1

ju

ny de 20

09

ed 5

9ed 5

9ed 5

9ed 5

9ed 5

9

Directe54

3

ju

ny de 20

09

ed 5

9ed 5

9ed 5

9ed 5

9ed 5

9

Han fet l’ESTIL DIRECTE:Els alumnes i les alumnes deperiodisme de tercer d’ESO, que teniu fotografiats aquí alcostat mateix. La pintura de la portada l’ha feta AlíciaFloriach.Els dibuixos de secció són de l’Alícia Floriach.DIRECCIÓ: Marta Montasell i Recoder i Jaume Prat iFabregat.PUBLICITAT: Sr. Josep Berenguer i alumnes del col·legi.ISSN 1888-4334DIPÒSIT LEGAL: B-5000787 - 2004EDITA: MARISTES VALLDEMIA La Riera 124-182 08301Mataró Tel. 93.755.48.60 Fax: 93 755.48.61estildirecte@gmail.com estildirecte@hotmail.comIMPRIMEIX : AGPOGRAF S.A.

Índex

Pintura de la portada:Alícia Floriach

4. Editorial5 Celebració de Sant Marcel·lí8. Comunions i confirmacions9. El berenar de colors d’Infantil10. Primària fa tallers i llegeix el Zoo d’en Pitus11. Crèdits de síntesi a l’ESO12. Els de 4t fan guanyar el Barça a Londres.13. ATCERID AFULL AL14. Especial certamen literari de ValldemiaJosep Maria Pellicer.Els textos de tots els guanyadors i entrevistes. Il·lustratspels guanyadors del concurs de cartells de les festesde la Llum.36. La promoció de 2n de Batxillerat37. Els alumnes de Valldemia reben moltspremis literaris a la comarca.38. Premis dels alumnes d’ESO40. Torneig de Fires42. Jocs Escolars44. Entrevistem la Paula Roig, estudiant deBatxillerat.46. Em puc posar lentilles de color senseperill?47. Saps que... El butlletí dels Antics Alumnesde Maristes de Mataró.55. El còmic de l’Alícia

ju

ny de 20

09

ed 5

9ed 5

9ed 5

9ed 5

9ed 5

9

4

editorialTemps de recollir fruitsLa calor ens fa ben present que l’estiu s’apropa, i que el curss’acaba. La intensa cursa escolar que començà al setembreassoleix ara el seu final. El mes de juny, amb els dies tanllargs i les nits xafogoses, amb l’esclat dels trons de revetlla iles tonades alegres de festes populars, amb la blavor inten-sa del mar, per als estudiants és temps de fer balanç. Derecollir fruits.

Especialment els alumnes més grans són en temps de collita.Aquests dies els hem acompanyat en els exàmens deselectivitat. Amb el resultat obtingut, acaben la sevaescolarització. Els felicitem per tota la feina feta, l’esforç posat,les hores dedicades a l’estudi. Han fet la tasca que els tocava,en mereixen el premi. Els desitgem la millor sort en allò quefacin el curs vinent, i els recordem que ens tindran semprepropers. Felicitem de manera especial aquells i aquelles quehan estat reconeguts pels seus treballs de recerca, a lesuniversitats i en diferents certàmens. Enhorabona.

També aquests dies té lloc el festival de final de curs d’infantil.Algú pot pensar: no es pot comparar amb el batxillerat, P5 ésmolt fàcil! Aprendre a conviure amb d’altres, acostumar-se auns hàbits, desenvolupar la parla, descobrir-se i descobrir elgrup, aprendre a llegir i a escriure no són aprenentatgesqualssevol. Acabar una etapa com l’Infantil, és un momentimportant. Emotiu per a les famílies, il·lusionant per als nensi nenes. Mestres i nens i nenes: felicitats.

Un reconeixement per tots aquells que es troben a la primàriao a l’eso. Al mig del camí. És el temps de la feina discreta iconstant. Anar posant fonaments i construint. Sovint, ladiscreció d’aquests anys és el millor ambient per a unaprenentatge sòlid i profund. Enguany els alumnes de 6è han

estrenat les proves de competències. Seranun indicador interessant, i segur que un es-peró per treballar més i millor. Compartiml’alegria amagada però real de tots aquells iaquelles que acabeu curs o cicle o potserpasseu a l’eso, o comenceu a acabar-la. Elsesglaons de mitja escala fan guanyar alçada.Fan anar amunt.

Aquests mes de juny, i gràcies a tots, la nostraescola ha rebut la qualificació d’Escola ami-ga, atorgada pel Banc de Sang de Catalunya.Durant les Festes de la Llum, i ambl’empenta dels alumnes de cicle mitjà,molts adults vau donar sang.Generositat, com-promís, solidaritat.Sen-sibilitat cap els malalts.Acollim aquesta qualificacióque ens ajuda a fer concretsels valors que volem viure.

I tantes altres actituds,accions i compromisos queara cal valorar i reconèixer. Depares i mares, de mestres ieducadors, d’animadors imonitors, de nens,adolescents i joves, d’adults.És temps de recollir fruits.Fruits madurats amb l’esforç detots. Enhorabona. Bon estiu.

G. Xavier Giné i ArnellaDirector

5

ju

ny de 20

09

ed 5

9ed 5

9ed 5

9ed 5

9ed 5

9

6 de juny, Sant Marcel·lí6 de juny, Sant Marcel·lí6 de juny, Sant Marcel·lí6 de juny, Sant Marcel·lí6 de juny, Sant Marcel·lí

Com que Sant Marcel·lí ha estat dissabte, l’equip de pastoral del col·legi ha fetun itinerari per descobrir i recorda la figura del Fundador dels Maristes.

ju

ny de 20

09

ed 5

9ed 5

9ed 5

9ed 5

9ed 5

9

6

La Pastoral de l’escola aquest any ha optat per crear unaNOVA ACTIVITAT decorar i ambientar diversos espaisde l’escola. Cada racó represen-ta aspectes, fets, moments, per-sones, actituds... que ens fanviure l’estil de Marcel·lí avui.

A cada racó els alumnes, que hanbaixat per classes, troben unafrase que defineix el sentit delracó i les imatges, dibuixos o ma-terial del propi racó.

Així, mentre que uns tutors hanfet el «tour» Marcel·lí i han visitatamb el grup-classe tots elsracons comentant alguna cosa aldavant de cada un, uns altres hanorganitzat alguna activitat perquèels nens/es vagin per grupsbuscant un racó concret i desprésl’hagin d’explicar a la classe.També n’hi ha hagut que han preparat alguna fitxa perquèels nens/es escriguin les frases de cada racó que hauranhagut de buscar prèviament.

Els racons eren els següents:1. Imatges de Marcel·lí (arcades i recepció)Fotografies de Marcel·lí amb les fotografies de tots els

mestres i alumnes de l’escola«Marcel·lí som tots»

2. Presència Marista al món(passadís de tallers)Mapes en color on es pot veure lapresència marista en l’actualitat. «Marcel·lí va fundar els «Germanetsde Maria « per donar a conèixer Mariai Jesús per tot el món»

3. Presència Marista aCatalunya (passadís ascensor pri-mer pis)Mapa de Catalunya amb les escolesque hi ha en l’actualitat.«Gràcies a tots, Marcel·lí viu avui»

4.Maria (portacapella)Imatges dediferents Mares deDéu del Món amb

una pregària«El pare Marcel·líacostumava apregar a la BonaMare per demanarajut».

5. Educadors(tutories exteriors)Fotos de mestresi nens dem o m e n t sValldemia.«Per educar calestimar»

disseny.castella@telefonica.net

Sant Marcel·lí

7

ju

ny de 20

09

ed 5

9ed 5

9ed 5

9ed 5

9ed 5

9

Sant Marcel·lí

6.Canonització 10 anys ( penjant de les escales centrals)Objectes i records de la canonització de Marcel·lí «10 anys de la canonització de Marcel·lí»

7.Hermitage (font del costat de lavabos de profes delteatre)

Fotos de l’Hermitage(abans i ara) «Tots els germanstreballen junts per a cons-truir la seva nova casa».

8. JovesFotos de Mà oberta, LaSoca. convivències,moments solidaris«Marcel·lí sempre estavaal costat dels infants ijoves»9. Família maristaFotos de germans,monitors, mestres, laics... «Marcel·lí ens vaensenyar a formar unafamília, un grup de bonscompanys»

10. Oratori (només pels dies 8 –dilluns- i 9 –dimarts- dejuny)Racó multimèdia amb cançons i powerpoints. Ordinadorpreparat amb powerpoint de la vida de Marcel·lí, cançonsde Marcel·lí...

Com a cloenda d’aquesta festivitat es va celebrar unamissa a la capella del col·legi el mateix dia 6 de juny.

ju

ny de 20

09

ed 5

9ed 5

9ed 5

9ed 5

9ed 5

9

8

Tot era llest a l’església del col·legi per a acollir als nensals seus familiars i amics que els van acompanyar en undia tan especial.Els reporters de l’ESTIL DIRECTE hem parlat amb els nens.En Marc Vadillo, que ha fet la comunió aquest any ens diuque li va fer molta il·lusió el dia que va fer comunió, li van fermolt regals i ens confessa que el va posar especialment

content un rellotge que li van regalar, a més ens diu que lacatequesi li ha agradat força.La Noelia Cano, una altra companya ens comenta quetambé li ha agradat fer la comunió, que s’ho va passarmolt bé a la catequesi i que es va posar molt contentaquan li van regalar un estoig.En Víctor Cots ens diu que el seu moment preferit va serquan li van donar el pa sagrat, els seus pares li van regalaruna raqueta de tennis nova i tot va ser molt divertit.Xavier Martínez també ens confessa que el millor momentva ser quan els van donar el pa i el vi, i que també s’ho hapassat molt bé amb l’experiència.En Gerard Melgares ens explica que va fer la comunió perser al grup de Jesús, però que també s’ho va passar bé alrestaurant i li va fer molta il·lusió una consola que li hanregalat. L’Ariadna Berga ens confessa que el moment quemés li va agradar va ser quan estaven tots els companys al’ església, i que la catequesi també li va agradar forçaperquè aprenien fent jocs.La Mariona Rodríguez ens explica que ha fet la comunióperquè li feia il·lusió i que la catequesi estava bé peròposaven deures i això no li agradava gaire.La MireiaTorres ens explica que va fer la comunió perquèvolia estar al costat de déu, ens confessa que el que mésli va agradar va ser portar el vestit i que li va encantar lamaleta de Hannah Montana que li van regalar.L’Albert Bosch i l’Emma Pintor ens confessen que volien

Comunions i confirmacionsEls alumnes reben la 1aEls alumnes reben la 1aEls alumnes reben la 1aEls alumnes reben la 1aEls alumnes reben la 1a

comunió i la confirmaciócomunió i la confirmaciócomunió i la confirmaciócomunió i la confirmaciócomunió i la confirmacióDesprés d’un temps de preparació amb la catequesi aprenent coses noves sobre Jesús vaarribar el gran dia.

fer lac o m u n i óperquè elsfeia il·lusió itota la famílial’havia feta,també ensdiuen ques’ho vanpassar moltbé, l’Emmaens explicaque li van re-galar penjolls i diners, i l’Albert ens explica que li van rega-lar una consola que li feia moltíssima il·lusió des de feiatemps.D’altra banda, alguns alumnes de Batxillerat van rebre laconfirmació "el passat diumenge 7 de juny a la basílica deSanta Maria de Mataró, 55 nois i noies de diferents escolesi parròquies de la ciutat, van rebre el sagrament de laconfirmació. L’eucaristia va ser presidida per l’arquebisbede Barcelona Lluís Martínez-Sistarch. D’entre tots els jovesque es van confirmar hi havia alguns alumnes de la nostraescola: el Jose Tandazo, la Yessenia Tandazo, la PaulaRoig, la Carolina Mackes, el Dani Ramírez, l’August Jutglari la Gemma Badia.

9

ju

ny de 20

09

ed 5

9ed 5

9ed 5

9ed 5

9ed 5

9

P3 disfruta dels colorsP3 disfruta dels colorsP3 disfruta dels colorsP3 disfruta dels colorsP3 disfruta dels colors

amb una gran festaamb una gran festaamb una gran festaamb una gran festaamb una gran festa

Berenar de colors

Els nens i nenes més petits de l’escola treballen els colorsdurant el curs. Per repassar tots els colors apresos fan unberenar conjunt. Els colors escollits per celebrar el berenarsón: El blanc, el marró, el vermell, el blau, el rosa, el groc,el verd i el taronja. Consisteix en repartir els nens i nenesde la classe amb petits grups de vuit persones. Cada nenha de venir amb un aliment i vestit del color que li pertoca,si és possible amb la màxima originalitat que es pugui.

Redactores: Ester Calvo, Clara Carpintero, Alba López, Gemma Maspoch

«Cada nen ha de venir amb un aliment i vestit del color que li pertoca».

L’objectiu principal és que els petits alumnes ajudin a casaa elaborar aquest aliment, de manera que aprenguin quèporta cada aliment i com es fa. Aquest any, per primeravegada, van deixar entrar els pares a les cinc de la tardaper compartir i disfrutar d’aquest moment. Tots vancol·laborar, tots van fer alguna cosa. A la Laura Balaguer liva agradar fer el berenar de colors perquè hi havia molt demenjar i podia estar amb els seus amics i amigues. A ellali va tocar el color rosa, però ens explica que el seu colorpreferit és el blau. D’altra banda, a la Jana Camprubí li vaagradar perquè hi havien molts colorins i perquè va podermenjar moltes coses. Hi havien «ganxitos» que ens expli-ca que és elseu menjarpreferit. El seucolor preferit itambé el que liva tocar, elblau.

ju

ny de 20

09

ed 5

9ed 5

9ed 5

9ed 5

9ed 5

9

1010

Els alumnes de 4t de primària gaudeixen llegint un llibremolt conegut des de fa anys com és el zoo d’en Pitus. Elsalumnes han passat una estona divertida llegint aquestllibre i construint els animals del llibre amb materialsrecicables.Durant les últimes setmanes el alumnes de 4t de primàriahan llegit un llibre titulat el zoo d’en Pitus. Aquest llibreescrit per Sebastià Sorribes, explica la història de un noique pateix una malaltia molt difícil de tractar, l’únic metgeque pot tractar-la està a Suècia, a més requereix unaquantitat important de diners. A causa d’això els seus amicsdecideixent obrir un zoo per recaptar diners i poder pagar-li el tractament al seu amic. Després de llegir aquestahistòria la professora de 4t, ha decidit que els seus alumnesfacin els animals que apareixen en el relat. Per fer-ho hanfet servir ampolles de plàstic utilitzades, capses de sabates,pots de iogurt, pilotes de tennis taula i altres materials.Ens diuen que els animals han sigut triats per grups.Els alumnes ens diuen que s’ho han passat molt bé llegintel llibre i fent els animals amb els materials reciclablesque han utilitzat.

Alguns alumnes expli-quen als reporters del’ESTIL DIRECTE laseva experiència icom van treballar elstallers que van ferdurant les hores deplàstica.Els alumnes de primerde primària han estatfent uns tallers de plàstica, amb un seguit d’activitatsdidàctiques.

Expliquen a uns reporters com van funcionar les activitatsi quines eren.La primera era fer-se un retrat d’ells mateixos dormint i peraixò van anar a l’aula de música a mirar-se al mirall i desprésvan dibuixar-se.La segona va consistir en treballar amb diferents materialsreciclats i anar fent diferents dibuixos reseguint el perfil delmaterial, que eren coses que havien portat de casa sevacom ampolles, pots...En la terce-ra i últimavan anar pelc o l · l e g ia g a f a n tt e x t u r e sdiverses idesprés fentel dibuix quevolguessinamb la sevainicial.

Redactors: Oriol Casabella, Sergi Jiménez i JordiTeixidó

Els alumnes de 4t deprimària llegeixen el lli-bre del zoo d’en Pitus. Redactors: Andrea Pozo, Gemma Romagosa i Carla

Salomó

Els alumnes de primerde Primaria fan tallers

Activitats a Primària

1111

ju

ny de 20

09

ed 5

9ed 5

9ed 5

9ed 5

9ed 5

9

Els alumnes de segon d’ ESO de Valldemia, van al Deltade l’ Ebre a fer el crèdit de síntesi. Els va encantar lapiragua. L’ activitat que els va agradar més va ser bicicle-ta. També els va agradar la gran discoteca que tenen en lacasa de colònies. Es queixaven del menjar, que deien queels macarrons tenien gust a peix. Deien que l’ aigua de lapiscina estava molt freda i que quasi bé no t’hi podiesestar molta estona. La majoria dels alumnes de 2n d’ESOdiuen que el seu dia preferit va ser el divendres, perquè vananar en bicicleta i van practicar la piragua, també diuenque l’últim dia van tenir molt de temps lliure.Ens expliquen que l’alberg va ser de les millors coses perquèera molt gran i espaiós i hi havien molts camps de futbol afora. Els alumnes diuen que els professors els van posarmassa exercicis i que era molta feina. Tret d’això el viatgeva ser gairebé perfecte.Primer d’ESOPer la seva banda, els alumnes de primer d’E.S.O. vananar a PlanolesS’ho van passar molt bé, però no els va agradar la «grancaminata» que van fer, ja que van caminar molt i diuen quefeia molta calor. També ens diuen que el que més els vaagradar va ser la multiventura . El primer dia va ser el quemés els va agradar perquè van anar al riu i més tard vananar a Besalú. Consideren, la majoria, que no els van do-

L’ESO sintetitza elL’ESO sintetitza elL’ESO sintetitza elL’ESO sintetitza elL’ESO sintetitza el

que ha aprèsque ha aprèsque ha aprèsque ha aprèsque ha après

Redactor: jordi Masip, Júlia Monfort i Eric Serra

nar gaire feina i que tenien molt de temps lliure. Els riu eramolt bonic, però era com una petita trampa: un parelld’alumnes van caure dins, però no els va passar res.Tercer d’ESOEls de tercer d’ESO van fer l’esperat crèdit de síntesi aMataró. La novetat d’aquest any és que van presentar els

campus i que van visitar el museu del gènere de punt, queels va agradar molt.

Crèdit de síntesi

seus treballar a través d’Internet i, la xerrada del Tecno

ju

ny de 20

09

ed 5

9ed 5

9ed 5

9ed 5

9ed 5

9

1212

El dia 5 de maig, els alumnes de 4t d’ESO de l’escola,marxaven cap a Londres per gaudir d’un viatge tot junts.A les dues de la matinada es van trobar tots els alumnesper tal de verificar la documentació i sortir a les dues i mitjacap a l’aeroport de Girona.A les sis i quart va sortir el vol cap a Londres i al arribar vanvisitar Oxford i la seva universitat. Van estar allà tot el dia ivan poder dinar i comprar tot el que van voler.A la tarda van visitar el castell de Windsor i, en acabar, vananar cap a l’hotel per assignar les habitacions.Un cop es van instal·lar van anar a Leicester Squarecaminant per poder sopar i tornar a l’hotel a dormir.El dia següent, 5 de maig, es van despertar a les set peresmorzar i per anar a veure la torre de Londres. Desprès

James Park i a veure el Buckingham Palace i Hyde parkcorner. Van dinar a hyde park i van sortir cap al Britishmuseum. En acabar van anar cap a Picadilly Circus, vanpassejar pel Trocadero i covent garden. Van sopar aLeicester Square i van anar cap a l’hotel.El 6 de maig van anar al museu Madame Tussaud’s i

el centre de la ciutat. Van dinar a Trafalgar Square i es vanseparar, uns van anar a veure el partit Barça-Chelsea i uns

El 7 de maig vananar a visitar elmercat dePortobello, vantenir una hora imitja per comprar,desprès van anara veure el museud’història natural ivan anar a dinar. Ala tarda van anar avisitar la catedralde St. Pau i vananar a visitar elparc de Greenwich. Van anar a sopar i a l’hotel.L’últim dia, 8 de maig, van tenir el matí lliure i cadascú vaanar a llocs diferents fins a les dues per recollir les maletesa l’hotel i anar cap a l’aeroport. L’avió sortia de Luton. Vanarribar a Mataró cap a les onze.Va ser un viatge per estar amb els companys i per passar-s’ho bé i visitar Londres. Tots els alumnes van estarcontents d’haver fet el viatge i s’ho van passar molt bé.Els professors van fer possible que aquest viatge sortís béi que tothom estigués content, tot i que es va fer moltcansat.Podeu llegir les opinions dels participants a la pàgina:http://sites.google.com/site/estildirecte

Londres, de nou

Els de 4tEls de 4tEls de 4tEls de 4tEls de 4t

viatgen aviatgen aviatgen aviatgen aviatgen a

Londres.Londres.Londres.Londres.Londres.REdacció: Atzarí Suriñach

van anar a veure la guardia muntada, a passejar per St.

desprès de visitar-lo van anar cap a Westminster, van visitar

altres van anar a Harrods. Els que no van anar al partit,

Van sopar i van tornar cap a l’hotel tots junts.desprès de Harrods van anar a veure el musical Mama Mia.

1313

ju

ny de 20

09

ed 5

9ed 5

9ed 5

9ed 5

9ed 5

9

Valldemia ha decidit que ja era hora de canviar el camp defutbol que tenien anteriorment de sorra de platja, per lamoderníssima herba que provindrà del Japó i que incorpo-raran el pròxim any.El president del club inaugurarà el camp amb innovacionsper tot el terreny de joc, i nous vestuaris mixtos amb jacuzzii sauna. Pels jugadors que estiguin a la banqueta, handecidit pintar-les de color fosforescent. D’aquesta maneraes pretén que els jugadors estiguin més animats i puguinguanyar més partits.Els periodistes de la LLUFA DIRECTA vam entrevistar algunsdels jugadors i ens van dir que estan molt contents amb lanova proposta de millora del camp, perquè ja li tocava.Amb la reforma molts més nois s’apuntaran a jugar en elclub. El camp el patrocinarà Nintendo, Actimel, EsteacyMalibú i Pans & Company.Els jugadors s’hauran de comprar botes noves amb tacsd’herba per no relliscar al nou camp. L’Ajuntament deMataró contribuirà amb ajudes econòmiques.El president del club està valorant la possibilitat de posarllum a les porteries (als pals) i a les línies del camp, estilmarges de la piscina.

Els jugadors del Valldemia tindran un camp de futbol nou.

El nou camp de El nou camp de El nou camp de El nou camp de El nou camp de

Valldemia serà d’herba Valldemia serà d’herba Valldemia serà d’herba Valldemia serà d’herba Valldemia serà d’herba

artificial blava artificial blava artificial blava artificial blava artificial blavaRedactors: Ferran Lloret i Alex Teruel

La gespa tindrà un color blau especial que rep energía so-lar i produeix energia suficient per il·luminar el camp, ambfocus de 10.000 wats de potència. El cautxó del campserà groc per que vagi a conjunt amb els colors delValldemiaEls aspersors seran d’or blanc.Vàrem entrevistar al creador de la famosa gespa artificialblava, en Yihaun Hun-li. Ens va estar comentant que desde que era petit havia somiat en crear alguna innovacióque revolucionés el món del futbol.De petit havia començat a crear alguna mostra de la gespablava, però el seu pare li deia que estava boig, que teniaidees de bomber.

Llufa directa

ju

ny de 20

09

ed 5

9ed 5

9ed 5

9ed 5

9ed 5

9

14

L’Alba ens va explicar que la idea se li va acudir quan un diapassejava i va veure una casa amb moltes flors que li van agra-dar molt. Ella dictava el conte a la seva mare perquè la marel’escrigués. El premi va ser el regal d’uns quants contes i afirmaque li va agradar molt. Ella no s’esperava guanyar i quan li vandir es va impressionar.Ha estat la primera vegada que l’Alba ha escrit un conte i per aella ha estat una experiència molt bona.

15

ju

ny de 20

09

ed 5

9ed 5

9ed 5

9ed 5

9ed 5

9

Xènia Ortega Cugat, va ser la guanyadora del certamen literari Josep MariaPellicer de P3.

La idea va sorgir-li quan un dia va veure l’arc de Sant Martí. El conte el vadesenvolupar la Xènia mentre la seva mare anava escrivint el que ella lidictava. Ho van fer un dissabte a la tarda i s’ho van passar molt bé.

En el conte explica que surt l’arc de Sant Martí, ella diu que l’ha vist i que liva semblar molt bonic. Diu que escriure el conte li ha semblat una ideadivertida. La Xènia afirma que el premi li va agradar molt perquè li van regalarcontes i vals per comprar productes literaris.

El seu conte explica que... Hi havia una vegada els colors de l’arc de Sant Martí, un dia els colors de l’arc deSant Martí van desaparèixer i van venir els bous i van dir: Què podem fer? És que està plovent. I van pensardies i dies i dies... i ales hores van venir els pintors. Van pintar tot el cel, el sol i l’arc de Sant Martí.

ju

ny de 20

09

ed 5

9ed 5

9ed 5

9ed 5

9ed 5

9

16

El relat de l’Arturo parla sobre una tripulació de pirates que troben un mapa en una illa. En elmapa hi havia les indicacions per trobar un tresor. Aleshores els pirates van seguir lesindicacions fins que van arribar el lloc on hi havia el tresor. El protagonista d’aquest contel’Arturo el va anomenar Calavera Sanguinària ja que és el primer que li va passar pel cap.El premi que ha rebut ha estat uns quants contes i un val de diners perquè pugui comprar-sequalsevol cosa relacionada amb la literatura.L’Arturo no s’hagués imaginat guanyar el primer premi. Ell va emplear un dia en escriure elconte.A l’Arturo, de gran, li agradaria fer contes per a nens petits.

17

ju

ny de 20

09

ed 5

9ed 5

9ed 5

9ed 5

9ed 5

9

redactors: Sergi Jiménez, Jordi Teixidó i Oriol Casabella

Martí Pérez Batlle ha estat guanyador del certamen literari Josep Maria Pellicer de P5.

El relat tracta sobre un ratolí que està descansant al seu cau i de cop apareix un gat. Elratolí s’escapa i el gat el persegueix. En Martí Pérez es va inspirar en els dibuixos de Tomi Jerry, per això va escriure un conte amb aquests dos animals com a protagonistes. Elconte el va fer tot sol, la seva mare li va corregir el que estava malament. Va tardar unatarda en fer el conte. Ell creia que podia guanyar, però la seva mare li deia que no. En Martíens diu que està satisfet del seu treball ja que afirma que ha estat una gran experiència.La idea no la tenia clara des del principi però al final li va sorgir. En Xavier diu que li vaagradar el premi i que de gran li agradaria escriure còmics.

ju

ny de 20

09

ed 5

9ed 5

9ed 5

9ed 5

9ed 5

9

18

A la història de l'Anna hi apareix un fan-tasma i un nen com a protagonistes.A mesura que va passant l'acció hiapareixen personatges secundaris comels pares, els amics del fantasma, etc.És una història amb fets fantàstics, desdel punt en què el protagonista coneix elfantasma fins que el retorna amb la sevafamília.

L'Anna Maragall de 2n de primària va ser la guanyadoradel certamen literari del seu cicle, amb l'obra "El fantasmetpetit".L'Anna ens diu que la idea li va venir de sobte, i va pensarque podria ser original.És el primer cop que ella guanya algun premi dins del'escola; ja n'havia guanyat algun fora.Quan li van dir la notícia es va emocionar molt, no s'hoesperava.L'Anna de gran no té pensat dedicar-se a escriure llibres,en canvi té pensat ser actriu.

19

ju

ny de 20

09

ed 5

9ed 5

9ed 5

9ed 5

9ed 5

9

Guanyadors

inicial

L’Èrica Parra de 1er de primària ha estat la 2na guanyadora del cicle inicial amb un rodolí.Ens explica que va fer un rodolí perquè la mestra els ho va dir a tota la classe.El fet de que dins del seu rodolí sortís un cargol és perquè el seu pare en tenia i d'això li va sorgir la idea.En aquest cas, com que fer un rodolí no és gens fàcil, la seva mestra la va ajudar en alguna cosa puntual.Ens diu que en el moment en què li van donar la notícia es va posar molt contenta i li va fer molta il·lusió, ja que non'havia guanyat cap altre mai.Un dels somnis de la Èrica és ser escriptora, perquè li encanta llegir i escriure.

Els fantasmes que volen tocar el sol de Marc MasetHi havia una vegada en una mansió encantada un fantasma ambuna cadena que es deia Fantasmiko i sempre sortia a les nits. Undia va pensar: -Sortiré al matí per a veure com s’hi està millor, si ala claror del dia o a la foscor de la nit! Això va comentar-ho alsseus amics fantasmes. Ells els hi van dir que vigiléssin perquè eramolt perillós, però van afegir: -Si ho vols intentar, és decissió teva,

però nosaltres t’acompanyarem!-. Llavors, en Fantasmiko vadir: -Si, bona idea, però jo seré el guía. Però...Van passaralguns dies i encara no s’havien atrevit a sortir al matí! Elsfantasmes se’n van adonar i, aquell mateix dia van

decidir sortir de la seva mansió i es van dirigir cap a laporta per sortir. A l’obrir, una llum molt forta els va il.luminar i

els seus ulls no van poder aguantar-la i els van tancar per unsmoments. Volien tocar la llum i anaven caminant, caminant,

caminant...I cada cop s’anava amagant més. Cada cop anavenaccelerant el ritme. Primer caminaven, després trotaven, després corrien... Fins que esvan cansar de correr perseguint aquella llum misteriosa, i van tornar cap a la mansiótot decepcionats, fins que van trobar un vell fantasma que també volia tocar la llum, iva pensar, pensar, pensar... Fins que van trobar la solució! Van dormir sota les estrelles il’endemà al matí es van despertar quan sortia la llum, es van aixecar i van anar atocar la llum, van tocar-la i es van quedar un tros de llum, i per això, els fantasmes fanllum i brillen en la obscuritat. FI

En Marc Maset, de 3er de primària va guanyar el primer premi del certamen literari amb l'obra (Els fantasmesque volen tocar el sol).En Marc Maset no s'esperava guanyar, si més no afirma que va escriure per participar. En Marc al no esperar-se que havia guanyat, quan li van dir que ho havia fet , es va ficar molt content.En Marc diu que no havia guanyat cap vegada el certamen literari, però que havia guanyat l'Omnium Cultu-ral.A en Marc no el va ajudar ningú, ni els professors, ni els pares... però la idea li va venir d'històries que lihavien explicat.En Marc va fer la història amb dues setmanes, en estones lliures que els deixaven els professors a les classes.

21

ju

ny de 20

09

ed 5

9ed 5

9ed 5

9ed 5

9ed 5

9

L'Albert Bosch, de 4rt de primària va guanyar el 2n premi del Certamen literari deValldemia amb l'obra (La classe es mou). La podeu llegir a http://sites.google.com/site/certamenliteraridevalldemia i allà anar a segona edició i cicle mitjà.L'Albert no s'esperava guanyar, fins i tot deia que no quedaria entres els tres primersi quan li van dir que havia guanyat el 2n premi es va posar molt content.L'Albert Bosch no havia guanyat mai, ni el certamen literari ni l'Omnium Cultural...A l'Albert no el va ajudar ningú, ni els professors ni els pares... L'Albert va fer tota lahistòria en una hora de Català.L'Albert diu que es va inspirar, en un fet real. A la seva classe desapareixen coses(alguna persona les agafa) i d'aquí va treure la idea, però li va afegir una micad'imaginació.

El puntillisme

QUAN SIGUI GRAN

M’agrada anar al bosc. Els diumenges que anem a la muntanya ensaixequem molt d‘hora i esmorzem al bosc. Desprès busquem pedretesboniques i pinyes rares. Però el que més ens agrada es buscar bolets.Quan es la temporada, trobem rovellons, camagrocs i fredolics.També trobem uns altres que no ens agraden, però els collim

igualment, són de plàstic, de vidre i de llauna. Quan arribem acasa fem la tria, els bons els tirem a la cassola i els altres a la

deixalleria.M’agrada anar a la platja. A l’estiu anem a una caleta

preciosa de la Costa Brava. Arribem aviat i abans d’esmorzar,fem el primer bany del dia, perquè aquella hora l’aigua està tan

quieta que sembla un mirall i quan nedo sembla que el vagitrencant. Després busquem pedretes boniques i petxines rares. També

trobem unes altres que no ens agraden,però les recollim igual,tenen forma deburilla de cigarret, d’ham, de paper de gelat o de bossa de patates. Quan marxem

cap a casa, abans de entrar al cotxe fem la tria, les boniques les fiquem al capó del cotxe icap a casa, abans de entrar al cotxe fem la tria, les boniques les fiquem al capó del cotxe iles altres a la paperera.M’agrada molt anar a la platja i a la muntanya amb els meus pares.Quan sigui gran vull anar al bosc amb el meu fill per ensenyar-hi com trobar un cep o unalleneguera, i vull seure amb ell a la bora del mar i explicar-hi com pescava orades el meuavi fent servir musclos com esquer.I fins aleshores, seguiré recollint bolets dolents i petxines lletges.

Quan sigui gran de Roger Arroni és un relat curt que explica el que ens pot passar si no cuidem elmedi ambient.Que quan creixin els nostres fills no els podrem ensenyar la natura perquè l’haurem contaminadai destrossada.Els redactors de l’ESTIL DIRECTE li hem fet una entrevista:En Roger va fer la seva redacció en diferents dies. Malgrat que el seu relat és curt, creu que no haestat un element negatiu a l’hora de la valoració del jurat. En Roger confessa que li agrada llegirnovel·les d’esport, sobretot de bàsquet. A més, ens diu que va estar molt content que va saber quehavia guanyat el premi que està inspirat en la platja i la muntanya. Malgrat que l’acció passa en uncap de setmana en família, en Roger afirma que no es va inspirar en un cap de setmana familiar.

23

ju

ny de 20

09

ed 5

9ed 5

9ed 5

9ed 5

9ed 5

9

Martí Prat és el segon classificat en la seva categoria i va escriure una obra titulada Comander.En aquesta obra ens explica com una tripulació està a punt de naufragar, i el capità fa mans imànigues perquè el vaixell no s’ enfonsi a causa d’ una gran tempesta, a causa de tots elsdanys del vaixell al final al acaba naufragant.En Martí feia temps que tenia pensada la idea del seu conte, i com que els professors van dirque s’havia de fer una redacció, va aprofitar-ho.Es va inspirar en el fet que es seu tiet té un veler i que li agrada molt anar amb ell i sobretot enquè un dia vam sortir a navegar i feia molt de vent i el vaixell es movia molt. En Martí ens va dirque s’imagina el cel tal com el descriu en el seu escrit. Creu que el cel és altra dimensió, i enaquesta dimensió quasi no hi ha res, només boira i ànimes. En Martí confessa que li agradenels llibres de la Laura Gallego García perquè tenen intriga però sense fer por, enganxen. El petitescriptor ens informa que el motiva escriure contes perquè pot inventar qualsevol cosa i devegades s’ho arriba a creure i dins del seu cap es fa com una pel·lícula. Malgrat això diu que novoldria ser escriptor professional més aviat ho fa com un «hobbie», però també si les coses escompliquessin podria ser-ho. En Martí es va posar molt content quan va saber que havia guanyatel premi i de seguida que va arribar a casa li va dir a la meva mare.

Podeu llegir el segon premi a:http://sites.google.com/site/certamenliteraridevalldemia

Red

acto

rs: V

ícto

r C

ebri

án i

Pol

Bel

tran

.

No tan sols va trobar el penjoll de Mireia Seijo i Elisabet GiliLes ones pujaven per la sorra amb suavitat i alhora eren arrossegades unaaltra vegada, el moviment constant creava l’escuma blanca quecapritxosa s’esvaïa a les mans com si presonera no volgués ser. La sorracapritxosa s’esvaïa a les mans com si presonera no volgués ser. La sorraencara era calenta, del sol que ara desapareixia sense pressa en l’horitzó.encara era calenta, del sol que ara desapareixia sense pressa en l’horitzó.Els seus reflexos eren cada vegada més vermellosos i les gavines semblavenEls seus reflexos eren cada vegada més vermellosos i les gavines semblavenvolar al seu voltant per seguir-lo en el seu viatge. La solitud s’apoderavavolar al seu voltant per seguir-lo en el seu viatge. La solitud s’apoderavadel lloc i el silenci només era tallat pel dolç soroll del mar que ballava ladel lloc i el silenci només era tallat pel dolç soroll del mar que ballava laseva dansa sense parar. Amb prou feines se sentia ja el motor dels vaixellsseva dansa sense parar. Amb prou feines se sentia ja el motor dels vaixellsdels mariners que tornaven per fi a casa, després d’un llarg dia de pesca.dels mariners que tornaven per fi a casa, després d’un llarg dia de pesca.Aliè a tot, el sol continuava desapareixent i s’anava tenyint el cel de negreAliè a tot, el sol continuava desapareixent i s’anava tenyint el cel de negrei més enllà la lluna tímida i blanca, sortia sencera i brillant anunciant per fii més enllà la lluna tímida i blanca, sortia sencera i brillant anunciant per fii més enllà la lluna tímida i blanca, sortia sencera i brillant anunciant per fila nit. I amb ella començava un nou dia per als animals i éssers del mar. Perla nit. I amb ella començava un nou dia per als animals i éssers del mar. Perla nit. I amb ella començava un nou dia per als animals i éssers del mar. Per

fi podien sortir de les entranyes del mar i veure a la fi la lluna presumida mirant-se al gran mirall que tenia sota si. Més a fi podien sortir de les entranyes del mar i veure a la fi la lluna presumida mirant-se al gran mirall que tenia sota si. Més a fi podien sortir de les entranyes del mar i veure a la fi la lluna presumida mirant-se al gran mirall que tenia sota si. Més a lallunyania se sentien amb intensitat els riures juganers de les sirenes que reposaven i assecaven les seves escames a les roquesllunyania se sentien amb intensitat els riures juganers de les sirenes que reposaven i assecaven les seves escames a les roquesllunyania se sentien amb intensitat els riures juganers de les sirenes que reposaven i assecaven les seves escames a les roquessota el penya-segat que pujava cap amunt fins a arribar al més alt, on els arbres vells observaven la imatge repetida cada nitsota el penya-segat que pujava cap amunt fins a arribar al més alt, on els arbres vells observaven la imatge repetida cada nitsota el penya-segat que pujava cap amunt fins a arribar al més alt, on els arbres vells observaven la imatge repetida cada nitper les sirenes més joves i belles. El far ja començava a il·luminar el mar, però com sempre ningú no anava cap a ell. Però ambper les sirenes més joves i belles. El far ja començava a il·luminar el mar, però com sempre ningú no anava cap a ell. Però ambper les sirenes més joves i belles. El far ja començava a il·luminar el mar, però com sempre ningú no anava cap a ell. Però ambla seva llum despertava el gran guardià del lloc. Momoloc, era un enorme i increïble animal marí, era un drac de cua vermellai el seu rugit només el podien sentir la gent de cor temorós. Aquelles persones que necessitaven saber que algú els cobria i elsguardava dels mals. Encara així al poble ningú no el coneixia, ni el venerava, ja que els privilegiats que sabien de la sevaexistència no en parlaven i intentaven fugir dels seus pensaments cap a Momoloc. Momoloc estava dolgut en pensar que laseva feina no era recompensada, però aquest dia tot va canviar; com abans comptava Momoloc s’havia despertat i aranedava per les profunditats envoltant l’illa perquè res no li ocorregués. Llavors va veure xipollejar en l’aigua uns peus petits.Aquests peus tendres eren a sobre del vell embarcador. Momoloc, tafaner va pujar a la superfície. La nena quedà perplexai va recollir de seguida els seus peus. Però sorprenentment no es va espantar. Si no que posant-se de puntes va acariciar lacara de Momoloc i va somriure. Momoloc respirà fortament i despentinà els cabells daurats i rinxolats de la nena. Ellaintervení mentre la brisa li acaronava la cara, i li feia tancar i obrir els ulls com la llum del far. - Hola, jo em dic Daphne. I tu comet dius?- Momoloc va romandre uns instants en silenci. Llavors va treure una pota de l’aigua i es va assenyalar el pit, on hi duiaescrit en un penjoll:“Momoloc, guardià de Santa Leocàdia”- Et diuen Momoloc, m’agrada... i ets el que guarda la nostraciutat, oi?- continuà dient la Daphne. - Sí, i què hi fas aquí?- Va dir Momoloc amb la veu rovellada de tant temps sense parlar.- Saps parlar!- Va dir Daphne intentant fugir de la pregunta. - Daphne, torna a casa, és molt tard...- Va preocupar-seMomoloc.Daphne sense cap estupor va acaronar la cara de Momoloc, els ulls del guardià impertorbable es van omplir dellàgrimes, després de tant de temps sense amor, apressi i sense amics amb qui conversar. - Esperotornar-te a veure Momoloc.- Va dir la Daphne mentre marxava dient adéu amb la mà. Momoloc, vadir en veu baixa mentre la seva amiga marxava: – jo també et vull tornar a veure... Daphne.- Acteseguit es capbussar dins l’aigua.Ja eren les dotze, les campanes de l’església de Leocàdia repicavenamb força, i poc a poc les sirenes, els peixos i altres éssers es submergien dins l’aigua i deien adéu a

La idea els va venir de sobte perquè a elles els agrada el mar i se’ls hi va acudir de fer aqueta història,introduint-se en la pell dels personatges. Ens van estar comentant que no es van inspirar en cappel·lícula, però que el drac marí si que es van inspirar amb el monstre del Llac Ness. Al principi elsva costar una mica però després no els va suposar gaire esforç.També ens van explicar que els agradaria ser alguna persona important en el món de l’escriptura, per ser periodistes oescriptores.Van otorgar-los un premi que no l’esperaven guanyar. Va ser un concurs entretingut per a elles i els va agradar participar.El premi els va semblar molt útil i el van compartir entre les dues guanyadores.En pujar a l’escenari van sentir una gran alegria que no l’havien sentit mai abans, inclosa una mica de vergonya.

l’agradable estona que havien gaudit a la superfície, encara faltava molta estona perquè el sol sortís, però ningúd’ells es volia quedar per comprovar-ho. Momoloc no hi parava de pensar, “què li passava a la Daphne?”, es deia,“es recordarà de mi?”, “em tornarà a visitar?”... Finalment el va desvetllar el sol que ja tornava a sortir, ja eren lessis del matí, el far ja no il·luminava i això significava que la seva vigilància havia acabat. Parsimoniós tornava a laseva cova, mentre sentia les gavines que planejaven sobre les onades que xocaven contra les roques. Els marinersja sortien a la mar i el sol començava a sortir entre els núvols espessos i blancs. Daphne ja era desperta, encarapensava en Momoloc. Així que va agafar les seves sabates, i sortí corrent cap el vell embarcador. Arribà esbufegant.Llavors amb les mans xipollejà dins l’aigua, però Momoloc no apareixia. “Fa molta calor i encara que em mulli laroba s’assecarà, podria anar-lo a buscar”, així que es tragué les sabates, saltà dins l’aigua mullant tots els troncsvells del embarcador. L’aigua era tèrbola, no distingia res. De cop una cara femenina li aparegué davant la cara.La Daphne es va espantar tant que obrí la boca i l’aigua la comença a ofegar. Les seves parpelles es tancaren,havia perdut el coneixement.Quan va obrir els ulls, notà els grans de sorra que li rascaven les mans. S’incorporà ambdificultat, i quedà sorpresa en veure l’entorn. Es trobava en una illa verge, en mig del mar. Quasi no podia distingiren l’horitzó el cel del mar. De cop, veié dins l’aigua com sorgien unes bombolles que l’inquietaran. S’inclinà perdescobrir, que estava pertorbant la plenitud del mar. I va percebre alleugerada, que era Momoloc. Llavors començàa parlar pels descosits. Tota nerviosa l’hi va explicar el que li havia succeït. Momoloc l’aturà:- La noia que t’haespantat, era Calyphsso. Una sirena, has tingut sort és amiga meva.Daphne assentí amb el cap. I digué tímidament:-Momoloc, ara que som aquí... m’ajudaries a trobar una cosa que vaig perdre al mar fa molt temps?- Això és el queet tenia preocupada?- Preguntà Momoloc.- Doncs, sí...- Respongué ella. - Si de veritat ho desitges trobar... tanca elsulls i aguanta la respiració – va dir Momoloc, amb seguretat.Daphne, obeí, ja que era un objecte molt important perella. Es pujà sobre el seu llom i junts es capbussaren dins l’aigua. Quasi encara no havien passat uns instants, que japodien tornar a respirar. Daphne, quedà amb un pam de boca oberta. Milers de coses s’apilonaven allà, dins lacova. Una cova immensa, amb estalactites i estalagmites, i per evitar la foscor hi havia unes làmpades que erenunes petxines buides, que reflectien la llum sobre els diferents pilons d’objectes. Momoloc des de dins l’aigua, cridàa un dels indígenes que hi havia allà:- Atualpa!- Caram vell amic fa molt temps que no venies a visitar-me, peròdigues Momoloc, que passa? - digué Atualpa apropant-se. Atualpa, era un home morè, que vestia una faldilla defulles seques i el seu pit estava pintat de vermell. Ell era el rei de la seva tribu, els Aturrencs, que vivien a la superfíciede l’illa. Havien fet un tracte amb Calyphsso, ells netejaven el mar i les sirenes els proveïen de bona sort, cançons,festes i protecció. Per tant tots els Aturrencs treballaven allà i gràcies a ells el mar està una mica més net. - Amicmeu, la meva amiga Daphne, busca un objecte molt important- explicà Momoloc. - Doncs bé Daphne, acompànyem– va dir Atualpa amb to servicial. Daphne el seguí impacient. Entre tant Momoloc es va quedar dins l’aigua,neguitós per poder complaure la seva amiga. Atualpa va portar a Daphne fins al piló de coses més proper. - Digues,què és el que busques?- Preguntà Atualpa.- Doncs... un penjoll de plata – contestà Daphne.Atualpa, començà acaminar. Daphne el seguia, mirant-lo de cap a peus. De cop i volta Atualpa es parà en sec. Estaven davant un muntde penjolls, però ara no estaven apilonats si no que estaven disposats dins unes vitrines. Potser pel seu valor.- Buf, noel trobaré mai...- Digué Daphne desanimada. - No et preocupis, els meus companys t’ajudaran- va dir Atualpasembrant una mica d’esperança.- Serà millor que us digui com es el penjoll, oi?- Va dir Daphne sense perdre temps.-Sí, seria perfecte!- Respongué Atualpa entusiasmat.- Té una inscripció, que diu “el misteri del mar t’està esperant i unhome vestit amb fulles t’ajudarà a trobar-me”- explicà Daphne que per fi entenia el seu significat. - Ho entensAtualpa, tu ets l’home vestit amb fulles, i Momoloc es el misteri del mar!- raonà Daphne.- Vinga aturrencs!- exclamàAtualpa, animant als seus companys.Al cap d’una estona, Daphne i el penjoll ja tornaven a estar junts. Ella començàa córrer amb el penjoll al coll cap a Momoloc, que ja l’esperava impacient dins l’aigua. Daphne li explicà el quehavia passat, i també la predicció del penjoll. - Aquest penjoll, el va crear Calyphsso, per la teva àvia, el va fer pertu pel teu aniversari. La teva àvia era la meva millor amiga...- explicà Momoloc.- Sí, ella m’ho va regalar abans demorir.- Digué Daphne, llavors començà a plorar i tancà el ulls. Quan es va despertar ja no era a la cova, si no al llitde la seva habitació. Tot havia estat un somni? Però descobrí entre les seves mans el penjoll, mullat. Daphnesomrigué satisfeta. Llavors va sentir un rugit, a corre cuita s’apropà a la finestra, i clissà entre les ombres del mar, lade Momoloc que li deia adéu amb la cua i acte seguit es submergí dins l’aigua. Daphne, mentre es posava altrevegada el penjoll, pensà “no tan sols he recuperat el penjoll, si no que trobat uns bons amics”.

ju

ny de 20

09

ed 5

9ed 5

9ed 5

9ed 5

9ed 5

9

26

Els reporters de l’ESTIL DIRECTE, també van entrevistar al segon classificat Sergi Fernández,que va aconseguir aquesta segona plaça amb el relat Sentiments inspirada en ell mateix i lesseves emocions. A en Sergi se li va acudir la idea de sobte, sense donar-se compte d’unaexperiència que va tenir no fa gaire. A continuació, ens va explicar que aquella redacció teniaalguna cosa a veure amb la seva manera de ser i del seu comportament diari.Sovint, en Sergi actua demostrant com són els seus sentiments i la seva personalitat, és unapersona que no li fa por expressar els seus sentiments.No li va costar gaire redactar aquest relat, perquè li agrada força l’escriptura i no li importariadedicar-se a l’escriptura o al periodisme.En Sergi, també ens va explicar que l’any passat també va ser finalista com aquest any ivasentir molta alegria al tornar a sentir que era finalista del certamen literari Josep Maria Pellicer.

Podeu llegir el segon premi a:http://sites.google.com/site/certamenliteraridevalldemia

Es curiós la manera com la memòria guarda els records. Podem recordar perfectament perits detallsinsignificants, una mirada, un el color d’una flor. Però en canvi, potser aquelles coses que serien mesimportants de recordar, el pas dels anys les esborra com les ones del mar s’enduen els dibuixos de lasorra. Així guardem com tresors una gran col·lecció de detalls que no poden dir-nos per que hemarribat a ser el que som. Però de cop i volta, un dia tot torna. Avui es un d’aquests dies. I abans queuna onada de temps es torni a endur la meva vida, m’agradaria poder explicar el dia que menys vulloblidar de la meva existència.-Puc explicar-te un secret?-Un brillants ulls verds em miraven amb la felicitat pròpia de la infància,aquella preciosa època en què les paraules “responsabilitat” o “preocupació” no tenen significat.-Aquesta nit el sol sortirà.Vaig somriure amablement a aquella nena d’apenes 6 anys.-És clar, Maria. Això no és cap secret. Cada nit surt els sol perquè pugui començar el dia un altrecop.La menuda es va emmurriar, i va negar amb el cap. Quina carona més adorable que tenia. Vaigpoder somriure encara més amb aquella visió.

- No el sol del cel. Tu no ho entens.- Va seguir negant amb el cap. Aquest cop no vaig poder evitar riure. Que una nena d’aquestaedat em digues que no entenia alguna cosa hem va semblar molt irònic. Hem va mirar amb aquells ullets, ressentida. Abans quetingués temps de dir alguna cosa mes, va sortir corrents en direcció al poble movent sorprenentment despresa aquelles cametes.Em vaig aixecar de la postura ajaguda que havia adoptat per estar a l’altura de la menuda, remenant el cap, i vaig continuartreballant el tros de terra que m’havien assignat.Al final de la jornada, vaig tornar cap a casa, primer a través dels camps, i més tard, creuant els estrets carrerons del poble. Senseinterès, vaig observar els ja familiars cartells que destacaven en totes les parets del poble. Tots començaven per la mateixaparaula. “Prohibit...”. O si no, hi havia alguns que deien “Obligatori...”. Havien començat a aparèixer feia un any i mig, acompanyatsde molts altres canvis, i ja s’havien convertit en un element mes del paisatge quotidià. En entrar a casa, vaig passar per el costatd’un d’aquells cartells, que anunciava amb gruixudes lletres negres: “Obligatori per a tots els ciutadans assistir al discurs setmanaldel il·lustríssim alcalde.” De fet, ni m’hi vaig fixar abans de traspassar la vella porta.-Hola Quim!-Vaig sentir que saludava la veu de la meva germana des de la cuina. Vaig sentir la càlida olor de l’estofat, i el soroll del’aigua al bullir al foc.-Bona Tarda, Lana.- Li vaig contestar, entrant a l’estança amb un somriure.-Que tal la mare?La noia es va girar un moment per mirar-me, i va tornar a concentrar-se en el sopar.-Com sempre. Asseguda a la butaca murmurant incoherències.-Va respondre amb un sospir.-Que tal tot per el camp?-Bé, com sempre. Molta feina, molt de sol, i molta terra.-Vaig asseure’m en una de les cadires que ocupaven, juntamentamb la taula, l’habitació principal de la casa, que a hores feia de cuina, menjador, i sala. – Ha vingut la Maria a dir-me

L ‘Aina, guanyadora del primer premi va comentar que no se sentia identificada amb cap dels seuspersonatges,no s’esperava haver guanyat el primer premi i li ha fet molta il·lusió. Va confessar que la primera frasedel text va ser una frase d’un messenger que va llegir, creu que era «el sol sortirà aquesta nit» i d’allàva treure la idea i la va estar desenvolupant. La frase en si no té res a veure amb el relat, diu l’Aina, al finalli va costar més tirar la idea endavant.L’Aina explica que li encantaria dedicar-se a escriure en un futur, tot i que sap que és molt difícil i quepoca gent aconsegueix viure d’això.

CARRER NOU, 1/ LA RIERA 78 08301 MATARÓ TEL. 937901957 FAX. 937906223

una de les seves tonteries dinares, però a part d’això, res digne d’explicar.Vaig aixecar la vista per mirar com feinejava.-Així que la nena continua obsessionada amb tu, no?-Es va riure la meva germana.-I que t’ha explicat aquest cop?-No se que de que aquesta nit sortiria el sol. Ja!Com si no...-El plat que en aquells moments duia ma germana en braços vacaure sorollosament al terra, trencant-se en mill bocins. La meva germana tenia els ulls molt oberts, i hem mirava senseveure’m.-Lana, estàs be?-Hem vaig aixecar preocupat, acostant-me a ella, e intentant no trepitjar cap dels troços del plat. Laseva expressió va recobrar la normalitat, però la coneixia prou com per saber que nomes era una mascara per sobre dela veritable realitat.-Esteu be?-Va dir una veu rovellada per el pas dels anys, que venia d’un racó de aquella sala.-Si mare, no et preocupis.-Va respondre la Lana amb veu inexpressiva, i hem va mirar fugaçment abans de girar-se pertornar a la feina.No podia dormir. Hem removia al llit inquiet, sense saber la raó de la meva preocupació. No havia passat res. Tot continuavacom sempre. Però per alguna estranya raó aquella nit la dolça foscor de la son no venia. En un dels meus intents peradormir-me, vaig sentir una remor llunyana. Un brunzit de veus i passos. Per un moment hem vaig preguntar si ja haviatornat el dia, i la gent marxava al camp.Però un ràpid parpelleig hem va revelar que les estrelles encara continuaven brillant al cel. Sabia que un cop tocada lacampana dels vespres, ningú podia sortir al carrer. Mai vaig entendre la raó d’aquella norma, però tampoc era resespecialment difícil de complir. Tot i això, aquella nit la curiositat va poder contra la meva voluntat. Hem vaig aixecarintentant fer el menor soroll possible, i vaig treure el cap per la finestra, a penes uns centímetres, prou per poder observarel desert i obscur carrer. Però hi havia alguna cosa que no hauria d’haver estat en una nit normal. Una llum brillava al fons,allà on començava el poble. Els rajos es reflctien en els bruts cristalls de les finestres, creant un joc de centelleigs brillantsi fugaços, amb una bellesa dinàmica que mai havia contemplat. Aquell curiós espectacle desprenia alguna cosa viva. Illavors ho vaig sentir. Un cant teixit de mi veus diferents, que entonava amb força una cançó que no sentia des de la mevainfància. Per alguna raó desconeguda, les llàgrimes van començar a regalimar per les meves galtes. No entenia res. Quèestava passant? Però sobretot, perquè plorava?La melodia anava pujant de volum a mida que aquell gran punt lluminós s’acostava. Vaig començar a sentir, per sota dela cançó, la rítmica remor de centenars de peus trepitjant el terra. Com mes s’aproximava, començava a distingir la flamade les torxes, o els cossos que les sostenien. I quan va començar a enfilar el carrer, els rostres es van tornar nítids. El llibreterde dos cantonades mes avall. La noia que cosia els vestits a cal sastre. I de cop, la sorpresa, precedida d’una granincomprensió, hem va inundar. La meva germana. Entre tota la gent. I al costat, agafant amb la seva maneta esquifida,la Maria. El seu rostre infantil mostrava una expressió de pura felicitat. Mes tard, entendria que aquella nena no enteniares del que allà realment passava, però que notava que allò era alguna cosa important, notava la força que tenia aquellmoment. I les altres cares. Vaig veure-hi la determinació, algun centelleig de bogeria. Però sobre tot, la ràbia.La munió va continuar carrer avall, en direcció a la plaça del poble, deixant-me a mi i la meva incomprensió en aquellcarrer ara buit. Però no indiferent. Havia crescut en el meu interior el desig incomprensible i irracional de unir-me a ells, detornar a cantar ven fort aquelles notes rovellades per el pas del temps. De fet, vaig contemplar alguna gent que s’hi afegia.No entenia res, fins que la meva mirada va ensopegar amb un d’aquells cartells. “Prohibit crear qualsevol tipus deorganització extrafamiliar”. I la meva ment va recordar el dia en que aquells cartells van ser penjats. El club de Futbolmunicipal va desaparèixer. Tampoc hem va saber molt de greu, jo no hi participava. També l’associació cultural, però hovaig entendre perfectament, no hi assistia casi ningú als seus actes, i demanava pressupost municipal. I la meva memòriava anar retrocedint fins al dia en que aquell nou alcalde va pujar al poder. I com si d’una pel·lícula es tractes, vaig anarveient tots els canvis que havia comportat aquest fet. I vaig entendre, per fi, el que havia passat. Com no havia pogutadonar-me que ens treien la llibertat a poc a poc? Per què no estava jo allà, cantant i defensant-la?Perquè havia preferit la comoditat que comporta no haver de decidir res, de únicament seguir unes normes. I havia fetcas omís a la llibertat perduda que plorava dins meu.I en aquell moment, vaig sentir la determinació que havia vist en els rostres de la gent. I aquest cop, no la vaig amagar.Vaig deixar que cremes, com les flames que havia vist, i que hem guies fins a la porta. I vaig sortir, decidint per primer copen molt de temps allò que jo volia fer.Com totes les coses petites, la petita revolució local contra la petita dictadura local va tenir unes petites repercussions.Gairebé ningú es va assabentar d’aquest fet. Del cas d’aquell petit poble que va decidir per ell mateix. Però jo, no vull oblidarmai aquell dia, ni sobre tot, aquella nit. Per que la petita flama que va començar a crema llavors, s’ha convertit en unafoguera. Però aquesta foguera mai haurà d’oblidar gracies a que es va encendre. Ni la meva memòria tampoc.

29

ju

ny de 20

09

ed 5

9ed 5

9ed 5

9ed 5

9ed 5

9

L’Hel·lena diu que li ha sorprès quedar segona ja que pensava que quedaria més enrere; nose sent identificada amb la gata protagonista, però comparteix la idea que tothom ha pensaten marxar un temps. La idea, comenta l’Hel·lena, va sorgir del gat que té a casa «Unavegada es va escapar i em va venir al cap la idea.» L’Hel·lenaconfessa que potser li agradaria viure d’escriure, però encara no ho té clar.

Podeu llegir el segon premi a:http://sites.google.com/site/certamenliteraridevalldemia

El cafè Zúrich, de Clara MasvidalM’agradava arribar d’hora als llocs. De fet, jo arribava deu minuts abans de les cinc, l’horaque havíem acordat. Esperava poder arribar al cafè, triar la taula on asseure’m i esperar queell arribés, mentre m’asserenava i pensava què li diria. Vaig triar una taula des d’on es veiatota la Plaça Catalunya, la boca del metro i El Corte Inglés. I també la porta del Zúrich. Ambaquella taula dominava tots els angles possibles de visió. Nou minuts. El cambrer va venir ademanar-me molt amablement si volia prendre alguna cosa. Mmm. No. Esperaria. De fet, tothavia estat molt precipitat. Massa. L’havia conegut perquè una amiga m’havia instat aentrar en un d’aquells xats, on se suposa que trobes l’amor de la teva vida. Jo, per demostrar-li que era una bajanada, em vaig crear un perfil fals i vaig començar a parlar amb gent que,o tenia molt poca feina, o directament no en tenia; però el cas és que, d’entre molta que notenia res d’interessant, em va cridar l’atenció el perfil d’algú.Set minuts per les cinc. Vaigveure que s’acostava un home. Jove. Portava barba, unes ulleres cares i un maletí de pellque encara ho era més. Em vaig animar de cop, i els ínfims dubtes que tenia van desaparèixer.

Havia de ser ell. I venia directament cap a mi. Vaig esforçar-me a oferir-li el meu millor somriure, i vaig creuar bé les cames,de manera que semblava segura de mi mateixa. Ens separaven tres passes. Dues. Però va desviar la mirada, i va anar aseure al costat d’una rossa atractiva que hi havia darrere meu. Déu méu! Que ridicula havia sigut. Vaig riure’m de mimateixa, interiorment. Encara faltaven sis minuts per les cinc. Tenia temps.M’havia dit que no feia falta portar cap peça deroba acordada, que, tant com havíem parlat, ens reconeixeríem només veure’ns. Jo no ho tenia tan clar, però. I, posats afer cavil·lacions, tampoc feia tant que ens coneixíem. Tres mesos? Potser una mica més. Ell trobava que això era molt?Tampoc no ens havíem passat cap fotografia… Això, en realitat, em semblava bé: no ens estàvem jutjant pel físic…Jo, queem reia de la meva amiga, que s’enamorava tan fàcilment, i dels homes més estranys, jo, estava en un embolic semblantals que es posaria ella.Però havia de reconeixer que em feia gràcia quedar amb algú d’aquesta manera, sense haver-nosvist abans, per un cop seria jo la que tindria alguna cosa interessant a explicar… Cinc minuts justos. Vaig veure a través delvidre que algú entrava, però no si era un home o una dona. Acabava de sentir la porta del cafè, i vaig decidir fer veure queno mirava en aquella direcció, perquè no em passés el mateix d’abans. L’espera se’m va fer interminable, però, com quetenia la mirada baixa, els meus ulls van topar amb… unes sabates. No, eren unes bambes. Bambes? Uns mitjons gruixuts, decotó. Lletjos. I aquelles vores… No ho vaig poder resistir, i vaig aixecar la mirada, que va topar amb la d’un home que esveia cansat. Més aviat gran. Estava suat, i duia molla la samarreta, que no marcava els abdominals perfectes que joesperava, sinó una protuberància important, més aviat desagradable. Jo al·lucinava. No. Això sí que no. No suportava elshomes que s’empatxaven i, després, per no sentir-se malament, es mataven a fer esport. Però com podia tenir la indecènciad’haver anat a córrer just abans de quedar amb la seva cita, és a dir, jo? Em va somriure, i em va preguntar alguna cosa. Jo,que no devia entendre’l bé, capficada com estava, vaig assentir. I, davant dels meus nassos, vaig veure com s’enduia lacadira del meu davant. Perfecte. No entenia res. Era una mena de broma? Després, vaig comprendre que el que em deviahaver preguntat era si podia agafar la cadira, i no si jo era la seva cita. Vaig recriminar-me la meva estupidesa. Massa tard.Contariada per aquest contratemps, vaig mirar el meu rellotge. Faltaven quatre minuts per les cinc, i no tenia cadira peral meu acompanyant. La resta de taules estaven ocupades. Morta de vergonya, vaig cridar el cambrer, i li vaig demanaruna cadira. Mirant-me amb cara de pobre-dona-està-boja-i-a-sobre-l’han-plantat, i em va dir que no hi hauria cap problema.

En menys d’un minut la tenia allí. Va tornar a insistir en el que era referenta la meva consumició. Quina mania! Si només duia set minuts asseguda!Vaig refusar tan amablement com vaig poder.I m’estava posant tantnerviosa… Un corrent d’aire… Això volia dir que havia entrat algú. Bah,amb una mirada ràpida en vaig tenir prou per descobrir que era unaparella d’avis que entraven feliçment agafats de la mà.Una mare ambels seus fills, dues parelles d’adolescents, un home que vestia moltmalament, i que vaig descartar automàticament (ell haviade tenir molt bon gust per a la roba, doncssempre em deixava parada amb els seusconeixements sobre moda), una dona jove amb

un posat molt altiu, i una altra dona amb els seus fills. Devia serl’hora de sortida de l’escola… Tots ells entraven, demanaven elquè volien i s’ho enduien, ja que ningú s’havia aixecat de la sevataula encara. Però la cambrera de la caixa no entenia gaire béel que li demanaves els nens, i s’estava creant una cua que noem deixava veure l’entrada, i, molt menys, la meravellosa vistaque m’oferia la Plaça Catalunya.Les cinc i cinc minuts! Ja feiatard, i jo, ni tan sols me n’havia adonat. I si havia decidit nopresentar-se? I si no venia? No sabia què estava fent allà. Notenia sentit. Havia de marxar? Estava fent una bogeria. Quedaramb algú de qui ni tan sols en sabia el nom real… Però era tansimpàtic, tan dolç i tendre… No ho havia pogut evitar.Una altraràfega d’aire… En necessitava molt, d’aire. Quin disgust! Estavaa punt d’aixecar-me per anar a pagar, quan, de sobte, vaig sentiruna veu femenina davant meu:- Hola, em dic Mercè. Tú ets laGemma, oi?Només recordo que tal com em vaig aixecar, vaigcaure rodona al terra, desmaiada, i la cafeteria sencera s’esvaniaen taques lluminoses estranyament difuminades sobre meu

La Clara es va inspirar un dissabte que va anar a Barcelona i va passar per davant del cafè Zurich i li vaagradar molt com era. El tema de la redacció no té res a veure amb la seva vida, és més, està totalment encontra de conèixer gent a través dels xats, ja que creu que la gent més important es coneix cara a cara, ja queno es pot saber què hi ha a l’altre cantó de la pantalla. Ens explica que no sabia quin final fer, no sabia comacabar-lo. Volia fer un final diferent, que destaqués i que no sonés típic. On algú es morís o li passes algunacosa. No se sent identificada amb cap personatge però ens diu que si fos la Gemma, se sentiria molt decebuda,i que no tornaria a entrar en un xat mai més. Una anècdota que ens comenta és que ella ja sabia que guanyariaperquè ho va veure quan la Maite estava remenant els papers, i que es va morir de vergonya.

A «El millor regal». En aquesta narració en Jordi surt tard de treballar i pateix un accident. Mentreestà en coma, té un somni que consisteix en una ruleta del destí. La gent va tirant fins que li tocaa en Jordi. Ha de triar entre la vida i la mort i encertadament tria la vida. La Sandra ens explica quesi fos en Joan, ella també triaria la vida, ja que pensa que és un bon regal i que s’ha de viure almàxim i aprofitant-la dia a dia. Ens comenta que no s’esperava el premi perquè era un temaestrany i no sabia si agradaria a la gent.

Podeu llegir el segon premi a:http://sites.google.com/site/certamenliteraridevalldemia

T E M P S D ’ E S P E R AA trenc d’alba, la seva cara reflectia el moment de màxima expressió d’una tristesa assumidaamb el pas del temps. Començava el dur ritual de cada dia. S’aixecava del llit i amb els ullsencara ennuvolats obria les cortines de l’habitació recolzant-se en un dels marcs del balcó. Laseva esperança no havia minvat gens des del primer dia i l’olivera que havien plantat els avisrestava impassible enmig d’un paisatge de tonalitats boiroses. El cel grisós recordava quel’hivern era a punt de trucar a la porta d’una masia on no havia desaparegut la tardor des d’unsanys ençà. Enretirant-se de la poca claror del nou dia, s’obligava, un matí més, a pensar que jahavia passat massa temps. Tot i així, la mare sabia que, malgrat les absurdes promeses, nodeixaria de fer-ho. Obrir aquella finestra cada dia amb els primers instants de llum era el motiuque necessitava per encarar el ritme imparable de la vida.Com cada matí, el pare va aixecar-se en sentir el primer gall. Va baixar a la cuina i va revifar lallar de foc per escalfar la casa i perquè la mare la trobés preparada per fer el dinar. Va aprofitartambé per preparar-se l’esmorzar i va agafar el porró de sobre el marbre per tenir a punt

l’intens raig de vi que donaria per finalitzat el seu àpat de primera hora. En aquell moment, la mare va entrar per la porta delmenjador.Tot i l’aparent normalitat de tots els actes, els dos sabien que a partir d’aquell dia una de les dues parts del llit no tornaria aescalfar-se. La realitat dels sentiments no els va permetre gaudir d’aquells últims moments sense pensar amb el futur properque els esperava i, quan el pare es va aixecar, la mare va fer el cor fort. El pare se li va acostar, li va agafar la mà i les miradesdels dos van congelar-se ens els ulls de l’altre.- No hi ha força més gran que la del nostre amor –va dir el pare. Els ulls de la mare van començar a enllagrimar-se. Es van besari es van abraçar.La felicitat absoluta del tendre apropament contrastava amb la por angoixant del distanciament immediat i, enmig d’aquellalluita interna de sensacions oposades, el pare va haver-se de separar de la seva dona per agafar el menjar i el mocador defer farcells. Se’l va penjar a l’esquena i es va tornar a girar per recuperar la mirada de la mare, però no la va trobar. La vaveure asseguda, d’esquenes a ell, al davant de la llar de foc. S’hi va acostar i va restar de peu al seu darrere durant unsinstants sense dir absolutament res. Va respirar profundament, va posar la mà dreta sobre l’espatlla de la mare i va fer-li unpetó al cap. Va tancar els ulls perquè va saber que la seva dona plorava en silenci. Es va emocionar interiorment i en veureque aquell sentiment podia fer-se extern, va girar-se i va marxar cap a l’entrada de la casa. Sempre havia intentattractar aquell tema amb tota la normalitat possible per no fer-la patir i ara no era el moment de tirar-ho tot perterra. En sentir les passes del pare allunyant-se, el cor de la mare va trencar-se en dos. Una meitat es va quedarentre les parets de la masia, l’altra se la va endur el pare, embolicada en una bandera plena de sang. Les guspiresde la llenya cremada afogaven els seus sanglots. Els seus ulls miraven fixament unes flames que cremavenintensament.Quan en Joan va obrir els ulls, ens va despertar ràpidament, gairebé sense ni posar els peus a terra.

- Montserrat! Teresa! Ràpid, aixequeu-vos! El pare!Vam baixar les escales tan ràpidament com vam poder, sense canviar-nos la roba de dormir, per veure si encara érem atemps de desitjar-li, un cop més, un bon viatge.- Ha marxat, ja, el pare? Ha marxat? –va preguntar en Joan completament esverat mentre arribava a la cuina.Ja no hi era. La mare no va contestar. Ni la vam veure, però vam sentir que no va dir res. El seu silenci ens va fer sortir correntfins a l’entrada de la masia on no hi havia ningú. El camp, els arbres, les muntanyes i la fredor d’un matí d’octubre van ajudarles nostres mirades a transmetre’ns el sentiment que cap dels tres volíem assimilar. El pare ja no hi era i no sabíem si tornaríema veure’l. En entrar un altre cop a casa i en arribar a la cuina vam veure la mare asseguda al davant d’aquella llar de foc quesempre havia escalfat tots els racons de la casa, però que en aquell moment transmetia una fredor inusual. Absent de tot iamb els ulls fixats en la flama, les llàgrimes li relliscaven per les galtes i, en notar la nostra presència, va allargar la mà sensemirar-nos per apropar-nos a ella. Ens va agafar de la cintura i va estrènyer-nos ben fort mentre els quatre deixàvem cremarla nostra mirada.La nostra casa restava en silenci. Cap paraula ni cap soroll. Cap bram ni cap esquellot. Absolutament res. Només desesperació.El nostre món restava en la buidor de les flames del nostre pare.En aquell compàs d’espera, vaig entendre que a la mare li havien arrencat l’essència de la felicitat i allà, al costat de lesbrases del dolor d’aquella pèrdua, vaig sentir la violació de la nostra intimitat familiar. A nosaltres ens havien arrencat elpare i a la mare li havien arrencat el seu home que, tot i que ell s’hi havia avingut, la seva decisió havia estat pràcticamentobligada. La conseqüència d’aquella realitat no desitjada ni per nosaltres, ni per la mare, ni tan sols pel mateix pare, era unsofriment inexplicable que havíem de patir en la soledat personal. Quan la mare ens va dir que anéssim a canviar-nos deroba, vam tornar a l’habitació sense dir-nos res mentre ella es quedava a la cuina amb el foc fent-li companyia. En aquellinstant, vaig ser conscient que iniciàvem una nova vida.En els primers temps de l’absència, la mare desprenia tristesa en tots els seus actes malgrat no voler-ho aparentar davantnostre i nosaltres només pensàvem en el dia que tornaria elpare, però no gosàvem a preguntar-ho perquè sabíem queningú no podia respondre’ns. Els detalls, els silencis, els actes iles paraules de la vida familiar evocaven el pare. Tot evocavael seu record.A mesura que van avançar els dies, vàrem aprendre ainterioritzar un sentiment que no havia canviat en capaspecte. Teníem les mateixes sensacions i els mateixospensaments, senzillament vàrem saber conviure amb ells. Lamare va ser un bon exemple d’aquest canvi. Després del’apatia de les primeres setmanes, va carregar-se el pes de lafamília a l’esquena i ens va ensenyar a viure sense oblidar lapresència del pare. Va assumir les tasques de casa i aquellesque també li pertocaven a ell, i ens va demostrar com espodia encarar una vida destrossada amb la força necessàriaper canviar, fins i tot, el sentit del vent. Les ganes de viure,l’estimació inesgotable vers el seu home i el lent pas d’untemps inacabable van fer de la mare una experta en la lliçómagistral de la vida. Va aconseguir fer-nos viure amb la figuradel pare com a referent. Sense dolor ni penediment, ambestimació i sinceritat. Exterioritzava allò que pensava i allòque sentia de la manera més ferma possible. No tenia captipus de por quan parlava d’ell o, fins i tot, quan parlava ambell.L’havíem sentit parlar sola alguns dies quan anàvem a dormiri ella encara es quedava a la cuina. Era una mostra evidentd’un record i d’una estimació perdurable. Des del dia que elpare va marxar, sempre hi havia un plat buit més a taula en elseu lloc. La mare mai no va explicar-nos perquè ho feia, peròdes del primer moment vam entendre el significat d’aquellaactitud. La porta oberta a la tornada. Fos en el moment quefos, si el pare creuava la porta d’entrada a casa, podia trobar-se la donació plena de la mare a través dels detalls. El porróple també era al seu lloc i quan el vi es tornava ranci, la mareel netejava i l’omplia de nou deixant-lo sobre el marbre, en elmateix lloc on el pare l’havia trobat cada dia quan preparavael seu esmorzar.Als tres ens sorprenia que la mare no defallís mai, que nodemostrés cap signe de dolor. Si més no, quan nosaltres éremal davant. Va aconseguir transmetre’ns tendresa, tranquil·litati normalitat, i gràcies a això, vam concebre l’actitud del’esforç, de la fortalesa i de la constància del dia a dia. Nomésl’havíem vist plorar el dia que no vam poder acomiadar-nosdel pare i, en canvi, nosaltres encara hi havia moments quesentíem tan aquella absència que necessitàvem exterioritzar-la en forma de plor, entre els llençols del llit de la nostra

habitació.Amb el temps vam saber que la mare també tenia els seus moments de debilitat, però que havia optat per a no demostrar-nos-els. Patiaen silenci el seu dolor i, també, el nostre. Havia volgut assumir el nostre patiment per evitar-nos allò que ella vivia en la solitud de la sevahabitació. Els pitjors moments de tristesa del seu dia a dia era quan obria els ulls a trenc d’alba i la seva cara reflectia el moment demàxima expressió d’una tristesa assumida amb el pas del temps.Des de la cuina, la mare va sentir com la cridàvem esverats des de la porta de casa i va deixar d’escaldar el pollastre que acabavade matar. Mentre s’eixugava les mans amb el davantal va acostar-se a l’entrada del mas. Li estranyaven aquella mena de crits, elsseus fills s’havien fet grans, sobretot en Joan que gairebé era un home, i no entenia la inseguretat que despenia el to del què escoltava.En sortir va veure la figura bruta i deixada d’un home que era a pocs metres de l’olivera amb un aspecte físic dèbil i deplorable, elscabells bruts i la roba mig esparracada. Una imatge que no feia presagiar cap bona companyia.- Marxi ara mateix! –va cridar la mare amb una veu ferma–. Fora! Fora d’aquí li he dit!- No... –va contestar l’home pràcticament sense forces aixecant-se del terra– No us espanteu...- Deixi de molestar-nos si no vol que...L’home, amb la veu tremolosa, caminant sense cap tipus de força i arrossegant els peus, va articular una frase que no vaig entendre.La mare, però, no va continuar cridant. Els seus braços van perdre la força. En veure el seu canvi d’actitud, vaig alçar ràpidament elsulls i em vaig quedar mirant el seu rostre. Havia quedat glaçada en sentir aquelles paraules. Li havien canviat les faccions. La brillantordels seus ulls em recordava una cara que només havia vist aquell maleït dia feia gairebé tres anys.Darrera d’aquella barba sense cuidar i sota d’aquells cabells greixosos, s’hi amagava un home aparentment desconegut que acabavade passar pel costat de l’olivera. La seva única carta de presentació davant de tots nosaltres era una frase, per a mi, insignificant. Pertercera vegada, però, mentre avançava cap a nosaltres, va tornar a repetir les mateixes paraules.- No hi ha força més gran...

A totes les dones que han patit els temps d’espera de qualsevol guerra.A les meves àvies.

En David es va inspirar en la història de la seva àvia, que vivia a Canyamars i va ser testimoni d’aquest viatgevital del seu pare. Així doncs, la seva àvia materna va ser viure la marxa del seu pare i de la seva posteriortornada com un desconegut. La seva àvia li va explicar a ell mateix quan era petit i en David ho recordaintensament. Els personatges que hi apareixen són reals però amb tocs de ficció literària per donar-li intensitat.En David, que és llicenciat en Humanitats i diplomat en magisteri de llengua estrangera, i que actualmenttreballa al col·legi com a professor de Filosofia de Batxillerat afirma que li agradaria fer les tres coses que totapersona no pot deixar de fer: plantar un arbre (que ja ha fet), tenir un fill i escriure un llibre.El fet de guanyar aquest concurs que se celebra a l’escola li fa molta il·lusió i encoratja els pares i anticsalumnes perquè hi participin en la propera edició.En David afirma que escriure és una manera d’expressar sentiments que només et permet el mateix fet d’escriure.

En Jordi Vadell va guanyar el segon premi amb la seva obra Mitjons, soledat,samarretes interiors i forts batecs de cor (tot dins el calaix)

La podeu llegir a http://sites.google.com/site/certamenliteraridevalldemia

35

ju

ny de 20

09

ed 5

9ed 5

9ed 5

9ed 5

9ed 5

9

ju

ny de 20

09

ed 5

9ed 5

9ed 5

9ed 5

9ed 5

9

36

Els alumnes més grans del col·legi van festejar la tarda deldivendres disset d’abril lafesta de promoció i van gaudir d’un sopar preparat per al’ocasió al pavelló del centre.Els seus pares, juntament amb els professors que hantingut durant els seus estudis, vanacompanyar-los durant tota la festa.A les set de la tarda, els estudiants, juntament amb elspares i els professors que han tingut des de la infància finsara, van reunir-se al teatre de l’escola, on van fer unacerimònia en la qual els van posar el birret i els van donaruna orla a cadascú.Els membres de la comunitat educativa, i l’alumne ManelBosch van fer els esperats i emotius discursos.Enmig de l’acte, l’Associació d’Antics Alumnes van fer ellliurament de les beques dels Treballs de Recerca deBatxillerat.

En Manel Bosch va fer un discurs centrat en una retros-pectiva simpàtica de la seva estada escolar.Podeu llegir-lo aquí: http://sites.google.com/site/estildirecte/Tot seguit van anar al pavelló on tot era llest per a un gransopar i una gran celebració amb ball i molta diversió.Van fer un sopar envoltat de converses amb companys iretrobaments amb antics professors.Després els van passar una presentació de vídeo amb unrecull de fotos de la seva vida a l’escola i la seva músicapreferida de fons, que havien preparat els pares de l’alumnat.Finalment van començar a ballar al so de la música i vanfer el ball que els alumnes realitzen amb els seus pares,un vals.Quan ja havia acabat tota la gresca al col·legi, molts vananar cap a una altra festa, que va tenir lloc a una conegudadiscoteca de Mataró.

Els alumnes de 2n de

Batxillerat van celebrar la

Festa de Promoció.

Batxillerat

Els estudiants de la promoció del 1991 van celebrar el 17 d’abril la sevafesta de promoció.

Redacció: Andrea Pozo, Gemma Romagosa i Carla Salomó.

37

ju

ny de 20

09

ed 5

9ed 5

9ed 5

9ed 5

9ed 5

9

Les redaccions literàries dels alumnes de MaristesValldemia han obtingut una gran valoració en els premison s'han presentat. Les redaccions, que havien de ser encatalà, es van presentar a la delegació d'Òmnium deMataró i van competir en tres nivells: Mataró (JoaquimCasas), Serralada Litoral (Maresme, Badalona i Vallès) iCatalunya.

Pel que fa al premi Joaquim Casas, els alumnes van recollirel premi al Saló de Sessions de l'Ajuntament en un acteemotiu. Els guardonats van recollir el premi que constad'un diploma, un lot de llibres i un taló intercanviable permaterial literari. Als primers classificats de cadascunade les cinc categories correspon, a més, la piràmide devidre del Memorial Joaquim Casas. Als assistents a l'actetambé se'ls lliurà el llibret que cada any edita Òmnium deMataró amb els treballs premiats.Pel que fa al Sambori, Valldemia va emportar-se una granquantitat de premis, ja que se n'atorgaven 2 per categoria

i la nostra escola va obtenir-ne en totes. El premi Samboriés promogut a Catalunya per l'Òmnium Cultural i comptaamb el suport de la Fundació Sambori i de la Institucióde les Lletres Catalanes i el Departament d’Educació dela Generalitat de Catalunya. El premi Sambori és un premide país i s’estructura en dues fases diferenciades: elPremi Sambori Òmnium Demarcació i el Premi SamboriÒmnium Catalunya. Així, els treballs passen dels cen-tres a un àmbit comarcal i d’aquí passen a un àmbit na-cional. Per tant, el proper pas serà poder participar-hi enl’àmbit dels Països Catalans. A més, amb tots els treballspremiats es publicarà un llibre de recull que es preténdistribuir als centres per tal que es converteixi en unaeina de treball a l’aula.

Els alumnes de Maristes Valldemia obtenen 18 premis literaris.

Pol Ribas i Ana BoixPol Ribas i Ana BoixPol Ribas i Ana BoixPol Ribas i Ana BoixPol Ribas i Ana Boix

guardonats al Samboriguardonats al Samboriguardonats al Samboriguardonats al Samboriguardonats al Sambori

nacionalnacionalnacionalnacionalnacional6 premis al Memorial Joaquim Casas i 10 al Sambori dela Serralada Litoral

Recollint els premis Sambori Serralada

Litoral

Finalment, en la fase nacio-nal el nostre col·legi va serl'únic que va obtenir dospremis. Pol Ribas va obtenirel primer premi de la sevacategoria, fet que li permetràpassar un cap de setmana aPort Aventura amb la sevafamília. Per la seva banda,l'Anna Boix va obtenir unaccèssit. El premi es valliurar a l'auditori de la Pedre-ra el passat divendres 22 demaig.

Recollint els premis Memorial Joaquim Casas

Cultura

ju

ny de 20

09

ed 5

9ed 5

9ed 5

9ed 5

9ed 5

9

38

Edebé

Els alumnes de 4t d’ESO queden segons alconcurs ESO lliga

fo

to

: L

a f

in

es

tr

a e

sc

ol

ar

L'ESOLLIGA és campionat escolar on hi participen alumnes de 4t d'ESO de 7 centres de Mataró i Cabrera.Els centres escolars participants són aquests:- Freta, Pla d'en Boet, Valldemia, Sant Josep, Cor de Maria, Col·legi Sant Feliu de Cabrera i l’IES Miquel Biada. Aquestsequips s’enfronten en format lliga cada 15 dies per jugar un partit.

La nostra escola ha quedat segona classificada.En la foto de l’esquerra veieu la majoria departicipants, mentre que en la de sota podeu veurel’Aina i en Blasco en ple partit. Cal dir que elsalumnes han estat acompanyats pels professorsJoan Bracero i Albert Dotras.

eso lliga

3939

ju

ny de 20

09

ed 5

9ed 5

9ed 5

9ed 5

9ed 5

9

Dos estudiants de 4t d’ESO es presenten ales proves Cangur

Jorge Blasco i Aina Martínez par-ticipen en el concurs matemàtic.

El passat dia 25 de març es va celebrar arreu de Catalunyala XVI Edició de les proves Cangur, un concurs matemàticque consisteix en la resolució de 30 preguntes amb 5possibles respostes per a cadascuna. Dos alumnes, queactualment cursen 4t d’ESO a Valldemia, es van presentaral concurs, motivats pel seu professor de matemàtiques.Jorge Blasco va quedar entre els 300 primers de 6000participants, mentre que Aina Martínez va quedar per so-bre dels 2000.Enguany s’ha celebrat la XVI Edició de les proves cangur,convocada per la Societat Catalana de Matemàtiques. Enaquest concurs de caire internacional, on Catalunya parti-cipa com a nació, hi van participar un total de 19.772alumnes entre les 4 categories (3r, 4t D’ESO, 1r i 2n deBAT). Les proves consisteixen en 30 problemes de diferentnivell de dificultat, amb 5 possibles respostes per a cadaproblema i un límit de temps de 1 hora i quart per respondre-les totes.Els periodistes de l’Estil Directe van poder parlar amb unade les participants i els va dir que s'hi va presentar perquèen tenia moltes ganes. L'Aina i en Jorge van anar a unesjornades de preparació de l’olimpíada Matemàtica a la UAB,però no va poder participar-hi. Com que es van quedar ambganes de fer-ho, van presentar-se a les proves Cangur. Lespreguntes que els van fer els van semblar molt complicades,sobretot alguna; però del que més es queixaven era de lafalta de temps per respondre les preguntes.

Va ser seleccionada entre mes de 700aspirants

L’alumna, juntament amb 56 joves mes, gaudirà d’unesestades científiques a Planes de Son

Des de l’any passat, la Fundació Caixa Catalunya ofereixunes beques a 50 joves catalans de 4t d’ESO interessatsamb la ciència. En l’edició d’enguany, dos alumnes de lanostra escola (Jorge Blasco i Aina Martínez) es van pre-sentar, i desprès d’una preselecció i una entrevista, AinaMartínez va ser escollida. Participarà en unes estades de13 dies amb científics d’arreu, concretament en el projecte“Introduccion to the astronomy, the astrophisics an a spacemission design”.La Fundació Caixa Catalunya convoca les beques E2C3(Estades Estiu Ciència Caixa Catalunya) per a joves quecursin 4t d’ESO, dins el programa Joves i Ciència. Aquestesbeques consisteixen en una estada de 13 dies a lesinstal·lacions que té l’entitat a Planes de Son. Dins delsdiferents programes a escollir (5, formats per 10 participantscadascun) es realitzaran diverses activitats i classes ambcientífics especialitzats en cada camp (Fotònica, Genètica,Astronomia...). La beca també conté un projecte decontinuïtat durant el Batxillerat, amb estades a l’estrangera l’estiu i xerrades durant el curs.Aquest any, dos alumnes de la nostra escola han deciditpresentar-se. Un de ells, Aina Martínez, ha estat escollidacom una de les 56 participants.

Aina Martínez, rep una beca

científica.

premis a l’eso

Mots passantsi The Fonix,

Els nostres alumnes tambéhan participat en diversosconcursos en llenguaestrangera, concretamenten francès i en anglès.

premis en

estrangerallengua

ju

ny de 20

09

ed 5

9ed 5

9ed 5

9ed 5

9ed 5

9

4040

Aquest any ha tornat ha tornat a haver-hi un granespectacle esportiu a l’escola Maristes Valldemia. Equipsde futbol i bàsquet han participat un altre cop en aquesttorneig, per cel·lebrar un altre any les fires a Mataró.En el bàsquet hi havien equips masculins i femenins. Denois hi havien tants equips que s’han hagut de fer tresgrups.Un dels grups era l’A1, on hi havien el Joventut de Badalo-na «A», el Sant Josep de Badalona «A», el C.B Argentona«A» i el C.B Vilassar de Dalt «A». La final d’aquest grupla van disputar el Joventut de Badalona «A» contra el C.BArgentona, i la classificació final del grup va ser: 1r Joventutde Badalona «A», el 2n C.B Argentona «A», el 3r SantJosep de Badalona «A», i el 4t C.B Vilassar de Dalt «A».L’altre grup masculí el A2 hi havia el C.B Ciutadella «A»,el Maristes Ademar «A», el C.B Vilassar de Mar «A» i elC.E Valldemia «A». A la final d’aquest grup hi havia el C.BVilassar de Mar «A» i el C.E Valldemia «A», i la classificaciófinal del grup va ser: 1r C.B Vilassar de Mar «A», el 2nC.E Valldemia «A», el 3r C.B Ciutadella «A», i el 4t MaristesAdemar «A».I en l’últim grup masculí el B, hi havien el Joventut de

Badalona «B», El Masnou Basquetbol, l’A.E Boet Matarói el C.E Valldemia «B». La final la van jugar el A.E BoetMataró i el C.E Valldemia «B», i la classificació final vaser: 1r A.E Boet Mataró, el 2n C.E Valldemia, el 3r El

Un altre any l’escolaUn altre any l’escolaUn altre any l’escolaUn altre any l’escolaUn altre any l’escola

s’omple d’esports’omple d’esports’omple d’esports’omple d’esports’omple d’esport

futbol, bàsquet femení i masculí.

Redactors: Ferran Lloret i Alex Teruel

Torneig de fires

Valldemia va acollir el torneig de fires on van participar equips de

41

ju

ny de 20

09

ed 5

9ed 5

9ed 5

9ed 5

9ed 5

9

Masnou Basquetbol, i el 4t Joventut de Badalona «B».En el bàsquet femení nomes hi havia un grup, hi participavenel S.E.S.E Fem, el C.B Vilassar de Mar Fem, el C.BArgentona Fem i el C.E Valldemia Fem. La final la vanjugar el S.E.S.E Fem i el C.E Valldemia Fem, i laclassificació final va ser: 1r S.E.S.E Fem, el 2n C.EValldemia Fem, el 3r C.B Vilassar de Mar Fem i el 4t C.BArgentona Fem.En el futbol hi han participat molts equips diferents, el F.CBarcelona, R.C.D Espanyol, U.D Amistad Zaragoza, U.DSant Andreu, Sel·lecció de Mataró, Fundació SànchezLlibre,C.E Valldemia «A» i el C.E Valldemia «B». En el futbol hiha hagut molta disputa pel primer lloc. En general tots elsequips han jugat molt bé, el Valldemia ha fet un bon papercontra equips grans com el Barça i l’Espanyol. Desprésd’una gran semifinal entre el Barça i l’Espanyol que vaacabant guanyant per penals el Barça, va arribar la finalentre el Barça i el Sant Andreu, i va arribar la sorpresa.Després d’un partit del Sant Andreu, que físicament erenmés forts que el Barça, ha causa de ser un any més gransmés aviat, van aprofitar la que van tenir i la van transformaren gol, i per moltes que va tenir el barça a la segona partno va poder entrar el gol, i el Sant Andreu que tot i així vafer un gran torneig va ser el vencedor davant un Barça quetambé podria haver estat sense dubtar-ho el clar vencedor.Però tot i així s’ha vist molt bon futbol, que ha agradat atots els aficionats. La classificació final va ser: 1r SantAndreu, el 2n F.C Barcelona, el 3r R.C.D Espanyol, el 4tFundació Sànchez Llibre, el 5è Sel·lecció de Mataró, el 6èU.D Amistad Zaragoza, el 7è C.E Valldemia «A» i el 8èC.E Valldemia «B».Els periodistes de l’ESTIL DIRECTE van entrevistar al’entrenador del Sant Andreu i ens va dir que el Sant Andreu

no va fer el seu millor futbol i que es van merèixer guanyaraquest torneig per les ganes dels jugadors.També va comentar-nos que el màxim rival del torneig vaser el F.C.Barcelona i que venien amb les idees de establirun bon resultat, però no creiem que guanyariem el torneig.L’entrenador del Sant Andreu explicar-nos que el torneig vaestar força bé i es van divertir i també ens va dir: Estic moltcontent del meu equip i s’han esforçat molt per poderaconseguir el primer premi. Estic orgullós del meu equip.

El més important d’aquest torneig es que un altre any méss’ha tornat a disfrutar de 3 dies totalment esportius i lúdics,que han fet gaudir a tot els nois i noies que han disputataquest torneig, i tots el aficionats també els hi ha agradatveure-ho perquè han vist un alt nivell de esportivitat, i sobretotel més important es que tots els equips s’han respectat almàxim i s’han esforçat al màxim.Esperem que l’any que ve sigui igual o millor encara.

Torneig de fires

ju

ny de 20

09

ed 5

9ed 5

9ed 5

9ed 5

9ed 5

9

42

Per a tots aquells que no n’estiguin assabentats, els JocsEscolars són uns jocs organitzats per l’Institut d’Esportsde l’Ajuntament de Mataró en el que hi participen lesdiferents escoles de Mataró i d’altres del Maresme, ambels que es pretén acostar els esports als infants i joves de

Aquest any, la presència dels Jocs Escolars ha tornat a agafar força a l’escola.

la ciutat.En quant a la participació, no hiha requisits específics, poden par-ticipar-hi tots els alumnes que for-men part de l’escola i que estroben cursant la primària i el pri-mer cicle de secundària; tot i aixòhi ha esports que només estandestinats a unes edats en concret.El que es demana des de la Se-cretaria de Jocs escolars, és quecada participant estigui assegurat,pel que se sol·licita el ques’anomena el carnet d’esportista,que és un carnet personal de cadaparticipant, que legitima la sevapartipació i que incloul’assegurança mèdica, per la qualcosa s’han d’abonar 4•.Des de l’escola feia temps que noes competia a nivell escolar alsJocs Escolars, però aquest any,

Valldemia participa enValldemia participa enValldemia participa enValldemia participa enValldemia participa en

la Marató escolar, elsla Marató escolar, elsla Marató escolar, elsla Marató escolar, elsla Marató escolar, els

cros i la nataciócros i la nataciócros i la nataciócros i la nataciócros i la natació

Jocs escolars

4343

ju

ny de 20

09

ed 5

9ed 5

9ed 5

9ed 5

9ed 5

9

des de l’escola s’ha apostatper oferir aquesta possibilitatals alumnes de l’escola.La participació ha estat mésque satisfatòria, forçaalumnes s’han apuntat al’aventura, i han disfrutat deles diferents activitats que esplantegen des dels JocsEscolars.Aquest any, per començar aobrir camí, només s’haproposat fer la Marató Esco-lar, que va comptar amb ungran nombre de participants,un campionat de cros, i lacompetició de Natació quees va celebrar durant elpassat mes de març.De cara al curs vinent,s’ofertaran més esports tantindividualment com perequips. No dubteu en infor-mar-vos-en!!Des de l’escola volem agrairla participació de tots aquellsalumnes que ens hanrepresentat, i per tant volem

fer una menció especial a tots ells.Per convidar-vos a participar-hi de cara al, us volem mos-trar un recull d’imatges d’alguns alumnes que hi hanparticipat, que han disfrutat i com podreu veure han quedatmolt bé en quant a classificacions finals.

Jocs escolars

ju

ny de 20

09

ed 5

9ed 5

9ed 5

9ed 5

9ed 5

9

44

Aquest any has tret la millor nota dels alumnesde segon de Batxillerat. Quina creus que ha estatla clau de treure-la tan alta?Sincerament , no crec que hi hagi cap clau,simplement he treballat, hi he dedicat hores im’he esforçat, res que ningú no sàpiga fer. Engeneral les notes de la gent de tot el curs hananat força bé, així que estic contenta per tots.Sabem que vius a Barcelona, però t’has passatdos anys pujant i baixant diàriament amb la Ca-sas. Diga’ns què va fer que et volguessis quedara Valldemia quan tenies molts col·legis per triaa Barcelona.Doncs sí, porto dos anys pujant i baixant de Bar-celona i he de dir que gairebé no m’he adonat ija estic acabant la meva etapa a Valldemia. Perquè vaig decidir quedar-me aquí? Aquí he viscutmolt bons moments, tinc bona relació amb lamajoria de professors i també tinc uns bons amicsque no volia deixar. Crec que aquesta escolam’ha vist créixer i també mereixia veure’mmarxar3. Explica’ns com organitzes el teu temps.Un dia de la Paula comença exactament a les6:05 h del matí, em dutxo, esmorzo i tot seguitagafo el Bicing per anar cap a Plaça Tetuan , on agafoel bus (cal dir que sempre que puc hi dormo una mi-queta). Passo tot el matí alcol·le fent classe i quan sónles dues torno a agafar elbus. Després de dinar des-canso una estona isegueixo estudiant fins ales 8. Quan plego, sopo iem relaxo parlant amb lafamília o mirant la Tv i adormir que demà serà unaltre dia.4. Com és el teu mètoded’estudi. Diferencies lletresde ciències a l’horad’estudiar?No tinc cap mètodeconcret per estudiar nitampoc crec que la mevamanera sigui la millor. Elque acostumo a fer sónresums o bé anar llegint elsapunts en veu alta i inten-tar repetir tot seguit el que

La Paula Roig ha tret 9.7 de mitjana a Batxillerat

La feina ben fetaLa feina ben fetaLa feina ben fetaLa feina ben fetaLa feina ben fetaEl seu treball de recerca ha obtingut dos premis: el de la UIC i el de l’Institut

La Paula Roig acaba aquest any segon de Batxillerat al col·legi. Barcelonista convençudatambé ha fet el seu triplet. Matrícula d’Honor al Batxillerat, i un treball de recercaexcel·lent, dirigit per la Cecília Beltran, que ha guanyat 3 premis

he llegit. Sempre començo amb les matèries mésdifícils ja que estic més concentrada i posteriorment

La Paula recull el tercer premi a la UIC juntament

amb la professora Cecília Beltran

Batxillerat

45

ju

ny de 20

09

ed 5

9ed 5

9ed 5

9ed 5

9ed 5

9

continuo amb el que em resulta més fàcil.5. Com valores el fet de que el col·legi permeti pre-sentar-se a pujar nota. L’has aprofitat?Poder-se presentar a pujar nota és una opció quepoques escoles ofereixen i crec que és genial. El fetde poder-se superar és molt bo i crec que si acabesamb una bona nota de Batxillerat vas més tranquilde cara a la selectivitat, així que animo a tothom afer-ho.6. Quina és la cosa que t’ha semblat més complicadad’aprendre?Totes les assignatures tenen algun tema un pèl mésdifícil. A mi el que més m’ha costat són les mates,però amb hores de dedicació me n’he sortit i tothompot fer-ho!7. Darrerament sembla que hi ha una tendència ge-neral dels joves a esforçar-se poc per aconseguirobjectius brillants i alhora criticar amb certa sornaels qui estudien. Això t’ha afectat en algun moment.Si que és cert que hi ha joves que no s’esforcen perassolir bons objectius igual que és cert que també hiha molts altres que lluiten per assolir-los. No m’agradageneralitzar ja que hi ha tot tipus d’estudiants a totarreu, però a mi no m’ha passat mai això. Això sí, enel cas que m’hagués passat no ho hauria tingut encompte ja que jo sóc com sóc i a qui no li agradipitjor per a ell.8. Com creus que t’han influït els pares i els amics enel teu currículum acadèmic?Els meus pares m’han donat el seu suport en totmoment, m’han aconsellat i sempre han confiat enmi. Els meus amics són també indispensables i semprehi són en tot moment. Els meus pares i els amics sónel millor que tinc, res més.9. Sabem que vas a l’agrupament escolta del col·legi,la Soca, en la branca dels més grans, els Róvers.Què hi has après?La Soca també és molt important en la meva vida,tot el que he viscut allà ja forma part del que sóc imai ho oblidaré. Podria fer una llarga llista de tot elquè he après però el que més destaco és el fetd’aprendre a conèixer tot el que ens envolta i el fetde voler lluitar per fer d’aquest món un lloc millor.11. Parlem ara del proper any: Quina carrera volsestudiar? Per què? I al cau, continuaràs com a Róverso passaràs a ser monitora?M’agradaria estudiar medicina i encara que soniutòpic vull fer-ho perquè veig que és la manera ambquè jo puc fer coses pels altres. Sé que amb el queaprengui podré ajudar a aquells que ho necessitin iaixò m’omple. En quant al cau no se sap si seremmonitors o continuarem sent Róvers fins a finalsd’estiu, així que ja us informaré. 12. Una altra de les teves passions és el Barça isobretot Messi. Què has sentit aquest any tantriplement rodó per al teu equip?El que he sentit amb el Barça i amb el Messi aquestany no es pot descriure i suposo que tots els culés sesenten iguals. Ser del Barça és , com diu la cançó, elmillor que hi ha. Són més que dos colors, més que 11jugadors, són també moltes emocions i moltes bones

estones. No oblidaré mai els partits al Camp Nou, elgol d’Iniesta a Stamford Bridge , el 2 a 6 ni tampoc lafinal a Roma, i és que aquest equip serà semprepresent en nosaltres.13. A més d’aquestes notes impressionants, el teutreball de recerca, a més d’un 10 al col·legi, haguanyat tres premis: el de la Universitat Internacio-nal de Catalunya, el de la Universitat de Girona i eldel Damià Campeny. Explica’ns de què anava.El que he fet en el meu treball de recerca és investi-gar sobre tot el procés que hi ha per tal d’obtenirnoves varietats de geranis. A part de fer tota la partteòrica he pogut fer la part pràctica i he palpat ambles meves pròpies mans tot el procés. Ara puc dir quehe creat nous geranis que són únics. Estic molt con-tenta perquè he descobert un món que des que erapetita m’envoltava i realment no coneixia, a més heguanyat tres premis i com el reconeixement a untreball no hi ha res.14. Quins són els teus hobbies?M’agrada el Barça, en Messi, anar a la muntanya,sortir a sopar o al cinema, estar envoltada dels quem’importen, llegir ( sobretot durant l’estiu) , viatjar il’illa de Menorca.15. Dóna’ns alguna recomanació per als alumnes quefacin batxillerat.Només vull dir que pot semblar que batxillerat siguiun pal però realment cal esforçar-se per tal d’arribara ser allò que sempre hem somiat. Tampoc no calobsessionar-se i s’ha d’intentar viure cada momentperquè són dos anys molt intensos que passen volant.

ju

ny de 20

09

ed 5

9ed 5

9ed 5

9ed 5

9ed 5

9

46

CATERINA POVEDA MARTÍNEZ.Òptica optometrista col. núm. 9607.Membre de l’ASSOCIACIÓ CATALANAD’OPTOMETRIA I TERAPIA VISUAL.optica-centrebrock@ubmataro.com

Centre Brock

La demanda de les lentilles de color s’ha incrementatsignificativament des que es fabriquen per a un ús men-sual i, per tant, tenen un cost molt més assequible que lesprimeres que van sortir al mercat. Per altra banda, mentreque les lentilles mensuals convencionals es venen enpaquets de 6, les de color es poden comprar per parelles.Això ha facilitat la compra impulsiva per moltes personesque desitgen provar a fer un canvi de coloració d’ulls.

Aquesta compra impulsiva també ha generat una pressaper adquirir el producte sense unes mínimes garanties debona adaptació i de coneixement de com s’han de cuidar.Oi que si et compres unes sabates, a més de demanar lateva talla, te les proves per saber si et són cómodes i queno et facin mal? Doncs amb les lents de contacte t’has deplantejar el mateix i més, ja que sinó t’exposes a tenirproblemes de salut ocular.

Si no estàs familiaritzat amb l’ús de lents de contacte ivols adaptar-te’n unes de color hauràs de seguir elssegüents requisits:- Procés d’adaptació: El professional valorarà la salut

Em puc posar lentillesEm puc posar lentillesEm puc posar lentillesEm puc posar lentillesEm puc posar lentilles

de color sense perill?de color sense perill?de color sense perill?de color sense perill?de color sense perill?Les lentilles de color, com qualsevol altres lents de contacte, també s’han d’adaptar per lesparticularitats dels ulls i de la visió de cada individu.

ocular i et prendrà les mides necessàries dels teus ulls(radi de curvatura, qualitat llagrimal, vista...) per saberrecomanar-te la millor opció a provar. Amb aquestes dadeset posarà unes lentilles de prova i comprovarà que s’adaptinadequada i còmodament a les condicions oculars i visualsdels teus ulls. Això li permetrà decidir quines seran leslentilles definitives i tu només decidiràs el color.- Aprenentatge de posar i treure i de com cuidar leslentilles: Abans de lliurar-te les lentilles definitives,l’optometrista t’ensenyarà com utilitzar els líquids de netejai les tècniques per posar-te-les i treure-te-les sense perill.- Si vols tenir un ús continu de lentilles, hauràs de feruna revisió de control cada 6 mesos per comprovar que totestigui correcte abans de demanar noves parelles delentilles.

En definitiva, NO COMPRIS LENTILLES SENSE FER-TEUNA ADAPTACIÓ PRÈVIA si no vols tenir problemes desalut ocular que poden ser lleus o greus depenent del teucomportament. Val la pena que facis cas de les indicacionsdel professional que t’adapta les lentilles i evitaràs sorpresesdesagradables.

47

ju

ny de 20

09

ed 5

9ed 5

9ed 5

9ed 5

9ed 5

9

12345678901234567890123456789012123456789012345678901234567890121234561234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345612345678901234567890123456789012123456789012345678901234567890121234561234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345612345678901234567890123456789012123456789012345678901234567890121234561234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345612345678901234567890123456789012123456789012345678901234567890121234561234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345612345678901234567890123456789012123456789012345678901234567890121234561234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345612345678901234567890123456789012123456789012345678901234567890121234561234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345612345678901234567890123456789012123456789012345678901234567890121234561234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345612345678901234567890123456789012123456789012345678901234567890121234561234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345612345678901234567890123456789012123456789012345678901234567890121234561234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345612345678901234567890123456789012123456789012345678901234567890121234561234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345612345678901234567890123456789012123456789012345678901234567890121234561234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345612345678901234567890123456789012123456789012345678901234567890121234561234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345612345678901234567890123456789012123456789012345678901234567890121234561234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345612345678901234567890123456789012123456789012345678901234567890121234561234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345612345678901234567890123456789012123456789012345678901234567890121234561234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345612345678901234567890123456789012123456789012345678901234567890121234561234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345612345678901234567890123456789012123456789012345678901234567890121234561234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345612345678901234567890123456789012123456789012345678901234567890121234561234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345612345678901234567890123456789012123456789012345678901234567890121234561234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345612345678901234567890123456789012123456789012345678901234567890121234561234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345612345678901234567890123456789012123456789012345678901234567890121234561234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456

SAPS QUE... 27

PÀG. 1

Sopar de la

Promoció 1999

65

Núm. 27JUNY2009

• L’associació dels Antics Alumnes Maristes de Mataró agrupa tots els exalumnes

maristes de la ciutat, tant de l’antic col·legi del Sagrat Cor com de Valldemia.

• Entitat d’exalumnes maristes, degana de tot l’Estat, fundada el 1912.

• Domicili Social Col·legi Valldemia – La Riera 124 – Apartat correus, 6 – 08300 MATARÓ• Telèfon a disposició dels socis núm: 600 470 067 Fax: 93 757 09 10

• E-mail: valldeantics@gmail.com

• Aquest butlletí es tramet de forma gratuïta a tots els associats, junt amb l’ESTIL DIRECTE

SAPS

QUE...Butlletí informatiu de l’Associació

d’Antics Alumnes Maristes de Mataró

Antoni VilàBeques

2008 i

20091

S’atorguen les beques del’Associació

III EDICIÓ BEQUES DELS ANTICS ALUMNES

CAP A ON VA LA FÍSICADe Manel Bosch SerradoPremi H. Coll de Valldemia al millor treball científic

UN REPÀS DELS MENONITES FINS A L’ACTUALITATD’Alexa BarriosPremi Ramón Cuspinera al millor treball humanístic

LA ROBÒTICA AL CONTROL NUMÈRICDe Josep Prat VeraPremi Pelegrí Ferrer al millor treball tecnològic

SKINS. ORÍGENS I EVOLUCIÓD’Oriol Bover CentellesPremi Germà Doroteo al millor treball social,patrocinat per Ángel de la Peña.

TOTES LES BEQUES ESTAN DOTADES AMB UNPREMI DE 300 •

ju

ny de 20

09

ed 5

9ed 5

9ed 5

9ed 5

9ed 5

9

48

SAPSQUE... 27

PÀG.2

BECA GERMÀ DOROTEO 2008BECA GERMÀ DOROTEO 2008BECA GERMÀ DOROTEO 2008BECA GERMÀ DOROTEO 2008BECA GERMÀ DOROTEO 2008

CANVIAR - COMUNICARCANVIAR - COMUNICARBECA Germà DoroteoBECA Germà Doroteo

al treball social.al treball social.Autor: Anna GiribésAutor: Anna Giribés

Tutor: Prof. Cristina GarciaTutor: Prof. Cristina GarciaPATROCINADORPATROCINADOR

Angel de la Peña Angel de la Peña

El meu treball de recerca esdiu: CANVIAR ??COMUNICAR, i explica comafecta la publicitat al canvide nom d’una marca.L’objectiu que em vaigplantejar al iniciar el treballde recerca va ser poderanalitzar i estudiar el canvide nom d’una marca. Peròaquest estudi el voliarealitzar des de 3perspectives diferents: desd’uns fonaments teòrics, desde la pràctica, és a dir,estudiar marques ques’hagin canviat de nom, iper acabar veure com hohan percebut elsconsumidors. Volia estudiarel mateix canvi de nom desde les tres posicions, per aixípoder comparar lainformació adquirida.Per tal de realitzar aquestestudi, en primer lloc, vaigbuscar la informació teòricaque necessitava per tal depoder veure el canvi de nomi posteriorment poderdeterminar i comprendrequina era la informaciópràctica que necessitava.Per això vaig començarestudiant i comprenent elsconceptes que afecten al’empresa i pertanyen a lesàrees de màrqueting,publicitat i marca.

Un cop adquirida aquestainformació teòrica, vaigpassar a la pràctica: buscarmarques que haguessinrealitzat un canvi de nom ique em poguessin ivolguessin facilitarinformació sobre el com hohavien fet. Les que no emvan voler facilitarinformació i que vaig haverde desestimar la sevaajuda van ser Danone,Agbar i Carrefour, de lesquals vaig aprendre lasensibilitat que tenen acompartir informació.

Finalment les tres marquesestudiades i que m’hanfacilitat tota menade dades que hepogut necessitarhan estat: GasNatural, EsadeAlumni i BiFORM.Després de veure lainformació pràctica ipoder-la compararamb la informacióteòrica, quedava eldarrer punt aestudiar: laperspectiva delsconsumidors. Lainformació relativa aaquest punt va serobtinguda i tinguda

en compte mitjançantqüestionari escrit contestatper 107 personesrelacionades amb una deles marques estudiades.Tabulant estadísticamentels resultats i visualitzant-losgràficament he pogutcomparar els tres punts devista que desitjava estudiar.Els principals resultats hanestat la comparació jaesmentada entre lesdiferents perspectives, perònomés en un dels tres casoshe pogut fer-ne una visiócompleta.I com dic a les conclusionsdel treball, l’aprenentatgeprincipal, tant a nivellpersonal, com de marques,com d’empreses, és que elcanvi passa. El canvi arriba,et toca i si el veus a temps it’hi pots avançar serà méspositiu per tu, per la marca,per l’empresa. En cascontrari, més val tard quemai, doncs el canvi és la vidai si no, recordem el «renovaro morir» que tantes vegadeshem sentit però que nosempre hem seguit.

49

ju

ny de 20

09

ed 5

9ed 5

9ed 5

9ed 5

9ed 5

9SAPSQUE... 27

PÀG.3

BECA PELEGRÍ FERRER 2008BECA PELEGRÍ FERRER 2008BECA PELEGRÍ FERRER 2008BECA PELEGRÍ FERRER 2008BECA PELEGRÍ FERRER 2008

ObjectiuEl treball es basa en la creació d’unprograma didàctic fonamentat enles Tecnologies de la Informació i laComunicació (les TIC). El pas previ ala creació del programa, però, és lainvestigació sobre què són les TIC iquè implica dissenyar tot elprograma a partir d’elles. Així, eltreball analitza tota la base teòricade les TIC.MètodePrimer, s’estudia la definició de lesTIC, i un cop fet, es segueix veientquè significa per la societatl’aparició d’aquestes. Vist tot això,s’estudia una mica la «història»d’aquestes eines, els seusantecessors, els quals han fet que lestinguem a la nostra societat. Quanja sabem tot el que són les TIC i elque representen, cal endinsar-nos enun món més concret: les TICaplicades a l’educació. Aquípodrem veure com afecten, quinessón les seves funcions, els seusavantatges i els seus inconvenients

FISICA:CINEMÀTICA.FISICA:CINEMÀTICA. Un programa TIC Un programa TIC

BECA Pelegrí FerrerBECA Pelegrí Ferreral treball tecnológic.al treball tecnológic.

Autor: Joan RocaAutor: Joan RocaTutor: Prof..Tutor: Prof..

per a alumnes, professors i per alcentre mateix. Però aquestes eines,amb els seus avantatges iinconvenients ja ben valorats, no espoden implantar a propi gust, ni espoden deixar d’implantar, perquè ala llei orgànica d’educació podemtrobar decrets que expliquen comimplantar-les i quan, segons elscursos. Així, el treball recull tambéaquests decrets referits als diferentscursos i també a la formació delprofessorat. Llavors, ja podem passara analitzar les diverses plataformestecnològiques que ens ofereixen lesTIC per implantar-les. Les que estanmés esteses arreu són la pissarradigital i la pissarra digitalinteractiva. El treball les valoraambdues, sospesant-ne avantatgesi inconvenients. També es valoral’efectivitat d’aquestes de cara alsalumnes i a possibles problemes si esfa un mal ús. Finalment, i un cop tenimtots els aspectes TIC de l’educacióanalitzats i sospesats, es fa unarecerca de recursos TIC actuals. ACatalunya, podem afirmar quevam ser pioners en investigaciói desenvolupament delsrecursos TIC i dels espais oncompartir-los i posar-los.D’aquesta manera, es parla dela Xarxa Telemàtica Educativa idels seus dos programes TICestrella: Clic i JClic. Tots tres hanestat estudiats i analitzats altreball per extreure’n unaconclusió. Un cop acabat el

programa i tenint aquesta partteòrica, es va poder desenvoluparun últim apartat referit a les TIC: laseva aplicació al programa. Aixídoncs, es veuen tots els usos de lesTIC al programa, en recerca, desen-volupament...A més, el treball inclou l’entrevistaamb Pere Marquès, un gran experten les TIC i el desenvolupament deprogrames amb finalitatsdidàctiques que orienta diversespautes a seguir. El següent apartatés el referent a didàctica i disseny.Així doncs, el programa estudiaaquests dos aspectes tenint encompte que s’ha de reunir el queseria en un programa professional unequip de disseny, un didàctic i un deprogramació en una sola persona.Així, primer s’elabora el guió delprograma (el disseny funcional), i uncop ja es té clar aquest, s’avaluenels aspectes a tenir en compte al’hora de crear la interfície perquèsigui didàctica i agradi a l’usuari.Finalment s’analitza la sevaaplicació al programa. Un copestudiats tots els aspectes teòrics,el treball ens duu a l’apartat MètodeTecnològic, o sigui, la creació delprograma en sí. Primer, es va triar elprograma adequat per laprogramació, tot avaluant els seusavantatges i inconvenients sobre laresta. Aquest programa va ser Flash.Un cop ja decidit, es comença aprogramar. Seguint el guió prefixatdel programa, es van crear cincmoviments: El moviment rectiliniuniforme (MRU), el moviment rectiliniuniformement accelerat (MRUA), elTir Vertical (Cap a dalt i cap a baix),

ju

ny de 20

09

ed 5

9ed 5

9ed 5

9ed 5

9ed 5

9

50

SAPSQUE... 27

PÀG. 4

el moviment circular uniforme (MCU)i el moviment circular uniformementaccelerat (MCUA). A més del botóper solucionar (Resultat) i un botó periniciar una nova equació (Nouexercici), cada un té el seuconvertidor d’unitats (abans desolucionar l’equació, transformant-les al Sistema Internacional, i un copresolta l’equació, canviant deSistema Internacional a altres), lagràfica i els uniformes (MRU i MCU)tenen Representacions Reals delsseus moviments (el programa ensdirà, en un interval de 10 segons, quinés l’espai recorregut cada mig segon,amés que veurem gràficament comes desenvoluparia el moviment).A més a més, cal destacar que al tir

BECA PELEGRÍ FERRER 2009BECA PELEGRÍ FERRER 2009BECA PELEGRÍ FERRER 2009BECA PELEGRÍ FERRER 2009BECA PELEGRÍ FERRER 2009vertical, es deixa una llibertat totala l’usuari per escollir. Ell pot triar si ésun tir vertical en direcció cap a munto cap avall. A més a més, pot triar laperspectiva, és a dir, on posa elsistema de referència (el 0), quecanvia de signe dels resultats,podent resultar així més fàcil peralguns usuaris.Finalment, cada moviment té la sevaajuda. Aquestes, han estatdesenvolupades amb 3D Studio Max.S’ha creat una cara en tresdimensions que parlarà a l’alumnesobre el moviment del qual hagidemanat ajuda. Al tir vertical, a més,hi ha una ajuda a més a més, que ensexplica el que implica canviar laperspectiva en el moviment, i està

realitzada amb 3D Studio Max també,però fent servir recursos com elsreflexos, les aplicacions dematerial...

ConclusionsUn cop el programa acabat, eltreball ens explica les conclusionsextretes, començant perl’avaluació dels objectius inicials idel programa finalitzat. Peròl’objectiu final i l’essencial del treballés l’últim que trobem. Segons total’anàlisi anterior i la creació delprograma, s’extreuen les pautes icaracterístiques bàsiques a seguirper qualsevol programa TIC.

Al setembre fem 15 anys!

i ho celebrem amb promocions especialsi ho celebrem amb promocions especials

per començar bé el col·le. per començar bé el col·le.

51

ju

ny de 20

09

ed 5

9ed 5

9ed 5

9ed 5

9ed 5

9SAPS QUE...

27

PÀG

5

SOPSOPSOPSOPSOPAR DE LAR DE LAR DE LAR DE LAR DE LA PRA PRA PRA PRA PROMOCIÓ 1OMOCIÓ 1OMOCIÓ 1OMOCIÓ 1OMOCIÓ 1999999999999999

A mode de petit resum, usexplicaré per aquells que no hivau assistir com va anar la nit.Vam arribar força puntuals a laconvocatòria, tot i que desprésvam haver d’esperar a la portadel Vinizius, donat que«passaven llista» com quananàvem a l’escola. Aquestcontrol, venia donat per dosmotius, el primer per tal quenomés entrés gent deValldemia, està clar, i el segonperquè havíem d’anar omplintun petit full per tal d’entrar enel sorteig, tant d’un iPod comd’un xec regal Smartbox®Estancia Exquisita patrocinatspels Antics Alumnes.

Un cop dins, vam veure que hihavia força quantitat demenjar i de begudes, però comtothom tenia tantes ganes deparlar amb la gent que feia jauna dècada que no veia, vasobrar molt d’aquest tiberi.Quina pena per aquell pernilettant bo que no va acabar als nostresestómacs! :DA continuació, ens vam reunir totsdavant una pantalla on vam reviureel pregó d’aquell últim any al’escola. Es van realitzar els sortejosper als dos regals (guanyadores l’EliSerrano del iPod i la Míriam Álvarezdel SmartBox) i vam acabar totsabraçats ballant, mentre l’EnricCodina cantava el seu, ja clàssic,Nino Bravo.

A partir d’aquí, la festa va seguir ambtothom allí. Vaig sentir frases com:«pensava que després del sopar lagent començaria a marxar però noho fan... tothom s’ho està passant

molt bé», «m’ho estic passant moltmillor del que pensava», «sort que alfinal vaig apuntar-m’hi», «ho hem detornar a repetir d’aquí 1 o 5 anys»... lagent estava contenta, eufòrica. I laveritat és que la gran majoria, fins aquarts de 4 crec que vam estarparlant bevent i rient, més queballant, al mateix lloc on ens havíemreunit.En aquest punt ja us cedeixo laparaula a aquells que vulgueu,aprofitant abans, però, per donar lesgràcies a en Pol Florenza per l’esforçfet per organitzar-ho tot, així com aen Silver que estava allí currant,colze amb colze amb el seu germà, ia tots aquells que vau venir de lluny,com va ser el cas d’en Jorge Puebla,

La promoció del 99 celebra amb un sopar al Viniziusel seu desè aniversariExtret de: http://sopar09promocio99.locortes.net/Promocio99_Stacks/introduccio.html

que va venir des d’Itàlia pel sopar.Moltes gràcies a tothom! ;)

ju

ny de 20

09

ed 5

9ed 5

9ed 5

9ed 5

9ed 5

9

52

SAPS QUE... 27 PÀG. 6

ENTREVISENTREVISENTREVISENTREVISENTREVISTTTTTA A ANTA A ANTA A ANTA A ANTA A ANTONI VILÀONI VILÀONI VILÀONI VILÀONI VILÀ

Què recorda dels seus anys al’escola Maristes Valldemia?Jo vaig acabar l’any 1951 i tinc moltbons records dels anys a l’escola. Lescoses eren molt diferents, abansmiraves la gent que feia batxilleraten aquella època, tots amb corbata,i et pensaves que eren homes moltgrans.I els professors?Llavors en dèiem «hermanos».Recordo que teníem el germàFrancisco i també el germà Fèlix ambel que ens anàvem cartejant un copacabada l’escola. Ah! I el germàAudal, que hi va estar molts anys i escuidava de la màquina del cine.Vostè va anar a estudiar directamenta l’edifici de la Riera?Sí. Però dels 4 als 7 anys vaig estudiara l’escola pia Santa Anna. Com aanècdota, la primera mestra quevaig tenir a l’escola va ser la senyoraCircuns, amb qui ara treballo a lesaules sènior.Recorda el canvi d’escola?Sí, va ser després de fer la primeracomunió. El primer dia als Maristesrecordo que estava a la porta ambun company, en Manel Roca, quetambé és molt conegut a la ciutat.Estàvem els dos mig acovardits. Desd’aquell dia ens uneix una granamistat.Un cop acabada l’escola, vacontinuar estudiant?No, de seguida em vaig posar atreballar. Sóc de la promoció del1951 i vaig estudiar comerç, quellavors eren 4 cursos. De fet, vaigacabar un any abans, encara notenia 16 anys. Jo treia força bonesnotes i feien aquell sistema que quan

Antoni Vilà és un dels antics alumnes més coneguts a la ciutat. És un autèntic enamoratde Mataró i, des de fa molts anys, treballa en diferents entitats. A més de formar partde la junta de les Aules Sènior també és el director de Càrites Interparroquial deMataró, que enguany celebra els seus 40 anys. A més a més, Vilà també s’encarregade la programació del Foment Mataroní que ofereix cicles de concerts al llarg de totl’any. En definitiva, un home que viu i treballa per a la ciutat de forma desinteressadai que marca el compàs musical de Mataró

eres un bon estudiant i sorties alsquadres d’honor, llavors no feies elsexàmens de final de curs i acabaves15 dies abans. El director i el germàFèlix van voler que repetís el quartcurs i així que el vaig fer duesvegades per tenir l’edat d’anar atreballar.I no s’avorria?No, perquè com que jo haviaestudiat mecanografia a l’escolaParull de Mataró, molts hermanos emdemanaven que els mecanografiescoses per les classes. Així que l’últimcurs vaig passar més dies a la salade mecanografia que estudiant.Quina va ser la seva primera feina?Vaig demanar per entrar al BancCentral de grum. Però com que noem deien res, em va sortirl’oportunitat d’anar a la Banca Majó,que molts de vosaltres no sabeu niquè es. Era la banca dels pares deJoan Majó, que va ser ministred’Indústria i estava ubicada al carrerSant Antoni. Allà vaig estar-hi dos

mesos fins que vaig entrar de grumal banc Central.Quan va començar a treballar per laciutat?Jo pertanyo al consell pastoral de laparròquia de l’Esperança des quevaig venir a viure aquí. Vaig néixeral Camí Ral i quan vaig venir aquídalt, al passeig Rocafonda, deu fer35 anys, amb la meva dona ja vamentrar a la parròquia. Hi haviamossèn Vicenç Roig que era cosí dela meva esposa, en pau descansi.Vaig entrar molt aviat al consellpastoral i encara hi sóc com asecretari. I quan es va formar elconsell arxiprestal, que és el consellque agrupa totes les parròquies del’arxiprestat a Mataró i els pobles delvoltant, vaig entrar a formar-hi part coma representant de l’Esperança i encarasóc del COPAM que es diu. I aquesta vaser potser de les meves primeresactivitats dedicades a la gent.Però després en van venir més.Una altra de les primeres va ser ambla senyora Circuns, que volia queentrés a formar part de la junta deles Aules Sènior. Va venir molt tempsal darrere però jo encara treballavai amb la meva feina no he tingut maiun horari fix. Sóc d’aquella manerade ser de la gent d’abans que t’hosents com teu i t’hi dediques. Li vaigdir que no m’hi veia en cor i quan emvaig jubilar li vaig dir que «ara si» iquan vaig poder vaig entrar-hi iencara hi sóc com a tresorer.També va ser nomenat director deCàrites Interparroquial abansd’acabar l’any passat.Des de novembre de 2008 sóc eldirector de Càritas Interparroquial

5353

SAPSQUE...2

7

PÀG

7

ENTREVISENTREVISENTREVISENTREVISENTREVISTTTTTA ANTA ANTA ANTA ANTA ANTONI VILÀONI VILÀONI VILÀONI VILÀONI VILÀde Mataró. El senyor Feliu m’hodemanava, ell ha estat gairebé 34anys dels 40 anys que ara estemcelebrant i volien fer un canvi.Una altra de les seves tasques és laprogramació del Foment Mataroní.Des del 2003 estava a la junta delFoment Mataroní com a vocal. Vampensar que com que no fèiem capactivitat a la sala podríem tornar-hia portar música. El Foment és unaentitat centenària, des de l’any 1904ha estat una seu de la música. Hi hahagut corals, la banda municipal,etc. I aquí va ser quan vaigcomençar amb els famosos cicles demúsica i concerts que fa 7 anys quefem. La junta em va proposar queportés la programació.Vostè participa de les activitats del’associació d’Antics Alumnes?He anat molts anys a les festesd’antics alumnes perquèés una cosa per recordar.Però darrerament tinctantes activitats que no hipuc assistir. En sóc soci im’agrada saber coses del’escola. Assisteixo a lesactivitats que puc. A lafesta anyal hi he anat alcelebrar les trobades delmeu curs. Peròm’agradaria retrobar elcontacte amb tots els quevam acabar el curs.Creu que a la gent, i als joves enparticular, ens costa fer activitats per

als altresgratuïtament?Jo veig que hiha molt demoviment. Lagent gran diuenque el jovent noés responsable...Jo penso que hiha molt dejovent macoque fa moltesc o s e sal t ru í s tament.Però potser elque no volen, iho poso entrecometes, és unaresponsabilitat continuada, fixa.Però accions esporàdiques pensoque se’n fan moltes. Hi ha un grangrup, un col·lectiu de gent jove que

està dedicant hores delseu propi oci a ajudarals altres en grupsd’esplai o a passejargent minusvàlida... i comaixò molts exemples. Hiha molta gent jove queval la pena i que fanaccions. Ens queixem elspracticants de missaque no van a l’esglésiaperò potser no els hemsabut engrescar prou. Sí

que costa agafar un compromísperò que tinguin present que totesles tasques que fas per una altra

persona omplen molt, són moltgratificants.Treballar en tantes entitats nol’esgota?No, a mi m’omple de satisfaccions.Jo vaig quedar vidu, no tinc fills nigermans. Tinc cosins però és un altrelligam. Visc sol i a les meves hores josempre havia treballat i havia estatmolt ocupat. Al quedar sol i jubilat...jo ja fóra mort, necessito activitat.Hi ha dies que marxo al matí amb lacartera i haig de tenir 3 o 4 reunionsamb entitats diferents. Molts diesmarxo a les deu, també vaig a RàdioMataró i fem un programa que es diu«Hora de la gent gran» amb els de lesaules sènior. Marxo al matí i torno aquarts de dotze a la nit. És la mevavida, però m’omple.

5454

SAPSQUE... 27

PÀG. 8

LLLLLA LLIBRERIAA LLIBRERIAA LLIBRERIAA LLIBRERIAA LLIBRERIA

Aquest passat abril es vacelebrar la presentaciód’aquest llibre en un actecelebrat a la sala d’actesde Caixa Laietana. L’obradel company Llovet ja fouguardonada amb el PremiIluro de MonografiaHistórica en l’edició del2008. Cal recordar que fapocs dies aquest premi haestat mereixedor de laCreu de Sant Jordi enreconeixement de la sevaaportació a l’estudi idivulgació história.

En el contigut de l’obra esrelaten las vivències d’uncapità del municipi deCalella que feia la rutaoceànica entre Espanya i

ELS VIATGES DEL CAPITÀ MOREUDe Joaquim Llovet

Amèrica a principis delsegle XIX, en plenaGuerra del Francès.

Tal com và explicarl’autor a tots els queomplien la sala, elcapità de Calella vaexercir de mercader enla ruta transoceànicaen una època moltconvulsa. En aquellsdies l’exèrcit francéscomandat perNapoleó assolava lapenínsula ibérica i, al’altra banda del’Atlàntic, la poblacióde les colonies comNova Espanya, araMèxic, iniciàven una rebel·liósocial. Moreu explicava a les

colonies els succesosd’Espanya, i feia el mateixaquí amb els problemes quees vivien a les colonies.

Per redactar tota l’hitòriareflectida al llibre l’amicLlovet ha estudiat còpies decartes mercantis escrites pelcapità, on descriu les sevesvivències i dona la seva visiód’aquella època tanconvulsa.En el moment de laconcessió del premi, elpresident del jurat, Sr. JordiNadal, a la vegada quemanifestava la qualitat del’obra, va elogiar la figura deLlovet per la seva importantaportació a la història local icomercal. Llovet haguanyat aquest guardó setvegades.

Edita : Caixa Laietana.Venda : llibreries de la ciutat.

55

ju

ny de 20

09

ed 5

9ed 5

9ed 5

9ed 5

9ed 5

9

Il·lustració: Alícia Floriach

ju

ny de 20

09

ed 5

9ed 5

9ed 5

9ed 5

9ed 5

9

56

Prinect PDF Report 3.0.61 - 1 - 17.06.2009 10:12:25

Síntesis del documentoNombre del archivo: CORR_021.pdfTítulo: Estil 59.pmdCreado con: PageMaker 7.0Aplicación: Prinect Printready Normalizer 4.0Autor: HP-4400Fecha de creación: 17.06.2009 10:12:04Fecha de modificación:17.06.2009 10:12:22Tamaño del archivo: 10.0 MByte / 10268.7 KByteCon trap: DesconocidoOutput Intent: -PDF/X Versión: -Versión PDF: 1.5Número de páginas: 1

Resumen Error Advertencia Reparado Info

Documento - - - -PDF/X - - - -Páginas - - - -Colores - - - -Fuentes - - - -Imágenes - - - -Contenido - - - -

Otras informacionesSeparaciones de color: 4

CMYK

Espacios cromáticosDeviceCMYK / Separation

Fuentes: 4Helvetica-Bold Type1 / WinAnsi / incrustadoTTE39735B0O00 Type1 / Custom / incrustadoTTEF7O00 Type1 / Custom / incrustadoTTEFCOI00 Type1 / Custom / incrustado

Prinect PDF Report 3.0.61 - 1 - 17.06.2009 10:12:20

Síntesis del documentoNombre del archivo: CORR_021.pdfTítulo: Estil 59.pmdCreado con: PageMaker 7.0Aplicación: Prinect Printready Normalizer 4.0Autor: HP-4400Fecha de creación: 17.06.2009 10:12:04Fecha de modificación:17.06.2009 10:12:18Tamaño del archivo: 9.6 MByte / 9850.3 KByteCon trap: DesconocidoOutput Intent: -PDF/X Versión: -Versión PDF: 1.5Número de páginas: 1

Resumen Error Advertencia Reparado Info

Documento - - - -PDF/X - - - -Páginas - - - -Colores - - - -Fuentes - - - -Imágenes - - - -Contenido - - - -

Otras informacionesSeparaciones de color: 4

CMYK

Espacios cromáticosDeviceCMYK / Separation

Fuentes: 4Helvetica-Bold Type1 / WinAnsi / incrustadoTTE39735B0O00 Type1 / Custom / incrustadoTTEF7O00 Type1 / Custom / incrustadoTTEFCOI00 Type1 / Custom / incrustado