Click here to load reader

Deixa't portar pels somnis

  • View
    240

  • Download
    12

Embed Size (px)

DESCRIPTION

. Una novel·la commovedora, tendra i directa sobre la pèrdua d’algú estimat . La gran sorpresa de l’any a Itàlia amb més de 600.000 exemplars venuts . Dedicada a tots aquells que han perdut alguna cosa: una feina, un amor, un tresor...

Text of Deixa't portar pels somnis

  • MAURO VALLINOTTO

    Deixat portar pels somnis s la novella revelaci a Itlia. Un xit merescut, amb ms de 14 edicions i 600.000 exemplars venuts en pocs mesos. Una histria inoblidable sobre la prdua, la por de no ser estimat i, nalment, el retorn a la vida i al sentiment. Massimo Gramellini ens ha obert el seu cor per oferir-nos la narraci de les seves vivncies ms personals. Lemocionant histria dun nen que de ben petit ha de fer front a una prdua insuperable, la de la seva mare, i ho fa guiat pel millor consell que mai ning li ha donat.

    Sasseia al caire del llit i em mirava una bona estona en silenci. Tot seguit macotxava, sinclinava sobre meu i em xiuxiuejava alguna cosa.Deixat portar pels somnis, petit.

    BIC: FA

    ISBN: 978-84-92941-83-4

    www.arallibres.cat

    Massimo Gramellini (Tor, 1960) s un reconegut periodista a Itlia, on ha desenvolupat gaireb tota la seva carrera al diari La Stampa. La seva primera novella, Lultima riga delle favole, es va convertir rpidament en un gran xit de vendes. La publicaci de Deixat portar pels somnis, s la confi rmaci dun fenomen literari.

    Massimo Gramellini Deixa

    t portar pels somnis

    Novella

    Massimo Gramell ini

    DEIXAT PORTAR PELS

    SOMNIS

    Que somis feli_V7.indd 1-3 19/09/12 14:23

  • Massimo Gramellini

    Deixat portar pels somnis

    DEIXAT PORTAR PELS SOMNIS.indd 5 14/09/12 13:12

  • Ttol original: Fai bei sogni

    Primera edici: octubre de 2012

    daquesta edici: Ara Llibres, SCCL Corders, 22-28 08911 Badalona Tel. 93 389 94 70 www.arallibres.cat

    Longanesi, 2012

    Adaptaci de la coberta original:: Pol MillieriIllustraci de la coberta: Cordon PressFotocomposici: Fotoletra, SA

    Impressi: Liberdplex

    ISBN: 978-84-92941-83-4Dipsit Legal: B-17.630-2012

    Tots els drets reservats.Es prohibeix la reproducci total o parcialdaquesta obra per qualsevol mitjo procediment, i el lloguer o prstec pblicsense lautoritzaci per escrit dels titularsdel copyright, llevat de les excepcionsprevistes per la llei. Dirigiu-vos a CEDRO(Centro Espaol de Derechos Reprogrficos)si necessiteu fotocopiar o escanejar fragmentsdaquesta obra.

    DEIXAT PORTAR PELS SOMNIS.indd 6 14/09/12 13:12

  • Molt ms important que all que sabem o no sabem s all que no volem saber.

    Eric Hoffer

    DEIXAT PORTAR PELS SOMNIS.indd 7 14/09/12 13:12

  • 9Com cada cap dany, he anat a ca la Madrina per dur-la a veure la mare.La Madrina s com un vi vell ben conservat. Viu sola en una casa plena de llum, on llegeix novella negra i xerra amb les fotos emmarcades del seu marit. De tant en tant canvia dinterlocutor i es posa a parlar amb les fotos de la meva mare, sobretot de mi.

    Suposo que evita esmentar les informacions poc favora-bles. Que he tingut dues dones, encara que no al mateix temps. I que no mhe fet advocat.

    Mentre lajudava a posar-se labric, ha tret el tema de la novella que li he regalat aquest Nadal.

    Aquesta nit lhe acabat...No s de lladres i serenos, per tot i aix tha agradat?S, lhas escrit tu.I les pgines que parlen de la mare?Precisament daix volia parlar-te.Sn les niques autobiogrfiques. Hi he ficat un tros de

    la meva histria, aqu dins.La teva histria? Nests segur?Que no ls?B, no va anar ben b aix... Estimat, thaig de donar

    una cosa.

    DEIXAT PORTAR PELS SOMNIS.indd 9 14/09/12 13:12

  • 10

    Amb una clau diminuta sha barallat amb els panys de la calaixera. Un sobre marr despunta entre les seves belles mans plenes de nusos.

    Mel lliura amb un lleuger tremolor a la veu.Desprs de quaranta anys ja s hora que alg texpliqui

    la veritat.

    DEIXAT PORTAR PELS SOMNIS.indd 10 14/09/12 13:12

  • quaranta anys enrere

    DEIXAT PORTAR PELS SOMNIS.indd 11 14/09/12 13:12

  • 13

    Un

    Quaranta anys enrere, en el dia de cap dany, em vaig llevar tan de pressa que vaig creure que encara estava somiant. Recordo lolor de la mare a lhabitaci i la seva bata als peus del llit. Qu hi feia, all?

    I desprs: la neu a lampit de la finestra, els llums encesos a tota la casa, una remor de passes que sarrosseguen i aquell esguard de criatura ferida.

    Nooo!Em poso les sabatilles a linrevs, per no hi ha temps per

    esmenar-ho. La porta ja carrisqueja sota limpuls de la meva m quan de sobte el veig al mig del passads, al costat de larbre de Nadal.

    El pare.El roure de la meva infantesa ara doblegat com un salze

    per una fora invisible i sostingut de les aixelles per dos des-coneguts.

    Portava la bata de color porpra que li havia regalat la mare. Aquella que lligava amb un cordill de les cortines. Es movia amb sotracs, a base de coces i contorsions.

    Quan es va adonar de la meva presncia vaig sentir que mormolava: s el meu fill, si us plau porteu-lo amb els vens.

    DEIXAT PORTAR PELS SOMNIS.indd 13 14/09/12 13:12

  • 14

    Va deixar anar el cap enrere i va topar amb larbre de Nadal. Un ngel dales de vidre va perdre lequilibri i va caure a la catifa.

    * * *

    Els desconeguts no parlaven per eren amables i em van aparcar al pis de laltra banda del meu repl, a casa duna parella de jubilats.

    En Tiglio i la Palmira.En Tiglio afrontava la vida rere la cuirassa immutable dun

    pijama de ratlles i amb el consol duna sordesa obstinada. Noms es comunicava per escrit, per aquell mat es negava a respondre les preguntes que jo li guixava amb majscules sobre els marges en blanc del diari.

    ON SLAMAMA?HANSE-GRESTATEL PAPA?

    Uns delinqents devien haver entrat a casa aquella nit... I si havien estat aquells dos que laguantaven per les aixelles?

    Va aparixer la Palmira amb la bossa danar a comprar.El teu pare tenia una mica de mal de cap, buf. Per ja

    es troba b. Aquells senyors eren uns metges que lhan vingut a visitar.

    Per qu que no duien la bata?Noms se la posen a lhospital.I per qu nhi havia dos?Els metges durgncies sempre sn dos.

    DEIXAT PORTAR PELS SOMNIS.indd 14 14/09/12 13:12

  • 15

    s clar. Aix si un es posa malalt de cop laltre el pot curar. On s la mama?

    El papa lha acompanyat a fer un encrrec.I quan tornen?Aviat, ja ho veurs. Que vols una mica de xocolata des-

    feta?A falta de la mare em vaig conformar amb la xocolata.

    * * *

    Unes hores desprs em van portar a casa dels millors amics dels meus pares.

    En Giorgio i la Ginetta.Crec que mai no he pensat en ells separadament. Els meus

    pares shavien conegut al seu casament, una circumstncia que noms feia que contribuir a estimular els engranatges del meu petit cervell.

    Escolta, mama: si en Giorgio i la Ginetta no thagues-sin convidat al seu casament, la meva mare sempre series tu, o una altra convidada?

    La meva llengua mai no es cansava, fins i tot quan es-tava tota plena de talls i taques, com el davantal dun ar-tes.

    s un miracle que el seu fill pugui parlar en les seves condicions li va explicar un dia el pediatre a la mare.

    Tant de bo el miracle fos ms aviat al revs, com per exemple que de tant en tant tingussim una mica de silenci li havia contestat ella. Amb tanta xerrameca segur que ser advocat.

    Jo no hi estava dacord. Volia deixar de parlar per comen-ar a escriure. Quan estava segur que un adult havia coms alguna injustcia davant meu, agafava un bolgraf i el comen-ava a agitar sota la seva barbeta:

    DEIXAT PORTAR PELS SOMNIS.indd 15 14/09/12 13:12

  • 16

    Quan sigui gran ho explicar tot en un llibre que es dir Jo, un nen.

    El ttol era millorable, per el llibre seria una bomba.Per la veritat s que preferia ser pintor. Amb sis anys vaig

    pintar la meva ltima obra mestra: La mare menjant ram. El ram era tan gros com la mare, els grans sassemblaven a les boles dun arbre de Nadal i la cara de la mare era idntica a un gra de ram.

    Per ella el va penjar a la cuina i sempre el mostrava orgu-llosa als parents que venien de visita. Grcies a les seves ex-pressions de perplexitat havia aprs la meva primera lli existencial: mai no seria un bon pintor. Provaria de pintar amb paraules el mn que duia dins meu.

    * * *

    A casa den Giulio i la Ginetta es va celebrar el sopar ms trist de la histria. Malgrat els meus intents per animar la conversa, a mi i al seu fill, de tretze anys, ens van enviar a la llitera a les nou del vespre, desprs dun plat de pasta i un bistec a la mantega.

    No hi va haver manera daconseguir ni un tros de panetto-ne ni una explicaci decent. La mare i el pare encara eren fent encrrecs; potser eren els mateixos del mat, o potser uns al-tres, per en qualsevol cas, era un misteri. I per nosaltres, lhora danar a dormir.

    Recordo la respiraci del company de clausura de damunt meu. I els focs artificials de cap dany que esquitxaven la fos-cor de lhabitaci a travs de les persianes mal tancades.

    Tapat per les mantes, amb els ulls esbatanats i el cap fent-me voltes com en un carrusel encantat, no parava de pregun-tar-me quina dolenteria hauria fet durant aquelles vacances de Nadal per merixer-me un cstig com aquell.

    DEIXAT PORTAR PELS SOMNIS.indd 16 14/09/12 13:12

  • 17

    Havia dit dues mentides, havia contestat malament a la mare una vegada i havia clavat una puntada de peu al cul a en Riccardo, el nen de la Juve que vivia al segon.

    No em semblaven pecats especialment greus, sobretot ll-tim.

    DEIXAT PORTAR PELS SOMNIS.indd 17 14/09/12 13:12

  • 18

    Dos

    El primer dia de lany en Giorgio i la Ginetta em van dir que desprs dels encrrecs la mare shavia hagut de quedar a lhospital perqu li fessin uns exmens. En els dar-rers mesos no parava de sortir a fer encrrecs i a examinar-se. Si hagus vingut a lescola almenys li hauria pogut ensenyar a copiar.

    Me la imaginava capficada amb un dels exercicis que la mestra ens havia posat per les vacances. Un nen recorre tres quilmetres, i cada dos hectmetres perd dues pilotes. Quan-tes pilotes haur perdut desprs de mil nou-cents metres?

    Jo detestava els hectmetres. I aquell nen que perdia pilo-tes pertot arreu i tot i aix continuava amb el seu passeig com si res.

    Aquella tarda va tornar el pare per dur-me a veure la mare a lhospital. Ja tornava a ser un roure.

    Primer anem a comprar-li flors vaig proposar.No, primer anem a veure en Baloo. Hi hem de parlar

    duna cosa important.Mhi resistia. En Baloo era el mossn dels cadells, la secci

    infantil dels nens escolta a la qual pertanyia des de feia pocs mesos. No mimportava anar-lo a saludar, per ell havia de respectar els torns i no posar-se davant de la mare.

    DEIXAT PORTAR PELS SOMNIS.indd 18 14/09/12 13:12

  • 19

    La mediaci den Giorgio i la Ginetta va propiciar un comproms prou satisfactori. Anirem a lhospital desprs de la trobada amb en Baloo, per primer comprarem les flors.

    * * *

    Em vaig presentar a lesglsia on saplegaven els escoltes amb un ram immens de roses vermelles entre els braos.

    De ls homnim del Llibre de la selva, en Baloo nhavia copiat les maneres maldestres i la bondat. Ens va rebre a la sala de reuni dels cadells, tot fent un acudit sobre el cam- pionat de futbol. Tot i haver nascut a Buenos Aires i viure a Tor, com nosaltres, era seguidor del Cagliari de Gigi Riva.

    Volia ensenyar-me els ninotets duns jugadors, per el meu pare el va interrompre.

    Un altre dia els hi ensenyes, Baloo.Va sospirar i em va dir que mirs cap a dalt, cap al sostre.

    Un cel de guix de color blau que jo havia ajudat a pintar. Va posar una de les seves enormes mans sobre la meva esquena mentre amb laltra massenyalava el cel de guix.

    La mama s el teu ngel de la guarda, ja ho saps, oi? Ja fa temps que va demanar perms per volar cap al cel i aix poder-te protegir millor des dall, i ahir el Senyor la va cridar amb ell...

    Vaig sentir com un ganivet de gel mesventrava la panxa i me la buidava totalment. De cop i volta em vaig girar cap al meu pare, buscant el ms lleu senyal de desmentiment. Per noms hi vaig copsar uns ulls vermells i uns llavis blancs.

    Anem a pregar va dir en Baloo.

    * * *

    Que descansi eternament, Senyor. Illumina-la amb la teva llum perptua. Que resti en pau. Amn.

    DEIXAT PORTAR PELS SOMNIS.indd 19 14/09/12 13:12

  • 20

    La veu clida den Baloo ressonava per les naus de lesgl-sia deserta.

    Agenollat al primer banc, el ram de roses vermelles aferrat contra el pit, movia els llavis al seu mateix ritme, per a dins del cor les paraules em sortien diferents.

    Que el descans de la mare sigui breu, Senyor. Desperta-la, fes-li un caf i envia-la cap aqu. s la meva mare, saps? Pots fer que baixi, o sin mhi fas pujar a mi. Tu ho decidei-xes. Per fes-ne via. Fem una cosa: tanco els ulls i quan els torni a obrir ja ho haurs decidit, dacord? Amn.

    DEIXAT PORTAR PELS SOMNIS.indd 20 14/09/12 13:12

  • 21

    Tres

    Van posar la mare al menjador, exposada a la curio-sitat malaltissa dels vens.Jo no la volia veure. Encara estava convenut que tornaria. s un tret de la meva naturalesa el fet de no creure que les der-rotes sn irreparables. Les meves pellcules preferides sn aquelles en les quals el protagonista ho perd tot, per un ins-tant abans de caure pel precipici fa un pas enrere i comena a recuperar-se.

    Fins que em vaig fer adult no vaig aprendre a no defugir els tats encara oberts. I tamb que els morts sencongeixen. El vestit dels ossos es redueix gaireb dun parell de talles desprs que lesperit ha deixat dinsuflar-los la vida.

    Els morts sencongeixen i els supervivents que es queden es fan ms dolents, com uns enamorats plens de despit. Estan ofesos amb un mn que no pateix amb ells.

    El dolor feia que reaccions com un nen malcriat. Dos anys abans, just desprs doperar-me de les amgdales i amb la gola cremant, cridava a metges i parents aplegats al capal del llit: Marxeu i que es quedi noms la mama!

    I ara tamb grunyia als visitants. Per, lluny de foragitar-los, la meva mala educaci semblava redoblar en ells els seus esforos caritatius.

    DEIXAT PORTAR PELS SOMNIS.indd 21 14/09/12 13:12

  • 22

    No en suportava les cares de circumstncies, les carcies compassives i els comentaris estpids que es quedaven surant per laire.

    Quina desgrcia.I tan jove.Pobre nen.Un mal molt dolent.Com si tamb nexists un de bo, un que et fes el favor de

    deixar-te viure.

    * * *

    Loperaci de les amgdales devia ser un mal bonssim. La convalescncia em va tenir lluny dels companys durant unes setmanes, en companyia dels gelats de la mare i del meu re-fugi secret: el Submar.

    En un moment determinat de la tarda abaixava les persi-anes i em ficava al llit a linrevs, amb el cap als peus i els peus sota el coix.

    Efectuava les immersions en solitari, per en els casos ms delicats em feia escortar per Nemecsek el noi del carrer Pl1 que en una pgina del llibre que em llegia la mare es pot reconixer perqu lhavia tacat amb lamarga saliva dels meus sanglots, que va tentinejant moribund pels carrers i no dei-xa dajudar els seus companys en la batalla decisiva.

    Els enemics envoltaven el submar per totes bandes. Per jo, protegit per lescut mgic dels llenols, resistia als seus atacs fins que la mare arribava amb la safata del berenar. Aquella fantasia em transmetia una sensaci de seguretat que ms endavant noms retrobaria en lescriptura.

    1. Els nois del carrer Pl s una novella infantil de lhongars Ferenc Molnar publicada el 1906 i molt popular a Itlia. (N. de la.)

    DEIXAT PORTAR PELS SOMNIS.indd 22 14/09/12 13:12

  • 23

    El mat del funeral em vaig tancar a lhabitaci i vaig es-perar fins que el tat va sortir de casa. Vaig abaixar les persi-anes, em vaig ficar sota els llenols a linrevs i vaig salpar amb el submar amb el desig de declarar la guerra al mn sencer. Per ja no trobava cap enemic. Els tenia tots a dins meu.

    DEIXAT PORTAR PELS SOMNIS.indd 23 14/09/12 13:12

  • 24

    Quatre

    Comenava a odiar-la perqu no tornava. Intentava no pensar en ella, per el meu cap era ms fort que aquell propsit i en els moments de debilitat el meu vaixell es posava a sobrevent. I llavors anava a la deriva, tot traginant detritus de records. El sabor dels seus bistecs a la mantega. Laroma dels seus cabells quan labraava. Lltima vegada que havem estat felios.

    Transmetien per televisi ladaptaci teatral de lOdissea i jo mhavia quedat esgarrifat pel ciclop Polifem, que colpejava els companys de batalles dUlisses contra les parets de la ca-verna i sels ficava a la boca com si fossin ous frescos.

    En la meva imaginaci la veu de Polifem se sobreposava a la de Giuseppe Ungaretti, ronca i terrible, que obria totes les entre-gues recitant els versos dHomer. Tan bon punt acabava de grallar, passaven el resum de les imatges dels programes anteriors i per aix totes les setmanes assistia a la repetici de lescena dels ous.

    Els nens ms acostumats a les escenes de sang i fetge de la televisi veien lescena del ciclop com un aperitiu diettic. Per jo em despertava a mitjanit amb la desagradable sensa-ci de ser un ou on Polifem posava el seu nic ull. Desprs dun breu duel contra la foscor, declarava la meva derrota i anava a refugiar-me al llit dels meus pares.

    DEIXAT PORTAR PELS SOMNIS.indd 24 14/09/12 13:12

  • 25

    Per frenar aquelles migracions nocturnes, indignes dun homenet de vuit anys, la mare mhavia installat sobre la tau-leta de nit una lmpada de baix consum que sempre estava encesa. Per tots sabem que una nova visi del ciclop ha- gus estat fatal.

    Va arribar la tarda del darrer episodi i abans que a la pan-talla apareguessin les imatges dels programes anteriors, em vaig escapar cap a la cuina, on hi havia la mare. La vaig abra-ar amb fora, ensumant els seus cabells rossos, fins que des del menjador el pare va fer el senyal de passat el perill.

    * * *

    Tots els altres records eren confusos, un batibull, i se sobre-posaven lun sobre laltre. Quan havia deixat destimar-me? Els seus famosos ulls blaus es van apagar desprs de lestiu. De cop i volta es queixava per tot i feia cara de pomes agres. Precisament ella, que sempre tenia un somriure per a tothom. Evidentment, nhavia exhaurit les reserves.

    Un mat va desaparixer a fer encrrecs. Va tornar al cap de pocs dies, encara ms trista. A casa ens vam dividir les tasques: el pare lacariciava amb paraules i jo li parlava amb carcies. Per la mare semblava no respondre a cap de les dues estratgies.

    La Madrina era la seva millor amiga i cada diumenge a la tarda venia a visitar-nos amb el seu home, el tiet Nevio.

    Jo mesforava a cridar latenci dels homes recorrent al meu repertori: lectura de mens imaginaris (Els senyors de-sitgen una lasanya de gripau?) i crniques radiofniques im-provisades. Per corria a la cuina a lamentar-me tan bon punt el pare i el tiet Nevio comenaven a discutir de poltica.

    All no mescolten!La Madrina reia, per en canvi la mare em mirava des

    DEIXAT PORTAR PELS SOMNIS.indd 25 14/09/12 13:12

  • 26

    duns ulls buits que gaireb em feien ms por que el de Poli-fem.

    En aquella poca la mare ja depenia duna bona dona que lajudava en les feines de la casa.

    La Madamn.Era vdua, tenia dos fills i treballava per necessitat, tot i

    que es podria dir que per pura generositat enlairava els nims de la mare. La seva dignitat nennoblia els gestos ms humils i la feia competent. Amb ella la mare tornava a ser una nena.

    El dia abans de cap dany vaig entrar a la cuina per fer un anunci extraordinari.

    Mama, preparat: he convenut el papa perqu ens por-ti a veure la nova pelli de James Bond!

    Per ella va optar per fer una rebequeria.Sense la Madamn no hi vaig.Per jo lhavia convidat a sortir! Qu ms volia? Que no

    en tenia prou, amb mi?Vs a la m! li vaig dir.Vs a la m.Em vaig tancar a lhabitaci a pany i forrellat i va caldre lau-

    toritat del meu pare perqu la clau recorregus el cam invers.Durant tota la pellcula la mare va romandre repenjada

    del bra de la Madamn. Lagent 007 al servei de Sa Majestat. El primer sense Sean Connery, a qui substitua un James Bond de pega.

    Qu havia substitut tamb la meva mare? Aquella dona ja no lera, i aix es va confirmar aquella mateixa nit. La darrera en qu la vaig veure.

    Em va cridar al llit i em va demanar disculpes per tot lafer de la pellcula. Ens vam abraar com en els vells temps, el meu cap perdut entre els seus cabells i aspirant-ne el perfum.

    Semblava que tornava a ser ella. Per en comptes daix nhi va haver prou amb un atac de tos perqu retorns al seu

    DEIXAT PORTAR PELS SOMNIS.indd 26 14/09/12 13:12

  • 27

    ensopiment. Amb aquella veu somiquejant, que des de lla-vors no suporto ni en els indigents, em va demanar per en-sima vegada que em ports b amb tothom. I jo: s, mama, bona nit, puc marxar ja?

    Deixat portar pels somnis, petit.No sc petit. Daqu a poc ser ms alt que tu.S que ho sers. Ms alt i ms fort. Mho promets?Ja en tenia prou. Vaig crrer cap a lhabitaci, com a senyal

    de protesta em vaig ficar al llit sense rentar-me les dents, i vaig caure en un son pesat i profund.

    * * *

    El misteri de la bata abandonada em fou revelat per la Ma-damn.

    En Mal Dolent va despertar la mare durant la nit, per ella li va demanar que tingus una mica ms de pacincia, el temps de venir a acotxar-me. Quan va sortir de la meva ha-bitaci shavia deixat la bata sobre el llit, per aleshores la histria de la Madamn sempre sinterrompia per culpa dels seus sanglots.

    Jo ignorava com shauria sentit una mare a mans den Mal Dolent. Molt malament, segurament, ja que les mares esta-ven dotades de recursos illimitats. Per era impossible que noms la meva hagus reeixit a convncer aquell tauj que la deixs venir a acotxar-me.

    Es tractava, doncs, duna petita mentida escampada per una persona dotada descassa fantasia. Tamb pel pare. Em volia fer creure que la mare ens va estimar fins a lltim mo-ment. Per si ella shavia escapat amb en Mal Dolent era justament perqu ja no ens volia ms.

    Encara ho podia entendre si shavia cansat del meu pare. Per com havia estat capa dhaver-me deixat destimar?

    DEIXAT PORTAR PELS SOMNIS.indd 27 14/09/12 13:12

  • 28

    Quan ning no testima es pateix molt, per no s quan es pateix ms. Quan es pateix ms s quan ens deixen destimar. En la passi de sentit nic, lobjecte del nostre amor es limi-ta a negar-nos-en el seu. Ens treu alguna cosa que noms en la nostra imaginaci ens havia donat. Per quan un senti-ment deixa de ser correspost, sinterromp brutalment el flux duna energia compartida. Qui ha estat abandonat es consi-dera a si mateix tastat i desprs escopit, com un caramel do-lent. Culpable dalguna cosa indefinida.

    Aix em sentia jo. No havia reeixit a retenir-la. Potser ha-via anat a buscar-se un nen que tingus ms traa a dibuixar-la millor.

    Tot i aix, sentia que reapareixeria. Qui sap si amb laltre fill. Pacincia. Hagus acceptat qualsevol humiliaci per tal que torns amb mi.

    DEIXAT PORTAR PELS SOMNIS.indd 28 14/09/12 13:12

  • 29

    Cinc

    Tot esperant, mhauria conformat amb alguna mare de reserva. Malauradament, el dest havia eliminat les candidates principals.

    La iaia Emma, la mare romanyesa del pare, era una daque-lles dones plenes dhistries fascinants. La que ms: de jove havia plantat una bufetada als morros del futur Duce, conter-rani seu, quan la va voler posseir al damunt dun paller. La fanfarronada era atribuble al seu avi socialista, per tothom qui havia experimentat les mans de la iaia Emma se la creia a ulls clucs.

    En una altra ocasi, i nhi havia proves, havia irromput en una obra de sota de casa seva per obligar laparellador que pagus als seus paletes, als quals explotava, agitant davant el seu cap un corr encara brut de farina. El mateix corr amb el qual desprs havia amenaat els mateixos paletes, que teni-en la barra de dilapidar la paga a la taverna en comptes de dur-la immediatament a les seves dones.

    A ledat de trenta anys va emigrar a Tor amb lavi. De dia treballava de portera i a les nits arrodonia els ingressos en una pizzeria, preparant piadine al prosciutto i teglie di fa-rinata.

    El seu b ms preuat consistia en una capsa de llauna. Tan

    DEIXAT PORTAR PELS SOMNIS.indd 29 14/09/12 13:12

  • 30

    bon punt lavi rebia el seu sou de conductor de tramvia, la iaia Emma lhi requisava per dret de vi en el sentit que altra-ment se lhauria begut amb els amics i el ficava a la capsa, on ja hi tenia ben custodiat el seu propi sou.

    El tresor se subdividia en tres compartiments. Un per als rebuts, un altre per a les despeses i lltim i ms important, per a les necessitats. La iaia espremia fins al final les coses necessries la rentadora, la nevera, la mquina de cosir i tenia cura del creixement dels compartiments mes rere mes. Els altres membres de la famlia no gosaven apropar-se a la capsa. Haurien de passar per sobre dun cos que, com el ca-rcter, era ms aviat imponent.

    Quan el compartiment de les necessitats es trobava al punt de cocci, la iaia Emma es posava el vestit dels diumenges i se nanava a la botiga. Ni la princesa del psol podria haver rivalitzat en ferocitat amb el seu esguard.

    El dia que un dependent li va suggerir de fer una compra a terminis, el va mirar com si fos farina per al seu corr.

    Que es pensa del cert que ser prou estpida per conti-nuar pagant una cosa que ja tinc?

    La iaia Emma.Della en recordo les esbroncades sense solta ni volta, les

    mans com pales enfonsades en les lmines de la lasanya i el seu fams cremigi: un pding groc i negre que servia en un plat en forma dou, i del qual abans dacabar-lo em permetia, amb una cullera de fusta, menjar-men la xocolata encara ca-lenta que sobreeixia de lolla. El pare sempre senrabiava, ja que a ell sempre li ho havia prohibit.

    Lavi nera tan subms, que quan va morir tothom es va pensar que el fet no afectaria gens la iaia Emma. En comptes daix, per aquells misteriosos equilibris de les pa-relles aparentment desiguals, sis mesos ms tard ella tamb es va extingir desprs de grans patiments. Uns patiments

    DEIXAT PORTAR PELS SOMNIS.indd 30 14/09/12 13:12

  • 31

    que la mare va intentar alleujar fins al final amb el seu cor geners.

    * * *

    La iaia Emma es va oposar al matrimoni dels meus pares amb un gran escndol. Hauria preferit que el pare es cass amb una noia de ms possibles.

    Ell adorava la seva mare, per lamor revoluciona, i el meu pare nhavia acumulat tanta energia com per engegar la iaia i, de passada, lavi.

    Ja seria hora que aprenguessis a portar els pantalons en aquesta casa! li havia cridat abans de marxar amb un cop de porta.

    Durant molt de temps el pare i la iaia Emma amb prou feines van tenir cap relaci. La mare els va reconciliar accep-tant de traslladar-se a lapartament dels sogres desprs de la lluna de mel.

    La petita comunitat es regia per un principi inamovible: tot el poder per a la iaia Emma.

    Tots i cadascun dels aspectes de la vida quotidiana se sotme-tien a una dictadura de regles ben detallades. El diumenge es consagrava a la neteja dels cossos. Per com que la Constituci de la Iaia no contemplava que la banyera fos reomplerta i buida-da quatre vegades, la mateixa aigua havia de servir als dos cnju-ges de cada parella, i aix el malbaratament es redua a la meitat.

    Desembarcada en un Estat hostil, i a ms marcada com a clandestina, la mare shavia empescat una forma de rebelli que consistia a respondre als abusos amb gestos damor in-condicional. No donava a canvi dalguna cosa. Donava i prou. Sense clcul, sense retreure mai res ni nodrir expectatives de recompensa. El pare mho repetiria tota la vida per remarcar la diferncia entre ella i jo.

    DEIXAT PORTAR PELS SOMNIS.indd 31 14/09/12 13:12

  • 32

    I a ms tenia el do dun riure irresistible. La Madrina em va explicar que en el casament dels meus pares el mossn tenia dificultats per continuar amb la cerimnia ja que la n-via no parava de riure. Amb prou feines aconseguia aturar el seu riure amb la boca que ho continuava fent amb els ulls, contagiant fins i tot el seu imminent marit, que era com un s ferotge. Una parella que es va dir el s per sempre rient com bojos.

    El carcter de la mare havia desmuntat els prejudicis de la iaia Emma i el meu naixement havia fet la resta. Shavien convertit en bones amigues i quan caminava enmig delles em sentia segur.

    No com aleshores, que a banda i banda noms hi camina-ven homes.

    DEIXAT PORTAR PELS SOMNIS.indd 32 14/09/12 13:12

  • MAURO VALLINOTTO

    Deixat portar pels somnis s la novella revelaci a Itlia. Un xit merescut, amb ms de 14 edicions i 600.000 exemplars venuts en pocs mesos. Una histria inoblidable sobre la prdua, la por de no ser estimat i, nalment, el retorn a la vida i al sentiment. Massimo Gramellini ens ha obert el seu cor per oferir-nos la narraci de les seves vivncies ms personals. Lemocionant histria dun nen que de ben petit ha de fer front a una prdua insuperable, la de la seva mare, i ho fa guiat pel millor consell que mai ning li ha donat.

    Sasseia al caire del llit i em mirava una bona estona en silenci. Tot seguit macotxava, sinclinava sobre meu i em xiuxiuejava alguna cosa.Deixat portar pels somnis, petit.

    BIC: FA

    ISBN: 978-84-92941-83-4

    www.arallibres.cat

    Massimo Gramellini (Tor, 1960) s un reconegut periodista a Itlia, on ha desenvolupat gaireb tota la seva carrera al diari La Stampa. La seva primera novella, Lultima riga delle favole, es va convertir rpidament en un gran xit de vendes. La publicaci de Deixat portar pels somnis, s la confi rmaci dun fenomen literari.

    Massimo Gramellini Deixa

    t portar pels somnis

    Novella

    Massimo Gramell ini

    DEIXAT PORTAR PELS

    SOMNIS

    Que somis feli_V7.indd 1-3 19/09/12 14:23