UD 02

SISTEMES ECONÒMICS.

EL MERCAT

1. Els problemes econòmics bàsics

Qualsevol societat, independentment de la seva mida, del seu grau de desenvolupament i del

seu sistema polític, tracta de solucionar, en la mesura del possible, el problema econòmic bàsic

que consisteix a decidir com satisfer les necessitats il·limitades dels seus membres per mitjà

d'uns recursos que sempre són escassos.

Aquest problema de caràcter general es subdivideix en tres més concrets que al seu torn, són

fonamentals i interdependents: què produir? Com produir? i per a qui produir?, és a dir, tota

societat ha de decidir com assignar els seus recursos entre les diferents activitats productives i

com es van a distribuir els béns i serveis de consum entre els individus que la componen.

Doncs bé, el mecanisme amb el qual una societat s'organitza per donar resposta a aquestes

qüestions és el seu sistema econòmic. Per tant, el sistema econòmic d'una societat és el

conjunt de relacions i procediments institucionalitzats amb què tracta de resoldre el

problema econòmic bàsic.

Què produir? En la resposta a la primera de les qüestions s'indica en què van a emprar els

recursos productius i quina quantitat de producte final es va a obtenir amb aquests mitjans de

producció. Això dependrà de les necessitats que tinguin els membres de la societat i dels

recursos de què es disposi, ja que aquests últims són limitats i susceptibles d'usos alternatius.

Aquest fet comporta plantejar altres qüestions: ¿Es consumiran més béns de consum o de

producció? ¿Prevaldrà la quantitat o la qualitat en la producció? ¿S'incrementarà la producció

de béns materials o la prestació de serveis? Es produiran béns per al mercat interior o

s'orientarà la producció cap a l'exterior?

Com produir? Aquesta qüestió es refereix a l'organització de la producció, és a dir, qui es va a

encarregar de dur a terme l'activitat productiva, com es va a escometre aquesta activitat i com

van a combinar els factors productius de què es disposa. Tot això implica que la societat es

plantegi qüestions com si s'utilitzaran tecnologies intensives en maquinària o mà d'obra, si es

farà a través d'empreses privades o d'iniciativa pública, quines fonts d'energia s'utilitzaran en

la producció o si els processos productius per els que es va a optar seran contaminants o

respectuosos amb el medi ambient.

Per a qui produir? Tota societat ha de dissenyar un sistema de repartiment dels béns i serveis,

el que porta a reflexionar sobre qüestions com: Qui seran els destinataris d'aquesta producció,

uns quants o la gran majoria dels ciutadans? Quin mètode o sistema es va a utilitzar per

distribuir la totalitat de la producció? La distribució de la renda serà igualitària o es produiran

diferències molt acusades entre els membres de la societat?

2. Les formes d'afrontar els problemes econòmics: Sistemes econòmics.

Al llarg de la història les societats han intentat resoldre les tres qüestions claus anteriorment

esmentades de molt diverses maneres, però es poden agrupar atenent a tres categories:

2.1. La tradició

En les societats del passat més remot les decisions es basaven en la tradició. En les societats

primitives el marge entre la vida i la mort era molt reduït. La supervivència depèn que es facin

les coses en la forma que han tingut èxit en el passat. L' autoritat resideix en els ancians del

clan o la tribu. Aquestes tradicions queden recollides en el costum, que respon a un ús social

transmès de generació en generació. Així per exemple, a l'antic Egipte, era considerat un

sacrilegi que un fill no continués amb l'ofici que el seu pare havia fet tota la vida. De manera

similar, en l'Europa feudal, els camperols, els artesans i gairebé tots els que vivien a les ciutats

heretaven tant la seva posició en la societat com els seus treballs específics, que realitzaven de

manera tradicional.

Aquesta forma de prendre les decisions econòmiques es basa en la llei, els costums o les

creences, que determinen els mètodes de producció que la societat considera més correctes i

eficients. En aquest tipus d'organitzacions el concepte de propietat privada no sol estar definit

tal com el coneixem en les societats modernes, el que fa que molts dels recursos pertanyin a la

col·lectivitat en conjunt. Quant a la producció obtinguda, es distribueix entre els membres de

la societat d'acord amb tradicions establertes al passat.

Aquesta manera d'organitzar l'activitat econòmica funciona correctament en entorns estàtics,

en els quals no es requereix que els individus prenguin decisions de manera contínua per

satisfer les seves necessitats. Tanmateix, comporta una sèrie d'inconvenients:

S’anteposen els costums, siguin operatius o no, a la racionalitat i a l'eficàcia.

En el sistema productiu no es persegueix l'optimització dels recursos (l'eficiència) ni es

corregeixen les deficiències que van sorgint.

No hi ha una noció d'investigació científica i tecnològica, de progrés en definitiva, el

que limita la possibilitat de creixement econòmic d'aquestes societats. Com a

conseqüència d' això, aquestes economies tenen poques possibilitats de

desenvolupament i creixement econòmic

Actualment podem trobar alguns casos de comunitats que segueixen guiant-se per la tradició

per organitzar l'activitat econòmica. Col·lectivitats que se situen a la selva brasilera, a l'Àrtic

canadenc, la taigà russa, la sabana africana i a les muntanyes altes de Nova Guinea, entre

altres llocs, i que es caracteritzen per estar aïllats i ser autosuficients. Finalment, cal assenyalar

que en la majoria dels països més pobres del món els aspectes rellevants del comportament

econòmic segueixen governats per patrons tradicionals.

2.2. L'Autoritat

Es tracta d’un estadi més avançat, en aquest cas, una autoritat central (normalment l'Estat)

intenta resoldre els tres problemes econòmics bàsics. En algunes àrees del món el clima

favorable, els animals domesticables i la terra fèrtil (Orient Mitjà, Vall del Yang-Tse a Xina, i Vall

de L’Indus a la Índia) va fer possible que la producció assolis nivells superiors al necessari per a

la supervivència. A partir d' aquest moment la decisió econòmica es fa més complexa: una

societat d' aquest tipus pot dedicar l' excedent a millorar la producció amb la idea de créixer

amb el temps, o dedicar-lo al manteniment de la classe dominant. Aquí l' adjectiu dominant

significa que en aquestes societats, una autoritat (la classe dominant) decideix què, cóm i per a

qui es produeix.

Més modernament, economies que utilitzen aquest mètode d'assignació de recursos es

caracteritzen per la supeditació de l'interès individual a l'interès social o col·lectiu, aspirant a

una major equitat entre els seus membres, i per la centralització en la presa de decisions, a

través de l'establiment de plans elaborats i complexos sobre el comportament econòmic que

l'autoritat central vol imposar. Aquesta forma d'afrontar els problemes econòmics bàsics

donarà lloc al sistema econòmic de planificació centralitzada, normalment aplicats en

societats de règim polític comunista.

2.3. El Mercat

La tercera forma d'adoptar decisions econòmiques és la que delega en el mercat i en el

sistema de preus com a mètode d'assignació dels recursos que genera una societat. Aquest

sistema és l' últim a aparèixer històricament. En ell no existeix un control central i tot el que

passa en la vida econòmica és el resultat d' innombrables decisions individuals

independents. El sistema no és imposat, es desenvolupa de forma lenta i espontània.

Segurament va començar en l’àmbit dels comerciants i dels petits artesans i amb el temps,

gràcies a la seva eficiència, es va expandir a molts altres sectors d’activitat.

El nucli central de l' economia de mercat és el següent: si les decisions econòmiques es

prenen per milions de persones, fent cadascuna d' elles el que vol, ¿no seran les decisions de

tanta gent tan poc consistents que es caurà en la confusió?. El primer autor que va descriure

de forma enraonada el funcionament de l' economia de mercat va ser l ‘escocès Adam Smith,

en el seu llibre “Naturalesa i causes de la riquesa de les nacions” (1776). Per ell, aquest autor

està considerat l’ iniciador de l' economia moderna. Smith arriba a la següent conclusió: en

perseguir el seu propi interès, tot individu promou l' interès general de la societat de forma

més eficaç que quan realment intenta fer-ho.

Els tres principis en què es recolza la lògica del mecanisme de mercat ajuden a entendre millor

el seu funcionament:

Sobirania dels consumidors. Aquesta sobirania s'exerceix a través d'una votació

peculiar. Els compradors o consumidors trien els béns i serveis que desitgen, els que

més necessiten, sol · licitant al mercat i estant disposats a pagar per ells preus més

elevats. Així doncs, els preus poden ser un indicador que expressi de manera prou

correcta quins béns s'han de produir i en quina quantitat, ja que els béns més sol ·

licitats pels consumidors elevaran el preu en augmentar la seva demanda.

Principi del benefici. El productor té com a objectiu aconseguir els màxims beneficis.

Per a això ha d'atendre al moviment dels preus dels diferents béns i serveis, que estarà

condicionat pels desitjos dels consumidors. A més, haurà de competir amb la resta dels

productors per aconseguir el major nombre de compradors possible, el que implica la

utilització de processos productius eficaços i eficients. Tots aquests factors determinen

com s'ha de produir.

Principi de l'escassetat. Els recursos amb què compta una economia són escassos en

relació amb la necessitat que hi ha d'ells, el que obliga a dissenyar un sistema de

repartiment dels béns i serveis produïts. En el cas del mercat, aquest repartiment

tindrà com a beneficiaris els propietaris dels mitjans de producció, que seran

remunerats per la seva aportació al procés productiu. D'aquesta manera, com més

escàs sigui el recurs productiu major serà la seva remuneració i viceversa.

El funcionament del mercat està determinat pel comportament dels agents que el

constitueixen: els compradors o consumidors i els venedors o productors, i tots dos

persegueixen la consecució dels seus propis interessos. L'objectiu dels compradors és

maximitzar la seva utilitat, és a dir, aconseguir la màxima satisfacció possible dels béns i serveis

que consumeixen, dins del pressupost de què disposen, mentre que els productors pretenen

aconseguir el màxim benefici possible.

D'aquesta manera, a través del mecanisme dels preus es coordina l'acció de compradors i

venedors, ja sigui en el mercat de béns o en el de factors, aconseguint l'assignació dels

recursos. Smith utilitza la metàfora de la ma invisible per resumir aquest funcionament: en el

sistema de mercat no hi ha ningú concret, cap pla central, que decideixi el que es produirà i en

quina quantitat. Els consumidors, mitjançant les seves intencions de compra, indiquen a les

empreses que han fabricar i portar al mercat.

El propi Smith va reconèixer alguna de les limitacions amb les quals ensopegava la seva

descripció. Només anys més tard els economistes van demostrar que les virtuts que s'atribuïen

al lliure mercat només són certes quan actuen de ple les condicions de la competència

perfecta (veure tema 4).

3. Sistemes Econòmics contemporanis

3.1 Economia de mercat

L'economia de mercat o capitalista va ser el sistema econòmic dominant des de finals del segle

XVIII fins al primer quart del segle XX. Actualment, l'economia que més s'aproxima a aquest

model és la dels Estats Units (excepció feta de petits països com Singapur o Hong Kong). En

aquest sistema, les famílies i les empreses prenen les decisions (què, com i per a qui produir),

recolzant-se en dues eines que faciliten les transaccions, per una banda, un mitjà de pagament

universal, els diners, i, per altra, un lloc on compradors i venedors es posen d'acord: el mercat.

Com afronta els problemes econòmics bàsics?

Què produir i en quina quantitat? Depèn dels gustos i les preferències dels consumidors, que

estan disposats a pagar més per allò que més desitgen (principi de sobirania del consumidor),

el que condueix a les empreses a produir els béns i els serveis que més demanden els

consumidors, mogudes pel seu afany d'obtenir el màxim benefici possible (principi del

benefici).

Com produir? Tant els factors de producció com la tecnologia emprada són els seleccionats de

les empreses que elegiran aquelles combinacions de factors que els siguin més rendibles.

Per a qui produir? Per a aquells que puguin pagar el preu dels corresponents béns i serveis. La

distribució de la renda entre la població ve determinada tant per la quantitat de factors

productius que posseeixen com del preu dels mateixos, ja que per aconseguir ingressos els

individus ofereixen els factors de producció que posseeixen en el mercat de factors obtenint a

canvi dels mateixos unes rendes.

En el sistema d'economia de mercat l'assignació dels recursos està determinada per una

enorme quantitat de decisions independents i descentralitzades, preses pels consumidors i

els productors, i coordinades a través dels mercats mitjançant el mecanisme de preus.

No hi ha contacte directe entre consumidors i productors, la relació entre ambdós agents

econòmics es realitza de manera indirecta a través dels preus i els mercats. La clau del seu

funcionament són els senyals que proporcionen els preus als dos agents. De tal manera que si

els consumidors volen una major quantitat d'un bé o un servei, el demandaran més i els

productors, davant aquesta situació, elevaran el preu amb l'objectiu de racionalitzar l'oferta,

animant-se, al seu torn, a incrementar la producció . Passarà el contrari si hi ha un excedent de

producció, en aquest cas, els venedors intentaran desfer-se'n baixant els preus, procurant que

es restableixi l'equilibri.

El mecanisme analitzat en relació amb els béns i serveis es produeix igualment en el mercat

dels factors de producció. Per exemple, si en un moment determinat es necessiten molts

treballadors experts en informàtica, aquest fet provocarà que les oportunitats d'ocupació en

aquest camp siguin grans i la remuneració d'aquests professionals botiga a pujar, mentre que

si per a realitzar aquest treball hi ha un elevat nombre de persones qualificades, el seu salari

tendirà a baixar.

És important ressaltar que en aquest sistema econòmic la intervenció de l'Estat o sector públic

es redueix a la mínima expressió, es limita a assegurar un marc de lleis i institucions que

permeti a la societat organitzar-se perquè funcioni el lliure mercat entre empreses i

particulars.

Avantatges i inconvenients del sistema d'economia de mercat

L'eficiència en el seu funcionament. El mercat motiva els individus a utilitzar amb cura els

recursos i béns escassos, ja que els preus actuen com a fre al malbaratament. Al seu torn, el

mercat permet obtenir els béns al millor preu, gràcies a la competència existent entre les

empreses. De la mateixa manera, el mercat assoleix ajustar l'oferta total a la demanda,

aconseguint l'equilibri econòmic.

La llibertat econòmica. Tant les empreses com les persones poden triar lliurement què produir

o consumir segons les seves preferències o disponibilitats.

Aquest sistema econòmic també presenta alguns inconvenients com són:

La distribució de la renda entre els individus no és equitativa. Com hem comentat, la renda es

reparteix en funció de la distribució de la propietat dels factors de producció i del preu dels

mateixos, el que provoca que en nombrosos àmbits apareguin diferencials de renda molt

grans.

Les economies de mercat tendeixen a ser inestables. No poden garantir l'estabilitat en

l'evolució de l'activitat econòmica; pateixen de forma periòdica crisi més o menys acusades.

Aquest efecte es manifesta a través dels anomenats cicles econòmics, que seran analitzats

amb més detall més endavant.

Escassetat de béns no rendibles. Atesa la seva escassetat o la seva importància estratègica, el

subministrament i gestió de certs béns i serveis ha de ser assumit pel sector públic, acceptant

en moltes ocasions grans pèrdues o poca eficiència productiva. Exemple: sanitat, educació,

seguretat, justícia, infraestructures, etc.

Abusos de certes empreses. Algunes empreses desequilibren el mercat des de la seva posició

dominant. Això succeeix quan tenen el poder suficient per fixar el preu o les condicions de

venda. A més, les campanyes publicitàries de les empreses creen necessitats en els

consumidors de forma artificial, amb el que el mercat no funciona lliurement ja que són les

empreses les que creen demanda i no els consumidors.

Deteriorament del medi ambient. Com a resultat de la producció de béns i serveis hi ha certs

efectes negatius que no són contemplats pel mercat, com la contaminació i l'esgotament dels

recursos naturals

3.2 Sistema econòmic de planificació centralitzada

Aquest sistema, inspirat en la teoria marxista, va néixer a la Unió Soviètica després de la

Primera Guerra Mundial (amb la Revolució Russa o Revolució Bolquevique, de 1917),

posteriorment es va expandir a l'est d'Europa on va estar vigent fins als anys 80 del segle XX i ,

en l'actualitat, perviu en països com Cuba i Corea del Nord. En el sistema de planificació

centralitzada les decisions econòmiques són preses per una autoritat central, generalment

l'Estat, a través d'una agència de planificació que dirigeix el funcionament de l'economia. Es

caracteritza perquè els mitjans de producció són de propietat estatal i les necessitats dels

individus estan supeditades en general a prioritats de tipus social i col lectiu.

Com afronta els problemes econòmics bàsics?

Què produir i en quina quantitat? El decideix l'agència de planificació central a través de

l'elaboració de plans econòmics plurianuals, on, sense deixar cap marge a empreses o famílies,

s'especifiquen detalladament les diferents variables de l'activitat econòmica: els

subministraments de recursos, els mètodes de producció de les empreses, els salaris dels

treballadors, els objectius de producció, les inversions en infraestructures, etc. L'elaboració del

pla comporta una gran dificultat, atès que cal una gran quantitat d'informació i una complexa

estructura piramidal amb diversos nivells de govern, la base operativa són les empreses

públiques que, en última instància, s'encarreguen d'executar. En l'economia de planificació

centralitzada és habitual que predomini la producció de béns de capital per sobre dels de

consum, el que provoca un gran augment de la capacitat productiva a curt termini, però

implica que les necessitats individuals de consum poden no ser satisfetes en el termini.

Com produir? Un cop aprovats els objectius de producció per part de l'autoritat central, es

posa en pràctica el pla. Els nivells de govern definits per l'estructura piramidal centren els seus

esforços en la supervisió i control continu de l'esmentat pla, proposant correccions i ajustos en

cas d'incompliment. El compliment dels objectius és prioritari però no la manera d'aconseguir-

los, de manera que les empreses públiques no tenen incentius per aplicar processos

productius eficients amb els que es minimitzin els costos. Més aviat passa tot el contrari, ja

que s'intenta acumular la major quantitat possible de recursos, generalment molt per sobre de

les necessitats, amb la finalitat de complir a tota costa els objectius fixats pel pla.

Per a qui produir? En aquest sistema el criteri de distribució no està determinat pel mecanisme

dels preus, com en el sistema d'economia de mercat, sinó per la necessitat que té de béns i

serveis. Ara bé, el problema rau en decidir què cal o no per a cada individu i per a tota la

societat, i és l'autoritat central qui pren aquesta decisió.

Per tant, en aquestes economies se sol optar per dos mecanismes d'assignació alternatius al

sistema de preus:

Cartilles de racionament. Els béns i serveis són assignats mitjançant aquestes cartilles seguint

un criteri d'equitat. Tanmateix, aquest mecanisme dóna lloc a dos problemes fonamentals. En

primer lloc, es necessita un gran aparell burocràtic per gestionar-lo i, en segon lloc, no té en

compte els gustos i les preferències dels individus, la qual cosa propicia malgastar gran

quantitat de temps intercanviant cupons per adquirir els productes que realment es desitgen, i

fins i tot motiva l'aparició del mercat negre.

Preus intervinguts. Davant els problemes propis del racionament, aquestes economies opten

en algunes ocasions per implantar un sistema de preus, tant per al mercat de béns i serveis

com per al de factors, al marge de la llei de l'oferta i la demanda. Així, els planificadors fixen

salaris alts per a aquelles ocupacions que volen promoure i preus alts per a aquells productes

el consum es pretén frenar, el que dóna lloc al fet que en alguns productes l'oferta superi la

demanda, generant-se grans excedents, mentre que en altres la demanda supera l'oferta, el

que provoca tant necessitats insatisfetes com l'aparició del mercat negre.

Causes del fracàs del sistema de planificació centralitzada

Encara que en el sistema de planificació centralitzada la distribució de la renda és més

igualitària que en els sistemes d'economia de mercat i amb prou feines apareix el fenomen

de la desocupació, aquest model va fracassar per les següents causes:

Errors de previsió. Les agències de planificació central s'equivocaven amb freqüència en les

seves previsions i no tenien en compte les necessitats reals de la societat.

Excessiva burocràcia. El creixement del sistema productiu implicar l'existència d'un enorme

aparell burocràtic destinat a controlar empreses, cosa que va alentir enormement la presa de

decisions.

Falta d'incentius. No existien mecanismes per incentivar l'esforç, l'eficiència i la responsabilitat

dels agents econòmics encarregats de dur a terme l'activitat productiva. Així, la manca

d'estímuls va generar una situació en què les empreses no s'esforçaven per ser competitives,

elaborant productes que no podien vendre en els mercats mundials per falta de qualitat i que

comportaven costos molt alts. Tot això es va traduir en una acumulació de pèrdues i un

endeutament progressiu, assumit per l'Estat, que va provocar la fallida del sistema.

3.3 Sistema d'economia mixta

Les limitacions que presentaven el sistema d'economia de mercat i la planificació centralitzada

van fer que, després de la Segona Guerra Mundial, la major part dels països d'Europa

Occidental es decidissin a aplicar un nou sistema que intentava combinar les virtuts dels altres

dos. Aquest nou sistema es coneix com a economia mixta. Com afronta els problemes

econòmics bàsics?

Què produir i en quina quantitat? Igual que en el sistema d'economia de mercat, l'assignació

de la majoria de recursos es porta a terme en el mercat a través de les decisions dels agents

econòmics privats, però l'Estat té un paper important en la producció de béns i serveis

d'interès social, com l'educació i la sanitat i, al seu torn, pot intervenir en la formació de preus,

tant en el mercat de béns i serveis com en el mercat de factors, amb la finalitat d'afavorir

l'interès general.

Com produir? Igual que en l'economia de mercat, prima l'eficiència en la producció, és a dir, se

segueixen les regles del mercat, però per a les empreses de capital públic la consecució

d'objectius d'interès social és prioritària.

Per a qui produir? Aquesta qüestió la determina, en la seva major part, el mercat de factors,

però l'Estat intervé en la distribució de la renda a través d'impostos, transferències socials,

prestacions per atur, pensions de jubilació, beques i subvencions a empreses amb l'objectiu de

que sigui més equitativa.

Un exemple: els països nòrdics i el seu estat del benestar

Dinamarca, Finlàndia, Noruega i Suècia són estats petits, relativament homogenis en termes

d'etnicitat i religió, de llarga tradició democràtica, de respecte pels drets humans i d'estat de

dret. Entre 1870 i 1918 va tenir lloc l'abolició del treball de menors, pensions per a persones

adultes pobres, assegurances de riscos professionals, fons per assegurança de malaltia. Entre

1919 i 1950 es va produir una important extensió dels drets socials. Comparteixen el

finançament per impostos alts, la provisió publica de transferències i serveis, èmfasi en els

serveis socials personals, sanitat i educació públiques d'alta qualitat i taxes de compensacions

altes i igualitàries.

Limitacions del sistema d'economia mixta

Presenta els mateixos inconvenients que hi ha en els altres dos sistemes, depenent del pes

específic que tingui l'Estat i el mercat a cada país. En concret, els impostos alts presenten

problemes d’incentius, i en èpoques de menys activitat el sistema pot generar dèficit i deute

públic

Ampliació: La Xina actual

Quin és el secret del "model xinès"? En gran

mesura, que els líders del partit comunista

xinès van decidir, a finals dels 70, experimentar

amb l’economia de mercat mantenint el

control polític autoritari i de partit únic

(comunista).

A partir de 1978, a mesura que es va anar

trencant el sistema d'economia planificada

s'aprofundia gradualment la reforma de

l'economia xinesa: van aparèixer un darrere

l'altre mercats de mercaderies, mercats

financers, mercats de tecnologia i serveis

laborals. Es va reforçava el paper de regulació

del mercat sobre l'economia.

Després de la reforma i obertura, amb

l'ampliació del mercat de mercaderies i el canvi

de relació entre oferta i demanda, l'Estat va

realitzar de manera planificada i metòdica una reforma dels preus. Regien tres tipus de preus:

els fixats per l'Estat, els orientats per l'Estat i els regulats pel mercat. Aquest últim grup

s'ampliava constantment. Es va obrir a l’exterior amb l’estratègia de creixement impulsat per

exportacions, a semblança d'altres països asiàtics (Japó, Taiwan i Corea)i que va permetre la

transferència de tecnologia, ajudant a tancar la bretxa del coneixement i millorant

acceleradament la qualitat de els béns

manufacturats.

Avantatges i inconvenients del model

680 milions de xinesos van deixar de ser pobres

entre 1980 i 2010. Després del miracle xinès, i el

mateix a l'Índia, el món avui és menys pobre i

menys desigual que fa 30 anys. Però res és

gratis: s'estima que la desigualtat de l'ingrés ha

augmentat tant a la Xina com a l'Índia. I per

combatre la desigualtat calen polítiques

públiques redistributives com les que esperen i

exigeixen els votants de gairebé totes les

democràcies més o menys funcionals. Caldrà

veure per quant temps ho aconsegueixen abans

que la seva societat, cada vegada més rica,

exigeixi les llibertats civils i polítiques dels països

occidentals d’ingressos alts.

Ampliació: Globalització

La paraula "globalització" és en si un terme buit de

concepte i precisió en el seu ús quotidià. Aquesta falta de

precisió en el seu ús dificulta el debat, amb conseqüències

tant analítiques com polítiques.

Si no anem en compte, el debat es pot convertir en un

simple catàleg de tot el que pugui sonar a novetat, ja siguin

els avanços en la tecnologia de la informació, l’ús

generalitzat del transport, l’especulació financera, el

creixent fluix internacional del capital, la “disneyficació” de

la cultura, el comerç massiu, l’escalfament global,

l’enginyeria genètica, el poder de les empreses

multinacionals, la nova divisió i mobilitat internacional del treball i la minva del poder dels

estats nació. L’ambigüitat en l’utilització del terme entela qualsevol intent de distingir la causa

de l’efecte, a l’hora d’analitzar el que s’està fent, el perquè s’està fent, qui ho està fent, a qui

s’ho està fent, i les seves conseqüències.

La globalització és un procés econòmic , tecnològic , social i cultural a gran escala , que

consisteix en la creixent comunicació i interdependència entre els diferents països del món

unificant els seus mercats , societats i cultures , a través d'una sèrie de transformacions

socials , econòmiques i polítiques que els donen un caràcter global .

Aquest procés originat en la Civilització Occidental i que s'ha

expandit al voltant del món en les últimes dècades del segle

XX rep el seu major impuls amb la caiguda del comunisme i la

fi de la Guerra Freda (final dels anys 80), i continua en el

segle XXI .

Es caracteritza en l'economia per la integració de les

economies locals a una economia de mercat mundial on les

maneres de producció i els moviments de capital es

configuren a escala planetària (Nova Economia) cobrant

major importància el paper de les empreses multinacionals i

la lliure circulació de capitals juntament amb la implantació

definitiva de la societat de consum. L'ordenament jurídic

també sent els efectes de la globalització i es veu en la

necessitat d'uniformitzar i simplificar procediments i

regulacions nacionals i internacionals per tal de millorar les condicions de competitivitat i

seguretat jurídica, a més d'universalitzar el reconeixement dels drets fonamentals.

En la cultura es caracteritza per un procés que interrelaciona les societats i cultures locals en

una cultura global (“aldea global” el llogaret global al respecte hi ha divergència de criteris

sobre si es tracta d'un fenomen d'assimilació occidental o de fusió multicultural). La millora de

la tecnologia permet avenços en la connectivitat humana ( transport i telecomunicacions )

facilitant la lliure circulació de persones i la comunicació.