En silenci

Sabràs que t'estimoen el silenci de la nit,en l'agonia de l'esperaesperant sempre estaré.

Sabràs que et vullpels meus "t'estimo" tan callats,pels dies del meu silencique amb pensament et vaig dir.

Sabràs que t'estimoquan et parli amb tendresa,quan acariciï el teu cabellamb les meves mans tremolant.

Sabràs que et vullquan estic callat i no sé dir,quan la meva veu està calladai és dins meu un crit desesperat.

Sabràs que t'estimoa mesura que el temps vagi passant,tot esperant aquell momenten que m’atreveixi a dir-te el que ets.

Sabràs que et vullquan vegis que sento alegria,quan en el teu plàcid somnijo arribi fins a tui en un lleu ressò et torni a dir :

T’ESTIMO