Exercicis de cohesió gramatical, lèxica i estil

7/16/2019 Exercicis de cohesi gramatical, lxica i estil.

1/18

PROCEDIMENTS DE COHESI (ordenar i relacionar la informaci)

-BSICA: GNERE, NOMBRE I PERSONA GRAMATICAL ENTRE ELS MOTS DE L'ORACI-TIPUS DE LLETRA (jerarquia)-SIGNES DE PUNTUACI-S DE CONNECTORS (ADDITIUS, DISJUNTIUS, CONTRASTIUS (ADVERSATIUS I CONCESSIUS), CAUSA-CONSEQNCIA,CONDICI, FINALITAT, CIRCUMSTANCIALS (TEMPS, MANERA I LLOC)

-NDEX GRFICS (smbols, guions, lletres, nombres, pargrafs, sagnats: ordenen i distribueixen la informaci)

-ANFORA (SUBSTITUCI D'UN ELEMENT PER UN ALTRE):1. LXICA (REPETICI, SINONMIA, HIPERONMIA/HIPONMIA, PROFORMES LXIQUES (NOMS GENERALS),

CIRCUMLOQUIS, METFORES, METONMIES, RELACIONS DE CONTRAST, RELACIONS ENCICLOPDIQUES)

2. GRAMATICAL (PRONOMS FORTS I FEBLES, ADVERBIS, POSSESSIUS, CONCORDANA ENTRE ELS TEMPS VERBALSUTILITZATS EN LES ORACIONS COMPOSTES I ELS PARGRAFS RESPECTANT LA CORRELACI DE L'EIX TEMPORAL,TEMPS DCTIC / TEMPS ANAFRIC, ELLIPSI --DEL SUBJECTE O DEL PREDICAT COMPLET O PARCIALMENT.

-ESTIL SEGMENTAT / ESTIL COHESIONAT-PARGRAFS BREUS ENFRONT D'EXTENSOS

-COMBINACI D'ESTIL DIRECTE AMB INDIRECTE-PROCEDIMENTS DE CONDENSACI I AMPLIACI INFORMATIVA: (NOMINALITZACI, APOSICI, REFORMULACIPARAFRSTICA, EXEMPLIFICACI, ORACI DE RELATIU (ADJECTIVA), ETC.- - - - - -

L'accident del metro de Valncia: les 10 claus d'unatragdia silenciadaLa lluita constant dels familiars de les 43 vctimes de l'accident aconsegueix posar

en evidncia la versi oficial

El 3 de juliol del 2006, un comboi de MetroValencia, dependent de Ferrocarrils de la GeneralitatValenciana, va descarrilar en un revolt a prop de l'estaci de Jess, fet que va provocar la mort de43 passatgers i ferides a 47 persones. La majoria de les vctimes, fins a 21, eren de Torrent (l'Horta).A partir d'aquell moment, les autoritats van posar en marxa una gran operaci per silenciar latragdia i esquivar qualsevol tipus de responsabilitat.

1. La primera instrucci va ser donar un perfil baix de la notcia. Canal 9 no va alterar laprogramaci i va donar instruccions als editors d'informatius, tal com ha revelat elperiodista Frederic Ferri en un vdeo de la plataforma 0 responsables dedicada a denunciarles responsabilitats no assumides per l'accident.

2. La versi oficial s que l'accident es va produir per un excs de velocitat, culpa delconductor. Tot i aix no es podia comptar amb el testimoni principal, el del maquinistaJoaqun Pardo, perqu va morir en el xoc. La primera revelaci incmoda per al governvalenci s que el metro de Valncia feia servir un sistema de seguretat anomenat FAP(frenada automtica puntual), que era 40 vegades ms barat que el que s'utilitza a la resta demetros de l'estat, l'ATP (protecci automtica de trens, o 'automatic train protection', enangls).

3. L'oposici va reclamar dimissions, compareixences i l'obertura d'una comissid'investigaci, que es va saldar sense responsabilitats poltiques. En la comissid'investigaci, els tcnics de FGV van ser allionats per una consultora de comunicaci, talcom va revelar 'El Mundo' el febrer del 2012. El president Alberto Fabra va negar, per, lesacusacions, per la diputada de Comproms, Mnica Oltra, ho va denunciar als jutjats. Al'octubre, per, la gerent de MetroValencia, Marisa Gracia, s destituda i resulta imputadaen una investigaci per haver contractat la consultora HM Sanchis sense concurs pblic. [...]


2/18

EXERCICIS INTRODUCTORIS A LA COHESI

1. Identifica els connectors que apareixen als textos, digues de quin tipus sn i substitueix-los per uns altres dequivalents:Text 1

Encara que el segle IV va ser de relativa pau, les ciutats entraren en un procs dedecadncia.Text 2

Tamb sabem que tenien una religi molt desenvolupada, i coneixem una srie desantuaris a laire lliure, especialment el de la Serreta dAlcoi, que cont estatuetes de fang

cuit, possiblement de culte a la Deessa Mare, s a dir, a la deessa de la fertilitat i de la terra.Text 3La llum visible normal viatja fcilment en un cel net de nvols. Ara b, els nvols i elscorrents daire poden enterbolir la visibilitat.Text 4

En una nit sense nvols i fosca podeu arribar a veure fins tres mil estels. Tot i que enspoden semblar puntets guspirejants, aix s una mera illusi ptica.Text 5

Ms enll de la nostra galxia hi ha milers de milions de galxies. Nhi ha que sn visiblesa ull nu, com ara la dAndrmeda, que sembla bessona de la Via Lctia.

2. Explica el valor anforic dels mots subratllats:Linfern dAlgria

De lhorror de Chiapas ens arriben imatges que ens lapropen. Lhorror dAlgria, encara

que s molt ms a la vora, a poques milles de Barcelona, menys encara de Ciutat deMallorca, compta amb menys illustracions.La notcia daquest infern quotidi es difon gaireb sense fotografies, i s per aix que,malgrat tenir-lo tan a prop, quasi a tombar la cantonada, sembla que ens afecta menys (...)Carme RIERA: El Peridico, 31-XII-97/1-I-98.

3. Explica el valor anafric dels mots subratllats:Diem que lautoodi s el sentiment dinferioritat que experimenten determinats individusper posseir els trets que els identifiquen com a membres dun grup. Lactitud ms simple s,naturalment, negar la pertinena a aquest grup. Quan una comunitat lingstica s objectede discriminaci, els seus membres poden generalement adoptar lidioma dominant iabandonar el propi.

4. La cohesi lxica: la sinonmia (la referncia).Una paraula o un grup de paraules repetides al llarg dun text articulen, lliguen les diferentsparts de qu es compon; al text segent utilitza el mxim possible de formes diferents perals significats temps i novella.

El noi de la Moto, Susan Hinton

Susan Hinton demostra amb aquesta novella que s una observadora saga de larealitat; la novella s un bon estudi de la psicologia del jvens, sobretot dels marginats. Sihi afegim que lautora t un bon domini del material literari, arribarem a la conclusi que lanovella s excellent.La novella es divideix en dotze captols. El primer i lltim pertanyen al temps presentdes del qual el narrador recorda ladolescncia marcada per la droga, que viu alhora delrecord de temps anteriors, dun temps millor per als jvens: quan hi havia lhonor i lordre (eltemps de les bandes de jvens de barri).Era el temps del noi de la moto, el germ gran del narrador. Lestructura de la novella,doncs, recolza en un esglaonament del temps cap al passat. Tots els personatges tenen unmateix desig: retornar a temps millors.La novella va ser recreada, amb gran popularitat, en una pellcula del director FrancisFord Coppola.El Temps, nm. 154 (Adaptaci. Gnere: ressenya)

5. Els signes de puntuaci.A ms de les propietats textuals estudiades cal que el text siga correcte gramaticalment,i s ben cert que ls pertinent dels signes de puntuaci hiajuda. Posa tots els signes de puntuaci que calga a les frmules o frases segents:1. Hi assistiren el director general Sr. Rbies la secretria del Tribunal Sra. Armengol i elponent de ms edat Sr. Garriga.

2. S qu voleu dir i us comprenc molt b tanmateix de moment no us puc atendre.3. Els nostres clients van canviar la comanda com sempre havien fet al principi dany peraquesta vegada no hi van ser a temps.4. Cal presentar els documents segents el certificat dexistncia de crdit la proposta dedespesa i la memria justificativa.8. Al nou local trobareu tota mena darticles i amb les mateixes condicions pagament transportista estocs etc


3/18


4/18


5/18


6/18


7/18


8/18


9/18


10/18


11/18


12/18


13/18


14/18


15/18


16/18


17/18


18/18

MILLORA LA COHESI TEXTUAL D'AQUEST RESUM

Aquest fragment s un resum de l'acte II, escena 4a de l'obra Terra baixa, feta per un/a company/a de classe.

Caldr fer-li propostes de millora pel que fa a la cohesi. s un text amb un estil segmentat que convindria

condensar-lo per a fer-lo ms cohesionat amb els procediments vistos a classe. Fixem-nos en els aspectes

enumerats, subratllem-los al text i mirem de donar-hi alternatives escrivint-les damunt del text: (1) comes i

punts, (2) prdua de la referncia amb pronoms, (3) repeticions excessives (dir), (4) canvis temporals...

Millora'l amb ellipsis, sinnims, hipernims, oracions subordinades, complements circumstancials, gerundis i

participis, etc.

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

Marta est com desorientada, no sap ni on va. Ella no sap per qu Manelic est desesperat, per est clar

segons Toms, tot el mn es riu d'ell. Toms no vol estar molt en la casa per necessita preguntar unes coses a

Marta, aquest es dirigix a Marta preguntant-li que li ha de contestar quan Manelic li pregunte que si ha de

buscar la promesa per la qual li volen agafar a la Marta. Ella incmoda li demana que pare. Per Toms seguix

preguntant-li qu haur de dir-li quan li pregunte qui s l'amistat de Marta, qui s l'home el qual va entrar per

la porta la nit del casament. Marta sent pnic. A Toms no li importa i continua dient-li que Manelic vol saber

qui s l'home per a matar-ho. Marta sorpresa, li pregunta a Toms si Manelic tindria cor de matar per ella i si,

mataria per ella i no se n'aniria sense despedir-se de Sebasti. Toms li confessa que ell mateix li va dir a

Sebasti que se n'anara lluny, per que abans escopira a Marta. Desprs Marta li diu que si mai ha tingut una

filla, a la qual cosa Toms respon sospirant que si tenia una filla per va morir quan era petita i cada vegada

que mira Marta, diu content que el nostre senyor la tinga en la glria. Desprs d'esta petici, Marta li demana

a Toms que s'imagine que la seua filla haguera crescut sola i que haguera conegut a Sebasti. Toms no vol

sentir aix i li diu que ella a perdut a Sebasti. Seguidament, Marta comena a plorar. Ella es pens que tots

van en contra d'ella perqu esta sola, Toms plora al veure plorar i es vol anar perqu no vol plorar per ella.

Marta li demana que es quede ja que vol comptar-li tot. Desprs de pregar-li perqu ell pensa que s una

mentidera, Marta li compte la seua infncia, que sa mare era cega i demanava diners a les portes de l'esglsia.

Un dia es va posar un home a demanar diners i ms tard van viure junts els tres. Marta creia que era cec per

quan sa mare va morir, l'home va plorar i segons Marta els cegos no ploren. Des d'eixe moment, va saber que

l'home la va voler com una filla. L'endem en el cementeri, Marta li pregunte a l'home que farien i ell li va

respondre que se n'anara amb ell. Va ser un llarg cam, van estar buscant treball i un dia de tempestat, van

fugir com tots els llauradors fins a arribar a la masia ms cercana, la de Sebasti. Al arribar li van demanar que

ballara, quan va acabar de ballar, Toms s'acosta per a veure que volien i Marta va dir que un treball amb

fora. A partir d'ah el pare es va convertir en moliner i Marta, presa de Sebasti. Toms li va demanar queparara, per ella va continuar dient que va sofrir per que ara tenia a Manelic. Toms li va dir que Manelic

tornaria al Mol amb ella, ella tan sols li va demanar que la cuidara com una filla. A continuaci Marta s'amaga

Documents

Exercicis de cohesió gramatical, lèxica i estil