució a la

DiADA. DEL LLIBRE JOSEP PORTER - LLIBRETER

rebaixarà en un 10 per 100 els PNUS dels llibres nous i amb importants descomptes, segons la quan'" de la compra, els llibres esgotats, rars i antics. Així mateix farà preus especials en les seccions de gral'ats, di-buixos i aqual'eBes.

Algunes de les obres que trobareu a la seva LlibrerIa: Puig i Cadafalch: L'Arquitectura. Romànica a. Ca.talu.nya, 4. volums.

-Pessetes 500. Puig i Cadafalch: La. Geografia i els Orígens del Primer Art Romànic, exemplar en paper japonès de la tirada de 10 exemplars. -Pessetes, 1.500; exemplar en papercorrent, Pessetes, 100. Gudlo1: Ar-queologia Sagrada Catalana, 1 volu!ll.-Pessetes 25, Ribelles Comin: Bf .. b1iografia de la. Lengna Valenciana,2 vOlums,-Pessetes, 40. Serra 1 Bol-àú: Llibrc d'Or del Rosari a Catalunya; exemplar en paper japonès.-Pessetes, 800; exemplar en paper de fil, pessetes 300. Domènech i Mon. taner: Histona. y Arquitectura del Monasterio de Poblet: exemplar en paper japonès,-PeEsetes 500; exemplar en paper de fil, pessetes, 300. Mos. sèn C. Verdaguer: L'Atlàntida, edició monumental, iHustrada amb boixos en colors.-Pessetes, 200, El Miquel I Planas: Totes les seves belles edi-cions de bibHòtfl; Blbliotet'a, Catalana Clàssica, 14 volums. Pequeña. Co-leCción de Bibliòfilo, 11 \'olums. BibliofiHa, etc.

Important estoc d'obres rares i R.ntJgues. Manucrits amb miniatures, Incunables, Llibres iHustrats, etc .

Bell ｾｳｳｯｾＧｴＱｴ＠ de gravats del segle XV. lQibuixos i aquareHes, especial-ment d artJstes catalans: Fortuny, Calofre, Padró, Pla.nas, Rigalt, Tus-quets, Soler i RO'f"irm:a, etc.

Consulteu els seus catàlegs i feu ells \'ostres encàrrecs per telèfop si no us fos possible de passar per la I.libreria,

JOSEP PORTER · LLIBRETER. Mont-Sió, 3, 1 a1., segona..-Teleton ａＶｾＹＲ＠

ＭＭＭＭＭＭＭＭＭＭＭＭＭＭＭＭＭＭＭＭＭＭＭＭＭＭＭ Ｌ ＭＭ ｾ＠

Tal com ha estat anuncIat, serà clo-sa la Festa amb la conferència. que 1'iBustre pedagog Alexandre Galí do-narà al Casal Icària (pasceig del Triomf,50) amb el tema: "Els proble-I mes de l'expansió del llibre a Cata-lunya'. L'entrada serà lliure. . :.. _ _ _ _ ____ ______ ________________ __

aq tr. ]lO

ve de ve !el de

"' I

la ftl ne lú ¡¡. Li dI nI de ]lC

pe

"I LI J. tr de q, ol d, g.

A

ec PI al de et ' 1,

-

ｾ＠I ｾ＠. \

I f. _ Número 141 L A H U 1\1 A NIT A T Pàgina ｾｮｙ＠ ___________________________________________________________________________________________________________ _

-LLIBRERIA BASTiN OS

A LA CAT.\LONIA

-Heu-vos aCÍ les nontats de Llibre-ria - ens diu En López-Llausàs -que llancem al mercat: una novel-la ､ｾ＠Reig i Ra\"cntós: "Ce1isli:.\"; un nO.l ,"olul1\ de la Biblic.tcca tTni\'ers, "La batalla de la vida", de C. Dickens; t1 llibre- ､ｾ＠ Jo:;ep Palau, ;'El cinema llO-

La la

Generalitat de Catalunya) divulgació del llibre català

PELA YO, 52

I viètic"; ., Laia", novella, per Salvador &priu; .. La e'onquesta de Vnlènçja. VUlt' anys", ｰｯｾｳｩ･ｳ＠ de C. ::apdcvil<l; el vol..m 11 de "Filosof:a i Cultum ", de Jaume Serra Huntcl'; "Sinopsi Mls-tl'alenca" ,d'A. Bulal't i Rialp, etc., etc.

En el Consell, entre alt.res propos-tes del Departament d'Instrucció PÚ-'olien, s'acordà la estandardització dels Iols de llibres que la G:mcralitat con-cedeix a les clltitats i bi'ol,iotequcs que els sol.JicitC-l1,i dues maneres de col-la-boral' eficaçll1ent a la commemoració de la Diada del Llibre. La Generalitat,

A part d'aquesta organització que facilitarà en gran manera la circula ci6 del llibre català per damunt l'1m

Totes les nove-tats de llibreria amb

COMPREU

la Guerra dels Sants A l'exterior i en les aceres prope-

res hi muntarà també di\"Cl'sCS para-des. La façana esLarà decorada per l'escenògraf Fontanals.

A LA LLIBRERIA D'ANTONI LOPEZ

puls que pogués representar un dia es

la Guerra dels Sants peeial de venda, la Generalitat ha vol gut collaborar vivament a la celebra

de JOSEP 1\1. FRANC(o;S ció de la Festa del Llbre, que aques any re'vcsteix a Catalunya una solem uitat especial. Dos llibres intere.ssants:

descompte .. Un de l'escriptor Llu ís Capdevila,

publicat per la Diada del Llibre; un volum titulat "Per la Justícia i pel' la

. Llibertat", dedicat a glossar els dar-rers esdeveniments polít.ics.

doncs, rlprofita l'ocasió d'aquesta Fesw! A tots els nois que siguin lector ta tradicional, per tal d'intensificar la i

l asidus de les Biblioteques ｾｰｵＱ｡ｲｳＬ･ｬ＠

seva actuació en favor del Hibre ca- serà lliurat un lot escoll1t entre el talà. llibres escrits per a nols, en catals

'. Aquest donatiu representa un prim e:

FESTA DEL LLIBRE I L'altre, "Les cadenes d'Eva", de Do-menec Guansé, és una noveHa de llal'-

¡ ga extensió, on l'autor analitza la vida

ａｱｾ･ｳｴ｡＠ nova. orgamtzacló. de lots ! pas de la Biblioteca. vers la lnUm1ta donaI à més ｣ｾｨｴ｡ｴ＠ als donatIUS 1 sc- 1 el tracte amb el noi, l'à una proteccIó més normal a la ven- ¡ • _____________________ _

ｾ＠ ................................. i ! d'una noia i d'un poble. •

I ALTRES LLIBRES

da i a la divulgació del llibl'e català,! avui en crisi evident. Es tracta, doncs,! L L E G I U

LA BA T AL L A DEL LLI B R E 'I ｱｕｾｾｾｾｾｾｾ＠ ＺﾡＭｲｾｾｾｦｾ［｡ｬｾ･ｳ＠ ａ［Ｚｾｾｾｾｾ･ｳＢｩ＠de constituir tres classes de lots: un 1 l G d I S per les escoles, un altre d'elemental ' a uerra e s ants per als centres rurals i un tercer en- ! JN'l'ERESSANTISSJM LLIBR,:!

D à ' dissabte s'escaurà aquesta LÈS EDICIONS PROA Miró. ｒ･｣ｾｲ､･ｭ＠ també, el seu darrer em, . ' .' llibre publIcat pel' l'autor de "Catalu-

I DE JOSEP M. FRANCES ｾｉｊｾａｾｾｓｾｏｾｒｾｔｾｉｾｔＭＭＭＭＭＭ ﾷ ＭＭＭＭＭｉ＠gran ｢ｾｴ｡ｬｬ｡＠ del llIbre que. no ｾｳ Ｎ＠ ba- La Biblioteca "A tot vent" que no , nya i la revolució", que és "ElogI dels

tana dodi, sinó ､ｾ＠ ｣ｕｬｾｭ｡Ｌ＠ damor. ha deixat de donar obres, ha publicat! metges j de la Medicina", l'èxit de crl-La Diada del L1iblC pel per a nos- darrerament les següents: I Uca del qual ha estat ben palès. ｡ｬｴｲｾｳＬ＠ ｣｡ｴ｡ｬ｡ｮｳＮｾ＠ té ｵｾ＠ ､ｯｾｉ･＠ motiu de "Els senyors de Golovliovl", per Xe- Cal esmentar "La Terra d'En Gall:l-sentiment patn. AbrIl és el mes de drin, traducció del rus, per Francesc l'i ", un llibre de narracions i paisat-l'any que els catalans hem de com- Payal'ols. ges de les muntanyes tarragonines, del ｾ･ｭｯｲ｡ｲ＠ amb més anhel. Abril, .hi ha "Una mena d'amor", per C. A. Jor- jove escriptor reusenc Josep Iglésies.

En el mateix dia, a les catorze Bi la Guerra dels Sants blioteques Populars de Catalunya, e. donaran conferèncIes, amb la missk

-----------------... de glosar el sentit i l'alcanç de h. cara per a centres de més alt nivell Festa. Aquesta sèrie de conferèncie ... de cultura. No faltaran, naturalment, en tul dia determinat establirà una entre dits lots, els llibres bàsics per xarxa. espiritual entre les diverses lo-la cultura catalana, així com aquelles calitats de Catalunya que contribuil'à obres !iteraries, catalanes o traduldes a suscitar a l'entorn de les Blblotequef. que poden estimular l'afició i el bon Populars un ambient que permeti ex-gust de la lectura. tendre la seva eficàcia més enllà ､･ｬ ｾ＠

el ｾ｡ｧｾ･＠ dia 14, el de la ｒｾｰｵ｢ｬＱ｣｡Ｎ＠ dana. el qual llibre es posarà a la venda de-Abnl, hI ha el de Sant JordI, el ca- "Era una dona com les altres", mà. Recordem el "Llibre Faules", d'A.

Segimon Rovira DIA del LLIBRE R. Catalunya, 62 l'aHer de la llança i el blanc corser, Francesc Trabal. .símbol de desll1urança a Catalunya "Safo", d'Alfons Daudet, tra,dueei,ó I Grau, etc., etc . Ab!'il, el mes de les l'oses vermelles, de Joan Arús. com de sang, que tan bellament va -No teniu res més per demà? cantar Maragall. Abril, primavera. Ro- preguntem a Caralt. .ses i Mibl'es. Demà es lliurarà aquesta -Sí, per demà hi ha els nostres IU· gran batalla. Però cal que sigui un bres per a infants de la Biblioteca combat amb totes les de llei, un com- Guemet i els contes russos que cada bat quc hi prenguin' part tots els Cll.- any tenen un èxit assegurat. tatans, homes i dones. Cal que tots, L'EDITORIAL BARCINO tots, aportin la seva petita coopera- El senyor Casacuberta atent com ció a l'adveniment d'aqu::::sta Diada. sempre ens diu:

MOT FINAL

Com es pot veure, la batalla del lli-bre que tindrà lloc demà, té ja de fet una bona preparació. Batalla de flors, bat.aUa de llibres. Cal saber Lriar elm-bre per ostentar demà com un emble-ma. Ara més que mat Catalunya ho de-mana. Que aquesta Diada. del Llibre respongui a les exigències culturals de Qatalunya.

J. M. PROUS l VILA. Que encara Que sigui un llibre sol, -Llibres nous? Hi ha ､･ＺＮ［Ｎ［ｅ［ｉＺｓｾｾ［ｾ［ＺＡＺＺﾡＱ＠que el puguem ostentar amb força clàssics" el segon volum del _______________ _ d'orgull i valentia, com volent dir: - de mar", el "Curial" i Mireu, també hem pres part en aques- "Llibre de meravelles, de t.a gran batalla dcl. llibre, i que ho ¡ Llull. diguem de la mateIxa manera com i El català literari de Pompeu podríem dir d'una fio!' que portéssim' i recull de textos seguits per a ｬｾｳ＠ mans o al trau de l'americana. teix com a depuració del lle,ng:uatg".1

Dem:'!.. Batalla C\C lliljres, batalla ､ｾ＠ Han sortit també dos flors. Tot sia per Catalunya. "Els clàssic:; de! món", amb les

• • • I de Shakespeare. "Romeu i Julieta" i

IIFAULES II d'AGUSTI GRAU

Obra de la qual la eriLica ha dit "que era una obra exccBent, alta-ment suggestiva" "una obra origi-nal, aguda 1 humanfssima"; "una obra d'una. valor pedagògica extra-ordinària", etc. Actualment s'està. ja traduint al francès i a l'anglès.

ADQUIRIU-LA!

UNA NOVEL.LA REALISTA

TERRES ALTES

l!mlts de la biblioteca.

Barbusse en "Elevació" és el for , escriptor de "El foc", "L'infern", "CIa reta..t", "Rússia" i de tantes a.ltre. obres d'aquest infatigable defensor d, l'oprimit i del feble.

OBRES COMPLETES D 'IGNASI IGLESIAS

• Aquesta coHecció s'ha. vist ･ｮｲｩｱｵｬｾ＠

da. da.rrerament amb nous '\!olums que constitueixen una valuosa aportació a tats literàries a què es dedIcà l'iHus-aquestas èrie de les diferents activi-tre autor de "Els Vells",

Ens diuen que el proper dia 23, diada de Sant Jordi 1 Festa del Llibre, es ーｯ ｾ＠

sarA. a. la venda l'obra de Barbusse' "Elevació",

Elevació és la novel·la de l'aviació és el poema de l'aviació.

Traducció catalana de Joan Balagué Per tal d'assegurar-nos dels prepa-! "Ot.ello." i ",';l'imó ｾＧａｴ･ｮ･ＺＢ＠ i Ｂｔｯｾﾭ

ratius que es fan pel' aquesta gran; lus 1 Clesida ,tradu.Ides pel ｾＮ＠ A. JOlw batalla, hem visitat alguns dels ｮｯｳｾ＠ i dana., I de ｾ｡＠ ｣ｯﾡＮｾ･｣｣ｉ＠ ｐｏｾｾＡ｡ｴ＠ els. ､ｾｲﾭtres llibrers amb el propòsit de re- I rers ,olum.s ーｵｾｨ｣｡ｾｾ＠ són. E.I prmcIpl irar i abel' el nmtcrlal que hom ､ｾ＠ .les naclOnahtats. '. de ROVIra i Vir -

g s . , ' gIh; "Resum de poetlCa catalana", per pensa emprar pel l11mamcnt d ｡ｱｵｾｳｾ＠ I A. Serra i R. Llatas; "Yeri" i " BeM

per John Kinttel ---------------

ta gran batalla. Ara com ara, no s In I ter" d G th t d "t J P h l t Els preparnt1us són' l, e oe e, ra UI per , er-a p ｡ｾｹｵ＠ ｲ･ｾＮ＠ .. ¡ pinyà i "Resum de literatura proven-

grans 1 els llibres nous s apilen en çal" d'Alfons Maseras i Jouveau. rengleres d'altes columnes, a punt ' d'ésser donats com a projectils de tots tamanys en la Diada de demà. Si el lector ens \'01 seguir en les nos-tres visites que hem fet a les llibre-ries, podrà saber com nosaltres els llibres nQUs que s'han de llançar al mer,cat i triar mentrestant el nom del llibre o l1lbres quo demà. comprarà 1 que ostentarà corn una bandcra si Dlés no com un simbol d'un patriota que ha complert amb el seu deure.

A LA LLmRERIA VERDAGUER ¡ El senyor Domènech ens rep amb aquella amabilitat 'tan seva 1 ens mos-tra tot seguit els llibres nous que ha posat a la venda: "L'Estranger", no-veI·la d'A. Rossich-Catalan; "Esplais", de F. Xavier d'Olot; "L'oreig prima-veral", d'A. Rovira Al'Ugues; "El ve-ler", d'Agustf, i aUres llibres de versos

A LA LLIBRERIA ARIEL

Armand Otero, que sempre té nove-tats, ens mostra de seguida Que en-trem, el darrer llibre publicat que és "De tornada ", continuació de "Per-seguint el sol", d'Ala in Gerbault, ｴｲ｡ｾ＠duïda al català per Miquel A. Baltà. "De tornada" va iHustrat amb inte-ressants fotografies que enriqueixen l'obra d'aquest soli bri de les marS que es diu GCl'bault.

-Els altres llibres? - 11 preguntem. L'Otero somriu i ens respon ràpid: -Sí: "La revolució russa del 1905",

"EL fitxer Lasarte" i "Missatge a Macià", de Dídac Puig. l en castellà s'han publicat ara mateix dos "olums de Charles de Bussy.

A LA LLIHltERfA BALAGUER

-Es molt aiicionat als llibres, voslc? -Calculi. Sóc l enedora. de llibres!

PEL AL CONCURS DE LLOCS DE VENDA :: I.A T.LIBRERIA DE SE-GIl\ION ROVIRA

jO Terres Altes" és una de les millors novelles de Kinttel. Ha. estat traduïda als principals idiomes, i sens dubte ha constituït un dels més gfran èxits ｬｩｴ･ｾ＠raris d'aquests darrers temps a Eu-ropa.

Prenent per fons l'aspte i magnifica escenografia de l'Oberland bernès l'au-tor ens desenrotlla el destí d'una dona apassionada i altiva, que misterioses forces atàviques menen a la culpa, pe-rò que fins en aquesta ｳ･ｲｶｾ＠ una. in-negable grandesa, una noblesa. descon-certant. El seu caràcter és modelat per Kinttel amb una energia i un relleu que la fa una personalitat que no S'OM b1iga pas tot seguit. Sobretot cal eSM mentar la força dramàtica. de l'estil de Kinttel, de la qual gosaríem a dir que no ha estat ultl'apassada pel' gai-res escriptors contemporanis. La tècni-ca del relat és també molt perfecta, i una atmosfera eolorida i lírica, un do extraordinari de poLització, tan d'a-questa novella una lectura apassio-nant i plena de suggestió.

L'obra consta de dos volums 1 es ven al preu de 4.50 pessetes cada volum, a Editorial Poliglota, Petritxol, 8.

L'entusiasta i ferm catalanista, l'im-pressor Segimon Rovira, ha muntat davant la seva botiga, a la Rambla de Catalunya. 62, una magnifiCa. parada, guarnida amb tacte i gust, la qual com tots els anys, serà evidentment, de les més concorel'gudes i una de les que cridarà més l'atenció. L 'entusiasta im-pressor que durant la dIctadura, i l'o-pressió monàrquica, no ｲ｣ｮｵｾ｣ｩ｡＠ mai els seus ideals i sempre labora a prO- _______________ _

per un dia guarnirà. aquell indret de la Rambla de Catalunya. El seu es-forç i la. seva nova mostra d'entusias-me per totes les causes, netament ca-talanes, bé mereix aquest petit comenw tari.

M. J.

de López Picó; Obres de Camil Geis; A la llibreria Central trobem el seu "Vida amorosa d'una dona". novel- regent, senyor Balaguer, qui ens diu la de Carme Monturiol, i, encara, in· publica dintre la Collecció Balaguer, ftni tat de llibres, el nom dels quals que ell mateix dirigeix com adminis-no hem pogut recollir, entre els quals trador de la Llibreria VelllIa, la óeM hi ha les daneres publicacions de "La gona edició d"'EI Foc", d'Henry Ba.rM Revista", del nostre constant Josep M.- <busse; la segona edició de "La Peca-Lòpcz-P1có. El senyar Domènech ens .dora", de Llu ís Capdevila; "El crJm diu, encara, a la porta, on surt a nco- dels Ruslatehis", de Didac Ruiz, i ｾｬＭ

rn1adar-l'lo.'5: - Encara en ｶｩｮ､ｲｾｮ＠ més tres obres de Bellmunt. Francés i de 1!I.IIII.IiIIElI!II .......... ﾡ｡Ｚｾ＠ ... III_ ...... IiII.IIII_.iIlI .. 1! de ｮｯｵｾＬ＠ els titols dels quals els els Rosa Maria Arquimbau. Com a nove-l>Odrê dir demà. tat té el llibre de Barbusse, "Elevació".

nt de la nostra causa, arribada l'hora de la llibertat no ha deixat en cap moment d'avantposal' la propaganda patriòtica a tota convelliè!1cia ｰ･ｲｳｯｾ＠na1. Per això el seu entusiasme per la festa del llibre - i la seva propaganda pel llibre t"atalà - l'ha. volgut palesar en muntar la magnifica parada, que

Creiem que la CoHecció Balaguer Vrl EDITORIAL ｬｾｏｌｉｇｌｏｔａ＠ ben preparada a la batalla de demà.

ＭｓｾｮｙｏｬＧ＠ Duran, quin llibres teniu per n demà. 11 preguntem. LA LI,IRREal¡\, RIBO I< -Mireu. Llegiu vós mateix. Llegim: El senyor a qui pl'egunte:n que ens

LMarta, la faUdica", de Tomàs Roig i I digui qUines novetats tindrà. pel' al lop; "Nocions de puericultura", de la Diada del Llibre ens diu:

J. Roig i Reventós, i les novetats d'al- -Novetats? Cap.' Però totes. Català. ｾｲ･ｳ＠ . cases editorials que ::fn acabat i castellà. dintre totes les darreres no-I e lebre. El senyor Duran ens diu "etats que hi hagi en llibreria.

ｱｾ･＠ han tingut molta acceptadó les Pels qui coneixem de temps les acti-: res de la nova cOHeccló de "Ron- vitats del senyor Ribó no ens ha SOl'w

aUes populars"." El deixem atrafa- près la seva resposta que t3 preparen ll:adiSSim i entrem pel' ésser exhibits demà en l'acostumà.. ALS ESTABLIMENTS MARAGALL da parad_. del carrer que, com cada

L'Ar '. • any, tenen un interès remarcable amb els gtmon ens diu que han sortit la corresponent ornamentació de la PletVOIUms 9, 10 i 11 de les obres com- façana. Per això no trobem estrany que al es ｾ･＠ Joan Maragall corresponents en una llibreria com aquesta hi siguin ､･Ｚｾｹ･＠ Epistolari (volum segon), el totes les novet."\.ts de darrera hora '111 to. El derecho de hablar" (articles el públic podrà escollir les obres pre-ric ｃｾｾｯｴ･ｬｬ￠Ｉ＠ 1 l'onzè la traducció d'En- ferides, amI) el corresponent des-

St.er1ngen. compte.

FESTA DEL LLIBRE SANT JORDI 1932

LLIBRES RECOMANABLES Enric Barbussc, "Elevació" ....... ,.

"El Foc" .. , .. o .00 .. .

Lluís Capdcvila, "La pecadora" ..... . Didac Ruiz l'El crim dels Reis Catòllcs

la Missió de Castella" ... ... ... ... ... ilafide

Domènec de Bellmunt, "Les Catar.umbes de Bar-celona" ........................................ ..

.. " "Les Banyes del Tibidabo" Josep M. Francès, "La rossa de mal pèl" ....... .. Rosa M. Arqulmbau, "La dona dels ulls que parlen" S. Masferrer i Cantó, "La JOieria. Cata tana. (Edició

4'- pessetes 4'50 " 4'-

3'50 "

3'50 " 3'50 " 3'- " 2'50 "

Popular) ... ... ... .. •• o, ...... , .,. ... ... 4'- IJ

Demaneu-los a totes les LLIBRERIES amb el 10 per 100 de descompte

LES ESTRENES «El Tren Fantasma» al

Teatre Goya Amb aquesta. obra, el seu autor, Al>

nold Ridley, es pot dir que ｬｾ＠ ｾ＠ lograt el que es proposava. El púbHc, està en una constant tensió de nervis, des de que s'aixecà el teló, fins :;"le l'obra aca-ba, per cert de la manera mé's ines-perada.

Els tres actes, tots ells passen en una sala d'espera. d'una petita estació, en la que els tets més imprevistos e im': preslonants, es succeeixen sense Ｇｐ｡ｾ＠rar. Es una obra de Grand Guignol, amb tots els ets i uts.

A cada minut, que passa, l 'intel'ès de l'espectador va creixent, 1 hom es demana de quina manel'a l'autor, dis.s1parà el misteri que a cada acte s'accentua més i més.

Un tren fantasma que ningú no sap d'on ve ni on va, passa per aquest:;. estació, des de que va ocorrer una terrible catàstrofe ferroviària.

Uns viatgers que han de passar la nit en la petita sala d'espera de l'es-tació, passen una nit de terror, veient. les coses més fantàstiques, que són totes ･ｬｬ ｾｾ＠ per tant . ｾ｡ｬｳＮ＠

Tot ha. estat una comèdia jugada. per uns ｣ｯｲ ｾ ｲｲＧＩｑｮ､ｩｳｴ･ｳＬ＠ descoberts pel' un detectiu, d1s1mulat entre els viat-gers ...

La interpretació, fou exeHent 1 per cert, que ofereix forçes i grans dificul-tats, ja que els intèrprets, no es mouen mai de J'escena.

El senyor Chicote féu un detectiu execeHent, ple de naturalitat i d'hu-morisme 1 la senyora. Loreto Prado. donà. una agradable vis còmica, a. un personatge secundari de l'obra.

Consol Nieva, creà una bella figura, plena d'una gran força tràgica, que contribueix enormement al succés d'a-questa obra,

Els demés, tots estiguen identificats en el seu paper. Llàstima. que rúni-ca decoració de l'obra, no harmonit-zés més amb aquesta.

L'escenògraf potser, no es féu ur· rec prou bé de l'obra. En lloc d'una sala d'espera banal, podria haver pin-tat quelcom de més sordid, més "Grand Guignol". Més irreal, sl voleu, però que hauria acompanyat millor aques-ta obra.

El públic aplaudí de molt bona gana. actors 1 autors, al final de cada acte.

LL. ELIAS

•

Pàgina 6 LA HUMANITAT

" • nie r rcelonin La gran manifestació de diumenge Avui nit

Per al bon ordre en l'ol'ganització tenint l compte la diversitat de de la manifestació del diumenge all partits polfUcs i d'associacions que mati han estat fixats pels carrers uns commemoren aquest important acte, cartells contenint les següents instru'!- és molt interessant la recomanació de cions: no donar crits de cap mena i és un

Vetllada a honor de la primera actriu

"Gran manifestació pro ratificació mitjà molt adeqünt per a mani1estar Estatut. - Diumcr:.gc dia 24, a dos l:entusiasme el de prodiga.r els aplau-quarts de dotze del mati. diments. "Joana ,

MARIA VIL l'enJbruixada" Detalls· d'organització: Per al millor PC!' la ｧｲ ｡ ｮ､ｩｯ ｾ ｬｴ｡ｴ＠ que es preveu

è:dt de l'acte, es prega de situar-se: assoErà aqucy," acte de rni :ficació de Ajlmtaments: Rambla Santa Mòni- l'Estatut, interessa trolt que siguin nte·

adaptació de Ventura Gassol i Puig i Ferreter en.. enfront del Banc ､Ｇｅ ｾ ｰ｡ｮｹ｡Ｎ＠ sec¡ aquestes encertades recomanacions.

Orleons 1 entitats chorals: Rambla ., • • T E A T R E e A TAL A ROM E Santl MònIca a continuació dels Ajun- L'entusiasme que hi ha entre els es- . J tnments. tudiants per assistir a la manifestació • _______________________________________ •

Ateneus i entitats culturals i eco- de diumenge, organitzada pel C. A. -nòmiques: Al voltant del monument a D. C. I. és extraordinària. rà t : das las trayectorias que la repre- L'EXPOSICIO DE PRIMA VERA Colom. t tot 1 sentación catalana marque y defi.en-

Cooperatives, Mutualitats i Entitats Es po assegurar que es es asso· da, siempre que no atenten contm la O""eres·. Davant ¡'edific'" del Govern ciacions estudiantils hi prendran part ,

u donat l'entusiasme existent entre els SUprC:'!1aCla de la cultura espaflola, Mmtar, començament del Passeig de nostres universitaris. que entiende l: señor de los Rios, lla Colom. L'agrupament escolar de Palestra, es tncom¡:-,tible con el logro do: las as-

Entitats esportives: Passeig Colom recorda a tots els estudiants el deure piracio·.es del pueblo entallin. a continuac,'o' dels anteriors fins la De un modo u otro puede conslde ineHudible que tenen d'assistir a aquest ,-Plaça Medinaceli. (I.cte, i que el lloc de reunió serà da- ｲ｡ｲｾ･＠ seguro que antes de terminar el

Organitzacions po11tiques: De la pla- vant la Universitat a dos quarts d'on- mes de mayo se habrà convertido en ça. de Medina.celi a la d'Antoni López. ze del maU. IE-Y el famoso Estatuto!'

Els socis del Centre es reuniran a l'Estatge Social d'on sortirà. la ma- • • • CAl\1Bó I L'ESTATUT n1testactó a dos quarts de dotze en Havent acordat l'associació de Llicen- De l'editorial d"EI DiluVio" copiem el punt, seguint Rambla amunt, carrer ciats en Administració Pública, assistir següent: de Fivnller, Plaça de la República 1 a la manifestació Pro-Estatut del vi- "Abora ha salido cambó con un Jaume I fins la Plaça de l'Angel on nent dia 24, prega a tots els seus 50- articulo reconoclendo que nunca ha es dissoldrà. eis i als alumnes de l'Escola d'Admi· estada Catalufia en condiciones tan fa-

nistracló que diumenge, a les onze en vorables para conseguir su autonomia, 1110 DONEU CRITS DE CAP MENA. punt del mati siguin al pati de l'Escola y pide (:ue no ::. ｾ＠ combata el Estatuto, APLAUDIU SI US PLAU. per f' acudir, després, corporativament, aceptàndolo Y dlscutiéndolo. El Consell directiu del C. A. D. C. I." a la manifestació. Pues :1 esta es asl, Cambó debió de-

Automobilista Compri sempre

a

i Service Station S. A.· ｾ＠I Preus immillorables

Qualitats garantizades

Aragó, 210 i 212 i Passeig de Gràcia, Telèfons 11550 i 11559

45

ROntANONES I LA rOLlTICA ACTUAL

De 1"'Opinió" retallem el següent: "En aquest fUm pintoresc que passem

una estoneta cada dia, no podia deixar de treure-hi el nas, el comte de Ro-manones.

El comte de Romanones és un dels plo!'sonatgcs més pintorescos del re-taule polítiC nacional. Ho és tant, que ha aconseguit de l'opinió un tracte d'indulgència, malgrat tractar-se, pot-ser, del polític que reuneix en si. les caracter1st1ques més acusades del vell règim. El pals ha vist en ell un home trapacer, hàbil i graciós, qualitats que naturalment, no li esborren el passat, perO almenys, li asseguren una certa simpatia de la ｾ･ｮｴ＠ que es paga d'a-questes coses.

Romanones, a l'ostracisme, sempre serà un tipus curiós; un recurs perlo-cUstic. El senyor de Figueroa sempre està disposat a rebre els repòrters i a pronunciar davant d'ells la frase pin-toresca, que a l'endemà farà somriu-re els lectors.

"Aquest Romanones ... " Ara, havia circulat el rumor que

l'home es retirava de la poHt1ca. Vi-sitat que fou, Romanones va dir uns mots que en uns altres llavis haurien sonat tràgics, però que sortits de la boca del comte, tenen un punt de gro-tesc. . "A mi, de .la pellUca, només me'n

retirarà. la mort ... ", Vostè s'equivoca, senyor Figueroa. De la pollt1ca. una vegada el va retirar un general amb fwns dictatorials. Aleshol'es, polltica-ment, vostè mori, i la República no ha tingut cap interès a desenterrar el seu cadàver. No facI cas d'aquestes inter-nt1tents sortides a l'actualitat pública. Vostè continua mort. Tan mort, com morta estava aquella Constitució que

vostè va tenir enterrada tant de temps. Es governava tan bé amb les garan-ties susp?ses!"

L'ACTE DEL DIUn1ENGE Diu "La Publicitat.. parlant de la

manifestació del diumenge: "Mai com ara l'exaltament de la joia

espiritual ha tingut tan pròxim l'a. tuïment que prOdueix: " consciència d'unes responsnbilttats enormes. Per servir-les d ' :;nat:l:,nt comencem per no regatejar ni la fe ni ｬＧ･ｮＢＺｴｳｾ｡ｳｭ｣＠ en els n?stres destins, i dnnem a l'acte de diumenge, que l'Ajuntament presidi-rà. en c:rpor:. :ó, el calor, la magnitud i la significació ｱｵｾ＠ li corresponen."

L'f:STATUT DE CATALUNYA A LES CORTS

Diu el corresponsal a Madrid de "El Dia Gràfico":

"Parece de' lntado que el resulta-da {: ... 1 próximo debate catalàn sea la admisión total del voto particular que ｳ ｵｳ｣ｲｩ｢ ｾＬ＠ .... 1 ｰｲｾ ｟ ｬ･ｲ＠ lugar, el señor Llu-hi, y que v:ene a ::: ":" una ponderación de las tendenc1as manifestadas en el seno de la Comisi6n parlamentaria. No qu1ere :to decir que saIga con-vertido en les e:'! voto y que, ni al-gunos extremos del dictamen ni mu-chas de las sugel"encias que se pIJ.n-teen durante la discusión, puedan lle-gar a ser perfiles d,; la ley auton6mica. Pera en su esencla, la orientaci6n de esa ponencla del sefior LluW es la que recoge de un modo n:às lógico y justo el ambIente que en estos momentos tie .. ne mayoria acerca del arduo problema.

Dos puntos seràn, sin duda., los que ofrecerà .... una. discuslón màs em-peñada: el de la. ... ｾ｡｣Ｑ･ｮ､｡＠ Y E>: de la Ens .ñ:.nza. En cuanto al primero, como toda lo que se refiere .. c1fras que con su \ ｾ ｬｯｲ＠ frio y duro se sobrepo-nen a ｾ ｬ ｓ＠ ldeolc::lS, habrà re:!ateos Y tendrà. c..:1e llegarse a transactones. Por 10 que Ｌｾ＠ refl.ere n. la EnseñaïZa, la cue:: 5'1 està p1antee.da en térm1nos bien claros. El rr.:nistro de Instruc-ci6n, en nombre del Gobierno, acepta-

círlo, nmpliando su confed6n, porque eso de salir pic"iendo la unión sa-grada no es màs que una ha.bilidad tar-dia.

De todos modos Cambó reconoce que Cataluña no ha tenido durante la mo-narquia ocaslón tan favorable para su Estatuto como bajo la Repúb1jca.

Es la prime·· .... confesi6n de la efica-cia republic:::.na. No. dice màs Carn"", pera debería afiadir qué piensa de la separe ... I ｾ＠ n de la 191esia y el Estada, de las reformas del ejérc1to, d ｾ＠ la ley del divorcio y de la electoral, del es-fuerzo pedagógico de la. República, de la poslción adoptada en Ginebra; por-que si la Rep\..bl1ca z!gue, en Catalu-fia, el ritmo del mundo, lo sigue tam-bién en todas sus leyes.

Cambó, que vive en el extl'anje-ro y ha recorrldo medio mundo, sabe que esta es verdad y que, aprovechan-do pequeños errores, no se pueq.e ata-car a la :P..epública."

. :USS()LINI I L'ESPERIT De l'editorial de "Heraldo de Ma-

drid·· r(;tallem el que segueix: "Mussolini, con el dinero del pais,

quiere comprar para la dictadura ita-liana :. na espiro :alldad que no se vende. Màs de un centenar de avia-dores SOll los audaces que sobreviven del gran salto Europa-l\!nérica o vi-ceversa... Veremos los que consigue juntar en Roma el "duce". Como aquí, con oca.sión del Congreso de Prensa La.tl.na, unos acudiràn a la llamada del dictador y otros, màs cautes, sen-tiràn qUiZà en su esp1ritu, habituada a la llbertad de los amplios cauces del aire, el escrúpulo de aceptar una 1nvitac16n de quten, como el dictador italiana, mata el espiritu nacional o lo enclerra - que viene a ser lo mis ... mo - dentro de los estrechos limites de un Gobierno autocràtica.

UN PERILL PER L'ESTATUT

Diu "La Veu de Catalunya" en son editorial d'avui:

"Es tema de comentaris i conver-ses el concurs convocat pel Ministeri de la Governació per a l'adjudicació de la xarxa espanYOla de la ràdio i l'arrendament dels serveis consegüents.

El mateix en el text de l'Estatut aprovat ｾｬ＠ poble de Catalunya el dia 2 d'agost de 1931, que en el dictamen de la Comissió presentat al Parlament el dJa 8 d'abril de 1932, queda ben es-pecificat que, respecte als serveis de radiodifusió, la. legislació serà de l'Es-tat, però l'execució correspondrà a Ca· talunya.

Per això resulta inexplicable que el ministre de la Governació, a malgrat del que diu el dictamen - si no vo-lla tenir en compte allò que diu l'Es-tatut-, hagi decidit ]a cor.vocatòria d'un concurs per impossibilitar pràc-ticament 1 per endJ.vant l'aplicació d'un dels extrems d'aquest mateix dic-tamen.

Voldriem creure en l'existència d'un oblit. Però hi ha un fet que impos· sibllita en nosaltres aquesta creença. l el fet és que en el concurs convo· cat, mentre s'adjudiquen en conjunt 140 kw. a Madrid, es diu que Barcelo-na pot disposar-ne de 20.

¿Per què aquesta diferència i aquest tracte tan desigual? ¿Es que el mi-nistre de la Governació no ha tin-gut c· <"ompte que en matèrIa de radJodJfusló l'única cosa Important que existeix a Espanya només podia trobar-la a Barcelona? ¿Ignora -cI m1-nlstre de la Governació que ha estat I és Catalunya la que sosté el presti-gi de la radJodJfusló espanyola?

Se celebrara a les "Sales especials" del Palau Na-

cional S'ha assenyalat la data del dia 22

de maig proper per a la inauguració de l'Exposició de Primavel'a, primera després de set anys d'interrupció que organitzarà la Junta Municipal d'Expo-sicions d'Art, integrada aquesta vegada per les entitats professionals recent-ment constituïdes amb el nom de "Saló de Montjuïc" l'una 1 de "Saló de Bar-celona" l'altra.

L'Exposició se celebrarà al Palau Na-cional del Parc de Montjuïc, on, a càrrec del Museu, el qual dóna tota mena de facilitats a aquesta ｭ｡ｮｩｦ･ｳｾ＠tació de l'art català contemporani, es procedeix amb gran activitat a l'ha-bilitació de les magnífiques sales Que foren "Sales especials" durant el Cer-tamen Internacional.

Els butlletins d'inscripció s'impri-meixen ara i segurament podran és-ser oferts als artistes a primers de la setmana entrant.

El Butlletí que ompliran els artistes que s'inscriguin al .. Saló de Barce-lona", serà de color blanc, i el que hauran d'omplir els que s'inscriguin al "Saló de Montjuïc", serà de color vermell. Al dors de cada butlletí s'hi llegirà el reglament del Sa16 respectiu i les disposicions de caràcter general.

L'Oficina de la Secretaria de la Jun-ta Municipal d'Exposició d'Art serà oberta al públiC la pròxima setmana, per tal de facilitar tota mena d'ele-ment informatius.

Establiments d'Art Sala Busquets

PASSEIG DE GRACIA, 36

l\Iobles i objectes d'a.rt, làmpares vidres ae Murano

DEMA INAUGURACIO DE PINTURES I DIDUIXOS

DE MARQUES PUIG

Montfalcon QUADROS - RELLEUS

TAPISSOS GRAVATS - MOTLLURES

MARCS BOTERS, 4

Syra GALERIES D'ART DIPUTACIO, 262

LESPLASES PINTURA Del 9 al 22

EXPOSICIONS D'ART

A LA UNIO DEMOCRATICA I CATALUNYA

Coincidint amb la Diadl. Patriè( de Sant Jordi, la SecCiÓ de ｊｯｶｾ＠d'Unió Democràtica de ｃ｡ｴｾＮｉＮｵ＠lnaugural'à les seves tasquc ｰｯｾｾ＠amb un acte patriòtic que se ｣･ｾｾ｢＠a l'e:tat: tie l'agrupament (Ri"" nelIa, 4, pral.).

Prendran part a l'acte Josep ｾ＠Ignasi Puigdollers, Josep Segarra, regrosa, per les Joventuts; Joan Roca Caball, pel C. d'A. P., i el d Lluís Vil ..... d'Abadal, d'U. D. de C.

ASSElIIBLEA ｾＨＩｃｉａｌｉｓｔａＮ＠Per al proper diumenb'e, din. ｾ＠

les deu del mati, de primera con tòria i a dos quarts d'onze en punt segona, la rederació Socialista de celona (P. S. Q. E.), convoca a e)c¡ seus afiliats (grups socialistes Casa. del Poble, del Passat::;v de Pau, de Gràcia, è. 'l\ Barcelone+ sant MarU I de Sant Andreu) l'Assemblea Gener-.J extrac Ｎ ｾｲＮＮＢＧＬ＠

se celebrarà al local del ｰ｡ｳｳ｡ｾ＠la Pau, núm. 2, pral., per a de les proposicions a presentar proper Congrés de la Federació talana.

CON}"ERENCIA AL PARTIT REPUBLlCA RADICAL SOCJALI;

Demà, diumenge, dia ;U, a le! de la nit, donarà una 1nteressan ma conferència, en l'estatge social Partit Republicà Radical s.,clat¡ P!:.sseig de Grb.cia, 46, pral., e ｾ＠FJ:ede-·... Planella Cuil1e, ､･ｳ･ｮｲｯｾ＠el següent tema: "El cami de la ritable regeneració dels po· 'es",

UNA ASSEntBLEA L'Extrema __ :tuerra Federal

vaca a totes les Jun" s Ò '1 Cell" afiliats al Partit l'Assemblea se celebrarà el proper diumenge, 24 d'aquest mes, .. les deu del l1'

a l'estatge del carrer Morales, núm.

UNI0 DEnIOCRATICA DEL TREBALL

Els Comit .; :':'ac'onal, Local i de ventuts de la Unió Democràtica Treball (Esquerra Obrera Naciar.: es reunirà el dissabte, dia 23, al estatge social, a les deu de la vetJ]¡

ADHESIO A L'ESTATUT El .senyor Gaspar Torrente, d1rett

de "El Ideal de Aragón", ens ha crit per a notiftcar·nos que elJ periòdic, l'únIc que defensa els 1 federals i republicans de la regió ｾ＠gonesa, s'ha adherit de tot cor a . els actes que se celebrin en pro l'Estatut Català, per tal com ﾡｾｾ＠piracions nú.nimes que demana ｾ＠lunya, I que amb justlcia 11 correol nen. són l'únic carni per a arribi: la COnfederació. ｾ＠

AVENÇ OBRER DE SANT ANDI

Galeries Laietanes Conferències d CORTS CATAUNES, 613 diputat a Coris!

ｾｾ］ｃｾｾｍｓ＠ PIn;,ura Llubí i Vallescà MAS GUMIERE " E. BATLLE "

Fins el 29 del corrent

Podrà. .lHegar el ml,LJistre è.e la Go-vernació que el concurs convocat ten-deix a millorar la situació radiofòni-ca al centre d'Espanya. Però és evident que ｾ｡ｬ＠ cercar la manera de produir aquesta millora sense que ningú en re-sulti perjt d1cat. I un l.'erjudic1 per ｡ｬｾ＠t1ss1ms ·teressos catalans se .. a prosperitat del projecte format pel ministre de la Governació.

Però tots aqUESts aspectes, per molt interessants que siguin, no sintetitzen encara l'interès primordial de la qües-tió.

Catalunya, que es troba en v1g11ies Ce veure reconegudes, en forma mí-nima, les seves llibertats, no pot pre-senciar amb incUferència com s'in-terposen obstacles a l'exercicI d'aques-tes mateixes llibertats que unàniment demana.."

de Joan Casanovê Amb la sala plena de gom a-

tingué lloc ahir aquest acte d'";j republicana, que va presidir el tat a COm Josep Dentàs, el qual fer la presentació dels oradors.

Joan Lluhf i Vallescà, membre la Comissió Parlamentària de l'íR tut, explicà. detalladament el teJDI la conferència "L'Estatut tal COJDI va votar el poble i tal com ha ｾ＠de la Comissió Parlamentària. una clara 1 brillant exposició, ｾ＠la seva confiança en la pròxima a vació de l'Estatut en forma que plaurà les legitimes aspiracions de llibertats catalanes.

A continuació Joan Casanoves di>1 tA, sobre el tema .. Consideracions bre els darrers acords municipals"' la seva eloqüència acostumada, t!I tant una forta ovació quan aca'-seu important parlament. el

L'acte va acabar-se amb un;,J entusiasme per part del públic, " que hi hagués el més petit Incid""

r , I 1

L 3"

•

Any lI. - Número 141 LA HUMANITAT

-s

L'EST ATUT DE CATALUNYA

El senyor Carner, censurat per alguns diaris de Madrid, per haver assistit a la reunió de parlamentaris catalans

la seva influència en la pol1tica nacio-nal. Els extremibtes utòpics no pros-peraran, a despit de la influència de Moscou.

J,.'.ATENEU DE ¡'J:ADRID DEMANA VilA INFORMAClO PUBLICA

Madrid. - SIgnada per més de cent SOCis s'ha presentat a la Junta.. ｾｾ＠ Go-vern ､ｾ＠ l'Ateneu una proposlclO per a que sigui oberta amb urgència una j¡Úonnació púb11ca. i plantejat un de-bat en el qual s'haurà de manüestar l'opinió dels diversos sectors ･ｾｰ｡ｮｹｯｬｳ＠davant els projectats Estatuts, prefe-rentment en relació al de Catalunya en el proper debat de les Corts ..

"LUZ" DEFENSA EL SENYOR CARNER

Madrid. - Com sigui que alguns pe-riòdicS han coincidit aquests dies a atl".car el senyor Carner suposant que ha de dimitir el càrrec de ministre d'Hisenda per considerar delicat que sigui un català qui interYingui a ｮｯｾ＠

son Ull dia de Hacienda, otro de Ins-trucción, de Just1cia o de Agricultu-ra, no puede habel' ministros catala-nes màs que en precario y sól0 en tanlo que no hayan ､ｾ＠ solucionarse en su departamento cuestiones cata-lanas.

Esta inCoU1pntibilidad que no exis-te para los ministros de otras regio-nes, se da según' los periódícos exclu-slVitmente con los catalanes.

celo, que llega fi. ser sospechoso por su delicadeza personal.

¿No han pensado por otra parte en la autoridad que cabria a una de-cisión justa avalada por la firma de un catalàn por una persona seria y prestigiosa de Catalufia como es el se-ñor Carnet?

Lo que creen una lndel1cadeza po-dría ser pol' el contral'io un sacrificio; lo que según unos un, daño acaso sea un beneficio que nos haga decil' pre-cisamente que la misión del señor Car-ner no estaba tel'minada. y que aun ha podido prestar grandes servicios fi. la República.

Nosotros, que al ser nombrado el se-ñor Carner opusimos algunos reparos, tenemos cierta autorldad para pro-clamar que la conducta del sellor Car-ner desde su toma de poseslón garan-tiza esta experiencia."

EL SENYOR CARNER CONTESTA A "LA LJBERTAD"

Madrid. - "El Liberal" publica una conversa amb el ministre d'Hizen-da, senyor Carner, el qual diu:

-Acaben de llegir-me l'article pu-blicat aquest mati pel periòdic "La Libel'tad". No m'ha causat cap estra-nyesa el to despectiu i violent perquè sabia perfectament que en el desem-penyament del meu càrrec havia de contrariar grans interessos que tenen sobrats mitjans de fer un ambient d'o-pinió qual actitud hagi arribat i pot haver estat recollida per l'expressat periòdic; però ·m'interessa rectificar el que serveix de pretext al periòdic. He assistit en ús del meu dret i en compliment del deure dels parlamen-taris catalans a una rewlió conYoca-da per a tractar de la pròxima dis-cussió de l'Estatut en el Parlament es-panyol.

El periòdic altera sustancialment la veritat quan suposa Que jo he pretès o pretenc ésser àrbitre de la fórmula de l'Estatut, puix que precisament en el mateix moment que el president del Consell de ministres m'oferí la. carte-ra d'Hisenda, vaig imposar la condi-ciÓ, que he complert estrictament, de no tenir cap intervenció en quant faci referència a les qüestions d'Hisenda que s'han de resoldre en l'Estatut català. De sort que la meva assistència a la

ES ATRACAT UN ESTANC A SEVILLA

Els lladres s'emportaren cinquanl;\ pessetes i no hi hagué víctimes

Sevilla. - 1 ･ｳｴ｡ｾｬ｣＠ de la pla-ça de l'Encarnac¡t, propietat del se-nyor L!oren Muftoz, entraren dos .n-dividus i demanaren l1na paquetilla de 30 cèntims.

L'estranger, que era sol a] botiga, va treure la paqueiilla i la posà da-munt el mostrador. Un dels dos desconegu.ts deixà al costat del paquet un al1loneda d'argent ーｾｲ＠a pagar.

L'estanquer s'ajupí per a tl 'ure del ca.ixó el canvi, i en incorporar-se es tl'ob àamb qu èambdós 1ndividus 1'.1-puntaven amb pistoles a l'altura .e l'estòmac.

Al mateix temps el comminaven en veu baixa a lliw·ar-Ios els diners que tenia a l'establiment.

Espantat per l'amenaça, l'estanquer no es mogué, i un dels individus po.sà el braç dar 'era 'taule!' i obrí el 1-xó, on només hi havia unes cinG.uanta pe::setes, perqu èef1a pocs moments que una filla de ｬＧ･ｳｾ＠ lquer que l'aju-da en la venda havia retira+ del caiv6 l'import de les operacions realitzades i l'havia dut a casa seva.

Quan els atracadors recollien els di-ners del caixó. entrà'" noi a l'estanc a comprar, i en veure el que ocorria es quedà immòbil sense atre\'ir-se a fugir.

Simultàniament passaren dues dones per davaat l'('_Lanc, i portades pel' !I\ curiositat, dirigiren la vista cap a 1'''<;-tabliment i en veure els individus atr!'!.-cant l'estanquer i amenaçant-lo amb pistoles també es quedaren sense acció i presenciaren espantades el fet.

Tot això fou ràpid, i els llaru:es s'a-poderaren d'unes C':"'lq- :.nta () seixanta pessetes i abandonaren l'establlme';'}t sense necessitat de mantenir a ratlla els espectadors del fet.

Quan les dones reaccionaren digue-ren que els semblava haver vist dos u1-dividus més que a alguna distància de restanc passejave npel carrrer.

L'amo de l'estanc, espantat pel suc-cés. no posà el fet aconeixement de les a.utoritats, 1 fin savui a. migdia la )0-

llcia no ha tingut noticies de l'escan-dalós atracament.

L'estanquer no es fu:à en les senyes particulars dels ladres i només sembla recordar que tots dos vestien regular-ment, i que l'un era ,;,lé!'j alt que l'altre.

Esta.mos seguros de que si el seúor Carnet tuviera puntos de vista con-trarios a lo que exige la defensa de la Hacienda del Estado y en el dilema se slnticra inclinado a fayorecer la Hacienda de la región catalana con perjuicio directo de la general de Es-paña, no necesitaria requel'imientos ajenos, no seria necesario que nadie velara con tanto celo, con tan excesivo de la Hisenda. espanyola en el que es refereix a l'Estatut de Catalunya, el periòdic "Luz" publica un article en el qual diu:

reunió dels parlamentaris és el pre- _______________ _

text que s·ha pres per a l'atac d'al-guns grans interessos als quals la meva permanència ell el Ministeri d'Hi-senda molesta extraordinàriament.

-Aleshores, preguntà un periOdis-ta, ¿tots aquests rumors que venen cir-culant de la vostra immediata di-missió?

-Jo no he pensat en res absoluta-ment.

-Es que cs diu que una vegada aprovat el pressupost, vós marxareu del Ministeri per tal d'actuar lliurement al Parlament en discutir-se l'Estatut.

Una enquesta sani

ín!eres-

Els senyors Ossorio Gallardo i Pittalu-ga expressen la se-va opinió sobre les tasques parlamen-

tàries

Pàgina. 7

LARGO CABALLERO A GINEBRA

EN UN DISCURS DIU QUE HA FE'! FRACASSAR ELS SINDICALISTES

Madrid. - Ha estat facilitat per a la seva pUblicació un extracte del dis-curs pronunciat a Ginebra pel minis-tre del Treball e8panyol, al banquet celebrat pels delegats ibero-americans a la Conferència internacional del tre-ball.

Comença el seu discurs el senyor Largo Caballero recordant que fa prop d'un any, en una festa com la que s'està celebrant, a les poques setma-nes d'instaurada la República espa-nyola, traçà les característiques que al seu judici hauria de tenir el nou règim.

No volem -deia aleshores-, el pre-domini de les oligarquies històriques ni les dictadures de la dl·eta o de l'esquerra, sinó una democràcia inte-gral, la democratització del poder, de la riquesa i de la cultura.

Internacionalment desitgem no una pau armada, sinó una pau jurídica.

Fa constar després que aquest pro-grama comença a ésser ja a Espanya una completa realitat.

Hem escombrat - diu - les velles oligarquies: el militarisme. el caci-quisme i el clericalisme, cosa que no s'ha Ge confondre amb la religió que té per a nosaltres tots els respectes i estem també democratitzant el poder, la riquesa i la cultura.

Es refereix després a la Constitució que atorga el poble, la plenitud dels seus poders poHttcs i el pl·ojecte de reforma agrària amb el qual s'Inau-gura una economia agrària de produc-ció racionalitzada.

També hem democratitzat la cultu-ra 1 espero que dintre de pocs anys haurem acabat totalment amb l'anal-fabetisme que fins ara mantenia a les tenebres 9. més de la meitat del po-ble espanyol.

Quant a les lluites entre el capital i el treoall, hem intensificat des del Ministeri que tinc l'honor de regir les organitzacions paritàries mixtes de pat.rons i obrers.

Això no ha impedit no obstant que hi hagin hagut i segueixin havent nombroses vagues a Espanya. La ma-joria d'elles responen a un propòsit revolucionari; però això lluny d'ésser un mal als espanyols conscients del desti de la República els sembla un bé o almenys un mal menor.

Explicaré aquesta aparent para-doxa.

Totes les revolucions del nostre temps han sofert al dia següent del triomf una sèrie de trasbalsos que equivalen a les malalties de la infància. Es el que Lenm anomenava "Radicalisme infantil de la revolució".

Espanya és un país especialment abonat per a aquestes malalties, per la incultura d·una graPo part de In. massa obrera i també per cert tem-perament apolític de determinades zo-nes del poble espanyol.

amb una dictadura d'aquest tipus, e que fa impo::sible una experiènCia dE l'esmentada classe.

ExisteiX sí, una minoria anarco-sindicalista, que inactiva 1 silenciosa durant la dictadura de Primo de Ri-vera, va creure arribat el moment d'actuar en instaurar-se la República i de realitzar les seves fantasies anti-històriques i impossibles.

El seu fracàs era inevitable, per-què els seus somnis estan fora de les condicions que el temps i l'espai im-posen històricament a cada poble; però era necessari que es fes l'ex-periència, era convenient que la. ma-laltia infantil sortís a la super1fcle en comptes d'estar amagada al cas nacional interessant els seus òrgans vitals.

Per això el govern de la República no ha extremat amb els anarcosindi-calistes els rigors de l'autoritat. Els ha tractat com I:. infants revolucionaris de pocs mesos.

Han estat tractats amb moderació i lnteHigència, car després de tot són els nostres germans de classe, en-cara que extraviats per l'aberració de la perfeia apolítica.

Mentre els Estats no Concertin llil desarmament econòmic, l'altre, el mi-litar, serà difícil i en tots els casos precari.

Encara creuen molts en la baixa dels jornals com a mitjà per a recon-quistar els mercats perduts.

Aquesta mesura seria inútil, per-què tots la imitarien, i per altra part perquè, com diu Albert Thomas, la carrera de la misèria no té terme, llevat, afegeixo jo, en la desesperació que es projecta ja sigui cap a dins o cap a fora.

En aquests moments no cap més que una nova organització del món, i almenys, de moment, d'Europa" sobre les bases següents:

Primera. - Davant el rabiós na-cionalisme sconòmic, presentar una inteHigència duanera continental de manera que tot Europa formi un mer-cat únic i que cada pals aporti allò que per les seves condicions naturals i tècniques sigui superior als altres.

Segona. - Una organització con-tinental de producció i comerç con-trolada pels Estats prohibint totes les formes de competència nUcUa, com el dumping, la baixa. dels jor .. naIs alts però adoptant en canvi la reducció de la jornada. de trebc.ll ｦｩｮｾ＠al punt que tots els obrers parats tin-guin ocupació, arribant a les 40 ho-res setmanals, com proposa Albert Thomas, o a menys sl calgués ..

Tercer. - Creació d'Un sistema mo-netari internacional que eviti les os-cil1aclons de les divises i el desequili-bri a l'interior i a l·exterior amb el canvi de productes controlant inter-nacionalment a aquest efecte, l'or.

Espanya. és un dels camps més a propòsit per al cultiu de les utopies anarquistes.

Quarta. - Organització internacio-nal de l'emigració 1 control dels mo-nopolis 1 emprèstits.

"Esos rcquerimientos al sci10r Car-ner para que dimita tienen un supues-to indigno: el de que Cataluña y Espa-ña scún dos ent1dadcs incompatibles, de modo que qulen pertenece a una no pucde pertenecer a la otra; en fin, que cuando se trnta de las· relaciones entre el Estado central i Cataluña, un castellano puede regentar el departa-mento que afec;ta al problema, pero un catalàn, no, y como estos problemas

El ministre d'Hisenda replicà en un to de gran sinceritat i amb una gran energia:

-Jo faré el que convingui fi. la Re-publica. Això ho penso jo 1 ho pensa Catalunya.

Madl'id, - El diari ".lI Liberal" ha obert una enquesta entre d.' _crentes personalitats sobre l'opinió que els mereL't la primera etapa parlamentà-ria.

Aquests radicals infantils i apoli-tics no es denominen anarquistes, sinó sindicalistes, però en el fons signifi-quen la mateixa cosa:

Un anarco- sindicalisme que tan sols pretén destruir l'Estat històric i totes les formes de Govern i Estat àdhuc el comunisme.

Hi ha excessiva població en uns països i en canvi en falta en altres; hi ha països amb capitals que també són excessius i en altres escasseja.

Aquests factors, degudament coor-dinats, vindrien a alleujar la situació present, car s'equilibrarien els exces-sos i 1alta de població per una. part, 1 les faltes i excessos de capitals per l'altra.

L'ASSE¡,mLEA DE LA FEDERACIO DE CECS A ｾｉａｄｒｉｄ＠

Madrid, 21. - Avui han continuat les deliberacions de l'Assemblea de la Federació Espanyola de Cecs.

En fou nomenat president d honor el senyor Alcalà Zamora i socis de mèrit el cap del Goycrn i el ministre d'Obres publiques.

Els presidents dels Centres de Cecs de Madl'id, Earcelona, Sevilla, Va-lència, Granada i altres poblacions declaren que estan conformes amb llt ponènCia darrernment discutida, així com amb les conclusions formulades, que s'aproven per unanimitat.

El preSident dóna compt.e de l'in-vent del company Roca per a trans-10rmar els caràcters negres en "'Braille ".

L'ru;semblea tributa una gran ova-ció al senYOl' Roca i seguidament s'ai-Xecà la sessió.

En la sessió de la tarda han con-tinuat els treballs; s'han discutit di-"'erses ponències i s'han aprovat les conclusions que en d1manen.

ACCIDENT D'AVIACIO

cos a l'aigua. El capità havia desapa-regut, i el mecànic. orroritzat, va veire en l'aparell taques de sang i trossos de carn, puix que l'hèlix havia acon-seguit el pilot separant-li el cap del cos.

Veient que l'aparell tl'igava,. arribà. un altre apareU pilotat pel tinent Ra-gusin, qui s'assabentà de l'ocorregut. S'c:3tan practicant treballs per fi. tro-bar el cadàver del desgraciat capità., la mort del qual ha estat molt sentida.

UN SOCIALISTA ALEMANY PARLA DELS SOCIALISTES ESPANYOLS

Madrid. - El socialista. alemany Kapler, Delegat del seu país a l'As-semblea de l'Edificació, en sortir de Madrid ha fet les següents declara-cions:

"-Cada dia confio més en el triomf de la doctrina socialista al món. Cal preparar cada dia. amb més intensitat l'obrer per a la transformació de la. vda social. Dos són els perills que ame-nacen les organitzacions obreres: El feixisme i el comunisme. A Itàlia fou possible la implantació del feixisme per no estar preparats els obrers.

A Alemanya l'or soviètic corre molt i deixa sentir els seus efectes, pel·Ò el seny dels socialistes fa estèrils tots els

El primer en contestar ha. estat el senyor Ossorio i Gallardo, el qual ha dit el següent:

"1. ｾ＠ He formado excelentes opin1ón de la primera etapa parlamentaria:

a) Porque todos los partidos y gru-

Ossorio I Gallkdo

No professen el comunisme com molts creuen 9. restranger, puix que a Espanya veritablement no hi ha co-munisme ni és fàcil que n'hi hagi per les condicions naturals del país 1 pel caràcter dels espanyols incompatible

y un celo que nunca habiamos vista y que en muchas ocasiones ha llegado a extremos de verdadera fatiga.

c) Porque ha producido una Cons-titución, que en general es buena, aun-que tenga algún error de bulto tan destacado, tan impo1it1co y tan daño-so para la República como la prohi-bición de enseñàr, impuesta a las ór-denes re11g10sas. Pel'O las obras politi-cas han de juzgarse por su 'conjunto y no por sus errores o sus ac1ertos a1slados. .

d) Porque ha destacado un núme-ro muy considerable de hombres de talento, que estàn ya empezando a dar su buen fruto para Espafia.

2. - Muchas. Desde luego, las si-guient"s:

Reforma agra ria. Estatutos regionales.

T!l.mbé cal el control internacional dels monopolis 1 emprèstits, a fi d'e-vitar ｾｬｳ＠ abusos dels primers 1 els de caràcter polític dels altres.

y en fin, las demàs que la Constitución previene.

Leyes que aunque no estén previs-tas er la Const1tu::ión, son su natu-ral e ·nexcusable complemento (la. electorr!, - ( rd..:.n. pú"" .':!( las de Prensa, reuniones y asociaciones, el ｡｣ｯｰｬ｡ｭｩｾｮｴｯ＠ del C6digo penal a la Constituclón y la. reforma del Jurado).

El programa es extenso. i Ojalà dé ocasión para. qu,e haya un Parlamen-to largo y gobiernos duradero;.! Be-ria gran torpeza dejar el régtmen a medio hacer."

També ha contestat el senyor Pit-taluga en els termes següents:

Un capita. es decapitat per 1'ilèUx Melilla. - A migdia. ocorregué un

&Ccident a la base aèria de la Mar Jrica. Inicià. llil vol el capità. senyor ｾｵＡｳ＠ Suevos, el qual arribà lins el Zoea ｾ＠ Arbaa. En tornar prengué aigua

Ortnalment, però el motor no funelo-::;a, 1 el capità pass 'a la cua de ra-l eU, AVisà el mecànic, que acudfs

aquest 011 el soroll de la caiguda d'un:

seus eforços. Darrerament, els socia- pos se han movido limpiamente por listes alemanys han donat una. prova estfmulos politlcos, sin m1sterios, en-de seny amb motiu de l'elecció pre- crucljadas ni 1ntervenci6n de elemen-

Leyes que eonstituyen obllgación constitucional <Tribunal de garantias constitucionales, elccción de presiden-te del Tribunal Supremo, elección de pres1dente de la RePÚ,",l1CR, "referen-dumtl e inciativa popular a. que alude el articulo 66, proced1miento para exi-gir responsabllidad crlm1nal al Jele del Estado (articulo 85), orga .1zaclón del Cuerpo consultivo supremo y de los organismQS aaesores (articulo 93).

"lo - Ni el ｇｯ｢ｾ･ｲｮｯ＠ de la Repúbli-ca ni las Cortes hubieran podido '"ha-cer mmàs" durante la primera eta-pa parlamentaria. "¿Hacerlo mejor?" En las épocas de crea.clón tumultuo-sa conviene recordar - aun s1n adop-tarlas para los d1as nOrD1ales - las palabras de Sarm1ento, agrias y càus-ticas: "Una cosa mal hecha es mejor que una cosa. no hecha."

Y las cosas mal hechas han sida blen poes.s.

2. - En la segunda etapa deben dIs-cut1rse y votarse: el Estatuto de Ca-taluJ\a, la ley de refonn.. agrarll\ 1-I.. le>; ElectoraL" ｾ＠

sidencial. tos extrafios. A Espanya, el socialisme, per la seva b) Porqu'9 se ha trabajado en el

organització 1 per la capacitat dels salón, en las com1siones y en las re-seus dlrectors, està cridat a augmentar I unIones de partid<J;; con \Ul .. a.sIduldad

PArlna B LA HUMANITAT

AaF U. - NÚJnera 14.1

• ormaClons de l'esfranger LA NA'fAL11'A'l' DISMINUEIX A ｌＧＧＧｂｏｾｉｅｒｉｃＧＧ＠ NO POT MARXAR

FRANÇA PER MANCA DE l'ASSATGERS ParIs. - L'Aliança nacioial per l'aug- Londres. El vapor "Homeric", que

ment de la papulació francesa, amb un havia de salpar demà de Southampton estudi sob"e el moviment de nata1itat. ca pa Nova York. no podrà marxar en l'any 1931, senyala que els naLxe- per la senzilla raó que el nombre de ments registrats han estat d'una dis- passatgers inscrits t!s tan petit. que minucl6 alarmant. és inútil de ter marxar el gran tran5-

Comparat 3mb l'any 1930, apareixen atlàntic. les segUent d1terències: Els viB.tg'ers que ha npres passatge

Primer trimestre: Augment: 937. a l"'Homeric". marxaran dissabte cap Segon trimestre: Disminució, 3.537. a Nova York, ja sigui a bord del "Be-Tercer trimestre: Disminució, 4.907. rengaria >t, per Southamplon o amb el Quart trimestre: Disminució, 11.155. "Br1tannic" per Liverpool. DIsminucIó de tot l'any 18.G62. El nombre de casaments ha'1. dismi-

nuït de més de 16.000 1 és molt lòg'!c 1 probable que la reclucció de naixe-ments ｳｾＢ￠＠ encara. accentuat en l'any :932.

UNES NOCES QUE CAUEN DINTRE UN SELLER PLE D'AIGUA

Alençon. - Durant un àpat. d'unes noces, a la Ferrière, es va esfondrar el menjador i van caure tots plegats din-tre el scller que esta va paradoxalment ple d'aigua. Aquests van caure amb les cadires, taules i tota la vaixella. F"..ls convidatJ va nresultar lleument ferits, i amb els vestits fets una llàstima.

Els nuVis van comenar la lluna r'!e mel amb un bon bany fmprovisat i d'una cert..'\ impressió.

A BOWNIA ES ATACAT EL 60 PER IOD DE LA GGUARNICIO DE L'ES-

TAT DE SANTA CREU A ｃａｕｾ Ｌ Ｇ＠ D'UNA EPIDEMlA

Buenos Aires. - Una epidèmia ce febre groga ha atacat al 60 per 1()0 dels efectius de la guamicij de l'Estat bolivià de Santa Creu.

Les nutoritats argentines han pres mesures per a l'esta bltment d'un c ...... ::ló sanitari.

EL ｎｾＸＰｌ＠ DE GASSOS TOXICS D'B.UmURG

Berlin. - El núbol de gessos tòxics que féu la seva aparició diumenge pas-sat, damunt un vaixell ancora tal port d'Hamburg, és degut a les emanacions de les xemeneies del mateix vaixell.

Els membres de l'equipatge que ca!-gueren maialts es troben avui comple-tament restablerts.

Sembla que no té res a veure aquest accident am bla catàstrofe provocada fa alguns mesos a Hamburg mateix, pels .gassos phosgènics.

ATRACAMENT D'UNA ESTAFETA DE CORREUS A MAESELLA

Marsella, 22. - Quatre malfactors asasltaren una estafeta de correus de les afores d'aquesta ciutat. En acudir-hi uns agents de policia feren resis-tència 1 dispararen llurs revòlvers. Un dels poliCies l'esuItà ferit de gravetat.

Fou detingut un dels atracadors que resultà ésser un italià de pèssims an-teecdents anomenat Malsinl contra el qual pesava una ordre d'expulsió del territori ｦｲ｡ｮ｣ｾ ｳＮ＠ - Fabra.

D1MISSIO DEL MINISTRE DE FINANCES GREC

Atenes, 22. - El ministre de Finan-ces ha presentat la dimissió al senyor Venizelos el qual l'ha acceptat. El se-nror Michakapoulos ha estat pregat qUE' s'encarregui d'aquesta cartera, pe-rò aquell ha declinat l'oferiment. Fabra.

LA BONA FE DE GRECIA

de la colònia espanyola. La cantant Mercè Capsir que va prendre part eD la festa, va. ésser molt aplaudida. _ Fabra.

UNA VELLA LLEI QUE ENCARA SERVIRA

Londres, 22. - Una vella lei de l'any 1707 que havia caigut totalment en desh.3 i havia estat oblidada entera-men" pels jurisconsults britànics, ha donat lloc a què es plantegés als Co-

Atenes, 22. - Tractant de la situa- mW1S un epissodi de caràcter verta-ció econòmica el senyor VeniZelos ha I derament còmic. exposat a la Cambra l'obra del minis- Segons l'esmentada llei són 1ncom-teri en matèria de Finances i diguél patibles de prendre selen't en el Par-que la S. de N. havia reconegut la· lament i d'intervenir en els seus de-bona fe amb què sempre havia obrat I bats els que ocupen determinats càr-Grèci::t en aquest punt. - Fabra.. recs que cedeix la Corona. '

PROFESSOR CONDECORAT Rio Janeiro, 22. - L'ambaixador de

França ha. condecorat el senyor Paes Leme, professor de l'Escola Pol1tècni-ca 1 membre de la SocIetat Geogràfi-ca de Paris, amb la banda de la legió d'honor. - Fabra.

UNA ｎｏｖ｟ｾ＠ LLEI SOBRE ELS FUNCIONARIS

Buenos Aires, 22. - La Cambra de Diputats ha aprovat el projecte de llei de reducció progressiva en els sa-laris dels funcionaris. _ Fabra.

FESTA A L'AMBAIXADA D'ESPA-NYA EN EL QUmlNAL

Roma, 22. - A l'ambaixada d'Es-panya en el Quirlnal s'ha celebrat una brillant festa. artística a la qual han concorregut els membres del cos diplo-màtic acreditat a Roma, nombreses personalitats de la política italiana 1 també els elements més caracterItzats

El senyor Runciman actual president del .. Board Trade" s'ha descobert que en vIrtut d'aquest càrrec no podia és-ser ministre 1 segons les sancions pre-vistes en dita vella llei, 11 correspon-dria ara unes 500 lliures esterlines diè.-ries des de que violà dita llei. En to-tal unes 30 mil lliures.

Com que el cas Runciman té altres nou precedents, entre ells el del senyor Baldw1n, el Tresor cobraria Rra no menys de tres-centes mil lllures ester-lines si s'apUcaba aquesta penalitat a cadascun dels infractors.

Per tal d'evitar mals de cap el se-nyor Runciman i els seus antecessors els ComW1s tractaren ahIr del cas, adoptant immediatament un projecte que permeti l'adopció en totes les se-ves fases del projecte de llei posant a aquells a cobert de qualsevol intent de ,querella que pOdrien ésser objecte per part d'algun súbdit britànic per haver infringit la llei de 1707.

Els Comuns han passat ja el pro-jecte de 11ei a la Cambra dels Lors per a la seva adopció definitiva el proper dilluns. - Fabra. .

L'ACTIVITAT DE TARDIEU Ginebra, 22. - Ah1r fou un cUa ､ｾ＠

molta activitat per al senyor Tard1eu. El cap del Govern francès estigué con-ferenciant separadament amb els se-nyors Benes, Tltulesco, Chominkovitz. 1 més tard ho féu amb Brüning, amb Mac Donald 1 lord Simmon. _ Fabra

ELECCIO D'UN CA.1\IDIDAT LABO-RISTA

lJondres, 22. - En les eleccions par-cial. de Wackesield en el comtat de Yor.k, resultà elegit el candid:lt labo-rista Arthur Greenwood per una ma-joria de 340 vots sobre el candidat con-servador. - Fabra.

LA SALUT DE MAC DONALD Londres, 22. - La. salut de Mac Do-

nald inspira inquietuds a les personef qu.: el rodegen i partiCUlarment entn els elements polítics. Evidentment el senyor Mac Donald pel seu prestigi personal 1 per la. seva capacitat po_ lit1ca és el més ferm puntal del Go-vern nacional.

Els metges han aconsellat amb in-sistència en aquests últims temps R Mac Donald que abandoni al menys. per una llarga temporada les ｩｮｱｵｬ･ｴｵ､ ｾ＠de h vida pOlftlca activa.

El Dai1y Herald a propòsit d'un poso sible allunyament de Mac Donald de; ministeri que presideix, escriu: "SI es presentés aquesta eventualitat, el feble edifici del Govern nacional se'n-fonsaria d'una manera inevitable. _ Fabra.

, TRES GERMANS ES PENGEN

Hamburg. ｾＭ Tres germans de 20, 25 i 28 anys, respectivament, s'han pen-jat despré3 d'haver absorbit una quan-titat de vcneno suficient per a donar la mort.

Per tant, doncs l'acte de lliurament de la bandera, tindrà lloc a 1 nit del dia 23, Festa de Sant Jordi, a l'es-tatge social, Passatge del Crèdit, l, des-lJ \" .}S '0 la. ballada de sardanes a la Plaça de la República 1 consistirà en un loux.

audienc:i.a els esports ----=----Aquest triple suïcidi ha estat provo-

cat per la misèria. Dos dels germans ｦ ｣ｩｾ＠ molt temps que es trobava sense feina .EI tercer que tenia Ull empleu, no ha volgut surviu.:-e als seus ger-mans.

QUADRUMANS O QUADRUl'EDS?

Per al proper diumenge, dia 24, a lec; cinc de la t:'crd:l, rr[. .; ＮＺｴｾ＠ .. 'I el "CEntre Cultur:.l ｒ｡､ｩ｣ｾｉＭｓｯ｣ｌ｡ｬｩｳｴ｡Ｂ＠ del dis-tricte VII en son estatge social, Riego 5 i 7 U:1 festival literari musical al que prcr.dran part els següents artis-tes: Na Josefa Papasey (piani.sta) Bau-tista Fenls, bariton; Ignaseta Conca poetesa; Srta. Llumbich, ーｩ｡ｾｩｳｴ｡Ｌ＠ i la cèlebre violinista Srta. lVIana Teresa Choimet acompanyada al piano per la Srta. Isabel Kalsser. Acabarà la

••• La "Asoclación General de Emplea-

dos de Escritorio" celebrarà Junta Ge-neral ordinària el proper diumenge dia 24 d'abril, a les dos quarts d'onze del maU, en el local del "Circulo de la Unión Mercantil Hispano Ameri-cano".

ｄｅｾｉａＬ＠ DIA INBABIL

A la Secretaria de la Presidència de l'Audiència s'ha facilitat la següent nota.:

FUTBOL El Barcelona arrenglerarà demà ｾ＠

iVdal, Rafa, Santfeltu, Marti, no" Santos, Gamiz, Diego, Roig, Gual, Por-tugués i Parera. Suplents: Llorenç, Pont i Miró.

D'aquests jugadors només Dos San-tos formarà part de l'equip del segort dia, puix que la resta del mateix seri! completament diferent.

festa amb un Ball de Soc:etat. De la Duana. de Folkestona a la Caro- JOIES VERITABLE OCASI0

bra dels Comuns • • • 'per

"Havent-se declarat per part de Ja Generalitat de Catalunya, festiu el dia de demà, 23, de conformitat amb el telegrama rebut del ministre de Jus-tícia, es declara. també inhàbil en els tribunals i jutjats a tots els efectes legals".

Aquesta ordre ha estat cursada te-legràficament a tots els jutjats del

a compres a bon preu aneu a la territori a l'ensems que s'ha comuni-

Sevilla P. C.: Eizaguirre, Cedenyo Mornn, Astasio, Abad, Arroyo, Vantol-dà, Ramos, Campanyal, Padron 1 Brn-cero. Suplents: Bueno i '!ejada.

. Havent-se organitzat pel Sindicat Londres. - L'a ､ｵｾｮ｡＠ de Folkestme, General de Tècnics de Catalunya una

ha reclamat drets d entrada per unA sèrie de conferències, el vinent diu-reme. sa de micos, sota el pretex.t, que I d. • o' a d.OS ｱｵ｡ｲｾｾ＠ d'on"'" del

Joieria Magriñà, Tallers. 41 cat als COBegis d'advocats, procuradors ï--------------nolarls i registradors de la propietat. 23 i 24 abril A les 4'30

f.fi 1 l'ó cir s . pe menge, la .. ｾＬ＠ M;I .....

｡ｱｵ｣ｳｾ＠ an ma s 1$ n qua urna? l, r mati i al local' _ .3querra de ｬＧ･ｩＺｾ｡ｭＭ U l ' tant, ､･ｵ･ｾ＠ pagar el dret d ･ｾｴｲ｡､｡Ｎ＠ 'OIa" (Aribau, 21, int.), el senyor Es- na nova esco a munl" S'ha suspès a la secció primera la

Els expcdltors van protestar, adegant t' R . . ＧｾＢＧｬＧ＠ industrial do- • 1 d f ' • d ... vlSta de la causa per aixecament de

VISTA DE CAUSES SEVILLA BARCELONA

que aquestes ｢｣ｳｴｩｾｳ＠ no eren quadru- Ｚｭｾ｡ｬｵ＠ UinlZ, engmb- ｾ＠ el telna' '''Els Clpa e ormaclo omes .. béns assenyalada per dos dies. . 6 d - d d ｮ｡ｩＧｾ＠ a pr lera so le . mans, ｾｾｩ＠ 1 ｱｾ｡＠ ｲｕｐｉｾ＠ s'd e ｬ￨ｭ［ｮ･Ｚｾ＠ tècnics de la indústria i les noves lica per a noies i obreres _ A la secció segona. s'ha contI-que no l!lVa mo IU e qu OSS1.1 • ta· d' 1 lluita SOCl·al". t 1 . I tafa contra els taxades. Ol en Clons ... a La Comissió Municipal de Cultura nua a VIS a per es

Després de llargues consultes amb • • • procedeix actualment a l'organització processats Antoni Buforn, Josep Clara- A LES CORTS diversos sov1s i experts del Jal'di Zoo- El Sindicat d'Obrers M:et!.\lúrgics de d'una no\'a Escola elemental per a munt, Antoni Chmida, Josep Agullera lògic, i diversos prosessors de la Uni- la U. G. de T. posa en coneixement nelles, on s'hi donarà preponderant-i Enric Cerdà. Entrada DUES pessetes versitat, ha estat decidit, que els mi- del;) se'iS a!llists que el pròxim ､ｾｵ Ｍ ment, ultra tots els coneixements bà- El fiscal, en les seves conclusions de-cos eren quadrúpeds. menge dta 24 a les deu del mati al seu s1cs de l'ensenyament, sòlida forma- :finitives ha retirat l'acusació contra

Com que aques tassumpte ha apas- local social Nova de Sant Francesc ció domèstica per tal de preparar les els dos primers i l'ha mantinguda per '-_____________ .-1

Per aquest partit cal la presen-tació del quart abonament par-ciaL

sloDat el públic durant uns quants 11 i 13 pel' l'Assemblea General Ol'di- noies obreres perquè puguin regir amb als tres restants als quals demana un dlese, un diputat vol demanar al can- nàl1a. Se us clemana la vostra assis- encert in. seva pròpia llar. any 1 vint-i-un dies de reclos1ó. REM ｾｾｾＺＭ ｡ｲ｡＠ i: ｾｾｾｴｾＺｱｾｩｬｾｾｾ＠ ｾｯｾｾｵｾ｢ｬｦ｣ｾ＠ tència. • ｾ＠ • ｴ｡ｾｱｾｾｾＺＺ［Ｚ＠ Ｚｾｾｾｴｾｾｾｩ｣ＡＱ｡ｾ｡ｾＺｴ＠ ｰ･ｌｲＧＮ｡ｃｕｴｯｳ｡ｴｃｳｩ･ｉｳｐｲｰｬｾｾｾＺｳｳｬｾｾｮＬ＠ ｾｾｾｾ｣ｰｾｵ｡｡ｾｾ＠ LES REGATES DEL DIUl\iENGE t 1 t d 1st

. . I La P Els resultats són els següents: i declarar si, so a e pun e v a L'Agrupació EXCUrS1011lS a un- del carrer d"Ar ibau, número 155, ·on com encobridor el ClaramW1t, soHici-duaner, els micos són quadrumans o bé xa juntament amb l'Entitat germa- existeixen tota mena de dependèn- tant per tots vuit anys 1 un dia. YOLS A QUATRE (LLIURES) quadrúpeds". na, ··A. Excur. La __ ola", de Terras- cies adequades per tal que estiguin el Les defenses neguen els fets 1 de- 1. _ ¡'Mare Nostrum", del C. M

El millor que podrien fer, el més sa eff>ctuaran el prOj>ef diumenge Wla me's d'acord possible amb totes les B. Basso, Brossa, Monjardino, Gi-ls t . . Il' à manen l'absolucIó. natural, és preguntar-ho a ma el- excursió a l'Ubach, Fonts de Re iU S condicions que exIgeix la. pedagogia ralt i timoner Martínez. 8 m. 28 s. xos micos. Ningú millor que ells, els i Monistrol. Reunió, estació dels F. C. dels nostres dies, per a W1a institució Com a defensora d'un dels processats 2. _ "Tramuntana", del C. de M podrà treure de dubtes. de Catalunqa, a tres quarts de cinc ､Ｇ｡ｱｵｾｳｴ＠ tipus. va informar per primera vegada la Carulla, Enric, Bertran, Puig i tim.

del mati L' 1 d"à a1be g fins a 200 senyoreta Pedrosa d'aquest coBegl d'ad Ll1gonya, 8 m. 36 s. TROCALLA D'UNA TOMBA DEL '. • • esco a po 1 Oliem:; ｡ｾ＠ .. 1 d vocats. 3 __ "Morató" del C. M. B., Glor-SEGLE XII t • Al . Ex a' _ alumnes, i a l' UUlClpa. e tà t in

L'Agmpa:!i .l . ' umnes l -. un Matricules, del Passeig de la. Indús- Entre el públic desper aques a - dani, RDmel, Nardl, Derenchi i tim . lles de t'Escola Abat Oliva e:fectuarà tria, 9 i 11, es precedeix actualment tervenc!ó d'una dona advocada la na- Lamarcu, 8 m. 38 s.

Charlon sur Saooc. - En el curs d'unes excavacions practicades a l'an-tiga abadia de Cluny per la missió americana de M. Connant, s'ha trobat la tomba d'un abat de Cluny, del se-gle :xn, conegut amb el nom de Pon-ce de Melgueü eRegit a l'any 1109. mQrt l'any 1125.

Dintre de la. tomba s'hi ha trobat uns brodats d'or, pertanyents als seus vestits sacerdotals, molt ben conse:-vats.

Les despulles estaven intactes.

A BASTIA S'ENSULCIA UN SOSTRE DEL PALAU DE 3USTICIA I RESUL-TAREN QillNZE MORTS l DIVER-

SOS FERITS

ParIs. - Telegrafien de BasUa. que el sostre de la sala destinada al Tri-bunal correccional al Palau de Justí-cia de la dita població, s'ha esfondrat sobre els advocats i nombrós públic que assistia a una vista, i han resultat quinze morts i diversos ferits, alguns d'ells de gravetat.

La catàstrofe ha estat deguda a la caiguda de la teulada del Palau de Justícia, que provocà l'esfondrament del cel ras i el pis de l'habitació que existia damunt de la sala de l'esmentat Tribunal correccional.

Entre els mort sfiguren dos advocats del CoBegi de ｂ｡ｾｴｩ｡＠ 1 entre els ferits, un Adjunt de l'Aloalde de Bastia 1 un Substitut.

el proper diumenge els actes següents: a l'adtniss1ó de les alumnes que pel' tural espectació poguent-se consta- 4. _ "Barcelona" del C. de Rem. Secció ￨Ｇｾ＠ muntanya: Excursió '" FI- raó de la pl'oximitat on està establert tar la presència de bon nombre de da- Vives, Camps, Cardona, Boada 1

garó, Ta¡i:,"':l3llent, FIa de b Lb" - aquest nou centre d'ensenyament fe- mes i damiseHes. tim. Carbonell. na, Roques ROjes, Pu1g del Pui, Sant meni, tenen dret a concórrer-hi. Així matéix, entre els professionals 5. _ "Florinda" del C. de Rem. Pere de Vilamajor 1 Llinàs. Sortida per foren bon nombre els advocats que SKIFF l'estació del Nort en el t:'en de les 6'40. hi assistiren i també algunes altres Reto 1· ＧＭｾＧＶ＠ d Fral,ça al ves L _ "Sunyé" del C. M. B. Vicents

ro per ･ｓｾＱ＠ e - Les fonts i lluminàries advocades que estan !nscrltes en el Salvat, 8 m. 24 s. preo coBegi d'aquesta ciutat. 2 ' T ' dIC dREn Secció fotogràfica: Visita a les Es- d M .'" . _ . ossa' e . e em, _ glès1es P..omàn1ques de Terrassa. Sor- e on ... )UlC La senyoreta Pedrosa féu una dis- ric Vidal, 8 m. 54 s. tida per l'estació de Gràcia a les 8 del Tenint en compte 1:. Comissió de creta defensa del seu patrocinat, tot OUTRIGGERS A DOS mati. Retorn fi •• tigdia. Parc i Palaus de MontjuYc, que el dia i remerciant les atencions que 8mb 1. _ "Costa Brava" del C. de M ..

Secció Cultural: Visita. a l'Hospital 15 de maig és Pasqua, i que moltes ca- ella s'havien tingut. Calabuig, Martí i tim. Ll1gonya, 9 Clinic i Facultat de MedicLna. Lloc l'avanes de turistes, especialment fran- -A la recció tercera Pascual Jat- . minuts 6 s. 2-5. de reunió: Casauova davant de l'Hos- ceses tenen anunciada la seva. vingu- me va confonnar-se amb la pena d'un 2. _ "Joan Camps" del C. M. B .. pital a les dou del matí. da a' Barcelona, ho. acordat que l'ex- any t un dia que per un delicte d'es- tin, Català 1 tim. Giner, 9 m. 8 s.

.. • • hibició de maig, en lloc de celebrar- tafa li demanava el fiscal. YOLS A QUATRE (NEOFITS) Demà, a les sis de la tarda, el senyor se el dia 8, com és va anunciar, es fas- -El fiscal de la secció quarta va re- 1. "Barcelona" del C. de Rem

Llorenç Jou i Olió donarà una "convet- si el dia 15 (Pasqua), a la mateixa tirar racusacló contra el processat Jo- 8 m. 26 s. sa al Casal del Mestre, carrer de Men- hora, ço és de les 22'30 a 23'30. sep Lacueva, acusat d'un dellcte de 2. _ "Florinda" del C. de Rem dizàbal, 19, tractant de "Els caires es- La resta del calendari no té cap mo- lesions. 8 m. 32 S. senciaIs de les converses pedagògiques dificaciÓ. 3. _ "Mare Nostrum" del C. M

SUTSATS d'3...'1YS enrera". B. 4. _ "Salou" del C. de Mar. 5 ••• El Foment de la Sardana de Bar-

celona ha. suspès lCL ballada de sar-danes que tenia organitzada per a diumenge vinent al mati al Parc de la Ciutadella, aixi com el vennut que dediC".v.l. al Grup F'<!:menf pro-ban-dera, amb motiu del' llu1rament de la bandera a l'esmentada entitat, per ha-ver acordat la Junta assistir a la ma-Jiifestaci6 ー｢ｾ ｾｾ＠ que se celebrarà el mateix dia t o la mateiXa hora.

Jaume Aguadé, a Reus

Demà dissabte, el Dr. Jaume Agua-dé donarà una conferència al Foment Nacionalista Republicà de Reus, dis-sertant sobre el tema: "EI sentit cul-tural de la ReVOlució",

El parlament ha despertat molt m-terès. _ _

ｐｒｏｃｅｓｓａｾｉｅｎｔ＠ l PRESO D'UN ATRACADOR

El Juljat de la Concepció ha dictat aute de processament i presó contra l'atracador Antoni Selva. per l'intent d'atracament comès ahir en una ten-da de la Travessera.

Aquest sumar! s'lnstruirà d'acord amb les disposicions dictades pels de-lictes sorpresos lnfragant1.

"Morató·, del C. M_ B. retirat. OUTRIGGERS A QUATRE

1. - "Doris" del C. M. B., 6 m 49 s-

2. - "Jaume !' del C. de Mar 6 m. 58 s_

OUTRIGGERS A VUlT ' 1. - "Cadaqués", del C_ M. B.

6 m. 41 s. 2. - "Lucita" ¡lel C. M. B., (reti rats),

11 - Número 14..1 ｾｹ＠ . -

LA HI:MANITAT

DARRERES - INFORMACIONS I tació sobre utilitats i de les deutes !elTO\'1arlCS, l de bons de Tesorena, el projecte del qual ha quedat pendent

DEMADRID -ｾｉｦＧＺｃｓＧｦａｃｉｏｎｓ＠ DEL MINISTRE

.". D·¡NS'faUCClO PUBLICA

A dos quarts d'una ncabà la rcunió

Ascens reglamentari de dinou ti-nents maquinistes,

Una p:ltent de navegació mercant a [a\'or d'Alexandre Bengoschea i CO.11-panyla.

INTERESSANTS MANIFESTACIOSS DEL MINISTRE O·HISENDA D1inisterial. "

0011 Ferran Jc los RlOs , dígue que Madrid, 22. _ In terrog'at pels ｰ ｾｬ ＧｬｯＭcasi tot el Consel l'havia ocupat distes el ministre de Finances féu Ics

･ｯｮｾｩｮｩｳｴｲ･＠ d'Hisenda, per a donar següents declaracions: el pte dels assumptes de llur depar- El Const'll d'avui ha dedicat bas-::cnt, i alguns ministres no havien tant temp3 als assumptes d'Hisenda.

ut informar dels assumptes que En pl;mcr lloc, com digui en el dis-pcg n el Consell !;eguir1a a les set curs d'explicació del pressupost que ｾ｡ＮＧ＠ tarda. al ｍｬｮｩｳｴ･ｲｾ＠ ｾ･＠ IB; Guerra. vaig pronuncial' al Parlament, havia

El ｭｩｮｩｳｾｲ･＠ de JUSt.lC1Q dIgué que estat impossible, en el primer pres-o s'bavia tractat en el Consell de .supost de la República, iniciar LRn sols

ｾ｡ ｳｳｵｭｰｴ･＠ referent als jutges. l'impost sobre la renda. EL TRACTAT AL CONSELL Precisí, en un pla que al meu juí

Madrid, 22. - La referència. oficiosa havia de segUir la República, per a la «els assumptes ｴｾ｡｣ｴ｡ｴｳ＠ en, Con:sell • 1a- implantació d'aquest impost i valg as. :ilitaòa pel mmistre d Agncultu1 a, senyalar com una de les mesures de diu:

Estat. - S'ha acordat sotmetre a la primera etapa d'aquest plan, la re· l'aprovació de les Corts els convenis de "isió de la contribució industrial, a la I1mits del túnel de Somport i el fun- qual es procedirà tot seguit, segons i:1Ollament de l'estació de Ca.nfranch. ha pogut veure's en l 'ordre que fa

Agricultura. - Diversos expedients pocs dies: vaig fer, nomenant una co-ie tràmit. missió encttrregada per a aquest ･ｳｾ＠

Justíc1a, - Expedients de tràmit. tudi. Hisenda. - ecret estenent als corner· Unu altra de les mesures, tal vegada

dants i industrials individuals, l'im- la méf important per a. iniciar aques-¡tOst d'utilitats. ta evolució, era l'ampliació de l'impost

Idem sobre l'arrendament del mo- d'utilitats a determinats sectors dels

d'estudi del Consell de Ministres. També s'ha ocupat el Consell de

l'arrendament i explotació del Mono-polí de tacs a Ics places de sobirania del nord d'Africa i ha examlnD.t c' dret de tanteig, que la corporació mu-nicipal de Melilla ha fet 1 les condi-cions legals de Uur admisilitat.

,

Aquest assumpte és molt delicat, per-què ben conegudes són les circums-tàncies excepcionals que concorren en tot el que es refereix a Ja venda de ta-bacs en el territori del Marroc, i res-pecte aquest punt el consell de minis-tres ha aprovat un projecte de decTe que es donarà a conèixer quan hng tingut l'aprovació del president de la

I !

República.

D'lNTERES ALS EXPORTADORS AGRICOLES

Al ministeri d'Agricultura han faci litat la següent nota:

-

s -s e s

.. Per tal d'evitar dificultats en la importació dels' articles espanyols del Estats Units, hom recorda els expor tadors que trametin productes a dita nació, que els recipients, tant Interior com exteriors, han d'anar marcats d manera que indiquin clarament el paf d'origen,

s -e

Pel' tant, els recipients de producte naturals han de marcar-se amb les pa raules "product ot SpEtin", o "prod1Jc ot Spain"; i eIs articles manufactu rats han de portar marcada la 111S cripció "rnade in Spain ".

--Qopoli dc tabacos als territoris de Ceu- contribuents de comerç i industrials.

la i Melilla. Fent ús de l'autorització que a aquest Id. sobre ampliació de termini per efecte demanà i fou concedida a la CONSELL DE MINISTRES

w; decrt;ts d'atur forÇÓS. llei de pressupostos, per tal de realit- A l'entrada.

-n

Projecte de llei sobre impost de 1'0- zar aquest propòsit en el Consell d'a- Madrid, 22. _ A dcs quarts de dotze ｾｴｧ･Ｎ＠ vui he sotmès als meus companys 1 començà aquest maU l'anunciat Con

Ordre sobre rites estralegals. aquests han aprovat un projecte de seU de ministres. Diver<'..,os expedients de tràmit. ､･｣ｲ･ｾ＠ ｱｭｾ＠ ･ｾｾｮ＠ als ｾｯｭ･ｲ｣ｬ｡ｮｴｳ＠ 1 In- Els consellers a l'entrada no fere

Pàgina 9

El crim Professionf de Badalona Aquesta iarda s'ha traslladat a Ba-

ADVOCATS dalona el jutjat de la Concepció per portar a terme les diligències que

LLUIS COMPANYS. - Rambla CabJ s'havien acordat. Pcr disposició judicial el Benjami lunya, 15, primer.

Bnlsano ha estat traslladat pel' la po-Ucia a Badalona per tal d'assistir a lli. J, LLUIS PUJOL I FONT. - Llurin diUgència d'inspecció ocular acordada número 116. i en la que havia d'aclarir bon nom-

PERE ESTARTUS. - Montesió, 19. Dc bre d'extrems que consten en el su-mari. 9 a 11 i de 6 R, a,

Els metges doctors Coroleu, Peris I Coll, forenses dels Jutjats de Barce- ERNEST COCH. - Pelai, 48. lona, s'han traslladat tambê a Bada-lona on, a les tres de la tarda ha tin- JOAN TAULER. - Sant Pau, nÚIne-gut lloc l'exhumació del cadàver i per ro 74, pr1msr. concessiu del Jutjat aquest serà tras-lladat al Dipòsit Judicial de l'Hospital Clínic on faran ells l'ampliació de dic- METGES tamen que se'ls ha ordenat judicial-

J. A. TRABAL. - Trafalgar, 16. ment per tal de concretar l'edat i al-tres detalls, El cadàver serà recone. gut per l'afillada Rossy i l'amo de la NICOLAU BA1'TESTINJ. - Munta-penSió del carrer de Tallers. ner, número 363.

A l 'hora de tancar aquesta edició s'està celebrant la diligència d'lnspec_ 'fOMAS TUSO. - Passeig de Puja-ció ocular. des, núm. 2.

ERME'fE LACONNI A PARIS ANTONI VILANrVA BRUCH.-Ram-

bla Catalunya, 10. A la pròxima tardor, el gran tràgic

JOSEP ARMEN GOL DE LLANO. -it.alià. ErmeU Laconni, anirà. a Paris a donar una sèrie de representacions Cros, núm. 1 (Sans). de les més grans obres itaUanes.

Unes germanes de Compra mobles pronòstic

TOTA CLASSE D'ARTICLES Ahir a la tarda, foren detingudes als

HOTEL SEGUR magatzems d'''El Slglo", en el moment cn què s'apoderaven d'una peça de "crep satin "valorada en 160 pessetes, CLARIS, ｾ＠ - TELEf:ON 21525 Marina. - Decret fent extensiu al dustnals mdlvlduals, I ｾ･ｳ＠ quotes dels cap manifestació interessant,

ls ¡os de contramestres d'aeronàutica el quals ｾ｡ｬ＠ Tresor ･ｸ｣･､･Ｑｸｬｉｾ＠ de mil ,Cinc: Només parlaren breument amb e lisposat en els decrets de vint de ju- cente::o pessetes, la contribució d utlli periodistes els senyors Carner i de los 101 de 1931, i 22 de marc:- de l'actual. tats, ｾ｡＠ reforma del qual es refere1x als Rios, el primer pel' a dir que portav Ic!. concedint l'empleu de contralmi·1 co:,tnbuents compresos en la classe ¡ alguns assumptes d'importància, 1

'IIlls honoraris, en situació de reserva, pnmera 1. ｳ･ｧｯｾ｡＠ de la secció prim.era {segon par a anunciar Que entre le

les germanes Francesca, Agnès i En-ｉｾ＠cnmació Fernàndez Montero, les quals,

trf\nsportades a la Prefectura han es-a tat reconegudes com a "mecheras". el També han estat reconegudes per

¡ls capitans de nav1li retirats, Vlcents de la tanta pnmera, tots els eptgl a1's qest10ns de tràmit que sotmetria a I )Imo, Josep Riera, Ricard Bruqueta, I ･ｾ｣･ｰｴ･＠ el 37,. de la secció segona de consideració dels seus companys, figl

s l'amo d'un establiment del carrer de a la Canuda, al qual no fa gaires dies ¡- se li emportaren una peça de roba va-

lornda en 600 pessetes. e Poc després d'haver estat detingu-

le des comparegueren e l'edtlici de Pre-fectura, una dona que digué ésser ma-re de les detingudes i cinc criatures petites totes filles d'una de les germa-nes, perquè les mantinguessin mentre durés la detenció de les tres germanes, I

Com és natural, sembla que a Pre-¡ ,fectura no voIeren acceptar aquesta combinació. _

!danuel Sagrega, Manuel Rodl'fguez i dIta tarifa. prImera" . l'ava. alguna de ca.ràcter orgànic. . (uli Suances. . Els. ･ｰｬｧｲｾｴｳ＠ un, deu, vlllt-l-tres, També el senyor Glral ｭ｡ｮＱＱＧ･ｳｾ＠ qu

Idem de general d'intendènica hono- ｖｬｄｴＭｬＭｱｕｾｴｲ･＠ l trenta, de la secció ter- portava nomenaments honorarIS ( i al coronel senyor Rafael Sar- cera prImer, de la classe quarta, de l'Armada.

ｄｩ ｾｴｯＮ＠ la. t8J:ifa segona j tots els epfgrafs de _____________ _

Ide 1 cid'· te dè· I la tarifa tercera. m ｾ＠ orone m n nela de a També he sotmès al Consell de Mi· LI' d d-

'eServa, senyor Alexandre Moro.. nistres, un projecte de llei per a. la eC!IU CA a 18 ｾｰｯｳｴ｡＠ de. concessió d'empleu de creació d'una caixa d'amortització dels I Ó

ｾｰｬｴ￠＠ d.e naVIli, honorari, al de frn- deutes interiors de l'Estat, els Inte- L' O P I N I íata retIrat senyor ｐｲ｡ｮ｣･ｾ｣＠ Cano, ressos d::!1 qual es troben sense tribu-

ORTOPEDIA BAllOSA PERE BADOSA _ Ortopèdic _ Aparells per a corregir les

deformacions humanes

Santa ｾｮｮｾ＠ 23, prol. -KGltelODO i Consulta de 11 a 1 i de 5 a 7

ｾ｀｀｀｝｀｀｝｀｝｀｀｀｀｀｀｝｀｀｝｀｝｀｝｀｝｀｝｀｝｀｝｀｝｀｝｀｝｀｝｀｝｀｀｝｀｀｝｀｀｀｀｀｀｀｀｀｀｀｀｀｀｀｝｀｀｝｀｀｀｝｀｀｀｝｀｝｀｝｀｝｀｝｀｝｀｝｀｝｀｝｀｝｀｀｝｀｝｀＠§ . @ ｾ＠ @]

ï la Casa BASTIDA s'engrandeix I El _ @ m @]

ｾ＠ Gran Basar de Sastreria I ｾ＠ - Sistema Nord,. Americà amb preus de liquidació_ . ｾ＠m Passeie de Gràcia, 18 - ｔ･ｬｾｦｯｮ＠ 15247 ｾ＠ｾ＠ @] Q] El et del nostre exlt es de;1I1 a ire. raons; @] hi 1. La fórmula d'un noti ･ｾ Ｂｬ＠ aplicat R l'ari del vestit. ｾ＠ 2. Tenir sempre disponible ej vostre vpsUt, tan' g'ran com petit, amb [gI §] gustos seriosos i en gTa..l ra., :a. @] è1 3. L"o"ganitzacíó de la fabUcacló t venda directa ai comprador tes .. Q] \ crupolosament amb un ｾｴｩＡ＠ beneficI. ｾ＠ò1 Som els que vàrem unplamHf l lacU1tal' eJ vestu amb la major elegància J 13 més I!'i.compat1ble baratllr'a¡, ｾｄ＠::J evitant acudir alB sastres de mida que, amb els seus preus ele lats. era IlllpossJble seguir els corrents de Ja I.!::!J ｾ＠ \ mOda. Olerln> en la nostra Secció de. S .. treria la segtIen t norma de Ol·eus: @] ｾ＠ TraJos conIeccJonats. tipus reclam. des de 10 pessetes fins a 30 pessetes ｾ＠

ｾ＠• Qualitat superior, des de !lO ptes. fins • 75 pessetel ｾｄ＠,. a mida.. bona qualitat I pre.a relIuïL des de 30 ptes. Ons a 60 pessetes ｾ＠

'" rèDeres de graD rantasta. des de 50 ptes. fins a 100 pesseta [§] El Panlalons. a pre ... redults. des de • pessetes. @] ii1 fanta.sia. des de 8 pesseleS. @) ｾ＠ ｾＬ＠Els nostres a.vantatges els veureu demostraU; amb e. nomorosos luaruqUlS que alS D06treS aparadors exhib1m. amb modela d'e¡tü I.!::.I

tust mOdern 1 preus wcompat1bles. AixO ra que ens engI'8.ndJm l Que la nostra venda vagi sempre en au¡ment.. [ê] L'ampUtud de les nostres existències arriba tim :'\ les quaJJtat.s mes selectes J lUXOSes, sempre, pero. amb una gran cHterénc1a @1

*- @ En casos de neceSSitat, tenim muntada una secció de conf&t:ció a mida. que ens permet W::rar eb encArrecs a !a quacre llores. @

Secció de Camiseria @] rEl llamu.es olanquc:; ､･ｾ＠ de 0$'95 pessetes [Q]

.. percala, " J) 1'9$ .. r;::;'l

.. ,. .. 6'95 • IBt DOpeUn. rcv CaI(:o&ets u .. l'9S • I.!:!J

ｾ＠ ｾｄｄ＠ｾ＠ I Preus que regei."en a altres seccions de 14 casa ｾ＠ｾ＠ hi des de 15 pessetes lnturoDs des de U'tlS pessetes @] ｾ＠ =:::: es "" 10" Lliga-cames» "0'5(1 • @] ｾ＠ Americanes ーｱｾｴＮ＠ n 20" Mocadors n.LIaca • .. U'SO • J r;::;t I§J tO esport OI 00 15" M.Jtjoru. fantasia .. u 0'50 • 8 ［Ｚ［Ｌｾ＠ Gu :Japols "" 5'95 ., Tirants • • 0'95 • l [§] ｾ＠ Gorres " .. 0'50 .. ｦＧｴｾ｡ｭ･ｳ＠ ., 3 D @

Obsequiem els nostres cUems amb segells d- Estalvi POp\U8.1"· de ta "CaIxa d.e Pens10ns Der a la VeUesa f Estalvi". 1 altre,. r¡y ｾ＠ di er.os oresenr.s segons l'import de les compre:. @l RJ NOT A - Eb; que de tora Barcelona VUI811D serv1r-se de la nostra casa. poden escrture. l adjuntant 0'2,5 pessetes, en segeua., o El te )J' n moot.rcs ngUrIns I un sistema especial oel a prendre', les m1des. IWlb les instruccions necessàr1es. per tal de rebre l'encar4tl @l ｾ＠ .., , IS delS sIs dles @]

ｾｾ｀｀｀｀｝｀｀｀｝ｾｾ｀｀ｾｾ｀｀｝ｾ｀｝｀｀｝｀｝｀｝｀｝｀｝｀｀｀｝｀｝｀｝｀｀｝ｾ｀｝｀｝ｾ｀｀｀｝｀｝｀｝｀｝｀｀｝｀｀｀｀｝｀｀ｾｾ｀｀ ｀｝ｾ｀｝｀｀｝｀｝｀ｭ｀｝｀ｾ［＠

.... PREUS DE SUBSCRlPCJO

Barcelona, un mes 0.0 •• 0 Pte.:i. 2'50 Península, un trimestre ..• " 7'Jf.I Amèrica, un trimestre .. 0 9'50 Altres països, un trimestre 25'00

•

No es tornen els originals ni es mano té correspondència sobre els que 110 hagin estat demanats .

m .

Important decret. del Conseller de J uslÍcia i Dret de la Generalitat

de Catalunya

EL QUE DIU L'ALCALn

El Patronat Escolar PI salà cura a l'abandó del infants que traüllen PI

Aquest maLi el senyor Pere Comes, Conseller de Justícia i Dret de la Ge-neralitat de Catalunya ha rebut els periodistes en el seu despatx 1 els ha lliurat la nota. que segueix:

"Una de les missions més transcen-dentals a complir pel Govern de la Ge-neralitat, mitjançant el seu Parlament, un cop implantat l'Estatut. serà. sens dubte, dotar a Catalunya de les Nor-

Pere COntes

mes Jurídiques sobre les que haurà de basar la seva estructuració orgà. nica i la seva personalitat moral.

Els problemes de relació amb el Go-vern de la República, l'ad.aptació de serveis, d'organització de Tribunals, règim MUnicipal i, especialment, la facultat que Catalunya ha reca bat per a si, scgons l'apartat e de l'article 13 de l'Estatut, reivindicant per a ls. Generalitat la regulació del Dret Civil i la Legislació Hipotecària, exigiran dels Parlamentaris activitat tan in-tenses, que, de no estar centralitzats en un lloc fixe, els elements de tre-ball i de consultat necessaris, es veu. rien, sl no malaurades, almonys enormement dificultades, en primer lloc per la diversItat de lleis i decrets, als quals haw'à d'atendre's llur fun-ció, l, en segon lloc, perquè cal tenir present Que, a partir del Decret de No-va Planta va quedar estroncada a Ca-talunya la funció legisladora que hau-ria anat modulant i fent evolucionar el seu Dret CiV il.

tarà a tothora la resolució de les . ,,: qüestions ｾＱＮＡ･＠ es plantejaran a la Ge- ,.:.". nernlltat, perquè permetrà el coneixe-ment immediat de la seva obra amb el major detall 1 en cadascun dels seus rams.

Amb la possessió orden:lda d'aques-tes dades aplegades en un sol orga-nl..sme, s'assolirà la formació d'esta-dístiques de tota mena, de les quals està. mancada la nostra corporació i facUltarà enormement als nostres Par-lamentaris llurs tasques.

Per a realitzar aquesta funció, cal crear una Oficina d'Estudis Jurídics, destinada a tal efecte, que essent con-tinuadora en part de la labor enco-manada a la Que amb el mateix nom creà l'antiga Mancomunitat, acomplei-xi les funcions esmentades que exigeix el nou estat de coses.

A tal efecte vaig tenir l'honor de proposar al Consell de la Generalitat, celebrat el proppassat dimarts dia 19, I el següent Decret que, signat pel' l'ho-I E nora ble senyor President, va êsser aprovat per unanimitat.

DECRET

EL ＺＺ［ａｾｔ＠ JORDI D'ENGUANY

senyor Giral! ha pres possessió del càrrec de Conseller de Finances

Pl'im r E Oti· d' , . El senyor Giralt ha fet advertir ¡ tian, no solament a l'Ajuntament i a

I Jurídic! de ｳｃｾｴ･｡ｾｵｾｾｾＬ＠ ｡ｾ［ｬｾｴ｡＠ ｾｾｴｾｾｾ Ａ＠ ｾｱｵ･ｳｴ＠ ｾｧ､ｩ｡＠ als periodistes Que ｾ｡ｮ＠ I)a Generalitat, sinó també al Pal'la.-partament de Justícia i Dret i tindrà I ｭｦｯｲｭ｡ｾｬ＠ al p,alau de l.a ｇ･ｾ･ｾ｡ｬｬｴｾｴ＠ I ment. per missió, a més de considerar-se com que tema interes en .que el VlslteSSll1 N'hi ha hagut prou amb aquest re-a continuadora de la creada per la I en el seu despatx oficIal. . ! coneixement del senyor Macià perquè Mancomunitat portar a tenne aque- -Sl us he enviat a bu.scal' -:- ha dit ¡ el Partit Radical es consideri satisfet lles tasques ｱｾ･＠ el Govern de la Ge- - és ー･ｾ＠ saludar-vos al ｭｾｴ･ｬｸ＠ Ｎｴ･ｭｰｾ＠ i obligat pel' .no negar el seu conCUrS nel'Rl1tat, per mitjà del conselier de· per agraIr-vos la vost.l'a plesèncla am·1 a .l'obra de Catalunya i de la Repú-JusUcia i D t 11 dl' T b' h ¡ Espero que seguireu dlspensa.nt-me to-' bIIca.

re e egU1. am e aU- I ta aqueU a simpatia t favor amb el qual li l'à d'actuar de Secretaria Tècnica ｾ･＠ m vàreu honorar abans quan exercia No podria solucionar-se la .cr1si d'u-la ComIssió Parlamentària de JustíCIa en' . I na altra manera perquè avUl ha nca-i serà l'òrgan permanent ac treball de 1I el ｾ￠ｲｲ･｣＠ Ｑｾ＠ c:t selleà' . el tornar a bat el temps dels partits històrics, d'a-les Comissions tècniques d'estructura- e cons er t un eUle f . , 'si I que1ls que cerquen en uns partits afms cló i ｲ･ｧｵｉｾ｣ｩｾＮ＠ ｪｵｲｩｾｩ｣｡Ｌ＠ d'entre ｬ･ｳＺｾｴｾｾｲＮ［＠ ＮＺＢｩｾＺｾｴ｡＠ ｾｾｳｾｾｲ＠ h:

r ｾｾｾｕｾｬ＠ ｬｾ＠ els elements de que no disposen per

quals la ComlSSlO Codificadora del Dret d' t ｾ＠ t' b' f' . f d t la anar a una acció conjunta de go-Civil i Legislació Hipotecària de Ca- lSSr el 10 ｾｲ＠ ?Iça le l'et a , vern. Els elements republicans pl'e-talunya. qua cosa ::uneno smceramen . cisament sortien aixi d'aquella idea

Segon. - Serà competència d'aques- que susciten d'un front catalanista ta of1c!!1a, i en cllrm'à la compilació per tal de poder coHaborar a l'obra de tots els decrets de la Presidència, de govern de Catalunya desprês d'a-acords del Consell i de la Diputació, de provat l'Estatut. actitud oportunista totes les informacions i dades que in- única i exclussiva de governar pel pro-teressln la vIda de la Generalitat i cediment d'excloure aquells elements dels .0.rganismes que d'ella depenen i ho han fan preparant l'adveniment claSSIfIcant-los de manera que fàcil- de la República 1 ho han fet ara pre-ment i ràpidament puguin ésser con· parant la conquesta de l'Estatut, Oca-sultats. Aquestes dades seran portades sions ambdues en les quals no han rigorosament al db. De moment es brillat gaire amb l'eficàcIa de la se-procedirà a la metodització de les del va coHaboro.ció'. Es a dir que jo cm 14 d'abril ençà. Una vegada aquelles permeto creure que el senyor Macià dades estiguin al dIa, se simultaneja· ha tingut la visió política de com. rà la classificació de les actuals i les prendre la realitat de l'actual moment anteriors a aquella data, i que interes- històric, responent al "soi-disant" front sessin la vida de les extingides Diputa- catalanista amb el front republicà d'es Cl011S . i Mancomunitat des de la aea- querra, progressiu 1 l1beral, únic' sen. cló d aquest darrer organisme. Ut Que pot portar a Catalunya per les ｾ･ Ｌｲ｣･ｲＮ＠ - ｔ｡ｭｾ￩＠ curarà ｡ｾｵ･ｳｴ｡＠ vies de modernitat per què es regei-

Oflcma de recollIr tota la legISlació xen actualment els pobles moderns del Govern de la República Que afecti, que van a la davantera de la civilit-dlreetament o indirecta, les matèries GIR.o\LT zació,

Cal tenir present que la interrunció que són i seran jurisdiccionals de la esmentada ha fet que el gloriós Dret Generalitat, haurà de realitzar també Català ofereixi avui dia, en bona part un treball de compUació de totes aque-

També he visitat seguidament els al·

de les seves institucions, una arcaïs4 lles dades, informacions i textos oli- tres companys de Consell amb els quals me que és necessari subsanar, ingec- glnals dc lleIs estrangeres l'elatives Q com no cal dir, m'uneix una profunda

La generositat evident del Pal'tit Ra. dicaI en acceptar, sense regateig de cap mena la solució de la crisi de la forma expressada és de justícia mani-festar que l'ha tinguda també el senyor Macià i els homes d'esquena no exi-gint nI demanant cap canvi de posi-ció poHtica sinó aquella coHaboració en l'obra que coIncideixen en sentit de benefici per l'Ajuntament, Gene. rantat per Catalunya i per la ger-manor de Catalunya amb els altres pobles d'Espanya.

tant l'esperit modern que sense dub4 totes les branques de l'Administració, amistat, te les hauria animades, d'haver seguit en les quals la Generalitat hagi d'en. el seu curs normal a través del temps. tendre. La solució de la crisi municipal, ha-

CRI reprendre avui dia, amb !a ma- Quart. _ Aquest organisme serà ､ｯｾ＠ via de produir forçosament la solució Jor urgència, no sols l'activitat co- tat del material que calgui i del pel'- de la crisi de la Generalitat, perquè dlflcadora dcl nostre Dret Civil, sinó sonal que sigui necessari i indispensa- aquella era causa directa d'aquesta. també anar definitivament a l'estruc- ble que la marxa dels serveis exj"".e¡·x¡'. tur.clo' jurld¡'ca de treball ' uit La solució de la crisi ha vingut tal

1 cons a El personal esmentat haurà de reunir prudents i prou flexible, alhora, j segons el càrrec que ocupi, ja tècnic com. vaig dir, a plena llum amb les que, al mateix temps, actui de secre- ja subaltern, aquells coneixements finestres obertes al carrer. taria, j dongui compliment gls acords precisos que requereIxi el ｾ･ｵ＠ comès, Es de les Comisions Tècniques de Ju- nomenarà. per a dirIgir aquest negOCiat r1sconsu1ts Que hauran de nomenar- un cap del mateix, que haurà de pre-se segUidament. sentar dintre el termini de quinze dies

Adhuc sOI·tint de la seva esfera mu-

Tinc de dir finalment en tornar a aquesta casa que havia consultat abans la Junta MUnicipal del Partit a la ｭｩｾ＠noria Raàlcal de l'Ajuritament al c.ap polític senyor Lerroux, els quals m'in-dicaren que tomés a ocupar aquest càrrec,

la ciutat Aquesta t::.rda, l'alcalde, doctor I

guader, ha rebut els periodistes ｾ＠noti!1car-los la festivitat acordada l'Ajuntnment, de la diada de demà,

Un periodista ha dit que a l'Audlt: cIa també s'havil\ ､･ｾ｢ｲ｡ｴ＠ dia 1nht el 23 d·abrll.

El doctor Aiguader ha dit, desp. Que un d'aquests dies passats' ha tat visitant les colònies de Can i Martorelles, que han estat demall des per la Comissió de Cultura a qual havien ja pertangut.

L'alcalde ha. manifestat que l' roentada Colònia Martorelles allot va actualment 18 homes malalts, <'t quals n'hi ha cinc d'incurables, Mc grat aquest servei, perfectament h: manitm'i, es pot dir Que aquella lX' pietat no respon a l'objecte per a (gIal ha estat creada.

La Com!ssió de Cultura ho Jl<lti convertir en colònia permanent i narà cabuda a uns 400 nois en les cases que la constitueixen,

A continuació, cI docoor Aiguaé ha donat 13. raó als Que es queixen què hi han masses criatures pels et rers. El Patronat Escolar se'n PIt cupa. ｾ ａｨｩｲＬ＠ ha seguit .dient-nos·l'alcak

vaig estar breus moments a la Ba loneta i me'n vaig fer càrrec d'a'qu abandó de la inHmcia.

A la Barceloneta hi ha un, cem 5.000 nois que no rep instrucció a escola. Això es podrà remeiar en construint, com sembla que hi ha propòsit, un grup escolar a la PIJj on hi hnvia la caserna de Sant ez¡ les.

-Procurarem, de totes maneres ha. acabat dient l'alcalde - eri' aquesta vergonya per a la ciutat; a que representa un perill per aqu infants exposats a tota mena de l1!!

exemples i a les incidències del tlt: de la ciutat.

El doctor Aiguader ha acabat ､ｬｾ＠Que don Francesc es trobava al r:' lleugerament indisposat, 1 que dillu: o dimarts anil'à. a Madrid amb l'a per tal d'assistir a les Constituents,

També ha ｡ｦ･ｧｩｾ＠ el doctor Aiguad que si no es posa de seguida a discd' sió l'Estatut de Catalunya tornaria It mediatament a reintegrar-se & l'I: caldia de la ciutat.

otto Broum, el primer ministre Prússia. qui, amb motiu de les prop res eleccions, ha empres una attl'

campanya contra les aspiracions de Hitler ..

També cal dotar a la Generalitat següents a la notificació del seu no-d'un organisme ｱｵｾ＠ curi ｾ･＠ ｴ･ｾ＠ apIe- menament, una memòria explicativa 1 gades totes les dlSposlclOns dLCt,'\des I detallada de ｬＧｯｲｧ｡ｮｩｴｾＮＮ｡｣ｩ＠ que cald :\ ?el ｾｯｶ･ｲｮ＠ de la Generalitat (i amb seguir, per a obtenir' els serveis ｱＺｾ＠antenorita: ｾ･ｬｬ｡Ｉ＠ i les. del Govern! d'ella s'esperen, de la Repubhca (1 els antiCS Governs) Cinqllè. _ Les despeses que s'oc i atxi com també ,q.:ls ｰｲｩｮ｣ｩｾ｡ｬｳ＠ països nin amb la creació d'aquest ｎ･ｧｯ｣ｾｴｩ＠en ｡ｾｵ･ｬｬ｣ｳ＠ ｭ｡ｌ￨ｬｬｾｳ＠ que directament el seu funcionament seran satisfet<>s o indll'ecta 1nteressm a la Generalitat mentre no tingUi consignació expres;a' ･ｾ＠ tots els ordres d: l'AdI?inistració 2mb pressulJost amb càrrec a ｬｾ＠ ｐ｡ｔｴｩｾ＠publica ｾ＠ les ｣ｯｾｳ･ｲｶｬ＠ el dIa en tots da 161 del Pressunost "igent.

nicI pal aquesta crIsi ha pres una gran alçària gràcies a la intervenció patriò-tIca del President Macià, amb la qual es palesà que el Partit Radical, con-juntament amb l'Esquerra, contribui a la proclamació de la República man-tenint-se fidel al Pacte de San Sebas- El què opina el diputat radical Basilil

Alval'ez sobre l'Estatut de Catalunyl

els canVIS 1 edic;ons. Barcelona, 18 d·'abri1 de 1932. _ El Là possessió d aquestes dades Ol'de- Conseller de JusUcla 1 Dret (signat,

nades per matèries i dintre elles sis- Pere Comes Ca1vet) _ V's i PI I tematitzadcs cronològicament, fac1li4 President (signat, ｆ［｡ｮ｣･ｳｾ＠ ｍ｡｣ｩＺｾＮＧＧＧ＠ e

ＭＭＭｾＭＭＭＭＭＭＭＭＭＭＭＭＭＭｾ＠L'estranya mori d'un

aviador japonès Xang-Ha1. - El lloctinent aviador

japonès Fukui, ha mort en unes ex-traordinàries circumstàncies,

Arrencat del se'l seient pel seu pa-racaigudes, ha estat mort, de resultes del cop que es donà, contra el fusellatge del seu aparell.

El seu pUat, va poder aterrar a Pu-Fung.

RECORD DE PACIENCU

Motor ｭｩｮｩ｡ｴｵｲｾ＠Un l'relotger bavarès ha constr:üt

un motor elèctric, les dimensions del qual no excedeixen de les d'un gra de cafè,

Funciona perfectament per nti.tjà de la corent elfctrica adm!o.1strada per la bateria d'una lè.mpara de butxaca,

Es sens dubte el més peti ｾ＠ motor del món j sens dubte també el més inú-til.

......

Ara se'ns tornen paci-

Preguntat cI diputat l'adica1 Basili l'eficàcia favorable de llur aplicaciÓ, tJ, AI\'arez per un periodista ha fet les pendrà l'orientació dels Estatuts tf següents declaracions: questes altres regions que, evldentme4

-¿Quina opinió té vostè de l'Es· per llur idioma, per llurs caracterl$l tatut de Catalunya 1 de 11m aprova- ques racials i pel' llur sensibilttat ｾ＠cló? tica, tenen dret indiscutible a rtf-

-Que s'aprovarà com una seda, llurs '-"!'opis destins. puL" que, lluny de l'epresentar un pe- -¿ Quina orientació prendrà, a J)' rill pròxim, ni encara llunyà, per a Es- judici, la política republicana? panya, es donar-li a la vida de la Na- -segurament la que deu haver ció un sentit patriòtic que casi no te- prendre. Ni d'esquerres, ni de dretes nia, Aquest problema ha estat el Ｂ ｮｵｾ＠ sentit rabió::¡ i aguditzat; sinó d'at do gord1ano" de tots els Governs que mació ｣Ａｾｬ＠ règim i da mutu respectt es succeiren al Poder en els darrers dret 1 cumpUment estricte de deuf. trenta anys, t era precís atacar-lo de La consolidació ab:;oluta i deflnith'lI front i resoldre'l d'un manera detini- la. República s'assolirà. quan el @ ti\·a, dintre d'un ambient d'armonia. i vern s'orienti francament en ｡ｱｾ＠pau, com s'està. fent pel Govern de sentit i perdi l'exceslva inclinació 11"

la República 1 han de fer-ho també a l'extrema esquerrn que avui té les Corts, alguns aspectes. El centre, que està ｾ＠-¿ Quina trajectòrIa creu vostè Que culat pei partit radical, és el dll

seguiran els altres Estatuts regionals? realitzar l'obra de pacificació delS' -Com la sombra al cos, han de se· perits i de COIÚraternttat de tots.

guir a l'Estatut de Catalunyr De les ciment ferm sobre el qual ha ､Ｇｾ＠ｭ Ｚｊ ､ｾＱｩｾＮ＠ｾｳ＠ d'aquest 1, sense dubte, de tar-se la República ...