Paraules i silenci

Hi ha algunes coses massa boniques per poder descriure-les amb paraules.Fa falta admirar-les amb meditació i silenci per poder viure-les en plenitud.

Es necessiten poques paraules per expressar allò que és essencial. Els grans discursos només serveixen per confondre i adoctrinar. El silenci és a vegades més revelador que un riu de paraules. Mira una mare amb el seu fill als braços, el nadó sabrà obtenir-ho tot d’ella, sense necessitat de dir res.

De fet, les paraules han de ser com l’embolcall dels pensaments. No són necessaris gaires mots per expressar el que sent el cor. Una mirada pot dir més que mil paraules.

Crec que la sàvia naturalesa ens ha donat només una llengua i dues orelles, perquè escoltem més i parlem menys.

Si el que vas a dir no és millor que el silenci, per què dir-ho?

Com més gran i generós és el cor, menys són les paraules que necessita per expressar-se.

Fa falta recordar aquestes sàvies i filosòfiques paraules:Les paraules que porten la veritat, no sempre són boniques, però les paraules boniques no sempre són veritat.

És propi de les grans persones fer entendre moltes coses amb poques paraules.Els esperits petits, contràriament tenen el do de parlar molt i no dir res. Aquell que sap escoltar, després sabrà utilitzar el que ha sentit.

Per dir «t’estimo» només fan falta dues paraules, totes les altres són supèrflues.

«Sí» i «No» són les paraules més curtes i fàcils de dir, però són les que porten les conseqüències més transcendentals.

Perquè el ser humà aprengui a parlar només fan falta dos anys. Perquè aprengui a callar... tota una vida.

Ser moderat en el parlar no és cap defecte, és una prova de gran saviesa.

Qui molt parla,en lloc d’aclarir les coses, les confon.

Qui parla molt, molt es pot equivocar.

Franz Schubert - Sérénade - Richard Abel, piano.