Embed Size (px)
Citation preview
C/ Barcelona, 31 baixos-dreta08242 Manresa (Barcelona)Tel. i Fax 938771668 | Mòbil: 609.31.55.76www.agro90.com | e-mail: [email protected]
ESTUDI D'IMPACTE IINTEGRACIÓ
PAISATGÍSTICA DEL'AMPLIACIÓ D'UNA NAU
DE PORCS EXISTENT
EXPLOTACIÓ RAMADERA:
CAL COSTET (6430 AB)
TM. Sagàs (Berguedà)
L'Enginyer Agrònom:
ANTONI VALENTÍ I PONSACol·legiat núm. 572
Agost de 2016
ÍNDEXÍNDEX
ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL I D’INTEGRACIÓ PAISATGÍSTICA...............................................................3
1 Dades bàsiques................................................................................................................................................3
2. Planejament vigent i instruments del paisatge..............................................................................................7
2.1. INFORMACIÓ URBANÍSTICA..................................................................................................................................................... 7
2.2 PLANEJAMENT TERRITORIAL................................................................................................................................................... 7
2.2 PLANEJAMENT MUNICIPAL ....................................................................................................................................................... 9
2.3. PLANEJAMENT SECTORIAL.................................................................................................................................................... 11
2.4. CATÀLEGS DE PAISATGE........................................................................................................................................................ 13
2.5.CARTES DEL PAISATGE........................................................................................................................................................... 13
3 Paisatge a escala territorial...........................................................................................................................15
3.1 DESCRIPCIÓ.............................................................................................................................................................................. 15
3.2 COMPONENTS ......................................................................................................................................................................... 16
3.3 VALORS ..................................................................................................................................................................................... 18
3.4 DINÀMIQUES ............................................................................................................................................................................ 19
4 Paisatge del lloc i projecte.............................................................................................................................20
4.1 DESCRIPCIÓ DE L'EMPLAÇAMENT I VISIBILITAT................................................................................................................... 20
4.2 PROGRAMA I REQUISITS DEL PROJECTE............................................................................................................................. 26
4.3 VISIÓ INTEGRAL DEL PROJECTE............................................................................................................................................ 29
4.4 ANÀLISI SISTEMÀTICA DE LES TRANSFORMACIONS........................................................................................................... 31
5 Estratègies, criteris i mesures d'integració..................................................................................................34
5.1 DESCRIPCIÓ DE L'ESTRATÈGIA ADOPTADA........................................................................................................................ 34
5.2 CRITERIS I MESURES............................................................................................................................................................. 34
6 Síntesi i conclusions......................................................................................................................................35
EIIP Ampliació d'una nau de porcs d'engreix a Cal Costet (Sagàs) Pàgina 2
ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL I D’INTEGRACIÓ PAISATGÍSTICA
1 Dades bàsiques
Estudi d'impacte i integració paisatgística de l'ampliació d'una nau de porcs d'engreix existent a l'explotació ramadera CalCostet del terme municipal de Sagàs (Berguedà).
Síntesi de l'actuació
Ampliació d'una nau porcina existent (nau 5) en 208,6 m2.
Aquesta ampliació no suposa un increment de capacitat de porcs a l'explotació sinó un trasllat dels mateixos.
Promotor
LLUÍS TORRESCASANA BARDOLET, amb DNI núm. 77.273.673K. Telèfon de contacte: 93 822 81 87.
Autor de projecte i de l'EIIP
L’Enginyer Agrònom, Antoni Valentí i Ponsa, col·legiat núm. 572 pel Col·legi Oficial d’Enginyers Agrònoms de Catalunya,amb DNI núm. 39.335.576-X, i domicili professional al C/ Barcelona, 31, baixos, de Manresa (Barcelona). El telèfon decontacte i fax és el 93.877.16.68, el telèfon mòbil és 609.31.55.76, i el correu electrònic, [email protected](www.agro90.com).
Base legal
El Decret 343/2006, de 19 de setembre, que desenvolupa la Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació delpaisatge de Catalunya, regula el contingut dels estudis i informes d’impacte i integració paisatgística. Estableix queaquests documents són l’instrument que ha de garantir la consideració dels l’impactes en el paisatge de certes actuacions,projectes d’obres o activitats.
El Decret 1/2010, del 3 d'agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme, i les normatives dels Plans directorsurbanístics i dels Plans territorials parcials, estableixen el seguit de supòsits en què determinades actuacions d’interèspúblic i d’iniciativa privada -que previsiblement poden comportar canvis en el paisatge- incorporin en el seu procés detramitació un EIIP.
Situació
L’explotació Cal Costet es troba situada gairebé al peu de la carretera C-154, que enllaça Gironella amb Prats deLluçanès, a 8 km. a l’est de Gironella, a 5,5 km. al nordoest del nucli de Prats i a 4 km al nord de Santa Maria de Merlès.
EIIP Ampliació d'una nau de porcs d'engreix a Cal Costet (Sagàs) Pàgina 3
Àmbit d'actuació
L'ampliació (annexa a una nau existent) es realitzarà dins de la parcel·la 64 del polígon 2 de Sagàs, amb la qualificacióurbanística Sòl no urbanitzable – codi 20 Rústic.
Accés a la parcel·la
L’accés es fa a partir de la carretera C-154 (ó també dita C-62) de Prats de Lluçanès a Sagàs fins que es troba un cartellque indica l’accés a l’explotació (P.K. 40), fent menys de 100 m de camí sense asfaltar.
Superfície transformada
L'ampliació de la nau 5 tindrà una projecció en planta rectangular, amb unes dimensions interiors de 15,15 m de llargada i12,05 m d’amplada, és a dir, una superfície edificada de 182,56 m². Comptant el passadís exterior de maneig cobert tenimque l’amplada bruta és de 13,59 m i la superfície edificada total és de 208,61 m2.
Coordenades
Les coordenades UTM-ETRS89 del centre de l'explotació són UTMX= 415.338 UTMY=4.654.397, i l'alçada és de 649m.s.n.m.
▼Situació. Municipi: Sagàs; Comarca: Berguedà
EIIP Ampliació d'una nau de porcs d'engreix a Cal Costet (Sagàs) Pàgina 4
▼ Mapa topogràfic de l'emplaçament
EIIP Ampliació d'una nau de porcs d'engreix a Cal Costet (Sagàs) Pàgina 5
▼ Ortofotomapa de l'emplaçament
EIIP Ampliació d'una nau de porcs d'engreix a Cal Costet (Sagàs) Pàgina 6
2. Planejament vigent i instruments del paisatge
2.1. Informació urbanística
2.2 Planejament territorial
Títol
Pla Territorial Parcial de les Comarques Centrals (aprovació definitiva: 16.09.2008)
Classificació
El Pla territorial inclou la zona on es localitzarà la nau projectada dins de Sòl de protecció territorial - Sòl d'interèsagrari i/o paisatgístic.
Articulat
Article 2.8 Sòl de protecció territorial: definició
Comprèn aquell sòl que el Pla no considera necessari que formi part de la xarxa de sòl de protecció especial, però que tévalors, condicionants o circumstàncies que motiven una regulació restrictiva de la seva possible transformació, atès queexisteix en l’àmbit del Pla suficient sòl de protecció preventiva per donar resposta a totes les necessitats dedesenvolupament urbanístic o d’edificació en sòl no urbanitzable que es donessin al llarg del seu període de vigència.
El pla distingeix quatre motius pels quals el sòl ha d’ésser considerat sòl de protecció territorial i en conseqüència ha de serpreservat o se n’ha de condicionar la transformació a un suficient interès territorial :
1. Interès agrari i/o paisatgístic
Present a àrees d’activitats agràries d’interès per al territori, en aquells terrenys que aporten paisatges significatius oidentitaris de l’àmbit territorial i també en terrenys que per estar molt poc contaminats per l’edificació convé mantenir en elperíode de vigència del pla com espais no urbanitzats estructuradors de l’ordenació del territori. (...)
EIIP Ampliació d'una nau de porcs d'engreix a Cal Costet (Sagàs) Pàgina 7
Article 2.9 Sòl de protecció territorial: regulació
1. El sòl de protecció territorial ha de mantenir majoritàriament la condició d’espai no urbanitzat i amb aquesta finalitat ha deser classificat com a no urbanitzable pels plans d’ordenació urbanística municipal, llevat dels casos que es preveuen enaquest article.
2. El sòl de protecció territorial resta subjecte a les limitacions que estableix l’article 47 del Text refós de la Llei d’urbanisme(Decret legislatiu 1/2005) i a les condicions que es deriven dels motius que en cada cas justifiquen la seva consideració coma sòl de protecció territorial que s’especifiquen a la memòria del Pla. Així mateix, s’ha de tenir en compte les recomanacionsque s’assenyalen a l’apartat 3 d’aquest article.
3. L’autorització relativa a les edificacions que podrien ser admissibles d’acord amb la legislació urbanística i l’execuciód’infraestructures que s’empara en la legislació sectorial han de tenir en compte les següents recomanacions referides alstipus d’intervenció que estableix l’article 2.5:
a) Sòl d’interès agrari i/o paisatgístic
A. Autoritzable d’acord amb la parcel·lació i la morfologia de l’espai.
B. Autorització restringida. Factor favorable si forma part d’una explotació agrària extensiva de superfície gran.Especial atenció a la integració paisatgística
C1. Assegurar la permeabilitat necessària. Especial atenció a la integració paisatgística
C2. Admès. Especial atenció a la integració paisatgística
C3. Excepcional. Especial atenció a la integració paisatgística (...)
Article 2.5 Edificacions, instal·lacions i infraestructures en els espais oberts
Amb la finalitat d’orientar l’autorització d’edificacions, instal·lacions i infraestructures en els diferents tipus d’espais oberts, isense perjudici de les especificacions establertes per la legislació urbanística i la normativa sectorial, el Pla distingeix trestipus d’intervencions en funció dels seus efectes i objecte:
A. Aporten qualitat al medi natural, agrari i paisatgístic.
La seva presència està associada a la gestió i millora del territori rural, com és el cas de les edificacions i instal·lacionspròpies de l’agricultura a cel obert, la ramaderia i la silvicultura extensives, el turisme rural, les instal·lacions i edificacionsper a la protecció i valorització del medi natural.
B No aporten qualitat al medi natural, agrari i paisatgístic.
No contribueixen a la gestió i millora del territori no urbanitzat, natural o agrari, ja que aquest els proporciona únicament unespai d’ubicació i per tant les edificacions són sovint assimilables a les d’ús industrial, com és el cas de les edificacions peragricultura intensiva, les granges, i altres edificacions o instal·lacions d’interès privat i un ús intensiu del sòl com elscàmpings. Es tracta d’activitats no prohibides per la legislació urbanística, però que no poden incloure’s en el tipus A.(...)
▼ Plànol d'ordenació “Espais oberts, estratègies d'assentaments i actuacions d'infraestructures” del Pla Territorial Parcial de les Comarques Centrals. Al Pla territorial parcial de les comarques centrals l'àmbit es classifica com a SÒL DE PROTECCIÓ TERRITORIAL - Sòl d'interès agrari i/o paisatgístic.
EIIP Ampliació d'una nau de porcs d'engreix a Cal Costet (Sagàs) Pàgina 8
2.2 Planejament municipal
Títol
El compliment de la normativa urbanística a Sagàs es regula per les Normes de Planejament Urbanístic. Municipis de laCatalunya Central aprovat en data 18 de febrer de 2015.
Classificació
La zona on s’implantarà el projecte es troba dins de Sòl No Urbanitzable-clau 20 “Rústic”.
Articulat
EIIP Ampliació d'una nau de porcs d'engreix a Cal Costet (Sagàs) Pàgina 9
EIIP Ampliació d'una nau de porcs d'engreix a Cal Costet (Sagàs) Pàgina 10
2.3. Planejament sectorial
Medi natural
Hàbitats d’interès comunitari
Al municipi de Sagàs podem destacar la presència dediferents hàbitats d’interès comunitari
descrits en l’annex de la Directiva 92/43/CEE, modificadaper la Directiva 97/62/CE.
Encara que no són gaire abundants en el municipi, podemtrobar hi els següents hàbitats: ‐
PEIN i Xarxa Natura 2000
El terme municipal forma part de l’espai d’interès natural dela Riera de Merlès. Comprèn 4,87 Ha. d’aquest espai PEIN,que també està inclòs en la Xarxa Natura 2000, on estàclassificat com a lloc d’importància comunitària (LIC) i zonad’especial protecció per a les aus (ZEPA).
La Riera de Merlès és un espai fluvial situat a la transicióentre les terres pre pirinenques i les conques i altiplans‐centrals. L’interès d'aquest espai rau en el fet d'ésser unamostra representativa dels sistemes naturals fluvials de lesconques del riu Llobregat, amb vegetació aigualosa i deribera, i biocenosis faunístiques de vertebrats i invertebratsassociades.
L'ampliació projectada NO es troba dins de PEIN ni XarxaNatura 2000.
Arbres monumentals
Per altra banda, al municipi no hi ha cap individu observat en el Decret 214/1987, de 9 de juny, sobre declaració d'arbres
EIIP Ampliació d'una nau de porcs d'engreix a Cal Costet (Sagàs) Pàgina 11
monumentals, ni en els posteriors decrets i ordres que el complementen.
Forests públiques
Al municipi de Sagàs s’hi delimiten de forma parcial unes forests d’utilitat pública, es tracta de la forest de titularitat privadaPalau (codi 314), i el Raurell, Coll de Sàgria i Escobet (codi 1319).
Zona d'Actuació Urgent
Els usos del sòl predominants al terme municipal són les bosquines i prats i les conreus herbacis de secà, ja que el juliolde 1994 Sagàs es va veure afectat pel gran incendi que fa afectar el sud de la comarca, i es va cremar tota la superfícieforestal. Degut a que té un alt risc d’incendi, gairebé la totalitat del municipi pertany a un perímetre de protecció prioritàriaper a la prevenció d’incendis forestals (unitat B10 Moianès Lluçanès). ‐
Protecció d'incendis
Títol
Llei 5/2003, de 22 d'abril, de mesures de prevenció d'incendis forestals en les urbanitzacions sense continuïtat immediataamb al trama urbana.
Articulat
L'article 3.1 obliga a assegurar l'existència d'una franja de protecció de 25 m d'amplada al voltant de les edificacions sensecontinuïtat immediata amb la trama urbana, lliure de vegetació seca i amb la massa arbòria aclarida.
EIIP Ampliació d'una nau de porcs d'engreix a Cal Costet (Sagàs) Pàgina 12
Carreteres
Títol: Text refós de la Llei de carreteres. Decret legislatiu 2/2009, de 25 d'agost.
Articulat
L'article 40 estableix que cal deixar una franja de protecció de 25 m a a banda i banda de l'aresta exterior de la calçada,dins de la qual no és possible edificar.
2.4. Catàlegs de paisatge
Títol
Catàleg del paisatge de les Comarques Centrals (catàleg en procés d'elaboració)
Unitat de paisatge
Replans del Berguedà
Avaluació del paisatge
El paisatge dels Replans del Berguedà destaca per la presència del riu Llobregat que travessa la unitat de nord a sud i lacohesiona al voltant dels nuclis de població establerts a les seves ribes com Gironella, Puig-reig o Navàs. Al nord, entre laintersecció del relleus prepirinencs i la plana ondulada per on transcorre el Llobregat hi trobem Berga. Llobregat avall, esdistingeixen pujols suaus, recoberts de vegetació, i camps envoltant poblacions i pagesies a la manera de clapes de majoro menor extensió segons la naturalesa del terreny i la importància del mas.
2.5.Cartes del paisatge
Títol
Carta del paisatge del Berguedà (signatura: 26.03.2007)
EIIP Ampliació d'una nau de porcs d'engreix a Cal Costet (Sagàs) Pàgina 13
Classificació
Segons la Carta del Paisatge del Berguedà, el territori de Sagàs forma part de dues subunitats. La meitat est del municipi,forma part de la subunitat “els paisatges agroforestals de la riera del Merlès”, i la meitat oest, de la subunitat “els paisatgesagroforestals de la riera de la Portella, de la Riba i de Biure”.
Descripció
La subunitat dels paisatges agroforestals de la riera del Merlès, comprèn els terrenys de la conca de la riera de Merlès desdel seu aiguabarreig amb el Llobregat fins al límit amb el Ripollès. Dins aquest tram de la conca del Merlès trobem petitesvariacions paisatgístiques, que ens delimiten tres sectors. Al final de la vall és un territori molt abrupte, i majoritàriamentforestal (que s’està refent dels efectes del foc). Al voltant de Santa Maria de Merlès la vall té la seva màxima amplitud i éson trobem els espais agraris més importants. Des del molí de Vilalta al cobert de Puigcercós la vall del Merlès va forçaencaixada entre serrats, i només trobem camps de conreu al fons de la vall, amb els vessants coberts de boscos omatollars.
La subunitat dels paisatges agroforestals de la riera de la Portella, de la Riba i de Biure, comprèn el conjunt de territorisque hi ha al marge esquerre del Llobregat, entre la serra de Picancel i la conca de la Riera de Merlès. Dins aquest espai hitrobem dues conques hidrogràfiques amb més entitat: la de la riera de la Portella i la de la riera de Biure. En conjunt estracta d’un territori on predomina el poblament disseminat.
El municipi de Sagàs està format per un extens mosaic agroforestal, amb un gran atractiu cromàtic a la tardor, on els tonsmarronosos dels roures contrasten amb el verd intens dels alzinars i el verd més suau de les pinedes de pinassa. Al nord‐est del municipi també cal destacar els valors ecològics i estètics que presenta el paisatge fluvial de la riera de Merlès,que van generar que fos inclosa en el PEIN.
EIIP Ampliació d'una nau de porcs d'engreix a Cal Costet (Sagàs) Pàgina 14
3 Paisatge a escala territorial
3.1 Descripció
L’actuació objecte del present informe es localitza al sud-est de la comarca del Berguedà, al municipi de Sagàs.
▼ Situació del terme municipal de Sagàs (a Catalunya i al Berguedà).
La comarca del Berguedà té una extensió de 1.184,9 km2 , està formada per 31 municipis, i la seva capital és Berga. L’any2012 comptava amb 41.202 habitants. La població es dedica bàsicament als serveis i a la indústria.
Els geògrafs coincideixen a distingir en aquesta comarca dos sectors ben diferenciats: l’Alt Berguedà i el Baix Berguedà. Elprimer té per límit septentrional la carena dels Pirineus, i comprèn dues valls allargades, la de l’inici del Llobregat i la delBastareny, que s’uneixen a Guardiola de Berguedà.
De Berga en avall comença el baix Berguedà, i el territori s’inscriu en la Depressió Central Catalana, amb un paisatge mésplaner, territoris suaus, plataformes estructurals i relleus d’erosió, fins al punt que es fa difícil marcar una barrera geogràficaentre el Berguedà i el Bages.
El terme municipal de Sagàs, de 44,77 km2 de superfície, comptava amb 144 habitants el 2012.
Està situat a la vall de la riera de Merlès. Limita al nord amb el municipi de La Quar, a l’oest amb Gironella i Olvan, la rierade Merlès fa de límit pel sector oriental (límit amb els municipis de Lluçà i Santa Maria de Merlès) i Puig Reig al sud.‐
La característica principal del terme és el poblament disseminat en masies, bastides en grans clarianes del bosc i de campsde conreu enmig d'un paisatge harmònic.
El terreny és accidentat, destacant per la seva alçada la serra de la Guàrdia, amb boscos de pi blanc, alzines i garrigues.
Les masies disseminades, s’apleguen en antigues parròquies que formen els petits nuclis de Sagàs (cap del terme, a 738metres d’altitud), Biure, la Guàrdia, Valldoriola i el Carrer de Bonaire.
La major part de la superfície del terme municipal de Sagàs va resultar molt afectada pels incendis de 1994. Com aconseqüència d’aquests incendis, els boscos, que havien estat molt abundants, es van veure molt afectats, i la distribucióde les cobertes del sòl va canviar substancialment.
A continuació es pot comparar visualment aquest canvi en les cobertes del sòl del municipi, degut als incendis de 1994.
EIIP Ampliació d'una nau de porcs d'engreix a Cal Costet (Sagàs) Pàgina 15
▼ Situació del terme municipal de Sagàs (a Catalunya i al Berguedà).
Caldrà protegir els terrenys cremats, ocupats actualment per boscos en els primers estadis de regeneració, així com lesàrees declarades zones d’actuació urgent, que no s’han regenerat de forma natural.
Degut a que té un alt risc d’incendi, gairebé la totalitat del municipi pertany a un perímetre de protecció prioritària per a laprevenció d’incendis forestals (unitat B10 Moianès Lluçanès). ‐
3.2 Components
Els components principals d’aquest paisatge són:
La topografia del territori de Sagàs és molt abrupte, amb una altitud mitjana de 737m. A la part central del municipihi ha la serra de Biure, que separa la vall de la riera de Merlès de la del Llobregat.
El paisatge del conjunt, tot i ser accidentat amb boscos, on predominen les pinedes de pi roig i les rouredes,presenta també alguns terrenys planers destinats al conreu, que ofereixen un major camp visual. En zonesassolellades, hi predominen les alzines, garrics, farigola i argelagues.
Els usos del sòl predominants al terme municipal són les bosquines i prats i les conreus herbacis de secà, ja queel juliol de 1994 Sagàs es va veure afectat pel gran incendi que fa afectar el sud de la comarca, i es va cremar totala superfície forestal.
La principal característica del terme és el poblament disseminat en masies, bastides en grans clarianes del bosc ide camps de conreu enmig d’un paisatge harmònic.
A nivell d’infraestructures destaca la presència de la C 62 que travessa transversalment el municipi, enllaçant lo‐ ‐amb Prats de Lluçanès i Gironella. D’aquesta carretera parteix la BV 4346 en direcció nord. Per la zona sud del‐
EIIP Ampliació d'una nau de porcs d'engreix a Cal Costet (Sagàs) Pàgina 16
terme hi passa la BV 4406, que comunica la C 62 amb Puig Reig. Diversos camins rurals estableixen enllaços‐ ‐ ‐entre els diferents punts del terme municipal.
▼Vista de la zona (voltants de la granja) amb el Google Earth. Relleu de turons i camps de conreu. Masses forestals de pinassa i pi blanc.
Sagàs és un exemple del paisatge rural característic del Baix Berguedà occidental, amb camps, erms i masies aïllades. Elsboscos, que havien estat abundants, van ser molt afectats per l’incendi de 1994.
Pel que fa als aspectes visuals, el paisatge es pot diferenciar entre el mosaic agroforestal del territori on s’hi contempla elpaisatge agrícola dels conreus de secà de cereals, el bosc de ribera associat a les rieres, on l’àlber (Populus alba) n’ésl’arbre predominant i el relleu muntanyós de rerefons que tanca la vall, i per l’altra banda, la trama urbana de laurbanització, que majoritàriament s’integren amb l’entorn natural, tot i crear algunes discontinuïtats importants.
El paisatge agroforestal aporta una visió poligonal irregular seguint els límits de cada propietat, amb un cromatismeestacional i canviant al llarg de l’any degut especialment al sembrat i les plantes dels marges. Així s’intercalen des delsverds permanents de tot l’any que ofereixen els arbres perennifolis de bosquines (pinedes i alzines) amb les tonalitatscanviants entre grogosos i marronosos (pel color del sòl nu) fins a tonalitats més verdes dels sembrats. En mig d’aquestadominància, apareixen masies i masos aïllats perfectament integrats. El bosc de ribera destaca per la seva forma allargada,seguint el curs del riu, amb vegetació de major magnitud i un cromatismes verd més lluents amb reflexos brillants del’aigua. Les rieres i rases, elements lineals del paisatge, s’integren dins del conjunt dotant-lo d’un major grau de complexitat.
Per altra banda, les masies amb els seus coberts, envoltades de vegetació contrasta amb l’entorn natural i aporta unatextura poligonal irregular degut a les adaptacions a la topografia, darrera de la qual apareixen els relleus muntanyosos detonalitats verdes.
El conjunt de tot aquest entramat, natural i antròpic, crea un mosaic ric, divers i, alhora, molt complex, en el qual elsdiversos component interactuen com a una única unitat aconseguint una notable integració com a context. De l’anàlisi deles relacions entre components se’n pot concloure pel que fa a:
● Unitat: el paisatge actua com a conjunt ja que no es detecten unitats amb valors destacats, concrets i que lescaracteritzen de manera diferenciada. No obstant, es pot fer una subdivisió diferenciant, per una banda, la unitatagroforestal, amb alternança de camps de conreu, masies, granges i, sobretot, massa boscosa, i per l’altre la
EIIP Ampliació d'una nau de porcs d'engreix a Cal Costet (Sagàs) Pàgina 17
unitat periurbana (urbanització), més antropitzada.
● Varietat: entre els components agroforestals es dóna una ordenació força harmònica fruit de la lògica dominantd’altitud, orientació, pendent i intensitat de conreu. Les disfuncions rellevants són derivades d’infraestructures id’altres alteracions menys significatives com poden ser les granges. Els components urbans, amb trama forçacompacta, eviten una major diferenciació entre unitats.
● Intensitat: es troben certs contrastos en la composició i les diferències són importants en un marc força ampli deterritori.
● Integritat: el grau de naturalitat és moderat, fruit de la certa transformació dels conreus, de les infraestructuresviàries, de la proximitat a la urbanització, etc.
● Complexitat: la informació visual a processar és relativament elevada pel fet que es dóna una alternança entreformacions herbàcies de secà, ambients més naturalitzats i ambients parcialment antròpics.
Els boscos i els camps de conreu són els principals modeladors actuals del paisatge, a excepció de la presència de petitesurbanitzacions i granges ramaderes intensives de tipologia diversa que es dispersen pel territori modificant el mosaicagroforestal.
3.3 Valors
El terme de Sagàs presenta una bona qualitat paisatgística, ja que no hi ha infraestructures ni activitats que causinimpactes importants, únicament trobem els impactes descrits en la carta del paisatge del Berguedà, provocats pels incendisi per la manca d’integració paisatgística de diverses granges i edificacions auxiliars de masies.
També cal destacar la presència d’una pedrera en actiu, coneguda com “la Roqueta” a la zona de les Cases.
La valoració del paisatge existent en termes intrínsecs seria per cadascun dels següents criteris:
● Estètics. Tenen un elevat valor estètic les panoràmiques des del Baix Berguedà de les alineacions muntanyosesde l’Alt Berguedà. En aquest cas, els contrastos de colors no són els més importants, sinó la grandiositat delconjunt vist des de la plana.
També són d’un gran valor estètic els horitzons de les valls del Baix Berguedà que miren vers la depressió centralcatalana i, per tant, presenten un perfil o “sky line” de gran suavitat, ja que tan sols hi apareixen camps, valls ipetites serres.
Vistes de les muntanyes de l'Alt Berguedà des de Casserres
Vistes des del pla de Sagàs
● Ecològics. El grau de permeabilitat territorial del municipi de Sagàs és molt elevat, com a conseqüència de laimportant presència d’una coberta forestal en vies de recuperació, en contacte amb conreus agrícoles. La nul∙la o
EIIP Ampliació d'una nau de porcs d'engreix a Cal Costet (Sagàs) Pàgina 18
escassa presència de barreres artificials (infraestructures de comunicació, continus urbans, etc.), incremental’interès connector del territori.
Els espais fluvials del municipi presenten unes característiques molt favorables al manteniment de la connectivitat idels fluxos ecològics, posant en relació la majoria d’hàbitats i paisatges del territori.
Des del punt de vista de la connectivitat ecològica, és especialment remarcable la funció de l’agricultura i laramaderia en el manteniment de la matriu territorial de caràcter agroforestal, i en el manteniment dels elementslineals i continus del paisatge agrari (com les fileres d’arbres o arbusts, els marges vegetals, punts d’aigua aïllats,canals, etc.). Aquests espais agraris, permeten connectar les diverses masses boscoses del territori.
● Productius. La finca objecte d'estudi està lligada a l’aprofitament dels recursos naturals, és a dir, l’agricultura, laramaderia i l’explotació forestal.
● Històric i cultural. Paisatges lligats als aprofitaments tradicionals, que també tenen un patrimoni arquitectònic icultural important. Hi trobem les masies, moltes amb orígens medievals però reformades a partir del segle XVIII i,a continuació, tot el conjunt d’elements lligats a l’explotació dels recursos naturals, com les parets seques queaguanten les feixes, o les cabanes de pastor, els molins fariners, les sitges o els pous de glaç.
● Ús social. La zona on es situen les actuacions no està lligada a un territori molt freqüentat (no hi trobem àrees delleure o miradors de fàcil accés), tot i això, al nucli de Sagàs sovint hi van autobusos de turistes per visitar el nucli.També hi ha nombroses rutes a peu per practicar el senderisme.
3.4 Dinàmiques
Actualment, les dinàmiques paisatgístiques més rellevants del Baix Berguedà són, d'una banda, l'abandonament de lesactivitats agrícoles i la falta de gestió dels boscos i, de l'altra, la pressió de les activitats econòmiques i la urbanització sobreel fons de la vall. Això genera processos de desaparició de l'estructura en mosaic dels usos del sòl i de la proliferaciódesordenada d'artefactes i construccions. També provoca un augment de factors de risc, com els incendis.
Entre els impactes paisatgístics derivats d'aquests processos cal destacar les construccions disperses en sòl rústic, lesinfraestructures de comunicació, les línies elèctriques i les activitats extractives.
EIIP Ampliació d'una nau de porcs d'engreix a Cal Costet (Sagàs) Pàgina 19
4 Paisatge del lloc i projecte
4.1 Descripció de l'emplaçament i visibilitat
Estructura del lloc
La finca de Cal Costet on s’emplacen les edificacions agrícoles / ramaderes és un terreny més o menys pla envoltat decamps de conreu i bosquines.
▼Situació de la granja respecte a l'entorn. L'ampliació s'emplaçarà al polígon 2, parcel·la 64 de Sagàs.
Els límits de la parcel·la on s'ubicarà l'ampliació de la nau de porcs són els següents:
Al nord, camps de conreu existents.
A l'est, camps de conreu existents.
Al sud, camps de conreu existents.
A l'oest, camps de conreu existents.
Els valors destacables a la parcel·la escollida són ecològics i, sobretot, estètics.
→ El valor ecològic es refereix a les masses boscoses que es troben intercalades entre els camps de conreu, la qualcontribueix a mantenir la biodiversitat i garanteix la connectivitat ecològica.
→ El valor estètic rau en la repetició de les formes sinuoses dels límits visuals, en el contrast entre els diferents elementsvegetals i en la sensació d’amplitud.
EIIP Ampliació d'una nau de porcs d'engreix a Cal Costet (Sagàs) Pàgina 20
